El secretari de premsa del govern nord-americà, Josh Earnest, ha anunciat el desplegament de tropes dels EUA a Síria com havia publicat, hores abans, el New York Times. També ha donat detalls de l'operatiu. Serà format per mig centenar de militars, no entraran en combat directa sinó que faran tasques d'assistència i assessorament i, finalment, tindran suport aeri constant. Ho faran avions A-10 i F-15 des de la base d'Incirlik. La dada més important: es desplegaran a Rojava, en territori sota control de les YPG i les YPJ. Ajudaran a les "forces kurdes i àrabs". Per tant, un nou gir de Washington. Quan va fer la primera, i única, entrega d'armament a Síria va afirmar que era per "grups àrabs". Ara indica clarament que col·laborarà amb les forces kurdes. Encara que sigui sota el paraigua de les recentment creades SDF.
A l'Iraq hi ha desplegats 3.500 militars nord-americans des de que el juny de 2014 van arribar els primers 300. El seu paper ha estat molt limitat doncs després de la seva arribada l'Estat Islàmic va aconseguir les victòries de Mossul i Sinjar.
En termes geopolítics cal entendre els nous moviments en diferents coordenades:
Qui ha provocat aquest canvi? Sense dubte la irrupció de Rússia en el conflicte sirià de forma directa. En especial Moscou està fent apropaments amb el moviment kurd de Rojava que ha obert les portes a una futura col·laboració. Washington pretén, ara, que Moscou ocupi el seu lloc a Rojava. Per tant ha de fer una aposta més clara que els simples bombardeigs iniciats l'octubre de 2014.
Què perd el govern dels EUA? El canvi de tàctica evidencia una política poc clara del govern Obama. Indica que no està aconseguint cap dels resultats desitjats i que l'aposta per les SDF és cada vegada més clara en detriment de l'FSA. Hi guanya la tercera via.
Canvia l'equilibri a la guerra de Síria? No. Damasc ha sortit reforçat de la intervenció russa però no ha capgirat la situació al front. Així ho ha demostrat el New York Times amb un excel·lent anàlisi des del 21 de setembre. Els bombardeigs russos han provocat, sobretot, avanços de l'Estat Islàmic cap a l'oest, alguns de l'exèrcit regular cap al nord i, fins i tot, avanços de l'oposició. Es mantenen els equilibris.
El gran perdedor qui és? Turquia. L'anunci no es fa gratuïtament a dos dies de les eleccions. Les trampes i mentides del govern turc ho han provocat. En especial des que Ankara ha reconegut que està bombardejant posicions kurdes... a Síria. Aquests fets han estat verificats pels EUA que, desplegant tropes, posen una trava (insalvable?) a Turquia per a que continuï atacant a les YPG/YPJ o la població civil de Rojava. Queda un punt per aclarir. El govern turc ha dit que no permetrà a les YPG/YPJ que ataquin a l'Estat Islàmic a Jarablus. Les milícies kurdes consideren aquesta plaça com a bàsica. Si l'ataquen amb assessors nord-americans, dispararà l'artilleria turca contra ells?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada