El militant kurd del PJAK Sîrwan Hebîbî, ha estat segrestat i torturat per les forces del règim iranià a la ciutat de Kamyaran

El PJAK confirma que un dels seus membres, Sîrwan Hebîbî, ha estat segrestat i torturat per les forces del règim iranià a la ciutat de Kamyaran, en Rojhilat. El Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê, PJAK, ha emès un comunicat en relació amb un dels seus membres, que ha estat detingut per les forces ocupants del règim iraní el 9 de setembre de 2026 a la ciutat de Kamyaran, a Rojhilat o Kurdistán de l'Est.

El Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK) ha emès un comunicat en relació amb un dels seus membres, que va ser detingut per les forces del règim iranià el 9 de setembre de 2026 a la ciutat de Kamyaran, a Rojhilat o Kurdistan de l'Est:

“Dimecres 9 de setembre de 2026, el nostre company i membre del partit Sîrwan Hebîbî va ser segrestat a la ciutat de Kamyaran, a Rojhilat, a conseqüència d'una trampa premeditada estesa per les forces de seguretat del Ministeri d'Intel·ligència de la República Islàmica de l'Iran. i inhumà, va ser torturat i sotmès a actes de violència. de Kamyaran per exercir les seves funcions i dur a terme activitats organitzatives.

Davant les greus amenaces que planen sobre el benestar del nostre company Sîrwan Hebîbî, fem una crida al poble de Rojhilat, a tots els activistes civils pro llibertat de l'Iran i de tot el món, i a les organitzacions de drets humans perquè investiguin de manera urgent, minuciosa i eficaç el seu parador. Les autoritats de la República Islàmica de l'Iran són responsables de la vida i la salut del nostre membre Sîrwan Hebîbî”.

El govern islamista turc arresta 35 persones en una operació contra l'homosexualitat

35 persones detingudes a Istanbul dins l'àmbit de l'operació contra organitzacions homosexuals i defensors de drets homosexuals sota el nom de "La meva família està segura" van ser derivades al jutjat després dels procediments de declaració a la comissaria. Després de les declaracions de la fiscalia, 34 persones van ser derivades al tribunal de servei, mentre que 1 persona va ser alliberada de la fiscalia. Després de l'interrogatori del jutge, es van detenir 20 persones i es van emetre ordres de control judicial contra 14 persones.

Dins l'àmbit de les operacions anomenades "La meva família està segura", es van iniciar investigacions contra individus i institucions que operen en l'àmbit dels drets gai en moltes províncies. Dins del marc de les operacions, alguns noms, activistes i defensors de drets associats amb Kaos GL van ser detinguts, mentre que alguns van ser detinguts.

Tot i que les organitzacions homosexuals i de drets humans argumenten que les operacions tenen com a objectiu la llibertat d'expressió, la llibertat d'associació i la defensa dels drets humans, les autoritats públiques afirmen que les investigacions es duen a terme dins l'àmbit del dret penal. El procés judicial relacionat amb les investigacions continua. Recentment, la policia va intervenir en manifestacions de solidaritat en diverses ciutats, especialment a Ankara, Istanbul i Izmir, i alguns activistes i periodistes van ser detinguts durant aquestes manifestacions. Les organitzacions de drets humans afirmen que les detencions i detencions han augmentat la pressió sobre la societat civil a Turquia.

Suècia expulsa l'ambaixador del règim iranià

El Ministeri d'Afers Estrangers de Suècia ha convocat l'ambaixador de l'Iran a Estocolm i li ha comunicat que un funcionari de l'ambaixada iraniana ha d'abandonar el país al·legant activitats incompatibles amb la Convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques. El ministeri no va especificar la naturalesa de l'activitat en el seu comunicat. La Convenció de Viena defineix les normes i els privilegis de les missions diplomàtiques.

Agressions i insults supremacistes àrabs contra alumnes kurds dins d'una escola

La professora Fawza Faisal, nomenada per les autoritats de Damasc a l'escola Abdul Rahman al-Kawakibi d'Ayoun, va agredir diversos alumnes kurds i va proferir insults i comentaris racistes contra els kurds i els seus símbols. Una fotografia també mostrava les conseqüències de l'agressió a les mans de diversos alumnes kurds que van ser objecte de pallisses i maltractament verbal dins del centre escolar.

Això posa de manifest el perill de les polítiques i pràctiques imposades a les zones kurdes, en un context de nomenament continuat de personal que adopta una mentalitat supremacista àrab, islamista extremista i baasista envers la societat kurda. L'escola és un espai per a l'educació i la protecció dels infants, no un lloc per a les pallisses, la humiliació o la imposició de retòrica racista als alumnes kurds.  La professora ha estat destituïda per la Direcció d'Educació.

Iran llença míssils contra un campament amb famílies d'exiliats kurds a Zirgwez

Tres míssils van impactar avui a la matinada en un campament on vivien famílies de membres del grup d'oposició kurd iranià Komala a Zirgwez, a la província de Sulaimani, causant danys materials però sense víctimes, segons va dir un oficial del grup. Ali Ranjbari, cap de relacions de Komala, va dir a Peshawa Bakhtyar de Rudaw que l'atac va tenir lloc cap a les 3:10 del matí, hora local. L'atac va afectar la facció Komala dels Treballadors del Kurdistan (coneguda com a Komala Zahmatkeshan o Komala of the Toilers of Kurdistan). 

"Tot i que l'atac va causar danys materials, afortunadament no hi va haver víctimes i totes les famílies i companys estan sans i estalvis", va dir Ranjbari. Va vincular l'atac a l'oposició de Teheran a una vaga general prevista a les zones kurdes de l'Iran (Rojhelat) dimecres 16 de setembre, en commemoració del quart aniversari de la mort de la dona kurda Zhina (Mahsa) Amini.

Sobre les 3 faccions de Komala

Komala (en kurd grup, societat o reagrupament) no és un sol partit, car es va dividir en diverses faccions per disputes ideològiques i de lideratge. Neix entre el 1969 i 1979 (la data més probable) però ha patit escissions el 1984, 2000 i 2007.

La principal divisió entre totes aquestes 4 faccions era entre romandre estrictament comunista o canviar cap a un enfocament polític nacional-kurd més ampli.

1) Komala – Societat /; oficialment Partit Komala del Kurdistan iranià, dirigida per Abdullah Mohtadi (s'afirma cofundador de Komala el 1969), és la més gran. Es va allunyar del comunisme estricte i dóna suport a un Iran federal i democràtic amb autonomia kurda. Es calcula que hi ha entre 300 i 500 peshmergues. Neix l'any 2000. És la que ara ha entrat a la coalició. Usa l'estrella vermella combinada amb la tipografia soviètica de Komala en escriptura farsi. Membre observador de la Internacional Socialista.

2) Partit Komala (Facció Reformista o Revolucionària) Komala dels Treballadors del Kurdistan o Komala Zahmatkeshan o Komala of the Toilers of Kurdistan o Organització dels Treballadors del Kurdistan dirigida per Omar Ilkhanizadeh (qui s'afirma cofundador de Komala però el 1979), Fariba Mohammadi i Reza Kaabi, es va separar del grup de Mohtadi per disputes internes. Molt vinculat a l'URSS el 1983, el grup es va modelar com un partit comunista ortodox, fins a unir-se finalment al Partit Comunista de l'Iran com a branca kurda. L'any 2000, la facció liderada per Abdullah Mohtadi es va separar d'aquest últim i es va presentar com la Komala "original". A partir de 2006 es va apropar als EUA i va establir Rojhelat TV. Amb l'argument que el politburó actua de manera no democràtica, la facció liderada per Omar Ilkhanizade es va dividir a l'octubre de 2007, fundant la facció de la reforma. Dóna suport al federalisme i als drets kurds, però és més petit, probablement amb menys de 200 combatents. Opera la cadena de televisió anomenada ASOsat. Usa l'estrella vermella combinada amb la tipografia soviètica de Komala en escriptura farsi. Membre fundador de la Coalició.

3) Komalah – Organització del Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran es va mantenir fermament marxista desde 1984. Se centra en la revolució socialista a tot l'Iran en lloc del nacionalisme kurd principalment. Al voltant de 150-300 combatents. Supeditat/vinculat al comunisme persa, de fet funciona com la branca kurda del Partit Comunista de l'Iran.  Liderat per Ebrahim Alizadeh resta fora de la Coalició i està en contra: "no només no formem part d'aquest projecte, sinó que el veiem com el començament d'una catàstrofe per al futur del moviment popular kurd pels drets".

Nota 1) Komala (Facció Reunificació / Nova/ Unitat) és una petita escissió de disputes menors entre les faccions vinculades al Partit Revolucionari i al Partit Comunista. El  2008, la facció liderada per Abdulla Konaposhi va acusar Mohtadi de "gestió no democràtica" i, expressant desaprovació per una política de cooperació amb monàrquics, inclòs Reza Pahlavi, es va separar del grup per establir la facció de reunificació, amb menys de 100 combatents, centrat en els drets kurds i el socialisme. Tot i mantenir una certa personalitat, des de 2014 es va reincorporar al Partit Komala del Kurdistan iranià, dirigida per Abdullah Mohtadi. No s'ha pronunciat sobre la Coalició pel que s'entén que s'hi ha integrat amb el partit matriu.

Nota 2) El juny de 2023, l'aliança entre el Partit Komala del Kurdistan iranià (2) i Komala dels Treballadors del Kurdistan (1) establerta l'any anterior es va trencar i van arribar a combatre entre ells.

La milícia yezidi Yekîneyên Berxwedana Şengalê, propera al PKK, s'integrarà a l'exèrcit iraquià

L'Aliança de la Causa Yezidi —el partit polític yezidi amb més vots i que compta amb un diputat al parlament iraquià— ha anunciat que s'ha arribat a un acord per integrar les milicies yezidi YBŞ a l'exèrcit iraquià.

Les  Yekîneyên Berxwedana Şengalê, sigla YBŞ (Unitats de Protecció de Sinjar) són un grup armat format exclusivament per yezidi i afí al PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), amb més de 2.000 combatents. Mustafà Karasu, un alt comandament del PKK, també va declarar fa pocs dies que el PKK dona suport a la integració de les YBS a l'exèrcit iraquià. Aquesta mesura sembla formar part d'un acord més ampli, a mesura que s'acosta el termini del 30 de setembre perquè els grups armats iraquians s'integrin a les forces de seguretat oficials del país. Tanmateix, el cas de les YBS destaca especialment perquè sembla que s'integraran a l'exèrcit iraquià en lloc de fer-ho a les Hashd al-Shaabi. Es tracta d'una distinció important. Algunes unitats de les YBS s'havien incorporat anteriorment a les Hashd i se sabia que mantenien vincles estrets amb faccions proiranianes, concretament amb Asaib Ahl al-Haq.

Aquest fet es produeix en un context de bloqueig continuat pel nomenament de l'alcalde de Sinjar, degut en gran part a les desavinences entre el PDK, d'una banda, i les faccions polítiques yazidites, de l'altra. L'Aliança de la Causa Yazidita ha proposat el seu propi candidat per al càrrec, mentre que elPDK ha presentat tres figures yazidites afins al partit. Segons algunes fonts, el primer ministre Al-Zaidi ha indicat que, si els partits no aconsegueixen arribar a un acord, es podria nomenar un alcalde provisional, possiblement un comandant de l'exèrcit iraquià.

En general, l'Aliança de la Causa yezidi gaudeix d'un suport considerablement més gran a Sinjar que el PDK i ha rebutjat explícitament acceptar un candidat a l'alcaldia avalat pel PDK.

Culmina el procés d'unificació de les Forces Peshmerga kurdes d'Iraq

El ministre d'Afers dels Peshmerga de la Regió del Kurdistan va anunciar el 10 de setembre la finalització del procés d'unificació de totes les forces Peshmerga, incloses les que anteriorment estaven vinculades al partit governant, el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), i a la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK).

"Avui, amb gran orgull, anunciem una notícia històrica i una fita important que ha estat durant molt de temps un somni del nostre poble: el procés d'unificació i reorganització de totes les forces Peshmerga sota el paraigua del Ministeri d'Afers dels Peshmerga s'ha completat amb èxit", va afirmar Shorash Ismail en un comunicat.

Ismail va anunciar "la unificació sistemàtica i de caràcter militar" de la Unitat 70 de la UPK i la Unitat 80 del PDK —que havien operat al marge del ministeri durant dècades i que sumaven més de 100.000 efectius— seguint "un pla ben estructurat". El president de la Regió del Kurdistan, Nechirvan Barzani, va signar un decret el mes de febrer per formalitzar l'autoritat del Comandament Regional 1 (Unitat 80) i del Comandament Regional 2 (Unitat 70), en virtut del qual les forces vinculades als partits s'havien de reorganitzar en 10 divisions. Posteriorment, el primer ministre Masrour Barzani va emetre una ordre executiva que conferia autoritat legal i responsabilitats pressupostàries a aquests comandaments.

"Ens complau anunciar que tots dos comandaments sectorials militars regionals estan oficialment operatius", va dir Ismail, qualificant el fet de "fita històrica" ​​que culmina amb "la creació d'un exèrcit unificat i modern per a la Regió del Kurdistan" sota el comandament directe del Ministeri d'Afers dels Peshmerga.

Els esforços de reforma dels Peshmerga es van iniciar el 2017, després de la finalització de la fase principal de combat de la guerra contra l'Estat Islàmic (IS). La coalició global liderada pels Estats Units va emprendre aleshores un pla destinat a reformar el comandament i control, professionalitzar la gestió de nòmines i la logística, i unificar les unitats 70 i 80. Els Estats Units també van signar un memoràndum d'entesa de quatre anys amb el Ministeri d'Afers dels Peshmerga el setembre de 2022, condicionant el finançament directe continuat —incloent-hi les retribucions— als avenços en les reformes institucionals. L'acord expira a finals de setembre. «Totes les forces s'han reestructurat sota un marc unificat de comandament i control, que abasta brigades, divisions i comandaments de sectors regionals», va afirmar Ismail en el comunicat. Va afegir que aquesta unificació va ser possible gràcies al «suport sostingut» del president de la Regió del Kurdistan, del primer ministre i del viceprimer ministre Qubad Talabani.

El ministre dels Peshmerga també va reconèixer el «suport crucial» de la coalició global en el marc del memoràndum d'entesa, i va instar l'aliança militar a «continuar donant suport a les Forces Peshmerga del Kurdistan unificades mitjançant marcs ampliats en la fase vinent». L'any passat, els Estats Units van destinar uns 61 milions de dòlars en finançament directe als Peshmerga per a l'adquisició d'armament, la formació i les retribucions. Tanmateix, la proposta pressupostària del Departament de Defensa dels EUA per a l'exercici fiscal 2027 preveu uns 118,9 milions de dòlars per a les forces iraquianes aliades —incloent-hi el Ministeri de Defensa i el servei antiterrorista—, mentre que no proposa cap finançament directe per als Peshmerga ni indica que es renovarà el memoràndum d'entesa.

Atac amb trets contra un centre cultural kurd a Turquia

Un atac armat va tenir com a objectiu l'Associació de Recerca i Desenvolupament de la Llengua i la Cultura Mesopotàmiques a Çerkezköy, Tekirdağ, Turquia, ahir a la nit. Dues bales van impactar a l'edifici de l'associació, mentre que es van trobar tres beines de cartutx al lloc dels fets. Els testimonis van dir que l'atac va tenir lloc cap a les 00:10.

Cemil Bayık, KCK: «Si no es reconeix l'existència kurda, si no s'alliberen la llengua i la cultura kurdes, no podem aconseguir una pau duradora»

El copresident del Consell Executiu de la KCK, Cemil Bayık, en una entrevista publicada avui ha dit: «Si no es reconeix l'existència kurda, si no s'alliberen la llengua i la cultura kurdes, i si no es reconeix la voluntat política i la democràcia local del poble kurd, no podem aconseguir una pau duradora i una solució duradora. «No vam rebutjar la llei, però la vam trobar incompleta, inadequada i defectuosa. «No es pot implementar simplement dient: "Deixeu les armes i veniu"».

«Si el procés no avança per passos democràtics, es bloquejarà, i la responsabilitat d'això recaurà en el govern. No es pot dir que el procés avança o aconsegueix el seu propòsit tret que el líder Apo arribi a una posició en què pugui treballar lliurement i sense restriccions, seguida de la seva llibertat física. Si es pretén realment resoldre la qüestió, cal aclarir l'estatus del líder Apo i dels quadres dirigents.»

Protestes contra la decisió del govern provisional a Síria d'imposar la llengua àrab a l'escola

Diverses protestes estan contestant la decisió del govern àrab sirià d'eliminar l'educació en llengua kurda. Es va celebrar una protesta davant de l'edifici de la Universitat de Rojava, rebutjant la decisió del Ministeri d'Educació sirià que restringeix l'ensenyament de la llengua kurda a només tres classes per setmana quan fins ara era íntegrament en la llengua pròpia.

Un estat de rebuig preval a totes les ciutats de Rojava, on pares i estudiants exigeixen el reconeixement de la llengua kurda com a llengua principal i la seva plena adopció com a llengua d'instrucció a les escoles de la regió, emfatitzant que l'educació en la llengua materna és un dret fonamental que no es pot reduir ni marginar.

10 partits reaccionen a la decisió del Ministeri d'Educació sirià sobre l'educació en llengua kurda

"El kurd és la llengua materna, la identitat, la història, la cultura i la memòria col·lectiva del nostre poble. Qualsevol política educativa que ignori aquesta realitat o disminueixi l'estatus de la llengua kurda no es pot veure com un pas cap a la construcció del futur d'una nova Síria, sinó com una continuació de les polítiques d'exclusió i negació".

Els partits van rebutjar l'ensenyament del kurd només durant tres lliçons per setmana, dient que això no satisfà les necessitats dels estudiants kurds. Els partits també van rebutjar tractar el kurd com a assignatura optativa per al poble kurd i van demanar que s'utilitzessin materials educatius en llengua kurda a les escoles de les regions kurdes." Els partits i moviments polítics que van signar la declaració són:

Partit de la Unió Democràtica (PYD)

Partit Democràtic Kurd Sirià

Partit de la Unitat Democràtica Kurda a Síria (YEKÎTÎ)

Partit Democràtic Progressista Kurd a Síria

Partit Democràtic Kurd Sirià (El-Partî)

Partit de l'Esquerra Kurda a Síria

Partit de l'Acord Democràtic Kurd a Síria

Partit del Futur de Síria

Moviment per la Llibertat del Kurdistan a Síria

Partit Democràtic per la Pau del Kurdistan

El govern àrab sirià refusa que les milicianes kurdes puguin formar part de l'exèrcit

Els àrabs del govern de Síria han rebutjat la integració de les YPJ kurdes, formades íntegrament per dones, a l'exèrcit nacional, al·legant l'absència d'unitats de combat femenines, i que les dones, segons l'Alcorà (alauia 2:228) són per sota dels homes. Donat que les SDF es van dissoldre formalment el 25 d'agost de 2026 aproximadament 2.500 combatentes de les YPJ (Unitats de Defensa de les Dones) han quedat en terra de ningú per la traïció dels seus caps i s'enfronten a una proposta de rol civil que han rebutjat, amb un possible compromís del Ministeri de l'Interior encara sense resoldre i els comandants de les YPJ insistint que la integració militar és l'única garantia creïble dels drets de les dones kurdes a Síria.

El govern àrab sirià tarda sis dies en trair l'acord amb les SDF

La llegenda de l'escorpí i la tortuga torna a complir-se en els acords entre àrabs i kurds. Un escorpí volia creuar un riu, però com que no sabia nedar, va demanar ajuda a una tortuga.
—Em podries portar a l'altra riba sobre la teva closca?— va preguntar l'escorpí.
La tortuga, desconfiada, va respondre:
—De cap manera. Ets un escorpí; em picaràs amb el teu ferró i em mataries.
L'escorpí, intentant ser lògic, va argumentar:
—No siguis bleda. Si et piqués a mig camí, tu t'ofegaries i jo, com que no sé nedar, m'ofegaria amb tu. No tindria cap sentit.
La tortuga va trobar assenyat el raonament, va acceptar ajudar-lo i el va deixar pujar a la seva closca. Però, quan eren exactament a la meitat del riu, l'escorpí va clavar el seu ferró verinós al coll de la tortuga. Mentre el verí s'escampava i tots dos començaven a enfonsar-se cap al fons, la tortuga, moribunda i indignada, li va preguntar:
—Per què ho has fet? Ara morirem tots dos! On és la lògica?
L'escorpí, trist, va respondre abans d'ofegar-se:
—No té res a veure amb la lògica... Ho sento, és la meva naturalesa.

Els estudiants, pares i professors kurds es van manifestar el dilluns a la regió de Rojava, al nord-est de Síria, contra una decisió del govern sirià d'acabar amb l'educació completa en kurd, argumentant que no vulnera els seus drets lingüístics. va instar l'Administració Autònoma Democràtica per al Nord i l'Est de Síria (DAANES), liderada pels kurds i que governa Rojava, a no acceptar la decisió.

"Sabem que s'han de fer sacrificis, però només demanem una cosa. No deixeu que la nostra llengua kurda sigui un d'ells", va dir, dirigint-se als líders kurds.

La majoria de les assignatures a les escoles de Rojava s'han ensenyat en kurd durant els darrers 15 anys, des de la retirada de les forces del dictador sirià deposat, Bashar al-Assad, de l'enclavament.

A més de fer del kurd una assignatura obligatòria que s'ha d'ensenyar tres cops per setmana, el decret del ministeri d'educació dóna als estudiants de Rojava l'opció d'estudiar estudis socials, història, geografia i filosofia en kurd o àrab durant el proper curs acadèmic com a "període de transició", sense que es garanteixi cap disposició d'aquest tipus més enllà.

Gültan Kışanak, ex batllessa i presa kurda: La presó d'Amed hauria de ser un lloc de confrontació

L'ex batllessa del municipi metropolità d'Amed (en turc Diyarbakır), Gültan Kışanak, que va participar al programa Talk Time a İlke TV, va parlar del que va passar a la presó de Diyarbakır i de les seves opinions sobre la transformació de la presó en un museu. Kışanak va afirmar que els testimonis dels qui són a la presó haurien d'incloure's en els estudis del museu i va dir: «Els qui no hi viuen no ho saben.»Afirmant que la normativa actual no reflecteix completament les condicions passades a la presó, Kışanak va destacar que és important transmetre molts detalls correctament, des de l'estructura de les sales de l'època fins al codi de vestimenta uniforme.

Les SDF es dissolen i certifiquen la derrota kurda a Síria

El cap de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), liderades pels kurds i que van encapçalar la lluita contra l'Estat Islàmic a Síria, ha anunciat la dissolució del grup com a part d'un pla d'integració acordat amb el govern del president Ahmed al-Sharaa, cap d'Al Qaeda a Síria ara denominada HTS, Organització per a l'Alliberament del Llevant i que actua com a president sense cap procés electoral. 

En una intervenció al palau presidencial de Damasc dimarts, Mazloum Abdi va dir que les SDF han completat la seva fusió amb l'exèrcit sirià i deixaran d'operar com a força independent. «Anunciem la fi de la missió de les Forces Democràtiques Sirianes i anunciem amb plena responsabilitat la seva dissolució com a força militar independent», va dir. Sense cap força d'autodefensa, la minoria kurda de Síria abandona el somni d'una Rojava autònoma i feminista, es desarma i queda en mans dels àrabs supremacistes (que mantenen el nom xovinista de República Àrab de Síria). Encara més, s'integren a l'Exèrcit Àrab Sirià que no canvia de nom i ignora la component kurda de Síria. Abdi va intervenir sol, sense Sharaa al costat (que no va voler aparèixer ni donant-li la mà però si va permetre que es gravés la trobada asseguts), amb la nova bandera siriana al darrera i vestit de civil. 

Pel que fa a la milícia femenina de les YPJ el seu futur queda suspès. Les YPJ havien argumentat que s'havien d'integrar al Ministeri de Defensa, que són soldats professionals: van lluitar contra l'Estat Islàmic i volen continuar sent soldats, però el govern islamista s'ha negat en rodó. Només els oferia l'opció d'incorporar-se al Ministeri de l'Interior com a agents de policia. Així que aquestes qüestions sense resoldre eren part de la raó per la qual la dissolució no es va anunciar formalment fins ara. 

Els Estats Units han tingut un paper clau en els fets d'ahir. El president Donald Trump va ordenar la retirada de la majoria de les tropes estatunidenques que protegien la frontera nord. Aquesta decisió va deixar les Forces Democràtiques Sirianes (SDF)  vulnerables, cosa que va permetre que Turquia iniciés de forma immediata l'ofensiva militar anomenada Operació Font de Pau contra el territori autònom de Rojava. Després del derrocament de Baixar al-Àssad a finals de 2025 i l'arribada al poder del nou govern sirià encapçalat per Ahmed al-Sharaa (antic líder d'HTS), la geopolítica de la regió va fer un gir radical.

El febrer de 2026, Trump va ordenar la sortida immediata dels prop de 1.000 soldats que encara quedaven a la zona Sense el suport militar dels EUA, l'administració autònoma de Rojava no va poder resistir l'avenç de les noves forces governamentals. Això va forçar les SDF a pactar la seva dissolució i integració total dins de l'exèrcit sirià, un procés de desmantellament de l'autonomia de Rojava que es va segellar definitivament el 20 d'agost de 2026 i ara la dissolució de les SDF del 25 d'agost. 

Per què els EUA ara donen suport al govern islamista format per ex terroristes segons Washington? El motiu principal és que els EUA prioritzen ara la lluita contra Iran i els seus proxies (titelles). I entre aquests destaca el Hezbollah libanès, islamista xiïta. Com que el govern provisional sirià és islamista sunnita i està desitjant massacrar els xiïtes (de fet ja ho du a terme amb la minoria alawita de la costa oest), les tropes sirianes poden ser usades per Trump per afeblir o acabar amb Hezbollah. Per fer-ho han exigit la rendició incondicional de les forces kurdes. Aquests ho proven de presentar com una oportunitat a la pau però la història ensenya que els àrabs a Síria entre d'altres llocs mai han complert la seva paraula i sempre han acabat exterminant els seus veïns. 

Petits assoliments de l'acord amb Damasc

- Reconeixement de la llengua i cultura: El govern sirià ha reconegut oficialment el kurd com a llengua nacional i ha declarat el Nowruz (l'any nou kurd) com a festa pública oficial.

- Restitució de la ciutadania: S'ha tornat la ciutadania siriana a desenes de milers de kurds de la província d'Al-Hasakah que l'havien perduda a causa del cens discriminatori de 1962.

- Drets educatius: S'ha establert el compromís d'implementar progressivament l'educació en llengua kurda a les escoles de les regions orientals.

- Càrrecs de poder militar: Dirigents de les milícies kurdes han estat integrats en l'aparell de l'Estat; per exemple, el comandant Sipan Hamo va ser nomenat viceministre de Defensa per als territoris de l'est de Síria.

- L'acord va servir per posar fi a la campanya militar del govern contra les ciutadanes i zones de majoria kurda, integrant els combatents dins de les forces armades nacionals per garantir una transició pacífica després d'anys de guerra.

Homenatge a Istanbul als guerrillers kurds morts en la lluita d'alliberament nacional

Commemoracions de les guerrilles de les HPG, o Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular), que és el braç armat i la guerrilla de l'organització política kurda PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistán) i les YJA Star. YJA-Star és l'acrònim de Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar). És l'exèrcit autònom de dones combatents que forma part de l'estructura militar del PKK i opera en estreta coordinació amb les HPG.

Sota el lideratge de MEBYA-DER, es van celebrar commemoracions als districtes de Bağcılar i Sancaktepe en honor a les Guerrillas de la Llibertat del Kurdistan que van ser màrtiritzades. MEBYA-DER és l'acrònim de Medeniyetler Beşiğinde Yakınlarını Kaybeden Ailelerle Yardımlaşma, Dayanışma ve Kültür Derneği (Associació d'Ajuda Mútua, Solidaritat i Cultura per a Famílies que van Perdre Éssers Estimats al Bressol de les Civilitzacions). És una organització de la societat civil a Turquia, principalment activa en regions de majoria kurda, que dóna suport a les famílies de persones mortes o desaparegudes en el context del conflicte kurd.

Atac kurdòfob de xovinistes turcs a Duzce

Ciutadans kurds havien anat de Mardin al districte de Gumusova de Duzce per fer treballs de temporada. Un grup supremacista turc va atacar els treballadors i un home amb un ganivet va amenaçar de matar els treballadors kurds. La governació de Duzce va emetre un comunicat sobre l'incident. La governació va declarar que almenys un 'home anomenat M.A., que portava un ganivet, havia estat arrestat.

Un dels principals dirigents yezidi planteja ara que els yezidi no siguin kurds

En un discurs notable, Haider Shesho, figura yezidi prominent amb seu a Sinjar, Kurdistan de l'Iraq, que actualment està alineada amb el Partit Democràtic del Kurdistan, PDK, va rebutjar explícitament l'etiqueta de "kurds yezidi", argumentant que els yezidi són yezidi però també "kurdistanis" (habitants del Kurdistan iraquià no necessàriament kurds). 

Shesho té una història política més complexa del que suggereix l'etiqueta "pro-PDK" per si sola. Anteriorment estava alineat amb el UPK, més tard va establir les seves pròpies estructures polítiques i armades yezidi, i de vegades ha tingut una relació difícil amb el PDK. La seva orientació política actual, però, és àmpliament pro-PDK i pro-Erbil. La seva última formulació és particularment notable perquè separa eficaçment l'ètnia de la geografia: els yezidi es presenten com un poble diferent en lloc de kurds ètnics, tot i que continuen formant part del Kurdistan com una comunitat territorial i política.

Això també marca un canvi molt interessant en la pròpia posició de Shesho. Fa només dos anys, va argumentar que la gran majoria dels yezidi es consideraven kurds i va descartar els que defensaven una ètnia yezidi separada com una petita minoria.

El contrast és encara més notable dins del camp yezidi pro-PDK més ampli. Mir Hazim Tahsin Beg, el príncep yezidi i cap de l'establishment religiós tradicional centrat a Shekhan, continua descrivint explícitament la comunitat com a "kurds yezidis". En el seu discurs d'aniversari del genocidi del 3 d'agost de 2026, es va referir a Masoud Barzani com la marja' del "Kurdistan i els kurds yezidi".

Això apunta a una diferència emergent dins del camp yezidi pro-PDK i del camp yezidi pro-Kurdistan més ampli. L'establishment tradicional de Shekhan continua mantenint la fórmula d'ètnia kurda i religió yezidi, mentre que Shesho, que representa un corrent més centrat en Sinjar, s'està movent cap a una identitat yezidi distinta sense abandonar el Kurdistan. Per tant, la discussió ja no és simplement sobre si els yezidi són kurds. Cada cop es tracta més de si pertànyer al Kurdistan cal ser ètnicament kurd.

Exposició yezidi a Rojava, Kurdistan de Síria

D'altra banda Una exposició fotogràfica amb 50 imatges s'ha inaugurat a l'Al Bal Cafe de Qamishlo, Rojava (Kurdistan Occidental), oferint un registre visual de la cultura i la vida comunitària yezidi. L'esdeveniment va ser organitzat per HAWAR.help i va atreure activistes, periodistes, figures culturals i membres de la comunitat yezidi. En lloc de centrar-se únicament en la violència experimentada pels yezidi, les fotografies retraten cerimònies religioses, reunions socials, vida quotidiana i records personals. L'exposició també inclou imatges de supervivents de les massacres i famílies desplaçades de Shingal (Sinjar), un lloc considerat el centre històric de la comunitat yazidita de l'Iraq. L'exposició forma part de l'Arxiu Comunitari Yezidi, una iniciativa recolzada pel Ministeri Federal d'Afers Exteriors d'Alemanya. El projecte recopila testimonis personals, relats i altres materials comunitaris per preservar la història yezidi en format digital.

L'estudiant kurda Tara Farhangian condemnada a presó i fuetades per protestar contra el vel islàmic

 

Tara Farhangian, una estudiant kurda de 21 anys de Qorveh que va ser arrestada durant les protestes del gener de 2026, ha estat condemnada pel poder judicial iranià a un any de presó, 31 fuetades, dos anys d'exili a Zabol i una multa de 120 milions de tomans (555 €). Segons la informació rebuda per l'Organització Hengaw pels Drets Humans, les sentències van ser emeses recentment pels Tribunals Penals i Revolucionaris de Qorveh i comunicades a Farhangian, un estudiant d'educació física a la Universitat de Hamedan. El Tribunal islàmic de Qorveh va condemnar Farhangian per "pertorbar l'ordre i la pau públics" i "resistir-se als agents en l'exercici de les seves funcions". Farhangian va ser arrestada per les forces de seguretat durant les protestes del gener de 2026 i posteriorment va ser posada en llibertat provisional sota fiança.

PJAK mata un guàrdia islàmic iranià que havia participat en l'assassinat de 4 guerrillers el juny

L'ala armada del PJAK (Partit per una Vida Lliure al Kurdistan, Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê), YRK, avui ha assumit la responsabilitat de l'assassinat del membre kurd dels Guàrdies de la Revolució Iraniana Omar Dehqan el 5 d'agost, afirmant que havia col·laborat amb el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran (IRGC) i que havia tingut un paper en la mort de quatre combatents del PJAK el 28 de juny als alts de Sharstin, entre Mahabad i Piranshahr.

Les Unitats de Defensa del Kurdistan Oriental (Yekîneyên Rojhilatê Kurdistan, YRK), el braç armat del PJAK, van publicar una declaració i un vídeo que mostraven les unitats urbanes dels grups, "Equips de Venjança dels Màrtirs del Kurdistan", duent a terme una operació a Sinê el 8 d'agost, matant Salar Rangamiz, a qui van acusar de col·laborar amb les forces de seguretat iranianes. YRK va dir que l'operació va seguir una investigació sobre la mort de quatre dels seus guerrillers prop de Mahabad i va advertir a altres presumptes col·laboradors que posessin fi a la cooperació amb les forces iranianes i "tornessin a les files del poble". L'atac havia estat reivindicat anteriorment per un altre grup anomenat "Xori Hiwa" (Sol de l'Esperança, actiu des de juny d'enguany a Paveh). La declaració i les imatges de YRK recentment publicades indiquen que aquesta afirmació sembla haver estat falsa.

Comunicat del PKK: la legislació turca pel procés de pau conté "errors i defectes greus"

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha criticat la legislació del procés de pau proposada per Turquia com a defectuosa, i ha advertit que els seus combatents no deixaran les armes a menys que el líder empresonat Abdullah Öcalan, de 77 anys, rebi la "vida i el treball lliures" necessàries per liderar el procés i se'ls garanteixi el dret a participar en política democràtica. En un comunicat emès el 9 d'agost després que el Comitè de Justícia del Parlament de Turquia aprovés l'esborrany de projecte de llei dissabte, el PKK, que va adoptar el nom de Tevgera Azadiya Kurdistanê, Moviment per la Llibertat del Kurdistan, després de la seva dissolució el maig de l'any passat, va dir que la legislació contenia "errors i defectes greus" i no abordava de manera exhaustiva la qüestió kurda.

"En no utilitzar el terme 'kurd' i referir-se a deixar les armes, demostra que la qüestió no s'ha avaluat de manera exhaustiva", va dir el comunicat. El projecte de llei, formalment titulat Projecte de llei sobre l'enfortiment de la solidaritat nacional i la cohesió social, va ser preparat conjuntament pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) del president turc Recep Tayyip Erdogan i el Partit del Moviment Nacionalista (MHP), i també va ser signat pel Partit de la Igualtat i la Democràcia Popular (DEM), prokurd, i el Partit Republicà del Poble (CHP), de l'oposició.

S'espera que la legislació sigui examinada pel parlament turc a finals d'aquest mes. Establiria un marc legal per a la següent etapa del procés de pau, incloent-hi disposicions per suspendre certes investigacions, processaments i sentències relacionades amb delictes relacionats amb el PKK si el grup es desarma i es dissol completament. La legislació proposada també proporciona un marc per al retorn i la reintegració dels membres del PKK que no han estat involucrats en actes violents, alhora que estableix un organisme governamental per supervisar el procés i els procediments per al registre d'armes i altres materials lliurats. No obstant això, el PKK va dir en el seu comunicat que la llei no podria tenir èxit sense un paper central per a Abdullah Öcalan, el líder fundador empresonat del PKK.

«Si s'ha d'aprovar una llei i aquest procés ha de continuar, només pot passar sota les condicions de la vida i l'obra lliures de Reber Apo [Abdullah Ocalan]», deia la declaració. «Les mesures relatives al nostre moviment només es poden prendre i implementar en funció de les condicions de la llibertat de vida i treball de Reber Apo». El grup també va assenyalar els comentaris del líder del MHP, Devlet Bahceli, que ha defensat repetidament que Ocalan es beneficiï del «Dret a l'Esperança», un principi legal segons el qual els presos que compleixen cadena perpètua haurien de tenir una perspectiva realista d'alliberament i revisions periòdiques de les seves condemnes. «Des del primer dia, Devlet Bahceli va prometre garantir i implementar el "Dret a l'Esperança" per a Reber Apo», deia la declaració.

Argumentava que, tot i que els funcionaris de Bahceli i de l'AKP han descrit el procés de pau com a política estatal, el projecte de legislació no defineix clarament el paper d'Ocalan. «Devlet Bahceli va emfatitzar que en el procés de pau i una societat democràtica, Reber Apo es convertiria en el "coordinador del procés de politització i pau"», va dir. «Els funcionaris estatals també van acceptar aquesta proposta de Bahceli. Tanmateix, el paper que Reber Apo jugarà en aquest procés no està definit per la llei». 

El PKK va dir que l'absència de garanties per a la participació política democràtica també podria impedir que els combatents del PKK tornessin a Turquia. «Hi ha una demanda perquè les guerrilles deixin les armes i tornin», deia el comunicat. «Si van a Turquia i no poden dur a terme política democràtica sobre la base de la llibertat de pensament i organització, si són criminalitzades i detingudes en funció de les seves afiliacions i declaracions passades, no només no es produirà el "descens de les guerrilles a les planes" [desarmament], sinó que els polítics que es van veure obligats a traslladar-se a Europa tampoc podran tornar». L'advertència arriba mentre Ankara es prepara per avançar amb una legislació dissenyada per proporcionar un marc legal per al desarmament i la dissolució del PKK.

Segons la llei proposada, el procés entraria en vigor després d'una decisió del Consell de Seguretat Nacional que confirmés que el PKK i les organitzacions afiliades havien posat fi a la seva existència física i havien lliurat les seves armes i municions, tal com van verificar les institucions de seguretat. El projecte de llei permetria ajornar certs processos relacionats amb la pertinença al PKK, el lideratge, l'ajuda conscient a l'organització i la propaganda. L'assassinat intencionat comès com a part de l'activitat organitzativa quedaria exclòs de les disposicions. La legislació arriba després de mesos de desenvolupaments en la darrera iniciativa de pau de Turquia, que es va fer més prominent després de la encaixada de mans de Bahceli l'octubre de 2024 amb els legisladors del Partit DEM al parlament i les reunions posteriors entre una delegació del DEM i Öcalan.

El 27 de febrer de 2025, Öcalan va demanar al PKK que es desarmés i es dissolgués, cosa que va fer que el grup anunciés un alto el foc. L'11 de juliol de 2025, 30 combatents del PKK van cremar simbòlicament les seves armes en una cerimònia prop de Sulaimaniyya, a la regió del Kurdistan iraquià. Bahceli ha continuat donant suport públicament.

El parlament turc valida el projecte de llei per reintegrar els membres del PKK

Els legisladors turcs van aprovar el 10 d'agost un projecte de llei que permet la reintegració dels membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) que depositen les armes, cosa que marca el primer pas legislatiu per posar fi a dècades de conflicte. La llei, però, no aborda el destí del líder del PKK empresonat, Abdullah Öcalan. El projecte de llei va ser aprovat amb 468 vots a favor, 88 en contra i sis abstencions al parlament de Turquia, format per 562 membres.

La legislació, titulada "Llei sobre l'enfortiment de la solidaritat nacional i la integració social", consta de 12 articles i estableix el marc legal per als procediments posteriors al desarmament i la reintegració dels membres del PKK en el marc del procés de pau. El projecte de llei va ser preparat conjuntament pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) del president turc Recep Tayyip Erdogan i el Partit del Moviment Nacionalista (MHP), i també va ser signat pel Partit de la Igualtat i la Democràcia Popular (Partit DEM), prokurd, juntament amb legisladors del Partit Republicà del Poble (CHP), que forma part de l'oposició. La mesura arriba 18 mesos després que el líder del PKK, Öcalan, el febrer de 2025 demanés al grup que deixés les armes i es dissolgués com a preludi d'una solució política al conflicte de dècades amb l'estat turc, un conflicte que s'ha cobrat gairebé 40.000 vides, majoritàriament kurds.

El maig de 2025, el grup va declarar la seva dissolució i la fi de la seva campanya armada, canviant temporalment de nom a Moviment per la Llibertat del Kurdistan i, més tard, a l'octubre, va anunciar la retirada de tots els seus combatents de Turquia com a part del seu impuls per la pau amb Ankara. Tot i que el projecte de llei de dilluns ofereix una amnistia parcial als combatents del PKK, els legisladors no van abordar el destí del líder del grup, Öcalan, que compleix cadena perpètua en règim d'aïllament a l'illa d'Imrali des del 1999.

Alliberat després de 30 anys el pres kurd Kemal Demirbaş

Kemal Demirbaş, que va ser alliberat ahir de la presó d'alta seguretat turca Antalya Döşemealtı, va arribar a la seva ciutat natal, Meleti. Després de 30 anys de captivitat, Demirbaş, que va arribar al districte rural de Şemşîkan del seu poble natal, el districte d'Argan, va ser rebut pels ciutadans. L'Associació per a l'Assistència a les Famílies de Presoners i Convictes (TUHAY-DER), l'Associació per a l'Assistència, la Solidaritat i la Cultura amb les Famílies que van perdre els seus familiars al bressol de les civilitzacions (MEBYA-der) i les branques Meletî de les Associacions Revolucionàries Alevís (DAD), el Partit per la Igualtat i la Democràcia del Poble (Partit DEM) Meletî, l'Organització Provincial de Dîlok i moltes persones van assistir a la benvinguda.

Parlant a la recepció on es va cridar l'eslògan «Que les masmorres estiguin buides, llibertat per als presoners», Kemal Demirbaş va dir: «He viscut i resistit en la meva llengua materna en cada moment de la meva vida. Escrivia i llegia en la meva llengua materna. Aquesta és la nostra línia vermella. Quan una persona perd la seva llengua materna, perd tot.» Expressant la seva felicitat per estar entre el poble després de 30 anys, Demirbaş va dir: «No és fàcil resistir-se a la presó. Per resistir a la presó, cal assolir una voluntat extraordinària de resistir. Això requereix que la gent se senti responsable de la seva gent. Ho vaig intentar amb humilitat. El meu poder més bàsic era el president Apo. Eren els nostres màrtirs. Era la nostra gent. Així és com somiava arribar a tu. Ara he aconseguit aquest somni", va dir.

El militant kurd Kemal Demirbaş, va ser detingut a l'agost de 1996 al districte de Koyulhisar de Sêwas, va ser jutjat pel Tribunal de Seguretat de l'Estat d'Erzîrom acusat de "destruir la unitat i la integritat de l'estat". Demirbaş, que va ser condemnat a cadena perpètua, va ser empresonat a les presons d'Erzîrom, Kayseri, Dîlok, Elbîstan i finalment Antalya Döşemealtı.

Congrés de l'Associació per a la Recerca i el Desenvolupament de la Cultura i la Llengua Kurda

L'Associació per a la Recerca i el Desenvolupament de la Cultura i la Llengua (ZIMAN-DER), una organització que treballa per preservar i desenvolupar la llengua kurda, va celebrar el seu primer congrés regular a Hakkari. La lluita per la llengua i l'elecció d'una nova administració van ser els temes principals del congrés. El copresident de ZIMAN-DER, Naîf Beyter, va declarar que l'associació es va establir en contra de les polítiques d'assimilació que tenen com a objectiu la llengua kurda. A més, el coportaveu de la Comissió de Llengua, Cultura i Arts del Partit DEM, Heval Dilbihar, va emfatitzar que continuaran la lluita per fer oficial la llengua kurda. Després dels discursos, es va celebrar una elecció i, com a resultat, Evin Temel i Metin Can van ser elegits copresidents de l'associació.

Mor apallissat per la policia un kurd a Istanbul

Özcan Aksu va ser detingut el 22 de juny de 2026 a Istanbul per agents de la policia secreta civil turca en el marc d'investigacions vinculades a causes o judicis kurds (el terme genèric oficial és Kürt davaları kapsamında) a Istanbul. Els detalls oficials específics del sumari inicial s'han mantingut sota una forta opacitat per part de les autoritats turques, la qual cosa ha estat fortament criticada. Segons van denunciar la seva família i els advocats de l'Associació d'Advocats per la Llibertat (ÖHD), el govern i els organismes judicials no van proporcionar informació clara ni documents oficials que detallessin els càrrecs exactes de l'arrest inicial durant els primers dies de captiveri.  Només després d'haver estat sota custòdia a la presó de Marmara (Silivri) i de rebre agressions brutals, la versió policial va desviar l'atenció del motiu original al·legant que el kurd "havia intentat fugir i s'havia resistit a l'autoritat" durant un trasllat hospitalari posterior a l'arrest inicial.

Segons la versió de les autoritats policials, la seva detenció i posterior ingrés a presó es van justificar sota l'acusació que el jove havia intentat fugir durant un trasllat hospitalari i havia mostrat resistència o oposició a l'autoritat (resistència als agents encarregats de la seva custòdia) .No obstant això, el cas ha generat una forta polèmica a Turquia a causa de les greus irregularitats denunciades per la seva família i organitzacions de drets humans:

Després de ser arrestat el 22 de juny, va ser enviat a presó el dia 23. La família va denunciar que les autoritats no els van proporcionar informació clara ni directa sobre on es trobava ni els motius reals de l'arrest durant els primers dies.Signes de tortura: El 26 de juny, durant una visita a la presó de Marmara (Silivri), la seva germana el va veure amb ferides molt greus: hematomes severs a la cara, punts de sutura a la cella, sang al coll i inflamació als braços. A més, presentava un estat d'altíssima confusió mental (no reconeixia els seus familiars) i tremolors. Quan se li va preguntar qui li havia fet allò, el jove va assenyalar discretament els guàrdies de la presó. Després de passar per un aïllament injustificat malgrat el seu estat de salut crític, va ser ingressat d'urgència a l'hospital, on va morir el 5 de juliol de 2026, exactament 14 dies després de la seva detenció.

El Partit per la Llibertat del Kurdistan denuncia els atacs terroristes del règim imperialista iranià

 

El Partit per la Llibertat del Kurdistan (PAK) va organitzar una concentració a Alemanya, a Berlín, contra els atacs terroristes de la República Islàmica de l'Iran a la seu i seu de la Regió oriental del Kurdistan i l'ús d'armes prohibides. El representant del Partit d'Alliberament del Kurdistan (PAK) va denunciar els atacs terroristes de la República d'Iran i l'ús d'armes fosfòriques blanques contra la seu i base de l'Exèrcit Nacional del Kurdistan. Haval Muhajir, el representant de l'Assemblea Nacional del Kurdistan Occidental, va pronunciar un discurs juntament amb Shapol Karimi, de l'Organització per la Llibertat de Dones del Kurdistan (Nina /WFOK). Ahmed Ghafli Zada, va presentar el missatge de les nacions per detcidir el seu destí, en llengua alemanya.  Finalment Masoud Milani, va presentar el missatge democràtic internacionalista del poble ahwaz (minoria àrab d'Iran), en llengua persa.

La "Llei Marc" serà el text legal sobre el que es basi el procés de pau al Kurdistan de Turquia

La llei marc a Turquia és una proposta de legislació dissenyada per a establir les bases legals del procés de desarmament, dissolució i integració política de la guerrilla del Partit dels Treballadors del Kurdistán (⁠PKK). Aquesta iniciativa posa fi a un conflicte armat de més de quatre dècades.Aquesta normativa, impulsada de forma imminent pel govern turc, suposa el canvi legal més rellevant en la qüestió kurda en els últims anys i es troba en la seva fase final de negociació parlamentària. Fins i tot el partit ultraimperialista turc MHP hi ha donat suport avui. 

El procés va començar a finals del 2024 amb la crida del líder xovinisyta turc Devlet Bahçeli a obrir converses. Després de la crida del seu líder empresonat, Abdullah Öcalan, el PKK va celebrar un congrés el maig de 2025 on va anunciar la seva dissolució oficial i la fi de la lluita armada. Des d'aleshores, tant el moviment kurd com Öcalan han exigit un marc jurídic rumb per evitar que els guerrillers que entreguin les armes siguin processats sota les estrictes lleis antiterroristes de Turquia.

La proposta de llei marc s'ha dissenyat sota un equilibri complex entre les exigències de l'estat turc i els negociadors kurds n o és una amnistia general. És un mecanisme temporal i excepcional destinat exclusivament als membres de l'organització dissolta que s'hi acullin en un termini concret. Alliberament de presos polítics: S'estima que les reformes en les definicions dels delictes de terrorisme podrien permetre l'alliberament de més de 4.000 presos kurds (aquells que no hagin participat directament en delictes de sang o atacs armats violents). L'Organització Nacional d'Intel·ligència (MİT) i les Forces Armades Turques han de certificar que el desarmament és real i satisfactori abans que s'activin els beneficis legals. Tot i que la llei es limita estrictament a la pacificació, s'ha debatut canviar la situació d'Abdullah Öcalan (empresonat a l'illa d'Ímrali des de 1999) cap a un règim de comissionat o coordinador del procés sota una mena d'arrest domiciliari.

Una delegació del Partit DEM a Imrali es va trobar amb Öcalan i va emetre un comunicat sobre la seva reunió amb el fundador del PKK, Abdullah Öcalan. El comunicat afirmava que la delegació va mantenir una reunió de 3 hores amb Abdullah Öcalan el 2 d'agost de 2026 i va compartir els seus importants missatges on va cridar l'atenció sobre la importància del pas actual i va afirmar que aquest procés té una significació històrica, tan important com l'establiment de la República. Dient "Un viatge de mil milles comença amb un sol pas", va demanar a la gent que treballés amb la mateixa serietat per la República Democràtica. El missatge d'Abdullah Öcalan va emfatitzar que el procés de resolució és una necessitat fonamental no només per als kurds, sinó per a tots els que viuen en aquesta terra. Abdullah Öcalan també va emfatitzar que, un cop alliberat, farà avançar l'estat de dret democràtic i augmentarà les oportunitats econòmiques per a 86 milions de persones.

Motí a una presó grega per l'entrega a Turquia d'un pres polític kurd

Els disturbis van començar quan van arribar agents del Servei de Migració per recollir l'home i portar-lo a l'aeroport per al seu trasllat a les autoritats turques. Presos kurds van actuar en solidaritat amb ell calant foc als matalassos de les seves cel·les. Es va desplegar un gran contingent del Servei de Bombers, mentre que la policia i els agents de presons van augmentar la seva presència tant dins com fora del centre de detenció.

Malgrat els disturbis, el trasllat es va completar unes hores més tard. L'incident va seguir els disturbis a la presó de dones de Tebes el dijous 30 de juliol, després de la mort d'una presonera de 57 anys. Els interns van calar foc als matalassos en protesta per la manca d'atenció mèdica.

18 organitzacions de dones demanen a Guterres els drets de les dones i l'estatus dels kurds

El secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, es va reunir a Damasc amb representants de 18 organitzacions de dones de Rojava i Síria. Les organitzacions de dones van presentar cartes a Guterres amb les seves demandes. Les cartes incloïen els drets de les dones, la justícia i les qüestions econòmiques, les violacions dels drets humans al barri de Sheikh Maqsud, la regió costanera i Suwayda, la protecció dels drets del poble kurd i l'eliminació de les conseqüències de les polítiques del Cinturó Àrab.

El membre del Comitè de Relacions de Política Democràtica i Reconciliació de Kongra Star, Rüken Ehmed, també va assistir a la reunió en nom de Kongra Star. Segons la informació proporcionada per Rüken Ehmed, abans de la reunió, 18 organitzacions de dones es van unir en tres grups i van celebrar reunions en línia sobre la situació a Síria. A la reunió es van avaluar tres cartes diferents preparades per aquests tres grups. Guterres també va declarar que farien un seguiment de les demandes expressades i de la manca de representació de les dones a l'administració provisional de Damasc, que van plantejar a les seves reunions amb el govern. Rüken Ehmed també va declarar que Kongra Star també ha enviat una carta especial a Antonio Guterres.

Turquia condemna a perpetuitat la kurda de Síria Çiçek Kobanê de les YPJ

El Consell de Dones del Partit de la Unió Democràtica (PYD) de la ciutat de Girkê Legê ha emès avui un comunicat condemnant la pena de cadena perpètua dictada per l'estat turc contra la combatent Çiçek Kobanê. El comunicat ha estat llegit davant de l'oficina del partit a la ciutat per Salma Ibrahim, administradora del Consell de Dones del partit.

El comunicat assenyala: "La combatent Darjin, coneguda com a 'Çiçek Kobanê', va servir a la unitat mèdica de les Unitats de Protecció de la Dona (YPJ), operant sota la bandera de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF). Va ser capturada mentre estava ferida durant l'atac a Girê Spî (Tel Abyad) i posteriorment traslladada il·legalment a través de la frontera sirioturca a territori turc. Allà, va ser jutjada davant el poder judicial turc el març de 2021 i va ser condemnada a cadena perpètua agreujada; l'estat turc va confirmar posteriorment aquest veredicte el 24 de juliol de 2026".

La declaració afirmava que el Consell de Dones del PYD condemna i denuncia la decisió del tribunal. Demanava a la comunitat internacional, a les organitzacions de drets humans i a les Nacions Unides que donessin suport a la lluitadora Çiçek Kobanê, la defensessin en fòrums internacionals i pressionessin el govern turc perquè n'aconseguís l'alliberament.

Concert a la ciutat de Hesîçe (Rojava, Kurdistan de Síria) per donar suport a les YPJ

El Moviment Hilala Zerin va organitzar un concert a la ciutat de Hesîçe (en àrab Hasakah) (Rojava, Kurdistan de Síria) per donar suport a les Unitats de Protecció de Dones (Yekîneyên Parastina Jinê, YPJ) sota el lema "Amb l'esperit de les dones, la vida i la llibertat, aconseguim l'èxit juntes". Tot i els acords de principis i els diàlegs polítics recents entre l'Administració Autònoma i el govern de transició sirià, la unificació militar es troba estancada per profundes diferències estructurals i ideològiques. Les comandants de les YPJ, com Rohilat Efrîn, insisteixen que mantindran la seva estructura independent i autònoma de dones de les ⁠YPJ. Rebutgen dissoldre's o subordinar-se a un model militar vertical clàssic. Les forces kurdes i de l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria (AANES) demanen que les YPJ siguin reconegudes com una força de defensa legal necessària per a l'estabilitat del país, no com una amenaça. 

Tres membres d'una família morts després que les forces de seguretat iranianes obrissin foc

Els mitjans de comunicació a Rojhelat han informat que tres membres d'una família de Sanandaj (Sine) van ser assassinats després que les forces de seguretat iranianes obressin foc directe contra el seu vehicle al camí Marivan–Baneh.

Segons els informes, Mehdi Tavakkoli, un activista cultural i artístic kurd, director de la Casa dels Fotògrafs del Kurdistan, fundador de la Casa d'Art Chaw (Çaw) i un ex presoner polític, va ser assassinat quan les forces de seguretat van disparar directament contra el seu cotxe particular. La seva mare, Maryam Aslani, i la seva germana, Somayeh Tavakkoli, també van perdre la vida en l'atac.

El tiroteig va tenir lloc diumenge, 26 de juliol de 2026, al camí entre Marivan (Merîwan) i Baneh (Bane). Els informes diuen que el vehicle de la família va ser objectiu directe, i els tres ocupants van ser assassinats a trets.

Iran llença un doble atac contra dos partits kurds exiliats a Iraq

Dos atacs amb drons han tingut avui com a objectiu grups d'oposició kurds iranians a la regió del Kurdistan. El primer va tenir lloc a la zona de Haibat Sultan, al districte de Koya, on el Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI), manté campaments i posicions. Sembla que l'atac ha impactat en un edifici d'aspecte civil. Tanmateix, com que els combatents del PDKI i les seves famílies s'han dispersat per la zona, és possible que alguns s'hi allotgessin. No està clar si hi va haver víctimes. El primer partit kurd d’Iran es va funda l’any 1945 com a Partî Dêmokiratî Kurdistanî Êran o Democratic Party of Iranian Kurdistan (PDKI). Aquesta formació existeix avui encara i és la principal del moviment kurd iranià. La dirigeix Mustafa Hijri. Té un programa federalista i socialdemòcrata. Del PDKI n’han sorgit dues altres formacions. Els anys vuitanta es va escindir el PDKI-Revolutionary Leadership que s’aliaria al partit rival del DPKI: el Komala, per reintegrar-se al PDKI l'any 1997. Més recentment, l'any 2006, diferències personals pel lideratge van provocar l’escissió del Kurdistan Democratic Party-Iran (KDP-I) de Khalid Aziz qui fins l'any 2016 va mantenir una enemistat amb el partit matriu. Aquell any, però, van reprendre contactes. El 21 d'agost de 2022 les dues faccions del PDKI (PDKI i KDPI) es van reunificar després de 16 anys de divisió. 

El segon atac va tenir com a objectiu campaments pertanyents al Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK). El grup va dir que el lloc va ser impactat per quatre coets, tot i que encara no s'han confirmat víctimes. El PAK també va ser atacat fa uns dies, quan vuit o nou dels seus combatents van resultar ferits. El grup ha afirmat que es podria haver utilitzat fòsfor blanc, al·legant cremades inusuals patides per diversos dels ferits. El Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK) de Hossein Yazdanpanah sorgí de les marxistes Organització de Guerrilles Fedayin del Poble Iranià (Fadaiyan-e-Khalq/OGFPI, 1971). El 1991 va trencar-hi com a Unió Revolucionària del Kurdistan, des de 2006, anomenada PAK,de dreta conservadora, anti islamista, anti marxista i que vol establir una democràcia liberal. Membre de Congrés Federal de les Nacions Iranianes. La seva ala armada és l'Exèrcit Nacional del Kurdistan (Sipay Mîllî Kurdistan).

D'altra banda la resistència kurda ha matat un membre de la Guàrdia Revolucionària Islàmica i deixat un altre greument ferit en un atac armat a Piranshahr. Es desconeix quina facció ha aconseguit entrar dins d'Iran per operar-hi.

Actualització 30 de juliol: L'IRGC (Guàrdia Islàmica Revolucionària Iraniana) ha dut a terme un atac amb drons contra la ciutat de Sulaymaniyah, a la regió del Kurdistan de l'Iraq. No s'han reportat víctimes però sí nombrosos danys materials.

Actualització 31 de juliol: L'IRGC (Guàrdia Islàmica Revolucionària Iraniana) ha dut a terme un atac amb drons contra campaments del PDKI i de l'Organització de la Resistència del Kurdistan Iranià (Sazmani Xebat) a la carretera Hewlêr-Maxmûr,  Kurdistan de l'Iraq.

Iran condemna a mort dues germanes bessones per oposar-se al vel islàmic

A l'Iran, les bessones Romina i Taraneh Rahimi, de vint anys, estan privades de representació legal, sense proves dels càrrecs que les representen, i esperen la seva sentència per ser penjades. L'ONG IHRM ha fet una crida desesperada a l'ONU. Van ser arrestades el 8 de gener durant les protestes a Isfahan, acusades de "moharebeh" (enemistat amb Déu), disturbis públics, un atac contra la seguretat nacional i l'assassinat d'un coronel de la Guàrdia Revolucionària Iraniana, juntament amb catorze acusats més. A la presó, ambdues bessones van ser sotmeses a tortures físiques indescriptibles per obtenir-ne confessions; una d'elles va ser brutalment violada pels seus carcellers. La sentència de mort es va dictar fa dos dies. A l'Iran, el cas es coneix com a "Plaça Isfahan Shohada", i el judici és un dels més preocupants relacionats amb les protestes iranianes del desembre de 2025 al gener de 2026. En el judici, celebrat a la presó de Dastgerd a Isfahan per a tots els setze acusats, incloses les dues noies, als advocats defensors se'ls va negar l'accés als expedients judicials, i els jutges no van presentar cap prova de la implicació directa de les dues joves en l'assassinat del coronel. L'ONG IHRM ha presentat una sol·licitud urgent a l'ONU per a una investigació independent sobre la il·legalitat dels procediments en curs i la tortura infligida a tots els acusats.

Aquestes són les escasses notícies de l'Iran, que arriben a Occident a compte i compte; cap mitjà de comunicació a casa nostra les cobreix. Amplifiquem-les, trenquem el silenci sobre la repressió del règim teocràtic islamista de l'Iran i fem visible la nostra solidaritat als exiliats, familiars o amics iranians que són víctimes de persecució, empresonament o tortura.

Conferència "La lluita de les dones per una societat democràtica" al Kurdistan de Turquia

L'Assemblea de Dones del Partit DEM va celebrar una conferència a Wan, Kurdistan de Turquia, sota el lema "La lluita de les dones per una societat democràtica". La conferència va abordar el procés de pau i societat democràtica, el paper de les dones en aquest procés i la importància de l'organització. Les dones membres del Moviment de Dones Lliures (TJA) i del Partit de les Regions Democrèmiques (DBP) també van assistir a la conferència organitzada per l'Assemblea de Dones del Partit DEM a Wan.

A la conferència, que va començar amb un minut de silenci, es va avaluar el paper de les dones en la construcció d'una societat democràtica i la tasca realitzada dins l'àmbit del Procés de Pau i Societat Democràtica. Parlant a la conferència, la copresidenta provincial del Partit DEM, Gülşen Kurt, va posar l'accent en el Procés de Pau i Societat Democràtica que s'ha dut a terme des del 27 de febrer i va dir que el procés avança sota el lideratge de dones.

Gülşen Kurt va afirmar que l'objectiu de la conferència era "donar un estatus a Abdullah Öcalan i obrir el camí en aquest procés" i va dir: "El pilar més important d'aquest procés és l'organització. Per això som aquí. Lluitarem per això no només al Kurdistan sinó també a Turquia."

Festival de la Cultura tradicional kurda a Kanîreş

El Festîvala Çand û Xwezaya Kanîreşê / Festival de la Cultura i la Natura de Kanîreş, que es celebrà el 23 i 24 de juliol després de 16 anys al districte de Kanîreş (Karlıova) de Çewlîg (bingöl en turc), centre de la cultura zaza dels kurds, va començar amb una cursa de cavalls. Milers de persones van participar a la cursa, que es va celebrar al poble de Toxliyan, així com representants de partits polítics i organitzacions no governamentals. En la competició, on aproximadament 30 cavalls competien en quatre categories, els tres primers guanyadors de cada categoria rebien trofeus i or.

Després de la cursa de cavalls, el halay es ballava acompanyat de tambors i zurna. Els ciutadans que van participar a la cursa com a espectadors van expressar la seva satisfacció amb el festival, que va ser fonamental per promoure la seva cultura. El programa d'avui del festival continuarà amb una taula rodona d'ecologia i un concert dengbêj. L'esdeveniment dengbêj, celebrat a les Instal·lacions de Truita de Kanîreş, va comptar amb l'assistència de representants de partits polítics i organitzacions no governamentals, així com molts ciutadans.

Un dengbêj és un bardo, narrador i cantor tradicional kurd. La paraula ve de deng (veu) i bêj (dir): significa "el que diu amb la veu". El concert de dengbej, en què dengbêjs Muhyetin Aksoy, Şerefdin, Yusufê Goşkori, Mustafa yê Botî, Ozan Serkan, Selahattîn, Fexredîn, Nurettin Zorbozan i Mûhammedê Şemê van pujar a l'escenari, va ser escoltat amb gran grat. Els ciutadans que escoltaven dengbêj durant hores vivien moments emocionals.

El kilam, escrit per una dona anomenada Güler Güler, que va participar al festival des del districte de Dêp (Karakoçan), va atraure una gran atenció. Després del concert dengbêj, els ciutadans van ballar al halay (dansa folklòrica)  i van gaudir del festival.

El raper Mehnam Navab Safavi condemnat a mort a Iran per les protestes del gener

Un Tribunal Revolucionari d'Isfahan ha condemnat a mort Mehnam Navab Safavi, un raper persa de 22 anys detingut durant les protestes del gener de 2026, per l'acusació de moharebeh (enemistat contra déu). Segons la informació rebuda per l'Organització Hengaw pels Drets Humans, la Secció 5 del Tribunal Revolucionari d'Isfahan, presidida pel jutge Hemmatinejad, va imposar la pena de mort, i el veredicte ja s'ha complert formalment. Navab Safavi està actualment empresonat a la presó central d'Isfahan (presó de Dastgerd).

Fonts informades van dir a Hengaw que el tribunal va condemnar Navab Safavi per moharebeh (enemistat amb déu) mitjançant la participació en la destrucció de béns públics, així com per "propaganda contra l'estat", "assemblea i col·lusió" i "animar la gent a matar-se entre si". Un dels principals motius citats pel Tribunal Revolucionari en suport de l'acusació de moharebeh i la pena de mort va ser simplement "escriure consignes de protesta a les parets".