diumenge, 10 de maig del 2015

YPJ: La història d'una revolució total

“És urgent i necessari que les dones despertin a tot el món. Històricament, el patriarcat ha estat, i encara és, l’opressió dels homes sobre les dones, la qual cosa reforça el sistema capitalista. A partir d’aquí, si partim de la base que un moviment és fort només quan la lluita per a despertar l’encapçala la banda oprimida, el moviment contra el patriarcat només serà fort si en el moment de la lluita són les dones les que són al front”.

Qui parla és una guerrillera de les Yekîneyên Parastina Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ), un milícia vinculada al Partit de la Unió Democràtica (PYD) formada exclusivament per dones d’entre 18 i 40 anys. Tal i com informa el setmanari anglès The Week, les YPJ van ser fundades el 3 d'abril de l’any 2012 amb l’objectiu de “lluitar i defensar la població kurda dels atacs del règim de Bashar al-Asad, del Front al-Nusra (vinculat a al-Qaeda) i de Daesh [acrònim àrab utilitzat per a referir-se a l’Estat Islàmic]”.

Des d’aleshores, les YPJ, que lluiten colze a colze amb les Unitats de Defensa Popular (YPG), han anat guanyant protagonisme fins el punt de comptar en les seves files amb més de 7.000 voluntàries, moltes de les quals arribades des de punts del món diversos. “Entre les combatents hi ha dones de tota Europa: Alemanya, Anglaterra, Itàlia... fins i tot [arriben des] de Colòmbia”, explica la mateixa dona que prenia la paraula al principi.

Les circumstàncies que van empènyer aquestes dones a prendre les armes, comenta una jove combatent de 26 anys a la revista francesa Marie Claire, va ser la incapacitat del govern central “de protegir [Rojava]”, de manera que s’han vist obligades a “protegir-se i a defensar tothom, independentment de la seva raça o religió”, la qual cosa no és habitual en un Orient Mitjà sumit en una guerra sectària de tràgiques conseqüències.

Ara bé, tal i com s’encarrega d’exposar l’article del kurd Meral Çiçek Did the Women of the YPJ simply fall from the sky?, en un intent d’allunyar-se de l’anàlisi simplista que se sol fer sobre el sorgiment de les YPJ, el procés de formació de la milícia no es pot entendre sense tenir en compte la figura “d’Abdullah Öcalan i del moviment d’alliberament kurd”, que converteix la dona en la pedra angular de la seva revolució.

Així és que, a finals de la dècada dels vuitanta, les dones que formaven part del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) “van començar a organitzar-se en estructures pròpies i autònomes” que donarien lloc a la Unió de les Dones Patriòtiques del Kurdistan (YJWK). Aquesta organització, segueix Meral Çiçek, seria l’encarregada de “construir una guerrilla de dones dins el moviment guerriller [del PKK]”. Havia nascut la Unió de les Dones Lliures del Kurdistan (YAJK), que encara avui segueixen lluitant sota el nom de les Free Women’s STAR Units (YJA STAR).


I és precisament de la llavor que plantaren aquelles dones a principis dels anys noranta que avui el poble de Rojava, dirigit per un PYD agermanat amb el PKK, gaudeix de la protecció d’unes YPJ erigides com la màxima expressió i el millor exemple de la Revolució kurda. Una revolució que probablement, afirma Çiçek, s’ha convertit en el moviment d’alliberament de les dones més potent del món des de tots els punts de vista.

I és que, encara que la seva missió principal passi per protegir el poble kurd, "són conscients que són un moviment feminista", comenta la fotògraf Erin Trieb, que a finals de l'any passat va acompanyar les YPJ durant una setmana. "Lluiten per la igualtat entre les dones i els homes, i en certa mesura se sumen a la milícia per a desenvolupar i avançar en la percepció de la dona dins la seva cultura: poden ser fortes i líders", sentencia.

A l'igual que els procediments que segueixen les companyes i els companys de les YPG, continua Erin Trieb, les combatents de les YPJ "han de suportar diversos mesos i diferents nivells de rigorós entrenament en armes i estratègies militars abans de poder començar a lluitar", la qual cosa esdevé encara més lloable si tenim en compte la seva condició de voluntàries i que, per tant, la majoria d'elles no cobra res per combatre.


AMOR EN LA SEVA CONCEPCIÓ MÉS ÀMPLIA

Tal i com constata el periodista Xoreix en el seu diàleg amb diverses milicianes de les YPJ, dins aquests grups guerrillers no es permetrien les relacions d'amor per motius de concentració durant els combats. D'aquesta manera, qui pren la decisió d'entrar a les YPJ també prendria la decisió d'abandonar les relacions amoroses, una lògica que portaria a moltes d'elles a renunciar també a ser mares.

"Si estimes la persona amb qui estàs també pots decidir deixar-la per amor cap a tota la humanitat, per amor cap a totes les persones i per amor cap a tots els pobles oprimits", explica una combatent. "Entre les dones hi segueix havent sentiment maternal i veure patir les nenes i els nens de tot el món ens fa més fortes i valentes", segueix.

"Nosaltres no hem perdut mai el desig de ser mares, però aquesta maternitat, aquest amor, [el canalitzem] cap a tota la humanitat", conclou després de reflexionar sobre la impossibilitat de combatre tot pensant què faria la persona concreta que hom estima si mor. Es tracta d'un intent, doncs, de fer encara més abstracte i ampli el concepte de l'amor i allunyar-lo així de la figura d’una persona en particular.

Sens dubte, aquestes heroiques combatents tricolor s'han convertit en tot un impuls del moviment feminista mundial i esforçar-nos en exportar la seva lluita, no només contra Daesh sinó també contra tot el sistema capitalista i patriarcal, és un deure de totes. I seguir recolzant-les per a què el sol de Rojava segueixi eixint cada dia una mica més verd que en l'alba anterior, és un repte impossible de defugir.

Fort com el vent fort,
 lleu com l'aire lleu,
 assassina a qui assassina,
 avorreix a qui avorreix
 la pau del teu cor
 i el ventre de les sàvies dones rebels.
 Que no et fereixin per l'esquena,
 viu cara a cara, i mor. 
Amb el pit davant les bales,
 ample, com les parets.*

*Fragment de la cançó A Miguel Hernández, de Cesk Freixas

Article de Marc Español Escofet
@MEspanolEscofet

Aquest article el vam preparar a iniciativa de Rubèn Sànchez pel blog de temàtica de gènere centrat en la lluita contra la violència masclista 'El dit a la nafra'. Més informació sobre la seva lluita a El dit a la Nafra o el perfil @RobenFawkes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada