Rezgar Abaszade, portaveu del PAK ha anunciat l'operació militar que va realitzar-se el 17 d'abril. "Les nostres forces han atacat l'exèrcit iranià a Sanandaj i mort dos d'ells, ferint-ne quatre més que foren capturats. A més, van ser destruïts dos cotxes".
L'acció va coincidir amb la desfilada anual de l'exèrcit del règim i fou duta a terme per HAK-R (Àguiles de la Llibertat del Kurdistan-Rojhilat), una facció de l'ala militar del Partit per la Llibertat del Kurdistan (PAK) liderat per Hussein Yazdanpaneh. El dirigent kurdo-iranià va anunciar el passar 21 de març la intenció del partit, que des de 2.014 lluita a l'Iraq contra l'Estat Islàmic amb notable èxit, d'ampliar les operacions a Rojhilat.
La formació política PAK va ser fundada l'any 1.991 com una escissió nacionalista de l'Organització de Guerrilles Fedain del Poble Iranià. Aquest, fou un moviment marxista-leninista que va actuar entre 1.971 i 1981 primer contra el xa de Pèrsia i després contra el règim revolucionari islamista de Khomeini. A partir de 1981 va entrar en divisions internes entre el sector "minoritari", avui present només a l'exili europeu i el "majoritari". Aquest darrer és reconegut, per exemple, com a grup agermanat per l'esquerra europea (Die Linke, Parti Communiste Français, Izquierda Unida i Partido Comunista de España).
Com altres grups de l'oposició iraniana, l'OGFPI, es va veure obligada a refugiar-se a l'Iraq. El gruix dels seus membres kurds van instal·lar-se a Halabja amb permís de Saddam Hussein. Quan l'any 1.991 el Kurdistan iraquià va accedir a l'autonomia aquest sector va abandonar l'OGFPI i va fundar la Unió Revolucionària del Kurdistan amb Said Yezdanpenah com a màxim dirigent. És aquest grup el qui l'any 2.006 es va transformar en l'actual PAK. L'ala armada de la formació s'anomena Ettehâde Shoreshgerên (Lluitadors per la Llibertat) i té prohibit actuar de forma militar a l'Iran per les pròpies autoritats kurdes de l'Iraq que l'acullen. El propi Said Yezdanpenah fou assassinat pel agents iranians el setembre de 1.991 i va ser succeït pel seu germà Hussein fins l'any 2.006 quan va accedir a al direcció Ali Qazi, fill del mític president de la República de Mahabad, Qazi Mohammad, executat a la forca per l'Iran l'any 1.946. Hussein va restar al capdavant dels peshmerga del partit fins avui.
Per a saber-ne més:
- Sobre el PAK
"es va veure obligada a refugiar-se a l'Iran". Suposo que aquí volíeu dir Iraq.