La passivitat i l’actitud defensiva amb la qual l’Estat Islàmic estava fent front als incansables intents de les milícies tricolor per a expulsar-los entra en una nova dinàmica.
Mil set-cents són els quilòmetres que separen les antigues ciutats russes d’Stalingrad i Leningrad, avui rebatejades com a Volgograd i Sant Petersburg. Mil set-cents quilòmetres que separen la ciutat considerada per a molts com el punt d'inflexió definitiu de la Segona Guerra Mundial, de la ciutat que va viure un dels setges més ferotges d'aquest mateix conflicte, provocat pel que l'historiador Jesús Hernández defineix com "l'anell de ferro que els alemanys havien disposat al voltant de la ciutat".
Més del doble de quilòmetres, en canvi, són els que separen l'aleshores Leningrad de l'actual Kobanê, per bé que la situació a la qual els kurds s’han vist sumits aquest cap de setmana feia pensar que la distància psicològica es reduiria a zero. I és que les forces de l'Estat Islàmic (EI), amb la complicitat de l'Estat i l'exèrcit turc, van llençar un atac la matinada del dissabte, segons informava l'agència qatariana Al-Jazeera, per a fer-se amb el pas fronterer de Mursitpinar, que separa la ciutat kurda de Turquia. D'aquesta manera, l’EI hauria arribat a tancar definitivament el setge per tots els flancs: nord, sud, est i oest
El primer comunicat emès per les Unitats de Defensa Popular (YPG), contradient el fet que l’EI hagués aconseguit conquerir Mursitpinar, posava de manifest que l’atac al pas s’havia efectuat des de l’interior de Turquia aprofitant “les nombroses posicions per les quals [els fonamentalistes] s’havien desplegat prèviament”, obligant-los a mobilitzar-hi unes tropes que, asseguren, van ser capaces de mantenir els terroristes “fora de l’àrea”. A través del mateix comunicat, la milícia feia una crida a l'Estat turc a "no permetre que els terroristes [de l’EI] utilitzessin el seu territori per a dur a terme atacs contra les unitats de Kobanê i a evitar que els combats continuessin a l'interior de la seva frontera”.
Tal i com informàvem a Kurdiscat poques hores després de l'atac, els islamistes radicals van emprar aquesta vegada noves estratègies de combat. Així, a les cinc de la matinada, “tres atacs suïcides simultanis es van llençar contra les posicions de les YPG" aprofitant "la manca de llum" natural i artificial, doncs Turquia havia "tallat l'electricitat a Suruç just abans de l'atac, la qual cosa va facilitar que els suïcides no fossin detectats per la milícia kurda", que va perdre-hi quatre membres. "Immediatament, l'EI va començar a atacar des de les posicions en territori turc" davant la passivitat de l'exèrcit d'Erdogan denunciada pel ministre de Defensa de Kobanê, Ismet Hassan.
A principis de setmana les YPG ja havien detectat que els terroristes d'EI preparaven nous atacs contra la ciutat a mesura que arribaven reforços humans i armamentístics des de Raqqa, centre neuràlgic dels fonamentalistes a Syria, i Manbij. La lluita conjunta de Burkan Al-Firat, els Peshmerga, les Forces de Defensa de les Dones (YPJ) i les YPG, però, els va permetre executar una gran operació, que es cobraria la vida de fins a trenta dos terroristes, sobre les posicions més disputades a l'interior de la ciutat: la plaça de la Llibertat, el carrer municipal i el districte de Sukul Hal. Com bé mostrarien les imatges difoses per la milícia poques hores després, aquests també van aconseguir una gran quantitat d'armament i munició durant la missió (vegeu el vídeo).
Com a conseqüència de les importants baixes i derrotes patides darrerament, en particular el dilluns, les forces de negre es mantindrien a la defensiva els següents tres dies, contemplant impassibles com els kurds no donaven treva, persistien en els fronts est i sud de Kobanê i aconseguien alliberar posicions i conservar-les. Els bombardeigs fonamentalistes sobre el centre de la ciutat, però, no s'han aturat, la qual cosa els reafirma en la voluntat d'aconseguir amb una guerra de desgast allò que de moment no són capaços d'aconseguir mitjançant l'estratègia militar.
Aquests avenços es traduirien en el comunicat de divendres de les YPG en un cert optimisme quan asseguraven que les "tropes [kurdes] estan avançant dins la ciutat mentre operacions contra els terroristes a les afores de Kobanê seguien endavant". La principal operació duta a terme a les rodalies de la ciutat, per la seva part, té lloc a la localitat de Serêkaniyê, al front sud i sud-oest, on, segons informa la mateixa font, les YPG haurien estat capaces d' "avançar en extenses regions" repel·lint els atacs suïcides del bàndol islamista.
Uns avenços que es podrien haver vist truncats, això sí, per l'ofensiva de l’EI des de Turquia, que d'alguna manera oficialitzava la connivència del règim de Recep Tayyip Erdogan amb el d'Abu Bakr al-Baghdadi, califa de l’Estat Islàmic, negada pels primers. D’aquesta manera el conflicte entra en una nova fase, però la resistència kurda a Kobanî segueix decidida a oblidar el malson de Leningrad i posar rumb de nou cap a Stalingrad.
Marc Español
