Un ecologista kurd condemnat a 2 anys de presó a l'Iran

El kurd Amanj Nikpay ha estat condemnatr a dos anys de presñi per un tribunal revolucionari iranià. El jove formava part de l'entitat cívica ecologista Associació Medioambiental Verda Chia de la ciutat kurda de Mariwan a Rojhilat, Kurdistan de l'Est. El régim teòcrata l'acusa d'haver col·laborat amb el Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI). Fou detingut el 15 de gener de 2019 i alliberat el 9 de març d'enguany sota fiança. Un altre kurd de Rojhilat, Farzad Hosseini,d e Diuznav ha estat condemnat simultàniament per col·laborar amb el Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK) que forma part de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK).

Enguany dins a 205 civils kurds han estat detinguts pel règim islamista. Ecologistes, periodistes i activistes de drets humans hanestat segrestats i torturats sense judici segons la KMMK (Associacio de Drets Humans del Kurdistan) en deu mesos.

Leggi di più »

Assalten les cel·les de les preses polítiques kurdes a Turquia per aturar una vaga de fam d'una ex diputada presa

Çaglar Demirel es va declarar en vaga de fam el 27 de novembre. L'ex diputada kurda de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) és reclosa a la presó d'alta seguretat turca de Kocaeli Kandira. Demirel realitza la seva protesta "contra les pràctiques anti-democràtiques a les presons, com l'aïllament, les violacions de drets, un creixent genocidi i el terrorisme sobre les preses". La reacció de les autoritats penitenciàries turques ha estat assaltar les cel·les de les preses polítiques. Més enllà d'un registre rutinari els funcionaris de l'islamista R.T. Erdogan han regirat totes les cel·les i s'han ednut els textos de defensa, notes, llibres, utensilis d'escriptura entre d'altres. A part de la ex batllessa de Dersim, Nurhayat Altun, també de l'HDP, n'han estat víctimes Figen Yüksedag, ex presidenta del mateix partit, Sebahat Tuncel, del Partit Democràtic de les Regions,Gülten Kisanak, ex batllesa d'Amed. 

Leggi di più »

El ministre de l'interior turc reconeix implícitament que van llençar 2 kurds des d'un helicòpter acusant-los d'ajudar el PKK

El ministre de l'Interior de Turquia, Süleyman Soylu, ha reconegut que els vilatans kurds Servet Turgut i Osman Şiban foren torturats per les forces de seguretat turques el setembre abans que Turgut morís de les seves ferides. Ho ha raonat amb l'acusació de que havien ajudat els membres del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK).

Durant una reunió del Parlament de la Comissió de Pressupostos del 2021 dijous, Soylu va respondre a les denúncies segons les quals Turgut i Şiban van ser colpejats i llençats d’un helicòpter per soldats turcs, un mètode de tortura a Turquia dels anys noranta quan els kurds van ser víctimes d’una violència extraordinària. Turgut va ser trobat en un lloc on les forces de seguretat turques realitzaven una operació contra el PKK, el ministre va afegir: "Va tenir lloc una persecució i ell [Turgut], lleugerament maltractat quan el van capturar [els soldats], va dir Osman Şiban va ser qui ajudava i incitava aquelles persones [el PKK]. Els soldats també van agafar Osman Şiban, propietari de la casa on va ser capturat Turgut, i els va fer pujar a un helicòpter. Finalment, tots van arribar a un lloc en un helicòpter. I si va passar alguna cosa després, sigui quin sigui, ho revelarem mitjançant investigacions administratives i judicials en curs. Tanmateix, heu de saber que, en aquell moment, aquells soldats acabaven de perdre el comandant que va ser assassinat per un terrorista ", va afirmar el ministre d'Erdogan.

A més, va dir que evita jutjar un cas en què els vilatans en qüestió eren "membres de la milícia i, evidentment, els ajudaven i incitaven". Els dos vilatans, que van ser detinguts en el marc d’una operació realitzada per les forces de seguretat turques al districte de Van Çatak l’11 de setembre, van ser trobats per les seves famílies en un hospital amb ferides greus dos dies després. Turgut va morir a a l'hospital el 30 de setembre, mentre que Şiban va rebre l'alta el 20 de setembre.

Tot i que els informes inicials sobre ells van citar un informe mèdic que explicava la raó del seu ingrés a l'hospital com una "caiguda des de l'altura", Şiban, que havia patit una pèrdua parcial de memòria a causa de les ferides, va dir que ell i Turgut van ser colpejats violentament pels soldats turcs tant a l'helicòpter com després de ser expulsats, quan van ser introduïts com a "terroristes".

Segons un informe redactat pel diputat independent i periodista d’investigació Ahmet Şık, els vilatans van ser llençats de l’helicòpter només després d’aterrar, però els gendarmes, que els van portar a dos hospitals separats, van dir als metges que Turgut i Şiban eren terroristes que els havia atacat i després va saltar d’un helicòpter quan els transportaven després de la detenció. L'oficina del governador de Van havia negat les tortures en un comunicat el 21 de setembre, dient que els vilatans van ser hospitalitzats després de caure d'un penya-segat mentre fugien de les forces de seguretat malgrat l'ordre de detenció.

Osman Şiban ha aconseguit sobreviure però el seu company va ser assassinat pel llençament

Leggi di più »

Mercenaris turcs imposen nous impostos als kurds d'Efrîn per poder collir olives

L’Observatori sirià dels drets humans informa de les violacions continuades per part de les forces d’ocupació turques i els lacais islamistes a la regió ocupada d’Efrîn, Kurdistan de Síria. L'Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH) informa que mercenaris del grup Jabhat al-Shamiyah (Front de Llevant, islamista), amb el suport de Turquia, han imposat nous impostos als residents del poble de Hasiyyah (Merkan), al districte de Mabata, a Afrin, quan comença la collita de l’oliva.

Segons fonts de l’OSDH, les faccions pro-turques imposen un impost d’uns 250 € als agricultors per collir olives. Aquesta nova mesura forma part de les violacions continuades comeses per les forces d’ocupació turques i els seus mercenaris gihadistes a la regió d’Afrin ocupada per Turquia des del març del 2018.

El 20 de novembre, fonts de l'OSDH van informar que membres de les faccions Suqur Al-Shamal (Exèrcit Nacional Sirià) i Al-Muntaser Bellah tallaven i saquejaven oliveres en gran nombre a les zones de Bilbile i Mabata. Mentrestant, l'Associació per als Drets Humans d'Efrîn ha fet públic que els mercenaris de Turquia  van talar 280.000 oliveres kurdes i van confiscar-ne les collites.

 

Leggi di più »

Les SDF embosquen una columna de mercenaris turcs a Ayn Issa matant-ne 27 entre ells ex membres de l'Estat Islàmic

L'emboscada realitzada per les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) a primera hora del matí del dimarts 24 de novembre al poble de Mu'alaqah, Ayn Issa, al nord d’Al-Raqqà, va acabar amb 27 mercenaris turcs morts. S’espera que el nombre de morts augmenti encara que l’emboscada deixi deu milicians ferits, alguns greument.

Les faccions d'Erdogan van aconseguir recuperar sis cossos, mentre que altres 21 cossos van romandre a les zones de SDF. Les forces russes estacionades a Ain Issa han mediat amb SDF per lliurar els cossos dels rebels a les faccions recolzades per Turquia, ja que SDF va mantenir aquests cossos després de ser assassinats quan van entrar al camp de mines terrestres establert per SDF a la ciutat. En aquest context, 21 cossos han estat lliurats a les forces turques aquest vespre, sota la supervisió de les forces russes i les SDF, a prop del poble de Mu’alaqah. Els cossos recuperats incloïen el cos d’un ex emir (comandant superior) de l’Islamic State (Estat Islàmic, IS) que va servir anteriorment a “l’IS de Tell Abyad”, al nord d’Al-Raqqà

Les forces turques van renovar el seu foc d'artilleria sobre posicions a Ayn Issa, que està sota el control de les Forces Democràtiques de Síria al nord d'Al-Raqqah, reaccionant el gran nombre de víctimes mortals entre les faccions recolzades per Turquia en les últimes hores. 

 

Leggi di più »

L'ex presa política kurda Zehra Dogan premiada a l'estat italià

 

La premiada periodista i artista kurda Zehra Doğan ha estat guardonada amb el recentment creat premi Carol Rama per la seva obra artística, que inclou un premi en metàl·lic de 5.000 euros.

“No havia presentat cap concurs per a l'últim premi i no en tenia coneixement. Però recentment he estat activa en la meva experiència artística a Europa i als Estats Units. Carol Rama va ser una dona d’èxit ... Ha estat contrària al patriarcat i a l’opressió estatal. Per a mi guanyar aquest premi [en] el seu nom ha estat un honor, i m'ha fet feliç. M'agradaria continuar i avançar en el meu viatge per conèixer-me a mi mateixa i l'art m'ajuda amb aquest propòsit". Va afegir que no "cercava" obtenir "més premis, tot i que se m'han concedit molts després del meu empresonament a Turquia. Especialment, els premis patrocinats pel màrqueting estatal no m'interessen gens. Els premis que he rebut han estat diferents; són de cercles que tenen una postura clara contra el sistema i la guerra ".

El premi rep el nom de l’artista autodidacta italiana Carol Rama, les pintures del qual tracten temes de sexualitat i formes corporals. El premi s’atribueix a “l’artista que encarna, mitjançant la investigació i el treball, l’ideal de la creativitat femenina no convencional i la llibertat artística que Carol va promulgar i transmetre amb les seves obres i personalitat”.

El jurat va atorgar per unanimitat la primera edició del premi Carol Rama de la Fondazione Sardi per l’Arte a Zehra Doğan. A més, el jurat va assenyalar que ambdues artistes tenien una "ressonància entre els enfocaments dels artistes, sobretot en la seva apropiació estratègica de materials trobats del seu entorn més proper. Tinc la sort d'haver obert camí malgrat aquests forts obstacles contra el talent i les oportunitats. Però penseu en molts altres que estan limitats per factors externs. Per tot això, m'agradaria mantenir la meva essència natural i recordar d'on vinc ".

Doğan també era periodista de l'agència feminista Jihna, la primera agència de notícies femenines de Turquia, que el govern turc va tancar el 2016. Des que va deixar la presó, Doğan ha fet diverses exposicions a l'estranger i va abandonar Turquia.

Zehra Doğan va ser alliberada de la presó turca l'any passat després de complir gairebé 20 mesos a la presó per un quadre que el govern turc va afirmar que era "propaganda". El Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan-KurdisCat va dur a terme una campanya d'enviament de cartes a la presó. El mateix descrivia el setge turc a poblacions urbanes kurdes. L’artista va començar a utilitzar materials del seu entorn penitenciari, inclosos els aliments i fins i tot la seva pròpia sang com a pintura i lletres, caixes de llet o diaris com a llenç. La pintora i periodista kurda Zehra Dogan fou condemnada a dos anys, nou mesos i 22 dies de presó per un tribunal turc per crear una pintura representant la destrucció causada per les forces de seguretat turques al districte kurd de Nisêbîn (Nusaybin en turc).

Segons el diari turc Cumhuriyet, el segon Tribunal Penal de Mardin a Turquia ha dictat la condemna perquè Doğan va dibuixar les banderes en els edificis destruïts per les forces turques. No obstant això, segons Artforum, el tribunal va expressar que el fet que Doğan compartís la imatge del seu treball sobre les operacions militars actuals va ser la causa de la seva sentència.

“Em van condemnar a dos anys i deu mesos de presó només perquè he pintat banderes turques en edificis destruïts. No obstant això, [el govern turc] el va causar. Jo només el vaig pintar”, ha dir Doğan en un tweet, ara eliminat, segons ha informat la plataforma de drets humans Turkey Purge.

Les forces d’Erdogan va arrestar Doğan en un cafè a finals de juliol, al·legant que les seves obres d’art van demostrar que estava connectada al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). “L’art i les pintures mai no poden utilitzar-se d’aquesta manera”, va dir Asli Pasinli, advocada de Doğan, segons VoiceProject, organització internacional dedicada a la llibertat d’expressió i l’activisme creatiu.

Leggi di più »

Un cineasta kurd condemnat a 2,5 anys de presó per un documental

El cineasta kurd Kutbettin Cebe ha estat condemnat a gairebé dos anys i mig de presó a Turquia pel seu documental "Roza - La terra dels dos rius" sobre la revolució de Rojava. El documental és una obra col·lectiva realitzada per Komina Film Rojava, una entitat que vol aprofundir en la tasca àudio visual per explicar la revolució a Rojava i amb la que col·laborem des de KurdisCat. 'Roza - Welatê du Çeman', el país dels dos rius pretén mostrar, de primera mà, i amb exemples filmats d'alta qualitat, la realitat de la revolució: les assemblees, les festes, els funerals, la visió de la comunitat àrab implicada en el projecte de Rojava. La revolució havia de ser filmada. I ho ha estat amb el preu de la presó.

Leggi di più »

Mor l'home més vell del món, als 138 anys, un kurd de Rojhilat

 

Va néixer el 28 de febrer de 1882, Ahmad Soufi no va tenir cap fill propi; en canvi, va adoptar-ne quatre fills. A Rojhilat, les regions kurdes de l’Iran, molta gent arriba a la vellesa i viu molt més enllà del seu centenari aniversari. Els investigadors no tenen clar si això es deu als gent o a la dieta. El kurd Ahmad Soufi podria mirar enrere sobre una llarga vida. No només va viure la Primera i la Segona Guerra Mundial, sinó també tota una sèrie d’aixecaments kurds com les revoltes de Mehmûd Berzencî o Simkoyê Şikak o la proclamació del Kurdistan de Komara, la república de Mahabad.

Va morir a Rojhilat a l'edat de 138 anys, essent presumiblement la persona més vella del món. Soufi va morir dijous a casa seva a la ciutat kurda de Seqiz (Saqqez), a l'est. No se sap si va patir alguna malaltia. Es va donar la vellesa com a causa de la mort.

Leggi di più »

Comencen els preparatius de la marxa per Abdullah Öcalan 2021

Amb el lema Acabem amb l'aïllament, el feixisme i l'ocupació i lluitem per la llibertat d'Öcalan! El moment de la llibertat ha arribat! es prepara la llarga marxa pel mes de febrer de 2021 per la llibertat d’Abdullah Öcalan, líder intel·lectual del confederalisme democràtic, empresonat el 15 de febrer del 1999.

La llarga marxa de 2021 tindrà lloc del 4 al 13 de febrer de 2021perquè Öcalan és el pioner intel·lectual del confederalisme democràtic, que és un contramodel per a l’estat nacional en crisi. Per aquesta raó, la lluita per la pau i la democràcia ha de ser pensada en el context de la lluita contra l’aïllament d’Öcalan. Al mateix temps, això també enfortirà la lluita per la democràcia i la llibertat a tot el món. Així, l’aixecament social a Rojava, l’alliberament dels kurds yezidis a Shengal i l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles)de Turquia, só n només alguns dels exemples dels projectes alliberadors que van poder realitzar-se a través d’ell. Malgrat els murs de les presons i les oportunitats limitades, Öcalan va inspirar a milions de persones arreu del món. L’aïllament a Imrali és, per tant, la forma més radical de repressió contra totes les forces que lluiten per la democràcia que l’Estat exerceix.

 Breu informació:

 – Reunió, sessió informativa i esdeveniment de llançament el 4 de febrer a Frankfurt. 

– Llarga marxa del 5 al 13 de febrer, d’Hanau a Estrasburg. 

– Esdeveniment a Estrasburg el 12 de febrer. 

– Gran manifestació a Estrasburg el 13 de febrer. 

– És adequat dur sabates esportives i roba d’abrigar i portar sac de dormir.

 Per a inscriure’s, contacteu amb: largamarcha2021@protonmail.com

Leggi di più »

Macrobatuda de la policia d'Erdogan contra la població kurda amb 108 domicilis assaltats i 72 detencions

La policia turca ha realitzat batudes aquesta matinada diverses ciutats a primera hora d’aquest matí per detenir a més de 100 persones afiliades al Congrés de la Societat Democràtica (Demokratik Toplum Kongresi, DTK), una organització pro-kurda i del cultural Mezopotamya Hukukçular Derneği. Fins ara s’han detingut 72 persones. Molts d’ells són advocats. Només a la capital, Amed (en turc Diyarbakır) s'han assaltat 108 cases però hi ha constància de més domicilis registrats a İstanbul, İzmir i Adıyaman.

Leggi di più »

Segona conferència del Moviment de la Joventut Revolucionària Síria: "Definitivament guanyarem, és hora de la llibertat"

Sota el lema "Definitivament guanyarem, és hora de la llibertat", l'SRYM (Moviment de la Joventut Revolucionària Síria) del cantó d'Efrîn va celebrar la seva segona conferència al cantó d'Al-Shahba.La conferència va comptar amb la presència de 500 membres del SYRM, 50 convidats del Consell de les Famílies dels Màrtirs, membres de consells i comunes, el Comitè d'Educació de la Societat Democràtica, la Unió Democràtica de l'Esport i representants dels partits polítics.

La sala de conferències estava decorada el 6 de novembre amb imatges dels màrtirs del moviment juvenil revolucionari sirià i de la resistència a l'edat, imatges del líder del poble kurd, les banderes del SRYM i signes que deien: "És difícil controlar els joves que aspiren al llibertat "," La venjança és la nostra promesa ".

"L'última dècada va ser testimoni de la intervenció de l'estat turc a tots els països veïns de l'Orient Mitjà, lliurant guerres contra països o zones segures, creant conflictes i un estat de conflicte per enganyar el poble turc com si fos l’amenaça i no l’agressor. Pel que fa a la segona qüestió, té com a objectiu reviure l’Imperi otomà a l'Orient Mitjà. Per altra banda, l'estat turc continua l'agressió contra el poble kurd a les muntanyes del Kurdistan, Shingal i el nord-oest de Síria, amb l'ajut dels seus mercenaris. També intenta sabotejar el poble kurd a través de cèl·lules dormentsper provocar la sedició i destruir el projecte de la nació democràtica que constitueix una barrera per a les polítiques i ambicions d’Erdogan ".

Al final, va demanar al SRYM que entenguessin millor la filosofia del líder Öçalan per no deixar-se portar per les polítiques especials de guerra de Turquia. El copresident de l’Autoritat de Joventut i Esports de la regió d’Efrîn, Muhammad Weissi, va llegir l’informe sobre la tasca del moviment juvenil per a la regió d’Afrin durant els dos anys i, a continuació, el públic va obrir la porta a la discussió i avaluació de va constar a l’informe els assistents.

En una nova etapa es van presentar i votar les propostes per prendre decisions sobre la tasca del moviment durant els propers dos anys, entre les quals hi ha: “La lluita contra el sistema d’aïllament sever imposat al líder Öçalan, adoptant la filosofia de la nació democràtica en tots els àmbits de la lluita, continuant les campanyes dels joves i les dones joves, i treballant per activar el paper dels estudiants en la imatge real que els permet liderar amb l’exemple i moltes altres decisions.

Després d'això, els membres del Consell de la Joventut Revolucionària de Síria van ser elegits a la regió d'Afrin, on el nombre va arribar als 22 membres, i es va escollir una presidència conjunta per dirigir el consell, a saber, Joan Hassou i Zalal Abdo, de manera que el nombre total del consell es va convertir en 24 membres

Leggi di più »

La policia iraniana assassina un botiguer kurd violant les lleis sobre l'ús d'armes per part dels funcionaris governamentals

Un comerciant kurd va ser atrapat a la línia de foc i assassinat per la policia iraniana al poble Takht de Hawraman dimarts a Rojhilat (Kurdistan iranià). Segons un comunicat de la policia iraniana, Said Rostamzadeh, de 36 anys, va ser atropellat per una bala durant una persecució de cotxes dirigida contra presumptes contrabandistes. "Malauradament, una de les bales va colpejar la vora del cotxe i després va colpejar un transeünt", va dir el coronel Amir Hoshang en un comunicat per dirigir l'estat IRNA, l'oficial de l'estat teocràtic.

Rostamzadeh va ser impactat a l'abdomen, va dir un testimoni a la Xarxa de Drets Humans del Kurdistan (KHRN). Els agents de policia "van ignorar" les grans multituds properes i van obrir foc, "violant les lleis sobre l'ús d'armes per part dels funcionaris governamentals", van afegir.
.

Rotamzadeh va perdre el seu pare per càncer l'any passat i va ser l'únic proveïdor de la seva família, dirigint una botiga que va muntar "amb l'ajuda de familiars i amics". Deixa enrere un nen.

Leggi di più »

Entronitzat el nou Mir (líder espiritual yezidi) dels kurds yezidi

El nou líder espiritual yezidi (Mir) Baba Sheikh, Ali Elias, ha estat entronitzat avui durant una cerimònia religiosa especial al temple de Lalish, el més sacre dels temples d'aquesta comunitat religiosa kurda. Hi van assistir fins a 5.000 persones. Baba Sheikh Ali Elias succeeix a Baba Sheikh Khirto H. Ismail, que va morir l'1 d'octubre de 2020. El seu nomenament no ha estat exempt de crítiques. El xeic Shamo, cap de l'Alt Comitè del Temple de Lalish, va dir que "no s'ha de polititzar el tema", i va demanar a tota la comunitat yezidi que respectés la decisió "perquè les decisions del Mir no es poden invalidar". De fet, un grup de yezidi a Shingal, el nucli de la comunitat des de fa molt de temps perseguit, s’ha negat a reconèixer el nou líder espiritual, dient que la seva opinió havia estat ignorada:

"No tenim cap problema amb ningú elegit com a nou líder espiritual i els felicitem i els respectem, però si no escolten els shingalis sobre aquest tema i no consideren la nostra opinió, tampoc no acceptarem la seva elecció". va dir el xeic Salih, fill d’un líder del temple. Qassim Shasho, primer comandant de Shingal Peshmerga, va dimitir del Partit Democràtic del Kurdistan (KDP) i de les forces de Peshmerga a principis d'aquesta setmana per la decisió, que alguns diuen que està polititzada. Els sectors més recalcitrants el refusen afirmant que la seva mare no és de la línia descendent de Mir i que va ser posat al càrrec amb el suport polític.

 Annex 1.- Per a saber-ne més dels yezidi: 

Qui són els yezidi?

Article de Marc Español sobre la milícia yezidi de Shesho

Article sobre els fets d'agost de 2014

Article sobre les diferents postures yezidi al voltant de l'autogovern  

Fundació de l'Aliança de Shengal 

Amenaces i ajudes recents pels yezidi

Leggi di più »

Mor de Covid-19 el governador kurd d'Erbil que havia encapçalat la lluita contra la malaltia

Farsat Sofi era governador de la principal província del Kurdistan iraquià, Erbil/Arbela, on hi ha la capital. Tenia 42 anys i estava hospitzalitzat per la Covid-19 a Ankara, Turquia. S'havia infectat l'octubre i havia encapçalat la lluita contra la malaltia des del mes de març.

Leggi di più »

Els turcs talen 280.000 oliveres d'Efrîn i venen les olives i oli a empreses com Mercadona

El portaveu de l'Associació de Drets Humans d'Efrîn, Ibrahim Shêkho, va dir que les forces d'ocupació jihadistes turques van talar 280.000 oliveres i van cremar més de 20.000. Shêkho va anunciar que mercenaris jihadistes controlats per Turquia havien apoderat d'oliveres. L'Observatori sirià dels drets humans (OSDH) va informar que l'invasor turc havia saquejat dipòsits d'oli d'oliva, que després van ser introduïts de contraban.

Els comerciants van dir que lluitaven per trobar petroli al mercat, ja que l’Estat turc no permetia vendre els productes d’Efrîn a Síria, mentre que el petroli produït a la regió es venia a mercats estrangers amb etiquetes turques.

Ibrahim Shêkho va assenyalar que durant la temporada de collita del 2018, 70.000 tones d’oli d’oliva Efrîn van ser envasades a Turquia i venudes als països europeus per l’estat ocupant. El diari espanyol Publico va publicar un informe que confirmava les declaracions de Shêkho segons les quals l'estat turc feia contraban dels olis d'oliva traïts d'Efrîn en mercats estrangers, després d'haver-los estampat com a "productes turcs". Shêkho va afegir que una empresa anomenada "Kerim Kurdi" treballava a Efrîn amb el servei secret turc i portava oli d'oliva a Turquia amb el nom d'empreses shell. Va dir que els comerciants havien de pagar impostos molt elevats als contrabandistes per poder comprar i vendre olives Efrîn al mercat sirià.

Segons la informació disponible, dels aproximadament 18 milions d’oliveres a Efrîn, centenars de milers d’arbres han estat talats o cremats des de l’ocupació de la zona pel règim d’Erdogan. La resta van ser confiscades per les forces d’ocupació.

L'estat espanyol, primer productor mundial, el destí prioritari per blanquejar l'oli robat

El diari Hurriyet ha desvelat que les 600 tones a les que es va referir Pekdemirli són, com a mínim 5.000. Pekdemirli va mentir deliberadament per minimitzar l'impacte que el robatori provocarà sobre els productors de la pròpia Turquia que veuran baixar brutalment els preus en entrar, al mercat, una xifra tan alta de producte robat. El mateix diari afirma que l'oli es produeix explotant les instal·lacions al propi Kurdistan de Síria, també segrestades pels mercenaris, d'allà entra des de Jinderes (Kurduistan de Síria) cap a Hatay (Turquía),i després arriben a Bakíroğlu, l'epicentre de la xarxa de comercialització mitjançant l'empresa Tarım Kredi Kooperatifleri Birliği i una xarxa opaca. Allà es barreja amb oli turc i, per tant, es perd la pista de la seva procedència. A part d'Alemanya, on empresaris turcs mantenen una potent xarxa de distribució, el destí on tot apunta és el corrupte estat espanyol: diverses empreses espanyoles com DCoop van ser sancionades l'any passat per vendre oli del Marroc als Estats Units com si fos espanyol. L'estat espanyol posseeix la major producció del món i és més difícil controlar el frau que en altres estats.

Les sospitoses rebaixes d'oli d'oliva de Mercadona dels de 2018

Bona part de les importacions de la Mediterrània entren per València, on es troba el port de referència on hauria de concentrar la seva investigació la policia duanera. I a València hi ha el distribuïdor Mercadona que, curiosament, ha desplomat el preu dels seus productes d'oli d'oliva. El febrer el preu/litre d'oli d'oliva verge era de 4,25 € i el novembre va reduir-se un 8 % fins a 3,90 €. La resta d'oli també ha baixat un 6,5 % de sobte passant de 3,85 € a 3,60 €. En pocs mesos Mercadona ha passat de vendre l'oli d'oliva més car de l'estat espanyol a tenir el preu més barat. Les rebaixes, substancials, que ha fet Mercadona amb l'oli d'oliva no es sostenen sobre cap base raonable excepte l'espoli d'Efrîn: El preu de la garrafa d'oli d'oliva verge extra de Mercadona de tres litres ha estat rebaixada a 10,65 euros, la de verge extra 11,07 euros i la d'oli suau (tap vermell) a 10,50 euros. Les garrafes de cinc litres gust intens també van ser rebaixades fins als 14,95 euros i les de tres litres es van reduir fins als 10,95 euros... un 26,75 % de rebaixa! Com reconeix Olimerca l'oli d'oliva s'ha convertit el 2018 en el "producte reclam" dels supermercats Mercadona. El ministre d'agricultura espanyol, l'andalús Luís Planas s'ha negat a aclarir els motius d'aquestes rebaixes arran de preguntes de The Telegraph.

Sobre el saqueig turc a Efrîn d'oli i olives

Leggi di più »

Els kurds yezidi escullen un nou cap espiritual

Ali Elias Haji Nasir fou escollit ahir com a nou líder espiritual, també conegut com a Baba Sheikh, de la confessió religiosa yezidi succeint al difunt Khartu Hajji Ismael, que va morir a principis del mes passat. L’anunci es va produir a la ciutat de Duhok de la regió del Kurdistan iraquià, després de dies de discussions sobre la qüestió entre altes figures yezidi. Això va seguir un període de dol de quaranta dies pel pas del líder anterior.

L'elecció es fa després de "consultes entre membres de la família, tribus i el Consell espiritual suprem Yazidi, dirigit per Yazidi Mir (príncep) Hazem Tahsin Saeed Beg", Hadi Baba Sheikh, el germà petit de Khartu Hajji Ismael i després gerent del seu oficina. Ali Elias Haji Nasir serà presentat dimecres vinent en una cerimònia especial al temple de Lalish, el lloc de culte més sagrat del grup minoritari que té el kurd com a llengua sacra.


Ali Elias Haji Nasir va néixer el 1979 al districte de Sheikhan, província de Duhok. Està casat i té quatre fills; també és fill d'un antic Baba Sheikh que va ocupar el càrrec del 1978 al 1995. El juliol de 2019, Hazim Tahseen Beg va ser escollit com el nou Mir o príncep dels Ezidis. Va passar mesos després que el seu pare, que anteriorment ocupava el càrrec, morís als 86 anys. El titular té tres diputats i dirigeix ​​el consell suprem de quatre membres.

El nou Baba Sheikh "hauria de ser familiar amb els ensenyaments de les religions del yazidisme, l'islam i el cristianisme, per ser un home respectat i savi i amable amb la gent", va dir Mir Tahsin Beg a l'octubre.  

 Annex 1.- Per a saber-ne més dels yezidi: 

Qui són els yezidi?

Article de Marc Español sobre la milícia yezidi de Shesho

Article sobre els fets d'agost de 2014

Article sobre les diferents postures yezidi al voltant de l'autogovern  

Fundació de l'Aliança de Shengal 

Amenaces i ajudes recents pels yezidi

Leggi di più »

La guerrilla kurda mata tres soldats

Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) han comunicat la destrucció d'una posició militar turca a Xantur, Kurdistan de l'Iraq, amb dues baixes entre les forces d'Erdogan. L'atac, amb bombardeig per part de la guerrilla es va produir el 10 de novembre. Un tercer militar va finir a la mateixa zona, a Heftanin, en un enfrontament amb les HPG.

Leggi di più »

En llibertat provisional l'activista contra el vel obligatori Nasrin Sotoudeh

L'Iran ha decretat la llibertat provisional de la defensora dels drets humans Nasrin Sotoudeh després de sis setmanes en vaga de fam. Nasrin Sotoudeh ha estat víctima de dos judicis "extremadament injust. L'advocada iraniana de drets humans ha estat condemnada a un total de 38 anys de presó i 148 fuetejades. Sotoudeh, que ha dedicat la seva vida a defensar dones iranianes processades per haver retirat els seus hijabs en públic, ha estat durant anys a la mira del govern teocràtic de l'Iran. El 2010, va ser declarada culpable de conspirar per danyar la seguretat de l'Estat i va patir la meitat d'una sentència de sis anys. Aleshores, al juny de l'any passat, es va reprendre una sèrie de càrrecs dubtosos. Els detalls de la seva experiència han estat sovint a través del seu marit, Reza Khandan.

Sotoudeh va ser acusada finalment de set delictes i va rebre la pena màxima per a tots ells. Es van afegir cinc anys addicionals a partir d’un cas de 2016 en què va ser condemnada in absentia. La sentència total de 38 anys és alta, fins i tot per les normes iranianes: un estat sovint acusat de violacions dels drets humans, especialment de dones. El març un clergue radical i sanguinari associat a execucions massives als anys vuitanta va ser nomenat cap del poder judicial de la República Islàmica.

Per a saber-ne més:
- Onada de detencions a l'Iran per oposar-se al mocador obligatori 

- Iran nomenat membre del comitè de l'ONU que jutja violacions dels drets de les dones

Leggi di più »

22.321 membres del partit pro kurd detinguts des de 2015 amb el silenci còmplice de l'esquerra turca

Segons les dades elaborades per la Comissió Jurídica de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles), 22.321 membres del HDP van ser detinguts del 24 de juny del 2015 al 25 de setembre del 2020. El nombre d’empresonats només els primers dos anys va arribar als 3.647. Segons l’informe de la Comissió d’Administracions Locals l'HDP va guanyar 65 municipis però actualment només en queden 6 sota la seva administració. Es van nomenar patrons a 48 municipis, tres dels quals són municipis metropolitans. Es van destituir 84 membres del consell municipal i 9 membres de l’assemblea general provincial. Dels 37 co batlles detinguts, 18 segueixen detinguts. El diputat Van del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), Sezai Temelli, va dir: "Ara revelem clarament el nom del règim que s'ha consolidat des del 2015: el feixisme" i va afirmar que els partits de l'oposició i l'oposició social que no fos HDP no haurien de callar.

Temelli va remarcar que el bloc AKP-MHP fa cinc anys que intenta suprimir o fins i tot destruir l'oposició social i va atacar la classe treballadora, el moviment de dones i els seus èxits, i en particular el HDP, que és el punt comú de tots. Va dir que el bloc AKP-MHP és conscient que HDP és l'avantguarda de les forces de la democràcia. "Ara exposem clarament el nom del règim que s'ha consolidat des del 2015: el feixisme", va dir Temelli i va continuar: "Les detencions i detencions que van començar amb el "Pla de col·lapse" i es van fer amb el pretext de la investigació de Kobanê que la idea HDP és una esperança per a la gent ".

Temelli va recordar que 11 diputats de l'HDP estaven entre reixes, així com 10 mil dels aproximadament 22 mil membres, administradors i membres elegits del HDP que van ser detinguts des del 2015. El diputat de l'HDP va continuar: "Més de 100 municipis guanyats pel nostre partit han estat confiscats. Per descomptat, HDP resistirà, però si volem desfer-nos d'aquest poder feixista, l'oposició social, especialment els altres partits de l'oposició, no haurien de callar. Si hi ha un règim que legitima la tortura i una oposició social que no alça la veu en contra, el feixisme arriba tan lluny que els vilatans kurds són llançats des d’un helicòpter.

Per tant, aquest govern, que continua amb la seva tradició estatal assimilacionista, monista, centenària i està preocupat per la seva pròpia supervivència, va escollir l’hostilitat kurda com a remei. Fa cinc anys que segueix aquesta política. El govern hauria de saber, però, que l’HDP s’adhereix decididament a la seva perspectiva. El que se'ns ha fet fins ara i les operacions polítiques que seguiran no ens faran agenollar-nos, no desviaran l'HDP del seu camí ".

Leggi di più »

Un diputat kurd de Turquia s'exilia a Grècia arribant-hi en pastera amb acadèmics, membres del PKK i 20 policies

Un membre kurd del parlament de Turquia es trobava entre 65 persones que van arribar en vaixell a la ciutat grega de Katakolo, a la regió occidental d’Ilia, aquesta setmana, segons va informar dijous el Greek City Times. El diputat kurd, que es va negar a donar el seu nom, a parlar amb periodistes o a fer-se fotografiar, va ser descobert per les autoritats gregues mentre realitzaven controls inicials dels sol·licitants d'asil dimarts, va dir el diari, citant un informe de la premsa local Ilia Live.

Entre els passatgers hi havia 20 agents de policia, que van dir a les autoritats gregues que havien estat seguidors de Fethullah Gülen, un clergue islàmic que viu a l'exili autoimposat als Estats Units, i que el govern turc considera responsable d'un cop militar fallit a 15 de juliol de 2016. Altres vaixells del vaixell incloïen deu membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) proscrit, així com un periodista kurd que Azad va dir que havia passat tres anys a la presó i que no podia tornar a Turquia per por a una persecució continuada. El periodista també va revelar que hi havia acadèmics kurds entre els passatgers del perillós viatge a través del mar Egeu.

El ministeri grec de Migració i Asil va dir que 35 dels passatgers del vaixell eren de Turquia. Vuit dels migrants restants a l’embarcació eren kurds iraquians, possiblement fugint d’un recent esclat de tensions entre la família Barzani que controla la regió kurd semi-autònoma iraquiana i el PKK. Tots ells van dir que havien estat perseguits a Turquia.

Els agents de policia del vaixell no van proporcionar molts detalls sobre ells mateixos. Turquia ha acomiadat uns 150.000 funcionaris públics, entre ells milers d’agents de policia, i ha empresonat 80.000 persones més per càrrecs de terrorisme relacionats amb el cop d’estat des del 2016.

Turquia ha vist com un nombre creixent de dissidents va abandonar el país en els darrers anys, legalment i il·legalment, un fenomen accelerat per l’intent de cop d’estat del 2016 i la posterior repressió del govern contra kurds i activistes d’esquerra.

Els que marxen legalment solen ser joves amb una formació elevada i capaços d’assegurar ofertes de feina o oportunitats d’educació a l’estranger. La caiguda del nivell de vida i la creixent repressió política han estat un factor decisiu per a l’emigració entre els joves del país. Segons l'Institut d'Estadística de Turquia, l'any passat van sortir de Turquia un total de 330.289 persones, un 41% de les quals tenia entre 20 i 34 anys.

Turquia té una de les poblacions de joves més grans d’Europa. Però una enquesta recent realitzada per la Fundació per a la Democràcia Social va trobar que més del 60 per cent dels joves de 15 a 25 anys de Turquia optaven per viure a l'estranger si se'ls donés l'oportunitat.

Molts que no podien marxar legalment, ja sigui per falta d’ocupació o perquè van perdre els documents de viatge a les purgues post-cop, han afrontat el mar Egeu. Entre ells, hi havia l'ex legisladora del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), Leyla Birlik, que va fugir a Grècia el 2018, on va sol·licitar asil. Birlik havia estat despullada de la seva immunitat parlamentària el maig del 2016 i arrestada el novembre següent, per ser alliberada amb la prohibició de viatjar a l’estranger l’any següent.

Dos ex legisladors del HDP, Faysal Sarıyıldız i Tuğba Hezer Öztürk, simplement van romandre a Europa, on havien estat fent campanya pels drets kurds, després que es retiressin les seves immunitats parlamentàries a diversos diputats del HDP davant la persecució. Tots dos van ser privats del seu estatus parlamentari el 2017 en absència.

Un periodista turc que va creuar la frontera per demanar asil a Grècia el 2017 va ser retornat a Turquia sense que es valorés el seu recurs i va ser empresonat al seu retorn al país per una condemna per intentar derrocar l’ordre constitucional de Turquia.

A Bulgària, un intel·ligent búlgar va lliurar a les autoritats turques un empresari turc que es va traslladar al país el 2016. Des del fracassat cop d'estat, Bulgària ha tornat a Turquia diverses persones més per mitjans similars; almenys set persones el 2018. Els defensors dels drets humans han acusat Grècia de fer el mateix.

Leggi di più »

Catorze persones detingudes a Turquia entre elles la portaveu del Moviment de Dones Lliures

La dirigent del moviment feminista Ayşe Gökkan i tretze militants kurdes més van ser detingudes el 30 d'octubre en un operatiu d'Erdogan a Amed, capital del Kurdistan turc, i Mardin on són hores d'ara sense més notícia. Gökkan ja fou arrestada el juliol per la policia turca i és portaveu del Tevgera Jinên Azad o Moviment de Dones Lliures.

La investigació iniciada per la Fiscalia General de Mardin està relacionada amb les activitats de el Congrés de la Societat Democràtica (DTK), i específicament en les activitats del "Consell Veïnal" i el " Consell Municipal ". A part de Gökkan s'ha detingut a Ramazan Kalkan, un dels representants de MEYA-DER -Associació per a la Solidaritat i el Suport a Familiars de Persones Desaparegudes, clausurada per decret governamental l'any 2017-; Hatice Kalkan, Fettah Tekin; Mesut Çelik; l'ex co-alcalde de Kilavuz, Ahmet Inci; els ex co-alcaldes de Akarsu, Lokman Fındık i Sakiné Yılmaz; Hasip Aktas; i Cihan Güçlük.

Els detinguts van ser traslladats a l'Tribunal Penal de Pau de Mardin amb una sol·licitud d'un període addicional de detenció de quatre dies per part de la Fiscalia de Mardin. El període de detenció de 14 persones s'ha ampliat per altres 4 dies d'acord amb la sol·licitud del fiscal.

Leggi di più »