Turquia aprofita el buit de poder a Síria per dur a terme l'extermini de la població, àrab o kurda, del nord de l'estat. Grups finançats i formats per Turquia i el propi exèrcit turc (el segon més gran de l'OTAN) actuen amb total impunitat. Només Israel mitjançant el seu ministre d'exteriors, Gideon Sa'ar, ha expressat un suport a la minoria kurda: " la necessitat de garantir la seguretat de la minoria kurda a Síria, que encara s'enfronta a atacs. Els kurds van lluitar valentament contra ISIS i la comunitat internacional ha de garantir la seva protecció davant els atacs dels islamistes radicals" (8.12.2024) i "he subratllat la importància de protegir les minories a Síria. Els atacs contra els kurds, com vam veure ahir a Manbij, han d'aturar-se! Estem parlant d'això amb els nostres amics de l'administració dels EUA i d'altres països. La comunitat internacional té una obligació moral envers aquells que van lluitar valentament contra ISIS i també són una força estabilitzadora a Síria!" (9.12.2024). Però el mateix 9 de desembre aviació israeliana atacava la ciutat kurda de Qamishli per destruir-hi arsenals d'Assad... que eren en mans kurdes. La resta del món, però, ha callat davant les atrocitats dels mercenaris pro turcs .
L'autoanomenat Exèrcit Nacional Sirià (SNA), un conjunt de
faccions islamistes incloent-hi els jihadistes d'Ahrar al Sham. Sense
entrar en combat amb els assadistes, aquests grups tenen com a objectiu
principal, sinó únic, exterminar la minoria kurda autòctona del nord de
Síria. Així ho han fet al cantó d'Efrîn des de 2018. Des del 27 de novembre van
obviar les posicions de l'SAA i van dirigir-se cap als camps de
refugiats (expulsats per ells mateixos d'Efrîn el 2018) de Shebha i Tell
Rifaat i van expulsar unes 200.000 persones, la majoria kurdes,
matant-ne un nombre encara desconegut i bloquejant-ne milers dels qui no
se'n sap res. Hi ha testimonis d'assassinats i fins i tot decapitacions de yezidis i kurds entre els civils.
Els qui van poder fugir van arribar a Tabqa i Raqqa. La
primera ha estat atacada pels pro turcs però de moment es resisteix. El
front principal de les titelles d'Erdogan és la ciutat de Manbij, de majoria àrab, que defensen les les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) a l'oest del riu Eufrates. El 3 de desembre van llençar un primer atac i el 6 de desembre a la nit que ha continuat fins ara. Les SDF han aconseguit aturar aquest segon atac i hi ha nombroses baixes, indeterminades, als dos bàndols. A la regió de Manbij és on s'estan constatant terribles assassinats però també hi ha saqueigs, segrestos i desaparicions de persones, molt probablement executades a sang freda. Les imatges que apareixen semblen ser només la punta d'un iceberg d'odi sanguinari dels turcs. Aquestes en són algunes mostres:
- Execucions de ferits a l'hospital de Manbij
- Bombardeigs contra mainada a Rojava per part de l'exèrcit turc (1)
- Bombardeigs contra mainada a Rojava per part de l'exèrcit turc (2)
- Tortures a presos i segrestats
- Assassinats a sang freda, als carrers, de persones emmanillades
- Maltractaments a noies kurdes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada