dissabte, 28 de desembre del 2013

Avui fa 2 anys de la repulsiva matança de Roboski

El 28 de desembre de 2011 a les 21:37 dos F-16 turcs van bombardejar la zona de Roboski, a la frontera entre Turquia i l'Iraq. Sense cap provocació prèvia els avions es van situar sobre els civils kurds. Alguns venien de jugar un partit de futbol. Les bombes van matar 34 persones la majoria tenien menys de 25 anys i eren homes. (Veure foto adjunta).

Turquia va argumentar que una columna de les HPG (Forces de Defensa Popular) estaven creuant la frontera en aquell moment i els avions l'atacaven. Després va acusar les víctimes de ser contrabandistes. Certament duien mercaderies de contraband però no només no eren de les HPG sinó que pertanyien a famílies dels anomenats Guàrdies de Vila. Aquests esquadrons són milícies auxiliars que ajuden l'exèrcit turc.

L'orígen de la informació fou un drone (avió no tripulat) dels EEUU que va informar Ankara d'una columna guerrillera en moviment però els propis nord-americans van demanar Turquia que calia confirmar-ho. El govern turc no en va fer cas i va enviar els avions contra els civils kurds bombardejant-los en plena nit impunement.

Els cossos van quedar estesos tota la nit fins que els familiars de pobles propers van arribar a la matinada. Alguns dels cossos eren tan cremats que no es van poder reconèixer. Turquia no va moure un sol dit i foren els propis familiars que amb bestiar van haver d'arrossegar-los fins als seus pobles.

Erdogan va assegurar que s'investigaria. Ja fa dos anys. No hi ha hagut ni un sol moviment.

Leggi di più »

divendres, 20 de desembre del 2013

Campanya d'Amnesty International de suport a 2 periodistes kurds


La condemna dels germans Khosro and Masoud Kordpour del passat 10 de novembre no ha passat per alt a la comunitat internacional. Amnesty International ha iniciat una campanya en contra de la seva sentència a 6 i 3 anys i mig de presó. Els "crims" no poden ser més vagues: "posar en risc la seguretat nacional" i "propaganda contra el sistema". 

Els germans Kordpour són periodistes kurds d'Iran i la condemna inclou que han de ser empresonats a llocs molt allunyats del Kurdistan aplicant una dispersió inhumana i poc justificada. Ambdòs foren detinguts el març d'enguny i la condemna fou emesa el passat 10 de novembre.

Leggi di più »

diumenge, 15 de desembre del 2013

Massiu segrest de civils kurds a Efrin (Síria)

L'ISIS (Islamic State of Iraq and Syria) vinculat a Al Qaida va entrar divendres 13.12.2013 a la població síria d'Ihris a la zona d'Efrin. Els islamistes van concentrar la població civil a la plaça central de la vila on van torturar el batlle. Tanmateix van manllevar un centenar de vehicles i subministraments. Una vegada saquejada la població se'n van endur 170 persones de les que no es coneix el seu destí. No és la primera vegada que fan una acció similar doncs a principi de mes van segrestar 50 kurds més prop d'Alep. Uns 200 kurds foren també segrestats el juliol i des de llavors només uns pocs han estat alliberats.

Leggi di più »

divendres, 13 de desembre del 2013

El PDKI internacionalitza el conflicte kurd

El Partit Democràtic Kurd d'Iran (PDKI) ha realitzat dues accions per tal d'internacionalitzar el silenciat conflicte kurd a Iran. En primer lloc Hamid Taimouri (PDKI) s'ha reunit amb el ministeri d'afers exteriors de Suècia. El representant kurd ha provat de trencar el mur de silenci respecte a les execucions (veure el cas de Habibollah Golparipour)  del règim teocràtic contra militants kurds i balutxs així com de fer veure que l'acord sobre energia nuclear amb Teheran no pot ser motiu per acceptar les violacions de drets humans.
Tanmateix el PDKI va participar a un seminari al Parlament Europeu sobre la situació iraniana. Hi va intervenir Jamil Fathi, representant del PDKI a Bèlgica, va entregar un informe sobre les violacions de drets humans realitzades pel règim teocràtic. El seminari fou organitzat per l'Aliança de Liberals i Demòcrates d'Europa (ALDE).

Leggi di più »

dissabte, 7 de desembre del 2013

La policia turca mata i reprimeix amb impunitat a Yüksekova / Gewer

Tot va començar divendres 6 de desembre. Una marxa recorria Yüksekova (Gewer en kurd), al districte de Hakkari (Turquia). Denunciava els desperfectes provocats per uns desconeguts al cementiri de màrtirs de les HPG (Hêzên Parastina Gel, Forces de Defensa Popular). Sense provocació prèvia la policia turca va començar a disparar gas lacrimògen i aigua contra els concentrats. Quan aquests van respondre els trets de la policia van matar dos treballadors industrials kurds: Reşit İşbilir (35) i Veysel İşbilir (34).
Els cossos dels dos civils foren duts a l'hospital local. Lluny de penedir-se les forces de seguretat van rodejar i entrar al recinte sanitari penetrant-hi, llençant gas i trencant les portes. La seva intenció era segrestar els cossos.
El dia següent milers de persones han seguit la marxa funerària i, novament, la policia ha actuat amb impunitat. Les forces de seguretat turques han atacat els concentrats una altra vegada per intimidar-los però no se n'han sortit i la població kurda ha respost amb còctels molotov i pedres contra els gassos turcs. Un altre civil Mustafà Topçu (31) ha quedat greument ferit al cap en els enfrontaments. Mentre Topçu era traslladat a Van aquesta tarda a diverses localitats de Turquia es produien concentracions espontànies inclosa la pròpia Istambul.

Els vídeos adjunts expliciten la forma d'actuar de la policia turca a l'hospital (vídeo 1) i als carrers de Yüksekova (vídeo 2) :


Leggi di più »

dimarts, 26 de novembre del 2013

Iran deté 80 kurds Ahl-i-Hakk

Les forces de seguretat iranianes van detenir ahir una vuitantena de kurds a Teheran. Es tracta de membres de la religió Ahl-i-Hakk que feien una concentració davant del Parlament per demanar igualtat de drets. Aquest estiu ja van fer-se manifestacions a la pròpia capital i també a Kermanshah i Hamedan demanant respecte per la religió Ahl-i-Hakk. En algunes d'aquestes protestes alguns dels manifestants s'han immolat cremant-se fet que mostra la desesperació que pateixen.

Els Ahl-i-Hakk són una secta mística medieval fundada pel Sultan Sehak i derivada del sufisme donant lloc a una ètnia amb llengua diferenciada a partir del segle XVI amb aportacions religioses peculiars. Actualment és una religió seguida per un milió de fidels principalment kurds. Parlen el Macho que és un sub dialecte del dialecte goraní de la llengua kurda.

Leggi di più »

dissabte, 16 de novembre del 2013

El cas de Mohammad Sadiq Kabudbvand






El darrer informe anual d’Amnistia Internacional denuncia el cas d’aquest periodista que fou fundador de l’Organització de Drets Humans del Kurdistan. Condemnat a 10 anys i mig de presó, Mohammad Sadiq Kabudbvand, va iniciar una vaga de fam el contra la prohibició del govern de veure al seu fill. Aquest està greument malalt. La salut de l’activista kurd pels drets humans és molt deteriorada.


Leggi di più »

dimarts, 12 de novembre del 2013

Onze morts en atemptat islamista contra Mitja Lluna Roja a Kobane

Kobane és una de les principals ciutats kurdes de Síria. Actualment està sota control de la milícia kurda de les YPG (Unitats de Defensa Popular). Ahir a la tarda un cotxe bomba va esclatar davant de la seu de la Mitja Lluna Roja. Aquesta entitat caritativa es dedica principalment a fer tasques sanitàries i en especial a vacunar la mainada. La brutal explosió va provocar 11 morts i 33 ferits segons Orient News. Tot són civils. Principalment col·laboradors de la Mitja Lluna Roja i nens kurds. La responsabilitat de l'atemptat recau en ISIS, facció islamista vinculada a Al Qaida que ha estat expulsada de diverses localitats kurdes per l'YPG les darreres setmanes.

Kobane sha convertit en un objectiu dels fonamentalistes i els seus aliats, l'Estat de Turquia (governat per l'islamista AKP). Ahir mateix l'exèrcit turc estava netejant de mines el territori administrativament turc proper a la ciutat. Aquest és un indicatiu de que pretenia afavorir una incursió d'ISIS des de la pròpia Turquia cap a Kobane.
Fotografies: @Hevallo @Gulp3ri.
La primera mostra l'abans i després de l'explosió. La segona un dels nens kurds ferits per l'atemptat.

Leggi di più »

dilluns, 11 de novembre del 2013

Les Mares per la Pau del Kurdistan i Turquia

Les Mares per la Pau del Kurdistan iTurquia van néixer l’any 1986 inspirades en el moviment de les Mares de la Plaça de Maig d’Argentina. No només hi prenen part mares de guerrillers kurds sinó també de soldats turcs morts en l’absurda guerra que l’Estat turc mena contra la minoria nacional kurda. El moviment s’inspira també en el rol matriarcal de la societat tradicional kurda on les mares gestionen els conflictes.








La guerra de Turquia contra el Kurdistan ha suposat 40.000 morts. A més hi ha 12.000 presos polítics kurds, defensors dels drets humans, escriptors, sociòlegs o militants d’esquerra turcs. Gairebé totes les famílies kurdes tenen un pres, un torturat o un caigut. El seu programa és senzill: “No volem més morts, ni violència, ja hem pagat molt car. Volem la pau i sabem que és possible.” La guerrilla kurda ha declarat un alto el foc el maig de 2012 i s’ha replegat. Si Turquia no ho aprofita com ha fet d’altres vegades, les mares continuaran defensant la lluita dels seus fills.

Leggi di più »

divendres, 8 de novembre del 2013

L'alcaldessa de Nusaybin en vaga de fam contra el "Mur de la Vergonya"


L'alcaldessa de Nusaybin ha decidit respondre al mur fronterer aixecat per Turquia a la frontera amb Síria amb una protesta contundent. Ayse Gökkan és des del dia 30 d'octubre amb una manta davant el mur. Amb un petit foc s'ha declarat en vaga de fam. Els manifestants que s'apleguen en suport a Gokkan són dispersats per la policia turca en una demostració més d'autoritarisme violent front mobilitzacions pacífiques.

Gokkan denuncia que el mur està fet per separar els kurds d'ambdues parts de la frontera, i que  l'exèrcit turc ha reprimit fortament els manifestants kurds. El principal partit del Kurdistan turc, el BDP (Partit de la Pau i la Democràcia) ja ha anunciat mobilitzacions pel proper dia 7 de novembre. A la part siriana el PYD (Partit de la Unió Democràtica) també s'ha mobilitzat i en alguns casos columnes procedents d'ambdues parts de la frontera coincideixen en un lloc determinat.

Leggi di più »

dimecres, 6 de novembre del 2013

Un alt responsable kurd mostra el seu suport a Catalunya


Hemin Hawrami és el responsable de relacions exteriors del Partit Democràctic del Kurdistan (PDK). El PDK és el principal partit kurd de l'Iraq, clar vencedor de les darreres eleccions regionals kurdes i està formant govern al Kurdistan iraquià.

En un gest honorable Hawrami va fer-se unes fotografies a finals d'octubre amb les banderes catalana i del Barça. Hawrami va expressar així el seu suport a la causa catalana. Un gest que cal destacar mercès a les similituds  entre els dos pobles; una d'elles haver sofert l'odi de dictadors nacionalistes com Franco (espanyol) i Hussein (àrab).

El gest de Hawrami ha permès donar a conèixer la realitat catalana a part de la comunitat kurda que, fins i tot en el cas de les elits intel·lectuals, sovint desconeix Catalunya i la seva lluita. Fa uns mesos Kurdistan Tribune va publicar un extens article de Help Catalonia explicant la realitat catalana sovint amagada per la premsa internacional que segueix només els inputs des de Madrid.

Leggi di più »

dilluns, 4 de novembre del 2013

Turquia aixeca un "Mur de la Vergonya"

Mentre cada vegada són més les dades que apunten que el govern islamista turc de l'AKP està ajudant a infiltrar islamistes a Síria, Ankara empitjora la situació aixecant un mur fronterer. Oficialment el mur ha estat aixecat per aturar infiltracions de terroristes i contrabandistes. Els primers, en tot cas, surten de Turquia cap a Síria; els segons han existit des de la pròpia creació d'ambdós Estats.

El mur està fet òbviament per separar els kurds d'ambdues parts de la frontera, esquarterar famílies, sentiments i drets. Les protestes contra aquesta aberració ja han derivat en enfrontaments on l'exèrcit turc ha reprimit fortament els manifestants kurds. El principal partit del Kurdistan turc, el BDP (Partit de la Pau i la Democràcia) ja ha anunciat mobilitzacions pel proper dia 7 de novembre. De moment les primeres protestes populars han estat reprimides per Turquia amb gas segons informa el diari Hurriyet.

Leggi di più »

diumenge, 3 de novembre del 2013

Per què la guerrilla kurda ha aturat el seu replegament?



El passat 9 de setembre la guerrilla kurda a Turquia anunciava que aturava les operacions de replegament cap a les seves bases a l'Iraq. La direcció política del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) aclaria que la suspensió era provocada per l'actitud immobilista del govern turc.
Tot i això explicitava que mantenia intacte l'alto el foc. Aquesta fou decretada el passat 21 de març arran de la demanda que havia fet, des de la presó d'Imrali, Abdullah Öcalan amb l'objectiu de facilitar una sortida democràtica al conflicte kurd a Turquia. La data escollida no fou casual, el 21 de març els kurds celebren el Newroz (Any nou kurd) i s'apleguen per reforçar els seus lligams com a comunitat nacional.

El primer pas després de decretar l'alto el foc fou emetre una ordre de replegament a les unitats de les HPG (Forces de Defensa Popular) que hi havia escampades per l'est de Turquia. Aquesta operació resultava altament difícil donat que no controlaven zones alliberades sinó que actuaven en l'absoluta clandestinitat. En el terreny polític la novena assemblea del PKK, celebrada el juliol, va escollir una nova direcció formada pel veterà Cemîl Bayik i Bese Hozat. La darrera és una noia alauita (secta derivada del xiisme) que representa la nova generació de dones implicades en la lluita del PKK i l'obertura d'aquesta organització cap a minories que viuen al Kurdistan.

El fins ara màxim dirigent de l'organització, Murat Karayilan, fou designat com a comandant en cap de les HPG. Karayilan és considerat del sector dur del PKK mentre Bayik i Hozat representen l'ala més disposada a negociar. El propi Bayik és, amb Duran Kalkan, qui encapçala la Unió Kurda de Comunitats (KCK), el moviment de masses que representa socialment la resistència kurda de Turquia.

La implementació d'un procés de pau es basa en el posicionament d'Öcalan anomenada "confederalisme democràtic", un acord entre Kurdistan i Turquia per conviure en un Estat unitari, però confederal, i de base radicalment democràtic. El govern islamista de l'AKP ha insistit que la retirada era imprescindible per endegar el procés de pau. A canvi, però, no ha fet ni un mínim gest cap aquest procés allargant-lo sense gaire sentit. No és casual que el 7 de setembre Istambul no resultés la nominada per organitzar els Jocs Olímpics i que el dia 9 la guerrilla kurda donés per aturat el replegament. Tot plegat ha evidenciat que la voluntat o no de cada part i ha aixecat una notable simpatia cap al Kurdistan. Per exemple al nostre país s'ha creat el Comitè de Solidaritat amb el Kurdistan o l'analista israelià Jonathan Spyer defensava la necessitat de que els kurds tinguin el seu propi Estat.

El PKK ha acusat el govern d'Ankara de tenir una "actitud irresponsable" no afavorint gens el procés sinó que aprofitant la retirada de les HPG per aixecar nous llocs de control militar sobre la població. En el mateix sentint ha quedat clar que el govern turc no ha fet cap gest si exceptuem que a finals de juliol Tayyip Erdogan va anunciar que els kurds podrien jugar a fet i amagar en la seva llengua materna. Poc esforç, per no dir gens, per creure que de debò un procés de pau. De fet l'anunci de la guerrilla kurda ha estat rebut amb un absolut silenci per Ankara qui, en canvi, està opinant cada dia de forma vehement sobre el seu veí, Síria.


Jordi Vàzquez
Editor de 'Help Catalonia' i autor d''El moviment nacional escocès'
 

Leggi di più »

dissabte, 26 d’octubre del 2013

Iran executa el kurd Habibollah Golparipour

Aquesta matinada ha estat assassinat a la forca Habibollah Golparipour conjuntament amb setze presos polítics balutxis. El setembre de 2007 la policia iraniana va detenir Golparipour. Va començar un rosari de trasllats a centres de detenció i tortures físiques i psicològiques de manera que les forces repressives perses van trencar-li el braç i la cama. El març de 2009 un tribunal del règim teocràtic el va condemnar a mort. El seu judici va durar cinc minuts. Golparipour fou condemnat per "enemistat amb Déu", de ser membre del PJAK (Partit de la Vida Lliure Kurda) i organitzar les Mares per la Pau Kurdes a Mahabad. El febrer de 2011 va realitzar una vaga de fam i el seu cas fou dut a la Cort Suprema que el va confirmar. Una campanya per salvar la seva vida va organitzar-se enmig de la indiferència internacional.



Leggi di più »

La milicia kurda anuncia una victòria estratègica a Tell Koçer (Síria)

L'ofensiva va començar el 23 d'octubre. Diverses columnes de l'YPG (Unitats de Defensa popular) van llençar un atac cap a Yarubiyah nom àrab de Tell Koçer (també s'usa Tel Koçer, Tel Kocer, Tal Kochar). La regió és a la frontera oriental de Síria amb l'Iraq i és sota control dels fonamentalistes de l'ISIS (Estat Islàmic de l'Iraq i Síria) i de Jabhat al-Nusra, afiliats a Al Qaida. En poques hores els islamistes foren expulsats de quatre poblacions: Sidêdiyê, Siha, El Werdiye i El Biwêta. També es va capturar un notable arsenal i vehicles abandonats pels jihadistes en la seva fugida.

Després de tres jorns de combat YPG anunciava que a les quatre de la matinada del 26 d'octubre s'havia fet amb el control de la pròpia Tell Koçer. Amb aquesta conquesta la milícia kurda s'assegura un lloc estratègic de control fronterer amb Iraq. L'operació, batejada com 'Tirbespiye' i 'Martirs de Til Elo'.



Leggi di più »

divendres, 25 d’octubre del 2013

Els germans Moradi podrien ser executats a l'Iran sota acusacions falses

Els germans Zanyar i Loghman Moradi són actualment a la presó de Rajaee Shahr (Iran) segons ha confirmat la Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran. Són acusats d'estar implicats en la mort de l'Imam Mariwan Friday i de "enemistat amb Déu". Hi ha més que indicis que les proves foren fabricades pels propis serveis secrets iranians per inculpar als dos germans. No només això. L'any passat els dos kurds van poder fer arribar una carta en la que denunciaven les tortures a les que se'ls havia sotmès i arran de les que se'ls havien extret les confessions.

Els germans Moradi
 
Zanyar Moradi, tenia 23 anys quan va ser detingut, el 2 d'agost de 2009. El seu germà Loghman Moradi, en tenia 25. A partir de llavors va començar un calvari pels dos. Primer reclosos a un centre de detenció durant 9 mesos patint constants tortures. Posteriorment van ser traslladats a la presó central de Sanandaj i d'allà a la d'Evin. Els Guàrdies de la Revolució Iraniana van acusar la mort del fill de l'Imam per detenir desenes de joves kurds. També es va descobrir que, disfressats amb uniformes de la milícia kurda (PJAK) havien matat diversos civils kurds. De fet l'agència Tabdir News va revelar que els Guàrdies de la Revolució eren els actors de l'assassinat del fill de l'imam.

Tres anys de tortures no van fer que els dos germans deixin de demanar justícia i que la veritat surti a la llum. La misteriosa mort d'Hiva Tab, el cap del grup de Guàrdies Revolucionaris acusat de cometre les exaccions, però, apunta que Iran ja s'ha ocupat d'eliminar testimonis.

Ara l'imam torna a exigir l'execució dels germans Moradi segons a denunciat la Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran. 


Campanya a facebook per salvar la vida dels germans Moradi.

Article en castellà sobre els germans Moradi

 


Leggi di più »

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Cinc anys de presó per un activista kurd a Iran


Wafa Qaderi ha estat condemnat aquesta setmana a cinc anys de presó per un tribunal iranià. La pena és per "organitzar il·legalment els treballadors" així com "amenaçar la integritat territorial d'Iran". Amb aquest eufemisme es castiga a aquelles persones que fan qualsevol tipus d'activitat a favor dels kurds o balutxs.

Leggi di più »

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Quatre partits kurds de Síria preparen la seva fusió


La nova formació s’anomenaria Partit Democràtic del Kurdistan de Síria i el seu nom, ja apunta que serà proper al PDK qui governa al Kurdistan iraquià. Segons Kawa Azizi, dirigent del Kurdish Freedom Party, les quatre organitzacions polítiques implicades són:

- Azadi Kurdish Party, liderat per Mustafà Jama o Cumma

- Kurdistan Democratic Party in Syria (KDPS) d’Abdulhakim Bashar

- Kurdish Freedom Party, dirigit per Mustafà Oso

- Kurdish Union Party

La proposta ideològica comuna és d’una Síria federal amb bones relacions amb Turquia: “No acceptem Turquia com un estatenemic. Som veïns i romandrem veïns.” La seva proximitat al PDK iraquià és indubtable ja que, fins i tot abans de concretar la seva unitat ja s’han reunit amb Massoud Barzani, president del PDK i també de la regió autònoma kurda de l’Iraq.





L’Azadi Kurdish Party, fundat l’any 1958, reivindica la figura del pare de Barzani. De fet Cumma viu a Arbela refugiat i protegit pel PDK. A Síria manté una milícia armada que s’ha enfrontat amb altres grups kurds. El febrer es va retirar del Kurdish National Council que pretenia ser una plataforma de totes les formacions kurdes de Síria.

El KDPS es va fundar l’any abans, el 1957, i demana la descentralització de Síria. Ha rebut el suport del PDK iraquià des dels seus orígens. Les seves nombroses escissions (actualment hi ha tres grups que en reclamen el nom) l’han afeblit força. La facció principal, liderada per Bashar és la que s’ha implicat en el projecte de fusió.

Kurdish Freedom Party és el més recent, es va fundar l’any 2005 unificant el Kurdish People’s Union Party in Syria de Mustafa Jum’ah i el Kurdish Left Party in Syria de Khayruddin Murad. La formació es va fracturar l’any 2011 quan les dues faccions van reivindicar el nom del partit. Des de finals de 2011 Mustafà Oso, va succeir a Murad, i encapçala el Kurdish Freedom Party in Syria (Azadi). Aquest advocat presidia anteriorment la Kurdish Organization for Human Rights and General Freedoms in Syria.

Finalment el Kurdish Union Party, conegut popularment com Yekiti va néixer l’any 1999. Ismail Hami és el deu màxim dirigent. Fins l’agost de 2011 va formar part de l’oposició siriana i malgrat retirar-se continua col·laborant amb ella. El Yekiti reclama l’autogovern dins de Síria.



Tot plegat pot semblar complex però actualment cal indicar que hi ha fins a quinze partits kurds a Síria més o menys actius. L’anunci de la unificació d’aquestes quatre formacions no ha estat ben rebuda pel principal partit kurd de Síria, el Democratic Union Party (PYD), fundat l’any 2003. Aquesta organització creu que la unificació serà un obstacle. El PYD defensa una autonomia plena i se’l considera proper al PKK del Kurdistan turc per tant no té ni bones relacions amb Turquia ni amb el govern del Kurdistan iraquià. El PYD dirigeix la milícia kurda que actualment controla gran part del nord de Síria i està duent el pes de la resistència armada front els islamistes. La seva acció al front li ha donat una legitimitat i un pes creixent entre els kurds de Síria. Possiblement aquest factor ha estat clau per afavorir l’apropament entre quatre formacions que fins fa poc tenien una relació molt menys estreta.

Leggi di più »

dilluns, 14 d’octubre del 2013

Mor en combat el fill del dirigent dels kurds de Síria

Şervan o Shervan Müslim, de 20 anys, va morir en combat a Tal Abyad (Síria) el passat 9 d'octubre. Müslim era un dels combatents de la milícia kurda (YPG) i fou assassinat pels islamistes radicals d'Islamic State of Iraq and Syria (ISIS), facció afiliada a Al Qaida.
Shervan  era el fill menor de Saleh Müslim, co president del Partit de la Unió Democràtica (PYD) que aplega la majoria de kurds de Síria. El seu enterrament (veure vídeo) va realitzar-se a Kobani amb la participació de més de 10.000 persones.
En el marc de l'acte, la seva mare Ayşe Efendi, va afirmar: "S'ha comprovat qui està lluitant per la llibertat i honor avui. A aquells que ens estan fent la guerra, els hi dic que els resistirem amb els nostres màrtirs i sang. Des d'ara alçaré el meu cap ben alt i serem amos de les nostres terres lliures."

Leggi di più »

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Al Qaida reivindica el doble atemptat contra la capital kurda a l'Iraq

En un comunicat fet públic fa unes hores, l'ISIL (Estat Islamic de l'Iraq i Llevant) ha reivindicat l'atemptat a Arbela on van morir 7 persones i hi va haver més de 60 ferits a mans de quatre suïcides. ISIL (acrònim en anglès d'Islamic State of Iraq and the Levant) és la marca d'Al Qaida a Iraq. Fa uns mesos es va estendre a Síria (anomenant-la Llevant). Ha desplegat nombroses columnes al camp de batalla de Síria on està destacant per ser un dels grups més cruels. Actualment controla una capital provincial on mostra un potencial molt gran tant d'armament com d'aliments fet que demostra que té el suport d'un o més d'un Estat.
ISIL argumenta la seva acció contra Arbela (Erbil) pel suposat suport que el govern regional kurd a l'Iraq està donant als kurds de Síria. Aquests, partidaris del laicisme, estan mantenint nombrosos combats els darrers mesos contra les unitats de l'ISIL.

Leggi di più »

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Resultats definitius de les eleccions regionals kurdes



Les eleccions per escollir el parlament autònom del Kurdistan iraquià van realitzar-se el passat 21 de setembre. El 3 d'octubre la Comissió Electoral va fer públics els resultats definitius amb una participació del 74 %:



Partit Democràtic del Kurdistan (PDK)
734.984
38
1.076.370
30
*
Moviment Gorran (Canvi)
476.173
24
445.024
25

Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK)
350.500
18

29
*
Unió Islàmica del Kurdistan (KIU)
186.741
10
240.842
6
**
Grup Islàmic del Kurdistan (IKG)
118.575
6

4
**
Moviment Islàmic del Kurdistan (IMK)
21.834
1
27.147
2

Partit Socialista Demòcratic del Kurdistan (KSDP)
12.501
1

2
**
Partit Comunista del Kurdistan (KCP)
12.392
1

0
***
Partit dels Treballadors (TP)
8.681
1
15.028
1
***



*    El 2009 PDK i UPK van formar una sola candidatura com a 'Llista Kurdistaní'.

**   El 2009 el KIU, KIG i KSDP van presentar-se junts com a "Servei i Reforma".

***  El 2009 el Partit dels Treballadors i el Comunista van presentar-se coaligats com a "Llibertat i Justícia Social".

En un primer anàlisi el PDK ha aconseguit sortir molt reforçat de la coalició de govern amb l'UPK que és la gran perjudicada del procés com ja anunciavem. El Gorran no ha aconseguir un resultat tan bó com esperava tot i passar a ser la segona força del Parlament kurd. Les forces islamistes, en canvi, han passat de sumar 12 escons separats a 17 per separat ampliant notablement els seus resultats de 241.000 a 326.000 vots que, sense ser un terratrèmol marca una tendència ascendent. Les forces d'esquerra, en canvi, mantenen els seus 3 escons.

A part de les formacions pròpiament kurdes hi ha reservats onze escons per a les minories ètniques que conviuen al Kurdistan: turcmans, armenis, assiris, sirians i caldeus. Des de Kurdiscat - Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan en un futur pretenem explicar amb més detall la procedència d'aquestes minories. Les eleccions han donat el següent resultat pel que fa als onze escons a repartir:


Llista Rafidain (Moviment Democràtic Assiri)
6.145
2
5.690
2
Aliança Caldea, Assíria i Siríaca
5.730
2
10.595
3
Llista de Desenvolupament Turcman
5.259
2


Llista Turcmana de la ciutat d'Arbela
1.951
1
3.906
1
Llista de Canvi i Reforma Turcmana
1.926
1
7.077
1
Moviment Turcman
1.753
1


Barwan Isan Mergoz Batros (Armeni)
531
1


Llista Abna Rafidain (Fills de Rafidain, assiris)
190
1




La majoria de candidatures turcmanes, assíries, caldees, siríaques i armènies que van obtenir representació l’any 2009 no han repetit. En qualsevol cas han vist reduïts sensiblement els seus resultats en termes absoluts. Només el Front Democràtic Turcman havia arribat llavors als 18.400 sufragis.
També cal recordar que un 30 % dels escons del Parlament són reservats a dones.

Leggi di più »