dissabte, 31 de maig del 2014

La campanya de Help Catalonia arriba al Kurdistan


L'exitosa campanya de Help Catalonia internacionalitzant la vaga de fam d'un mestre mallorquí ha arribat a la premsa kurda. Així l'agència Diha recull: "Support to teacher on hunger strike for education in mother tongue" en un article on explica les accions de suport al mallorquí Jaume Sastre i la seva vaga de fam.

En una línia similar el Kurdistan Tribune informa de la campanya del moviment Help Catalonia, amb una fotografia de l'actor Juanjo Puigcorbé, indicant que els catalans es solidaritzen amb la protesta a les Illes Balears. Cal celebrar, i molt, que els mitjans kurds recullin la campanya catalana i esperar que els mitjans catalans comencin, també, a informar sobre què passa al Kurdistan.

Dissabte 31 de maig ha estat l'Agència de Notícies kurda Firat, de Turquia, la qui ha publicat un reportatge sota el títol 'Teacher on hunger strike for Catalan language'. El text, molt complet, situa el contexte de la protesta i explica les iniciatives de suport.

Leggi di più »

divendres, 30 de maig del 2014

37 dies de vaga de fam d'un estudiant balutx


Lateef Johar du a terme una vaga de fam indefinida i fins la mort. Lava començar el 22 d'abril de 2.014. Aquest estudiant balutx de 23 anys exigeix saber on és el dirigent Zahid Baloch, qui va desaparèixer sense rastre el passat 18 de març a la ciutat de Quetta. El moviment dirigit és la Baloch Students Organisation (BSO)-Azad, una de les més influents del Balutxistan paquistanès. L'altra part de la nació balutx és sota administració iraniana i sovint els activistes balutx són executats conjuntament amb els kurds.(1 i 2)


Johar s'ha plantat al centre de premsa de Karachi (Paquistan) i en un mes de vaga de fam ja ha perdut 21 quilograms. Si mor un company el substituirà en la protesta.



Leggi di più »

dijous, 29 de maig del 2014

Matança de civils kurds a Síria




Des d'abans d'ahir nit duríssims combats entre fonamentalistes i la milícia kurda, Unitats de Defensa Popular (YPG), a l'oest de Serekaniye, l'epicentre és la vila de Rawyah. Les columnes del grup ISIS, islamista radical, s'haurien retirat parcialment. Una part han arribat avui a la població kurda de Síria de Talela on han provocat una matança entre la població local, bàsicament dones i mainada. Com en d'altres ocasions, en aquesta, el silenci sobre les matances de civils kurds esdevé especialment horrible.
Les YPG kurdes avancen sobre la població d'on surt molt fum amb la intenció d'expulsar-ne els islamistes. 

Leggi di più »

Les dones kurdes: una excepció d'igualtat en el món musulmà

Ben al contrari que a la resta de societats musulmanes, a la societat kurda la dona té un paper essencial, gens colateral. En especial al moviment kurd de Turquia i en tots el sentits. Des de 1993 hi ha unitats guerrilleres específiques per dones i en tots els nivells la dona és exactament al nivell de l'home. Al capdavant del moviment independentista armat hi ha Rengin Botan des de fa uns mesos, una dona de 37 anys que és la primera dirigent guerrillera a un país musulmà. No és una excepció. Botan ha explicat a una entrevista a 'Resumen Latinoamericano' el paper de les dones dins el moviment:

“l'actitud dels companya era que la dona només podia lluitar a les zones democràtiques i legals, o fer el menjar, però no podia entrar a la guerrilla. Malgrat aquest obstacle, vam integrar-nos a la guerrilla i vam participar en els fronts de combat. En aquell moment no era fàcil, teníem que demostrar que podíem resistir físicament, comandar un grup i fer accions. Quan van veure que les dones podíem fer-ho tot, van començar a acceptar-ho.”

Doctrinalment l'obra d'Abdullah Öcalan ha incidit sovint en reivindicar el paper femení com a essencial en la revolució kurda. La seva darrera aportació ha estat 'Alliberant la vida: la revolució de la dona' (2013) però ja abans havia incidit en aquest aspecte com ara a 'La revolució és dona' (2010). Un dels sis pilars del Confederalisme Democràtic és l'alliberament de la dona.

És una situació inèdita en el món musulmà que dignifica els kurds com el poble més avançat en la igualtat de sexes. Més, sovint, que nacions occidentals.



Leggi di più »

dimecres, 28 de maig del 2014

Iraq endega un procés legal contra les exportacions kurdes de petroli




La decisió del govern autònom kurd de vendre unilateralment petroli a la República de Turquia i a l'Iran està continua provocant tensions entre Erbil (Arbela) i Bagdad. Fa uns mesos el govern iraquià va decidir suspendre els vols de dues aerolínies que operaven directament entre Erbil i Europa. Es tracta de Germania Airlines i Hormuz Airlines. Posteriorment va bloquejar el pressupost mensual per al govern kurd amb l'objectiu d'asfixiar-lo economicament. Ara el govern iraquià en funcions ha iniciat un procés legal per evitar les exportacions kurdes de petroli doncs considera que és una atribució exclusiva de l'Estat. Com explica l'analista Evin Cheikosman amb dades concretes: qui controla el petroli, hores d'ara, controla el país. Per tot plegat és decisiu el pols entre Bagdad i Arbela.

Bagdad considera que el govern kurd no té atribucions per vendre petroli directament i fins i tot va vetar la visita del ministre d'energia turc al Kurdistan iraquià a finals de 2012. Malgrat això el govern kurd de Massoud Barzani ha pres una direcció contundent en l'afer. Ha visitat el Kurdistan turc i ha tingut diferents contactes bilaterals amb Ankara que s'han concretat en la venda de petroli a escala notable.

El gener d'enguany es va posar en marxa l'oleoducte de 220 quilòmetres entre el Kurdistan iraquià i Turquia. La xifra definitiva de l'acord han estat 300.000 barrils per dia (bpd). No és una xifra menor si tenim en compte que Iraq exporta 2.500.000 bpd a Turquia mensualment. En la seva visita de divendres a París, Barzani va explicar a Hollande que: "Si Bagdad continua les seves polítiques prèvies, llavors els kurds hauran de prendre una decisió i considerar d'altres opcions d'acord amb la constitució". El mateix dia el govern kurd va anunciar que començarà a exportar petroli a la Unió Europea sense permís de Bagdad en un altre repte vers el govern central.

Leggi di più »

diumenge, 25 de maig del 2014

La premsa kurda es fa ressò de la relació entre Catalunya i Kurdistan



En un article titulat "Catalonia and Kurdistan Look Beyond Preserving Language and Heritage" el mitjà Rudaw, del Kurdistan iraquià, recull els paral·lelismes entre les dues nacions. El text repassa la trajectòria de Catalunya, el seu passat recent i les aspiracions independentistes que equipara a les pretensions del president kurd de l'Iraq, Massoud Barzani i les seves recents declaracions "Un Estat kurd és de camí".


Rudaw també es fa ressò de la tasca de Kurdiscat - Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan i la seva tasca és reconeguda. Posar ponts entre les dues nacions, precisament, és el nostre objectiu ja que com afirmem a Rudaw: "Només pots estimar allò que coneixes".
“We can only love what we know, and once one knows Kurdistan it is very easy to love it,” - See more at: http://rudaw.net/english/world/12052014#sthash.KeswmnTH.dpuf"Només
“We can only love what we know, and once one knows Kurdistan it is very easy to love it,” - See more at: http://rudaw.net/english/world/12052014#sthash.KeswmnTH.dpuf
Catalonia and Kurdistan Look Beyond Preserving Language and Heritage - See more at: http://rudaw.net/english/world/12052014#sthash.KeswmnTH.dpuf
Catalonia and Kurdistan Look Beyond Preserving Language and Heritage - See more at: http://rudaw.net/english/world/12052014#sthash.KeswmnTH.dpuf

Leggi di più »

dissabte, 24 de maig del 2014

Barzani a París: "Considerarem altres opcions si Iraq no canvia"





El president de la regió autònoma de l'Iraq es va reunir ahir amb el president de la República de França a París. Massoud Barzani va recollir el suport francès a les polítiques que està desenvolupant el seu govern. El president kurd va advertir que si continuen les tensions entre Iraq i Kurdistan, per exemple al voltant de l'exportació petroliera o la recent congelació del pressupost mensual per part del govern de Nouri al-Maliki.


El cap de gabinet de Barzani, Fuad Hussein, ha destacat que Barzani va explicar a Hollande que: "Si Bagdad continua les seves polítiques prèvies, llavors els kurds hauran de prendre una decisió i considerar d'altres opcions d'acord amb la constitució". El mateix dia el govern kurd va anunciar que començarà a exportar petroli a la Unió Europea sense permís de Bagdad en un altre repte vers el govern central.

Leggi di più »

divendres, 23 de maig del 2014

Un advocat de drets humans kurd condemnat a presó a Iran


L'advocat kurd Masoud Shamsinejad ha estat condemnat a quatre mesos de presó acusat de fer propaganda contra l'Estat i pertinença a un grup il·legal. En realitat el lletrat ha defensat militants de la causa kurda com a part de la seva feina i la suposada "propaganda" ha estat informar al relator de les Nacions Unides la situació de manca de drets humans a l'Estat teocràtic. De fet se l'acusa de concedir entrevistes a mitjans estrangers (!). La seva militància ha estat en defensa dels drets humans com a advocat i com a professor universitari.El maig de 2.013 Shamsinejad ja fou capturat i el seu interrogatori va durar 33 dies llavors essent alliberat després de pagar prop de 300.000 € de fiança.

Entre els casos on ha actuat de defensor hi ha els de Habibollah Golparipour, Ali Afshari, and Razgar (Habib) Afshari. Habibollah Golparipour fou executat a la forca el passat mes d'octubre de 2.013 conjuntament amb setze presos polítics balutxis. El setembre de 2007 la policia iraniana l'havia detingut i va començar un rosari de trasllats a centres de detenció i tortures físiques i psicològiques. El març de 2009 un tribunal del règim teocràtic el va condemnar a mort. El seu judici va durar cinc minuts. Golparipour fou condemnat per "enemistat amb Déu", de ser membre del PJAK (Partit de la Vida Lliure Kurda) i organitzar les Mares per la Pau Kurdes a Mahabad. El febrer de 2011 va realitzar una vaga de fam i el seu cas fou dut a la Cort Suprema que el va confirmar. Una campanya per salvar la seva vida va organitzar-se enmig de la indiferència internacional.

El cas dels germans Afhsari és notori per la seva vaga de fam iniciada aquest mes d'abril. Foren detinguts l'any 2.010 i condemnats a mort el 16 de gener de 2.012. Actualment són en règim de confinament davant la protesta pacífica que fan on demanen una revisió del seu judici.

Leggi di più »

La llengua kurda commemorada a Alep (Síria)





Malgrat la desesperada situació de la ciutat d'Alep (Síria), el moviment kurd continua duent a terme les seves reivindicacions. Com mostra el mapa adjunt la milícia kurda (YPG) controla des de l'inici del conflicte sirià el barri de Sheiq Maqsood, al centre de la urbs. Alep està sotmesa a combats constants des de fa mesos i els opositors a Assad han tallat l'aigua des de fa dues setmanes.


Malgrat això el moviment kurd local va celebrar el dia de la llengua materna commemorant la seva pròpia llengua. Es va guardar un minut de silenci pels caiguts,fer cants corals, danses, dictats i discursos del Tevgera Civaka Demokratik (TEV-DEH), Moviment de la Societat Democràtica, emfatitzant que "la llengua kurda és important pels kurds car representa la seva identitat i els kurds l'han preservada durant anys".



Leggi di più »

dijous, 22 de maig del 2014

Mor un guerriller kurd a Turquia





Les Hêzên Parastina Gel (HPG), Forces de Defensa Popular, guerrilla kurda a Turquia, han anunciat la mort d'un dels seus membres.


Muhammed Hoşan 'Sidar Kobanê', nascut al Kurdistan sirià, va resultar ferit en enfrontaments amb l'exèrcit turc el passat 13 de maig de 2.014 a la muntanya de Meskan on la població kurda protesta des de fa setmanes contra la construcció d'un complex militar. En el mateix xoc les HPG van matar dos soldats turcs.

Les HPG són la formació militar del Partiya Kerkerên Kurdistan o Partit de Treballadors del Kurdistan (PKK) i tenen aquesta denominació des de l'any 2.002 tot i que van passar a la resistència armada l'any 1.984 i han adoptat diversos noms.

Leggi di più »

dimecres, 21 de maig del 2014

Resultats dels partits kurds a les eleccions de l'Iraq


La Comissió Electoral va fer públics abans d'ahir els resultats a les eleccions estatals d'Iraq. Els comicis es van celebrar el 30 d'abril de 2.014. La coalició governamental de Nouri al-Maliki, Coalició de l'Estat de la Llei, ha guanyat amb claredat.

Els kurds tenen assignats 62 escons al parlament iraquià i han quedat repartits de la següent manera (a la primera columna els escons de 2014 i a la segona els de 2010):


Partit Democràtic del Kurdistan (PDK)
25
43
Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK)
21
*
Moviment Gorran (Canvi)
9
8
Unió Islàmica del Kurdistan (KIU)
4
4
Grup Islàmic del Kurdistan (IKG)
3
2
 

* A les eleccions de 2010 PDK i UPK es van presentar coaligats com a "Aliança Kurda" amb grups menors com el Partit Comunista del Kurdistan, Moviment Islàmic del Kurdistan, Partit dels Treballadors del Kurdistan (Iraq), Moviment de la Germandat Turcomana i Partit Socialista Democràtic del Kurdistan. 

Respecte a les variacions vers les eleccions kurdes del 21 de setembre de 2.013, el PDK continua mantenint el seu lideratge però qui ha patit una seriosa davallada ha estat Gorran. El moviment renovador ha pactat amb el PDK, acusat de nepotisme i corrupció, i ha perdut credibilitat en el seu electorat tot i créixer respecte als resultats de l'any 2.010. En canvi l'UPK ha aconseguit redreçar el seu descens i retorna a ser la segona força i relativament a prop de l'hegemònic PDK. La proporció de les dues formacions islamistes es manté. 

Guia dels partits kurds de l'Iraq. 

Leggi di più »

dimarts, 20 de maig del 2014

L'exèrcit turc mata una dona i deixa sense ulls un noi

En poques hores de diferència s'ha fet evident el menyspreu de l'exèrcit de la república turca cap als civils kurds. Saada Darwish, de 30 anys, era abatuda a trets per les tropes turques quan creuava la frontera des de la part del Kurdistan sirià cap a la part turca, concretament a Cizre. Darwish fou assassinada davant els seus fills la nit del 18 de maig.


Poques hores després de l'assassinat de Darwish un xicot de 14 anys, Alí Özdemir, era també atacat per l'exèrcit turc quan creuava la frontera. En aquest cas era un kurd de la part turca que havia anat a veure el seu avi a la part siriana. Els impactes dels trets li han provocat la pèrdua dels ulls.


Leggi di più »

dilluns, 19 de maig del 2014

Marxa a Hakkari contra el complex militar a la muntanya de Meskan

El Baris ve Demokrasi Partisi (BDP) que en turc significa Partit de la Pau i la Democràcia va organitzar el 19 de maig de 2014 una marxa a Hakkari contra el complex militar a la muntanya de Meskan que ha provocat la mobilització del poble kurd. Meskan és situat a la zona de Hakkari, una de les més combatives del Kurdistan turc.

El dia 6 d'abril es va iniciar una protesta que va culminar déu dies després amb una plantada de tendes contra el projecte impulsada pel partit majoritari a la regió,  Baris ve Demokrasi Partisi (BDP) o Partit de la Pau i la Democràcia. Les forces armades turques van arribar al punt d'enfrontar-se de forma violenta amb la població civil que feia protestes pacífiques a la zona. La galeria d'imatges d'Anadolu Agency deixa testimoni de la duresa dels xocs. Malgrat les negatives del govern, el desplegament militar a la zona ha estat evident. En un acte d'arrogància els dos-cents militars desplegats han anat plantant banderes turques a la zona de bosc. En un pas més ara els comandaments militars han declarat la muntanya com a "zona militar prohibida" i els vols d'helicòpters són cada vegada més freqüents.


Des del dia 28 d'abril hi ha un campament de protesta en vigília contínua a la pròpia muntanya on es van relevant diverses organitzacions de la societat kurda. Les marxes populars kurdes contra la construcció a la muntanya Meskan han acabat amb greus incidents en plena muntanya.Divendres en va resultar ferit un soldat turc.




Per a saber-ne més:


Turquia declara la muntanya Meskan com a "zona militar prohibida"

Durs enfrontaments a la muntanya Meskan

 

 









Leggi di più »

Milers de kurds reclamen l'alliberament dels presos malalts



La ciutat de Siirt va acollir dissabte 17 de maig una manifestació per la llibertat dels presos malalts en captivitat a Turquia. Existeixen 620 casos de presoners amb malalties de diversa gravetat. De tots ells hi ha 202 en una situació molt greu. L'Associació de Drets Humans (IHD) de Turquia va organitzar la manifestació en la que van participar els batlles de Siirt escollits a les llistes del BDP, partit pro kurd.



Leggi di più »

diumenge, 18 de maig del 2014

Dos soldats turcs ferits a Dersim



L'obsessiva acció del govern turc per aixecar més llocs de control militar al Kurdistan aprofitant l'alto el foc de la guerrilla turca de les Hêzên Parastina Gel (HPG), Forces de Defensa Popular, està trobant força resistència. Militaritzar un país ocupat, a vegades, no surt de franc.

Les protestes a Hakkari contra el complex militar que es vol aixecar a la muntanya de Meskan ha provocat enfrontaments amb manifestants, manifestacions i marxes a la pròpia muntanya. Des de fa dies es manté un campament de protesta. El 13 de maig la guerrilla va enfrontar-se al desplegament de l'exèrcit turc morint dos soldats i un guerriller. Dos dies després ha estat a la zona de Dersim on hi ha hagut un xoc entre els ocupants turcs i la resistència de les HPG resultant ferits dos soldats turcs. A Dersim el govern d'Ankara planifica una nova base a la zona de Kırmızıdağ.

Paral·lelament a Sirnak l'exèrcit ocupant s'ha desplegat arran de la desaparició de nou treballadors en una altra base militar turca a la muntanya de Gabar.

Leggi di più »

Cent vint de personalitats demanen la llibertat dels presos malalts a Turquia

El Kongreya Neteweyî ya Kurdistanê (KNK), Congrés Nacional del Kurdistan, ha enviat una petició al president i al ministre de Justícia de Turquia per l'alliberament dels presos malalts. Segons el KNK hi ha actualment 544 presos a Turquia en condicions de malaltia greu. Fins a 2.300 persones han mort a les presons turques els darrers 13 anys.

Entre els signants de la petició hi ha el Noam Chomsky, Desmond Tutu, diputats gal·lesos al Parlament britànic, els diputats del Sinn Féin d'Irlandai del Regne Unit, el i les eurodiputats/des Renate Sommer, Jean Lambert, Ska Keller, Gabi Zimmer, Jürgen Klute, diputats/des dels Parlaments alemany, suec, el bisbe francès Jacques Galliot i el Premi Sakhàrov Nurit Peled-Elhanan, d'Israel.


Llistat dels i les signants

Text enviat pel KNK

Leggi di più »

dissabte, 17 de maig del 2014

Quart congrés del Partit de la Vida Lliure al Kurdistan


El Quart congrés del Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK) o Partit de la Vida Lliure de Kurdistan, una de les principals formacions kurdes a l'Iran, ha tingut lloc aquest mes de maig. Un centenar de delegats/des s'han aplegat a la zona del Kurdistan iraquià on el partit té les seves bases.

La línia ideològica va reforçar el posicionament liderat pel PKK turc i la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK). La nova direcció del partit serà bicéfala amb Ebdulrehman Hecî Ehmedî i Evîndar Rênas com a cares visibles en substitució d'Abdul Rahman Haji Ahmadi qui n'ha estat el màxim dirigent del PJAK els darrers 10 anys. Un comitè de tretze militants formarà la direcció amb ells.

Entre les tesis aprovades pel congrés hi ha la de la línia ideològica del KCK: lluita de resistència per a construir una societat democràtica lliure, ecològica i amb egalitat entre gèneres. També aprova la fundació de KODAR, l'Organització de la Societat Lliure i Democràtica del Kurdistan, que es va presentar el passat 5 de maig a les muntanyes del Kurdistan iraquià amb una oferta de diàleg al govern iranià. Teheran ja l'ha refusada. El partit va aprovar una crida a les forces democràtiques iranianes a treballar de forma comuna.

El congrés no ha acabat d'aclarir els fets recents que estan envoltant al PJAK però asseguren que la KODAR està vinculada clarament al partit.


Leggi di più »

divendres, 16 de maig del 2014

Èxode dels Yezidi a l'Iraq davant l'ultimàtum islamista


Les amenaces islamistes contra la minoria religiosa yezidi s'han acabat concretant. ISIS (Islamic State of Iraq and Sham) va exigir als 60.000 yezidi de l'Iraq que marxessin del país o serien executats. L'ultimàtum tenia 24 hores. Un 80 % dels yezidi viuen a les ciutats de Bashika i Shangal, a la zona de Mossul. Els darrers dies fins a sis yezidi han estat assassinats a mans de fonamentalistes. Això ha provocat que ja centenars de membres d'aquesta comunitat marxin de les seves cases. Unes 900 famílies així ho han fet marxant a la Regió Autònoma del Kurdistan on la influència islamista és menor. Mossul, tot i formar part del Kurdistan, va patir un greu procés d'arabització i actualment és una zona de clara majoria àrab que no forma part del Kurdistan autònom.

Arran d'aquests fets uns 2.000 yezidi van manifestar-se demanant protecció al govern autònom kurd davant les agressions islamistes. Koma Civakên Kurdistan (KCK), a vegades traduïda com a Confederació Democràtica del Kurdistan i d’altres com a Unió de Comunitats del Kurdistan, ha condemnat els atacs i s'ha ofert per defensar la comunitat yezidi.

Fotografia: BBC. Reportatge especial de la BBC sobre els Kurds Yezidi. Molt recomanable.
Yezidis staged protests in the Kurdish town of Shangal, after four members of the religious minority were killed by insurgents and hundreds fled their homes in response to an ultimatum by Islamic extremists who warned families to leave or be killed.


The protesters in Shangal, which lies in “disputed territories” claimed by both the Iraqi government and the autonomous Kurdistan Regional Government in the north, demanded protection from the KRG and the international community.


Residents said that the militants had raided a home and killed four people in front of the rest of the family. Last week, two other Yezidis were gunned down in the Rabia area.


After the latest killings, the militants issued an ultimatum calling on Yezidi families to leave the area within 24 hours or face death.


"They told us that if you don't leave by tomorrow, you would be killed," said Hamid Khalaf, the father of one of the four slain Yezidis.


Sixty thousand Yezidis are believed to live in Iraq, where 80 percent are concentrated in the towns of Bashika and Shangal. Yezidis have long faced discrimination in Iraq due to their different religious beliefs and traditions.


Nearly 4,000 Yezidi families live as farmers around the Rabia region. A Rudaw correspondent reported that some 900 families had fled their homes after the latest death threats.


Yezidis have long claimed discrimination in Iraq in matters such as employment and education. But now, with sectarian violence escalating across Iraq over the past year, the death threats have become more serious.


In sympathy with fleeing families, nearly 2,000 fellow Yezidis poured into the downtown area in protest to the killings and forced exodus. Most of the demonstrators demanded KRG protection in the face of grave threats for their safety.


"We ask the KRG and its president, Massoud Barzani, to assist us in preventing the killings," one protester pleaded in Shangal.


"We ask the central government and the KRG to come to protect us,” said another protester. “They (the militants) killed four Yezidis for no reason. Yezidis are human beings, too. Why are they killing Yezidis?"


The 2003 US-led invasion unleashed a Pandora’s box of ethnic and religious rivalries, including attacks against the minority Yezidis, who are considered “devil worshippers” by extremist Muslims.  In one attack in 2007, gunmen massacred 23 Yezidis near Mosul, triggering an exodus of hundreds of families to the Kurdistan Region, the only peaceful portion of Iraq.

- See more at: http://rudaw.net/english/middleeast/iraq/10052014#sthash.S7ueUbCe.dpuf
Yezidis staged protests in the Kurdish town of Shangal, after four members of the religious minority were killed by insurgents and hundreds fled their homes in response to an ultimatum by Islamic extremists who warned families to leave or be killed.


The protesters in Shangal, which lies in “disputed territories” claimed by both the Iraqi government and the autonomous Kurdistan Regional Government in the north, demanded protection from the KRG and the international community.


Residents said that the militants had raided a home and killed four people in front of the rest of the family. Last week, two other Yezidis were gunned down in the Rabia area.


After the latest killings, the militants issued an ultimatum calling on Yezidi families to leave the area within 24 hours or face death.


"They told us that if you don't leave by tomorrow, you would be killed," said Hamid Khalaf, the father of one of the four slain Yezidis.


Sixty thousand Yezidis are believed to live in Iraq, where 80 percent are concentrated in the towns of Bashika and Shangal. Yezidis have long faced discrimination in Iraq due to their different religious beliefs and traditions.


Nearly 4,000 Yezidi families live as farmers around the Rabia region. A Rudaw correspondent reported that some 900 families had fled their homes after the latest death threats.


Yezidis have long claimed discrimination in Iraq in matters such as employment and education. But now, with sectarian violence escalating across Iraq over the past year, the death threats have become more serious.


In sympathy with fleeing families, nearly 2,000 fellow Yezidis poured into the downtown area in protest to the killings and forced exodus. Most of the demonstrators demanded KRG protection in the face of grave threats for their safety.


"We ask the KRG and its president, Massoud Barzani, to assist us in preventing the killings," one protester pleaded in Shangal.


"We ask the central government and the KRG to come to protect us,” said another protester. “They (the militants) killed four Yezidis for no reason. Yezidis are human beings, too. Why are they killing Yezidis?"


The 2003 US-led invasion unleashed a Pandora’s box of ethnic and religious rivalries, including attacks against the minority Yezidis, who are considered “devil worshippers” by extremist Muslims.  In one attack in 2007, gunmen massacred 23 Yezidis near Mosul, triggering an exodus of hundreds of families to the Kurdistan Region, the only peaceful portion of Iraq.


A woman leaving Rabia with her family told Rudaw that the militants had branded them as "Christians and infidels."


In the meantime, some families from other areas of Nineveh risked their lives by going to assist their relatives in Rabia.


 "We are going to bring our families, and we are compelled to carry guns with us to defend ourselves,” said Sleman Mahmoud, a truck driver who was on his way to Rabia to pick up frightened relatives. - See more at: http://rudaw.net/english/middleeast/iraq/10052014#sthash.S7ueUbCe.dpuf
Yezidis staged protests in the Kurdish town of Shangal, after four members of the religious minority were killed by insurgents and hundreds fled their homes in response to an ultimatum by Islamic extremists who warned families to leave or be killed.


The protesters in Shangal, which lies in “disputed territories” claimed by both the Iraqi government and the autonomous Kurdistan Regional Government in the north, demanded protection from the KRG and the international community.


Residents said that the militants had raided a home and killed four people in front of the rest of the family. Last week, two other Yezidis were gunned down in the Rabia area.


After the latest killings, the militants issued an ultimatum calling on Yezidi families to leave the area within 24 hours or face death.


"They told us that if you don't leave by tomorrow, you would be killed," said Hamid Khalaf, the father of one of the four slain Yezidis.


Sixty thousand Yezidis are believed to live in Iraq, where 80 percent are concentrated in the towns of Bashika and Shangal. Yezidis have long faced discrimination in Iraq due to their different religious beliefs and traditions.


Nearly 4,000 Yezidi families live as farmers around the Rabia region. A Rudaw correspondent reported that some 900 families had fled their homes after the latest death threats.


Yezidis have long claimed discrimination in Iraq in matters such as employment and education. But now, with sectarian violence escalating across Iraq over the past year, the death threats have become more serious.


In sympathy with fleeing families, nearly 2,000 fellow Yezidis poured into the downtown area in protest to the killings and forced exodus. Most of the demonstrators demanded KRG protection in the face of grave threats for their safety.


"We ask the KRG and its president, Massoud Barzani, to assist us in preventing the killings," one protester pleaded in Shangal.


"We ask the central government and the KRG to come to protect us,” said another protester. “They (the militants) killed four Yezidis for no reason. Yezidis are human beings, too. Why are they killing Yezidis?"


The 2003 US-led invasion unleashed a Pandora’s box of ethnic and religious rivalries, including attacks against the minority Yezidis, who are considered “devil worshippers” by extremist Muslims.  In one attack in 2007, gunmen massacred 23 Yezidis near Mosul, triggering an exodus of hundreds of families to the Kurdistan Region, the only peaceful portion of Iraq.


A woman leaving Rabia with her family told Rudaw that the militants had branded them as "Christians and infidels."


In the meantime, some families from other areas of Nineveh risked their lives by going to assist their relatives in Rabia.


 "We are going to bring our families, and we are compelled to carry guns with us to defend ourselves,” said Sleman Mahmoud, a truck driver who was on his way to Rabia to pick up frightened relatives. - See more at: http://rudaw.net/english/middleeast/iraq/10052014#sthash.S7ueUbCe.dpuf

Leggi di più »

dijous, 15 de maig del 2014

Obre un centre kurd a La Haia


La ciutat de La Haia (Països Baixos) ha inaugurat un centre kurd. Amb la presència del diputat socialista Harry Van Bommel i diversos representants kurds del Congrés Nacional Kurd, el PJAK iranià i l'Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK) de l'Iraq. També delegats del partit verd neerlandès.

El centre durà el nom de Centre de la Societat Democràtica Kurda. La Haia va acollir recentment l'inaguració del primer monument a Europa dedicat a les víctimes d'Halabja.

Fotografia: DicleHaber

Leggi di più »

49.700 persones aprenen kurd al cantó de Cizre


L'Institut per la Llengua Kurda, Saziya Zimanê Kurdî (SZK), l'entitat que gestiona la llengua revitalització de la llengua kurda a Rojava (Kurdistan sirià) ha fet balanç de l'ensenyament del kurd al cantó de Cizre. L'SZK està vinculat al Partit de la Unió Democràtica (PYD) que lidera el moviment kurd oposat tant als islamistes com al govern de Bashar Al Assad.

Segons l'SZK actualment s'ofereixen cursos de kurd a 670 escoles de Cizre; aquestes les realitzen uns 3.000 mestres a 49.700 alumnes, adults o infants. La llengua és ara matèria curricular des de l'escola elemental fins a secundària.

L'Institut identifica la prioritat absoluta la formació de mestres i la gestació de material d'ensenyament ja que es parteix gairebé de zero. La llengua kurda ha estat prohibida a Síria des de la seva fundació com a Estat.

Per a saber-ne més:

Tres acadèmies de llengua kurda obren les portes a Síria

Leggi di più »

dimecres, 14 de maig del 2014

Les YPG presenten un nou batalló a Dirbêsiye (Síria)








Si fa unes setmanes un centenar d'àrabs de la població de Dirbêsiye (Síria) van concentrar-se per donar suport a lesUnitats de Defensa Popular (YPG), ara la milícia ha anunciat la formació d'un nou batalló a la localitat. Les YPG van fer una crida per aconseguir més suports a Kobanê davant l'ofensiva fonamentalista d'ISIS (Islamic State of Iraq and Sham).

Les Unitats de Defensa Popular (Yekîneyên Parastina Gel, YPG) són una formació militar en forma de milícia popular. Van ser fundades l'any 2.011 pel Partit de la Unió Democràtica (Partiya Yekîtiya Democrat, PYD). 

Fotografies: @avashin

Leggi di più »

Celebrat el Congrés de Democràcia Islàmica a Kurdistan


A iniciativa d'Abdullah Öcalan, dirigent del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). S'ha celebrat un Congrés de Democràcia Islàmica a la principal ciutat kurda de Turquia, Amed (Diyarbakir en turc). L'aplec s'ha realitzat els dies 10 i 11 de maig de 2.104. El propòsit d'Öcalan és debatre el fons de l'islam, des d'una perspectiva democràtica i trencar la disjuntiva islam/democràcia. Els sunnites són la majoria religiosa al Kurdistan.


En total 340 delegats hi han pres part. Amb una notable delegació del Kurdistan turc però també de l'iraquià. Delegats del Kurdistan sirià han trencat el bloqueig i pogut assistir al congrés. Això és especialment important car Rojava (Kurdistan de Síria) afronta una situació especial on els islamistes fonamentalistes estan atacant l'autogovern democràtic kurd de forma salvatge.

Cal apuntar que 180 periodistes han seguit la trobada on hi han participat els batlles d'Amed, Gülten Kışanak i Fırat Anlı, del partit de la pau i la democràcia (BDP) això com el màxim dirigent del moviment cívic turc Demokratik Toplum Kongresi (DTK) o Congrés de la Societat Democràtica. El DTK aplega 600 organitzacions no governamentals kurdes i turques.

Un dels punts forts fou el discurs del professor Kadri Yıldırım, director del de l'Institut de Llengües Vives de Turquia i rector de la Universitat de Mardin Artuklu. En el seu discurs va centrar el debat sobre la denominació Kurdistan, com van ser islamitzats els kurds (que eren de majoria mazdeista) i com s'havien "sacrificat" per l'islam. En el seu discurs va afirmar que l'islam aposta per la coexistència de multi-identitats i el multi-lingüisme lluny de les concepcions mono ètniques.

El document final del congrés va apostar per a que la "Constitució de Medina" (622-623) sigui la pedra angular per a que es solucioni la violència i les divisions al món islàmic. En especial aposta per a que la denominació "comunitat de creients" tingui una clara connotació multi nacional de respecte. També que les "diferències de llengua i origen són obra d'Al·là" i per tant s'han de respectar. Finalment el congrés va reiterar el paper que la dona ha de tenir en la societat, ja no kurda, sinó musulmana. El congrés refusa la mentalitat de supremacia masculina a certs ambients musulmans.

Aquest esdeveniment significa un punt d'inflexió en la relació del nacionalisme kurd, laic, amb l'islam. Un canvi en la relació tensa entre les dues corrents de pensament que, massa sovint, s'han enfrontat sobretot al Kurdistan turc (cas de la guerra entre el PKK i el Hesbol·là turc) o actualment al Kurdistan sirià.

Leggi di più »

dimarts, 13 de maig del 2014

Un infant kurd ferit greu per la policia turca

Si el 25 de març ens fèiem ressò de les greus ferides de Mehmet Ezer a Amed; ara s'ha produït un cas similar a Van. Mehmet Ezer de només 10 anys va resultar greument ferit essent hospitalitzat. Una mostra més de la brutalitat amb la que el règim turc tracta la població autòctona. Finalment va recuperar-se explicant la seva versió de la brutal agressió policial. 

Diumenge 11 de maig, centenars de joves van manifestar-se a Van (Kurdistan turc) o Wan en kurd. Protestaven contra l'embargament que Turquia sotmet al Kurdistan sirià i la construcció de noves instal·lacions militars turques a territori kurd. Després de la concentració es van produir enfrontaments amb barricades i els gendarmes van usar gasos lacrimògens així com canins d'aigua. Els joves kurds, segons Diha, van emprar pedres i còctels molotov. Una de les ofensives de la policia va provocar les ferides a un altre infant de 10 anys que va ser impactat per una bala de gas. Els enfrontaments van durar fins la nit però no hi ha testimonis car la policia turca va impedir l'entrada de periodistes.  

 El noi ha hagut de ser operat. Fa només uns dies, el 27 d'abril, una desena de joves kurds eren detinguts a la ciutat de Wan (Kurdistan turc) per incidents similars.

Leggi di più »

Estranys moviments al PJAK de l'Iran

Si el 5 de maig es es presentava KODAR, l'Organització de la Societat Lliure i Democràtica del Kurdistan Est amb la  proposta de la nova formació és establir un diàleg amb el govern iranià, ara els moviments són dins el Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK) o Partit de la Vida Lliure de Kurdistan, una de les principals formacions kurdes a l'Iran.

Ja la posició del PJAK envers KODAR no va quedar nítida. El partit no s'hi integrarà, va afirmar Rizan Javid, dient que "molts membres de KODAR han lluitat pel PJAK, però la resta del PJAK anunciarà la seva posició sobre si s'hi incorpora en els propers dies".

Fundat l’any 2007, el Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK), és membre de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK) impulsada pel PKK de Turquia. Curiosament la KCK s'ha reunit recentment amb el partit kurd més veterà de l'Iran, Partî Dêmokratî Kurdistanî Êran o Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI). El Partî Dêmokratî Kurdistanî Êran (PDKI) es va fundar l’any 1957 i és la principal del moviment kurd iranià. La dirigeix Mustafa Hijri. Té un programa federalista i socialdemòcrata. Fins ara l'interlocutor de la KCK a l'Iran era el PJAK però aquest pas es pot interpretar o bé com una obertura de la Confederació o bé com un allunyament al PJAK.

Abdul Rahman Haji Ahmadi, ha dirigit el PJAK des de l'any 2.004 quan encara no era un partit polític

La situació esdevé més estranya en saber-se que el PJAK ha decidir substituir el seu màxim dirigent. I de la manera com ho ha fet. Mitjançant una votació secreta i sense designar-ne cap successor. Abdul Rahman Haji Ahmadi ha estat el màxim dirigent del PJAK els darrers 10 anys i no se'n saben els motius de la seva substitució. Viu a Colònia (Alemanya) on fou detingut l'any 2.010 essent alliberat poc després. L'únic que ha transcendit són els noms dels 4 candidats a succeir-lo:  Avin Zilan, Avindar Urmia, Rizan Javid, and Revar Abdanan. Que Javid hagi anunciat la fundació de KODAR enmig del procés de votació pot significar el perill d'una escissió a la formació kurdo-iraniana.

Leggi di più »

Una mare kurda serà empresonada amb els seus bessons per vendre llibres





Mulkiye Demir Kılınc, fou condemnada a presó el mes passat acusada de vendre llibres que parlaven del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). El 19 de maig ha de començar la seva condemna amb la peculiaritat que és mare des de fa només 6 mesos.

L'activista kurda va demanar que es posposés la condemna un any però les autoritats turques no han cedit ni un centímetre. L'associació de Drets Humans (IHD) de Turquia ha fet pública la seva indignació: "Tenir un càstig tan alt per vendre llibres i fins i tot anar a presó amb nens és increïble. Com hauria d'anar una mare a presó amb els seus fills en tals circumstàncies?".

Una petició en línia a change.org demana a les autoritats de Turquia que repensin la situació de Mulkiye Demir Kılınc. Va dirigida al president turc, l'islamista Abdullah Gül. Hores d'ara ja s'han recollit 74.000 signatures. L'objectiu són 76.000.

A Kurdish mother, convicted for selling books related to the outlawed Kurdistan Workers’ Party (PKK), begins her jail sentence in Turkey later this month, along with her twin infants.


Mulkiye Demir Kılınc was convicted for selling books related to the PKK at the Mesopotamian Culture Center. After one of her clients, who was sending the books to the PKK, was arrested, Kilinc also was charged with “aiding a terror organization.”


The new mother, whose jail term starts on May 19, has asked for the sentence to be postponed for a year, so that her six-month-old twins are a little older and can walk.


“If the sentence is postponed for a year, they will be one-and-a-half years old, so they will be able to walk. They will not spend their infancy, when they only can crawl, at prison. I can take care of them more easily if they can walk,” Kılınc recently told Turkey’s Hurriyet newspaper.


On Sunday, Mother’s Day in Turkey, the Human Rights Association (IHD) has arranged a demonstration in Istanbul to protest the sentence.


A board member of the IHD in Istanbul, Seza Mis Horoz, told Rudaw that the prison sentence is a great injustice.


“To get such a big punishment for selling books and even come to prison with children is unbelievable. How should a mother go to jail with her children under such circumstances?” Horoz asked.


Over a year ago, the PKK and Turkey’s government started a peace process to end a bloody war that killed more than 40,000 people in a 30-year conflict. In return for the pullout of PKK guerrillas from Turkey, it was expected that the Turkish government would give the Kurds greater cultural and linguistic rights, even though details of the agreement between the two sides remain unknown.


According to Horoz, there is an inexplicable contrast between negotiating with the PKK, and imprisoning a woman for selling books to the same organization.


"What kind of peace does the Turkish state want with the PKK, when they at the same time imprison people with accusations of ‘selling books to the PKK?’”


She feared that such actions could damage the peace process between Turkey and the PKK.


"It creates frustration among people who thus lose faith in the government's desire for peace," she said.


Hejar Dashti, an expert on Kurds at Copenhagen University, told Rudaw that despite the peace process the PKK is still a banned organization in Turkey, according to the country’s terror laws.


“PKK is officially still the enemy number one in Turkey, therefore any connection to the organization is forbidden and is charged with terror paragraphs,” he explained.


He further added that both parties in the peace process are accusing each other of not living up to the process, and therefore the process is somehow put on standby.


Sympathizers of Kılınc have started a petition campaign online (change.org), which among other things asks Turkish President Abdullah Gul to intervene.
- See more at: http://rudaw.net/english/middleeast/turkey/11052014#sthash.sOzTV3US.dpuf

Leggi di più »