dijous, 31 de desembre del 2020

Balanç de les Asayîş de 2020: Han capturat 106 islamistes i han mort 35 membres de les forces policials kurdes de Síria

Les forces de seguretat kurdes de Rojava (Kurdistan de Síria) han fet balanç de l'exercici 2020 a Rimelan. Les Asayîş han capturat 106 membres de l'Estat Islàmic (IS) en 58 operatius. Aquests han estat conjunts amb les forces de la Coalició Internacional en lluita contra l'IS. El portaveu de les Asayîş, Ali Hassan, ha destacat que hi ha hagut un pic de violacions de drets humans entre mainada i dones a la part siriana ocupada per Turquia. Han mort 35 membres de les Asayîş i 74 han resultat ferits en els operatius. 

Més enllà de combatre l'islamisme les Asayîş han realitzat 933 operacions contra el tràfic de droga amb 1.562 detinguts. Fins a 190 traficants d'antiguitats han resultat detinguts i se n'han recuperat 5.355 artefactes dels que 2.440 d'un sol individu de l'IS d'Ar Raqqà. Finalment les Asayîş han desactivat 271 bombes, 21 cinturons explosius i dues bicicletes bomba a més de 391 mines. 





Leggi di più »

dimecres, 30 de desembre del 2020

Les SDF es reuneixen amb la minoria cristiana de Síria: "El nostre objectiu és alliberar la regió"

 

Una delegació de comandants de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) va fer una visita de Nadal a les esglésies catòliques siriaces a Hesekê(en àrab Al-Hasakah). A petició del comandant general de les SDF, Mazlum Abdi, una delegació de SDF va fer una visita de Nadal a les esglésies catòliques assíries a Al-Hasakah (Hesekê) al nord-est de Síria. La delegació va visitar primer el Consell Militar assiri. Els assessors de comandament general de les SDF, Rêzan Gulo i Mensur Hec, van estar acompanyats per Emced Dawûd, un dels comandants del Mawtbo Fulhoyo Suryoyo (Consell Militar Siríac, MFS), i Seher Dawûd, membre de l'Oficina de Relacions Militars.

Donant la benvinguda a la delegació de SDF a l’Església Catòlica Central de Síria, l’arquebisbe Mons. Joseph Shimei va expressar el seu plaer amb la visita.

Afirmant que la lluita de les SDF és sagrada, Shimei va dir: "SDF va alliberar el nord i l'est de Síria i va salvar el món sencer de l'Estat Islàmic de l'Iraq i Síria (IS). Van mostrar una gran resistència en tots els camps. Per a nosaltres és un honor saludar aquesta lluita de les SDF. Hauríem d’esforçar-nos perquè continuïn els diàlegs pacífics ”, va dir.

En declaracions durant la visita, Emced Dawud va declarar que estan honrats pel suport de tots els pobles i que continuaran la seva lluita per alliberar la regió. Rêzan Gulo també va celebrar el Nadal i va desitjar que el Nadal portés pau a tot el món.

Leggi di più »

dimarts, 29 de desembre del 2020

Un periodista kurd condemnat a 7 anys de presó

L'audiència final del cas contra Mazlum Dolan, periodista kurd de l'Agència de Notícies Dicle, es va celebrar dimarts 29 de desembre al 5è tribunal d'Amed/Diyarbakır. El periodista, acusat de cobrir l'assalt turc contra Amed va romandre a casa de la seva tia al districte de Sur durant els atacs genocides de l'exèrcit turc de 2015. Va sortir de la casa el dia 79 del toc de queda i va ser enviat a la presó on va passar 15 mesos.

Dolan no va poder assistir a la vista del dimarts, ja que actualment es troba a l’exili, el seu advocat Resul Tamur hi era personalment. El tribunal va condemnar el periodista a 7 anys i 6 mesos de presó.



Leggi di più »

dijous, 24 de desembre del 2020

Les forces turques es retiren del front Ayn Isa després de ser refusades per les SDF




Sense cap suport no de Rússia, que formalment ha de vigilar la zona de contacte al voltant de la carretera M4, ni dels EUA, les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) han aconseguit refusar l'atac turc iniciat el 17 de desembre a l'eix d'Ayn Isa. L'exèrcit turc i els seus mercenaris van atacar els pobles sirians de Mişêrfa i Jehbal durant dies. Incapaços d’obtenir resultats davant la resistència de les SDF, van bombardejar la regió severament amb totes les armes pesades. Ankara va anunciar l'ocupació de Jehbal però les SDF han fet públic un vídeo on mostren que la tenen sota control. De fet els turcs s'han retirat de les seves posicions i hi ha desenes de municions sense explotar com es pot comprovar a les fotografies de Rojava Media Center.


 



Leggi di più »

El nou cap espiritual dels yezidi comença a rebre visites oficials

El consol dels Països Baixos al Kurdistan de l'Iraq, Hans Akerboom, va visitar ahir Lalish, el centre espiritual de la comunitat religiosa kurda yezidi. "Molt especial visitar el temple yezidi de Lalish per parlar amb el nou Baba Sheikh i Mir Hazim Tahsin Beg. Impressionant escoltar de primera mà com van patir els yezidis sota l'Estat Islàmic. Nosaltres, com a Països Baixos, donem suport als Yezidis amb diversos projectes." Ali Elias Haji Nasir, Mir Hazim Tahsin Beg, fou escollit el novembre com a nou líder espiritual, també és conegut com a Baba Sheikh- Des d'aleshores lidera la confessió religiosa yezidi succeint al difunt Khartu Hajji Ismael, que va morir a principis del mes d'octubre. L’anunci es va produir a la ciutat de Duhok de la regió del Kurdistan iraquià, després de dies de discussions sobre la qüestió entre altes figures yezidi. Això va seguir un període de dol de quaranta dies pel pas del líder anterior.

Annex 1.- Per a saber-ne més dels yezidi: 

Qui són els yezidi?

Article de Marc Español sobre la milícia yezidi de Shesho

Article sobre els fets d'agost de 2014

Article sobre les diferents postures yezidi al voltant de l'autogovern  

Fundació de l'Aliança de Shengal 

Amenaces i ajudes recents pels yezidi





Leggi di più »

dimecres, 23 de desembre del 2020

Països Baixos dona 2.000 arbres per reforestar el Kurdistan

 

El Cònsol holandès Hans Akerboom i el governador de Sulaimaniyya Haval Abubaker han plantat els arbres a la muntanya Goizha com a part d’un projecte per plantar un miler d'arbres a Sulaimaniyya (Kurdistan de l'Iraq). Es plantaran 1.000 arbres més a Erbil (Arbela)el gener. Els arbres són obsequis dels holandesos per conservar la naturalesa del Kurdistan.

Leggi di più »

dimarts, 22 de desembre del 2020

El Tribunal Europeu dels Drets Humans torna a ordenar Turquia que alliberi el pres polític kurd Selahattin Demirtas

 

El Tribunal d’Estrasburg ha ordenat a Turquia que alliberi Selahattin Demirtas, pres polític kurd d’ençà del 2016. Demirtas és copresident del Partit Democràtic del Poble (HDP) i forma part de l’oposició al president turc, Recep Tayyip Erdogan. El seu cas té un paral·lelisme evident amb el dels presos polítics catalans. Fou detingut el novembre del 2016 durant una operació en què també es va arrestar altres diputats del seu partit, i empresonat en situació preventiva acusat de col·laboració amb una organització terrorista i incitació a la violència per uns comentaris que va fer durant un programa de televisió en què reclamava el rol potencial del líder empresonat del PKK en la resolució pacífica de la causa kurda.

Segons la sentència de la gran sala del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), la justícia turca ha violat unes quantes vegades els drets de Demirtas: la llibertat d’expressió, la llibertat i la seguretat, l’accés a una decisió ràpida sobre la situació de detenció, el dret de concórrer en unes eleccions lliures i la seva immunitat parlamentària com a diputat.

 

Estrasburg ja va ordenar-ne l’alliberament el 17 de novembre de 2018, quan el dirigent kurd era en presó preventiva. Tanmateix, el Tribunal Regional de Justícia d’Istambul va esquivar el TEDH i va condemnar Demirtas a quatre anys i vuit mesos de presó el 4 de desembre de 2018 pels comentaris en el programa de televisió.

EL TEDH també considera que l’empresonament del dirigent kurd  “limita el pluralisme i el debat polític, que es troba en el centre de la noció de la societat democràtica”. La gran sala conclou que “el objectius” de la detenció preventiva de Demirtaş tenien “un objectiu polític no reconegut”, cosa que considera d’una “gravetat incontestable per a una democràcia”.

La mateixa sentència que cita el TEDH per a criticar que Turquia no alliberi Demirtas és la que van fer servir els magistrats discrepants del Tribunal Constitucional espanyol en els seus vots particulars sobre els recursos dels presos polítics independentistes contra la presó preventiva, avalada per la majoria conservadora del Constitucional.

Leggi di più »

El nou ministre d'afers estrangers sirià nega la possibilitat d'una autonomia pels kurds

Faisal Mekdad ha respost al mitjà rus Sputnik. Segons el polític del Baas, "el poble sirià ha decidit que Síria és un sol país". El diplomàtic àrab ha considerat impossible un autogovern kurd afirmant que Síria és "indivisible" mostrant així una notable indigència intel·lectual assimilant autonomia amb independència.

Leggi di più »

dilluns, 21 de desembre del 2020

El portaveu de les SDF, el cristià Kino Gabriel, nega que s'hagin retirat d'Ayn Isa i reclama a Rússia que aturi els atacs de Turquia



Kino Gabriel, del Consell Militar Siríac (MFS), milícia cristiana síria i portaveu de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) ha rebutjates afirmacions que les SDF havien lliurat la ciutat estratègica d'Ayn Isa a les forces governamentals sirianes.

“No hi ha canvis en el control d'Ayn Isa. Estem compromesos amb acords anteriors i no hi ha novetats. Si hi ha d’haver nous acords, s’anunciaran oficialment. Les nostres comunicacions amb les forces russes a la zona estan establertes, sobretot pel que fa a Ain Issa i altres violacions a la regió", va dir.

Rússia hauria exigit el traspàs de les SDF d'Ayn Isa al règim sirià per defensar-la un possible atac turc. Però el responsable de les SDF va negar aquest extrem: "Respecte a Ayn Isa, hi ha una situació de calma a partir d'ahir i d'avui. No obstant això, hi ha enfrontaments esporàdics entre nosaltres [SDF] i els militants [recolzats per turcs]. La situació no és [tan tensa] com la setmana passada; hi va haver forts combats a prop d'Ayn Isa - i els grups armats recolzats per turcs bombardegaven el centre i els voltants d'Ayn Isa amb artilleria pesada ".

Gabriel va explicar a més que les amenaces de Turquia contra la zona del nord i est de Síria (NES) han continuat des de l’octubre del 2019. “El pla de Turquia, mitjançant grups armats, és ampliar les seves zones d’ocupació a Síria i controlar més terres. Crec que Turquia, en aquest moment, no és capaç de complir aquest objectiu. Hi ha anteriors acords [d’alto el foc] sobre aquestes regions i és poc probable que Turquia guanyi res de nou. Les SDF han estat responent a aquests atacs i han rebutjat els intents dels grups armats per avançar als pobles de la carretera M4".

Gabriel també va demanar a Rússia que s'adherís als "acords perquè les violacions s'aturessin. Esperem que Rússia reaccioni pràcticament davant dels atacs de Turquia i de grups turcs contra Ain Issa ". Gabriel també va dir que continuen la seva cooperació amb la Coalició dirigida pels Estats Units contra l'Estat Islàmic i informen de violacions de l'alto el foc a la Coalició liderada pels Estats Units. No obstant això, va dir a Ain Issa que els russos són els responsables. "Demanem a les forces russes que intervinguin, ja que Rússia hi té les seves forces a terra i Rússia forma part dels acords de l'alto el foc".
 

 

Leggi di più »

L'ex diputada kurda i vaguista de fam Leyla Güven ha estat condemnada a 22 anys de presó


Un tribunal turc ha condemnat avui a l'ex diputada del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), pro-kurd, a més de 22 anys de presó per càrrecs polítics. A Leyla Güven, li van retitrar la seva immunitat parlamentària el juny, va ser condemnada per un tribunal de la ciutat d'Amed (Diyarbakiren turc), al Kurdistan del Nord pel càrrec fals de pertànyer a un grup clandestí i difondre propaganda demilitants kurds il·legalitzats.


Güven va iniciar una vaga de fam de 79 dies el 2018 per intentar acabar amb l’aïllament del líder kurd Abdullah Öçalan aconseguint molts suports i que se li permetesin visites. 


Leggi di più »

diumenge, 20 de desembre del 2020

La milícia yezidi del PKK s'integra a les Unitats de Mobilització Popular iraquianes controlades per l'Iran


Les Yekîneyên Berxwedanê Şengalê (YBŞ, Unitats de Resistència de Shengal) han fet un acord amb l’exèrcit iraquià per fusionar la majoria dels seus membres amb les Unitats de Mobilització Popular (PMF, coneguda col·loquialment com Hashd al-Sha’bi). Les YBŞ van ser entrenades i armades per la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) el 2014 davant la incompetència tant de els forces iraquianes estatals com de les auxiliars de l'autonomia kurda dirigida pel Partit Democràtic del Kurdistan (Partiya Demokrat a Kurdistanê, PDK). 

YBŞ va començar a retirar la seva força de la ciutat de Shengal a finals de novembre per ser destinada a qualsevol altre lloc del districte, després que una força de la Policia Federal es desplegués a la ciutat.
El districte de Shengal es troba a uns 120 km a l'oest de Mosul, a la província de Nínive. Es considera part de les zones en disputa segons la constitució iraquiana.“Després de lliurar les nostres bases, YBŞ ha passat a formar part del PMF. Mil membres de YBŞ ja havien passat a formar part de PMF; ara altres 1.500 combatents passaran a formar part del regiment 80 del PMF ", va dir Dakheel Murad, cap del Consell d'Autoadministració del subdistricte de Khanasor, que parla en nom del YBŞ.

"PMF és una força oficial del govern iraquià, per això és molt normal que les nostres forces passin a formar part del PMF". Aquest canvi es produeix dos mesos després de la signatura de l’acord entre el govern federal iraquià i el govern regional del Kurdistan l’1 d’octubre de 2020, que estipula la formació d’una nova administració i la reorganització del control de seguretat al districte de Shengal.



Una decisió conflictiva

Molts yezidis de Shengal estan en contra de l'acord, especialment els partidaris de la KCK i el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), i han organitzat diverses protestes per expressar les seves objeccions. S'han organitzat diverses manifestacions a Shengal en oposició a l'acord de Bagdad-Erbil i a l'ordre que Ezidkhan Asaiysh abandonés la ciutat. L'ordre es va produir després que el govern federal desplegés el novembre una força de la policia federal a Shengal.

Khal Ali, de les forces del PMF a Shingal, va dir a KirkukNow: "Des de l'alliberament de Shengal de l'Estat Islàmic (IS), un gran nombre de combatents de YBŞ formen part del Hashd Tribal. Després d'un acord entre el YBŞ i l'exèrcit iraquià, diversos combatents del YBŞ es van afegir al regiment 80 del Tribal Hashd, però no sé quants són". El ‘Tribal Hashd’ es va formar el 2017 com a part del PMF per a les regions de majoria sunnita.

Shingal podria formar part de la Regió Autònoma del Kurdistan o KRG ara com a regió autònoma. Però el PDK va rebutjar l'autonomia yezidi o êzîdî. Això obliga les YBŞ, oposades el PDK i partidàries de l'autogovern, a treballar amb l'Iraq. Mentrestant, el PDK té les coordenades de les posicions de les YBŞ i les hauria facilitades a la força aèria turca que ha matat dirigents de les YBŞ. 


El paper d'Ezidkhan Asaiysh continua a l'aire

Haval Tékoshar, membre de la YBŞ, assegura que “actualment no ens queden forces a la ciutat; romandrem fora de la ciutat d'acord amb un acord entre nosaltres i l'exèrcit, fins que no es faci un segon acord." Les forces del PMF i Ezidkhan Asaiysh (policia yezidi que forma part de la YBŞ dirigida per Haydar Shasho” Shesho) segueixen a les seves bases a la ciutat de Shingal. L’Ezidkhan Asaiysh es va formar després que el districte de Shingal fos recuperat dels militants de l’IS per assegurar la ciutat als districtes, i són més de 1.000 efectius. El govern central va oferir, el 13 de desembre, a Ezidkhan Asaiysh la seva integració a les forces de seguretat de l'estat iraquià el que suposaria assumir els seus sous i armament. Haso Ibrahim, de l’autoadministració de Shengal (que parla en nom de les YBŞ), va dir que: “L’opció que ofereix el ministre de l’Interior és bona, sempre que els Asaiysh puguin romandre a la ciutat. No ens importa si forma part de la Seguretat Nacional o del Hashd al-Sha’bi, perquè el salari no és important per a nosaltres ". 

Dakheel Murad de la YBŞ va dir: "El principal problema entre nosaltres i l'exèrcit iraquià és l'Ezidkhan Asaiysh, ja que l'exèrcit vol que [ells] romanguin [a la ciutat de Shengal] amb vestits civils i rebutgem aquesta proposta. Insistim que Asaiysh ha de romandre aquí".

Per a saber-ne més:

Qui són Hashd al Shaabi?

Qui són les Yekîneyên Berxwedanê Şengalê (YBŞ, Unitats de Resistència de Shengal) ?

Qui són els yezidi?





Leggi di più »

dissabte, 19 de desembre del 2020

Mor, després de combatre 21 anys a les muntanyes, la Comandant guerrillera kurda Aryana Baran

Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) ha comunicat que la comandant Aryana Baran, nascuda i criada al districte de Hilvan, província d'Urfa (Kurdistan de Turquia) ha finit víctima del càncer. Va ser testimoni dels efectes de les polítiques colonialistes turques a la regió quan era una nena i "va preparar el seu cor i la seva ment per a una lluita implacable contra ells". En particular, per venjar-se de l'opressió de les dones kurdes que ha durat milers d'anys, va buscar maneres d'unir-se al moviment d'alliberament.

Després de la deportació d'Abdullah Öçalan a Turquia el febrer de 1999, va anar a Rússia, on es va unir al moviment d'alliberament nacional kurd. Va treballar durant un temps a la població yezidi que vivia a Rússia i més tard va anar a les muntanyes kurdes. Segons el seu propi suggeriment, es va unir a les unitats sacrificades i finalment es va convertir en comandant. Va lluitar a les muntanyes del Kurdistan durant 21 anys.

Aryana Baran va anar a Botan el 2004 i va participar activament a l'ofensiva de l'1 de juny. "Es poden trobar rastres del seu treball i lluita a tot arreu a Botan i Mardin", va dir YJA-Star. Des d’allà, va tornar al Kurdistan del Sud i va assistir a un curs de formació a l’Acadèmia Şehîd-Zîlan. El 2014 va anar una vegada més al Kurdistan del Nord per dirigir el comandament de la zona de Mardin juntament amb Botan Hakkari i Soro Amed. El 2015/2016, va participar en la guerra urbana a Dêrika (en turc Derik) com a comandant principal. "Sota el seu comandament, s'ha demostrat que les dones kurdes lliures són un malson per al sistema feixista. Després de tornar al Kurdistan del Sud, sempre va voler tornar al nord per adonar-se de les esperances i els somnis de la revolució. Per a això, va participar en una formació ideològica del curs Sakine Cansiz a principis del 2017. Va compartir les seves experiències a la guerra popular revolucionària i va fer front a les mancances". Va estar activa en el treball de l'HPG i YJA-Star fins a la seva mort.

Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) és la branca armada femenina del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK).






Leggi di più »

divendres, 18 de desembre del 2020

Turquia llença un atac per trencar les línies de defensa kurdes a Síria


Després de diversos dies de bombardejos les forces armades turques amb els seus auxiliars islamistes sirians han llençat una ofensiva al punt d'Ayn Issa al pas de la carretera M4 que uneix tot el nord de Síria. Si els turcs aconsegueixen aquesta posició podran aïllar el cantó de Kobanê de la resta de Rojava (Kurdistan de Síria) i de l'oest de Síria. Amb aquest fet és probable que llencin una ofensiva des del territori turc per ocupar la ciutat símbol de la resistència kurda contra l'Estat Islàmic. L'atac turc es concentra a Misherfa, a només dos quilòmetres de la ciutat Ayn Issa (encerclada en vermell al mapa).





Leggi di più »

264 infants, de 12 a 14 anys, processats per haver insultat Erdoğan en 6 anys

En sis anys es van llançar un total de 128.872 investigacions per "insultar" al president islamista turc Recep Tayip Erdoğan, amb 9.556 de les que van resultar en condemnes. Tot i que es van iniciar casos penals per 27.717 d'aquests fitxers, 903 menors van ser processats per la mateixa acusació. Segons l'article 299 del Codi Penal turc, "insultar" el president pot comportar entre un i quatre anys de presó. Si l’acte es comet obertament, s’aplica un augment de sisena part de la pena.

Uns 903 menors d’edats compreses entre els 12 i els 17 anys van ser processats per aquests càrrecs en sis anys, cosa que va revelar la terrible manca de llibertat d’expressió al país. Dels 903 menors esmentats, 264 tenen entre 12 i 14 anys. Les estadístiques del Ministeri de Justícia van mostrar que es van iniciar casos penals per 27.717 de les 128.872 enquestes en sis anys i es va dictar una decisió de no processament per a 31.109 d'elles.

Leggi di più »

dijous, 17 de desembre del 2020

Les YPG, principal milícia kurda de Síria, neguen cap atac contra els peshmerga kurds de l'Iraq

 


Les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) han negat les acusacions de Serbest Lezgin del Partit Democràtic del Kurdistan (Partiya Demokrat a Kurdistanê, PDK) segons el qual "les YPG va atacar soldats Peshmerga" al Kurdistan iraquià. El viceministre de Peshmerga al Kurdistan iraquià, Serbest Lezgin, va afirmar que les forces de les YPG havien atacat les posicions dels Peshmerga a la frontera Rojava-Kurdistan iraquià. Fonts de YPG van afirmar que les acusacions de Lezgin són falses. Les properes hores s’esperen declaracions més detallades sobre el tema.


 


Leggi di più »

El Kurdistan de l'Iraq desplega armes pesades a la frontera amb el Kurdistan de Síria

El Partit Democràtic del Kurdistan (Partiya Demokrat a Kurdistanê, PDK) que presideix el Kurdistan de l'Iraq va desplegar armes pesades ahir a la frontera entre el Bashur o Kurdistan del Sud (Iraq) i Rojava o Kurdistan de l'Oest (nord de Síria).

Després de la visita a Ankara el 4 de setembre del president del govern regional del Kurdistan (KRG), Nechirvan Barzani, el PDK va establir punts d'observació i llocs militars a la frontera amb Rojava. Avui dimecres, 15 de desembre, el Kurdistan iraquià ha fet un nou pas en el seu desplegament militar, equipant les seves milícies al camp amb armes pesades.

El desplegament d'armes pesants es produeix arran d'una declaració del primer ministre de KRG, Masrour Barzani, que acusava les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) de Rojava d'atacar peshmerga a la frontera.

 


Leggi di più »

dimecres, 16 de desembre del 2020

Quatre atacs contra seus de partits kurds de Rojava de l'ENKS

Els atacs de diverses oficines dels darrers dies del Consell Nacional Kurd de Síria o Encûmena Niştimanî ya Kurdî li Sûriyê (ENKS)‎, fundat el 26 d'octubre de 2011, per part de desconeguts són un intent de soscavar el diàleg entre els principals partits kurds de Síria a Síria. El Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD) i el ENKS, les dues faccions principals kurdes sirianes, van renovar les negociacions a principis de novembre per intentar mantenir-se junts com a front unit després de l'ofensiva transfronterera de Turquia al nord de Síria a l'octubre 2019. El PYD és alineat amb la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) i el PKK defensant posicions del confederalisme democràtic (renúncia a un estat kurd i aposta per confederacions ètniques de tendència llibertària i ex marxista) mentre l'ENKS defensa posicions nacionalistes kurds properes el PDK del Kurdistan de l'Iraq de tendència conservadora.

Les tensions actuals entre els dos van augmentar inicialment durant l’esclat de la guerra civil siriana el 2011, i el PYD va tenir un paper important en l’establiment de l’autoadministració que ha governat el nord-est de Síria (Rojava o Kurdistan de l'Oest) des de llavors. Un grup armat desconegut va atacar l’oficina del KNC a Dirbêsiyê diumenge a la nit poc després que un peshmerga, el tinent Abdul Rahman Amin Sheikhmous, fos assassinat en un incident amb militants el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) en un control a la província de Duhok de la regió del Kurdistan iraquià. Tres milicians del les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) , ala armada del PKK, van resultar ferits.

Durant l'atac a Dirbêsiyê, el grup desconegut també va intentar cremar el cotxe del subdirector de l'oficina local de l'ENKS a la regió. El mateix dia, assaltants desconeguts també van llançar còctels molotov a la seu del Partit Democràtic del Kurdistan - Síria (KDP-S), un dels principals components de l'ENKS. Agressors armats van cremar l'oficina del KNC a Amûdê (en català Amuda) dilluns al vespre.
A més, dimarts, assaltants desconeguts van atacar l'oficina del KNC a la ciutat de Hasakah, destruint el seu equipament i incendiant les instal·lacions.

Oficina de l'ENKS a Dirbêsiyê

El SOHR, observatori sirià de drets humans, especula en un informe que el grup militant kurd Ciwanen Soresger (Moviment Juvenil Revolucionari) era el responsable de dur a terme els atacs. Mazloum Abdi, el comandant en cap de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) va assegurar que "ningú no té dret a atacar les oficines del KNC i de cap altre partit polític a Rojava", afegint que "les Forces de Seguretat Interna compliran les seves funcions segons la llei".

Hesen Remzi, membre del Comitè Central del Partit Democràtic del Kurdistan-Síria (PDK-S), va dir que sembla que hi ha "cercles dins del PYD que no volen tenir aquest diàleg kurd", i en canvi pretenen minar les converses entre els partits kurds sirians. “Des de fa uns dies, les oficines del KNC i els seus partits afiliats van ser atacats, cremats i amenaçats. Lamentablement, aquestes accions no són en l’interès del poble kurd ”, va afirmar Remzi."El poble kurd està entristit [per aquestes recents tensions] i el poble [kurd] espera que aquests partits polítics arribin a un acord, de manera que el nostre poble pugui viure una vida estable".





Leggi di più »

diumenge, 13 de desembre del 2020

L'Iran executa el periodista Ruhollah Zam

 


L'Iran ha executat dissabte 12 de desembre el periodista opositor Ruhollah Zam després d'haver-lo condemnat a mort per estar involucrat en les protestes contra el règim iranià el 2017 i el 2018. El Tribunal Revolucionari Islàmic de Teheran l'acusava de delictes contra la seguretat interna i externa del país, d'espionatge i també de cooperar amb els Estats Units.

Ruhollah Zam dirigia el canal Amadnews, amb 1,4 milions de seguidors, a la plataforma Telegram. Les autoritats iranianes l'acusaven de participar activament i incentivar les protestes populars de l'hivern del 2017. Unes protestes que van començar per l'encariment dels preus dels productes de primera necessitat i que ràpidament van tenir un component polític.

Entre el 28 de desembre del 2017 i el 3 de gener del 2018 van morir almenys 25 persones en disturbis a les principals ciutats de l'Iran. Teheran va qualificar aquestes protestes de "sedicioses" i va acusar Ruhollah Zam d'incitar a la violència.

Zam havia viscut exiliat a França, on tenia estatus de refugiat.  Va ser capturat el 2019 per la Guàrdia Revolucionària Islàmic de l'Iran en circumstàncies encara per determinar. L'ONG Reporters sense Fronteres acusa l'Iran d'haver segrestat Zam quan estava en territori iraquià i s'ha sorprès que les autoritats iranianes "hagin complert la sentència".


Leggi di più »

dissabte, 12 de desembre del 2020

La guerrilla kurda ataca per via aèria una base turca


Les Unitats de Defensa Aèria Şehit Delal van llençar un doble atac contra l'exèrcit turc l'11 de desembre. Les unitats de defensa aèria van atacar una base sota control turc al districte de Çukurca de Hakkari a les 11:10. El mateix dia, les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) van atacar els soldats turcs estacionats al turó Koordine a la zona de Bektorya, a Heftanin, amb vehicles aeris no tripulat o drons. "Els objectius es van assolir amb eficàcia en ambdues accions que van acabar amb èxit". Les HPG no concreten el nombre de baixes turques.

Simultàniament el comandament de les HPG a Serhat (al voltant de la ciutat de Kars) a denunciat que "L'estat genocida colonial turc duu a terme activitats d'espionatge promovent el negacionisme a la regió de Serhat per atacar les nostres forces provincials. Turquia disfressa els seus informadors i els envia a les zones guerrilleres per localitzar els punts de les nostres forces guerrilleres i els camps de base d'hivern. Aquestes activitats es concentren especialment a les zones de Tendürek, Glîdax i Çemçê on els turcs invasors l'exèrcit va patir grans cops. Aquells que vinguin a les zones guerrilleres i realitzin activitats de denúncia i espionatge seran el nostre objectiu a causa del crim que han comès. És per això que advertim contra les activitats d'espionatge a les zones guerrilleres i fem una crida al nostre poble patriòtic ser sensible i alerta contra aquests informadors."




Leggi di più »

Un bombardeig turc assassina 3 camperols kurds de l'Iraq

Tres civils van morir en un atac aeri turc a la ciutat de Dêrelûk (Deralok), al sud del Kurdistan, al nord de l'Iraq Les víctimes, Muhsin Hacî, Sefer Selîm i Hesen Sadiq, membres de la tribu Nêrwehi, estaven desaparegudes des del dilluns (7 de desembre). Aquell dia, segons els familiars, es trobaven a les seves terres de conreu als afores del poble de Zêwe quan la regió va ser bombardejada per l’aviació turca. Els seus cossos han estat recuperats de l’escena només dissabte 12 de desembre.



Leggi di più »

divendres, 11 de desembre del 2020

Les SDF tanquen un acord amb Rússia i Àssad per establir punts d’observació a prop d’Ain Issa per evitar nous atacs turcs

 

Les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) ) han arribat a un acord aquesta setmana amb Rússia i el govern sirià per establir tres punts d’observació a prop d’Ain Issa per evitar nous atacs turcs. Riad al-Khalaf, líder del consell militar de Tell Abyad, va dir en una declaració pública als mitjans que les "violacions" de Turquia contra el poble kurd sirià no han cessat, sinó que "han augmentat al novembre".

Com a resultat, va dir que els russos, les SDF i el govern sirià han "acordat establir tres punts per reduir les violacions contra el nostre poble als camps d'Ain Issa. Dilluns, Asharq Al-Awsat va informar que els russos van demanar a les SDF que permetessin al règim sirià controlar la plaça de seguretat a Ain Issa, igual que a Qamishli i Hasakah, on el règim controla la plaça de seguretat. No obstant això, els informes suggereixen que només s’establiran tres punts a Ain Issa. El primer lloc s’establirà a la part oriental del districte d’Ain Issa, el segon lloc serà a la carretera internacional M4, mentre que el tercer s’establirà a part occidental del districte d’Ain Issa.

Leggi di più »

dijous, 10 de desembre del 2020

Cotxe bomba contra les forces d'ocupació turques al Kurdistan sirià provoca diverses baixes a Serê Kaniyê

El vehicle ha esclatat a la ciutat de Serê Kaniyê (en àrab Ras al-Ain) en un control turc a la ciutat kurda ocupada per mercenaris pro turcs. La deflagració ha provocat diversos morts i ferits segons Rojava Media Center. 




Leggi di più »

dimecres, 9 de desembre del 2020

Horrible balanç de la situació de drets humans a Turquia enguany segons İHD

Nuray Çevirmen, membre del Comitè Executiu Central de l'Associació de Drets Humans (Insan Hakları Dernegi, İHD) a Turquia, ha fet balanç sobre la situació dels drets humans a Turquia, les violacions de drets a les presons i les vagues de fam en curs contra les condicions d'aïllament de la presó d'Immralı. Abdullah Öçalan, líder del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) 

Çevirmen va afirmar que les violacions del dret a la protesta pacífica a Turquia han augmentat els darrers anys, especialment durant la pandèmia, i que s’han imposat restriccions a totes les manifestacions públiques des de la introducció de les lleis sobre l’estat d’emergència. Comentant la crisi financera a Turquia, Çevirmen va dir: “El procés de pandèmia ens ha permès observar les violacions de drets en diferents àmbits de la vida quotidiana. Hi ha molts sol·licitants que informen a l’İHD sobre les dificultats econòmiques que tenen. Aquest és un fenomen nou per a nosaltres. Això ens demostra que la gent pateix massa a causa de l’angoixa econòmica ”.

Les presons es troben entre els llocs on les violacions han pres la seva forma més intensa, ha assenyalat: "Hi va haver una iniciativa de vaga de fam que es va posar en marxa el 2018. Més de 3.000 presos polítics van fer vaga de fam per protestar contra les condicions d'aïllament de les presons imposades a Abdullah Öçalan. Com a conseqüència de les vagues de fam, a Abdullah Öçalan se li va permetre contactar amb els seus advocats i la seva família durant un breu període. Poc després, però, es van tornar a denegar totes les sol·licituds que van fer la seva família i els seus advocats per posar-se en contacte amb ell. Per això, els presos han tornat a declarar vaga de fam ”.

Çevirmen va afirmar que el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT) havia fet valoracions sobre la situació a la presó d’İmralı en els seus informes de 2017 i 2019: “Els informes també reflecteixen les violacions que s’estan produint a la presó d’İmralı. Si es resolguessin els problemes identificats a l’informe del CPT, aquests problemes també desapareixerien ”.

Violacions dels drets humans a Turquia

Segons l’informe anual de l’İHD, els agents de la policia van :
 
- intervenir en 1.344 reunions i manifestacions 
 
- 3.935 persones van ser objecte de maltractaments durant aquestes intervencions el 2019

- almenys 69 persones van perdre la vida i quatre persones van resultar ferides a les presons a causa de malalties, suïcidis o actes de violència. Almenys disset persones van morir sospitosament i cinc van resultar ferides durant el servei militar obligatori.

L'informe de İHD també va revelar que tres persones, inclòs un nen, van perdre la vida i dos nens van resultar ferits després de rebre trets per bales disparades des dels vehicles de les forces de seguretat. Tres persones, inclosos dos nens, van perdre la vida i cinc persones, inclosos dos nens, van resultar ferides per les explosions de mines i d'artilleria sense explotar. "Segons les dades del Ministeri de Justícia, publicades el 31 de desembre de 2002, hi havia 59.429 reclusos a les presons, quan el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) va arribar al poder. Aquesta població de presons havia augmentat fins a 294.000 reclusos en 355 presons el desembre de 2009 ”, revela l’informe d’İHD.

Hi ha 3.100 nens interns a les presons de Turquia. Un total de 780 nens han romàs a la presó a causa de les seves mares empresonades. 197 periodistes van ser arrestats. Un total de 6.068 persones van ser sotmeses a tortures, maltractaments o tractes inhumans, mentre que vuit persones van morir en assassinats no resolts a Turquia el 2019.

L'informe İHD també va destacar el fet que almenys 431 dones van morir a causa de la violència d'homes i 359 dones van resultar ferides. Almenys 499 dones van ser assetjades o violades, mentre que 726 dones van ser sotmeses a violència el 2019 al país. Les dones van continuar sent objecte de violència a Turquia el 2019 en gran nombre.
 


Leggi di più »

dilluns, 7 de desembre del 2020

Violació massiva de 27 turcs a una nena kurda a Batman / Êlih

La investigació d'un cas de violació en grup al districte de Gercüş (Kercews) de Batman (Êlih) ha revelar que 27 homes, inclosos un sergent especialitzat turc, policies i guàrdies del poble (contres), van violar una nena de quinze anys i van obligar dues dones, també kurdes, a prostituir-se. Quan la jove de quinze anys va visitar l’hospital després de queixar-se d’un mal de panxa, es va descobrir que estava embarassada. Els autors eren membres de la policia i l’exèrcit.

 


Leggi di più »

diumenge, 6 de desembre del 2020

La resistència mata 4 mercenaris turcs a Efrîn, Kurdistan de Síria

En un comunicat difós diumenge, les Forces d'Alliberament d'Efrîn (Hêzên Rizgariya Efrînê, HRE) van compartir els detalls de les seves darreres accions contra les forces d'ocupació a la regió d'Efrîn, Kurdistan sirià, els 3 i 4 de desembre. En conseqüència, quatre mercenaris van morir i vuit altres van resultar ferits, mentre que una gran quantitat de municions i un rifle fabricats a Turquia van ser confiscats pels combatents HRE. 



Leggi di più »

divendres, 4 de desembre del 2020

Entrevista al responsable de relacions exteriors de la KCK: Erdogan considera el Kurdistan de l'Iraq la 82ª província turca i vol legitimar la seva annexió de la regió

Zagros Hiwa és membre del Comitè de Relacions Exteriors de la Unió de les Comunitats del Kurdistan (KCK), del qual forma part la principal organització guerrillera kurda, el PKK, el Partit dels Treballadors del Kurdistan. Els kurds del Kurdistan turc són cautelosament optimistes sobre la victòria electoral de Joe Biden als Estats Units, després que Trump donés pas a les polítiques expansionistes i repressives d’Erdogan contra els kurds a Síria i Turquia. Mentrestant, la situació empitjora al Kurdistan iraquià amb una operació turca conjunta amb els kurds del PDK contra la guerrilla del PKK.

Què passa al nord de l'Iraq, on la guerrilla del PKK fa més de 30 anys que està establerta?


Zagros: al nord de l’Iraq (o Kurdistan del Sud), l’exèrcit turc s’obre camí i té intenció d’ocupar-lo. Ella la considera com la província de Mosul de l'època otomana. L’estat turc té ambicions expansionistes neotomanes que van des del nord d’Àfrica al Pròxim Orient fins al Caucas.

Turquia envaeix regularment el sud del Kurdistan. Des de 1983 hi ha realitzat 33 operacions a gran escala. El PDK (Partit Democràtic del Kurdistan, Barzani) col·labora amb l'estat turc en algunes de les seves operacions. De moment, l’estat turc vol utilitzar el PDK com a pròpia milícia en la guerra contra el moviment d’alliberament del Kurdistan. L’objectiu és clar: afirmar que els guerrillers del PKK van atacar els Peshmerga (forces armades del PDK) i desencadenar noves tensions de les quals només els kurds sortiran els perdedors, amb Erdogan com a guanyador.

Quina és l'amenaça real dels drons? Com resisteixes aquest nou tipus de guerra?

Zagros: no és una amenaça nova. Turquia fa servir drons contra les forces guerrilleres des del 2007. Els drons han canviat sens dubte la vida quotidiana dels guerrillers. Però, durant tots aquests anys, les forces guerrilleres han desenvolupat els seus propis mètodes per reduir els efectes dels avions no tripulats en combat. Els guerrillers no es comporten com un exèrcit convencional. Té més flexibilitat per adaptar-se a les noves condicions militars. És per això que, malgrat l’activitat de drons a les nostres regions les 24 hores del dia, les forces guerrilleres continuen lluitant i encara aconsegueixen provocar pèrdues a l’exèrcit turc.

L’amenaça real de la invasió turca és que un tipus de guerra d’aquest tipus arrisca a perdre tots els guanys kurds al sud del Kurdistan i obre el camí a una neteja ètnica addicional. No oblidem mai que l’estat turc està duent a terme un desplaçament de la població kurda, per la qual cosa la neteja ètnica a Afrin, Serekaniye i Girê Spi (Tel Abyad), Rojava, al nord de Síria. Erdogan intenta utilitzar els kurds contra els kurds.

Els drons sols no poden guanyar una guerra, de manera que Turquia necessita tropes a terra. Utilitza el PDK de Barzani per a això?

Zagros: els drons són només l’últim exemple de tecnologia militar que s’utilitza contra els kurds. L'estat turc sempre ha utilitzat tecnologia militar avançada, convencional i poc convencional contra els kurds. Fins i tot van utilitzar armes químiques a Dersim el 1938. L’estat turc intenta suprimir els kurds com a poble, però la qüestió kurda encara hi és: política, socialment, culturalment. Una qüestió política i social tan important no pot ser suprimida pels drons. A més dels avions no tripulats, l'exèrcit turc vol utilitzar les forces PDK com a farratge de canó en benefici del seu propi exèrcit. Des del punt de vista de la mentalitat estatal turca, cada gota de sang kurda vessada és un benefici, ja sigui el PKK o el PDK. En aquest sentit, l’elit dirigent del PDK està fent un dany irreparable a la causa kurda. Ignoren el fet que els seus propis avantpassats van ser penjats per l’estat turc, tot i que el mateix Erdogan els va recordar, la vigília del referèndum d’independència. En lloc d’encoratjar i organitzar el poble kurd per resistir els invasors, el PDK col·labora amb els invasors.

Quina relació hi ha entre el PKK i el PUK (Unió Patriòtica del Kurdistan, la segona força política del Kurdistan iraquià), és millor que amb el PDK?

Zagros: la nostra política en les relacions intra-kurdes és establir la unitat nacional entre els kurds. Això és necessari si els kurds han de resistir la repressió dels estats dominants. Hem demanat reiteradament a tots els partits polítics del Kurdistan que s’uneixin i aconsegueixin la unitat. El 2013, sobre la base de l’apel·lació del nostre president Abdullah Öcalan, totes les parts kurdes es van reunir i van formar un comitè per celebrar un congrés nacional. Malauradament, sota la pressió de l’Estat turc i d’Erdogan, algunes parts ens van sabotejar i van impedir que es celebrés el congrés. Però continuem la lluita per construir la unitat dels kurds. Volem tenir relacions amb tots els partits polítics del Kurdistan, inclosos el PUK i el PDK. Evidentment, Turquia fa xantatge a altres partits kurds per col·laborar contra el moviment d’alliberament del Kurdistan del Nord. El PUK va rebutjar aquesta col·laboració. Aquesta és una posició important del PUK.

Erdogan va ocupar Afrin i la regió entre Tell Abyad i Serekeniyê a Síria. Ara vol dos estats a Xipre. Quin és el seu pla per al nord de l'Iraq?

Zagros: Erdogan considera que el nord de l'Iraq, o el sud del Kurdistan, forma part de Misaqi-Milli (el pacte nacional de l'època otomana). Aleshores, el nord de l’Iraq s’anomenava Vilayeti Mosul (província de Mosul de l’Imperi Otomà). La política expansionista i irredentista de l'AKP considera que el nord de l'Iraq (Kurdistan del Sud) és el 82è vilayet en la seva visió neotomana de la nova Turquia. L’estat turc ja ha establert tropes a diversos llocs de la regió, des de Zakho, a l’extrem nord, fins a Bashiqa, al sud. Vol legitimar la seva annexió de la regió amb el pretext de la lluita contra el PKK. Les polítiques expansionistes d'Erdogan no es limiten al nord de l'Iraq. Vol ampliar la influència de Turquia i crear aliats al seu arrencada a totes les regions que abans estaven sota el polze de l’Imperi Otomà, des del nord d’Àfrica fins al Pròxim Orient, inclòs el Caucas. Erdogan és l'ascendent Hitler de l'Orient Mitjà. Ha superat durant molt de temps Saddam Hussein.

Per què Bagdad permet establir més de 60 bases militars turques al nord de l'Iraq?

Zagros: el Kurdistan estava dividit en quatre parts per les potències colonials d’abans. Avui són els EUA els que desaconsellen qualsevol intervenció de Bagdad contra la invasió turca. L'espai aeri a l'Iraq està controlat per la coalició internacional, dominada pels EUA. Permeten a Turquia bombardejar el sòl iraquià i li han donat llum verda per envair l'Iraq. Turquia també ha subvencionat, entrenat i equipat durant anys Daesh, que encara duu a terme accions a l'Iraq. No estaria malament pensar que Turquia utilitza la seva forta afiliació amb el Daesh per desestabilitzar activament l’Iraq i el sud del Kurdistan. No és d’estranyar que molts dels atacs del Daesh s’estiguin produint en zones en disputa, per exemple a Kirkuk. Però, d'altra banda, a l'Iraq hi ha moltes forces polítiques i socials que s'oposen a la invasió de territoris àrabs i kurds per part de Turquia i altres països de la regió. Però no són prou forts i organitzats com per influir en la política dominant a l'Iraq. La connivència de Bagdad amb la invasió turca és el resultat de la pressió dels Estats Units. La nostra resistència contra l'exèrcit expansionista d'Erdogan serveix per protegir no només els kurds, sinó també els àrabs, els sirians, els cristians, els armenis, els turcomans, els yezidis, els shabaks i totes les altres entitats de l'Iraq.

La nova presidència nord-americana influirà en els esdeveniments a l'Orient Mitjà?

Zagros: la presidència de Trump va ser per als kurds la pitjor de qualsevol administració nord-americana. Trump va permetre a Turquia envair Rojava i el sud del Kurdistan. Trump va permetre a Erdogan envair zones que es van beneficiar d’un model de governança democràtica i el va substituir per la llei jihadista. Aquest va ser el cas a Efrîn, a Tell Abyad, a Serekeniyê. Trump va trair la gent que més va sacrificar en la lluita contra l'Estat Islàmic. Els kurds sempre recordaran Trump per això.

Sembla que la nova administració no seguirà el mateix camí que l’administració Trump. Biden té una comprensió molt més profunda dels conflictes a l’Orient Mitjà. El nou president dels EUA té fama de desenvolupar relacions amb els kurds. Almenys sap qui són els kurds i no els culparà per no haver aterrat a Normandia! Però el nou president Biden, del Partit Demòcrata, formava part de l'administració de Bill Clinton.

Leggi di più »

L'escriptora kurda Gulgeş Deryaspî condemnada a 6 anys i 3 mesos de presó

L'escriptora kurda i membre del PEN Gulgeş Deryaspî va ser detinguda durant les operacions realitzades a la província kurda de Bitlis i els districtes de Tatvan i Güroymak el 25 de juny de 2019.

Fou enviada a la presó tancada de tipus E de Bitlis el 30 de juliol de 2019 acusada de terrorisme a causa de les manifestacions i marxes de protesta en què havia participat. Va ser alliberada després de passar 9 mesos a la presó. La sessió final del judici a l’escriptora es va celebrar ahir dijous al 2n Tribunal Penal de Bitlis. La mateixa Deryaspî i el seu advocat Burhan Aksoy van assistir a la vista.

Mentre l'escriptora kurda i el seu advocat van rebutjar les acusacions i van exigir l'absolució, la junta judicial la va condemnar a 6 anys i 3 mesos de presó acusada de "ser membre d'una organització il·legal". Deryaspî és membre internacional del PEN i llicenciada a la Universitat Muş Alparslan, Departament de llengua i literatura kurdes.

Leggi di più »

dimecres, 2 de desembre del 2020

El Tribunal Suprem de Baviera sentencia que les banderes kurdes d'YPG i YPJ deixen d'estar perseguides

 

El Tribunal Suprem del lander de Baviera ha rebutjat l’apel·lació del fiscal contra l’absolució sobre el cas de les banderes YPJ dictaminades pel Tribunal de Districte de Munic. Això significa que les banderes YPJ / YPG es poden mostrar a les reunions i a internet a Baviera i deixen d'estar prohibides i perseguides. El judici hauria de tenir un efecte nacional.

