El president del Partiya Azadi Kurdistan (PAK, Partit per la Llibertat del Kurdistan), el comandant general Hussein Yazdanpana, ha fet públic un recordatori en motiu de l'aniversari de la mort de Sher Ali Mardan Khan Bakhtiari
Sher Alimardankhani Bakhtiari, va cooperar amb la Gran Revolució kurda de Simko Shikak (1918-1922); una revolució armada massiva al sud-est contra l'estat persa de Razasha Pahlawi, liderada. En aquell moment Reza Sha no estava construint un estat iranià modern, imposava la persificació i la identificació de la identitat iraniana sobre nació kurda.
Segons el PAK "És motiu d'orgull que, avui, els descendents de Sher Alimardankhan i el gran Simko siguin a les files del Partit per la Llibertat del Kurdistan i de l'Exèrcit Nacional del Kurdistán, estiguin units i lluitant pel bé de la llibertat i la llibertat de la nostra nació. Avui mentre, Teheran està lluitant amb les diferències regionals i religioses entre els components de la nostra gran nació i la connivència entre ells i derrocant la política del nostre futur, els descendents dels grans Simko i Sheir Ali Mardan Khan Bakhtiari contra les amenaces del feixisme persa i el xovinisme turc, està en l'aposta per la unitat de la nostra identitat nacional i finalització. El nom i la memòria de Ali Mardan Khan Bakhtiari és al pit dels combatents de l'Exèrcit Nacional del Kurdistan i els lluitadors del PAK, i reviu el seu camí i objectiu a la terra de Bakhtiar i tot el Kurdistan."
Ali Mardan Khan pertanyia a la tribu dels Bakhtiari i es va aixecar contra l'ocupació soviètica i el Regne Unit. El seu pare va morir en la seva joventut com a conseqüència d'una conspiració familiar. Alimardan Khan va passar la seva infància amb la seva àvia materna, Bibi Fatemeh Chaharlang Kianarsi, així com els seus oncles, Aliqli Khan Sardar Asad i Sardar Zafa , i va anar a l'escola. Els bakhtiaris, amb un milió de membres, són una branca de la nació lur. Els lurs es van separar dels kurds fa uns mil anys i es consideren descendents de l'antic regne d'Elam, el més antic del món conjuntament amb Sumèria. La seva llengua, com el kurd i el farsi, és indoriraniana. La seva tradició diu que no són iranians sinó iraniizats i que haurien emigrat a Síria des de Bactriana (de la que deriva el seu nom. Habiten entre Isfahan i Khuzestan, la part més oriental amb població kurda. Fins al segle XX foren ramaders nòmades. Cada tribu estava manada per un kan, en aquest cas Ali Mardan Khan,. Les dones bakhtiaris no havien de portar vel i gaudien de gran llibertat fins a la imposició de la revolució islàmica de 1979.
En la seva joventut, va ser un dels genets dels Bakhtiari en l'anomenat "aixecament constitucional" (1905-1907) en la que els bakhtiari van arribar a conquerir Teheran enderrocant el xa. El 1923, ell i el seu germà Mohammad Ali Khan van ser nomenats caps d'aquesta tribu. Alimardan Khan es va rebel·lar contra el govern de Reza Shah un temps després. L'opressió de Reza Shah havien fet bullir la sang d'Ali Mardan Khan i de molts homes de la seva tribu. Pèrdua de ramats i bestiar, abandonament de cavalls i armes, viure sota el sostre d'una casa construïda en un lloc inadequat, l'obligació de posar-se un barret de Pahlavi al cap, pagar impostos pesats, allunyar-se de la tribu i servir al Reza Sha. Els nòmades estaven cansats de tota aquesta opressió i injustícia. Només estaven esperant per girar-se per aixecar-se i anar a la guerra contra la tirania de Reza Shah.
Amb l'arribada de la temporada migratòria, Ali Mardan Khan va portar els seus guerrers als camps d'estiu. La ira de la gent contra Reza Shah i els seus agents va fer que el jove i estimat Khan fos àmpliament acollit pel públic en general a tot arreu. El poble el va rebre amb instruments i davant de les seves forces s'hi van unir les ovelles de sacrifici i voluntàriament li van proporcionar el menjar i les necessitats que necessitaven els seus guerrers i la joventut. Amb els esforços d'Ali Mardan Khan, es va formar un exèrcit de joves Bakhtiari els cors del qual estaven plens d'odi i ressentiment cap a Reza Shah. Al mateix temps, successivament, alguns caps d'Haftalang també van visitar Ali Mardan Khan i van intercanviar opinions amb ell. Amb aquestes consultes, una part important de la tribu de Mahmud Saleh va abandonar Chehel Cheshmeh i es va unir a Ali Mardan Khan i es va establir a Dolatabad.
Ali Mardan Bakhtiari, en consulta amb els seus companys i amb l'objectiu d'una major cohesió entre les seves forces, va posar en marxa una iniciativa que consistia en formar una delegació. Aquesta junta, el nom complet de la qual era Bakhtiari Social Board, estava formada per 12 líders Bakhtiari. Algunes cites afirmen que Alexander Baba Ahmadi va ser elegit president de la junta. La tasca de la delegació era organitzar les forces i dirigir les operacions de combat. L'objectiu principal de la delegació era recuperar els drets perduts dels nòmades. Els joves Bakhtiari van jurar lleialtat a l'Alcorà per demostrar la seva lleialtat i adhesió a l'aixecament. Finalment, el 1929 moviment va començar i al principi els aliats d'Ali Mardan Khan van capturar Shahrekord amb Ali Mardan Khan i les seves forces, que eren 2.000. La revolta es va allargar fins . Aterroritzat per les accions valentes de la cavalleria Bakhtiari, el govern va enviar una columna de tropes amb vehicles motoritzats a través de l'estret de "Bidkan" per enfrontar-se als guerrers Bakhtiari. Els genets de Bakhtiari es van establir a Tang-e Bidkan i van derrotar les forces del xa en batalla. L'exèrcit va intentar diverses vegades salvar l'exèrcit assetjat atacant Tang Bidkan, però va fracassar amb nombroses baixes. Com a resultat, les forces militars sota el comandament del coronel Mohammad Khan Meymand es van veure obligades a refugiar-se a la fortalesa d'Abolghasem Khan Zargham a "Sefid Dasht" i van quedar completament envoltades. Reza Khan i el seu govern van enviar avions de guerra diverses vegades per bombardejar persones indefenses a Shahrekord i zones properes al camp de batalla. D'altra banda, els bakhtiaris que vivien a Isfahan, amb la seva extensa propaganda, havien fet una guerra psicològica i van intentar incitar i animar la gent a donar suport a l'aixecament de Bakhtiari alhora que destruïen la moral dels militars. El xa, que estava molt preocupat perquè Bakhtiari captures Isfahan i es mogués cap a la capital, va fer molta pressió sobre els vells Khans, que eren influents i ocupats en l'aparell governamental, per provocar la divisió i la dispersió dels genets Bakhtiari.
Uns dies més tard, es va produir una sagnant batalla a tres milles de Shahrekord; Però aquesta vegada els Bakhtiari van ser derrotats. L'exèrcit Bakhtiari de 2.000 homes va lluitar amb l'exèrcit armat de Reza Shah durant gairebé quaranta-quatre dies des del moment en què es van traslladar a Shahrekord fins a aquesta batalla desigual als afores de Shahrekord. Tot i que no disposaven de municions i armes suficients i equipades, van lluitar de valent i tot i crear una èpica indescriptible i molta valentia amb les armes bàsiques, al cap d'uns dies, van ser derrotats per l'exèrcit ben equipat de Reza Shah. n gran nombre de combatents, entre ells Ali Mardan Khan, van sobreviure.
Després de capturar Shahrekord i desplegar-hi forces militars; Ali Mardan Khan, juntament amb un grup dels seus aliats lleials, es van dedicar a la guerra de guerrilles i van intentar arribar a les zones muntanyoses i intransitables darrere del mont Mogwai. Les forces de Luristan sota el comandament del general de brigada Mehdi Qoli Khan Tajbakhsh i el coronel Rezapour van perseguir Khan fins a Miankuh per arrestar-lo. Ali Mardan Khan va creuar les zones difícils de Kino i Lepad. Khan era molt popular entre la gent. Com a resultat, la gent no només no va cooperar amb l'exèrcit, sinó que també va donar informació falsa a l'exèrcit per evitar que Khan fos arrestat. En una de les batalles i fugides, Ali Mardan Khan va aconseguir atrapar i assetjar les forces governamentals. El setge va durar diversos dies. Les tropes governamentals es van quedar sense menjar i els soldats es morien de gana. Van matar els seus cavalls i se'ls van menjar. Quan Alimardan es va adonar d'aquest problema. Va ordenar que s'enviés una gran quantitat de menjar als soldats, cosa que va sorprendre'ls.
Ali Mardan Khan va agafar el camí de Sardasht pels passos de Sa'ba al-Abur, fins que va arribar a l'Imamzadeh d'Ahmad Fadalhab. El coronel Sadegh Khan, encarregat d'arrestar Khan, es va reunir amb Ali Mardan Khan a l'Ahmad Fadala Imamzadeh i li va assegurar en nom del govern que no correria perill si es rendia. Molts dels companys de Khan es van oposar a la seva rendició i van reafirmar la seva lleialtat a Khan. Però Ali Mardan Khan, que havia patit grans baixes en la guerra de guerrilles, va considerar inútil la continuació de la guerra. Khan, juntament amb un gran nombre dels seus companys, va anar a Sardasht i d'allà a Dezful. Va convidar la gent a calmar-se i, juntament amb el coronel Sadegh Khan i les seves forces, va anar a Ahvaz però finalment, amb la invasió de l'exèrcit i la intervenció d'altres Khans Bakhtiari, després d'un any de guerra a Farrokhshahr, es va rendira Teheran i d'allà a a la presó de Reza Shah.Al cap d'un temps, tots els líders de l'aixecament i les persones arrestades van ser indultats i enviats a Bakhtiari. El govern va considerar que, en aquelles circumstàncies, no era aconsellable tractar amb els insurgents. En comprometre's, els va deixar lliures i va posposar el seu càstig i coacció a un altre moment. Ali Mardan Khan es va veure obligat a romandre a Teheran i estar sota vigilància.
Ali Mardan Khan va ser vigilat i interrogat a Teheran durant un temps; va ser alliberat poc després; però va haver de quedar-se a Teheran i estar sota vigilància. Per això, el va alliberar i va ajornar el seu tractament i càstig al futur. En aquest sentit, Ali Mardan Khan va ser arrestat el 3 de desembre de 1933 per segona i última vegada, juntament amb un altre grup de més de quaranta Bakhtiari. Fou enviat a Teheran. Allà, després dels primers interrogatoris, va ser traslladat a la presó de Qasr. Des d'aleshores, la presó de Qasr a Teheran ha acollit un dels joves més valents del país,. Els presoners també estaven orgullosos del fet que l'heroisme lliure de l'home es convertís en el seu aliat, i estaven contents amb aquest honor. Ali Mardan, que s'havia declarat culpable dels càrrecs d'intent d'enderrocar el règim de Pahlavi i de dur a terme un aixecament armat, va ser empresonat durant un total de més de quatre anys. Finalment, Ali Mardan Khan va ser afusellat el 8 de desembre de 1934, juntament amb altres set Khans i més de 25 van ser condemnats a presó.
Seyyed Jafar Pishevari escriu sobre les paraules d'un dels guàrdies de la presó que va presenciar l'execució de Bakhtiari: "En els últims moments en què el van voler penjar, va arrugar el seu barret de Pahlavi en senyal d'odi al règim de Pahlavi i el va llençar. El vent de l'Iran i la llibertat es va apagar amb unes quantes bales amb un xiulet, i instants després el cos sense vida d'un home que tenia un cor com un lleó i determinació d'acer i que no havia vist cap guerrer darrere seu als camps de batalla va caure a terra".
Pel que fa al xa va forjar una aliança amb els nazis i el 1941 els britànics el van deposar havent de marxar a l'exili on va morir tres anys després. A la revolució islàmica el seu mausoleu fou destruït i el seu cos no es va arribar a trobar.
Per a saber-ne més:
- Sobre el PAK
- El PAK commemora l'assassinat de Said Yezdanpenah a mans d'agents iranians fa 28 anys
- El PAK commemora les víctimes de la fàtua xenòfoba de Khomeini contra els kurds
- El PAK arresta un agent secret iranià infiltrat
- El PAK celebra els seus 30 anys
- Dos presos del PAK traslladats a Saqez, Kurdistan de l'Iran, i torturats
- Dos kurds més al corredor de la mort de l'Iran
- El líder del PAK de Rojhilat (Kurdistan iranià) visita els Països Baixos
- L'Iran enverina un dels peshmerga kurds que va liderar la lluita contra l'Estat Islàmic
- Maniobres de les Unitats femenines del PAK
- L'Iran condemna a mort el kurd Houshmand Alipour del Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK)
- Celebració del Newroz, any nou kurd per part de la guerrilla Kurda del PAK
- Trobada del PAK a les bases de l'exili
- Incursió guerrillera del PAK al Kurdistan de l'Iran
- Els peshmerga del PAK ataquen la base iraniana de Sardasht
- Dimiteix per malaltia el dirigent del PAK, del Kurdistan iranià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada