Avui fa 94 anys d'un dels crims, dels molts crims, comesos per
l'imperialista estat turc contra la nació kurda. Ja no es tractava de
l'imperi otomà sinó de l'actual república de Turquia encapçalada per
l'assassí Kemal Ataturk, personatge sinistre ple d'odi contra tot allò
que fos diferent als turcs i que, al capdavall,va acabar col·laborant
amb els nacional-socialistes.
El 8 de febrer de 1925 van alçar-se les tribus kurdes de Turquia sota el
lideratge del xeic zaza Sheikh Said, de l’ordre sufí Naqshbandi, cap dels alevis.
L'epicentre de la revolta fou la zona de Diyarbakir (Amed en kurd) i
Mardin. Aquesta fou liderada per la tribu zaza. Pretenia reviure el
califat otomà islàmic i oposar-se a les reformes occidentals del nou
règim turc.
Els kurds van aconseguir aixecar en armes uns 15.000 rebels. Els rebels van assaltar Amed
(Diyarbakir) una de les principals ciutats kurdes sotmeses a Turquia. Ho
van fer dues vegades però foren refusats. També van fracassar a Hinis
on les forces armades turques els van derrotar.
Sense ocupar cap centre urbà principal els rebels van quedar exposats a
les zones rurals on l'exèrcit turc va contra atacar. Els bombardeigs
aeris i 52.000 soldats desplegats van acabar amb la revolta el març de
1925 i la captura del xeic que fou executat amb 46 kurds més el 29 juny de
1925. Hi va haver entre 15.000 i 40.000 morts, no se sap del cert davant
l'habitual opacitat turca.
Arran de la revolta Turquia perdé Mossul que fou ocupada pels britànics.
Com a revenja el germà del xeic, el Xeic Abdurrahman, va fer encara uns
atacs a les guarnicions de Palu i Malatya a finals de 1927.
Per a saber-ne més:
