dilluns, 14 de març del 2022

Iran llença una desena de míssils contra la capital del Kurdistan iraquià i destrueix els estudis d'una TV en llengua kurda


La Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran* ha reconegut  l'autoria de l'atac de la matinada passada a Hewlêr/Erbil, capital del Kurdistan iraquià. "Ahir a la nit vam llançar míssils de precisió contra un centre estratègic de la conspiració sionista", han indicat els pasdarans en un comunicat.

Entre mitja dotzena i una dotzena de míssils de precisió han impactat aquesta matinada a prop del consolat dels EUA a la capital kurda i a l'aeroport de la mateixa ciutat. Una font nord-americana es va afanyar a reconèixer a penes danys materials i a situar l'origen dels projectils a l'Iran. Els mitjans iranians necessiten que l'objectiu eren "dues instal·lacions del Mossad" (espionatge israelià), on haurien causat fins a "nou baixes" -una cosa no corroborada. Tot plegat, com a represàlia per la mort de dos oficials de la Guàrdia Revolucionària, dilluns passat, en un bombardeig de la força aèria d'Israel al costat de l'aeroport de Damasc.

Teheran ja va advertir d'aquesta venjança dimecres passat, precisant que els "màrtirs" eren "els coronels Ehsan Karbalaipur i Morteza Saidnejad", que van morir al costat de dos ciutadans sirians en el setè bombardeig israelià des de començament d'any contra arsenals i infraestructures militars vinculades a Iran  oa Hesbol·lah a Síria. L'aparent reacció iraniana té un rerefons regional i internacional complex. D'una banda, la invasió russa d'Ucraïna ha refredat les expectatives d'una imminent reincorporació dels EUA a l'acord internacional de supervisió de les instal·lacions nuclears civils iranianes.

D'altra banda, la cinquena ronda de converses a Bagdad entre l'Aràbia Saudita i l'Iran -que van trencar relacions el 2016- va ser desconvocada ahir dissabte per Teheran, coincidint amb l'execució de ni més ni menys que 81 persones en un sol dia per part del règim saudita. Un contingent inaudit, dins del qual hi hauria almenys tres dotzenes d'activistes xiïtes condemnats per subversió Riyad va executar 81 condemnats aquest dissabte i Teheran va reaccionar suspenent el diàleg. La meitat dels morts eren xiïtes.

A l'Iraq mateix, les milícies pro iranies que van ser decisives en la derrota de l'Estat Islàmic se senten ara marginades en les negociacions de formació d'un nou executiu a Bagdad, després de les eleccions de finals de l'any passat. Tant és així que el clergue xiïta Muqtada al-Sadr ha estat dels primers a condemnar el suposat atac iranià contra "els germans kurds". Un portaveu del govern regional kurd ha aclarit que els míssils –entre cinc i dotze– haurien afectat el perímetre del nou consolat nord-americà, sense fer diana en un edifici que de fet encara està en construcció i sense causar baixes. L'ona expansiva hauria provocat desperfectes als estudis del canal en llengua kurda Kurdistan24. Com a origen del llançament, es sospita de la base de la Guàrdia Revolucionària a Jasabad, a l'Iran, a 350 quilòmetres a l'est d'Irbil i, per tant, dins el radi d'abast dels míssils Fateh-110.

* Coneguda com Islamic Revolutionary Guard Corps (IRGC, literalment denominada Sepâh-e Pâsdârân-e Enghelâb-e Eslâmi, Exèrcit dels Guardians de la Revolució Islàmica) coneguda de forma col·loquial com a Pasdaran o Sepâh

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada