Les perspectives polítiques de la situació dels yezidi s'enrareixen. Aquesta minoria religiosa kurda de l'Iraq comença a mostrar divisions sobre com encarar el futur. Si el 14 de gener unes 200 persones de van decidir establir-se com a Assemblea dels Yezidi de Sinjar, un dia abans a Oldenburg el cap de les Hêzên Parastina Şengal (HPŞ, Forces de Defensa de Shengal), Heydar o Qassem Shesho, realitzava una conferència on agraïa el paper de "germans que han ajudat des del principi" al PKK i també apostava per una mena d'autogovern.
El moviment de Shesho, format per uns 300 milicians no té vincles amb el PKK com si les Yekîneyên Berxwedanê Şengalê (YBŞ, Unitats de Resistència de Shengal). Shesho, en canvi, ha rebut armament (sovint molt antic) per part del govern kurd autònom de l'Iraq i manté una bona relació amb el govern d'Arbela. Aquest ha adoptat un paper molt obscur en l'afer. Ha quedat clar que els peshmerga van retirar-se el 3 d'agost deixant indefensa Sinjar i van ser responsables, en part, del genocidi dels yezidi. Després van deixar aïllats els refugiats i fou el PKK qui es va desplegar per defensar-los. El desembre, però, han estat els peshmerga els qui han liderat la gran operació per alliberar més de 2.000 quilòmetres de territori de mans de l'Estat Islàmic. Amb aquest cop de força reclamen, altra vegada, autoritat a la zona.
El govern kurd ha exigit que totes les milícies kurdes que actuen a la zona s'unifiquin sota direcció peshmerga però les YBŞ mitjançant el seu portaveu Zaradasht Shingali ja han anunciat que es negaven i que eren l'embrió del "futur exèrcit yezidi". Malgrat això les YBŞ compten, com a molt, amb un centenar de membres i la seva força depèn de la milícia del PKK, les HPG. El govern kurd, encapçalat pel Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) s'ha oposat a tota pretensió d'autonomia yezidi que considera obrir la porta al fraccionament del Kurdistan i ha acusat el PKK de promoure un enfrontament entre kurds. El comandant de les forces peshmerga a Sinjar, un yezidi proper al PKK, ha negat que els yezidi demanin cap autogovern. Pel que fa a l'altre gran partit kurd de l'Iraq, la Unió Patriòtica del Kurdistan una delegació de la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK) va ser present a l'acte i va confirmar la seva voluntat de que la zona obri una nova etapa diferent a la que vivia abans de l'assalt islamista del 3 d'agost. Tanmateix el representant de l'UPK a l'acte, Hussein Darman, va assegurar que el 14 de gener els yezidi només van crear una associació però en cap cas van aprovar cap autogovern.
Davant d'aquesta situació embolicada el ministeri dels peshmerga s'ha negat a reconèixer les YBŞ i, vers les HPŞ (que havien mantingut diferències amb el PKK) han començat a marcar distàncies. El govern kurd de l'Iraq es nega, ara per ara, a atorgar cap autogovern als yezidi pel que els darrers moviments són vistos amb molt de recel per Masud Barzani i una part de la població yezidi que prefereix ser administrada des d'Arbela que no aixecar una autonomia sense cap recurs. Qui encara no s'ha pronunciat és Vian Dakhil, única diputada yezidi a l'Iraq.
Tot plegat només beneficia als islamistes que conformen un bloc homogeni i potent. Aquest rerefons, polític, implica que l'ofensiva sobre Shengal hagi quedat aturada a la ciutat de Sinjar. Òbviament el principal motiu és la resistència militar de l'Estat Islàmic però també és evident que la divisió i el recel entre les cinc forces kurdes que prenen part a l'ofensiva hi tenen molt a veure.
Conferència d'Heydar Shesho el passat 13 de gener. Foto: Ezidi Press
Shesho va destacar en la defensa de la muntanya de Shengal en els moments més difícils del setge
El moviment de Shesho, format per uns 300 milicians no té vincles amb el PKK com si les Yekîneyên Berxwedanê Şengalê (YBŞ, Unitats de Resistència de Shengal). Shesho, en canvi, ha rebut armament (sovint molt antic) per part del govern kurd autònom de l'Iraq i manté una bona relació amb el govern d'Arbela. Aquest ha adoptat un paper molt obscur en l'afer. Ha quedat clar que els peshmerga van retirar-se el 3 d'agost deixant indefensa Sinjar i van ser responsables, en part, del genocidi dels yezidi. Després van deixar aïllats els refugiats i fou el PKK qui es va desplegar per defensar-los. El desembre, però, han estat els peshmerga els qui han liderat la gran operació per alliberar més de 2.000 quilòmetres de territori de mans de l'Estat Islàmic. Amb aquest cop de força reclamen, altra vegada, autoritat a la zona.
El govern kurd ha exigit que totes les milícies kurdes que actuen a la zona s'unifiquin sota direcció peshmerga però les YBŞ mitjançant el seu portaveu Zaradasht Shingali ja han anunciat que es negaven i que eren l'embrió del "futur exèrcit yezidi". Malgrat això les YBŞ compten, com a molt, amb un centenar de membres i la seva força depèn de la milícia del PKK, les HPG. El govern kurd, encapçalat pel Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) s'ha oposat a tota pretensió d'autonomia yezidi que considera obrir la porta al fraccionament del Kurdistan i ha acusat el PKK de promoure un enfrontament entre kurds. El comandant de les forces peshmerga a Sinjar, un yezidi proper al PKK, ha negat que els yezidi demanin cap autogovern. Pel que fa a l'altre gran partit kurd de l'Iraq, la Unió Patriòtica del Kurdistan una delegació de la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK) va ser present a l'acte i va confirmar la seva voluntat de que la zona obri una nova etapa diferent a la que vivia abans de l'assalt islamista del 3 d'agost. Tanmateix el representant de l'UPK a l'acte, Hussein Darman, va assegurar que el 14 de gener els yezidi només van crear una associació però en cap cas van aprovar cap autogovern.
Malgrat les diferències polítiques la prioritat continua essent la dels refugiats que viuen en condicions duríssimes
Davant d'aquesta situació embolicada el ministeri dels peshmerga s'ha negat a reconèixer les YBŞ i, vers les HPŞ (que havien mantingut diferències amb el PKK) han començat a marcar distàncies. El govern kurd de l'Iraq es nega, ara per ara, a atorgar cap autogovern als yezidi pel que els darrers moviments són vistos amb molt de recel per Masud Barzani i una part de la població yezidi que prefereix ser administrada des d'Arbela que no aixecar una autonomia sense cap recurs. Qui encara no s'ha pronunciat és Vian Dakhil, única diputada yezidi a l'Iraq.
Tot plegat només beneficia als islamistes que conformen un bloc homogeni i potent. Aquest rerefons, polític, implica que l'ofensiva sobre Shengal hagi quedat aturada a la ciutat de Sinjar. Òbviament el principal motiu és la resistència militar de l'Estat Islàmic però també és evident que la divisió i el recel entre les cinc forces kurdes que prenen part a l'ofensiva hi tenen molt a veure.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada