dimarts, 19 de novembre del 2024

Comunicat de la guerrilla feminista kurda YJA-Star pel 25N: 'YJA Star és un exèrcit que defensa totes les dones oprimides'

 

Les guerrillers de les  YJA Star (Yekîneyên Jinên Azad ên Star o Unitats de Dones Lliures-Ishtar) van cridar l'atenció sobre la violència contra les dones en el sistema patriarcal amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Destacant que milions de dones són sotmeses diàriament a massacres, violacions, assetjament i violència en el sistema patriarcal, les guerrilles de YJA Star van afirmar que aquesta brutalitat contra les dones forma part de la vida i es vol legitimar. Afirmant que han assumit un paper pioner en tots els aspectes de la vida i la guerra, les dones guerrilleres van subratllar que la violència sistemàtica només pot acabar mitjançant l'organització conjunta i l'autodefensa de les dones.

La guerrilla va dir que a moltes parts del món s'estan duent a terme polítiques de feminicidis contra les dones, i que aquestes polítiques es poden superar amb la resistència i la solidaritat.

Les guerrilles de YJA Star van subratllar que lluiten no només per les dones del Kurdistan, sinó també per totes les dones oprimides i sotmeses a la violència, donant el següent missatge en el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones el 25 de novembre: "YJA Star és un exèrcit que defensa totes les dones oprimides, les dones del Kurdistan i Turquia en primer lloc, així com l'Afganistan, l'Índia i Europa. Derrotarem els invasors amb el lema ‘Jin, Jiyan, Azadî’ (Dona, Vida, Llibertat). Seguim el camí de companyes desinteressades com Asya, Rûken i Sar, que van sacrificar les seves vides per la llibertat sense dubtar un moment. Com a lluitadors de YJA Star, donarem un cop al sistema dominat per homes en cada acció nostra. Fem una crida a totes les dones joves a participar a les files de YJA Star, a unir-se a la vida embellida per la filosofia apoista (referent a Apo, Abdullah Öçalan) i a coronar la lluita amb èxit".

 

                                                                                    Sozdar Avesta

YJA Star és la milícia armada femenina del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK): En un sentit similar s'ha expressat Sozdar Avesta, membre del Consell Presidencial (format per 6 persones*) de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) que integra, entre d'altres, el PKK i la pròpia YJA: "Les dones han d'enfortir la seva autodefensa i ser més conscients i organitzades". Avesta, de nom real Nuriye Kesbir (1948), va incorporar-se al PKK el 1973 i s'ha centrat en la defensa de la minoria kurda yezidi.

*Actualment la pròpia Avesta, Cemal Bayık (1951, un dels fundadors del PKK el 1978, cap de l'ARGK fins 1995), Murat Karyılan (1948, un dels fundadors del PKK, des de 2014 dirigeix les HPG), Mustafa Karasu (1950, alevi empresonat el 1980 i ex cap de l'ERNK), Bese Hozat (1978, alevi, descendent de víctimes de la repressió a Dersim de 1938, co presidenta de la KCK organització que lidera des de 2013 amb Cemal Bayık) i Elif Pazarcik (activa en la resistència armada des de 1991, a la direcció des de 2013)

Leggi di più »

dimarts, 12 de novembre del 2024

Les companyes de presó de la feminista kurda Pakhshan Azizi, condemnada a mort a l'Iran, demanen justícia per a ella

Set recluses de la presó d'Evin de l'Iran han escrit una carta en defensa de l'activista kurda pels drets de les dones Pakhshan Azizi, que ha estat condemnada a mort a l'Iran, destacant la il·legalitat i la injustícia de la sentència d'Azizi. Pakhshan Azizi està acusada de ser membre del partit feminista kurd PJAK (Partit per una Vida Lliure al Kurdistan). La treballadora social qualificadava ser detinguda a l'agost, tot i que a Teheran per agents del Ministeri d'Intel·ligència. El règim també va detenir diversos membres de la seva família. Mentre van ser alliberats després de diversos dies d'interrogatori, Azizi va ser enviada a la sala 209 de la presó d'Evin. Segons KHRN, va ser severament torturada tant físicament com psicològicament. Azizi, de Mahabad, va treballar com a periodista quan era lliure. Va estudiar treball social a la Universitat Allameh Tabatabai de Teheran, on va ser detinguda per primera vegada el novembre de 2009. Va ser acusada de participar en protestes estudiantils contra l'execució de presos polítics kurds. Va ser posada en llibertat sota fiança el març del 2010.



Leggi di più »

diumenge, 10 de novembre del 2024

Un kurd per primera vegada escollit congressista dels EUA

Ibrahim Hamadeh és ell primer membre del Congrés dels Estats Units d'origen kurd, representant el vuitè districte de l'estat d'Arizona. És fiscal i comandant de reserva de l'exèrcit dels EUA, i va servir al Regne de l'Aràbia Saudita. Es presentava com a candidat del Partit Republicà. 

  https://x.com/abrahamhamadeh/

 



Leggi di più »

divendres, 8 de novembre del 2024

El jovent kurd es revolta contra l'usurpació de batllies per part del govern ocupant turc


Aquest dilluns, les autoritats turques han destituït els alcaldes kurds de Mardin, Batman i Halfeti acusats de "terrorisme" que van ser substituïts per administradors estatals. Ahmet Turc, coalcalde de la ciutat de Mardin que es troba entre els alcaldes kurds destituïts, va fer broma dient que hauria d'incloure's al Guinness World Records per haver estat destituït tres vegades seguides.

La resistència continua a la província kurda de Batman (Êlih) després que el govern nomenés un administrador (kayyim o kayyum) per dirigir el municipi de Batman liderat pel Partit DEM. Els joves van bloquejar els carrers de la ciutat de Batman i van respondre a la policia que els va atacar. El mateix va passar a Gever, Lice, Adana o Istanbul.

A moltes zones de la ciutat, els joves van sortir al carrer i van respondre als atacs de la policia turca amb pedres, focs artificials i còctels molotov. Els joves van corear consignes, com ara el famós "Jin jiyan azadî" (Dona, vida, llibertat) i "Bijî Serok Apo" (Visca el president Apo). Durant la nit s'ha registrat una intensa activitat d'helicòpters sobre la ciutat.

Leggi di più »

dimarts, 5 de novembre del 2024

Atacs turcs a Amûde, Kurdistan de Síria, deixen 70.000 persones sense aigua ni electricitat

L'estat turc va atacar les regions del nord i l'est de Síria amb armes pesades entre el 23 i el 27 d'octubre. La infraestructura, els centres de serveis, les fàbriques i els centres de vida bàsics de la regió van ser bombardejats per avions de combat, drons i helicòpters. Moltes persones van morir o van resultar ferides en els atacs i els centres de servei van ser atacats. Gran part de la fleca d'Amûdê va quedar malmesa. La subestació elèctrica 66/20 KF, que subministra electricitat al districte i a uns 188 pobles, va fallar com a conseqüència dels atacs. Segons el consell d'Amûdê, a la ciutat, pobles i pobles viuen 13.800 famílies o 70.000 persones.

Els habitants d'Amûdê cobreixen les seves necessitats d'aigua mitjançant 24 pous amb bombes d'aigua elèctriques. No obstant això, l'atac a la benzinera va deixar la gent de la regió sense llum i aigua. Es diu una dona L'estat turc ha atacat les fonts bàsiques de vida de la gent i ha matat persones". L'hospital i la fleca de la ciutat també s'han vist afectats a causa de l'avaria de la subestació elèctrica.
Segons Shamsedin Bîco, gerent de Bakery Amûdê, la fleca ara treballa amb generadors i el pa es fa amb unes 16 mil tones de farina diàries. El pa es reparteix entre la gent. Bîco va dir: “La fleca funciona ara les 24 hores del dia sense interrupcions gràcies als generadors i l'aigua de font. Però si els generadors fallen, no tenim cap altra alternativa". Siûd Elî, copresident de l'Amûdê Electricity Institution, va dir: "Hi va haver danys importants a la central elèctrica. Els atacs han deixat l'estació fora de servei i els pobles d'Amûdê i Dirbêsiyê sense electricitat. L'any passat, l'estat turc va atacar l'estació que subministrava electricitat i aigua a Dirbêsiyê i Amûdê.


Leggi di più »

diumenge, 3 de novembre del 2024

161 persones executades/assassinades per l'estat iranià només el mes d'octubre

 



L'octubre de 2024, almenys 161 presoners van ser executats a les presons de la República Islàmica de l'Iran, la qual cosa suposa un augment de 83 casos (106,5%) respecte al setembre, quan es van registrar 78 execucions. Això representa el nombre mensual més alt d'execucions documentades a l'Iran el 2024.

El Centre d'Estadístiques i Documents de l'Organització Hengaw per als Drets Humans ha confirmat les identitats de 149 dels 161 presoners executats, amb les identitats dels 12 restants encara sota investigació.

Les execucions de l'octubre van incloure almenys 22 presoners kurds, 21 presoners turcs, 15 presoners balutxs, 12 presoners Lur, 5 presoners àrabs, 3 presoners Gilak i 2 presoners turcomans. A més, almenys nou ciutadans afganesos van ser executats el mes passat.

En particular, l'execució de Jamshid Sharmahd, un presoner polític i de doble nacionalitat iranià-alemany, es va dur a terme en secret. A més, un presoner Baloch de 21 anys, que només tenia 17 en el moment del seu crim, va ser executat a la presó central de Zahedan; aquest pres, identificat com Mehdi Barahouei, havia estat condemnat per assassinat premeditat.

Entre les executades a l'octubre hi havia almenys cinc dones a diverses presons, incloses Tabriz (2 casos), Ahar, Hamedan i Ghezel Hesar a Karaj. Quatre van ser condemnats per assassinat, mentre que un va ser condemnat a mort per càrrecs relacionats amb drogues.

Dels 161 presos executats a l'octubre, només 14 casos (8,5%) van ser denunciats pels mitjans estatals i els llocs web vinculats a la justícia. Sis execucions es van dur a terme en secret, sense informar les famílies dels presos ni concedir-los una visita final.

Leggi di più »

divendres, 1 de novembre del 2024

HPG: 6 soldats d'ocupació turcs morts o ferits al Kurdistan del Sud

 Les Forces de Defensa del Poble van matar un soldat d'ocupació turc, van ferir 5 més, van destruir dues excavadores i van danyar un vehicle blindat, durant una sèrie d'operacions realitzades contra l'ocupació turca a les zones de defensa de Mediya al sud del Kurdistan entre el 29 i el 31 d'octubre. 




Leggi di più »

dijous, 24 d’octubre del 2024

Atac de la resistència a una fàbrica de drones turca a Ankara amb 5 mortsi






Cinc persones han mort i quinze més van resultar ferides en un atac a la fàbrica aeronàutica militar a Ankara, en què van ser assassinats dos dels activistes, va informar el Govern.

“Estem treballant per comprovar la identitat. Quan ho aconseguim, donarem a conèixer de quina organització es tracta”, va dir el ministre del Interior, Ali Yerlikaya.

L’atac es va produir quan almenys dues persones (un home i una dona) van arribar en un taxi a la porta de la fàbrica, una companyia de propietat estatal dedicada a desenvolupament i producció d’aeronaus.

La fàbrica de la companyia TUSAŞ, que fabrica aeronaus militars, helicòpters i material aeronàutic militar. El mitjà indica que els treballadors de la fàbrica es dirigeixen a refugis i es parla de la possibilitat que alguns hagin estat presos com a ostatges. La cadena CNNTürk assegura que els atacants han arribat en un taxi a la fàbrica i que van aconseguir accedir al recinte.

Les autoritats han enviat unitats especials en helicòpter al lloc, afirmen els mitjans esmentats. TUSAŞ desenvolupa i fabrica algunes de les aeronaus militars més prestigioses del programa d'armament turc, com el caça bombarder Kaan, encara en projecte, l'avió d'entrenament Hürjet o l'avioneta Hürkus.

Sense saber qui ha dut a terme l'acció el govern turc ha llençat 32 atacs nocturns contra el Kurdistan de Síria i el de l'Iraq.

En un comunicat, del 25/10/2024 les HPG han assumit l'acció i han identificat Asya Ali (ex  presidenta del partit HDP a la província de Hakkari)i Rojger Hêlîn com els atacants suïcides. Segons l'organització militar el recent atac a Ankara, que era preparat feia molt de temps, no té relació amb les discussions polítiques actuals que tenen lloc. 


 

Leggi di più »

dilluns, 14 d’octubre del 2024

La feminista kurda Warisha Moradi es declara en vaga de fam indefinida per protestar contra la pena de mort a l'Iran i la seva pròpia detenció prolongada




L'activista kurda Warisha Moradi, que es troba a la presó d'Evin de Teheran (Irab), va iniciar una vaga de fam indefinida el 10 d'octubre en el Dia Mundial contra la Pena de Mort per protestar contra la pena de mort a l'Iran i la seva pròpia detenció prolongada. Warisha Moradi, també coneguda com Ciwana Sine, va ser arrestada l'1 d'agost de 2023 durant un control policial prop de la seva ciutat natal de Sine (Sanandaj) i portada a un lloc desconegut. El poder judicial del règim iranià l'acusa d'"enemistat cap a Déu" i de "rebel·lió armada contra l'estat". Les denúncies estan relacionades amb la pertinença de Moradi a la KJAR (Komelgeha Jinên Azad a Rojhelatê Kurdistanê, Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental), l'organització paraigua del moviment de dones kurdes a l'Iran, i el seu compromís amb les qüestions femenines i feministes. Teheran veu el KJAR com una "organització terrorista separatista" perquè es diu que forma part del Partit per una Vida Lliure al Kurdistan (PJAK).

La Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental (KJAR) va emetre un comunicat demanant solidaritat amb Warisha Moradi, afirmant el següent:

“La Tercera Guerra Mundial continua a l'Orient Mitjà en diferents etapes. Aquesta guerra continua amb l'abolició de les fronteres morals per part dels estats-nació que no reconeixen fronteres. Aquestes guerres representen l'absència de democràcia com a expressió del vessament de sang i el patiment dels pobles de la regió, especialment de les dones. El feixisme a la regió i les seves conseqüències són només un genocidi.

El règim iranià és un dels estats-nació que fa anys que intenta silenciar l'oposició interna i fer una guerra que s'ha estès fora del país. Aquesta política és la representació d'una mentalitat completament masculina, i el seu principal objectiu és la construcció del poder.

En aquest context, es prioritzen els interessos de l'estat per sobre dels interessos de les persones i les classes socials. Aquest estat, impulsat diàriament per noves fatwes, lleis i projectes, es basa en la discriminació de gènere, el nacionalisme i la religió. El seu objectiu és destruir la voluntat social i imposar el silenci.

L'estat s'esforça per assegurar la seva sobirania i ha utilitzat la violència i el vessament de sang com a mètode per aconseguir-ho. La societat afeblida pel govern ha fet de la unitat dels pobles i sobretot de la veu de les dones a les presons una font de por al cor del govern.

La insatisfacció constant i el suport internacional als cercles a favor de la llibertat han intimidat encara més el règim. Els intents de silenciar les forces per la llibertat a les presons i la imposició del silenci a l'exterior són un intent de tapar aquest silenciament.

Les pressions físiques i psicològiques i la imposició de condemnes a mort han augmentat cada dia durant l'últim any. Tanmateix, aquesta pressió i tortura no tenen cap efecte sobre les dones a la presó. La nostra camarada Warisha Moradi és una de les dones més importants empresonades la tardor del 2023 i actualment es troba a la presó d'Evin.

La nostra camarada està sotmesa a tortures psicològiques i no se li permet reunir-se amb els seus advocats ni amb la seva família. No obstant això, malgrat l'augment de la pressió i la tortura, intenta constantment que la seva veu i la veu dels altres presos polítics s'escoltin a la societat. En moltes ocasions, ha compartit les seves cartes contra la pena de mort sobre Sharifah Mohammedi i Pakshan Azizi, i juntament amb totes les dones, s'ha oposat a la pena de mort en tots els sentits. Per aquest motiu, en el Dia Mundial contra la Pena de Mort, va escriure una carta des de la presó d'Evin per cridar l'atenció sobre la situació actual i va iniciar una vaga de fam contra els atacs contra els lluitadors per la llibertat. Donar a conèixer aquesta acció és una necessitat per participar en la lluita global contra la pena de mort i una postura contra la política repressiva del règim iranià.

La nostra camarada Warisha Moradi és la veu de la societat. És especialment la veu de les dones treballadores que cada dia són sotmeses als atacs del règim islàmic de l'Iran, però també la veu de totes les dones que lluiten per la llibertat. Nosaltres, la Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental, fem una crida a totes les dones activistes, lluitadores de la resistència, comunitats a favor de la llibertat, organitzacions i institucions nacionals i internacionals: estigueu al costat de la nostra camarada i doneu-la suport, sigueu la veu del poble. No permetis que el règim islàmic de l'Iran encobri els seus crims fora del país en nom de la guerra per acabar amb aquesta política cruel basada en la pena de mort".

Actualització:  Varishe Moradi ha estat condemnada a mort pel Tribunal Revolucionari de Teheran. Els seus advocats van ser notificats formalment de la condemna a mort el diumenge al matí, 10 de novembre de 2024. La sentència va ser dictada per la branca 15, presidida pel jutge Salavati conegut com el "Jutge Mort". La Unió de Dones del Kurdistan (Komalên Jinên Kurdistan, KJK) ha condemnat enèrgicament la condemna a mort contra Warisha Moradi i va demanar al poder judicial de l'Iran que reverteixi la decisió. En un comunicat publicat dilluns, l'organització paraigua del moviment de dones kurdes va qualificar el veredicte contra Moradi com una "expressió de la por a un règim misògin" que intenta trencar la lluita de les dones contra el patriarcat amb execucions.

Leggi di più »

dissabte, 12 d’octubre del 2024

Revocada la condemna a mort contra l'activista kurda Sharifeh Mohammadi

El Tribunal Suprem de l'Iran ha anul·lat la condemna a mort contra l'activista laboral Sharifeh Mohammadi i la va derivar a un altre tribunal perquè la reconsiderés. El 4 de juliol, un tribunal iranià va condemnar a mort la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi, que es troba a la presó de Lakan, a Rasht, acusada d'estar vinculada a una organització prohibida (el partit kurd Komala).

L'advocat de l'activista laboral i presoner polític condemnat a mort va anunciar que la seva condemna a mort havia estat anul·lada i que el seu cas havia estat traslladat al mateix jutjat perquè la reconsiderés. La campanya de defensa de Sharifeh Mohammadi va confirmar després de la publicació de la notícia que ells, com a campanya de defensa de Sharifeh Mohammadi, donen la benvinguda a la decisió emesa pel Tribunal Suprem. "Declarem que volem que sigui absolta de tots els càrrecs contra ella i en llibertat".

Sharifeh Mohammadi va ser arrestat el desembre de 2023 a Rasht, Iran, acusada de "rebel·lió", que comporta la pena de mort, i va ser condemnat a la pena màxima. Va ser acusada de pertànyer al partit Komala i va ser sotmesa a tortures físiques i mentals per agents d'intel·ligència mentre estava detinguda.

L'Iran condemnat a mort a la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi del partit d'esquera kurda Komala


Leggi di più »

dijous, 10 d’octubre del 2024

La guerrilla kurda mata 5 militars turcs al Zap, Kurdistan del Sud

Les Forces de Defensa del Poble (Hêzên Parastina Gel, HPG) han emès un comunicat sobre la resistència de la guerrilla a la invasió turca del Kurdistan del Sud i els atacs de l'exèrcit turc a les zones de defensa de Medya durant els dos darrers dies. Segons el comunicat, la resistència es concentra al front occidental de la regió de Zap. A les zones de Girê Bahar i Girê Amêdî, un total de cinc soldats turcs van ser morts dimarts i dimecres per franctiradors de l'HPG i de les Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star)


A Girê Bahar, la guerrilla també va intervenir contra la construcció de carreteres militars per als ocupants, i una excavadora de pala va ser destruïda pel foc d'una arma pesada. Els combatents YJA Star van dur a terme més atacs amb armes pesades contra les tropes turques a la zona de Girê Cûdî a la regió de Zap i a Girê Şehîd Hêmin a Xakurke.


Pel que fa als atacs de l'exèrcit turc, l'HPG va informar que s'han utilitzat explosius prohibits contra els sistemes de túnels de la guerrilla a les zones de Girê FM i Girê Cûdî un total de sis vegades en els últims dos dies. A més, zones de les regions de Xakurke, Gare, Metîna, Zap i Qendîl van ser bombardejades 15 vegades per avions de caça i 12 vegades per helicòpters d'atac.


Leggi di più »

divendres, 27 de setembre del 2024

Turquia arresta 30 mestres de llengua kurda i assalta escoles, entitats i llibreries on s'ensenyi o parli kurd


Turquia arresta 30 persones, inclosos educadors de llengua kurda, a Diyarbakır (Amed). Advocats i activistes diuen que les detencions tenen com a objectiu suprimir la llengua kurda i exigir la seva posada en llibertat immediata. El PEN Noruega descriu les incursions com "una greu violació dels drets lingüístics i culturals del poble kurd". Les detencions van tenir lloc el 24 de setembre, dirigides a organitzacions que promouen la llengua kurda, com ara l'Associació de Recerca en Llengua i Cultura de Mezopotamya (MED-DER), una llibreria i una cooperativa d'educació lingüística.

Aquestes detencions han provocat protestes i condemnes de set col·legis d'advocats, inclosos els de Diyarbakır, Mardin (Mêrdîn) i Van (Wan), que van criticar les detencions com a il·legals i un intent de suprimir la llengua kurda. La llengua kurda, parlada per milions al sud-est de Turquia, fa temps que s'enfronta a restriccions i els esforços per ensenyar-lo o promoure'l sovint són tractats amb recel per l'estat.

"Aquesta operació està clarament dirigida a la llengua kurda", van dir els col·legis d'advocats en un comunicat conjunt. "El dret a parlar i promoure la pròpia llengua materna és un dret humà bàsic, i criminalitzar aquest treball impedeix que el poble kurd desenvolupi la seva llengua". Van demanar l'alliberament immediat dels detinguts, dient que les detencions eren il·legals.

El PEN Noruega també ha condemnat les detencions, descrivint les batudes com "una greu violació dels drets lingüístics i culturals del poble kurd". En una declaració compartida el 26 de setembre, PEN Noruega va exigir l'alliberament immediat dels detinguts, afirmant: "Aquestes accions no només violen els drets humans fonamentals, sinó que també representen un atac directe al dret de la comunitat kurda a preservar i promoure la seva llengua". L'organització es va comprometre a seguir de prop la situació i continuar defensant els drets lingüístics a Turquia.

Leggi di più »

dilluns, 8 de juliol del 2024

240 membres de l'Estat Islàmic capturats i morts a Rojava des del gener a mans de la milícia kurda de Síria

Les Forces Democràtiques Sírianes (SDF) recolzades pels kurds han anunciat que han capturat i assassinat més de 240 membres de l'Estat Islàmic (IS) al nord-est de Síria (Rojava) des del gener, enmig d'un augment dels atacs gihadistes a les SDF i el règim.

"Durant el primer semestre de 2024, les nostres forces SDF han dut a terme 28 operacions anti-IS amb el suport de la coalició internacional a diferents àrees de la regió nord-est de Síria", es pot llegir en un comunicat de l'SDF.

"Durant aquestes operacions, 233 terroristes, sospitosos i col·laboradors van ser capturats... i 10 terroristes van ser eliminats", afegeix el comunicat.


Leggi di più »

diumenge, 7 de juliol del 2024

L'Iran condemnat a mort a la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi del partit d'esquera kurda Komala

L'Iran ha condemnat a mort a la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi, de Komala, mare d'un nen de 9 anys i que ja ha estat torturada a la presó. L'activista social i laboral Sharifeh Mohammadi ha estat condemnada a mort per l'Iran, fet que va provocar una condemna pública generalitzada, va informar dijous la BBC Persian.

Segons informes no oficials, una de les acusacions contra Mohammadi va ser la seva pertinença al "Comitè de coordinació per a l'establiment d'organitzacions laborals", va assenyalar BBC Persian. No obstant això, els informes van destacar que fa anys que no n'és membre. Els tribunals iranians van acusar Mohammadi de "rebel·lió armada contra l'estat" i que la prova principal era la seva pertinença a l'organització obrera. A més, l'Iran la va acusar de ser membre d'un partit separatista kurd prohibit.
Mohammadi va ser arrestada el desembre del 2023 com a part de la campanya de l'Iran per extirpar la dissidència pública, i el règim ha executat, sobretot, almenys 22 dones durant l'últim any, va informar Iran International. L'ONU ha demanat que s'acabi la "horrible onada d'execucions". Com a resultat de la decisió de l'estat, els activistes s'han compromès a iniciar una vaga de fam davant del Tribunal Revolucionari de Rasht fins que la sentència sigui revocada. L'activista Farhad Meysami, va declarar: "Si voleu executar Mohammadi, caveu dues tombes". Meysami és empresonat des de 2018 pel règim teocràtic islàmic.

El 10 de juliol fins a 55 presos polítics d'Evin s'han declarat en vaga de fam en protesta per la condemna a mort sobre Mohammadi: "Aquesta no és només la condemna a mort de Sharifa, sinó la condemna a mort de tots "nosaltres" activistes laborals, polítics, civils, de drets humans i de dones".

https://t.co/J5RUXP6rqf



Petició en línia per aturar l'assassinat de Sharifeh Mohammadi

Leggi di più »

dijous, 4 de juliol del 2024

Un tribunal turc condemna a 6 anys 8 periodistes kurds

 El 4t Tribunal de Delictes Greus d'Ankara va condemnar vuit periodistes acusats de pertinença a una organització terrorista com a part d'un judici massiu a 11 periodistes empleats per l'agència de notícies prokurdes Mezopotamya i JİNNEWS. Queden lliures pendents d'apel·lació. Els altres tres periodistes van ser absolts.


"Les autoritats turques van acusar un grup de periodistes kurds de pertinença a una organització terrorista mentre no presentaven proves sòlides per avalar les seves acusacions i, tanmateix, van declarar culpables a vuit d'ells", va dir Özgür Öğret, representant del CPJ a Turquia. "Les autoritats no haurien de lluitar contra les crides dels periodistes i han de deixar de presentar càrrecs sense fonament de terrorisme contra membres dels mitjans".


El tribunal va trobar l'editor de Mezopotamya Diren Yurtsever; Els periodistes de Mezopotamya Berivan Altan, Deniz Nazlım, Emrullah Acar, Hakan Yalçın, Salman Güzelyüz i Zemo Ağgöz Yiğitsoy, i el periodista autònom Öznur Değer culpables de ser membres de l'il·legal Partit dels Treballadors Kurds (PKK), una organització terrorista dissenyada per Turquia. Cap dels periodistes va assistir a l'audiència i, en canvi, van estar representats pels seus advocats.


El tribunal va absoldre el periodista de Mezopotamya Ceylan Şahinli, el periodista de JİNNEWS Ümmü Habibe Eren i l'ex intern d'informes de Mezopotamya Mehmet Günhan.


Les autoritats van detenir els 11 periodistes l'octubre de 2022 i els van acusar el febrer de 2023. El CPJ va enviar un correu electrònic a la fiscalia en cap d'Ankara per demanar-li comentaris, però no va rebre resposta immediata.

Leggi di più »

diumenge, 30 de juny del 2024

La milícia feminista kurda YPJ captura un cap de l'Estat Islàmic a Síria

"En una operació qualitativa especial realitzada per les Unitats de Protecció de la Dona (YPJ) i les Forces Democràtiques Sírianes (SDF) a Deir ez-Zor van aconseguir detenir el terrorista islàmic Muhammad al-Bakhit, que va cometre molts actes terroristes de l'Estat Islàmic. El mercenari de la zona de Shuhail de Deir ez-Zor, es va unir a l'Exèrcit Lliure el 2011 i va treballar activament a Azaz, Alep i Idlib. Va lluitar contra les Unitats de Protecció de la Dona i les Unitats de Protecció del Poble a la zona de Yarubiyah.

Després d'alliberar la regió de Deir ez-Zor dels mercenaris de l'ISIS, el mercenari "Abu Ghamid" va tornar a la zona de Shuhail. Ell, juntament amb un altre líder mercenari anomenat "Ibrahim Al-Hafel", va formar els "Albu Jamil Repels". Aquesta formació, afiliada a ISIS, porta a terme activitats d'incitació amb l'objectiu de crear tensió i conflictes entre la població de la regió i les Forces Democràtiques de Síria. El terrorista va cometre molts crims a més de la destrucció d'equipament militar. El 26 de juny, mentre el mercenari "Abu Ghamed" travessava en secret des de zones controlades per Damasc a la zona d'Al-Shuhail a Deir ez-Zor per incitar la gent de la regió, especialment les tribus, contra les Forces Democràtiques Sirianes. No obstant això, va ser detingut per una operació conjunta de YPJ i SDF.



Leggi di più »

La guerrilla kurda HPG du a terme 16 atacs aeris en un mes i mata 6 militars ocupants turcs

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) han emès un comunicat on s'informa des de l'aire sobre les accions dutes a terme per la guerrilla contra les bases de l'exèrcit turc al sud del Kurdistan (nord de l'Iraq). El comunicat de l'HPG diu: "La Guerrilla per la Llibertat del Kurdistan s'ha reestructurat en la lluita guerrillera de la modernitat democràtica. La nostra lluita armada, que porta quaranta anys, ha assolit un nivell important en termes de sofisticació tàctica i tècnica. La resistència muntada amb èxit pels nostres equips professionals al camp i al subsòl s'ha estès a l'espai aeri del Kurdistan mitjançant l'expansió tàctica, a més de la capacitat d'abatre els vehicles aeris no tripulats armats de l'estat colonial turc genocida, els guerrillers de la llibertat també són capaços. per atacar l'exèrcit d'ocupació turc des de l'aire. "La nostra Unitat Şehîd Doğan Zinar, que porta el nom de la nostra Comandant Abnegada Immortal, la camarada Màrtir Dogan Zinar, que era membre del Comitè de Reconstrucció del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), del Consell de Comandament de l'HPG i del Comandant de Camp Central, va fer un debut important al juny".




Segons el comunicat, les bases de l'exèrcit turc d'ocupació a la regió de Şehîd Delîl Western Zap van ser colpejades per la Unitat de Şehîd Doğan Zinar amb drons entre el 6 i el 25 de juny. Els guerrillers van atacar les bases turques a l'àrea de resistència de Girê Cûdî una vegada, les bases a l'àrea de resistència de Girê FM dues vegades i les bases de Girê Amediyê 13 vegades. "Segons els resultats aclarits d'aquestes accions, almenys 6 soldats turcs van ser assassinats, moltes posicions i tendes van ser destruïdes i les bases van ser àmpliament devastades".

 


Leggi di più »

dimecres, 26 de juny del 2024

Turquia bombardeja i penetra amb forts contingents militars al Kurdistan de l'Iraq


Les forces d'ocupació turques es desplacen des de la nit del 24 de juny per la regió autònoma del Kurdistan de l'Iraq. Durant dies, s'han enviat grans contingents de tropes des de Duhok a Amediyê. Ahir a la nit es va observar un nou comboi format per 40 vehicles blindats i armes pesades a la regió.
Amediyê limita directament amb Metîna i la regió occidental de Zap a les zones de defensa de Medya, controlades per la guerrilla Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), al nord de l'Iraq. A la controvertida zona de Girê Amediyê, al nord-est de la ciutat, els guerrillers han dut a terme accions efectives contra les forces turques en els últims mesos. Dissabte, un intent de les tropes turques d'avançar cap a Girê Amediyê va ser frustrat per la guerrilla. D'altra banda, els pobles dels voltants d'Amediyê, com Sergêlê o Amêdi són bombardejats repetidament per la força aèria turca.

La Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) declara que l'estat turc vol envair i fer-se càrrec del Kurdistan del Sud i, demana al poble de l'Iraq que s'aixequin contra aquesta ocupació de l'estat turc.



Leggi di più »

dilluns, 24 de juny del 2024

Trobada de coordinació entre les milícies feministes kurda i cristiana assíria de Síria

 



Les Yekîneyên Parastinê Gel (Unidades de Defensa Popular, YPG), representades per Rohlat Afrin, la portaveu Ruksan Muhammed, i les membres de l'Oficina de Relacions Públiques, Lana Hussein i Dilsuz Afrin, es van reunir amb la Força de Dones Assíries del Consell de Defensa de Khabur o Consell de Guàrdies de Khabur (Mawtḇā d-Nāṭorē d-Ḥābor). La reunió va comptar amb la presència de la direcció de la Força de Dones Assíries al Consell de Defensa de Khabur, incloent Madeline Khamis i diverses combatents cristianes assiries.


"El Comandament General de les Unitats de Protecció de la Dona, Rohlat Afrin, va discutir la situació política i les polítiques de les forces d'ocupació turques a la regió amb la direcció i els combatents assiris. La reunió va abordar l'organització de les dones en l'àmbit de la l'autodefensa i la seguretat nacional, així com els èxits de la revolució, com a qüestions principals".

Rohlat Afrin, comandant general de les Unitats de Protecció de la Dona, va cridar l'atenció sobre els intents d'ocupació a la regió, subratllant que les dones del nord i l'est de Síria, que tenen un paper en la protecció, han d'organitzar-se més contra els polítiques d'ocupació La independència i les característiques singulars de la dona s'han de considerar fonamentals en aquest camp.

A la reunió, Madeline Khamis, líder de la Força de Dones Assíries del Consell de Defensa de Khabur, va afirmar que, com a dones assíries, reforçaran la seva resistència per protegir els èxits de la revolució. Madeline va destacar la importància de l'entrenament militar i l'entrenament de les forces femenines existents, com ara la Força de Dones Assíries del Consell de Defensa de Khabur, com a qüestió no negociable per a elles".

Leggi di più »

diumenge, 23 de juny del 2024

Turquia està cremant el Kurdistan del Nord amb una onada d'incendis premeditars i 14 morts

L'estat turc està promovent una onada d'incendis al Kurdistan ocupat sota la seva administració (Bakur o Kurdistan del Nord). DEDAŞ (Dicle Electricity Distribution Inc., empresa pública estatal) comet tres massacres alhora a través dels focs de Shemrekh i Cinar; van provocar la pèrdua de vides humanes, van devastar la natura i són responsables de la desaparició de centenars d'animals. Ha demostrat públicament la seva enemistat amb els kurds durant anys implementant polítiques hostils d'una manera planificada i sistemàtica que ara han arribat al nivell de massacre. Fins ara, DEDAŞ ha funcionat com una institució que distribueix la desigualtat més que no pas el servei, deixant el poble kurd sense electricitat i aigua.

A través de la seva hostilitat cap a la societat, la natura i l'agricultura kurdes, DEDAŞ s'ha convertit en un executor de la destrucció ecològica i de les pràctiques bèl·liques especials realitzades per l'estat turc al Kurdistan. Amb el comandament del govern turc, s'estan construint preses per tallar l'aigua tan necessària a tot l'Orient Mitjà. DEDAŞ, una extensió de les polítiques del govern feixista, ha treballat constantment per deixar la regió del Kurdistan sense aigua i sense electricitat, portant l'agricultura i la ramaderia al nivell d'extinció. En imposar la pobresa, la set i, per tant, la migració, DEDAŞ s'ha convertit en una eina d'opressió contínua, forçant la migració al Kurdistan destruint tots els mitjans de vida del poble kurd".

La declaració continuava: "El govern de l'AKP és tan responsable com DEDAŞ per no intervenir en el foc i obrir el camí per a aquesta massacre a través de la seva omissió basada en el feixisme. Es va veure una vegada més que el desastre més gran per a la gent i per a la natura és l'estat i les polítiques que implementa L'hostilitat de l'AKP cap a la gent i la natura ha estat retratada una i altra vegada durant el terratrèmol de Marash el 6 de febrer, o en les massacres de Soma i Ilic avions, helicòpters i gendarmes per massacrar el poble kurd i destruir la natura i els boscos del Kurdistan. El gendarme s'ha desplegat no per protegir la natura, sinó pels interessos de les companyies, la destrucció ecològica i les massacres dels boscos la força aèria i totes les seves instal·lacions es mantenen a punt dia i nit per sacrificar kurds (exemples dels quals són Roboski, Shengal, Rojava, el Kurdistan meridional i tot el Kurdistan), aquestes forces aèries no es van desplegar deliberadament en una situació en què es necessitava per la naturalesa i l'interès públic. Les autoritats estatals, que augmenten el pressupost de guerra cada any i presumeixen de ser un dels exèrcits més grans de l'OTAN, han desviat l'ajuda recaptada de la gent, i molt menys destinant un pressupost per als incendis forestals, els desastres naturals i la crisi climàtica".

El comunicat deia a més: "L'estat turc intenta eliminar els mitjans de vida del poble kurd ocupant terres kurdes mitjançant la destrucció ecològica, preses, centrals elèctriques i polítiques antiagrícoles. Aquestes s'han posat en pràctica, com a part de la guerra lliurada. al Kurdistan, des de fa anys, òbviament, el govern busca aprofundir-ho amb més desastres provocats i massacres. Una vegada més, es va revelar que l'estat turc, amb la seva mentalitat feixista i interessada, és la major amenaça per a la natura i tots els pobles. Les conseqüències de cada desastre que ens enfrontem es veuen agreujades per aquesta mentalitat de l'estat, que condueixen a nous desastres són responsables de protegir les persones, la natura i els animals contra la destrucció de l'estat, la violència i els desastres que provoca. No cal callar davant les pràctiques de l'estat que no permeten dedicar-se a l'agricultura i la ramaderia i que amenacen el nostre futur.

L'evolució actual demostra una vegada més que cal no demanar ajuda a l'Estat sinó demanar-li comptes i prendre mesures contra tots els desastres que aquest provoca. Per tant, per a aquells que són solidaris amb la gent, la natura i la vida, el que cal fer després de tots els desastres no és esperar l'ajuda de l'estat sinó augmentar la solidaritat i la resistència organitzades. Les polítiques del govern contra la natura i el poble només es poden aturar amb una lluita organitzada, conscient i integral. Per tal d'oposar-se a aquestes massacres, cal mobilitzar tots els mitjans per lluitar per la natura i la societat. DEDAŞ i l'estat han de ser responsables de les seves massacres i opressió.

El patiment experimentat en aquests desastres demostra una vegada més que la destrucció ecològica és una preocupació comuna per a tots nosaltres. Cada arbre que es tala a qualsevol part del món, l'aigua i l'aire que estan sent retinguts i contaminats s'han de protegir actuant amb la consciència que són valors comuns. És important actuar amb la consciència que els arbres, l'aigua i l'aire que es vol destruir per l'estat són els valors comuns del nostre futur, sense deixar-nos atrapar.

 La Coordinació de la Comunitat de Dones del Kurdistan (KJK) va emetre un comunicat sobre l'incendi mortal que va cremar grans terres a una zona rural entre Amed i Mardin, i va matar 14 persones, ferir més de 70 i morir innombrables animals.

"Estem profundament tristos pel desastre de l'incendi a Amed i Mardin. Enviem el nostre condol a aquells que van perdre la vida en l'incendi i el nostre condol a les seves famílies i a la nostra gent", va dir el KJK.

La declaració continuava: "L'estat turc colonialista duu a terme un règim de genocidi cultural i polític contra el poble kurd juntament amb la destrucció de la natura. Utilitza tot tipus d'armes prohibides a les muntanyes, implementa la desforestació de tota la geografia del Kurdistan com a especial política, perpetra de manera irreversible ecocidi amb preses, realitza atacs aeris contra la vida construïda pel nostre poble a Rojava i sabotatge de foc a zones agrícoles, i destrueix les possibilitats del nostre poble de protegir-se d'aquests atacs i desastres d'aquest tipus amb la política de síndics. Se sap que no hi ha cap desastre natural al Kurdistan, sinó un desastre genocida i colonialista".





Leggi di più »

diumenge, 16 de juny del 2024

La guerrilla kurda comença a utilitzar míssils terra-aire o drons kamikaze

L'ala armada del PKK, Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) fa anys que fa una guerra asimètrica, especialment contra Turquia, s'ha adaptat recentment a les tàctiques de guerra modernes. En els vídeos publicats recentment pel PKK, es veu que ha adquirit míssils terra-aire, drons kamikaze FPV i rifles moderns. Durant aquest període, el PKK va anunciar que havia abatut més de 15 UAV pertanyents a l'exèrcit turc i va publicar vídeos d'aquests atacs. Exemples:

1 2



Leggi di più »

dilluns, 3 de juny del 2024

Turquia desposseeix del càrrec al batlle d'Hakkari només 2 mesos després de guanyar les eleccions

El govern turc ha nomena un síndic per gestionar la ciutat  de Hakkari, detalla l'alcalde prokurd. Les autoritats turques van detenir l'alcalde Hakkari del Partit DEM prokurd, Mehmet Sıddık Akış, i van nomenar el governador de la província com a síndic per suposats vincles amb la resistència kurda només dos mesos després que l'alcalde aconseguís el poder a les eleccions locals.

Leggi di più »

divendres, 31 de maig del 2024

HBDH ataca un transformador turc amb explosius a la ruta de l'autopista Adana-Mersin

La milícia HBDH a anunciar en un comunicat escrit que van atacar el transformador  situat a la ruta de l'autopista Adana-Mersin amb explosius al voltant de les 03:55 de la nit del 7 de maig i que el transformador es va quedar inutilitzable com a conseqüència de l'acció. La declaració deia: "Aquest és el dia per iniciar noves resistències Gezi contra el feixisme. Fem una crida a tot el nostre poble, especialment als joves, perquè s'uneixin en la línia de lluita de la Revolució Unida i actuï contra l'opressió i l'opressió de l'estat turc que tortura els feixistes contra la societat i els presos revolucionaris". 

Qui és Halkların Birleşik Devrim Hareketini (HBDH, Moviment Revolucionari dels Pobles Units) 


Leggi di più »

dimecres, 29 de maig del 2024

Iran condemna a mort el militant del PKK Ethem Özdemir, del Kurdistan de Turquia

Un altre assassinat judicial iranià d'un pres polític és imminent. El Tribunal Suprem de l'Iran ha confirmat la pena de mort contra el guerriller HPG Rêgeş (Ethem Özdemir). El guerriller, que prové d'Ağrı (Agirî), al nord del Kurdistan, va ser capturat el 23 de juny de 2019 a la regió de Qeleniyê a la zona de Kevirê Spî durant enfrontaments amb els Guàrdies Revolucionaris (IGRC).

El jove, de 27 anys, fa deu anys que és membre del PKK. Després de 33 mesos en captivitat, Rêgeş va ser portat davant el "Tribunal Revolucionari" a la ciutat de Xoy i condemnat a mort en un judici espectacle el 15 de març de 2022. L'Organització de Drets Humans del Kurdistan va dir que Rêgeş està detingut a la presó d'Urmiye i que la condemna a mort contra ell ha estat confirmada pel tribunal més alt.

La seva execució podria tenir lloc en qualsevol moment.


Leggi di più »

La fiscalia turca demana presó per 5 ex diputats kurds

La fiscalia turcs han redactat un escrit d'acusació per demanar condemnes de presó per a cinc ex diputats/des d'un partit prokurd pel seu suposat paper en les protestes violentes que van esclatar al sud-est de Turquia pel setge de la ciutat kurda de Síria de Kobanê per part de l'Estat Islàmic a l'Iraq i el Llevant (IS) el 2014.

La nova acusació inclou diversos càrrecs contra els antics legisladors prokurds del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) Hüda Kaya, Serpil Kemalbay Pekgözegü, Garo Paylan, Fatma Kurtulan i Pero Dundar. Aquesta és la segona acusació redactada per als polítics kurds pel seu suposat paper en les protestes de Kobani i arriba poc després que un tribunal d'Ankara condemnés a 24 polítics de HDP més pels seus suposats papers en les protestes mortals del 2014 a penes de presó que van des de nou a 42 anys mentre absolvia 12 polítics més que havien estat jutjats amb ells.

El judici, que ha durat gairebé tres anys, es va centrar en els fets del 6 al 8 d'octubre de 2014, quan l'IS va assetjar Kobanê. Les protestes van esclatar a tot Turquia, especialment a les províncies del sud-est predominantment kurdes, i van provocar 37 morts. Hi havia 108 acusats en el judici, inclosos els antics copresidents de HDP Selahattin Demirtaş i Figen Yüksekdağ.


El govern turc va acusar els líders de l'HDP d'incitar a la violència, mentre que els acusats van sostenir que les seves crides a la solidaritat amb Kobani estaven dins dels límits de la llibertat d'expressió.

Segons la segona acusació, els cinc polítics també haurien de ser jutjats pels mateixos càrrecs als quals s'enfrontaven els polítics en el primer judici de Kobani perquè es van unir als executius i polítics de l'HDP per cridar la gent a sortir al carrer.

Si l'acusació és acceptada pel tribunal, els cinc polítics seran jutjats per diversos càrrecs, que van des d'intent de "destruir la unitat i la integritat de l'estat" i "pertinença a una organització terrorista" fins a "assassinat", que demanen diversos càrrecs. condemnes, inclosa la vida agreujada.


Leggi di più »

diumenge, 26 de maig del 2024

Zhina Modares Gorji, periodista kurda, condemnada a 21 anys de presó a l'Iran per oposar-se al hijab

Zhina Modares Gorji, destacada periodista kurda i activista pels drets de les dones de Sanandaj, que també va ser detinguda durant el moviment "Dona, Vida, Llibertat" contra el hijab (mocador per tapar el cabell a les dones), ha estat condemnada a 21 anys de presó i tancada a la presó central de Hamedan pel poder judicial iranià. Segons un informe rebut per l'Organització Hengaw pels Drets Humans, Zhina Modares Gorji, periodista i activista pels drets de les dones, va ser recentment condemnada per la Secció 1 del Tribunal Revolucionari de Sanandaj, presidit pel jutge Karami, a 10 anys de presó per "formar grup il·legal amb l'objectiu d'enderrocar el govern", 10 anys per "col·laborar amb grups i governs hostils" i 1 any per "propaganda contra el govern".

