Hoshyar Ali té 53 anys. És un kurd d'Halabja. Fa ja 27 anys que es dedica a desactivar mines, una manera singular de salvar vides. Els desactivadors de mines no surten en les operacions militars. No són considerats herois. I en canvi el seu paper és crucial en qualsevol conflicte. Les mines són armes horribles, no només maten sinó que deixen molts malferits. Creen terror en una societat. Les bombes aèries són més espectaculars, surten a les notícies. Les mines no. I malgrat això la primera causa de morts a les files kurdes de Rojava, en canvi, són les mines.
Per tot plegat, persones com Ali mereixen un homenatge especial. Ell, per exemple, ha perdut les dues cames desactivant mines. De fet ha dedicat la seva vida a lluitar en silenci contra elles. N'ha obert un museu i explica a les escoles (167 escoles només l'any passat) el paper horrible d'aquesta arma considerada oficialment una "arma lleugera". Per alguna raó absurda les armes químiques no són permeses en cap conflicte. L'ús, per part del govern sirià d'Al-Àssad, d'armes químiques, va provocar la intervenció internacional. Les mines no. Tampoc se'n persegueix els fabricants... al món hi ha 167 milions de mines dispersades en 78 dels prop de 200 estats. Caldria 1.100 anys per a desactivar-les. El cost de fer-ho és de 750 € per dispositiu. I el més cruel: de cada 5 víctimes en un conflicte quatre (!) ho són per mines.
Qui fabrica les mines? Evidentment és un negoci lucratiu que té extensions arreu del món però l'estat espanyol és un dels productors. L'any 2011 el Regne d'Espanya era el viutè venedor d'armes del món. Actualment ja és el setè. El 2013 va vendre 4.000 milions d'€. El fixatge de Cristiano Ronaldo, considerat una exageració fou de 94 milions d'€... Foren bombes de raïm espanyoles les que va usar Gadafi contra població civil el 2011. El Gadafi que veneren alguns sectors com a "antiimperialista", el Gadafi imperialista àrab que va denigrar la minoria berber de Líbia. En aquell cas la companyia espanyola era Instalaza, finançada per La Caixa i Banc Sabadell. Però és el BBVA, segons Setem, el banc que més es lucra de finançar empreses d'armament que produeixen mines. Com ara l'empresa Textron, líder del sector. Aquesta històrica corporació de la mort, dels Estats Units, és la icona de les empreses d'armes, i les seves mines es reparteixen arreu del planeta.
Textron és una de les puntes de l'iceberg. Els Estats Units venen un terç de les armes del món. Rússia un altre terç. Els clients poc importen: Índia, Aràbia Saudita i la Xina en són els compradors formals. L'Iraq, on Hoshyar Ali dedica la seva vida a desactivar mines, ni surt al llistat. Són aquests compradors massius els qui després desvien les armes cap a tercers, i aquests sovint a un mercat opac que inunda Pròxim Orient de mines des de fa anys. Ali va perdre la seva primera cama el 1989 desactivant mines de la guerra entre l'Iran i l'Iraq. El 1994 va perdre la segona a Sulaymaniyah on s'havia instal·lat ja llavors un grup islamista a la seva nadiua zona de Halabja, al Kurdistan de l'Iraq fronterer amb l'Iran. Avui, aquest major ja retirat continua llevant-se cada dia per desactivar mines. L'any passat es van desactivar 16.000 al Kurdistan iraquià. I cada dia és literal. Per això se l'anomena "l'home que ha desactivat un milió de mines". L'heroi anònim que lluita contra els també anònims poders que llauren de mines el Kurdistan
Per tot plegat, persones com Ali mereixen un homenatge especial. Ell, per exemple, ha perdut les dues cames desactivant mines. De fet ha dedicat la seva vida a lluitar en silenci contra elles. N'ha obert un museu i explica a les escoles (167 escoles només l'any passat) el paper horrible d'aquesta arma considerada oficialment una "arma lleugera". Per alguna raó absurda les armes químiques no són permeses en cap conflicte. L'ús, per part del govern sirià d'Al-Àssad, d'armes químiques, va provocar la intervenció internacional. Les mines no. Tampoc se'n persegueix els fabricants... al món hi ha 167 milions de mines dispersades en 78 dels prop de 200 estats. Caldria 1.100 anys per a desactivar-les. El cost de fer-ho és de 750 € per dispositiu. I el més cruel: de cada 5 víctimes en un conflicte quatre (!) ho són per mines.
Qui fabrica les mines? Evidentment és un negoci lucratiu que té extensions arreu del món però l'estat espanyol és un dels productors. L'any 2011 el Regne d'Espanya era el viutè venedor d'armes del món. Actualment ja és el setè. El 2013 va vendre 4.000 milions d'€. El fixatge de Cristiano Ronaldo, considerat una exageració fou de 94 milions d'€... Foren bombes de raïm espanyoles les que va usar Gadafi contra població civil el 2011. El Gadafi que veneren alguns sectors com a "antiimperialista", el Gadafi imperialista àrab que va denigrar la minoria berber de Líbia. En aquell cas la companyia espanyola era Instalaza, finançada per La Caixa i Banc Sabadell. Però és el BBVA, segons Setem, el banc que més es lucra de finançar empreses d'armament que produeixen mines. Com ara l'empresa Textron, líder del sector. Aquesta històrica corporació de la mort, dels Estats Units, és la icona de les empreses d'armes, i les seves mines es reparteixen arreu del planeta.
Textron és una de les puntes de l'iceberg. Els Estats Units venen un terç de les armes del món. Rússia un altre terç. Els clients poc importen: Índia, Aràbia Saudita i la Xina en són els compradors formals. L'Iraq, on Hoshyar Ali dedica la seva vida a desactivar mines, ni surt al llistat. Són aquests compradors massius els qui després desvien les armes cap a tercers, i aquests sovint a un mercat opac que inunda Pròxim Orient de mines des de fa anys. Ali va perdre la seva primera cama el 1989 desactivant mines de la guerra entre l'Iran i l'Iraq. El 1994 va perdre la segona a Sulaymaniyah on s'havia instal·lat ja llavors un grup islamista a la seva nadiua zona de Halabja, al Kurdistan de l'Iraq fronterer amb l'Iran. Avui, aquest major ja retirat continua llevant-se cada dia per desactivar mines. L'any passat es van desactivar 16.000 al Kurdistan iraquià. I cada dia és literal. Per això se l'anomena "l'home que ha desactivat un milió de mines". L'heroi anònim que lluita contra els també anònims poders que llauren de mines el Kurdistan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada