La guerrilla feminista YJA-Star assumeix l'atac de Mersin amb un policia turc eliminat

El policia turc Sedat Gezer va perdre la vida en l'efectiu atac de l'ala armada femenina del PKK, Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), al districte de Mezitli Mersin. A més va produir-se una explosió contra una unitat policial i l'agent Abdulkadir Öztürk va resultar ferit. Aquesta acció es va desenvolupar com a resposta a les pressions sobre els calabossos, massacres i armes químiques utilitzades contra la guerrilla. Dilara Ürper, de Şirnex (Kurdistan de Turquia) i Emel Feremez Hisên de Qamişlo (Kurdistan de Síria) van morir en els combats posteriors. 

Tretze kurds morts en bombardeigs iranians contra grups exiliats a l'Iraq per donar suport a les mobilitzacions contra el hijab

Tretze persones, totes elles d'ètnia kurda, han mort a la regió del Kurdistan de l'Iraq, arran de cinc atacs terroristes (veure mapa) de l'Iran llançant míssils i drons armats contra el que va dir que eren bases dels grups d'oposició kurds iranians. Els cinc es van produir ahir 28 de setembre. En total han llençat 73 mísils balístics i desenes de drones suïcides. Una dona embarassada, Reyhan Kanani (fotografia), es trobava entre les persones que van morir. El Cos de la Guàrdia de la Revolució Islàmica de l'Iran, declarat terrorista per diversos estats, va dir que va colpejar "separatistes" que havien donat suport als recents "disturbis".

Les protestes antigovernamentals han arrasat l'Iran des de la mort sota custòdia d'una dona kurda allà fa 13 dies. Mahsa Amini, de 22 anys, de la ciutat nord-oest de Saqez, estava de visita a Teheran quan va ser detinguda per la policia moral per presumptament violar la llei estricta que obliga a les dones a cobrir-se els cabells amb un hijab o mocador. Mahsa duia mocador però se li veia part del cabell. Amini va quedar en coma torturada en un centre de detenció després de patir una insuficiència cardíaca sobtada. Va morir a l'hospital després de tres dies en coma. Aquest mateix matí s'ha dut a terme un sisè atac a Bradost contra una seu del partit d'esquerra kurda Komala resultant ferits 3 militants. Els objectius dels terroristes islàmics han estat seus de tres formacions: Komala, PJAK (membre de la KCK) i el PDKI. La seu del Komala a Sulaymaniyya ha quedat destruïda. Fins i tot l'ONU ha mostrat la seva preocupació per la violació iraniana del territori iraquià. 

Les dones preses per protestar pel hijab es comencen a declarar en vaga de fam

En protesta pel maltractament de les autoritats de la presó i la seva tortura, Zhina Modaresgorji, una de les dones activistes detingudes que va ser traslladada al Centre Correccional de Sanandaj, va iniciar una vaga de fam. Segons l'informe rebut per l'organització Hengaw pels Drets Humans, Modaresgorji va ser greument maltractada per les autoritats de seguretat durant el seu interrogatori i va ser interrogada mentre mirava a la paret amb els ulls tancats. Cal destacar Zara Mohammadi, professora de llengua kurda i presa política, també va fer vaga de fam amb diversos presos més per protestar pel maltractament a les dones recentment detingudes per part de les autoritats penitenciaries de Sinne/Sanandaj.

Zhina Modaresgorji, una coneguda activista pel dret de les dones al Kurdistan, va ser arrestada per les autoritats de seguretat mentre tornava de la feina, el dimecres 21 del 2022, a Sinne. La setmana passada, les autoritats de seguretat havien amenaçat aquesta activista que seria arrestada si participava en les protestes contra l'assassinat de Zhina Amini per part de l'estat.

Nou balanç de les protestes contra el vel islàmic: 76 persones assassinades, 1.200 detingudes

76 persones ja han mort en la repressió de les manifestacions a l'Iran, celebrades des de fa deu dies en repulsa per la mort de la jove kurda Mahsa Amini quan estava sota custòdia de la policia de la moral, va indicar ahir Drets Humans de l'Iran (IHR). Segons un balanç oficial de les autoritats iranianes, 41 persones han mort, majoritàriament manifestants, encara que també membres de les forces de seguretat. Les autoritats iranianes també van indicar que van arrestar més de 1.200 manifestants.

Mahsa Amini, de 22 anys, va ser arrestada suposadament per incomplir les regles vestimentàries aplicades a les dones, i que exigeixen cobrir-se totalment els cabells amb un vel i fer servir roba discreta. Es tracta de les protestes més importants a l'Iran des de les de novembre del 2019, provocades per l'augment del preu de la gasolina i que van ser violentament reprimides (230 morts segons un balanç oficial, més de 300 segons Amnistia Internacional).

Segons IHR, amb seu a Oslo, "almenys 76 persones van morir a les manifestacions" de repulsa pel decés d'Amini, entre elles "sis dones i quatre nens", a 14 províncies del país. L'oenagé ha dit que ha obtingut "vídeos i certificats de defunció que confirmen trets amb bales reals contra els manifestants".

Des de la mort de la dona, el 16 de setembre, els iranians surten als carrers cada nit. "En realitat, durant el dia, la nostra vida quotidiana no es veu afectada", va afirmar a Teheran Aaraam, una advocada de 30 anys. "Però s'han ferit veritablement els sentiments de la gent. Com iranià, tinc el cor en un puny al veure fins a quin punt el poble del meu país està commocionat i com defensa les seves reivindicacions legítimes", va afegir.
Ahir a la nit, els manifestants van tornar a sortir als carrers a Teheran i altres ciutats, van indicar testimonis a AFP. A la capital, la munió va cridar consignes contra el Guia Suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, de 83 anys, incloent "Mort al dictador". A Tabriz, al nord-oest del país, un vídeo difós per IHR mostra policies disparant gasos lacrimògens contra els manifestants. Igualment se sent soroll de trets. Segons vídeos recents publicats per l'AFP sobre les manifestacions, la policia antiavalots va aporregar els manifestants i diversos estudiants van trencar grans imatges del Guia Suprem i del seu predecessor, l'imam Khomeini. En altres imatges es pot veure els manifestants corejant el lema "Dona, vida, llibertat", i algunes dones arrencant-se el vel i llançant-lo a una pira, o tallant-se els cabells a manera de protesta. Ja s'han registrat més de 1.200 arrestos al nord del país, única zona de l'Iran on les autoritats van comunicar quantes detencions van efectuar. Unes 450 persones van ser detingudes a Mazandaran i més de 700 a la província veïna de Gilan, segons mitjans oficials. Segons el Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CJP), 20 reporters han estat detinguts des de l'inici de les protestes.

Armènia entrega a Turquia dos militants kurds

 

Leheng (Atilla Çiçek) Alişer (Hüseyin Yıldırım) de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG), ala militar del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) han estat lliurats a l'estat turc per l'estat armeni. "No és realista que els nostres amics fossin presoso per l'estat turc en una operació. En realitat, estan detinguts pel govern armeni des del novembre de 2021. Els nostres amics Leheng i Alişer van ser lliurats a l'estat turc com a conseqüència de la traïció, i amb aquesta notícia falsa es va intentar amagar la traïció del govern armeni".

L'Iran llença atacs amb artilleria i drons contra la resistència kurda per provar d'aturar la revolta de dones contra el hijab

La Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha assegurat aquest dilluns haver dut a terme nous atacs amb artilleria i drons contra posicions de "grups " a la regió semiautònoma del Kurdistan iraquià, sense que de moment hi hagi informacions sobre víctimes. La Força de Terra de la Guàrdia Revolucionària iraniana (declarada "terrorista" pels EUA entra d'altres estats) ha ressaltat que els objectius atacats inclouen "centres d'entrenament i operacions" de "grups" kurds, després de l'inici d'atacs a la regió durant la jornada de dissabte, segons ha recollit l'agència iraniana de notícies Tasnim.

L'alcalde de la ciutat iraquiana de Sidakan, Ihsan Chalabi, ha confirmat l'impacte de diversos projectils d'artilleria, com ha informat la cadena de televisió kurda Rudaw, que ha assenyalat que fins ara no hi ha informacions sobre morts o ferits. Les autoritats de l'Iran han afirmat que aquests atacs arriben en resposta a suposats intents de "grups" d'incitar protestes al país en el marc de les mobilitzacions per la mort d'una dona detinguda a Teheran per portar mal posat el vel.

En aquest sentit, la Guàrdia Revolucionària va subratllar dissabte que "les forces iranianes han donat una resposta decisiva a l'agressió dels darrers dies per part de grups contrarevolucionaris contra la frontera i diverses bases frontereres". L'Iran ha portat a terme diversos atacs en els últims mesos contra punts de la regió semiautònoma del Kurdistan iraquià contra suposats objectius del Mossad i de grups armats kurds, entre els quals figuren les Forces de Defensa del Kurdistan Oriental (YRK) --braç armat del Partit per una Vida Lliure per al Kurdistan (PJAK)--. L'Iran té uns set milions de kurds, cosa que representa prop d'un deu per cent de la població. La majoria viuen a la regió de Kurdistan, situada al nord-oest del país, al costat de la frontera amb l'Iraq.

PDKI: 'Aquest silenci opressiu a la societat internacional davant la difícil situació dels kurds a l'Iran s'ha de trencar'

Carta oberta (núm. 1) a la comunitat internacional

El 13 de setembre de 2022, una noia kurda de 22 anys de la ciutat de Saqez anomenada Mahsa Amini, va ser colpejada fins a mort per la policia moral iraniana a Teheran. Va ser acusada de no portar el Hijab correctament. Malauradament, les ferides que va patir durant la seva breu detenció a la seu de la Policia de Moral de Teheran la van fer morir tres dies després mentre estava en coma. La tràgica mort d'aquesta innocent noia kurda va provocar una onada de disturbis i manifestacions al Kurdistan oriental i a tot l'Iran.

En el sistema inhumà de la República Islàmica, les dones i les nenes kurdes es troben a la intersecció de les desigualtats tant ètniques com de gènere i són les més sotmeses i oprimides. Les lleis endarrerides del país, que permeten a l'estat interferir en els afers més privats d'un individu, inclosa la roba, han legalitzat els crims comesos per les forces opressores del règim contra les dones. En resposta a les demandes legítimes de la gent, el règim envia les seves forces repressives al carrer per utilitzar la força letal i rondes en viu.

El règim islàmic a l'Iran no tolera les manifestacions pacífiques. En el moment d'escriure aquesta carta (22 de setembre de 2022), almenys 20 civils han estat assassinats i centenars d'altres estan greument ferits per trets directes a diverses ciutats i pobles del Kurdistan oriental. En les nostres futures cartes es proporcionarà informació detallada sobre el nombre de morts i ferits.

Segons els informes preliminars del Kurdistan oriental, el règim iranià ha tancat Internet a moltes ciutats i ha filtrat diverses aplicacions de xarxes socials per controlar l'espai en línia i evitar que arribin notícies al món sobre les protestes i la violència utilitzada contra ciutadans desarmats.

Fem una crida a la comunitat internacional, les agències governamentals, les ONG i els activistes dels drets humans perquè alcen la veu en suport dels kurds al Kurdistan oriental. Aquest silenci opressiu a la societat internacional davant la difícil situació dels kurds a l'Iran s'ha de trencar i la comunitat internacional hauria de fer que el règim iranià sigui responsable dels seus crims contra els seus propis ciutadans. És imprescindible que la comunitat internacional s'adoni que el camí cap a un règim responsable a Teheran passa per resoldre les desigualtats ètniques i de gènere.

Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran, Oficina de Relacions Exteriors, 22 de setembre de 2022

Persones assassinades per la policia islàmica iraniana des de divendres 16 de setembre en les protestes contra el hijab.

HBDH crema una fàbrica de cosmètics turcs a Esmirna

 

En una declaració escrita, la milícia Fırat Çaplık del Halkların Birleşik Devrim Hareketi, Moviment Revolucionari Units dels Pobles (HBDH) va informar que va dur a terme una acció de sabotatge contra una fàbrica del districte de Torbalı d'Esmirna. De la declaració: "A les hores del matí del 17 de setembre, es va produir un gran incendi a la fàbrica de cosmètics al barri de Yazıbaşı a İzmir Torbalı com a conseqüència del sabotatge que vam organitzar amb una tècnica especial. El foc es va estendre a tota la fàbrica, des d'allà es va estendre a la fàbrica d'envasos d'espècies i a la zona on es trobaven els dipòsits . Hi va haver explosions successives. Els vehicles del pati de la fàbrica van quedar inutilitzables".

 Per a saber-ne més:
- Neix l'HBDH, el front d'organitzacions revolucionaries contra la deriva autoritària del govern turc
En espanyol

 

Moren 9 militars turcs i 2 guerrillers en combats a Cûdî

Segons les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star): “Com a resultat de les accions realitzades per les nostres forces des de Botan fins a Zap i Metina (Kurdistan de l'Iraq); 9 invasors van ser castigats, 1 invasor va ser ferit. Al mateix temps, 1 posició va ser destruïda". El 7 de setembre de 2022 es van produir intensos enfrontaments entre els invasors i les nostres forces als vessants de Mistê Eli a la zona de Cûdî, i la zona va ser fortament bombardejada. Els nostres companys Şehla Tekin, de Colemêrg (YJA-Star) i Emrah Duman (HPG) de Wan que van lluitar heroicament fins al darrer alè en els conflictes i els bombardeigs en curs, van arribar al martiri. Els nostres companys Ezda i Mahir, que van mostrar una resistència èpica a la zona de Cûd^^i on van viure durant molt de temps, i es van venjar de les massacres contra el nostre poble.

Şehla Tekin

Emrah Duman

Parlen les YPJ, milícia feminista kurda de Síria: 'Cremar el hijab és calcinar el cervell d'un sistema dominat pels homes'

Continuen les protestes contra la detenció de Mahsa Amini, de 22 anys, per part de la "policia de la moral islàmica" al·legant que els seus cabells es veien, i el seu assassinat com a conseqüència de la tortura a l'Iran. Milers de persones a Rojhilat i moltes ciutats de l'Iran fa dies que protesten contra el règim iranià als carrers. Hores d'ara almenys 31 persones han mort en diferents ciutats de l'Iran iranià durant els greus enfrontaments entre les forces de seguretat i els manifestants que des de dissabte passat protesten massivament per denunciar la mort de Mahsa Amini i el hijab (mocador islàmic per a dones). La jove va perdre la vida després de ser arrestada per la policia a Teheran per no portar el vel "correctament". Segons dades publicades per l'ONG de drets humans Hengaw, a més dels manifestants morts, unes 450 persones haurien resultat ferides durant els enfrontaments i 600 detingudes a la zona kurda de l'Iran. Hores d'ara es comptabilitzen, només al Kurdistan, les següents víctimes mortals: 

Urmia: Farjad darwishi, Abdulla Mohammadpour, Matin Abdullapour, ans Dansh Rahnima.

Shno- Urmia province: Amin Marafat (16 anys), Milan Haqiqi, and Sadruddin Litani.

Diwandara: Foad Qadimi and  Mohsen Mohammadi

Saqez: Faridoun Mahmoudi

Kermashan: Mino Majidi

West Islamabad: Saeid Mohammadi

Ilam: Mohsen Qaisari

Dehgolan: Reza Lotfi

Piranshahr: Zakarya Khayal

Les manifestacions van esclatar després del funeral de la jove a la seva ciutat natal, Saqquez, a la regió del Kurdistan, símbol de la resistència autònoma i focus històric de repressió de les forces de seguretat. La mort d’Amini ha desfermat les protestes més multitudinàries contra el hijab obligatori des de l’establiment de la República Islàmica, fa 43 anys.

Rohilat Afrin, membre del Comandament General de les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ), va respondre al diari Ronahi sobre l'aixecament a Rojhilat i l'Iran. 

Com avalueu el sistema del règim iranià i la il·legalitat contra les dones?

El sistema de l'Iran està especialment contra les dones, es basa en una mentalitat dominada pels homes. Les lleis que l'Iran anomena l'anomenat dret a protegir les dones són polítiques que neguen la llengua, la cultura i el poder de les dones. A l'Iran, les dones no tenen cap dret. Per tant, no podem dir que hi hagi drets i protecció de les dones a l'Iran. Perquè en el sistema iranià, les dones no són acceptades com a lliure albir. Podem definir el sistema iranià de la següent manera; primer les lleis de l'aiatol·là Khamenei, seguides pel ministeri. El poble és vist com el més baix i les dones com esclaves. Aquest fet no és només una situació actual, existeix des de la història. Les dones a l'Iran estan constantment exposades a la violència en tots els camps. 

Per què el sistema iranià està en contra de l'alliberament de les dones? Vull dir, per què implementa polítiques especials per a les dones?

En la història de l'Iran, les dones van tenir un lloc i un poder molt importants en les revolucions del Kurdistan oriental abans de 1979 i en les revoltes populars contra la dictadura. Van liderar les revoltes i es van revoltar contra la dictadura. A més, les dones es van convertir en guardianes de la llengua, la cultura i la història. Per aquest motiu, la lluitadora kurda sempre crea por a la República Iraniana.

No només a l'Iran, sinó allà on una dona kurda es revolta contra l'enemic, crea por al cor dels poders dominants. No només les dones kurdes, sinó també les dones balutx, àzeri i perses han pres consciència i s'han desenvolupat. Van investigar el sistema dominat pels homes, el règim iranià, i van reconèixer el sistema. També tenen una posició conscient contra aquest sistema. Veiem que les dones sempre han liderat les revoltes i les revolucions de la història.

Per això sempre són les dones les que són torturades al sistema iranià, perquè és la dona qui pot guanyar la llibertat i salvar la societat dels dictadors. Això fa que l'Iran i tots els governs tinguin por del poder de les dones, especialment les kurdes. El règim iranià està cometent el vici més gran en nom de la moralitat i s'apunta a dones de tots els costats. L'Iran sap que les dones són el poder que defensarà una política alternativa contra el seu règim feixista i alliberarà la societat, de manera que les dones sempre estan a punt.

Atemorit per les protestes que s'estan produint des de fa dies, l'estat iranià ha augmentat encara més els seus atacs contra activistes, especialment dones. Quina és la causa d'aquest pànic? Per què es dirigeixen específicament a les dones kurdes?

El govern iranià vol esclavitzar el poble mitjançant una política de fam. La gent de Rojhilat va reaccionar a aquesta política aixecant-se sota el lideratge de les dones. Aquesta revolta va crear una gran por al règim iranià. Per això, atacava el poble i volia fer callar la veu del poble el més aviat possible. Allà on va esclatar una rebel·lió a l'Iran, el règim va assassinar centenars de dones sota el nom de xaria, sota el nom d'honor. Perquè són les dones, especialment les kurdes, les que poden salvar aquesta societat de l'esclavitud del règim. Això fa que les dones esdevinguin l'objectiu del règim i de tots els poders.

Després de l'assassinat de Mahsa Amini, les dones de Rojhilat van sortir al camp, es van cremar el mocador i es van tallar els cabells. Com veus aquestes reaccions com a forces de la revolució de Rojava?

Mahsa Amini és una de les dones assassinades pel règim iranià. Per protestar contra l'assassinat de  mahsa, les dones de Rojhilat tornen a sortir al carrer i diuen que ja n'hi ha prou per a la dictadura i el règim islàmic. Podem descriure les accions realitzades per les dones de Rojhilat (Kurdistan de l'Iran, ND KudisCat) com una espurna de revolució liderada per dones. Les accions per protegir Jîna Emini poden conduir a l'inici de la revolució a Rojhilat. Perquè sortir, treure's el mocador i cremar-lo és calcinar el cervell del sistema dominat pels homes. La integritat de l'esperit femení es veu en aquestes accions. Si les dones es cuiden mútuament amb una veu i una ànima, definitivament seran alliberades.

Com a YPJ, tens una crida a fer per a les dones activistes?

En aquesta situació, la nostra crida a les quatre parts del Kurdistan i a les dones del món; Organitza't i defensa't. Això és molt important i necessari. No hem de renunciar mai a això. De la mateixa manera que compartim el nostre dolor junts, també hem de fer els passos que hem fet junts cap a la llibertat. Com a YPJ, estem al costat de les dones activistes amb totes les nostres forces. Creiem que hi haurà una revolució liderada per dones kurdes a Rojhilat. Com YPJ, estem al costat de totes les dones lluitadores i les saludem.

 

 

Anonymous fa caure els llocs web del govern de l'Iran en suport a la revolta de les dones contra el hijab

El 19 de setembre es va declarar una vaga general a moltes ciutats del Kurdistan oriental i l'Iran per protestar per la mort d'una jove kurda anomenada Mahsa Amini, que va ser torturada fins a mort per les forces iranianes per no portar el hijab correctament. Les forces del règim iranià van atacar els manifestants i les cases dels ciutadans després que la gent sortís al carrer a moltes ciutats. Avui Anonymous ha compartit un vídeo a Twitter donant suport a la lluita del poble de tot l'Iran contra l'opressió del règim i va anunciar que atacaria els llocs web del govern de l'Iran.

Capturada l'islamista Riweyda Hemud Salim, cap de la xarxa assassina de l'Estat Islàmic a Síria

Aquesta és Riweyda Hemud Salim. Va ser arrestada durant l'operació de seguretat en curs contra les cèl·lules de l'Estat Islàmic (IS) al camp d'al Hol. Té com a noms en codi: Umm Omar, Umm Tican, Umm Cuma, Umm Cuneyd. Nascuda el 1989, a l'Iraq. Detinguda: 7/9/22, al campament al-Hol. Es va unir a les cèl·lules de l'IS al campament a finals del 2019, creat la unitat especial “Ansar Al Afifat Bataillon” amb l'objectiu: matar les forces de seguretat del campament i les dones que no segueixen les regles de l'IS. 

Salim és responsable de desenes d'assassinats dins del campament. Tenia connexions amb cèl·lules de l'IS fora del campament. Una dona (Umida Ummihemed) va matar amb un martell, el seu cos va ser llençat a la canalització. Va assassinar altres dones amb armes de contraban. En l'interrogatori ellaa dir: "No em penedeixo de cap d'aquestes accions".

 

38 ferits per trets policials i 13 detinguts en les protestes contra l'assassinat de Masha Amini per no dur del tot posat el hijab

Les protestes civils a les ciutats kurdes de Saqqez i Sanandaj, al Rojhilat, es van tornar violentes amb la intervenció de les forces de seguretat. Segons les estadístiques de l'organització de drets humans  Hengaw, almenys 38 persones van resultar ferides en aquestes dues ciutats per foc directe i càrregues de porra de les forces especials, i 13 persones van ser detingudes.

Durant les protestes de dissabte a Saqqez, almenys 33 persones van resultar ferides per foc directe de les forces especials, 5 de les quals van ser traslladades als centres mèdics de Tabriz a causa del deteriorament del seu estat físic. Parsa Sehat, de 23 anys, Nechirvan Maroufi, de 18 anys, i Kian Derakhshan, juntament amb dues persones més que van resultar ferides a l'ull, van ser traslladats als centres mèdics de Tabriz a causa del seu greu estat físic. Fonts de Hengaw han informat que 14 persones ferides en les protestes de dissabte a Saqqez es troben actualment hospitalitzades a l'hospital Shafa d'aquesta ciutat i, tot i estar ferides i hospitalitzades, els agents de seguretat els van pressionar i els van interrogar. Així mateix, els informes rebuts per Hengaw indiquen que les institucions de seguretat de Saqqez han amenaçat el personal de l'hospital per informar de la situació i del nombre de ferits.

D'altra banda, en les protestes de dissabte a la nit a Sanandaj, almenys 5 ciutadans van resultar ferits, tres d'ells van resultar ferits per escopetes, i 2 persones, una de les quals és una adolescent de 14 anys, van resultar ferides per cops i porres. . Han estat ingressats a l'hospital. A Saqqez, almenys 8 ciutadans han estat arrestats per les agències de seguretat, i cinc d'ells, identificats com Arian Majidzadeh, de 17 anys, Midia Rahimi, de 17, Ahwan Houshmand, Kamyar Heydari i Bahram Didar, han estat confirmats fins ara a Hengaw.

La guerrilla kurda mata 20 militars turcs

La resistència de les Hêzên Parastina Gel (HPG, Forces de Defensa Popular) contra l'operació d'invasió de l'exèrcit colonial turc continua ininterrompudament. Com a resultat de les accions efectives de la guerrilla de la llibertat, 20 invasors van ser morts, 4 invasors van resultar ferits i 1 posició va ser destruïda. L'exèrcit turc invasor va bombardejar les zones de resistència 23 vegades amb bombes nuclears tàctiques i armes químiques d'alta intensitat, 10 vegades amb avions de guerra i desenes de vegades amb obusos i armes pesades. En els combats van morir també dos milicians de les HPG: Harun Hazır, de Wan, i Qeddûr Şêx Salih, de Kobanê, a Metîna, el 7 de setembre.

                                                                        Harun Hazır

                                                                    Qeddûr Şêx Salih

Apareix mort un altre pres polític kurd a Turquia

El pres polític Barış Keve va morir en una cel·la d'aïllament a la presó de Malatya Akçadağ, on havia estat detingut durant una setmana. Barış Keve, detingut durant una setmana a la presó tipus T de Malatya Akçadağ, va morir en aïllament. El pres polític kurd tenia 25 anys. L'administració de la presó va trucar a la família de Keve diumenge al vespre a les 10 del vespre per informar-los que Barış Keve s'havia suïcidat. Després de la notícia de la mort del jove, la família que viu a Çatak, província de Van, va viatjar a Malatya.

Comunitat de Dones del Kurdistan (KJK) : "condemnem amb ira i odi l'assassinat de Mahsa Amini per part de la policia moral iraniana"

La kurda Mahsa Amini va ser arrestada aquest dimarts 13 durant una visita familiar a la capital iraniana, Teheran, per l'anomenada policia de duanes i religió perquè no portava el hijab tal com s'havia prescrit. En custòdia policial, va ser colpejada i va patir una hemorràgia cerebral mortal. Va morir divendres a un hospital de Teheran.

"La mentalitat patriarcal continua matant dones a tot arreu. Com a Moviment d'Alliberament de les Dones Kurdes, condemnem amb ira i odi l'assassinat de Jina (dona en kurd) Mahsa Amini per part de la policia moral iraniana. Donem la benvinguda a l'aixecament de les dones a l'Iran i al Kurdistan oriental contra aquesta atrocitat. Oferim el nostre condol a la família de Mahsa Amini, als seus familiars i al poble kurd", ha dit avui la Comunitat de Dones del Kurdistan (Komalên Jinên Kurdistan, KJK) en un comunicat.

La Coordinació KJK va assenyalar que l'assassinat de la jove és només l'últim exemple de les pràctiques feminicides del règim islàmic iranià: "A mesura que la tortura de les dones de l'estat misògin iranià es normalitza en tots els àmbits de la vida i es sistematitzen i legitimen les pràctiques inhumanes contra les dones, l'opressió i les massacres han augmentat. El sistema de govern opressiu i masclista a l'Iran es manifesta en el tiroteig de dones, el seu assassinat per tortura davant els ulls de tot el món, la seva violació i la introducció del matrimoni infantil. els estats feixistes misògins, que tenen el seu caldo de cultiu en el sexisme, el fanatisme religiós, el sectarisme, el nacionalisme i la dominació, continuen massacrant dones, explotant-les, expulsant-les de casa seva, deixant-les sense feina i sense llar”.

Mahsa Amini torturada fins la mort per no cobrir totalment els cabells amb el hijab (mocador islàmic) a l'Iran

Mahsa Amini, de 22 anys va ser copejada mentre estava dins d'una furgoneta de la policia quan la van detenir a Teheran dimarts 13 de setembre. La policia ha negat les acusacions, dient que Amini "va patir un sobtat problema cardíac". Aquest és el darrer d'una sèrie de reportis sobre brutalitat contra dones per part de les autoritats de l'Iran les darreres setmanes. La família d'Amini diu que era una dona jove i saludable, i que no tenia condicions mèdiques que poguessin explicar un problema cardíac sobtat. Posteriorment se li han detectat cops per tot el cap confirmant la tortura patida. Tot i això, se'ls va informar que l'havien portat a l'hospital unes hores després del seu arrest i la família va dir que va estar en coma abans de morir divendres 16 de setembre. La policia de Teheran va dir que Amini havia estat arrestada per "justificació i educació" sobre l'ús del hijab, el vel que és obligatori per a totes les dones a l'Iran. La seva mort es produeix enmig de creixents informes sobre actes repressius contra dones, inclòs prohibir-los l'ingrés a oficines governamentals i bancs a les que es considera que no compleixen el codi de vestimenta islàmic.

Molts iranians, inclosos alguns partidaris del govern, estan expressant la seva indignació a les xarxes socials per l'existència mateixa de les Patrulles d'Orientació de la policia moral que s'encarreguen de fer complir els codis de vestimenta, que han anomenat amb el hashtag " Patrulles Assassines". Han aparegut vídeos a les xarxes socials que semblen mostrar agents detenint dones, arrossegant-les per terra i portant-les per força. Molts iranians culpen directament d'aquests casos el líder suprem Ali Khamenei. Un antic discurs que s'està compartint a través de les xarxes socials justifica el paper de la policia de la moral i insisteix que, sota el règim islàmic, les dones han de ser obligades a observar el codi de vestimenta islàmic.

El pare de la víctima, Amjad Amini, ha denunciat que la seva filla va ser colpejada al cap dins de la furgoneta policial. També ha parlat de les "mentides" i "censura" del govern islàmic i que li han negat el dret a una autòpsia.  Els partits afiliats al Centre de Cooperació del Partit Democràtic del Kurdistan iranià (PDKI Reunificat, dues faccions de Komala i Sazmani Xebat), així com al Partit Comunista Iranià-Kurdistan, un grup de partits al Kurdistan oriental, el PAK (Partit per la Llibertat al Kurdistan), el Partit per una Vida Lliure al Kurdistan (PJAK) i la Societat Democràtica i Lliure del Kurdistan Oriental (KODAR) organitzacions de la societat civil i activistes polítics han fet una crida a participar en la vaga general. van convocar dilluns una vaga general sota el lema "Jin jiyan azadi" (La dona, la vida, la llibertat) i "Les Màrtirs són immortals", per protestar contra l'assassinat de Mahsa Amini per part de l'estat iranià.

Balanç de les HPG després de 5 mesos de combats en la invasió turca: 2132 invasors morts, 10 helicòpters abatuts

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) han actuat en equips de túnel i equips mòbils que lluiten professionalment amb un alt rendiment de combat. Fins a 1881 accions es van dur a terme utilitzant hàbilment les forces de defensa aèria, l'operació revolucionària, la incursió, la infiltració, el sabotatge, l'assassinat, l'emboscada, les armes pesades, el cop d'estat i les tàctiques de guerrilla coordinades. En aquestes accions, pel que es va poder detectar, 2132 invasors turcs van ser morts i 10 helicòpters van ser abatuts i destruïts. Com que no es coneix exactament el nombre d'ocupants dels helicòpters abatuts, no estan inclosos en aquestes xifres.


Els mitjans de guerra estatals i privats turcs, que van ocultar les seves pèrdues i la realitat de la guerra al poble turc i a l'opinió pública, es van refugiar de nou en la mentida. Tanmateix, aquest procés bèl·lic va ser documentat i filmat per les forces kurdes dins de les seves possibilitats. Tots els aspectes de la guerra, inclosos els noms i proves dels soldats castigats, es van fer públics. Sobre aquesta base, es van emetre a Gerîla TV les imatges de 43 accions guerrilleres reeixides i fructíferes que es van poder enregistrar. Les HPG també han comptabilitzat 290 militars turcs ferits. L'avaluació de les HPG va del 14 d'abril al 14 de setembre d'enguany.

40 è Aniversari, avui, de la mort en vaga de fam d'Akif Yilmaz

 

Avui fa 40 anys moria en la protesta del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) el militant Akif Yilmaz. Dies abans moririem en la mateixa protesta Kemal Pir i Hayri Durmuş, i el 17 de setembre de 1982 ho faria Ali Çiçek. El juliol de 1.982 el PKK es va declarar en vaga de fam indefinida a la presó d'Amed (Diyarbakir en turc). Els seus militants denunciaven el tracte inhumà patit sota els turcs i la situació extrema que vivien a més de voler ser reconeguts com a presos polítics. Yilmaz era un militant de base del PKK, dels anònims imprescindibles per a fer canvis, dels qui no signen articles, sinó lluiten al carrer fins al final. 

 

Akif Yilmaz, "no és possible viure sense la comuna"

Akif Yılmaz, que no estava a la vista quan es va declarar la vaga de fam al tribunal, només es va assabentar del dejuni de la mort quan aquells que van anar a la vista van ser portats a les seves cel·les a última hora del vespre. Aquell mateix vespre, sense perdre temps, va trucar a les barres de la cel·la i va trucar als guàrdies dient que s’havia unit a la vaga de fam i que volia anar als seus companys. Akif Yılmaz va ser un dels que es van unir a Apo de la regió de Serhat els primers anys de la lluita. Sempre va estar a primera línia mentre va viure. Va ser capturat mentre lluitava a la regió d'Amed. 

 

Yilmaz havia nascut l'u de gener de 1956 a Kars o Ardahan, al Kurdistan de Turquia, i era molt pobre. El 2 de maig de 1980 va ser detingut i enviat a una presó militar. Destacava per la seva disciplina, maduresa i humiltat. Va ser un revolucionari humil, sacrificat i valent, que no tenia límits en la seva lleialtat a Öçalan, al partit i al poble. Cinc persones s’allotjaven a la seva cel·la. En dir "no és possible viure sense la comuna", es va avançar a la recerca de la vida individual i va revelar primer tot el que li pertanyia la vida en comunitat. Va ser un soldat de la comuna que es va solidaritzar en aquestes condicions enviant secretament una petita quantitat de pebre mòlt als seus amics castigats amb tortures. Després de 63 dies de vaga de fam va morir. 

Yusuf Güneş, condemnat a presó per compartir un vídeo musical en kurd al seu compte de xarxes socials

Yusuf Güneş, que va ser jutjat per compartir un vídeo musical kurd al seu compte de xarxes socials, va ser condemnat a 1 any, 6 mesos i 22 dies en la primera vista. La fiscalia en cap d'Elaziğ va iniciar una investigació contra Güneş, que va compartir cançons a les xarxes socials en 3 dates diferents el 2021. Com a part de la investigació, Güneş va ser detingut a Istanbul el 4 d'abril de 2022 i portat al jutjat d'Istanbul a Çağlayan per declarar a la Fiscalia en cap d'Elazığ. Güneş va dir que ell mateix compartia les publicacions i que no coneixia Kurmancî, i que no sabia quin tipus d'expressions s'incloïen a les lletres. Va afegir que no va cantar al vídeo.

El sistema d'universitats a Rojava, Kurdistan de Síria

Actualment hi ha tres universitats (a Qamishli, Kobanê i Raqqa) amb un sistema d'educació terciària naixent que ofereix una educació de qualitat, recolzada pels valors de l'AANES (Auto Administració del Nord i Est de Síria) d'organització horitzontal, alliberament de les dones i ajuda mútua. Aquest informe, la primera guia en anglès per a les universitats del NES, ofereix als lectors un esbós de la situació actual de les universitats, les seves aspiracions i els propers reptes. Troba que un dels aspectes crucials que determinen l'èxit o el fracàs d'aquest sistema jove serà la seva capacitat per connectar amb institucions externes. Les 3 universitats estan compromeses amb aquest objectiu, però l'absència de reconeixement polític, la guerra i la manca de finançament adequat impedeixen que les universitats de NES puguin assolir tot el seu potencial.

Aniversari, avui, de la mort en vaga de fam del pres polític kurd Mehmet Hayri Durmus

Mehmet Xeyri Durmuş va néixer l'any 1955 al poble de Qumike de Çewlik. Va estudiar fins al batxillerat a Çewliki. Després, la Facultat de Medicina de la Universitat d'Ankara. Des del principi de la seva vida, Xeyrî Durmuş va tenir grans aspiracions i ambicions. Quan va anar a la Universitat va ser influenciat per les idees revolucionàries. Fins i tot a la universitat, la relació de Xeyrî amb la lluita per la llibertat de les persones és cada cop més gran. En aquells anys, s'investigava la veritat del marxisme, el leninisme. A finals de 1975 va conèixer el grup Apoista. Aquest grup apoista, que va començar amb poques persones, després es va canviar pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Xeyrî Durmuş va deixar la universitat el 1977 i va actuar com a revolucionari. A Çewlik, Amed, Merdin i Riha, va participar en activitats d'organització de persones. El líder del Moviment per la Llibertat, Mehmet Xeyri Durmuş, va participar en el 1r congrés fundacional del PKK el 27 de novembre de 1978. També va tenir un paper important en la creació del reglament del PKK. El 30 de juliol de 1979 es va anunciar a tot el món el nom del Partit dels Treballadors del Kurdistan amb l'esdeveniment Sewereg. El mateix any, Kheyri Durmuş, Mazlum Doğan, Kemal Pir, Sakine Cansız i Mustafa Karasu, molts patriotes i milers de persones van ser arrestats.

Aquestes persones van ser oprimides i torturades d'una manera que poques vegades s'ha vist en la història de la humanitat. Aquells revolucionaris van iniciar activament una resistència sense igual contra l'opressió i la tortura. La fermesa i la resistència honorable dels revolucionaris contra tota mena de tortures s'han convertit en una donació entre el poble. Aquesta situació va continuar així des del cop d'estat feixista del 12 de setembre fins al dejuni de la mort de 1982. Xeyrî Durmuş va iniciar la resistència el 14 de juliol contra la crueltat i l'opressió.

El dia 61, el 12 de setembre, es va incorporar a les files dels màrtirs de la revolució. Abans de morir, Xeyrî va fer aquest testament;

“Abans de ser detingut i després de ser detingut, no vaig complir amb les meves obligacions de partit.
"Que escriguin a la meva tomba, ho dec al meu poble".

Jinên Tîrêjên Rojê: 3 policies ferits, una fàbrica i 12 vehicles de luxe van ser cremats

Segons el comunicat de la Iniciativa de les Dones del Sol (Jinên Tîrêjên Rojê, JTR), les actuacions van tenir lloc els dies 5 i 6 de setembre. El 6 de setembre, al districte de Hendek de Sakarya, "una fàbrica de productes químics i 4 vehicles de luxe pertanyents al feixista de l'AKP Hakan Adalı van ser incendiats i inutilitzats".

 

Korucular: Turquia ja té 54.000 kurds col·laboracionistes en nòmina per reprimir el moviment d'alliberament nacional

Els crims comesos pels guàrdies civils o guàrdies de poble, designats oficialment com a forces paramilitars contra el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) al sud-est de Turquia, han augmentat significativament els darrers anys. Els delictes comesos pels guàrdies inclouen habitualment l'agressió sexual contra nens, la violació, l'assassinat de dones i la producció i comerç de drogues il·lícites. Es calcula que hi ha uns 54.000 membres del grup paramilitar armat per Turquia amb col·laboracionistes kurds coneguts com a korucular i anomenats oficialment Türkiye Güvenlik Köy Korucuları. 

Un tribunal turc prohibeix, confisca i ordena destruïr un llibre de la presa kurda Figen Yüksekdağ

Un tribunal turc ha emès la prohibició de la distribució i venda del llibre titulat "Murs per destruir" escrit per l'antic copresidenta del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), Figen Yüksekdağ. El tribunal va afirmar que la política va fer propaganda per a una organització "terrorista" al seu llibre. També es confiscaran i es destruiran còpies del llibre.

El tribunal va definir les línies en un capítol del llibre, titulat "El meu cap de núvols", en el qual Yüksekdağ va descriure la resistència a l'autogovern al Kurdistan: "La humanitat pateix dolor a la vora del no-res, mentre els soterranis estan cremant, incendiats per la foscor i els nadons de les cases desertes reben un tret al cap". El 6è Tribunal Penal de Pau d'Antalya va afirmar que els membres de l'"organització terrorista", és a dir, el PKK, van ser elogiats amb la frase "nadons en cases desertes".

Figen Yüksekdağ és la cofundadora del Partit Socialista de l'Oprimit (Ezilenlerin Sosyalist Partisi, ESP) i n'ha presidit fins al setembre de 2014. Després de dimitir del càrrec, es va incorporar a l'HDP. El mateix any, l'ESP es va unir a l'HDP, que actua com a paraigua per a diverses petites festes. Al segon congrés de HDP, Figen Yüksekdağ va ser escollit copresidenta de HDP el 22 de juny de 2014. Juntament amb l'altra copresident, Selahattin Demirtaş, i nombrosos altres diputats de HDP, va ser arrestada el 4 de novembre de 2016 a instigació del president turc Recep Tayyip Erdoğan. Des de llavors, està detinguda a la presó de màxima seguretat de Kandıra.

Avui fa 40 anys moria en vaga de fam Kemal Pir, militant del PKK

La història de Kemal Pir és la de la dignitat, del compromís sense rebre res a canvi, de l’idealisme per sobre del materialisme. Pir era era lazi, no kurd. Els lazis són un grup ètnic d'origen caucàsic amb una llengua propera al georgià. Actualment sobreviuen un nombre indeterminat entre 45.000 i 500.000 dels que un terç parlen la llengua laz. La seva regió, prop de Trebisonda, és a la costa del Mar Negre. Tot i ser originàriament cristians foren convertits a l'islam i actualment el seu nivell de turquificació és altíssim. Per tot plegat Kemal Pir, ètnicament lazi, era a tots els efectes un turc.

Kemal Pir, nascut el 1.952, es va comprometre amb la causa kurda perquè entenia que aquesta anava lligada intrínsecament a la transformació social. Va començar a militar com a marxista-leninista a la universitat d'Ankara primer en el grup Revolucionaris del Kurdistan i després dins el grup Ankara Demokratik Yüksek Öğrenim Derneği fundat l'any 1975. Allà va conéixer a Abdullah Öcalan, Mazlum Doğan i actuals dirigents del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) com Cemil Bayık, Duran Kalkan, Rıza Altun o Mustafa Karasu. El treball ideològic de Pir fou fonamental per posar les bases doctrinals del PKK. Seu, i d’Haki Karer, és el primer lema del PKK: “La revolució de Turquia ha de passar pel Kurdistan”.

I no eren només paraules. Pir no era un teòric sinó complementava el seu treball ideològic amb l'activisme a primera línia. El 3 de juny de 1977 fou capturat a Ankara per dur una arma de foc. Una vegada a la presó va aconseguir escapar per caure, una segona vegada, en mans de la policia turca el 17 de novembre de 1978. Per segona vegada va escapar de la presó en una operació del PKK el 15 de juliol de 1979. Va aconseguir creuar la frontera i es va instal·lar primer a Palestina i després al Líban on va formar les primeres fornades de militants del partit. Encara faltaven cinc anys per a que el PKK passés a la lluita armada.

La tardor de 1980 va tornar a l'interior i fou detectat i detingut. Mai més tornaria a ser lliure. Fou torturat fins a límits inhumans i condemnat a mort. El 15 de juliol de 1.982 es va declarar en vaga de fam indefinida a la presó d'Amed (Diyarbakir en turc) amb d'altres militants com Mehmet Hayri Durmuş, Akif Yılmaz i Ali Çiçek. Denunciaven les tortures patides pels seus captors turcs. Després de 55 dies de protesta Kemal Pir va morir, literalment d’inanició, per les seves idees el 7 de setembre de 1.982. Hayri Durmuş va morir cinc dies més tard, Yılmaz el 15 i Ali Çiçek el 17 de setembre de 1.982.

Un dels darrers desitjos de Kemal Pir fou que la resistència vengés les humiliacions i tortures patides a presó. El responsable de la d'Amed, era el comandant turc Oktay Yıldıran. El 22 d'octubre de 1988 fou executat amb tres trets al cap en un autobús. L'autor de l'acció li va dir, abans de matar-lo, "Et saluda el laz Kemal".




Per a saber-ne més es pot consultar el llibre 'Kurdistan, el poble del sol' de l'editorial Tigre de Paper.

L’Iran condemna la mort dues dones, per ser lesbianes cristianes, al Kurdistan Oest

Zahra Sediqi Hamedani i Elham Chubdar, dues dones de 31 i 24 anys que han estat sentenciades a pena de mort per haver donat suport a la comunitat LGTB. La pena va ser confirmada ahir per l’agència de notícies Irna, hores després que l’organització Hengaw, que documenta les violacions de drets humans, anunciés que havia rebut notícies que l’oficina del fiscal de la regió d’Urmiya, al Kurdistan iranià, havia notificat a aquestes dues dones el que seria el seu desenllaç. Des de la instauració de la República Islàmica, el 1979, l’homosexualitat a l’ Iran es castiga amb pena de mort, però activistes que lluiten pels drets de la comunitat LGTB han denunciat els últims mesos que la persecució actualment s’estén als que advoquen pels seus drets a les xarxes socials. Els acusen de difondre “propaganda”. Hengaw en un comunicat, les dues activistes van ser acusades per la Fiscalia d’Urmiya del delicte de “corrupció a la terra” a través de “promoure l’homosexualitat, promoure el cristianisme” i “comunicar-se amb premsa opositora a la República Islàmica”. 

Aquestes acusacions estarien vinculades amb el cas de Zahra Sadeqi Hamadani, coneguda com a Sareh, que havia explicat la seva història en un vídeo que va deixar gravat abans de la seva detenció, a l’octubre, quan intentava travessar la frontera entre l’Iran i Turquia. La Sareh havia participat en un documental gravat per la BBC persa a la regió del Kurdistan iraquià –on la Sara residia–, sobre la vida dels integrants i activistes de la comunitat LGTB en aquesta zona del món. “Vaig ser detinguda a l’ Iraq durant 21 dies per la meva entrevista amb la BBC. Vaig ser torturada i posada en confinament solitari”, va dir. Al missatge que va deixar consignat amb altres activistes, la Sara assegurava que deixava aquest testimoni “perquè entengueu a quanta pressió estem sotmeses”. La dona va acabar sent detinguda quan intentava escapar-se a Turquia, i dies després l’agència Tasnim, relacionada amb els guàrdies revolucionaris iranians, anunciava que havia estat desmantellada una xarxa que enviava menors a Erbil (Kurdistan iraquià) i donava suport als homosexuals. Molts activistes van relacionar aquells dos casos, i l’organització Amnistia Internacional va enviar una carta al poder judicial iranià sobre el risc d’executar l’activista.

Mesos més tard, el 27 de juliol, el departament d’intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària va emetre un comunicat en què presentava la Sareh com “la líder de la banda més gran de nenes iranianes portades per força a l’Iraq, per traficants”. A la missiva l’acusaven de “promoure l’homosexualitat, el joc, el frau i l’estigmatització de les relacions sexuals il·lícites i publicar-ho al ciberespai”. La Sara va acabar passant 53 dies més en una cel·la solitària a Urmiya, on, segons s’ha denunciat, no va tenir accés a un advocat. L’investigador del cas també va acusar la detinguda de promoure el cristianisme perquè assistia a una església a l’Iran i utilitzava un collaret amb una creu. La pràctica del cristianisme està aprovada a l’Iran, però no la conversió, que es pot castigar amb la presó.

No és la primera vegada que integrants de la comunitat LGTB són castigats amb la pena de mort, però el que ha cridat l’atenció és que la sentència d’aquestes dues dones arriba en un dels moments de repressió més grans dels últims anys. Des de l’ascens a la presidència d’Ebrahim Raisi, l’agost del 2021, les autoritats han llançat una forta campanya contra els comportaments que impulsin valors occidentals i contra algunes minories religioses, com els bahais. Dies enrere va transcendir la detenció d’almenys onze joves d’aquesta confessió al nord del país. Ahir també es va saber que el Govern estudia utilitzar el reconeixement facial als transports públics per identificar les dones que porten malament el vel hijab, cosa que se suma a mesures ja existents, com càmeres en diferents vies de la ciutat que identifiquen les plaques dels cotxes en què van dones amb el vel caigut.

 

Turquia entrega el cos d'un jove kurd assassinat el 2016 en una bossa al seu pare: " una vergonya per a la humanitat"

 

El pare d'Hakan Arslan va lluitar durant sis anys perquè el seu fill fos enterrat amb dignitat. El fet que li hagin lliurat les seves restes mortals en una bossa va ser una vergonya per a la humanitat, diu el pare de la família kurda. Hakan Arslan va morir el 2016 durant el setge de l'antic districte de Sur a Amed (en turc Diyarbakir). Uns amics el van enterrar al costat d'una església, on es van trobar els seus ossos l'any 2021. Malgrat la concordança de l'ADN, l'estat va trigar gairebé un any més a alliberar el cos. La fiscalia en cap de Diyarbakır va lliurar dilluns a Ali Rıza Arslan les restes mortals del seu fill en una bossa. Aquell mateix vespre, finalment l'enterrament podria tenir lloc en un cementiri del seu poble natal a la província d'Erzurum.

Ali Rıza Arslan va explicar a Erzurum la seva lluita per un enterrament digne del seu fill durant els últims sis anys. La família viu a Çavuşköy al districte de Karayazı. Hakan tenia sis germans amb els quals es portava bé, diu el seu pare. Era molt respectuós amb les altres persones i l'ajudava amb la seva feina al poble. El 2015, li va dir que volia unir-se als seus germans grans a Istanbul per treballar-hi.

"Els seus germans treballaven a la construcció, després ell mateix es dedicava a la indústria tèxtil. Aleshores, vaig pensar que aquest any es comprometria. Quan la seva mare li va parlar, volia una mica més de temps. Vam estar d'acord. Vuit dies. després d'aquella conversa, el contacte amb ell es va trencar. Set mesos i vint dies després, es va informar per televisió que el nostre fill havia mort de sang a Sur. Ja feia temps que tenia un mal presentiment i una vaga sospita que podia passar alguna cosa. Un dia abans, havíem vist a la notícia que hi havia hagut una explosió violenta a Sur. Vaig dir-ho als meus amics del poble i li vaig dir que tenia la sensació que li havia passat alguna cosa al meu fill. al vespre va arribar a la televisió la notícia de la seva mort".