L'audiència final dels càrrecs de l'activista kurda es va celebrar el 10 d'abril d'enguany, i el veredicte se li va notificar oficialment el dijous 23 de maig.Amb l'aplicació de la llei d'agregació de condemnes, del total de 21 anys de condemna, la pena més severa, que és de 10 anys de presó juntament amb l'exili a la presó de Hamedan, és executable. Els advocats de la Sra. Modares Gorji han registrat oficialment la seva objecció a aquesta dura condemna, i el cas s'enviarà a l'Audiència Provincial d'Apel·lacions per a la seva revisió.


Leggi di più »

divendres, 24 de maig del 2024

Dos soldats turcs morts per la guerrilla kurda

Un soldat turc va morir dimecres 22 de maig en enfrontaments amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a les muntanyes del nord de la regió del Kurdistan, va anunciar el ministeri de Defensa. El soldat, identificat com a Vedat Zorba, va resultar "greument ferit com a conseqüència de l'explosió d'un artefacte explosiu improvisat" plantada per l'ala armada del PKK, Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) . Va ser traslladat a l'hospital i "malgrat totes les intervencions, no es va poder salvar", va dir el ministeri de Defensa turc en un comunicat.

El ministeri va dir que el soldat va morir a la regió de l'operació (Bloqueig d'Urpa) eufemisme de Turquia per envair el nord de la província de Duhok l'abril de 2022, amb l'objectiu d'orientar les posicions del PKK a les zones de Metina, Zap, Avashin i Basyan. L'objectiu de l'operació, segons Ankara, era treure el PKK de la zona fronterera i tallar-li l'accés a Turquia. És el segon soldat turc que mor a la regió del Kurdistan en una setmana, segons el ministeri de defensa.  Per la seva part les Forces de Defensa del Poble (HPG), l'ala militar del PKK, van afirmar dimecres que l'exèrcit turc va atacar la seva posició 35 vegades amb "armes químiques i explosius prohibits", segons un comunicat publicat pels mitjans afiliats al PKK.


Leggi di più »

dijous, 23 de maig del 2024

4t Congrés de KJAR, moviment feminista kurd clandestí

 





La Komelgeha Jinên Azad a Rojhelatê Kurdistanê (KJAR, Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental)  va celebrar el seu 4t Congrés entre el 7 i el 9 de maig amb la participació de delegats de totes les zones del Kurdistan. El congrés de 3 dies va acabar amb el lema 'L'èxit de la revolució 'Jin Jiyan Azadi' farà inevitables la llibertat de les dones i la societat democràtica'. El congrés i les activitats realitzades van ser dedicats a les combatents Aryen Arê, Şîlan Bane i el màrtir Rûken que van ser martiritzades a Şaho.
Al congrés es van tractar en detall sis agendes principals. La primera ordre del dia va ser la situació del líder del poble kurd Abdullah Öçalan, que es troba detingut aïllat a la presó de l'illa d'İmrali i fa tres anys que no se'n sap res. La segona agenda tractada en detall va ser la revolució 'Jin Jiyan Azadi' [Dona, Vida, Llibertat]. La tercera agenda era l'organització de comitès, i la quarta el nivell d'autodefensa de les dones a Rojhilat i l'Iran i la dimensió que calia assolir. A la cinquena agenda es van prendre decisions i plans de 2 anys. Finalment, a la sisena ordre del dia, es va celebrar l'elecció de la junta directiva de KJAR formada per 15 membres.

A la tercera agenda del congrés es va tractar una per una la situació de les comissions KJAR. Tot i que s'han discutit les comissions, també s'ha indicat quin nivell de treball s'ha de fer a partir d'ara i com s'ha de fer aquest treball. Es va decidir formar comitès de Màrtirs de la Presó, Ecologia i Autodefensa i es van prendre noves decisions per als comitès existents. També hi va haver discussions sobre l'organització allà on hi hagi dones a Rojhilat (Kurdistan de l'Iran) i l'Iran. El congrés va acabar amb els lemes "Bijî Serok Apo, Bê Serok jiyan nabe" [Líder de polls llargs Öcalan, no hi ha vida sense el líder], "Jin Jiyan Azadî" [ Dona, vida, llibertat] i "Şehîd Namirin" [Els màrtirs són immortals].

Dues preses de KJAR s´han declarat en vaga de fam fa uns dies a l'Iran.

Com ja vam informar en el seu moment KJAR es va fundar el juny de 2014  en el marc de la quarta conferència de la Unió de les Dones del Kurdistan de l'Est (YRJK) celebrada sota el lema "Aprofundir la ideologia de l'alliberament de les dones, per a construir un autogovern democràtic" va aprovar la constitució d'un nou moviment. La Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan de l'Est (KJAR) o System of Free Women Society of East Kurdistan (KJAR) fou constituïda per les dones de Rohjilat, Kurdistan de l'Iran. El nou moviment ha mostrat el seu suport tant a KODAR com al PJAK.

Leggi di più »

dimarts, 21 de maig del 2024

El nou grup armat kurd MAK mata per primera vegada un membre de les forces d'ocupació: O abandonareu el nostre país, o sereu l'objectiu de la nostra milícia a tot arreu"

Milîsên Azadiyê Kurdîstan (MAK, en turc Milícia per la Llibertat del Kurdistan) és un nou grup armat. El 14 de març de 2024 va realitzar una primera acció al districte de Kultur, "vam colpejar els mercenaris de l'estat turc ocupant. Vam atacar amb granades de mà i còctels molotov. Les bandes de policia turca sorpreses van disparar als voltants i van intentar defensar-se, però no es van poder salvar. Advertim l'estat turc i els seus mercenaris. Us deixarem, i les vostres eines, en runes al Kurdistan. O abandonareu el nostre país, o seràs l'objectiu de la nostra milícia a tot arreu". El 19 d'abril va realitzar acció amb artefactes explosius improvisats la nit del 19 d'abril a les 01:50 contra la governació del districte de Khinis d'Erzirom. El vehicle blindat de la policia que mitja hora després va arribar al lloc dels fets va ser impactat amb artefactes explosius improvisats. 

La nit del 11 de maig va dur a terme una acció amb explosius fets a mà contra la seu de la policia turca de districte a Nusaybin (Nisêbîn). "La nostra milícia va dur a terme una acció amb explosius fets a mà contra la seu de la policia de districte dels agents de policia torturadors situada al carrer Cumhuriyet al districte de Nisêbîn de Mardin".

Ara ha anunciat l'execució d'un sergent especialitzat ocupant, Murat Doğan va ser castigat per la milícia MAK a Amed el 17 de maig.



Leggi di più »

Dues preses kurdes es declaren en vaga de fam a l'Iran

Les kurdes Warishe Moradi i Pakhshan Azizi, empresonades a la presó d'Evin, a la capital iraniana, Teheran, han iniciat una vaga de fam. Protesten contra el trasllat de Moradi a la coneguda branca de tortura 209. Warishe Moradi i Pakhshan Azizi, que estan detingudes a la presó d'Evin de Teheran, han iniciat una vaga de fam. L'ala, que consta de cèl·lules individuals, està sota el control del Ministeri d'Intel·ligència iranià i és coneguda per les greus tortures dels presos polítics. El trasllat de Warishe Moradi a l'ala número 209 va ser ordenat pel jutge Abolqasem Salavati. Se l'interrogarà de nou abans del judici, i a Moradi també se li negarà el contacte amb la seva família durant un període d'una setmana. Salavati, que presideix el Tribunal Revolucionari de Teheran, és conegut per les dures sentències i decisions en casos de "seguretat nacional". A causa de moltes morts que va passar, també se'l coneix com el "jutge de mort".

Warishe Moradi, també coneguda com Ciwana Sine, va ser arrestada l'1 d'agost de 2023 en un control policial prop de la seva ciutat natal de Sine (Sanandaj) i portada a un lloc desconegut. L'activista és membre de Komelgeha Jinên Azad a Rojhelatê Kurdistanê (KJAR, Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental) l'organització paraigua del moviment de dones kurdes a l'Iran, i estava compromesa amb els problemes polítics i feministes de les dones. El seu parador no va estar clar durant mesos després del seu segrest. Més tard es va revelar a través de la investigació de KHRN que Moradi havia estat brutalment torturada, maltractada i interrogada pel servei d'intel·ligència iranià a Sine durant setmanes després de la seva detenció, fins que va ser traslladada a Teheran a finals d'agost. Allà va estar retinguda durant mesos a l'ala d'alta seguretat 209 de la presó d'Evin, també sota tortura i maltractaments amb l'objectiu de trencar-la o forçar-li una confessió.

Moradi és a la secció de dones de la presó des de principis de gener. Al febrer, es van presentar càrrecs contra l'activista per "enemistat amb Déu" i "rebel·lió armada contra l'estat" en relació amb la seva suposada pertinença al Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK, Partit de la Vida Lliure del Kurdistan). Aquests càrrecs són castigats amb la mort a l'Iran governat pel mullah. Encara no està clar quan començarà el judici. En el passat s'han ajornat diverses dates per a l'inici del judici.

Pakhshan Azizi també està acusada de ser membre del PJAK. La treballadora social qualificada també va ser detinguda a l'agost, tot i que a Teheran per agents del Ministeri d'Intel·ligència. El règim també va detenir diversos membres de la seva família. Mentre van ser alliberats després de diversos dies d'interrogatori, Azizi va ser enviat a la sala 209 de la presó d'Evin. Segons KHRN, va ser severament torturada tant físicament com psicològicament. Azizi ve de Mahabad i va treballar com a periodista quan era lliure. Va estudiar treball social a la Universitat Allameh Tabatabai de Teheran, on va ser detinguda per primera vegada el novembre de 2009. Va ser acusada de participar en protestes estudiantils contra l'execució de presos polítics kurds. Va ser posada en llibertat sota fiança el març del 2010. Tampoc se sap quan començarà el judici pel seu cas.

Leggi di più »

dilluns, 20 de maig del 2024

Alliberat el kurd Şehmuz Ilhan, empresonat pels turcs durant 30 anys

 Şehmuz Ilhan, empresonat a les presons turques durant 30 anys, va ser posat en llibertat ahir dissabte. Detingut a Silopi, a la província de Şirnak, l'any 1994, Şehmuz, el pres polític kurd Ilhan, va ser alliberat dissabte després de complir tres dècades captiu.  Un presoner malalt, Ilhan va sortir de la presó d'alta seguretat de Van per tornar a la seva ciutat natal, Silopi. Molta gent, inclòs Mehmet Zeki Irmez, diputat de Şirnak pel partit DEM, va donar la benvinguda a Ilhan quan marxava. El Dem Parti (Partiya Wekhevî û Demokrasiya Gelan, Partit Popular de l'Equitat i la Democràcia) és l'hereu del HDP. 

No ha estat l'única bona notícia pel moviment nacional kurd els darrers dies. Després de passar molts anys a la presó com a part de l'anomenat judici "Kobanê", Gültan Kışanak, Ayla Akat Ata, Meryem Adıbelli, Ayşe Yağcı i Sebahat Tuncel van ser alliberats dijous. Després de molts anys entre reixes, Gültan Kışanak, Sebahat Tuncel, Ayla Akat Ata, Meryem Adıbelli i Ayşe Yağcı tornen a ser lliures, almenys de moment. Les cinc polítiques kurdes van ser condemnades dijous a diferents graus de presó com a part del judici espectacle conegut com el "procés de Kobanê". No obstant això, van quedar en llibertat després de la seva llarga presó preventiva. Altres antics dirigents del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) jutjats en aquest judici polític gegantí romanen a la presó, com els excopresidents del Partit, Selahattin Demirtas i Figen Yuksekdag, condemnats respectivament a 42 i 30 anys de presó.

Gulten Kışanak, que va ser alcalde d'Amed/Diyarbakir fins a la seva detenció l'octubre de 2016, va poder sortir de la presó d'alta seguretat de Kocaeli al vespre. Les altres quatre figures de HDP van ser acollides davant de la presó de dones de Sincan.

Leggi di più »

dijous, 16 de maig del 2024

El polític kurd Selahattin Demirtas condemnat a 42 anys de presó

Empresonat des del 2016, Demirtas va ser processat per 47 càrrecs, inclòs el de soscavar la unitat de l'estat i la integritat territorial i incitació a cometre un delicte.


El carismàtic líder kurd Selahattin Demirtas ha rstat ser condemnat avui dijous 16 de maig a una pena de quaranta-dos anys de presó, sobretot per soscavar la unitat de l'Estat durant un esclat de violència a Turquia el 2014. Els fiscals havien demanat cadena perpètua per a 36 acusats, entre ells Selahattin. Demirtas.

L'antic copresident de l'HDP, el principal partit kurd del país (ara DEM), està empresonat des del novembre del 2016 en aquest cas, ja denunciat pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L'altre excopresident de l'HDP, Figen Yüksekdag, va ser condemnat a trenta anys i tres mesos de presó. De 51 anys, el Sr. Demirtas va ser acusat de 47 càrrecs, entre ells soscavar la unitat de l'estat i la integritat territorial i incitació a cometre un delicte.

Leggi di più »

dimarts, 7 de maig del 2024

Turquia empresona 3 periodistes de la minoria ètnica kurda


Els periodistes de l'Agència de Mezopotamya (MA) Mehmet Aslan, Esra Solin Dal i el treballador de mitjans lliures Erdoğan Alayumat van ser detinguts en unes batudes domiciliàries el 23 d'abril en l'àmbit de l'operació amb seu a Istanbul. Els periodistes, que van ser traslladats al Jutjat Penal de Pau amb una petició de detenció després de les seves declaracions a la fiscalia, van ser ingressats a presó preventiva acusats de "pertinença a una organització terrorista". Esra Solin Dal seria portada a la presó tancada per a dones de Bakırköy, Erdoğan Alayumut a la presó de Metris i Mehmet Aslan a la presó de Sincan.


Simultàniament la policia colonial turca ha dut a terme batudes al centre d'Urfa (Riha), així com als districtes de Hilvan (Curnê Reş), Hewag (Bozova) i (Viranşehir) Wêranşar, avui primera hora del matí. Almenys 14 persones, inclòs l'executiu del districte del Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia (Partit DEM) i membres del consell de la joventut, van ser detinguts durant les batudes domiciliàries.
S'ha informat que les batudes es van produir en el marc d'una investigació feta per la Fiscalia General d'Urfa. No se sap de què s'acusava els detinguts, i es tem que el nombre de detencions pugui augmentar.

Leggi di più »

diumenge, 5 de maig del 2024

Iran arresta el cantant kurd Bardin Jafari després d'actuar en llengua kurda davant 30.000 persones



Arran de les detencions generalitzades d'individus kurds que participaven en les celebracions de Newroz a diverses ciutats, des d'Abdanan a Ilam fins a Oshnovieh (Shino) a la província de l'Azerbaidjan Occidental (Urmia), el cantant kurd Bardin Jafari, també conegut com Hamzeh Jafari, va ser detingut per la Intel·ligència. forces del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC) a la ciutat de Gilan-e Gharb.

Segons un informe rebut per l'Organització Hengaw pels Drets Humans el divendres 3 de maig de 2024, agents d'intel·ligència de l'IRGC van assaltar la residència d'Hamzeb Jafari, conegut professionalment com "Bardin Jafari", un cantant i activista civil kurd de Gilan-e Gharb a la província de Kermanshah, i el va detenir.

Una font informada va revelar a Hengaw que les forces d'intel·ligència de l'IRGC, amb màscares i armades, van escalar les parets de la casa sense autorització judicial, creant una atmosfera de terror.

Bardin Jafari havia interpretat diverses cançons revolucionàries, inclosa "Payer Bemini Kurdstanehgam" (Aixeca't orgullós, el meu Kurdistan), durant la cerimònia de Nawroz a Gilan-e Gharb, desafiant les amenaces de seguretat. L'acte va reunir més de 30.000 assistents.



Leggi di più »