Aniversari de l'assassinat de l'intel·lectual kurd Musa Anter

 El 20 de setembre de 1992 fou assassinat en un festival kurd a Sirnak, pels serveis secrets turcs de la JITEM, Musa Anter. El periodista Orhan Miroglu va quedar ferit. Abdülkadir Aygan, ex membre del PKK, va reconèixer ser-ne un dels autors però mai ha quedat clara l'autoria física. Encara el 2012 Turquia va anunciar la detenció d'Hadit Yildrim entre d'altres possibles autors. La teranyina, de fet, ha estat una boira que hagi permès que els assassins d'Anter mai hagin estat castigats.

Nascut a Mardin, Anter va viure a Rojava, Kurdistan sirià, on va reprendre el contacte amb la generació exiliada arran de la revolta de Khoybun, els germans Bedhir Khan o bé Osman Sabri. L'Ape Musa (Oncle Musa) va escriure la novel·la 'La ferida negra' (1959), peça clau pel desvetllament de la consciència kurda després de dècades de genocidi turc a més del 'Diccionari kurd' (1967) per a recuperar la llengua. Anter fou un intel·lectual clau en la recuperació de la identitat kurda a Turquia. 

En aquest marc d’aperturisme cal citar la figura de Musa Anter (1920-1992) de Mardin. Apê Musâ, oncle Musa, va entrar en contacte amb el fet kurd amb la revolta de Dersim per la que fou empresonat i el va reviure a la universitat, les emissions radiofòniques en kurd des d’Erevan (Armènia) i El Caire (Egipte), que es feien als anys cinquanta des de l’exili i, sobretot, pels fets a l’Iraq. En concret la revolució de 1958, el retorn del líder kurd Barzani (exiliat i derrotat a l’URSS) i la nova revolta kurda. Va ser quan aparegué la revista Illeri yourt o Ileri yurt (país progressista) editada per intel·lectuals kurds com ell mateix i Janip Yolderum l’any 1958 des d’Amed. Va ser la primera publicació que parlava dels kurds en més de dues dècades.

L’any 1959, quaranta-nou intel·lectuals kurds foren jutjats per secessionisme quan no havien fet cap acció concreta. Se’ls va conèixer com a “Els 49” i va ser la primera vegada des de la revolta de Dersim que Turquia perseguia els kurds de forma oficial. Entre ells hi havia Anter. En principi se’ls havia de penjar a la forca però van acabar condemnats a presó per no enterbolir la imatge aperturista. Segons es sabrà després el pla del president Menderes era executar-los en grups. A presó Anter va escriure la citada ‘Birîna Reş’ (1959) o ‘La ferida negra' una de les obres cimeres de la literatura kurda.  

Leggi di più »

Reunió entre el Ministeri d'Afers Exteriors rus i les autoritats kurdes de Síria

La presidenta del Comitè Executiu del Consell Democràtic de Síria (SDC), Ilham Ahmed, ha anunciat que ha mantingut una reunió amb el viceministre rus d'Afers Exteriors, Mikhail Bogdanov, a Moscou, el dimecres 15 de setembre. "La reunió va ser positiva, en la qual es va emfatitzar la solució política per a la crisi siriana d'acord amb la Resolució 2254 de l'ONU i la necessitat que SDC participés en el procés polític, i els membres de la reunió van discutir les violacions en curs per part d'Ankara a Siria sobirania".


Recentment, Turquia va intensificar els atacs amb drons al nord-est de Síria, dirigint-se als líders de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF). Tot i els acords d’alto el foc entre Turquia i Rússia i també Turquia i els Estats Units a l’octubre del 2019, els grups recolzats per Turquia i el propi exèrcit turc continuen orientant-se regularment a les zones de les SDF. Les SDF han demanat a Rússia i als Estats Units que pressionin Turquia perquè mantingui el seu acord.

El Ministeri d'Afers Exteriors rus va dir en un comunicat sobre la reunió amb la SDC que havia reafirmat el seu suport a tots els problemes que "dificulten la restauració total de la sobirania i la integritat territorial de la República Àrab Siriana, basant-se en les disposicions de l'UNSCR 2254."

A més, la part russa va subratllar la importància d'un diàleg entre SDC i Damasc per arribar a un acord per satisfer les legítimes aspiracions de tots els ciutadans de la República Àrab Siriana i tenir en compte "les característiques regionals i el pluralisme etnocultural de la societat siriana".

Leggi di più »

Guerriller turcman de les HPG: 'Les forces dirigents pressionen els joves i els diuen que o vius com jo vull o que et privaré de la vida i moriràs'

El guerriller Turkmen Mezlum, que és d'origen turcoman, ha decidit unir-se al Moviment de resistència kurd encapçalat pel Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) després d'observar els quadres del Moviment per la Llibertat i influir en la seva forma de vida. Ara, Mezlum Turkmen està a les files de la guerrilla Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG). Mezlum creu que tots els pobles solien conviure de manera lliure i justa, que cada nació vivia la seva cultura, parlava la seva pròpia llengua dins de la seva pròpia comunitat i definia la seva pròpia existència. "Però, malauradament, ara la gent s’enfronta a assassinat, decapitació i opressió. Fins i tot es nega l’existència del poble, es vulneren els seus drets i es prohibeix la seva llengua. Cada dia els kurds o persones d’altres nacionalitats són agredits per l’estat per la seva llengua, sota la pretext de preservar la unitat de la gent, s’imposa a les societats i se'ls persegueix amb polítiques brutes."

"Les forces dirigents pressionen els joves i els diuen que o vius com jo vull o que et privaré de la vida i moriràs. Les forces governants que han enfrontat la societat amb assassinats i violacions es retraten com a defensors de la gent, però diàriament saquegen la natura, desplacen persones, destrueixen pobles i cremen muntanyes. Els cremen amb gas químic. La joventut i la societat ja no haurien de callar en contra d’això".

"Vaig venir a aquestes muntanyes quan era jove. Com a turcman cercava drets humans i vull viure com a ésser humà. Veiem al PKK que ha après a viure una vida digna i significativa. Per això, avui demanem llibertat, igualtat, justícia i sabent que la seva lluita seria molt difícil, però mai va dubtar i va sacrificar tota la seva força i vida amb fe en aquesta causa. Nosaltres, com a companys i deixebles d'Apo, farem que aquesta causa sigui un èxit. El PKK amb la participació dels joves de tots els components creix dia a dia i dins duu a terme accions efectives contra l'enemic."

"Jo, com a jove turcman que es va enfrontar als atacs de l'estat turc, vaig guanyar força de la vida del PKK i vaig entendre que el PKK no és només pel bé de la victòria. Els kurds, però, estan oprimits però també tots els pobles, de la mateixa manera que els lluitadors per la llibertat han abandonat tota la seva vida personal i han emprès el camí de la causa, és el dret de tots els joves de totes les nacionalitats unir-se a les files guerrilleres i assolir la tasca de la revolució. Crec en l'èxit del PKK. Els joves tenen un gran poder i potencial, han d'organitzar-se perquè junts puguem enderrocar aquest feixisme i prometre la victòria que hem donat al nostre poble per complir".

Leggi di più »

L'exiliat kurd Şukri Serhat acaba de ser assassinat per agents secrets turcs a l'Iraq

Agents secrets de l'Agència d'Intel·ligència Turca (MIT per les sigles en turc) han assassinat aquest matí a l'exiliat kurd Şukri Serhat (de nom real Yasîn Bûlût) a Suleymaniyya (Kurdistan de l'Iraq). El veterà activista era membre del PKK Şehit Aileleri Komitesi Üyesi (Comitè de Solidaritat amb les Famílies dels Màrtirs del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). Era a la ciutat seguint un tractament per una malaltia segons el Komîteya Têkiliyên Derve (Comissió de Relacions Exteriors).
Şukri Serhat era nat a Qers (Kars, Kurdistan de Turquia) l'any 1957. Es va afiliar al PKK el 1978. Va ser capturat pels colpistes turcs el 1980 i empresonat a Amed. Aquesta presó va ser coneguda per la brutalitat de les tortures patides pels militants independentistes kurds. Fou alliberat el 1991 i es va unir a la resistència a les muntanyes treballant, durant 15 anys, amb el Comitè de Solidaritat amb les Famílies dels Màrtirs a diferents zones del Kurdistan de l'Iraq.

Leggi di più »

Avui fa 29 anys era assassinat pel règim iranià Sadegh Sharafkandi

Sadegh Sharafkandi, nascut l'u de gener de 1.938 a la regió de Bukan, a la província de d’Azerbajan de l’oest, va succeir a Ghassemlou després de l’assassinat d’aquest també per agents iranians. L’any 1973 havia conegut a Ghassemlou a París i va entrar al Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI).

El 17 de setembre de 1992 Sharafkandi estava sopant al restaurant Mikonos de Berlín amb Fattah Abdoli, Homayoun Ardalan i Nauri Dehkordi, tots ells membres del PDKI. Foren assassinats a trets per uns desconeguts. Les investigacions posteriors van condemnar un iranià i tres mercenaris libanesos dels assassinats acusant el ministre d’intel·ligència del règim teocràtic i fent una ordre d’arrest internacional que no es va arribar a aplicar mai.

Sharafkandi fou enterrat a París, com el seu predecessor. L’any 2004 l’ajuntament de Berlín va col·locar una placa commemorativa al restaurant Mikonos que va aixecar les protestes del govern iranià. El mateix govern que, encara avui, sotmet la minoria kurda i mata membres del PDKI per contenir tres nocions que no accepta: ser un partit, ser demòcrata i ser kurd. El règim iranià, encara avui, és autoritari, oposat a la democràcia i supremacista persa.

Leggi di più »

Aniversari de la mort d'Ali Çiçek després de 65 dies en vaga de fam: "La rendició condueix a la traïció, la resistència a la victòria"

El 14 de juliol de 1982, sota el lideratge dels membres del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) Kemal Pir, Mehmet Hayri Durmus, Akif Yılmaz i Ali Çiçek, es va convocar una vaga de fam fins la mort a la presó de Amed (en turc Diyarbakir)*. Els activistes demanaven: la fi de la tortura, la disciplina militar i la vestimenta d'uniforme.

Aquesta acció es considera la primera espurna de resistència després del cop militar de 1980, no només denunciant les condicions a les presons, sinó també enviant un senyal a la gent fora dels murs de la presó per incitar a les masses a lluitar contra el règim opressiu de Turquia. 55 dies després que comencés el dejuni de la mort, el quadre del PKK, Kemal Pir, va perdre la vida a l'edat de 20 anys. Mehmet Hayri Durmus, Ali Çiçek i Akif Yılmaz també van morir en el transcurs de l'acció. El PKK anomenà el dejuni de la mort la "Gran Resistència de el 14 de juliol".

Akif Yilmaz, "no és possible viure sense la comuna"

Akif Yılmaz, que no estava a la vista quan es va declarar la vaga de fam al tribunal, només es va assabentar del dejuni de la mort quan aquells que van anar a la vista van ser portats a les seves cel·les a última hora del vespre. Aquell mateix vespre, sense perdre temps, va trucar a les barres de la cel·la i va trucar als guàrdies dient que s’havia unit a la vaga de fam i que volia anar als seus companys. Akif Yılmaz va ser un dels que es van unir a Apo de la regió de Serhat els primers anys de la lluita. Sempre va estar a primera línia mentre va viure. Va ser capturat mentre lluitava a la regió d'Amed.

Yilmaz havia nascut l'u de gener de 1956 a Kars o Ardahan, al Kurdistan de Turquia, i era molt pobre. El 2 de maig de 1980 va ser detingut i enviat a una presó militar. Destacava per la seva disciplina, maduresa i humiltat. Va ser un revolucionari humil, sacrificat i valent, que no tenia límits en la seva lleialtat a Öçalan, al partit i al poble. Cinc persones s’allotjaven a la seva cel·la. En dir "no és possible viure sense la comuna", es va avançar a la recerca de la vida individual i va revelar primer tot el que li pertanyia la vida en comunitat. Va ser un soldat de la comuna que es va solidaritzar en aquestes condicions enviant secretament una petita quantitat de pebre mòlt als seus amics castigats amb tortures. Després de 63 dies de vaga de fam va morir.

Ali Çiçek, "el PKK ens va ensenyar resistència, no la rendició"

Ali Çiçek va perdre la vida el 65è dia de vaga de fam. Nascut el 1961 en un poble de la província d’Urfa (Riha), al Kurdistan de Turquia, Ali Çiçek es va reunir amb les idees de la lluita per la llibertat kurda quan tenia 16 anys i es va integrar al PKK. Çiçek era el més jove dels seus companys.

Ali Çiçek va dedicar-se a Urfa realitzant tasques d’organització política per al moviment, essent detingut. Va ser capturat mentre distribuïa fulletons el 1979, abans del cop militar feixista del 12 de setembre, i el van portar a la presó militar d’Adana, ja que la regió d’Urfa estava sota llei marcial. El company Kemal Pir també hi era en aquell moment. Conèixer el company favorit d’Ali, Kemal Pir, va ser el punt decisiu de la seva vida. Tot i que van romandre durant només tres mesos, es van unir amb el camarada Kemal. Kemal es va convertir en la principal personalitat militant que Ali prendria com a exemple. Va deixar clar en la seva actitud i comportament que el prendria i el seguiria en totes les circumstàncies. Després va ser alliberat i va continuar el seu activisme polític. Va ser destinat a Hilvan quan va sortir de la presó. Aquí s’estava produint una lluita aferrissada amb els traïdors col·laboracionistes. Duia un mauser britànic, gairebé tan gran com ell, els hilvanos van sobrenomenar aquest jove guerrer sense por "Ali britànic". Quan esmentava el seu nom als col·laboracionistes se'ls hi posava la pell de gallina. En poc temps, va guanyar l’amor de la gent d’Hilvan. Era conegut per anardels conflictes més durs i de les missions més dures amb la cara clara. Va ser aquí on va ser capturat per segona i última vegada.

La segona vegada que Çiçek va ser capturat va canviar la seva vida per sempre, perquè va ser enviat darrere de les parets de la presó d'Amed/Diyarbakır, que era coneguda per les bàrbares pràctiques de tortura sistemàtica realitzades especialment pels presos del PKK pels oficials militars "especialment escollits" per a aquest "deure". Ali Çiçek ha estat un símbol de resistència, especialment per als joves kurds, amb la seva resistència contra totes les bèsties pràctiques de tortura que va suportar. Des de llavors, ha estat anomenat "Estrella Roja" per la seva resistència inquebrantable a la presó de Diyarbakır. Ali va ser un dels detinguts i empresonats sense ni tan sols declarar. Aquesta actitud de resistència va ser la prova que l’amor i el respecte per ell entre els seus companys no eren infundats. Després del cop d’estat, va ser un dels darrers que va romandre en la resistència de facto desenvolupada contra la tortura brutal, la confessió i la traïció a la masmorra número 5, que va ser escollida com a regió pilot per trair els militants del PKK. Va ser un dels que no va deixar d'ajudar els seus companys, de donar força i moral fins i tot sota una forta i inhumana tortura.

Quan Mehmet Hayri va anunciar que havia iniciat una vaga de fam la vista del 14 de juliol, Çiçek es va convertir en la segona persona a prendre la paraula després de Hayri sense dubtar-ho: “El PKK ens va ensenyar resistència, no la rendició. No he estat capaç de representar adequadament el PKK fins ara. A partir d’aquest moment, també començo un dejuni fins mort. També hi ha accions que no he divulgat fins ara, que he dut a terme però que altres amics han estat processats. Jo també els explicaré. La rendició condueix a la traïció, la resistència a la victòria! A baix el colonialisme! Visca el PKK!. A Çiçek li encantava xerrar amb el camarada Kemal Pir, amb qui estaven en diferents cel·les durant la vaga defam. Les seves converses també van ser una font de moral per a altres activistes. 

                                                                        Ali Çiçek

El testimoni de la seva germana

“Havia esperat tres dies a la presó de Diyarbakır per poder visitar el meu germà. El vaig criar, era com una segona mare per a ell. Per això, em preocupava tant. Hi va haver una cruel crueltat a les presons. Els presos de la presó de Diyarbakır solien ser torturats cada dia” afirma Ayşe Çiçek, la germana d’Ali Çiçek.

Durant les seves visites a la presó, va veure en persona com el seu germà Ali Çiçek portava les marques de la tortura. “Tenia una aparença terrible. Amb prou feines es posava de peu. Era obvi que havia estat torturat. Per descomptat, no li preguntava, perquè no ens van deixar parlar molt”. També recorda que "sempre hi havia el soroll dels gossos que bordaven" a la presó d'Amed/Diyarbakır, "hi havia un soroll constant que amb prou feines podies entendre el que algú deia".

“Només vam saber que havia mort tres dies després de perdre la vida. La meva mare va anar a la presó a veure'l però els guàrdies mai no la van deixar veure el meu germà”, va dir Ayşe Çiçek. «Déu meu, que ningú no sofreixi aquest dolor. Vaig treballar en un camp de cotó quan vaig saber que el meu germà havia mort, vaig córrer 5-6 km sense parar fins a casa nostra, que estava envoltada de soldats. Vam anar a Diyarbakır a prendre el seu cos, però de camí els soldats van intentar aturar-nos moltes vegades. Finalment, vam portar el seu cos a Osmaniye (una ciutat del sud de Turquia propera a Adana), perquè els racistes no ens van permetre enterrar Ali a Urfa".

La família Çiçek va intentar durant anys poder enterrar el seu cos a la seva ciutat natal, Urfa. “Després de molt de temps, vam poder enterrar Ali aquí, a Urfa, però després van continuar trencant la seva làpida. Els atacs no es van aturar mai, així que vam haver de traslladar-lo a un altre cementiri de Diyarbakır". Ali Çiçek va ser finalment enterrat al cementiri de Yeniköy a Diyarbakır, però enterrar el seu germà sota terra més d’una vegada havia obert profundes cicatrius a l’ànima de la seva germana Ayşe. “M’havia tornat boja. Estava com una boja. No vaig poder dormir sense pastilles. No sabia on era ni on hauria d’anar. Mai oblidaré mai el meu germà mentre continuï respirant".

La venjança

Esat Oktay Yıldıran fou l'oficial responsable de les terribles tortures contra presos kurds a Amed. El 22 d'octubre de 1988 viatjava en autobús a Istanbul i se li va apropar un home. Aquest li va dir 'El laz Kemal t'envia records' [enreferència a Kemal Pir]. Posteriorment va treure un revòlver i li va disparar. El va deixar dessagnant-se fins la mort davant de la seva dona i dos fills.

* Kemal Pir va morir el 7 de setembre de 1982, M. Hayri Durmuş el 12 de setembre, Akif Yılmaz el 15 de setembre i Ali Çiçek el 17 de setembre.

Per a saber-ne més: 'Kurdistan. El poble del sol, una història política'

Leggi di più »

Un kurd mor torturat per les forces ocupants iranianes després de dos mesos de detenció

Iàsser Mangouri, un kurd de 31 anys de Piranshar, una ciutat de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran, va morir torturat pel servei d'intel·ligència iranià després de dos mesos de detenció a la presó d'Urmyia. L'Organització per als Drets Humans de Hengaw va citar una font pròxima a la família Mangouri, que va dir: "El dimecres 8 de setembre de 2021, el servei d'intel·ligència iranià a Urmiya es va posar en contacte amb la família de Yaser Mangouri i els va informar de la seva mort. Van dir a la família de Iàsser que havia estat assassinat en un enfrontament amb les forces de seguretat fa dos meso ".

L'organització de drets humans va informar que Mangouri no estava armat quan va ser arrestat pels agents d'intel·ligència iranians el vespre del 17 de juliol de 2021 després de marxar de casa. Posteriorment, va ser traslladat a un dels centres de detenció iranians a Urmiya. Era pare de dos fills, se li va negar l'accés a un advocat i qualsevol contacte o visita de la seva família durant la detenció de dos mesos.

No es tracta d'un cas aïllat

Hengaw havia confirmat a més el març d'aquest any que "almenys 22 ciutadans kurds van ser arrestats pels serveis de seguretat iranians acusats d'activitats polítiques, civils i de participació a les celebracions del Newroz (any nou kurd)".

Un informe recent d'Amnistia Internacional també indica que 72 homes i dones han mort sota custòdia des de gener de 2010 a l'Iran, i les morts s'han produït a 42 presons i centres de detenció de 16 províncies de tot el país. El director general de les presons iranianes, Mohammad Mehdi Hajmohammadi, havia demanat disculpes oficials a l'agost després que les imatges de vigilància de la violència física contra els presos es fessin virals a les xarxes socials. Segons les estadístiques de Hengaw, almenys 23 presoners kurds han estat torturats fins a la mort a les presons i centres de detenció de seguretat iranians, 15 dels quals eren presos polítics, des del 2017.

 

Leggi di più »

L'alcaldessa kurda de Raqqà guanya el premi del 'Jurat de l'alcalde mundial'

Leila Mustapha, coalcaldessa kurda de la ciutat siriana d'Ar Raqqà, que va ser la capital de Síria ocupada per l’Estat Islàmic (IS), va guanyar ahir dimarts el premi internacional del jurat de l’alcalde mundial.

La Fundació City Mayors, amb seu a Londres, que es descriu a si mateixa com "un grup de reflexió internacional dedicat als assumptes urbans", ha atorgat el Premi World Mayor i les recomanacions des de 2004. Cada dos anys, el World Mayor Project presenta alguns dels alcaldes més destacats del món el grup se sent distingit en el seu paper de líders locals.

El Premi Mundial d’Alcalde d’aquest any l’ha guanyat Ahmed Aboutaleb, que dirigeix ​​la ciutat holandesa de Rotterdam, però Mustapha ha guanyat un dels altres set premis del Projecte World Mayor 2021 que pretenen donar reconeixement internacional a l’esforç dels batlles mereixedors.

El Consell Civil de Raqqà es va formar amb el suport de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF)  a l’abril de 2017, setmanes abans de llançar la gran operació per alliberar Raqqa de l’IS a finals de 2017 amb el suport de la Coalició dirigida pels Estats Units per derrotar l’IS. .

Mustapha, una kurda de Raqqà que anteriorment co-dirigia el consell local de Tell Abyad, ha estat copresidenta, l'equivalent a un coalcaldessa, de Raqqa des de llavors, al costat de l'altre copresident, un àrab ètnic.

Segons la City Mayors Foundation, els esforços incansables de Mustapha per reconstruir Raqqa van ser un factor primordial en la seva selecció per rebre l’honor."Per entendre els èxits de Leila Mustapha és necessari recordar el context de Raqqa", deia el lloc web del premi World Mayor, que anomenava Raqqa "una ciutat pràcticament destruïda i devastada per l'IS, el bombardeig dels EUA i la guerra per desallotjar l'IS".

“Leila, enginyera civil de trenta anys, ha estat presidenta conjunta del Consell Civil de Raqqa (RCC), una assemblea des de la seva creació el 2017 just abans que IS fos derrotada per reconstruir i restaurar la vida de la ciutat. Leila és un copresident amb un copresident àrab ", va llegir l'anunci de concessió de l'organització. "Un notable intent per reunir diverses comunitats per treballar junts".

Leggi di più »

La coordinadora del moviment feminista kurd de Rojava, Kongra Star, Asya Abdullah, aclamada la Festa de L'Humanité

La membre de la coordinació del moviment feminista kurd de Rojava, Kongra Star, Asya Abdullah ha demanat solidaritat amb la revolució de Rojava(kurdistan de Síria) i l'administració autònoma de Síria del Nord i de l'Est amenaçada per Turquia davant de desenes de milers de persones a la Festa del diari L'Humanité celebrada a París. Abdullah va ser co batllessa de la ciutat de Kobanê durant el setge de l'Estat Is

làmic.

Leggi di più »

Dos kurds escollits al nou Parlament de Noruega

Dos candidats kurds han obtingut escons a les eleccions parlamentàries noruegues del 13 de setembre. Un dels candidats guanyadors és Mani Huseyni (33 anys), membre del partit laborista guanyador, originari de la ciutat de Qamishlo, al Kurdistan sirià, i es va traslladar a Noruega fa 23 anys.

L’altre és Seher Aydin, una kurda de Konya al centre de Turquia. Aydin és membre del partit Roig d’extrema esquerra que va aconseguir superar el llindar del 4% necessari per presentar-se a les eleccions. "La causa kurda és molt important per a mi i el meu objectiu és treballar-hi", ha afirmat la nova diputada.

Leggi di più »

El Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (KDPI), abat quatre drons iranians

El Partit Democràtic de l'Iran del Kurdistan (Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê, PDKI), afirma haver enderrocat quatre drons iranians de 16 enviats a la regió del Kurdistan els darrers dies. "Aquest matí, l'IRGC (Cos de Guàrdia Revolucionària Islàmica) va bombardejar una vegada més la regió de Sidakan, però no hi va haver danys", ha dit avui Kawa Bahrami, comandant principal dels Peshmerga del KDPI.

En un comunicat del PDKI dilluns, el partit va dir que els atacs han causat danys materials a la propietat de civils. "El bombardeig de les regions muntanyoses del Kurdistan va començar dijous i l'Iran ha fet ús de 16 drons suïcides i ha atacat la regió més de 15 vegades amb bombes i coets Katyusha", diu el comunicat del PDKI.

Les forces terrestres de l'IRGC van confirmar dijous que van utilitzar "drons de combat i suïcides en l'operació, ja que la seva artilleria intel·ligent amb precisió precisa ha dirigit les posicions dels grups terroristes amb alta precisió", va informar l'agència de notícies Tasnim, vinculada a l'IRGC.

Leggi di più »

La guerrilla neutralitza 8 militars turcs al Botan

 

Els guerrillers de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van dur a terme una acció de venjança en memòria de Diljin Marya Dersim, una de les comandants regionals de Gabar que va caure màrtir el 23 d'agost. Segons comuniquen les YJA-Star:

"Com a resultat del bombardeig a la zona de Martnex Aram, a la regió de Gabar, a Sirnex, el 23 d'agost de 2021, va ser martiritzada la nostra companya Diljin Marya Dersim (Saniye Toprak), una de les comandants regionals de Gabar.

El nostre company Diljîn va néixer i va créixer a Sêrt, en una família amb una forta tradició patriòtica. Va haver d’emigrar a Istanbul amb la seva família a causa de les polítiques de deskurdització de l’estat turc envers el Kurdistan descurd. Des de ben petit, va estar interessat i va seguir la lluita per la llibertat del Kurdistan. Testimoni de l’opressió i les dificultats que ha patit el nostre poble al Kurdistan i a les metròpolis de la República Turca, el nostre company Diljîn ha optat per participar activament en la lluita. El 1999 es va unir a les files guerrilleres de Dersim contra la conspiració internacional del 15 de febrer dirigida al futur lliure del nostre poble en la persona del líder Apo, i es va convertir en una de les representacions de la postura exemplar de la Dona Kurda Lliure contra la conspiració maleïda.

Des del primer moment en què es va unir, va deixar una forta impressió a tots els seus companys amb la seva ferma voluntat. Diljin, que difonia el seu entusiasme i la seva moralitat al seu voltant i actua amb l’esperit del treball col·laboratiu, sempre ha estat un militant apoista exemplar. Va estar lligada a la vida lliure amb gran amor i va transmetre aquest amor als seus companys de la mateixa manera. Durant anys, va realitzar activitats guerrilleres a moltes zones sense aturar-se, sobretot a Dersîm, Qendil, Zap i Metîna. La nostra companya, que es va adaptar ràpidament a la realitat de la guerra com a jove militant, es va convertir en comandant en poc temps i va assumir un paper protagonista en accions guerrilleres fortes. Ha estat un defensora inquebrantable de la línia del líder Apo davant les pràctiques liquidacionistes imposades internament al nostre partit. Diljîn, que s’entén amb les Defenses del Lideratge i comparteix el que ha après amb els seus companys, sempre s’ha esforçat perquè la línia del partit impera a la vida amb la seva postura clara i de principis. Ha demostrat ser una forta buscadora de veritat i lluitadora a la llum del paradigma de la Societat Libertària Ecològica Democràtica i de la Dona. Diljîn, que s’havia entrenat a si mateixa i ha enfortit el cor amb la seva devoció al líder i als màrtirs en totes les circumstàncies, no ha perdut res de la seva il·lusió al llarg dels anys.

Diljin, que va interioritzar i va posar en pràctica la Ideologia de la Llibertat de les Dones i es va convertir en un exemplar militant de la línia PAJK, no només va aconseguir ser una gran comandant en la gran guerra que vam fer contra els invasors, sinó que també va dur a terme una lluita efectiva contra mentalitat estatal basada en la ment masculina dominant. Diljin, les característiques militars de la qual són extremadament destacades, ha fet grans contribucions a la lluita per la llibertat del nostre poble formant innombrables comandants i combatents amb la seva gran experiència.

Diljîn, que va tornar a la seva terra amb una gran missió i deure, es va convertir en la comandant d’accions efectives que van donar forts cops als invasors de la regió de Gabar. Ha estat la continuació de la tradició heroica a partir del nostre gran comandant Egid a la regió de Gabar i que s'estén fins a Adil i Gülbahar. Caminant en la línia de lideratge, va demostrar una vegada més el paper estratègic de la identitat de Dona Lliure en la guerra i el nou exemple de comandament de l'era YJA Star amb la seva pràctica.

Expressem el nostre condol a la preciosa família del nostre company Diljîn, que és una comandant exemplar de l’esperit militant apoista, que va lliurar una lluita sense alè amb la seva pràctica guerrillera a llarg termini, al nostre poble de Botan i a tots els patriotes del Kurdistan, i prometem una vegada més que coronarem amb victòria la lluita del nostre immortal companya."

En el marc de la campanya de la victòria Egîdên Botanê, ell 6 de setembre, l'exèrcit invasor turc va iniciar una operacióa la regió de Gabar, al districte de Basa (Güçlükonak) de Sirnex. Una unitat que pertanyia als invasors de la zona del Màrtir Bahoz va ser detectada per la guerrilla i colpejada amb una tàctica d’infiltració el mateix dia. Almenys 2 invasors van ser neutralitzats.

L'exèrcit invasor turc va iniciat una operació al districte de Çirav de la regió de Gabar al districte de Dihê (Eruh) de Sêrt. El 7 de setembre, a les 19:00, entre els pobles d'Aval i Nîtê, el vehicle blindat tipus Kirpi dels invasors va ser colpejat amb tàctiques de sabotatge. Com a resultat d'aquesta acció, 6 ocupants van ser castigats, 4 ocupants van resultar ferits i el vehicle blindat tipus Kirpi va ser destruït. L'estat turc invasor va eliminar les seves pèrdues de la zona amb helicòpters.

Tanmateix elEl 12 de setembre, entre les 21:00 i les 22:30, l’exèrcit invasor turc va bombardejar l’àrea de resistència de Werxelê amb armes pesades. Després dels bombardejos, es van produir enfrontaments entre els invasors que volien avançar i la guerrilla Tot i la intensa tècnica utilitzada, els invasors no van poder avançar. El matí del 13 de setembre, l'exèrcit invasor turc va tornar a cometre un crim de guerra i va bombardejar la zona de resistència amb gasos verinosos.

Leggi di più »

Judici a Ayşe Gökkan periodista, alcaldessa, feminista i portaveu del Moviment de Dones Lliures

El judici contra la política kurda Ayşe Gökkan continuarà avui a Amed. La portaveu del Moviment de Dones Lliures (Tevgera Jinên Azad, TJA) s’enfronta a 35 anys de presó per presumptament ocupar un lloc de lideratge en una organització clandestina. El TJA demana solidaritat amb Gökkan. “Som kurdes, som dones i som aquí. Farem sentir incansablement les nostres demandes de llibertat i igualtat ”, va dir un comunicat del moviment de dones kurdes.

Gökkan és a la presó des de finals de gener després que es va dictar una ordre de detenció per un dels més de 200 processos contra ella (almenys 167 són casos individuals). No és la primera vegada que és a la presó. L’última vegada que va estar a la presó va ser el 2017 durant cinc mesos. També la van portar a custòdia policial desenes de vegades. En l'última vista d'aquest judici, el 23 de juny, es va rebutjar una sol·licitud que exigia la seva sortida de la presó per la suposada "gravetat del delicte".

Ayşe Gökkan va néixer a Suruç el 1995 i va estudiar periodisme. Ja ha estat detinguda més de vuitanta vegades i els procediments preliminars contra ella es basaven generalment en les denúncies de terroristes. El 2009, Gökkan va ser elegit alcaldessa de Nisêbin/Nusaybin amb el 83% dels vots. La majoria de les investigacions preliminars contra ella s’han dut a terme durant el seu mandat. Gökkan va ser escollida portaveu del TJA el febrer del 2020. El desembre del mateix any va ser condemnada a divuit mesos de presó a Mardin. Durant el judici, va ser acusada de romandre en una zona militar restringida i causar danys materials. L'al·legació es remunta a un acte d'obediència civil a l'octubre del 2013. En aquell moment, Gökkan era alcaldessa i va protestar contra la construcció d'un mur a la frontera amb Síria amb una vaga de fam.

Leggi di più »

Atac de les SDF a militars turcs a Síria amb 23 baixes dels ocupants

El Consell Militar d'Al Bab, unitat de combat afiliada a les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) acaba d'informar de l'èxit de l'operació d'emboscada contra tropes turques i mercenaris afiliats avui a Al-Tashli, Síria. Segons el Consell fins a 23 soldats d'Erdogan han estat morts o ferits, tres d'ells en estat molt greu. A més uns 10 mercenaris a sou de Turquia han estat morts o ferits. A part de les baixes en efectius, les forces d'ocupació han perdut tres vehicles blindats, dues perforadores, armes pesades i material militar que ha estat incautat. Segons el Consell "Els nostres camarades que han dut l'operatiu amb èxit han retornat a les seves posicions sense cap baixa."

Leggi di più »

Turquia reivindica que ha matat, ferit o capturat 18.455 kurds els darrers 6 anys

Turquia ha mort, ferit o capturat gairebé 18.455 kurds durant els darrers sis anys, va dir ahir diumenge el Ministeri de Defensa d'ocupació. Des del començament d’enguany, aquesta xifra era de 1.865, segons el portaveu Pinar Kara va dir als periodistes d'Ankara.

Es creu que una part de les 18.455 víctimes des del juliol del 2015 són membres del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) que ha fet guerra contra Turquia des del 1984 però la xifra inclou nombroses víctimes civils o simplement mainada. Un alto el foc de dos anys i mig amb el PKK fou trencat unilateralment pel govern turc el 2015.

Tot i que sovint es cita la xifra total de 40.000 morts per al conflicte de 37 anys amb el PKK, el Grup Internacional de Crisi diu que "és impossible confirmar la xifra exacta del nombre global de víctimes del conflicte". L’exèrcit de Turquia va dur a terme 22 operacions contra presumptes insurgents a Turquia i a l’estranger durant el darrer mes, va dir Kara. Des de l’abril porta a terme operacions terrestres i aèries contra el PKK al nord de l’Iraq. Això va provocar que 244 activistes fossin morts, va afegir.

Leggi di più »

Militars turcs assassinen un nen kurd de 7 anys

L’estat turc continua massacrant nens kurds. Ahir al vespre, Mihrac Miroğlu, de 7 anys, va morir al districte d'Idil de Sirnak quan va ser atropellat intencionadament per un vehicle blindat. La mort d’un nen atropellat per un vehicle blindat que pertanyia a les forces de seguretat de la zona de majoria kurda de Turquia ha enfurismat a molts, i el Partit Demòcrata dels Pobles (HDP), pro-kurd, va descriure la seva mort com un delicte d’odi contra els kurds.

Mihrac Miroglu,va ser atropellat ahir divendres a la nit mentre anava amb bicicleta davant de casa seva a la ciutat kurda de Sirnak, al districte d’Idil, i va morir poc després.

El HDP va afirmar que "les morts que impliquen forces de seguretat i els vehicles que utilitzen a les províncies kurdes no són accidents". La mort de Miroglu també va causar furor a les xarxes socials. Utilitzant el seu nom en un hashtag, els usuaris de Twitter han culpat el govern turc de la mort del nen, demanant que s’acabi la brutalitat contra la població kurda del país. “No és un accident. Desenes de nens van ser tallats de la vida d'aquesta manera ", va dir el diputat de HDP, Meral Danis Bestas. El diputat Murat Sarisac també va dir que Miroglu es troba entre les desenes de nens que "van ser assassinats per vehicles blindats" a les ciutats kurdes, i va culpar les autoritats de permetre els vehicles a les zones residencials.

Encara no s’ha fet cap declaració dels funcionaris turcs.

Leggi di più »

Iran reivindica un atac terrorista contra la resistència kurda exiliada a l'Iraq

Unitats de l'exèrcit iranià van envair territori iraquià per atacar "un grup anti-islàmic" en referència a l'oposició laica kurda. El Cos de guàrdia revolucionària islàmica, considerat terrorista per diversos estats occidentals, va perpetrar la violació de l'espai iraquià i ha reivindicat l'assassinat de diversos kurds així com la suposada captura de material. Es desconeix si les víctimes de l'atac formen part del PDKI, KDP-I, PJAK o Komala. El 7 d'agost un membre del KDP-I, Musa Babakhani, membre del Comitè Central del partit va ser trobat assassinat a l'hotel Guli Sulaimani d'Hewler/Erbil, capital del Kurdistan iraquià amb mostres de tortura.

                                                                     Musa Babakhani

Leggi di più »