dijous, 5 de març del 2015

Entrevista a la primera ministra d'un dels 3 cantons autònoms kurds de Síria

Hevi Ibrahim Mustafa és la primera ministra d'Efrîn, un dels tres cantons que conformen l'autogovern de Rojava (Kurdistan de Síria). El seu cantó és el que pateix més agressions però adesiara és atacat per Jabhat al-Nusra (la branca siriana d'al-Qaida) i té, de fet, característiques similars a Kobanê: una frontera amb Turquia i està envoltada per tropes enemigues. A diferència de Kobane, EfrÎn pateix les envestides de diversos grups opositors i no només les de l'Estat Islàmic (IS, Islamic State). Des que el setembre passat s'intensifiqués el setge a Rojava la comunitat internacional ha començat a ajudar els kurds de Síria tot i no reconèixer la seva autonomia. Tant és així, que l'entrada de 150 peshmerga a Kobanê va suposar el primer reforç militar humà reconegut per un actor extern a la guerra de Síria.

La primera ministra (amb americana gris) en una recent visita a Europa

Les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) , impulsades pel Partit de la Unió Democràtica (PYD), han evitat que Efrîn pateixi una situació crítica com la de Kobanê i, tot i no rebre ajuda internacional, han convertit els seus escamots en el principal enemic de l'IS en els límits del Califat. Abu Baker al-Baghdadi ha pogut veure com les forces conjuntes del PKK-PYD aconseguien obrir un corredor humanitari des de les muntanyes de Sinjar (Iraq) a Rojava (Síria) per salvar milers de yezidi. Després va arribar Kobanê, a qui ja anomenen l'Stalingrad kurd. Des de llavors la comunitat internacional ha canviat el seu discurs excessivament crític amb Rojava i mira amb altres ulls al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), considerada una organització terrorista per Estats Units i la Unió Europea.
Durant l'entrevista, realitzada a la seu del Partit Democràtic de les Regions,
Hevi Ibrahim Mustafa consulta amb diversos dels seus companys de govern per si hi ha alguna cosa que rectificar en les seves declaracions. Sembla actuar amb l'estil democràtic-comunal que volen exportar al món i que tant recel crea a Turquia, que veu en Rojava una extensió del PKK. Des del televisor sona la música de la guerrilla kurda del PKK, un símptoma més del lluny que queden els foscos anys 90 de Turquia, on tot el relacionat amb el kurd era considerat terrorisme. Avui els avenços democràtics permeten Hevi Ibrahim Mustafa expressar-se en kurdmanji, la varietat kurda parlada a Rojava, per repetir que el seu poble pateix un embargament i que el seu és l'únic sistema alternatiu que surt de la guerra contra el règim d'Àssad: "La resta de grups no creen, destrueixen. Nosaltres creem i per això som la major amenaça contra Àssad ".

Em pot descriure els fronts armats que defensen les YPG a Efrîn?Nosaltres hem estat atacats per l'Estat Islàmic, però vam resistir i els vam fer fora. Després va atacar l'Exèrcit Lliure Sirià (FSA, oposició a Àssad) i també vam resistir, però el perill no ha acabat perquè pot arribar-se a qualsevol acord entre els diferents grups i tornar a atacar-nos. En aquest moment és Jabhat al-Nusra qui ens està atacant. Sabem que estan enllestint nous atacs, però ja estem preparats. Malgrat tot, el nostre principal problema són les sancions econòmiques que eviten qualsevol tipus d'acord en tenir les fronteres tancades.

Podem veure en Efrîn una situació similar a la que viu Kobanê?De moment no. Ens ataquen com poden perquè hem creat un sistema amb diferents cultures i religions. Aquesta alternativa (que és Rojava) s'està convertint en un malson per als nostres enemics perquè, malgrat les diferències, hem creat un sistema en què viure com a germans. En canvi, els altres grups estan en contra d'aquesta varietat.La gent que no vol la revolució d'Efrîn fa servir la propaganda psicològica per enfrontar a tots els grups entre si. Però des de fa tres anys ens hem defensat de qualsevol atac i seguim preparats. Tot i això, demanem a la comunitat internacional la seva ajuda per enfrontar-nos a aquests grups que són una amenaça no només per Rojava, sinó per a tota la humanitat.




La primera ministra (jaqueta blanca) a les celebracions de la proclamació de l'autonomia
  
Els peshmerga han entrat a Kobanê, com veuria un reforç similar per a Efrîn tenint en compte la situació actual?La situació actual és bona, no hi ha un atac com a Kobanê. Creiem que si es produeixen uns atacs similars per part de l'Estat Islàmic o altres grups la resposta dels peshmerga i el YPG serà ràpida. Si succeís, també creiem que la comunitat internacional reaccionarà més ràpid que a Kobanê. 

Que hi hagi peshmerga vol dir que Barzani ha augmentat la seva influència a Kobanê. Vostès han tingut molts problemes amb ell en aquests tres anys. Com estan les seves relacions amb el líder del Kurdistan iraquià?Tenim bones relacions amb Barzani perquè és kurd i és el nostre germà. En alguns aspectes no hem tingut l'oportunitat per millorar les nostres relacions, però en una situació complicada (com la de Kobanê) hem d'agrair l'ajuda de Barzani. Els kurds tenim un caràcter especial per deixar de banda les diferències i lluitar contra els enemics. Kobanê és un bon exemple d'això. Potser hi ha problemes, però no afecten en els temps difícils. Hi ha un sol punt amb el qual no estem contents: el temps perdut en l'ajuda a Kobanê, hi va haver moltes negociacions.

 Per què l'Exèrcit Lliure Sirià us ajuda a Kobanê i us ataca a Efrîn?Al principi volíem fer accions al costat del Exèrcit Lliure Sirià per lluitar contra el govern. Però, per desgràcia, ens ataquen de la mateixa manera que al sistema. Cal entendre que dins de l'Exèrcit Lliure Sirià hi ha molts grups, especialment a la zona d'Efrîn. Amb alguns grups, com Burkan al-Firat, tenim molt bones relacions, però pel que fa a d'altres grups de l'Exèrcit Lliure Sirià molts s'han unit a l'Estat Islàmic i ataquen Efrîn, són el nostre problema. Alguns d'aquests grups reben ajuda d'actors externs, que al final són els que els dirigeixen. 

La major part de la comunitat internacional rebutja Rojava. El seu líder, Salih Muslim, no pot trepitjar Estats Units. Turquia els bloqueja. Per què el seu sistema no agrada?Malauradament molts països han rebutjat nostre sistema. Al principi la gent tenia certs prejudicis erronis cap als cantons de Rojava, però amb la resistència la gent s'ha començat a donar compte de les nostres idees. Nosaltres hem creat, dins de la guerra a Síria, una alternativa. La resta de grups que lluiten contra el Baas (partit dels Àssad, nacionalista àrab) no tenen una alternativa al règim. Nosaltres hem fet la guerra més efectiva contra el règim perquè hem creat un sistema que respecta les diferents cultures. Cada cantó és lliure i per això el nostre autogovern és un bon sistema per a tot Síria i el món. Però els grups que ens ataquen no accepten el nostre model.Considerem que la guerra a Síria està destrossant tot. Nosaltres hem reemplaçat el sistema del Baas pel nostre. Els altres grups no creen res i per això no ens unim a cap. Durant tota la guerra, Turquia ha tingut reaccions molt agressives contra Rojava. Estem ara de visita a Turquia per tenir bones relacions amb els nostres veïns i per això intentem tenir trobades amb els seus representants. Volem que el nostre sistema no amenaci cap país i volem que tots els sirians visquin lliures amb el tipus de sistema que cobreixi les seves necessitats. 

Vostès han negat sempre ser el mateix que el PKK, el que ha possibilitat que els Estats Units us lliuri armes. Però si mirem la història veiem que hi ha més de dos mil màrtirs del Kurdistan sirià en la lluita entre el PKK i Turquia, a més, Öcalan va recórrer Síria durant molts anys i la seva doctrina es va estendre en el que avui és Rojava. Quines diferències hi ha amb les idees d'Öcalan?Les idees del PKK tenen influència en tots els kurds. Nosaltres sí acceptem com a base les teories del senyor Öcalan. El PKK pot ser representant de les idees per als kurds, però el PYD (el principal partit kurd a Síria) està creat des d'aquesta ideologia però per als kurds sirians. Aquesta és una de les diferències.Diuen que Rojava es basa en el que diu el PYD i això no és cert. En el sistema hi ha molts grups, partits, moviments civils ... i per això no podem dir que el sistema és el PYD. Però ens critiquen per així no haver de ajudar-nos. Com a primera ministra d'Efrîn, només puc dir que vinc d'un moviment social de professors i no formo part del PYD. Els meus companys són àrabs, d'altres partits, i no puc dir que Rojava es basi en un sol partit.

El seu rivals els acusen de col·laborar amb Àssad. Existeix a Síria una millor opció per a la estabilitat que Àssad?Al principi, la revolució va començar pel bon camí, però, malauradament, va canviar i va començar a cometre massacres i crear dolor. Si ho mirem des d'aquest aspecte, sí, Àssad pot ser la millor opció per a l'estabilitat. Però creiem que hi ha moltes mans que tracten de canviar la revolució. Per això vam crear una alternativa i vam decidir no anar ni amb aquests grups ni amb Àssad. És el que anomenem la tercera via. A Síria la gent prové de diferents parts i hem sabut conviure, però en aquesta guerra s'han fet servir les religions i les persones per crear un tots contra tots.

Si Àssad guanyés la guerra respectarà l'autogovern de Rojava?Primer, pensem que Àssad no ho aconseguirà, però si ell hagués tingut la intenció de canviar el sistema ho hauria fet al principi de la revolució i no haguéssim vist aquestes massacres. Les seves intencions i accions han demostrat que no vol canviar. Nosaltres hem construït escoles a què es donen classes en kurds i els professors han rebut amenaces. Això també demostra que no vol canviar.


I si Àssad perdés, creu que altres països amb sistemes tan diferents us acceptaran?Com a kurds, si som acceptats amb la nostra pròpia identitat cultural i ens respecten estarem feliços. Si tracten de atacar-nos, ens oprimeixen, lluitarem igual que hem lluitat contra el sistema i resistirem pels drets dels kurds. 

És l'IS el principal problema per a les primaveres àrabs?El punt pel qual les revolucions àrabs no han aconseguit el seu objectiu és la falta d'alternatives al sistema que volien enderrocar. Aquest és un gran problema. Si no tens una alternativa, com succeeix amb l'oposició, vol dir que un Àssad s'anirà i un altre arribarà. Per això aquestes revolucions haurien d'haver tingut un programa que portés llibertat a totes les parts.

El món està sorprès amb la dona kurda i la seva lluita. Què podrien aprendre els països occidentals de la dona kurda més enllà de la guerra?Primer, no podem dir que la gent a Europa i els Estats Units sigui al 100% lliure. La llibertat no és com l'han descrit. A Rojava la dona pren part en la revolució i en tots els àmbits de la vida. Després de la resistència de Kobanê el món ha retratat a la dona kurda com una guerrera en la guerra, però a més d'això la dona, a Rojava, no és només una lluitadora, pren part en molts aspectes socials de la vida. Com a dona i primera ministra, m'alegra nostre sistema, on hi ha una quota per als cantons del 40% de dones en el govern. En tot el nostre sistema la dona és important, però és en l'educació on la dona s'ha mostrat especialment efectiva. L'IS, com ha demostrat a Sinjar (Iraq), vol convertir la dona en esclava de la comunitat i evitar que prengui part en la vida pública. Pas a pas, volen estendre aquest sistema a tot el món.


Entrevista a Hevi Ibrahim quan va proclamar l'autonomia d'Efrîn

Entrevista en castellà (La Marea)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada