Un atemptat amb camió cisterna ha provocat aquesta tarda un mínim de quaranta morts i trenta ferits a la ciutat siriana de Efrîn, sota ocupació militar turca. Onze dels morts són nens. La violenta explosió, al costat del mercat de verdures, va engolir també a diverses motocicletes i cotxes propers i va generar una reguera de flames, carrer avall. Una núvol de fum es podia veure des de tota la vall, fronterer amb Turquia. UNICEF ho ha qualificat de "tragèdia".
Ningú ha reivindicat l'atemptat. No obstant això, el ministeri de Defensa turca s'ha afanyat a atribuir-lo a les forces kurdes però les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) han condemnat l"acte criminal" que sembla un atac de falsa bandera d'Erdogan. L'atemptat amb camió cisterna va provocar el 28 d'abril un mínim de quaranta morts i trenta ferits. Una segona explosió ahir dia 29 al barri d'Al Mahmudiya de la mateixa ciutat va produir-se en esclatar una bomba a un cotxe.
46 morts en un atemptat amb camió bomba a Afrin (Síria), controlada per les forces turques
El
balanç de morts a causa de l'atemptat amb camió bomba executat aquest
dimarts a la ciutat siriana d'Afrin, controlada per les forces turques i
els grups rebels als quals recolza, ha ascendit a 46, segons ha
informat l'Observatori Sirià per als Drets Humans.
L'organisme, amb seu a Londres i informants al país àrab, ha
assenyalat que altres 50 persones han resultat ferides en l'atemptat i
ha agregat que la majoria dels cossos han quedat completament calcinats a
causa de l'explos ...
(c) 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y
la redifusión de este contenido sin su previo y expreso consentimiento.
46 morts en un atemptat amb camió bomba a Afrin (Síria), controlada per les forces turques
El
balanç de morts a causa de l'atemptat amb camió bomba executat aquest
dimarts a la ciutat siriana d'Afrin, controlada per les forces turques i
els grups rebels als quals recolza, ha ascendit a 46, segons ha
informat l'Observatori Sirià per als Drets Humans.
L'organisme, amb seu a Londres i informants al país àrab, ha
assenyalat que altres 50 persones han resultat ferides en l'atemptat i
ha agregat que la majoria dels cossos han quedat completament calcinats a
causa de l'explos ...
Celadet Alî Bedirxan (1893-1951) va néixer a l'antiga Constantinoble i
va morir refugiat a Damasc. Conegut com a Mîr Celadet, era fill de
l'emir (príncep) de la regió kurda del Botan, l'actual zona de Cizîr i
Sirnex. La seva gran aportació a la cultura kurda fou adaptar la llengua
a l'alfabet llatí. De fet se la coneix com a grafia Bedirxan. Amb la
seva obra 'Bingehên rêzimana Kurdî', de gramàtica, publicada l'any 1931 i
amb la revista Hawar que es començava a publicar el maig de 1932.
Dedicat principalment a la tasca filològica, Mîr Celadet, va participar
amb els seus germans en el primer moviment polític kurd, Khoybun - Ciwata Serxwebuna Kurd
(Som-Lliga Nacional Kurda), fundat a Beirut el 1923 que fou presidit
per ell mateix. Khoybun va popularitzar el disseny de la bandera kurda,
coneguda com a Ala Rengîn (la bandera de colors).
Un penedesenc es troba retingut sense poder tornar a casa després de 8
mesos defensant el poble kurd de diversos atacs militars a la zona del
Kurdistan en territori sirià, atesa la impossibilitat de viatjar a causa
del coronavirus de la Covid-19. Accepta d’explicar al 3d8la seva història de
milicià amb algunes condicions per preservar-ne la seva identitat real.
Per tant, aquest setmanari hi ha mantingut contacte a través d’internet,
però no esmentarem ni el nom ni tan sols la població de residència del
protagonista d’aquest relat.
I tampoc quan pensa que podrà tornar a casa “per motius personals”,
resumeix, atès el seu temor a possibles represàlies polítiques de
l’Estat espanyol en tornar al país. Només direm que el seu nom actual i
de manera provisional és Heval (amic/camarada en la llengua kurda) Zana.
“Aquí ningú no sabem els nostres noms reals”, diu.
Simpatitzant del poble kurd
“Fa
molts anys que
segueixo el moviment kurd, almenys des del 1999 quan van detenir al
lider del moviment kurd revolucionari i fundador del PKK (Partit dels
Treballadors del Kurdistan), Abdullah Öçalan; aquí li diem Serok Apo.
Aleshores va ser quan dins del moviment de l’esquerra independentista
catalana va començar arribar molta informació sobre la lluita del poble
kurd i el seu alliberament nacional a través del PKK”, continua el
relat que Zana ha enviat al 3d8.
Explica que Kurdistan és la nació sense estat més gran del món, amb
una població d’uns 50 milions de persones, i que tot el territori kurd
es troba dividits entre 4 estats: Turquia (que els kurds anomenen Bakur
-Nord-), Iraq o Basur (Sud), Iran o Rojhilat (Est) i Síria o Rojava
(Oest). A cada part del Kurdistan es viu una situació política
diferent, però en les 4 parts d’aquesta nació sense estat hi ha lluita
de la guerrilla sota diferents noms.
“Després de molts anys de seguir l’evolució de la lluita del poble
kurd i amb experiència d’haver participat en brigades solidaries a
Palestina, Chiapas, Cuba i després de patir una greu malaltia vaig
decidir que ‘ara o mai’ i vaig entrar en contacte amb la milícia popular
kurda de Rojava, les YPG (Unitats de Defensa Popular) i les YPJ, la
branca femenina de la milícia, que es van fer famoses arreu del món per
vèncer l’Estat Islàmic (EI) a Síria i a part de l’Iraq kurd”, continua
el relat d’aquest milicià penedesenc.
“Les
YPG tenen la seva branca internacional seguint l’exemple de les
Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola i milers de
voluntaris d’arreu del món han vingut a lluitar des del 2012”, afegeix.
Les YPG són les unitats encarregades de la defensa i seguretat a
l’administració autònoma del nord-est de Síria, “on s’aplica el
confederalisme democràtic”. Els punts principals de l’auto administració
són, segons explica Heval Zana: l’alliberament de la dona, per la qual
cosa tots els càrrecs públics són duplicats home/dona, totes les
assemblees o comunes -el que serien ‘ajuntaments’- han de tenir un mínim
del 40% de dones; la igualtat de drets entre ètnies i que fa que totes
tinguin representació en els llocs de preses de decisió [a Rojava hi
viuen, per exemple, kurds, àrabs, cristians, yezidis, assiris, turcmens i
siríacs]; hi ha dos alcaldes, dos presidents de cada regió, etcètera; i
la defensa de l’ecologisme.
L’arribada al Kurdistan
El protagonista
d’aquesta història va iniciar-la el mes de setembre passat, quan va
volar en solitari a Sulaimaniyya (en territori iraquià), i des d’allà,
juntament amb un parell de milicians internacionals més, va desplaçar-se
cap a la frontera amb Rojava.
“Creuar la frontera va ser tota una experiència, a la una de la nit
pel mig de la muntanya fins arribar al riu Tigris i preparant una barca
inflable per creuar-lo en complet silenci per no ser descoberts pels
focus de l’exèrcit Pershmerga.
Un cop creuat el riu xops i havent desinflat la barca, vam continuar
uns quilòmetres més fins arribar dalt d’un turó, on ens van dir:
‘tranquils, ja sou a Rojava’”.
“Al cap d’una estona va arribar una furgoneta amb membres de la YPG
amb uniformes i armats fins les dents i ens van portar cap a l’Acadèmia
per passar els primers mesos d’entrenament militar, primers auxilis,
aprenentatge cultural de la història i la llengua kurda; i també
polític”, continua explicant Heval Zana.
El mateix milicià penedesenc vol remarcar que la YPG és una milícia
completament política, “en el passat era d’ideologia marxista leninista i
des de fa uns anys s’ha obert cap el socialisme llibertari”. “Aquí,
primer són els ideals i després la defensa dels ideals amb les armes”,
diu Zana, que continua: “A l’Acadèmia fas una vida completament política
i militar i, un cop preparat, t’envien al Tabur (batalló) internacional
per ser part activa de la defensa, al front, a la segona línia o a
preparar posicions en zones estratègiques, tot depèn de la situació
bèl·lica”.
Els responsables de la milícia kurda fan una avaluació personal de
cada voluntari, segons els teus coneixements o virtuts, busquen quin pot
ser el seu rol o bé “si pots fer algun tipus de feina específica, et
deriven cap a altres funcions dins de l’estructura de defensa.
Jo he tingut la sort de fer varies feines diferents i conèixer molt
bé la zona i relacionar-me molt amb la cultura kurda. Ara mateix, la
lluita principal és contra la invasió per part de Turquia, que vol
ocupar les principals ciutats de Rojava; i contra petits reductes de
l’Estat Islàmic”.
“Els primers dies de l’invasió turca vam viure moments molt tensos,
però després Rússia i el règim sirià van crear una zona de seguretat
entre les YPG i Turquia”, continua el relat de Zana, que també deixa
clar que “és molt llarg d’explicar i d’entendre la situació actual, tant
a Rojava com a Síria, un país que porta 9 anys de brutal guerra civil,
amb un munt de bàndols, faccions militars i milícies”.
Voluntaris d’arreu del món
“Estant
aquí, tant
fent tasques de logística, civils o al tabur”, Heval Zana remarca que ha
coincidit amb gent voluntària i simpatitzant del poble kurd arribada de
tot el món: per exemple, d’Austràlia, Anglaterra, Alemanya, Grècia,
França, Estats Units, Itàlia, Polònia, Rússia, “kurds de totes les parts
del Kurdistan, assiris i, com no, moltíssims catalans i espanyols”.
Zana parla, per exemple, d’una catalana a les YPJ, però amb la qual
no ha coincidit; i de dues noies catalanes i un madrileny treballant a
l’Hospital de la ciutat de Dêrika. I, per exemple, en una cerimònia en
record d’un milicià internacional caigut en combat, van coincidir 16
catalans.
Cementiri de les YPG/YPJ a la població kurda de Derik
“Els kurds tenen molta simpatia pels catalans i molts coneixen molt
bé tot el que passa a Catalunya i el procés”, explica el milicià
penedesenc, que tot i conviure amb la mort i la pèrdua de companys i
companyes al front “puc dir que és una experiència dura, però
immesurablement enriquidora; i poder aprendre de la lluita, cultura,
auto organització i autogestió de Rojava no té preu”, afirma.“Formar part d’una autèntica revolució que defensa els mateixos
ideals que tu, per mi és un deure i alhora un plaer”, continua Heval
Zana.
Retingut pel coronavirus
Com apuntàvem en l’inici
d’aquest article, el milicià penedesenc que va decidir lluitar a favor
del poble kurd ha de tornar a Catalunya, però no ho pot fer encara per
la pandèmia de la Covid-19.
“Ja fa unes setmanes que havia de creuar la frontera cap a Iraq per
tornar, però tot Iraq i Basur estan tancats al trànsit, la gent
confinada i els aeroports tancats”, explica.
“Aquí a Rojava la situació és la mateixa des de fa unes tres
setmanes: tot tancat, carreteres tancades i només funcionen els serveis
essencials. Per ara, a Rojava no es coneix cap cas de mort per Covid-19,
però aquí pot ser un desastre si el virus s’estén”, diu també Zana, que
ho argumenta pel fet que “no hi han recursos, els hospitals estan
col·lapsats de per si per la brutal guerra, Turquia destrueix els
conductes d’aigua deixant a 400.000 persones sense accés al servei; i hi
ha desenes de milers de refugiats en camps i ciutats, gent que abandona
les zones del Kurdistan ocupades per Turquia”.
“El comandament general de les YPG/YPJ, seguint els consells del
president de les Nacions Unides, va declarar un alto al foc per la
crisis del Covid-19, sempre reservant-nos el dret a autodefensa si som
atacats; i hem tingut petits enfrontaments i bombardeigs de Turquia”,
continua el relat de Zana, el qual conclou sobre aquesta qüestió: “Els
turcs no respecten l’alto al foc. Pel que fa a mi, he tornat al poblet
on he passat diversos mesos, on tothom em coneix, on he fet tasques
d’electricista, posat injeccions a gent malalta, jugat desenes de
partits de futbol amb les nenes i nens del poble i he fet defensa
militar, és clar”.
Més antimilitarista
“Tot i que pugui semblar
contradictori”, atesa la seva presència voluntària en una milícia, Heval
Zana conclou que “la meva experiència aquí m’ha reafirmat els meus
ideals antimilitaristes. Vaig ser insubmís condemnat a any i mig de
presó, pena que no vaig arribar a complir ja que no tenia antecedents
penals; tant els membres del Moviment de Resistència Kurd com jo odiem
profundament la guerra, els exèrcits i la industria armamentística; aquí
he pogut comprovar el mal i les cicatrius que deixa la guerra, tan
físic com psicològic; i he vist com gent preciosa es veu obligada a fer
coses que odia per defensar els seus ideals i el dret a una vida digne i
en pau”.
I Zana conclou: “Desitjo que la guerra s’aturi, que l’estat feixista
turc es retiri de les zones ocupades i que els kurds, àrabs i totes les
ètnies de Rojava i Síria puguin viure en pau. També espero poder tornar a
Rojava ben aviat i continuar la meva tasca aquí per defensar i aprendre
més de la revolució.”
La també música Helin Bölek ja va finir el 3 d'abril. Mustafa Koçak ha mantingut una vaga de fam 297 dies El músic Mustafa Koçak s’ha convertit en l’últim membre de la banda d’esquerres de la banda turca Grup Yorum en mori després d’una prolongada vaga de fam intermitent per protestar per les accions legals contra la banda. El grup jurídic Halkın Hukuk Bürosu, o el Gabinet d’Advocats del Poble, ha anunciat avui divendres 24 d'abril la mort de Koçak sobre el que va dir que era el 297è dia de la seva vaga de fam, i que al seu client no se li havia concedit el dret a un judici just.
"Sabeu que l'estat va assassinar Mustafa per no escoltar-lo al jutjat", va dir la declaració del grup de juristes. Koçak demanava una revisió del judici davant la parcialitat manifesta del tribunal així com la petició conjunta del Grup Yorum des de fa gairebé un any:
- Retirar la prohibició dels concerts de la formació musical
- Retirar la inscripció del Grup com a "terrorista" per la seva música
- Alliberament dels músics presos per Erdogan
- Retirada dels casos judicialment oberts
- Aturar els assalts policials contra el centre cultural Idil
El Grup Yorum és un grup de música folk turca d'esquerra. Han publicat 22 àlbums des de la seva fundació
el 1985. Fou format per quatre amics el 1985, es va popularitzar
a Turquia durant la dècada dels 90 pels seus temes revolucionaris i la
seva combinació dels folklores kurd i turc, amb lletres dedicades a la
lluita contra el capitalisme i l'imperialisme. Malgrat les múltiples
detencions i judicis que han sofert (més de 400), de la confiscació dels
seus àlbums i la prohibició dels seus concerts, és un dels grups més
venuts i escoltats en la història de Turquia.
Alguns dels seus membres gestionaven un centre cultural
alternatiu a Istanbul. La banda havia ofert nombrosos concerts a Europa
on viu una important comunitat turca. A Turquia havia arribat a
congregar 200.000 persones en els seus concerts enormement populars per
barrejar música moderna amb el folklore turc. El grup ja fou detingut el novembre de 2016 i alliberat uns mesos més tard. A la fi de 2017 van llançar el seu últim Àlbum Ille Kavga
(que significa lluita costi el que costi), en la portada de la qual
apareixen els instruments que varen ser destrossats per la policia
durant una batuda en 2016, en un centre cultural on els membres varen
ser de nou arrestats i empresonats. El desembre de l'any
2017 van passar a la clandestinitat davant la persecució política patida
sota el règim d'Erdogan.
Soldats turcs han ocupat el cementiri de Serekaniyê, Kurdistan de Síria (Rojava) on descansen els màrtirs de les milícies kurdes de SíriaYekîneyên Parastinê Gel(Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ), abans d’arrasar-lo i convertir-lo en mercat. Els turcs i els seus auxiliars jihadistes creuen que al trasbalsar les sepultures dels morts mentre lluitaven contra ells, reescriuen la història. Tanmateix, el món no oblidarà els herois que van derrotar a Estat Islàmic i que continuen lluitant contra l’obscurantisme fonamentalista.
Segons Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), els guerrillers van accedir una posició de l'exèrcit turc a Bezelê, al districte Şemdinli (Şemzinan) de Hakkari, Kurdistan de Turquia, el 21 d'abril. Van deixar tres soldats morts i una arma pesada de les forces turques fou destruïda. Un dia abans soldats d'Erdogan estacionats a un turó de Bazid (Doğubeyazıt), districte d'Ağrı (en kurd Agirî) a les 14:10 van ser víctimes d'un atac similar. Tres soldats ocupants van resultar morts i un altre ferit.
Les autoritats islamistes iranianes han executat un segon pres kurd que havia escapat d'una presó a l'oest del país juntament amb desenes d'altres reclusos. Les presons a tot el país van patir disturbis mortals durant les darreres setmanes entre presos que temien encomanar-se del coronavirus a les presons aglomerades de l'Iran.
Shayan Saeedpour es trobava entre els 74 reclusos que van escapar de la presó de Saqqez a la província del Kurdistan de l'Iran el 27 de març després d'enfrontar-se amb els guàrdies. La majoria dels presos van ser re-arrestats els dies posteriors a la fuga massiva, inclòs Saeedpour. D'altres nou membres encara es mantenen en llibertat.
Saeedpour va ser executat a la presó de Saqqez a primera hora del dimarts 21 d'abril al matí, segons va dir un dels seus parents a Hengaw, una organització kurda de drets humans. Mostafa Salimi, un altre fugit, va ser executat l'11 d'abril.
L’Iran va executar 251 persones el 2019
Tot i que l'Iran va ratificar la Convenció sobre els drets del nen el 1994, s'ha reservat el dret a aplicar el codi penal islàmic quan la convenció es converteix en incompatible amb les lleis internes. A tots eles efectes incompleix flagrantment la convenció signada.Segons Amnistia Internacional, l'Iran continua executant desenes de menors delinqüents per violació flagrant del dret internacional. L’Iran va executar 251 persones el 2019 (el 38 per cent de les execucions registrades a nivell mundial), almenys quatre d’ells menors de 18 anys quan van cometre el crim, segons les dades més recents d’Amnistia. "L'Iran va continuar utilitzant la pena de mort contra persones menors de 18 anys en el moment del crim, al contrari del dret internacional que prohibeix estrictament l'ús de la pena de mort en aquests casos", va dir Amnistia.
"Esperem desesperadament que es pugui contenir aquest primer cas Covid-19 al nord-est de Síria o que les conseqüències siguin impensables"ha afirmat Sonia Khush de Save the Children. Save the Children va ser clau al nord-est de Síria, una regió amb "menys de 30 llits de cures intensives, només 10 ventiladors per a adults i només un ventilador pediàtric". La instal·lació de 120 llits, prop de la ciutat kurda de Hesîçe/Al-Hasakah, després de la primera mort de Covid-19 al nord-est de Síria, el 17 d'abril, segons va dir dilluns 20 la Mitja Lluna Roja Kurda (Heyva Sor e Kurdistanê) amb la que el KurdisCat ajuda en la recollida de fons per la crisi sanitària.
Rojava (Kurdistan de Síria) acull diversos camps de desplaçats hiperpoblats, com Al-Hol, on resideixen 70.000 persones, incloses famílies de membres del grup de l'Estat Islàmic. L’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA) també ha començat a construir una unitat d’aïllament fora del campament d’Al-Hol, amb capacitat per a 80 llits.
El co-director de la Mitja Lluna Roja, Sherwan Bery, va dir que l'hospital "només s'ha de centrar en els casos d'infecció per Covid-19" i mantenir-los tots al mateix lloc en lloc de diferents hospitals. La idea és "no estendre la contaminació a altres zones". "Ens estem preparant per als casos moderats", va dir Bery, però també es van continuar fent gestions per establir una unitat de cures intensives per a casos greus, allà o en un altre lloc. Va dir que es disposaran d'altres instal·lacions a les ciutats de Raqqa i Manbij.
La instal·lació inclou un gran vestíbul amb llits separats a diversos metres i equipat amb màscares d’oxigen altes. En global a Síria s'han reportat trenta-nou casos i tres morts a territori sota el control del govern sirià.
Mentre que la majoria de les diferents parts del món s’han tancat a casa seva a causa de la pandèmia , els joves que volen aprofitar aquest període van iniciar un estudi anomenat Fêrgeha Kurdî. Es compartiran vídeos de formació per a aquells que no coneixen el kurd del tot iels qui vulguin millorar la seva llengua kurda. El grup, que penjarà vídeos de formació a les 19:00 hores de la nit dels dilluns, dimecres i divendres, va dir que es preparen per emetre en línia des de Youtube i altres plataformes de xarxes socials en el futur. els seus promotors han après kurd a l'Institut Kurd d'Istanbul.
El portaveu de les forces armades iraquianes, el major general Abdul Karim Khalaf, va parlar del raid aeri turc que va dirigir el campament de refugiats Maxmur al sud del Kurdistan (Iraq) dimecres (15 d'abril) i va matar tres dones que vivien refugiades al campament.
En una entrevista a la ràdio pública iraquiana Pona News, Khalaf va dir que l'atac anava dirigit a la sobirania de l'Iraq. En descriure l’atac com una actitud hostil, va remarcar que Ankara s’ha de preparar per rendir comptes.
Ammar Al-Hakim, cap del Moviment Nacional de Saviesa a l'Iraq, un dels principals moviment islàmics xiïtes, també va condemnar l'atac turc : "És inacceptable una violació del sòl iraquià, sigui quin sigui el nom. Com pot un avió bombardejar Maxmur? Condemnem aquesta violació i instem al govern (iraquià) a assumir les seves responsabilitats davant de les infraccions en qüestió."
El Centre Cultural Kurd de la ciutat alemanya de Bonn va ser atacat la nit del 14 d'abril. El centre cultural era tancat durant un mes a causa de la pandèmia de Coronavirus. Les finestres van ser trencades i es van produir danys materials a causa de l'atac. Els antecedents i els autors són desconeguts però tot apunta a elements imperialistes turcs immigrats a Alemanya. Els membres del Centre Cultural Kurd i la plataforma Nehêle Bonn van condemnar l’atac i van dir que seguirien la investigació sobre l’incident.
Malgrat el dret internacional, Turquia continua annexionant la regió kurda d'Efrîn a Rojava, Kurdistan de Síria, que ocupa des de fa més de 2 anys. Després de la construcció del mur de formigó destinat a dividir i separar el cantó d'Efrîn de la resta de Síria, Turquia va acordonar el districte de Bilbil al cantó d'Efrîn amb una tanca de filferro. Des del començament de la invasió de la regió d'Efrîn, Turquia ha dut a terme un canvi demogràfic substituint la població kurda per àrabs sunnites que recolzaven el règim d'Ankara.
L'objectiu és fer arribar recursos econòmics a les quatre part de del Kurdistan que es veuen afectades pel coronavirus amb unes condicions sanitàries molt pitjor que a Europa. La Mitja Lluna Kurda de Suïssa, coordinada amb les altres branques de la diàspora, gestionarà els recursos recollits directament sobre el terreny.
