El passat 24 de gener es va celebrar a l'Hotel d'entitats d'Anglès la xerrada sobre el Kurdistan amb Metin Ensan, membre de KurdisCat, com a ponent. Aquesta xerrada fou el primer acte dins de cicle de xerrades internacionalista organitzat per l'assemblea d'Arran Ter-Brugent.
En Meti va començar fent una breu introducció sobre la situació del Kurdistan abans del segle XX. Així doncs, durant l'Imperi Otomà, el poble kurd tenia una sèrie de drets nacionals. Amb el desmembrament d'aquest imperi, un cop finalitzada la I Guerra Mundial i la creació de nous estats totalment inventats, el Kurdistan va perdre tota l'autonomia que anteriorment havia tingut.
Des dels inicis del segle XX el poble kurd ha vist com els diversos estats que l'oprimeixen han intentat assimilar-lo o, fins i tot, aniquilar-lo. L'estat sirià per exemple no reconeix com a poble ni com a ciutadans a la població kurda. Tant Turquia i Iran, com Iraq i Síria ha massacrat constantment el Kurdistan.
El ponent considera que la lluita per les llibertats pel poble kurd ha estat àmpliament impulsada pel PKK de Turquia. Aquest fet ha permès que en aquest estat els kurds hagin aconseguit una sèrie de reconeixements. Avui dia, l'estat turc i la guerrilla kurda estant en un procés de negociacions iniciat després de l'alto el foc del PKK. Tot i aquesta aparent situació de pau, el govern de Turquia continua foragitant el poble kurd i les seves organitzacions.
Actualment a la zona del Kurdistan sota domini sirià, entremig de la guerra que enfronta un el règim d'Al-Asad contra l'islamisme radical, s'està duent a terme un procés revolucionari molt important. Cada poble s'organitza a partir d'assemblees locals que són les que ho decideixen tot, alhora que les dones tenen un poder molt gran en la construcció d'aquesta nova societat. Conegut com a confederalisme democràtic, aquest model autogestionari considera que el poder ha d'anar de baix a dalt, és a dir, han de ser les classes populars qui escollin el seu futur.
Aquesta revolució no només afecta al poble kurd, sinó que també pot suposar una gran transformació a tot el Pròxim Orient i a tots els països àrabs, democratitzant la zona i eliminant antigues normes. Cal dir però que la regió autònoma kurda de l'Iraq, així com altres estats de la zona, no veuen en molt bons ulls aquest procés, car els pot suposar una pèrdua dels seus privilegis.
L'acte va acabar amb un fort aplaudiment de la quinzena d'assistents a la xerrada que un cop acabada, es van aixecar a preguntar-li els dubtes que encara tenien sobre el Kurdistan i la seva lluita, a en Metin.
En Meti va començar fent una breu introducció sobre la situació del Kurdistan abans del segle XX. Així doncs, durant l'Imperi Otomà, el poble kurd tenia una sèrie de drets nacionals. Amb el desmembrament d'aquest imperi, un cop finalitzada la I Guerra Mundial i la creació de nous estats totalment inventats, el Kurdistan va perdre tota l'autonomia que anteriorment havia tingut.
Des dels inicis del segle XX el poble kurd ha vist com els diversos estats que l'oprimeixen han intentat assimilar-lo o, fins i tot, aniquilar-lo. L'estat sirià per exemple no reconeix com a poble ni com a ciutadans a la població kurda. Tant Turquia i Iran, com Iraq i Síria ha massacrat constantment el Kurdistan.
El ponent considera que la lluita per les llibertats pel poble kurd ha estat àmpliament impulsada pel PKK de Turquia. Aquest fet ha permès que en aquest estat els kurds hagin aconseguit una sèrie de reconeixements. Avui dia, l'estat turc i la guerrilla kurda estant en un procés de negociacions iniciat després de l'alto el foc del PKK. Tot i aquesta aparent situació de pau, el govern de Turquia continua foragitant el poble kurd i les seves organitzacions.
Actualment a la zona del Kurdistan sota domini sirià, entremig de la guerra que enfronta un el règim d'Al-Asad contra l'islamisme radical, s'està duent a terme un procés revolucionari molt important. Cada poble s'organitza a partir d'assemblees locals que són les que ho decideixen tot, alhora que les dones tenen un poder molt gran en la construcció d'aquesta nova societat. Conegut com a confederalisme democràtic, aquest model autogestionari considera que el poder ha d'anar de baix a dalt, és a dir, han de ser les classes populars qui escollin el seu futur.
Aquesta revolució no només afecta al poble kurd, sinó que també pot suposar una gran transformació a tot el Pròxim Orient i a tots els països àrabs, democratitzant la zona i eliminant antigues normes. Cal dir però que la regió autònoma kurda de l'Iraq, així com altres estats de la zona, no veuen en molt bons ulls aquest procés, car els pot suposar una pèrdua dels seus privilegis.
L'acte va acabar amb un fort aplaudiment de la quinzena d'assistents a la xerrada que un cop acabada, es van aixecar a preguntar-li els dubtes que encara tenien sobre el Kurdistan i la seva lluita, a en Metin.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada