Els mercenaris armats per Turquia han rebut diversos cops en els dos fronts oberts ara mateix. Després d'ensorrar-se el front per Taqba i Raqqa l'autogovern del Nord de Síria, Federació Democràtica del Nord de Síria, ha quedat gairebé esborrat. Actalment resisteixen dos cantons, dels set que hi havia inicialment, però sense continuïtat territorial. Kobanê, situat a l'oest, ha quedat aïllat i el govern sirià l' ha tallat l'energia i l'aigua. Malgrat això les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) han aconseguit aturar l'avanç dels mercenaris islamistes, àrabs, turcmans, uigurs, turcs i sirians a Sarrin on hi ha els pitjors combats.
L'altre front és a Jazira i en concret a la rodalia de la ciutat d'Hesîçe o Hasakah). Els mercenaris, àrabs, turcmans, uigurs, turcs i sirians han provat d'ocupar-la sense èxit i ahir un aplec d'aquests va ser detectat i eliminat amb més de 25 baixes. El front defensiu de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) s'ha esberlat
Entre mig, a la zona de Raqqa l'autoproclamat govern islamista de Damasc d'HTS (Al Qaeda a Síria) ha hissat banderes d'Estat Islàmic i ha enviat milers de niqabs negres per tapar les dones de la zona que fins ara vestien lliurement. També ha aprofitat per alliberar milers de presos de l'Estat Islàmic tot i que la presó d'Aqtan amb 5.000 captius jihadistes continua custodiada per les SDF malgrat estar aïllada.
Manifestació avui a Kobanê contra l'atac islamista
Desintegració de les SDF
Més enllà de la situació militar al front el problema principal ha estat la deserció de la majoria de les forces àrabs que integraven les SDF. Així, les les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) lluiten gairebé en solitari tot i tenir el suport de grups menors de milícies siriàques i armènies. El gruix dels àrabs que integraven les SDF s'han passat al govern islàmic sirià d'HTS (Al Qaeda a Síria) amb les excepcions dels grups laics Jaish al Thuwar i Liwa Shamal al Demokrati. Especialment dura ha estat la deserció de la tribu àrab beduïna dels xammar (shammar) i la seva milícia Al Sanadid que havia combatut colze a colze amb les YPG kurdes des de 2013 tant contra Al Qaeda(després anomenada Al Nusra i ara HTS) com contra l'Estat Islàmic. Cal recordar que el 2012-14 els xammar van ser víctimes d'atrocitats a mans de l'Estat Islàmic.
El 18 de gener van desertar i van declarar-se lleials al govern de Damasc format per HTS. La tribu Shammar va afirmar el seu suport a l'estat sirià i a les seves institucions enmig dels esdeveniments nacionals en curs. En un comunicat, la tribu va elogiar el Decret Presidencial núm. 13 que en teoria reconeix els drets kurds, qualificant-lo de "pas nacional valent" cap a la justícia, la igualtat i la unitat. La tribu va instar els sirians a rebutjar els discursos d'odi i treballar junts per la pau i la reconstrucció nacional. El grup tribal va obviar que el govern de Damasc obliga a dissoldre totes les organitzacions polítiques i militars kurdes d'autodefensa, entregar els recursos naturals de Rojava i quedar indefens davant un estat que, fa més d'un segle, es dedica sistemàticament a exterminar la minoria nacional kurda.
El cap, o emir, de la tribu xammarUnitat nacional kurda
Un dels efectes de l'ofensiva islamista siriana contra la minoria kurda ha estat l'emergència de la unitat nacional kurda. Els islamistes no diferencien entre kurds de les SDF, YPG, ENKS, PDK, PKK o UPK i han llençat un genocidi per exterminar aquesta minoria d'Orient. Davant d'aquest fet, com ja va passar el 2014 en el setge de Kobanê, s'ha generat un sentiment de consciència pan kurda. Els exiliats s'han mobilitzat a Europa, els kurds del nord han trencat la frontera turca i han entrat a Kobanê per defensar-la, i el partit PAK, del Kurdistan de l'Iran s'ha mostrat a favor d'enviar tropes a Rojava. Especialment els kurds de l'Iraq han llençat una campanya solidària coodinada des d'Hewler per enviar ajuda humanitària i Masoud Barzani ha visitat el Papa, s'ha reunit amb el govern italià i el britànic i ha parlat amb els Emirats Àrabs per tal d'aturar el genocidi. "La dignitat i la existència dels kurds és més sagrat que qualsevol altra cosa: i estem preparats per fer el que calgui per protegir el poble del Kurdistan", ha declarat a Roma.
Barzani, President del Kurdistan de l'Iraq, i el papa Lleó XVI, 21.01.2026 Rebuda el comboi d'ajuda del la Barzani Charity Foundation a Qamixli, 22.01.2026
Mobilització a Sulaymaniyya, Kurdistan de l'Iraq, en suport a Rojava, Kurdistan de Síria















.jpg)





