El cap dels serveis d'intel·ligència kurds de l'Iraq,
Masrour Barzani, ha advertit del que, possiblement, sigui el proper problema
que afronti l'Iraq. El dirigent kurd ha destacat a la BBC que el
govern central iraquià està subvencionant de forma generosa les milícies
xiïtes.
Aquestes tenen un paper nuclear en l'actual ofensiva
sobre Tikrit. Actualment les milícies xiïtes més que dupliquen les forces
regulars iraquianes. Si l'exèrcit oficial està format actualment per 48.000
homes les milícies sumen entre
100.000 i 120.000. L'any 2009 l'exèrcit iraquià comptava amb 210.000
efectius mentre les milícies eren marginals. A aquest fet cal afegir que bona
part de les tropes regulars estan també formades per xiïtes.
La diferència entre sunnites i xiïtes
Sovint s'utilitzen aquests dos termes sense detallar
què és el que separa les dues comunitats principals de l'islam. L'origen de la
divisió fou la successió de Mahoma com a cap de la comunitat islàmica. Els
sunnites creien que el successor havia de ser escollit mentre els xiïtes creien
que havia de ser algú de la família del Profeta doncs això indicava una senyal
divina. En aquest sentit van adoptar una visió "monàrquica".
Posteriorment les diferències s'han centrat en dos eixos.
Els xiïtes practiquen una religió amb imams o caps espirituals que fan de
mitjancer amb Déu. Un d'aquests imams, el dotzè serà el Messies. Els sunnites
neguen que pugui existir cap mitjancer entre Déu i els fidels. El segon aspecte
és la font escrita que segueixen ambdues branques a part de l'Al Corà. Pels
xiïtes és l'Akhbar (notícies sobre el Profeta) i pels seus rivals la Sunna
(textos de tradicions). Finalment difereixen en aspectes com el matrimoni
temporal (només reconegut pels xiïtes) o els llocs de pelegrinantge que els
sunnites limiten a tres mentre que els xiïtes augmenten a quatre venerant la
tomba de l'imam Hussein.
Un nou vesper
En parlar
de les milícies el plural agafa tot el seu sentit. En
especial des que el principal clergue xiïta de l'Iraq, Ali Sistani, va emetre
una fàtua el
juny de l'any passat on autoritzava la formació o reactivació de les milícies
de la secta xiïta. La principal és l'Organització Badr finançada directament
pel règim iranià. De fet el grup va néixer a l'Iran de la mà d'exiliats i
dissidents al règim pro sunnita de Saddam Hussein. Quan els EUA van
enderrocar el responsable de la matança d'Halabja, l'any 2003, l'organització
Badr va retornar a terres iraquianes. Des d'aleshores no ha deixat de guanyar
poder.
Badr, al capdavant
Hadi al-Amiri, la cara visible de l'atac sobre Tikrit,
forma part d'aquest grup i del Consell de la Revolució Islàmica a l'Iraq, una
còpia del Consell Suprem de la Revolució Islàmica a l'Iran que dirigeix l'estat
persa. Al seu costat hi apareixen membres de la Força Quds, l'elit de l'exèrcit
iranià. Amiri, ex ministre de transports, ha estat acusat de
matar 2.000 sunnites en els xocs entre les dues comunitats de l'any 2.009 i
és un fonamentalista xiïta. El seu moviment té 22 dels 328 escons del parlament
iraquià. A més el ministre de l'interior, Mohamed Gabban, forma part també del
moviment Badr des de finals de l'any passat. Quan l'organització Badr va
dirigir el mateix ministeri, els anys 2005 i 2006, els xiïtes van cometre
assassinats de la minoria sunnita amb roba i cobertura policial.
Amiri ha destacat diverses vegades que volen conquerir
Tikrit "sense ajuda estrangera" però no ha amagat la presència de
militars iranians o armament comprat a Teheran. De fet es dóna la paradoxa que
mentre el govern central, del també xiïta Haider al-Abadi, ha agraït l'ajuda
aèria dels EUA i demanat que s'augmenti, les milícies l'han refusada. Tot plegat
ha tingut conseqüències militars doncs, sense suport aeri, el setge de Tikrit
s'ha allargat més del compte. Sobretot si tenim en compte que hi ha uns 300
membres de l'Estat Islàmic resistint a la ciutat front 3.000 soldats i
23.000 milicians. Les proporcions ja són prou clares de qui té el pes real.
Com IS però a l'inrevés
Sadr és només la principal de dotzenes de milícies
xiïtes. D'altres, com Asaib
Ahl al-Haq o Kitaeb Hizbol·lah han format part de la resistència
contra l'ocupació nord-americana des de l'any 2011. El primer, per exemple, ha
protagonitzat centenars d'atacs explosius contra l'exèrcit dels EUA. Fundat
l'any 2006 es tracta d'un moviment fonamentalista escindit del partit de
Muqtada al-Sadr, el Jaish al-Mahdi, qui va ser màxim dirigent dels radicals
xiïtes els primer anys de l'ocupació. Els vincles entre Asaib Ahl a-Haq,
"la lliga dels justos", i l'Iran no s'han negat mai i membres del
libanès Hizbol·lah han estat detinguts per formar els milicians iraquians. De
fet Kitaeb Hizbol·lah manté vincles formals amb el partit libanès
gairebé de franquícia.
Una vegada retirats dels nord-americans l'objectiu
principal d'aquests grups és convertir l'Iraq en un estat xiïta. No cal ser
molt espavilat per veure que un grup com aquest pot conquerir la sunnita ciutat
de Tikrit però difícilment la seduirà. La conquesta només suposarà llençar
pólvora al foc. De fet ja hi ha proves que algunes poblacions conquerides han
estat cremades
per evitar que hi torni la població sunnita així com assassinada la població
d'aquesta confessió. Badr ha acusat els morts de donar suport a l'Estat
Islàmic. La darrera és l'assassinat d'un adolescent a Tikrit, publicat en vídeo
per la milícia xiïta Kataib
al-Imam Ali.
Amnistia Internacional ha publicat l’informe Absolute Impunity. Militia rule in Iraq on afirma
que "Les milícies xiïtes han anat agafant força en l'atmosfera de manca de
llei i d'impunitat per segrestar i assassinar a sunnites, semblant a les
venjances o represàlies que fa l'IS (Estat Islàmic) i, adesiara, per fer
extorsió als familiars dels segrestats".
Una amenaça pels kurds
Per tot plegat les paraules de Barzani estan ben
fonamentades. "No hi pot haver revenja. Això crearà un problema més gran
que l'Estat Islàmic. Hem tenir-ho en compte mentre combatem l'IS. Tots ho hem
de fer plegats. Però si es produeix la revenja, la resposta entre sectes o
religions, o entre grups ètnics, llavors serà un problema molt més greu i
controlar-ho tot plegat serà encara més difícil".
El segon punt que ha advertit els dirigent kurd és
sobre el finançament. La BBC afirma que Barzani està "clarament furiós"
car les milícies reben els pagaments del govern central mentre les forces peshmerga
kurdes no reben el finançament del govern central.
El tercer element és Kirkuk. Quan la ciutat fou
atacada pels fonamentalistes sunnites, l'exèrcit regular va abandonar-la. Des
de llavors els xiïtes han ignorat completament la ciutat i només les forces
kurdes, peshmerga i la guerrilla del Partit dels Treballadors del
Kurdistan (PKK), n'han mantingut les línies defensives. Ara, però, les milícies
xiïtes han avançat sobre Kirkuk. Són a només 10 quilòmetres de la ciutat
amenaçant l'hegemonia kurda sobre aquesta. El propi Hadi al-Amiri l'ha visitada
el febrer amb la clara intenció d'evidenciar que és un dels seus objectius. En
la seva reunió amb els dirigents kurds va afirmar que reforçarien la seva
posició a la zona. Dit i fet: davant la consternació kurda dies després
arribaven 5.000 milicians xiïtes a la base de Taza des d'on estan
operant.
El president kurd Barzani ja ha advertit que
prohibiran les "milícies
xiïtes sota qualsevol circumstància". El cap de Sadr a la zona va
respondre de forma murri: "Ja som a Kirkuk. Hem de lluitar. La nostra
religió ho legitima". De fet han començat a alçar cartells amb els rostres
dels dirigents xiïtes tant iraquians com iranians. Mentre les forces kurdes han
tingut el control de Kirkuk, a la ciutat han conviscut els principals grups
(àrabs, kurds i turcmans) però l'arribada de grups de milicians xiïtes està
duent problemes car, com diu un resident sunnita, "actuen
com gàngsters". Human Rights Watch ha documentat els excessos
de les milícies i constantment es documenten com destrueixen les poblacions que
són de majoria sunnita de "forma
deliberada". Només a la població d'Amerili foren cremades tres quartes
parts de les cases. Els darrers dies HRW ha comptabilitzat 3.800 edificis
destruïts a 30 poblacions.
Jordi Vàzquez
Moqtada al-Sadr’s Jaish al-Mahdi (JAM)
Moqtada al-Sadr’s Jaish al-Mahdi (JAM)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada