Ho havia sol·licitat, al començament de maig, a l'Electronic System for Travel Authorization, més conegutper les sigles ESTA en anglès, per a un viatge familiar de vacances amb la meva dona i els meus dos filles per la Costa Oest dels Estats Units. Es tracta d'un permís que es tramita via internet i que sol tenir resposta positiva instantània ja que amb passaport espanyol no es necessita visat per a aquest tipus de viatges. Llavors ja em va sorprendre que em deneguessin aquesta "rutinària" autorització quan se la donaven a la resta del grup familiar.
A la negativa també m'oferien la possibilitat legal de demanar un visat especial i mantenir la corresponent entrevista al Consolat de Madrid. En aquesta cita, celebrada el 19 de maig, es on se'm va comunicar que no podien concedir el visat pel fet que el meu nom i cognoms coincidien amb una persona de nacionalitat equatoriana que tenia assumptes legals pendents als EUA. Em van demanar informació personal complementària i em van dir que la comprovarien amb els del meu suposat doble per aclarir la confusió, advertint-me que aquest tràmit podria durar diversos mesos.
La informació complementària que els vaig enviar de forma immediata era exhaustiva i havia de desfer l'embolic amb facilitat: llibres publicats, conferències i congressos, viatges, classes impartides i, sobretot, més de trenta anys dedicats al periodisme, de manera especial a l'Orient Mitjà i la causa kurda.
Encara que, per a resoldre aquest problema n'hi havia prou amb posar el meu nom a Google, els "millors" serveis d'informació del món han trigat quatre mesos en confrontar les dades, per, finalment, denegar-el visat per l'esmentada acusació, una de les més greus que es poden fer en l'actual conjuntura internacional. No era cert, per tant, que tingués un doble a l'Equador i, des del principi, la negativa de l'ESTA estava vinculada a la meva activitat professional.
Des de llavors no he deixat de donar-li voltes a les raons que han pogut portar a EUA a considerar-me un criminal ja que, en la seva comunicació oficial, no es dóna cap explicació i, el que és pitjor, s'han negat a donar-la quan així ho he reclamat a l'Ambaixada, la qual cosa em deixa en una situació de total indefensió davant la immunitat de què gaudeixen les representacions diplomàtiques.
Qualsevol que conegui la meva trajectòria professional, com a periodista i historiador, sap perfectament que no tinc res a veure amb "activitats terroristes". Davant l'absurd de qualsevol altra explicació, he arribat a la conclusió que algun informador ha malinterpretat alguna de les meves nombroses activitats en solidaritat amb el poble kurd, causa amb la que porto compromès -mai ho he negat- més de trenta anys.
És possible que en aquestes activitats, incloses diverses conferències internacionals, hagi aparegut al costat de representants d'organitzacions que els EUA consideri terroristes; també és cert que, com és obligació per a un periodista, he estat en seus i bases de diferents moviments armats kurds i, igualment i com és lògic després de tants anys dedicat a aquest tipus de temes, tinc amics en aquests grups kurds i fins puc admetre que en alguna ocasió he ajudat a algun d'aquests amics a corregir errors ortogràfics o sintàctics en escrits seus, però res d'això indica que jo m'identifiqui amb els seus plantejaments polítics.
Es tracta, per tant d'un error d'interpretació producte del desconeixement que hi ha sobre aquest problema internacional que tanta transcendència té per al conjunt de l'Orient Mitjà, un desconeixement que en el meu cas té conseqüències individuals però, en d'altres, porta a cometre fatals errors que afecten a poblacions senceres, com ha passat en les diferents intervencions nord-americanes a l'Iraq, en el suport incondicional al règim turc, en la guerra civil siriana i ara en la terrible crisi de refugiats.
En definitiva, utilitzar aquest qualificatiu, en uns moments en què terrorisme pràcticament és sinònim de gihadisme, suposa un greu perjudici al meu prestigi personal i professional, limita notablement els meus desplaçaments internacionals a causa del segur intercanvi de dades entre els serveis d'intel·ligència, implica la possibilitat de ser detingut en qualsevol moment i atempta contra el lliure exercici del periodisme, violant així els més elementals principis democràtics.
Manuel Martorell, autor de 'Los kurdos, historia de una resistencia' (Espasa Calpe, 1991), 'Kurdistán, viaje al país prohibido" (Editorial Foca-Akal, 2005) i 'Mem eta zin' (Txalaparta), petita versió de l'epopeia kurda "Mem-u-Zin", traduïda al basc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada