L'Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) aprova incorporar representacions kurda i catalana a la seva direcció

L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. Tots ells s’han unit per promoure el seu dret a l’autodeterminació, alhora que defensen els seus drets polítics, socials i culturals i preserven el seu medi ambient. es va establir a finals dels anys vuitanta per líders exiliats de pobles que vivien sota l’opressió imperial. Aquesta associació compta amb representants d’Estònia, el poble uigur i el Tibet, entre d’altres. El seu objectiu és replicar el missatge de noviolència i tolerància interètnica del poble tibetà davant l’opressió, seguint l’exemple del 14è Dalai Lama. Actualment compta amb 44 membres actius, des dels tàrtars de Crimea fins als uigurs, i des de Taiwan fins a Catalunya.

 

Ali Abdelzadeh del PDKI

El cap de setmana passat (26 i 27 de març) va celebrar l’Assemblea General de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), a Washington DC. L’Assemblea General de l’UNPO s’ha celebrat a Washington DC coincidint amb la iniciativa de l’organització d’establir una presència permanent als Estats Units. Amb aquesta decisió, s’espera reforçar notablement la seva influència diplomàtica a les Nacions Unides. En aquesta assemblea, es va aprovar una important renovació de la presidència de l’UNPO. S’ha passat de 10 homes i una dona a 6 dones i 5 homes. Per primera vegada en la història de l’UNPO la presidenta és una dona i també per primera vegada és africana. Les dues vicepresidentes també són dones, entre elles la catalana Elisenda Paluzie. La presidència col·legiada incorpora representacions de pobles i nacions de tots els continents (Amèrica, Àfrica, Àsia, Europa i Oceania) amb una nova presidència col·legiada
Presidenta: Edna Adan Ismail, Somalilàndia (dona)
Vicepresidenta: Elisenda Paluzie, Catalunya (dona)
Vicepresidenta: Rubina Greenwood, Sindh (dona)
Membre: Paul Strauss, Washington D.C. (home)
Membre: Dolkun Isa, uigur (home)
Membre: Tina Muna Barnes, Guam (dona)
Membre: Rigzin Genkhang, Tibet (dona)
Membre: Ali Abdelzadeh, Kurdistan iranià (home)
Membre: Tammy Breedt, afrikaner (dona)
Membre: Alex Thach, Khmer Khrom (home)
Membre: Abdi Mahdi, Ogaden (home)

La nova presidenta, Edna Adan Ismail, va ser la primera dona que va exercir com a ministra d’Afers Exteriors a Somalilàndia i anteriorment va ser ministra de Benestar Familiar i Desenvolupament Social. És una activista molt respectada per l’abolició de la mutilació genital femenina i és la presidenta de l’Organització per a les Víctimes de la Tortura. Malgrat el seu no reconeixement, Somalilàndia, que va proclamar la independència fa 30 anys, és un territori amb una constitució i un exèrcit propis i un govern estable, i s’ha convertit en una de les democràcies més consolidades d’Àfrica.

L’Assemblea Nacional Catalana és membre de l’UNPO des del 2018, mentre el PDKI del Kurdistan iranià ho és des de 2007 i el Komala va integrar-s'hi el 2015.

Leggi di più »

Assemblea general del Partit per la Llibertat del Kurdistan: "la unitat nacional del Kurdistan a tots els nivells com a prioritat"

Coincidint amb el Newroz (any nou kurd), el 20 de març es va reunir l'assemblea general del Parti Azadi Kurdistan, partit de la llibertat del Kurdistan o PAK. L'assemblea general del Partit per l'Alliberament del Kurdistan va celebrar les seves reunions regulars amb la participació de la majoria dels seus membres. La reunió va abordar dos temes principals i debats que van ser:
1- Atac rus per envair Ucraïna: les causes, les possibilitats i els efectes del Kurdistan.
11- Atac amb coets iranià a Erbil: les causes i les seves conseqüències sobre el Kurdistan del sud i el govern regional.
L'Assemblea General del PAK  "com sempre amb confiança, per fer front a les amenaces i aprofitar les oportunitats a tots els nivells nacionalistes, i polítics, ha posat peu a la vida de resiliència i resistència. A més, de tenir la unitat nacional del Kurdistan a tots els nivells com a prioritat. Per tal de protegir els assoliments i combatre les amenaces i aprofitar les oportunitats. L'assemblea, referent al desenvolupament del nacionalisme kurd i el desmantellament de les ideologies importades i les línies actives de l'Iran a l'Orient ocupat; va analitzar el seu orgull en les activitats de lluita. El partit va  expressar la seva lluita i els seus passos tant en el nivell del discurs com sobre el terreny i va enviar les seves salutacions al màrtir Said Yazdanpana i a tots els màrtirs de la via independentista i del regne del Kurdistan. També va enviar la seva salutació als combatents del Partit per la Llibertat del Kurdistan, als comandants i als Peshmerga de la nació Kurdistan."

Leggi di più »

Una turba d'àrabs xiïtes finançats per l'Iran assalta i crema la seu del partit kurd PDK a Bagdad

La milícia pro-iraniana Hashd al-Shaabi-PMF va atacar l'edifici de Bagdad del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), liderat per Masoud Barzani. Es va informar que el grup de milícies afiliat a Hashd al-Shaabi, que va incendiar l'edifici del KDP, va compartir l'acció i les imatges de l'edifici del partit cremat al seu compte de xarxes socials. Tot plegat després que un membre del PDK parlés sobre l'aiatol·là xiïta Ali al-Sistani en una piulada tot i haver esborrat el tuit del quadre i les disculpes del propi partit kurd. 

El Partit Democràtic del Kurdistan (KDP) ha enderrocat la seva oficina a Bagdad per protestar perquè el govern iraquià no l'ha protegit de ser incendiat diumenge 27 de març a la nit.

Leggi di più »

Els Peshmerga planten mig miler d'arbres

Aquest mes es va fer una àmplia campanya de  plantació d'arbres a la direcció general de logística del Ministeri dels Peshmerga (en kurd els qui s'enfronten a la mort) del Kurdistan iraquià autònom. Els agents i els peshmerga de la Direcció General de Logística van plantar 500 arbres als voltants de la seva direcció com a servei al medi ambient de la zona i símbol de vida seguin els ensenyaments del líder kurd Mahmud Barzanji (1878-1956).

Leggi di più »

Parla la direcció de la KCK: "poder real darrere de l'atac de Hasakah de l'Estat Islàmic és Turquia"

Els co presidents de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK), Besê Hozat i Cemil Bayık, han realitzat una entrevista al mitjà Medya on analitzen la situació actual. "En realitat, l'estat turc no només proporciona passaports per als membres de l'Estat Islàmic i d'altres bandes com Al Nusra. També els acull a Turquia, els forma i els envia a missions de camp". Els copresidents de KCK van considerar que "Les evidències com les armes utilitzades en l'atac, els registres de converses telefòniques, els testimonis i les confessions dels membres de l'IS revelen que el poder real darrere de l'atac de Hasake és Turquia", diuen els copresidents de KCK sobre l'últim atac d'IS a la presó de Sina, Kurdistan de Síria. KCK diu que les proves d'armes d'IS, converses telefòniques, testimonis i confessions incriminen Turquia en l'atac a la presó de Hasakah.


D'altra banda "L'Iraq viu actualment una incertesa política. IS vol augmentar la seva influència a l'Iraq aprofitant aquesta incertesa. Si hagués aconseguit tenir èxit a Hasakah, passaria a capturar grans àrees a l'Iraq, inclosa Nínive". "La manca d'una forta atenció global a l'atac de Hasakah de l'IS implica un gran risc. La guerra entre Ucraïna i Rússia és, òbviament, de gran importància, però la situació política que probablement sorgirà a l'Orient Mitjà és capaç de tenir uns resultats globals encara més immensos." Els copresidents de KCK adverteixen sobre IS. "Si no hagués estat per la pressió del KDP sobre l'Iraq, l'estat iraquià hauria reconegut fa temps l'autonomia de Shengal", diuen els copresidents del KCK sobre la situació a Shengal, Kurdistan de l'Iraq. Finalment, pel que fa a Rojhilat diruen qie "L'Iran i les forces del PJAK estan preservant la seva posició d'alto el foc. Estem a favor que aquesta posició d'alto el foc continuï. Estem a favor de la solució del problema mitjançant el diàleg i la negociació preservant aquesta posició".

Leggi di più »

Un presoner kurd de 80 anys, condemnat "per intentar destruir la integritat territorial" mor de càncer a la presó turca

Abdo Baran, de 80 anys, que patia un càncer de còlon en fase terminal, va morir dijous a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, després de negar-se l'alliberament de la presó per buscar el tractament adequat. La mort de Baran va ser anunciada a Twitter pel diputat del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), Ömer Faruk Gergerlioğlu, que va expressar indignació perquè el vell malalt no havia estat alliberat. "Això és completament inhumà!" Ell va dir. "No em queden paraules per dir.  Aquest ancià va morir emmanillat a les baranes del llit. Ha estat a la presó els últims 25 anys".

Baran havia estat a l'hospital durant els últims set mesos. Un hospital li va emetre un informe dient que no estava en condicions de tornar a la presó i que hauria de ser alliberat immediatament. Tanmateix, les autoritats penitenciaries estaven esperant que el Consell Turc de Medicina Forense (ATK) emetés un informe similar. Malgrat el pas dels tres mesos, l'ATK encara no havia emès cap informe en el moment de la mort de Baran. A mesura que ha augmentat el nombre de presos malalts que moren a la presó, han anat creixent els dubtes sobre la credibilitat i la independència del consistori, ja que la institució està adscrita al Ministeri de Justícia. En una declaració anterior, Gergerlioğlu havia instat a les autoritats a alliberar immediatament Baran, dient que podria morir aviat. Ha criticat l'ATK per haver tardat massa en emetre un informe i els ha acusat de no prendre's seriosament la situació.

Baran havia estat complint una cadena perpètua agreujada per intentar destruir la integritat territorial del país. Els activistes dels drets humans i els polítics de l'oposició han criticat sovint les autoritats per no alliberar presos greument malalts perquè puguin buscar el tractament adequat. Baran va ser el tercer pres polític que va morir de càncer en els primers tres mesos d'aquest any, juntament amb Yusuf Bekmezci, de 83 anys, i Nusret Muğla, de 84 anys.

Leggi di più »

40.000 mercenaris sirians s'allisten per lluitar amb Rússia contra Ucraïna per 240 €

Rússia ha allistat més de 40.000 militars sirians per lluitar contra Ucraïna, segons informes de l'Observatori Sirià dels Drets Humans (SOHR), un grup no governamental sirià. Després que l'ambaixada d'Ucraïna va informar que prop de 3.000 nord-americans es van apuntar per unir-se a la Legió Internacional de Defensa Territorial, una coalició destinada a ajudar a reforçar l'exèrcit d'Ucraïna contra la invasió de Moscou, Rússia també ha contactat amb els països veïns per obtenir reforços.

"Fins ara, més de 40.000 lluitadors s'han inscrit per allistar-se", va dir SOHR, i va assenyalar que aquests no són "voluntaris" sinó que s'han subscrit amb promeses de rebre "un sou i privilegis". Segons una publicació amb seu a Deir Ezzor, Síria, Rússia ha ofert al personal militar salaris mensuals de 160 a 240 € durant sis mesos, inclosos altres "privilegis" sense especificar.

La setmana passada, el Departament de Defensa dels Estats Units (DOD) va advertir que Rússia estava reclutant mercenaris sirians per unir-se a la batalla a Ucraïna. "Ens sembla remarcable que [el president rus Vladimir Putin] creu que ha de confiar en els combatents estrangers per complementar el que és un compromís molt important de poder de combat dins d'Ucraïna tal com és", va dir un portaveu del DOD, i va afegir que Rússia està girant " frustrat per una dura resistència ucraïnesa”, i va assenyalar que els russos no han avançat gaire en els últims dies.

"Aquestes forces addicionals es posicionaran per respondre a l'entorn de seguretat actual a la llum de la nova agressió de Rússia contra Ucraïna i per reforçar la dissuasió i les capacitats defensives de l'OTAN, especialment el flanc oriental, i ajustarem la postura segons les condicions. evolucionar", va dir el funcionari. El 2015, el president sirià, Bashar al-Assad, es va enfrontar a un desafiament a la seva autoritat per part de manifestants pro-democràcia que reclamaven la fi de les pràctiques autoritàries, segons Britannica. Segons els informes, Assad va utilitzar la violència per reprimir les manifestacions.

Aleshores, Rússia va prendre un paper actiu en el conflicte, desplegant tropes a Síria. El setembre de 2015, Rússia va llançar els seus primers atacs aeris a Síria per donar suport a les tropes en lluita d'Assad, cosa que va permetre al règim recuperar gran part del país.

Leggi di più »

Balanç dels 4 anys d'ocupació d'Efrîn, al Kurdistan de Síria, per part de Turquia

El segon exèrcit de l'OTAN va ocupar el cantó kurd en l'operació 'branca d'olivera' iniciada el 20 de gener i tancada el 24 de març. En aquest període les YPG i YPJ van resistir l'invasor però la seva superioritat aèria fou decisiva i l'ús de gas. Ni Síria ni la comunitat internacional van intervenir-hi. Rússia, que custodiava el cantó, el va abandonar el dia abans de la invasió turca. Des d'aleshores els mercenaris turcs del SNA (entre ells membres de l'Estat Islàmic) i les tropes regulars controlen la major part d'Efrîn amb 770 km2. Es calcula que van morir 2.800 persones (1.600 de les YPG/YPJ) en els combats. Les guerrilleres de les YPJ foren mutilades abans de ser assassinades pels islamistes del SNA. La ciutat d'Efrîn va caure el 18 de març de 2018.


I després de l'ocupació...

va iniciar-se un saqueig indiscriminat de les cases abandonades per les persones refugiades cap al sud. Les oliveres centenàries van ser talades o bé la collita fou venuda a preus molt baixos per Turquia a la UE. A Efrîn es va començar a ensenyar la llengua turca i la bandera turca és omnipresent.

Turquia ha practicat una política de neteja ètnica i la població kurda ha passat del 96 al 25 % (possiblement el 15 %). Els colons àrabs han estat reassentats pel govern turc i han implantat una versió dura de la xària a nivell social.

Segons l'Observatori Sirià de Drets Humans com a mínim 175.000 persones van fugir cap als camps de Shebha.

Ens els 4 anys d'ocupació 8.544 persones han estat segrestades pels grups pro turcs i desaparegut, 586 civils han estat assassinats (49 d'ells torturats) i les minories religioses no musulmanes, 25.000 yezidi i 15.000 alevi han hagut de marxar.

La resistència

Des de 2018 actuen de forma clandestina formacions de resistència com Ira de les Oliveres o les Hêzên Rizgariya Efrînê (Forces d'Alliberament d'Efrîn). HRE va iniciar els seus atacs el 18 de desembre de 2018. Entre la caiguda del cantó i el gener de 2019 van llençar 220 atacs. El més mortal fou a Efrîn el 28 d'abril de 2020 amb 40 morts. Però la seva acció ha anat minvant i des de l'octubre de 2021 no han actuat.

Leggi di più »

Campanya de neteja d'escombraries a zones de Duhok

Per celebrar el sisè aniversari de la gran obertura de l'edifici General Mustafà Barzani del centre d'excel·lència acadèmia American University of Kurdistan (AUK), estudiants, professors i membres del personal es van dedicar a la la presa de Duhok (Kurdistan iraquià) a una campanya de neteja per donar suport als projectes medio ambientals i evitar la pol·lució a la zona.

Leggi di più »

Les milícies recolzades per l'Iran a Deir ez Zor, Síria han introduït hàbits estranys a la zona com el "matrimoni temporal" (prostitució encoberta)

Les milícies recolzades per l'Iran a Deir ez Zor, al nord de Síria han introduït hàbits estranys a la zona com el "matrimoni temporal" enmig de les preocupacions i el descontentament dels civils de la ciutat. El matrimoni temporal (àrab: nikah mut'ah) és ara habitual a la ciutat de Deir ez-Zor a les zones on les forces governamentals tenen el control. Segons el "matrimoni temporal", les noies sirianes de Deir ez-Zor es casen amb membres de milícies recolzades per l'Iran per una quantitat de diners definida. El matrimoni temporal és una antiga pràctica xiïta que uneix l'home i la dona com a marit i dona durant un temps limitat i una quantitat limitada de diners. Tanmateix, la jurisprudència islàmica suní (Fiqh) ho va prohibir. 

Segons els residents de Deir ez-Zor, la majoria dels homes i dones que apliquen el matrimoni temporal són líders o membres de faccions iranianes, treballadors de granges xiïtes i civils amb relacions estretes amb membres xiïtes. Des de principis del 2021, s'han registrat 25 casos de matrimoni temporal amb un termini determinat de tres mesos, segons activistes civils a Deir ez-Zor. 

Les forces del govern sirià i les faccions iranianes controlen les parts occidentals del riu Eufrates començant des de Deir ez-Zor fins a Abu Kamal a l'extrem est de Deir ez-Zor. Les milícies recolzades per l'Iran van penetrar al camp de Deir ez-Zor tan bon punt van controlar la ciutat i el seu camp a l'oest del riu Eufrates el 2017 després de batalles amb membres de l'Estat Islàmic (IS). Després de reforçar la seva presència a la zona, les milícies recolzades per l'Iran van atraure els fills de la regió al xiisme. La majoria de les mesquites van ser traslladades a llocs de xiisme per tal d'implementar una agenda amb l'objectiu de dividir la cohesió social com a mitjans de voluntat o intimidació, segons els residents. 

La gent de Deir ez-Zor està preocupada que l'Iran segueixi estenent-se a la zona i canviant l'estructura de la població introduint diferents tradicions i hàbits i animant la gent a casar-se temporalment. Ali Saleh, de 63 anys, es va traslladar a una altra zona de Deir ez-Zor, que està controlada per les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), per evadir les crítiques dels veïns i familiars que van donar al seu fill, membre de les milícies recolzades per l'Iran, s'ha casat amb més d'una noia d'acord amb el matrimoni temporal. “Els meus familiars i la gent del meu poble ja no em respecten perquè el meu fill es va casar amb més d'una noia segons el matrimoni temporal. Ell m'amenaçava d'acceptar el seu matrimoni diverses vegades. No tinc poder per impedir-lo", va dir. Saleh va afegir que les famílies de les noies no poden rebutjar les propostes de matrimoni tret que el pare de la noia tingui una gran influència entre les faccions. Cada pare que es nega a que la seva filla es casi amb un membre de les milícies recolzades per l'Iran està condemnat a ser empresonat i humiliat.

 La majoria dels casos de matrimoni temporal es produeixen "a contracor" sense l'aprovació de les pròpies noies. Les famílies de les noies es posen d'acord en el matrimoni per tal d'aconseguir diners ja que la situació econòmica a Síria és molt difícil. De vegades, la quantitat de diners pagada en el matrimoni temporal arribava als 350.000 SYP (70 €). Contràriament a les tradicions i costums El matrimoni temporal, aprovat per la jurisprudència xiïta basada a Deir ez-Zor, desperta pànic i por entre la població ja que és un fenomen estrany i aliè i és totalment contrari a les tradicions i hàbits de la jurisprudència sunnita islàmica. 

Cal esmentar que la majoria de la població siriana és sunnita. El primer cas de matrimoni temporal va tenir lloc fa dos anys. Una noia de 16 anys del barri de Jorah es va casar amb un home afganès, membre de la facció Fatemiyoun, per 150.000 SYP amb un termini fix de cinc mesos. El pare de la noia era sunnita, però es va unir a les faccions recolzades per l'Iran i va transformar la seva fe en el xiisme per aconseguir alts càrrecs i diners addicionals. Hadla al-Atwan, de 50 anys, es nega a tornar a la seva ciutat natal a Abu Kamal perquè li preocupa que les seves filles es veurien obligades a casar-se d'acord amb les noves tradicions alienígenes imposades per les milícies recolzades per l'Iran sense cap supervisió. Al-Atwan es va desplaçar quan les milícies de l'Iran la van expulsar de casa seva situada a la zona de seguretat d'Abu Kamal. Al-Atwan va assenyalar que hi ha altres motius que la van empènyer a desplaçar-se. Va dir que tenia por que les seves filles fossin atretes a visitar els santuaris xiïtes i a dedicar-se a les tradicions xiïtes. Al-Atwan ha viscut a la ciutat de Sha'fa, a l'est de Deir ez-Zor. El seu marit va ser arrestat per milícies recolzades per l'Iran i encara es desconeix el seu destí. Al-Atwan viu amb les seves tres filles. La gran té 25 anys i la petita 17. També té dos fills més. "Tenia que els membres de la facció obliguessin una de les meves filles a casar-se temporalment, cosa que contradiu les nostres creences i normes".

Leggi di più »

La resistència kurda reivindica 51 atacs amb incendis contra interessos del govern tuc

La "Iniciativa Mainada del Foc", segueix colpejant el règim turc i els feixistes de l'AKP/MHP, i els seus col·laboradors a moltes ciutats de Turquia, i afirmen haver sabotejat 37 vehicles i 14 objectius econòmics importants, incloses 7 fàbriques. 

Leggi di più »

Fets recents al Kurdistan

Iran

Els matrimonis de més de 9.000 nenes entre 10 i 14 anys a la primavera del 2021 mostren un augment del 32% en comparació amb el mateix període de l'any passat.

Moharebeh

Una nova fatwa del líder suprem de l'Iran obliga a als personatges femenins de dibuixos animats a dur hijab
- L'Iran torna a condemnar a presó la professora Zahra Mohammadi per ensenyar la llengua kurda



Turquia


Mor la presonera política kurda Garibe Gezer, violada i torturada pels guàrdies turcs


- Turquia reivindica que ha matat, ferit o capturat 18.455 kurds els darrers 6 anys


- Demirtaş ha estat empresonat a la presó d’Edirne des del 4 de novembre de 2016 per càrrecs de motivació política malgrat les sentències del Tribunal Constitucional de Turquia i del Tribunal Europeu de Drets Humans


- Turquia arresta i empresona Dewres Weli, un kurd de 65 anys conegut per vestir la roba tradicional i la seva espiritualitat


- Sedef Kabas


Iraq
- Un atac aeri a Sinjar, Kurdistan de l'Iraq, mata Marwan Badal Hajji comandant de la milícia yezidí YBŞ. És el quart comandant de l'YBŞ assassinat per Turquia des del 2018



- El Papa destaca el patiment de la comunitat kurda yezidi a l'Iraq "segrestats, venuts com esclaus, sotmesos a violència física i conversions forçades"




Síria
- L'ONU alerta que Turquia està baixant els cabals del riu Eufrates i 460.000 sirians s'han quedat sense aigua
- Obren 3 noves cooperatives de dones a Rojava i el Nord de Síria i ja en són 50
- En 10 anys Turquia ha enviat colons a Efrîn i els kurds han passat de ser el 96 % al 25 %
- La minoria yezidi d'Efrîn sotmesa a un genocidi sistemàtic pels islamistes turcs: "Ens imposen del vel a les dones, obliguen a parlar en àrab i aprendre la llengua turca"
- Hasakah gener



Kurdistan
- Dos kurds escollits al nou Parlament de Noruega

Leggi di più »

Iran llença una desena de míssils contra la capital del Kurdistan iraquià i destrueix els estudis d'una TV en llengua kurda

La Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran* ha reconegut  l'autoria de l'atac de la matinada passada a Hewlêr/Erbil, capital del Kurdistan iraquià. "Ahir a la nit vam llançar míssils de precisió contra un centre estratègic de la conspiració sionista", han indicat els pasdarans en un comunicat.

Entre mitja dotzena i una dotzena de míssils de precisió han impactat aquesta matinada a prop del consolat dels EUA a la capital kurda i a l'aeroport de la mateixa ciutat. Una font nord-americana es va afanyar a reconèixer a penes danys materials i a situar l'origen dels projectils a l'Iran. Els mitjans iranians necessiten que l'objectiu eren "dues instal·lacions del Mossad" (espionatge israelià), on haurien causat fins a "nou baixes" -una cosa no corroborada. Tot plegat, com a represàlia per la mort de dos oficials de la Guàrdia Revolucionària, dilluns passat, en un bombardeig de la força aèria d'Israel al costat de l'aeroport de Damasc.

Teheran ja va advertir d'aquesta venjança dimecres passat, precisant que els "màrtirs" eren "els coronels Ehsan Karbalaipur i Morteza Saidnejad", que van morir al costat de dos ciutadans sirians en el setè bombardeig israelià des de començament d'any contra arsenals i infraestructures militars vinculades a Iran  oa Hesbol·lah a Síria. L'aparent reacció iraniana té un rerefons regional i internacional complex. D'una banda, la invasió russa d'Ucraïna ha refredat les expectatives d'una imminent reincorporació dels EUA a l'acord internacional de supervisió de les instal·lacions nuclears civils iranianes.

D'altra banda, la cinquena ronda de converses a Bagdad entre l'Aràbia Saudita i l'Iran -que van trencar relacions el 2016- va ser desconvocada ahir dissabte per Teheran, coincidint amb l'execució de ni més ni menys que 81 persones en un sol dia per part del règim saudita. Un contingent inaudit, dins del qual hi hauria almenys tres dotzenes d'activistes xiïtes condemnats per subversió Riyad va executar 81 condemnats aquest dissabte i Teheran va reaccionar suspenent el diàleg. La meitat dels morts eren xiïtes.

A l'Iraq mateix, les milícies pro iranies que van ser decisives en la derrota de l'Estat Islàmic se senten ara marginades en les negociacions de formació d'un nou executiu a Bagdad, després de les eleccions de finals de l'any passat. Tant és així que el clergue xiïta Muqtada al-Sadr ha estat dels primers a condemnar el suposat atac iranià contra "els germans kurds". Un portaveu del govern regional kurd ha aclarit que els míssils –entre cinc i dotze– haurien afectat el perímetre del nou consolat nord-americà, sense fer diana en un edifici que de fet encara està en construcció i sense causar baixes. L'ona expansiva hauria provocat desperfectes als estudis del canal en llengua kurda Kurdistan24. Com a origen del llançament, es sospita de la base de la Guàrdia Revolucionària a Jasabad, a l'Iran, a 350 quilòmetres a l'est d'Irbil i, per tant, dins el radi d'abast dels míssils Fateh-110.

* Coneguda com Islamic Revolutionary Guard Corps (IRGC, literalment denominada Sepâh-e Pâsdârân-e Enghelâb-e Eslâmi, Exèrcit dels Guardians de la Revolució Islàmica) coneguda de forma col·loquial com a Pasdaran o Sepâh

Leggi di più »

El líder de l'oposició turca visita el Kurdistan i promet fer la pau amb els kurds

El líder del Cumhuriyet Halk Partisi (CHP, Partit Republicà del Poble) el principal de l'oposició de Turquia va prometre aquest dijous portar la pau als kurds del país, anunciant els principals del seu partit per resoldre el problema del país durant dècades, va informar el diari Cumhuriyet. Les declaracions de Kemal Kılıçdaroğlu arriben durant una rara visita del líder de CHP a la província d'Amed/Diyabakır, de majoria kurda del sud-est del país, com a part del que ha batejat com una "gira de reconciliació". Reconeixent que els kurds de Turquia havien "patit molt", Kılıçdaroğlu va dir que el país necessitava "tranquil·litat, sense importar el cost", segons Cumhuriyet.

Des de 1984, Turquia ha estat atrapada en una lluita contra el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). Més de 40.000 persones, la majoria kurdes, han mort en el conflicte que s'ha escampat a través de les fronteres turques, afectant els seus veïns i les seves pròpies poblacions kurdes minoritàries. Els cinc principis de CHP per resoldre el problema kurd inclouen resoldre el problema al parlament, treballar amb corredors seriosos, no tenir agendes o compromisos o moviments ocults que siguin inexplicables per al públic turc i la transparència total en el procés, va dir Kılıçdaroğlu.

Afirmant que el seu partit no ha anat bé a les regions de majoria kurda de Turquia, Kılıçdaroğlu va prometre reformes per obtenir vots kurds en el futur. El líder de CHP també va destacar els problemes relacionats amb la llengua kurda i les operacions militars a la regió, va informar Cumhuriyet, alhora que va prometre resoldre les altes taxes d'atur i pobresa a Amed. Kılıçdaroğlu va dir que cap partit polític del país hauria de ser tancat, en una referència aparent al Partit Democràtic dels Pobles (HDP) prokurd.

L'HDP, el tercer partit més gran de Turquia, s'enfronta al tancament per suposats vincles amb el PKK. El partit nega els càrrecs. La causa contra l'HDP segueix una repressió durant anys contra el partit de l'oposició, en la qual milers dels seus membres han estat jutjats principalment per càrrecs relacionats amb el terrorisme.

 

 

Leggi di più »

Turquia inicia el procés per retirar la immunitat a la diputada Feleknas Uca per haver pronunciat el mot 'Kurdistan'

La diputada de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) Feleknas Uca s'enfronta a la pèrdua de la immunitat legislativa per dir "Kurdistan" La fiscalia ha preparat un resum del procediment contra Feleknas Uca per "incitació a l'odi i l'animadversió". El resum de les diligències enviat a l'Oficina del President del Parlament es refereix a les declaracions d'Uca durant un acte de 2020 a la província d'Aydın, on va dir: "Volíem arribar a les nostres mares, germanes i camarades a l'Egeu, el Màrmara i el Kurdistan".

L'acte es va celebrar com a part d'una campanya nacional de l'Assemblea de Dones de l'HDP contra "els abusos, les execucions i els patrons". La investigació sobre les declaracions d'Uca la va iniciar la Fiscalia General d'Aydın, que després va enviar l'expedient a Ankara per "falta de jurisdicció". Uca és la primera diputada de religió yezidi del Parlament turc i l'any passat va protagonitzar una heroica escena quan el president del citat parlament li va retirar la paraula per parlar en llengua kurda. D'ascendència kurda, Feleknas Uca (Alemanya, 1976) va ser eurodiputada del Die Linke alemany, abans Partit de l'Esquerra, del 1999 al 2009. Des del 2012 fins al 2014 ha estat la copresidenta de la Federació Yezidi a Europa. A la llista del Partit de la Democràcia dels Pobles (HDP) a Amed, les eleccions legislatives del 2015..

Leggi di più »

El pilot de curses kurdo-català Isaac Tutumlu competirà a la GT World Challenge Europe Sprint Cup 2022

El pilot de curses kurdo-català Isaac Tutumlu competirà a la GT World Challenge Europe Sprint Cup 2022 d'Amazon al volant d'un Lamborghini Huracan GT3 de GSM Novamarine. Després d'un parèntesi de dos anys a causa de la pandèmia de la COVID-19, en què es va centrar en altres compromisos professionals com la representació de jugadors de futbol, tornarà a l'escena GT3 amb el Kurdistan Racing Team". fer un gran esforç per aconseguir que l'equip de curses del Kurdistan torni a les pistes, i sincerament, no esperava que poguéssim competir al repte mundial de GT, que també és el campionat mundial de GT més important amb una gran marca com ara Lamborghini", va dir. "Així que correrem mostrant la bandera del Kurdistan als televisors de tot el món".

Tutumlu va dir que també li agradaria reunir-se amb el primer ministre de la regió del Kurdistan, Masrour Barzani, aquesta vegada. "Sense el seu suport en el passat, el Kurdistan Racing Team no seria possible", va dir.

Leggi di più »

Comunicat de les HPJ pel 8 de març denunciant les polítiques "sexistes i feixistes" de l'estat iranià

El comandament de les Forces de Defensa de les Dones del Kurdistan Oriental (HPJ) va emetre una declaració commemorant el 8 de març, Dia Internacional de la Dona.:

“Reforcem la lluita per la llibertat de les dones i una vida honorable per a la humanitat en aquest procés fràgil i determinant. Nosaltres, com a forces de defensa del Kurdistan oriental, desitgem un feliç 8 de març a les dones de l'Iran i al Kurdistan oriental i a totes les dones del món". HPJ va remarcar que la lluita de les dones per l'existència continua des de fa molts anys i va denunciar les polítiques "sexistes i feixistes" de l'estat iranià. En assenyalar les polítiques misògines i els brutals actes de lapidació, execució i detenció que tenen com a objectiu les dones a l'Iran, HPJ va subratllar que estan lluitant contra aquest règim cruel.

HPJ va subratllar que les dones de tots els colors i nacions s'uniran i mantindran la seva lluita fins a aconseguir la llibertat en la línia del líder del poble kurd Abdullah Öçalan. "Ens hem d'ajuntar totes sobre una base ideològica, filosòfica i espiritual, construir una organització plural i viure com nosaltres mateixes".

HPJ va fer una crida a les dones del Kurdistan oriental i l'Iran perquè manifestin la seva posició en tots els àmbits, per protegir-se del feminicidi i per unir-se a la campanya llançada per KJAR contra el feminicidi i l'ecocidi.

Leggi di più »

L'ISO reconeix l'emoji amb la bandera del Kurdistan

L'International Standard Organization (ISO) ha reconegut oficialment la regió del Kurdistan en el primer pas per incloure la seva bandera com a emoji.

"Aquest reconeixement també ajudarà al procés de digitalització dels nostres governs, inclòs el suport per al comerç electrònic, els serveis postals i bancaris internacionals", va dir el viceprimer ministre del govern regional del Kurdistan (KRG), Qubad Talabani.

El reconeixement, promogut pel viceministre del Kurdistan iraquià, descodificarà la regió del Kurdistan com a IQ-KR al sistema ISO, va dir el KRG en un comunicat divendres. Segons el KRG, la ISO va proporcionar tres codis per a les tres províncies de la regió: Erbil, Sulaimani i Duhok. També es donarà un codi a Halabja.

"Fa uns anys vaig prometre un emoji de la bandera del Kurdistan. Avui hem fet un gran pas cap a aquest objectiu. ISO ha reconegut oficialment la regió del Kurdistan", va dir el nacionalista Qubad Talabani dirigent de la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK). El reconeixement ISO "també obrirà el camí per a la connexió de les institucions de la regió del Kurdistan amb les institucions internacionals".

ISO compta amb 167 organismes nacionals de normalització que donen suport a la innovació i ofereixen solucions als reptes globals mitjançant l'intercanvi de coneixements i el desenvolupament d'estàndards internacionals voluntaris, basats en el consens i rellevants per al mercat.

Leggi di più »

La diputada kurda Meral Danış (HDP) evidencia la hipocresia de Turquia envers la invasió russa d'Ucraïna

La vicepresidenta del grup parlamentari de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles), Meral Danış Beştaş, va criticar la hipocresia de l'oposició contra la guerra a Turquia, dient: "En el que fa a Ucraïna, la guerra es considera contra el dret internacional, però la invasió [del cantó kurd] d'Efrîin es considera adequada.»

En un comunicat de premsa llegit davant el parlament turc, la vicepresidenta del grup del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), Meral Danış Beştaş, va avaluar els últims avenços a Turquia. Cridant l'atenció sobre l'acord de Dolmabahçe signat el 28 de febrer de 2015, Beştaş va dir que aquest acord va ser abandonat pel govern a causa de l'ambició de poder. Beştaş va subratllar que en els últims 7 anys, des de la negativa a l'acord de Dolmabahçe [converses de pau realitzades entre el govern turc i el PKK amb l'ajuda de l'HDP], el govern ha provocat greus crisis econòmiques, problemes polítics i socials dirigits als pobles. de Turquia.

El 28 de febrer de 2015 es va proclamar a Istanbul l'"Acord de Dolmabahçe". L'acord era un pla de deu punts negociat entre Abdullah Öcalan i l'estat turc per a una resolució de la qüestió kurda. El bàndol kurd estava representat per l'HDP i la delegació estava formada per Pervin Buldan, Sırrı Süreyya Önder i Idris Baluken. El procés de pau va ser interromput poc després per Recep Tayyip Erdoğan.

Leggi di più »

El pres polític kurd, Chia Aghabigpour, rep 70 fuetejades a la presó de Bukan, Iran

La matinada del dijous 29 de juliol, les forces de seguretat iranianes van assaltar la casa del ciutadà sense una ordre judicial i el van arrestar per donar suport a un dels partits d'oposició kurd de l'Iran. El pres polític kurd, Chia Aghabigpour, va rebre 70 fuetejades a la presó de Bukan. El règim iranià el va condemnar a un any i dos mesos de presó i una forta multa per "propaganda contra l'Estat" i "propaganda a favor d'un partit d'oposició kurd".

Chia Aghabigpour va ser condemnada pel Tribunal Revolucionari iranià a un any i dos mesos de presó, 70 fuetades i una multa de 30 milions de tomans (600 €) per propaganda contra el règim a favor d'un partit d'oposició kurd a l'Iran sense especificar. Chia Aghabigapour havia estat alliberat sota fiança d'un dels centres de detenció de seguretat de l'Iran a Urmiya el 6 de setembre de 2021. Aghabigapour va ser privat d'un advocat i de les visites familiars en el moment de la seva detenció.

Leggi di più »

La primera trobada entre el Consell de la República Catalana i el Congrés Nacional del Kurdistan acorda continuar el diàleg i la solidaritat entre les dues nacions

El Consell de la República Catalana es va reunir diumenge 27 de febrer amb el Congrés Nacional del Kurdistan (KNK), a Bèlgica. Els funcionaris catalans i kurds han decidit continuar el diàleg i la solidaritat per millorar les relacions mútues entre les dues nacions.
 
La delegació catalana estava formada per l'eurodiputat i President de la Generalitat Carles Puigdemon, el professor Josep Alay, qui ja va visitar el Kurdistan iraquià durant el referèndum de 2017, l'acadèmic Guillen Fuster, el diputat Sergi Miquel, el politòleg Adria Alsina, la diputada Aurora Madaula o l'exparlamentàri Antoni Castellà.
 
Després d'un acte de recepció, el Consell de la República Catalana ha mantingut una reunió amb el Consell Executiu del KNK, presidit pel copresident del KNK, Ahmet Karamus. Durant la trobada es van fer presentacions i sessions informatives sobre el Kurdistan i Catalunya.
 
Carles Puigdemont i Aurora Madaula han pronunciat el discurs d'obertura en nom del Consell de Catalunya. El copresident del KNK, Ahmet Karamus, i el membre del Consell Executiu del KNK, Nilüfer Koç, van parlar en nom del KNK. Durant la reunió, que ha durat quatre hores, s'ha tractat l'evolució a Catalunya i al Kurdistan, així com els problemes que pateixen els pobles català i kurd. 

 
El Consell per la República Catalana (CxR) és una organització encapçalada per l'expresident Carles Puigdemont, que pretén organitzar i impulsar l'independentisme català després de la declaració d'independència de Catalunya l'any 2017. També promou la defensa dels drets civils i polítics. La junta està formada pel president i set membres.

El Congrés Nacional del Kurdistan  (Kongra Netewiya Kurdistan, KNK) és una entitat pan kurda similar. proclamat a Amsterdam el 24 de maig de 1999, en presència de 700 kurds i convidats, va ser creat per encarnar la unitat moral de la nació kurda, sense ignorar, però, la divisió del Kurdistan entre quatre estats; posar remei a la desunió o al conflicte entre els partits polítics kurds; elaborar normes de solidaritat i una estratègia concertada per a la solució democràtica de la qüestió kurda dins dels estats existents, i, finalment, però no menys important, treballar a nivell nacional i internacional, per a la promoció i la pràctica definitiva per part del poble del Kurdistan de el seu dret a l'autodeterminació. Ja vam informar de la seva 18ª assemblea general l'any 2018

Leggi di più »

Es declara en vaga de fam el pres kurd Mohammad Houshang: fa 1 any que va pagar la fiança imposada per un tribunal iranià però continua a la presó

Mohammad Houshangi el dimarts 22 de febrer de 2022, en senyal de protesta contra la implicació del Cos de Guàrdia Islàmica Revolucionària en el seu cas i l'oposició d'aquesta organització de seguretat al seu alliberament temporal, tot i pagar una fiança de dos mil milions de tomans (42 €), s'ha declarat en vaga de fam després de més d'un any a la presó d'Urmiya.

El Tribunal Revolucionari de Mahabad havia demanat una fiança de 2.000 milions de tomans per l'alliberament temporal de Mohammad Houshangi. Després que la seva família preparés la fiança i fes el procés administratiu, el tribunal els va dir que la Intel·ligència del Cos de la Guàrdia va rebutjar l'alliberament de Mohammad Houshangi com a excusa del procés d'interrogatori inacabat.

Mohammad Houshangi va ser arrestat per les forces d'intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària a Teheran el diumenge 10 de gener de 2021, durant la detenció generalitzada de ciutadans kurds l'any passat. Va ser traslladat al centre de detenció d'aquesta institució de seguretat d'Urmiya, i després de sis mesos quan va acabar el procés d'interrogatori, va ser traslladat a la presó central d'Urmiya.

Mohammad Houshangi, Farzad Samani i Sakar Eini, dos activistes de Mahabad, en el mateix cas han estat acusats per les agències de seguretat de "Cooperació amb un dels partits de l'oposició kurda" i el seu cas ha estat enviat a la branca 1 del Revolucionari de Mahabad. Tribunal, encapçalat pel jutge Javad Gholami.

Leggi di più »