Leggi di più »

dilluns, 30 de novembre del 2020

Un ecologista kurd condemnat a 2 anys de presó a l'Iran



El kurd Amanj Nikpay ha estat condemnatr a dos anys de presñi per un tribunal revolucionari iranià. El jove formava part de l'entitat cívica ecologista Associació Medioambiental Verda Chia de la ciutat kurda de Mariwan a Rojhilat, Kurdistan de l'Est. El régim teòcrata l'acusa d'haver col·laborat amb el Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI). Fou detingut el 15 de gener de 2019 i alliberat el 9 de març d'enguany sota fiança. Un altre kurd de Rojhilat, Farzad Hosseini,d e Diuznav ha estat condemnat simultàniament per col·laborar amb el Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK) que forma part de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK).

Enguany dins a 205 civils kurds han estat detinguts pel règim islamista. Ecologistes, periodistes i activistes de drets humans hanestat segrestats i torturats sense judici segons la KMMK (Associacio de Drets Humans del Kurdistan) en deu mesos.

Leggi di più »

Assalten les cel·les de les preses polítiques kurdes a Turquia per aturar una vaga de fam d'una ex diputada presa

Çaglar Demirel es va declarar en vaga de fam el 27 de novembre. L'ex diputada kurda de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) és reclosa a la presó d'alta seguretat turca de Kocaeli Kandira. Demirel realitza la seva protesta "contra les pràctiques anti-democràtiques a les presons, com l'aïllament, les violacions de drets, un creixent genocidi i el terrorisme sobre les preses". La reacció de les autoritats penitenciàries turques ha estat assaltar les cel·les de les preses polítiques. Més enllà d'un registre rutinari els funcionaris de l'islamista R.T. Erdogan han regirat totes les cel·les i s'han ednut els textos de defensa, notes, llibres, utensilis d'escriptura entre d'altres. A part de la ex batllessa de Dersim, Nurhayat Altun, també de l'HDP, n'han estat víctimes Figen Yüksedag, ex presidenta del mateix partit, Sebahat Tuncel, del Partit Democràtic de les Regions,Gülten Kisanak, ex batllesa d'Amed. 



Leggi di più »

dissabte, 28 de novembre del 2020

El ministre de l'interior turc reconeix implícitament que van llençar 2 kurds des d'un helicòpter acusant-los d'ajudar el PKK

El ministre de l'Interior de Turquia, Süleyman Soylu, ha reconegut que els vilatans kurds Servet Turgut i Osman Şiban foren torturats per les forces de seguretat turques el setembre abans que Turgut morís de les seves ferides. Ho ha raonat amb l'acusació de que havien ajudat els membres del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK).

Durant una reunió del Parlament de la Comissió de Pressupostos del 2021 dijous, Soylu va respondre a les denúncies segons les quals Turgut i Şiban van ser colpejats i llençats d’un helicòpter per soldats turcs, un mètode de tortura a Turquia dels anys noranta quan els kurds van ser víctimes d’una violència extraordinària. Turgut va ser trobat en un lloc on les forces de seguretat turques realitzaven una operació contra el PKK, el ministre va afegir: "Va tenir lloc una persecució i ell [Turgut], lleugerament maltractat quan el van capturar [els soldats], va dir Osman Şiban va ser qui ajudava i incitava aquelles persones [el PKK]. Els soldats també van agafar Osman Şiban, propietari de la casa on va ser capturat Turgut, i els va fer pujar a un helicòpter. Finalment, tots van arribar a un lloc en un helicòpter. I si va passar alguna cosa després, sigui quin sigui, ho revelarem mitjançant investigacions administratives i judicials en curs. Tanmateix, heu de saber que, en aquell moment, aquells soldats acabaven de perdre el comandant que va ser assassinat per un terrorista ", va afirmar el ministre d'Erdogan.

A més, va dir que evita jutjar un cas en què els vilatans en qüestió eren "membres de la milícia i, evidentment, els ajudaven i incitaven". Els dos vilatans, que van ser detinguts en el marc d’una operació realitzada per les forces de seguretat turques al districte de Van Çatak l’11 de setembre, van ser trobats per les seves famílies en un hospital amb ferides greus dos dies després. Turgut va morir a a l'hospital el 30 de setembre, mentre que Şiban va rebre l'alta el 20 de setembre.

Tot i que els informes inicials sobre ells van citar un informe mèdic que explicava la raó del seu ingrés a l'hospital com una "caiguda des de l'altura", Şiban, que havia patit una pèrdua parcial de memòria a causa de les ferides, va dir que ell i Turgut van ser colpejats violentament pels soldats turcs tant a l'helicòpter com després de ser expulsats, quan van ser introduïts com a "terroristes".

Segons un informe redactat pel diputat independent i periodista d’investigació Ahmet Şık, els vilatans van ser llençats de l’helicòpter només després d’aterrar, però els gendarmes, que els van portar a dos hospitals separats, van dir als metges que Turgut i Şiban eren terroristes que els havia atacat i després va saltar d’un helicòpter quan els transportaven després de la detenció. L'oficina del governador de Van havia negat les tortures en un comunicat el 21 de setembre, dient que els vilatans van ser hospitalitzats després de caure d'un penya-segat mentre fugien de les forces de seguretat malgrat l'ordre de detenció.

Osman Şiban ha aconseguit sobreviure però el seu company va ser assassinat pel llençament



Leggi di più »

divendres, 27 de novembre del 2020

Mercenaris turcs imposen nous impostos als kurds d'Efrîn per poder collir olives

L’Observatori sirià dels drets humans informa de les violacions continuades per part de les forces d’ocupació turques i els lacais islamistes a la regió ocupada d’Efrîn, Kurdistan de Síria. L'Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH) informa que mercenaris del grup Jabhat al-Shamiyah (Front de Llevant, islamista), amb el suport de Turquia, han imposat nous impostos als residents del poble de Hasiyyah (Merkan), al districte de Mabata, a Afrin, quan comença la collita de l’oliva.

Segons fonts de l’OSDH, les faccions pro-turques imposen un impost d’uns 250 € als agricultors per collir olives. Aquesta nova mesura forma part de les violacions continuades comeses per les forces d’ocupació turques i els seus mercenaris gihadistes a la regió d’Afrin ocupada per Turquia des del març del 2018.

El 20 de novembre, fonts de l'OSDH van informar que membres de les faccions Suqur Al-Shamal (Exèrcit Nacional Sirià) i Al-Muntaser Bellah tallaven i saquejaven oliveres en gran nombre a les zones de Bilbile i Mabata. Mentrestant, l'Associació per als Drets Humans d'Efrîn ha fet públic que els mercenaris de Turquia  van talar 280.000 oliveres kurdes i van confiscar-ne les collites.

 



Leggi di più »

dijous, 26 de novembre del 2020

Les SDF embosquen una columna de mercenaris turcs a Ayn Issa matant-ne 27 entre ells ex membres de l'Estat Islàmic

L'emboscada realitzada per les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) a primera hora del matí del dimarts 24 de novembre al poble de Mu'alaqah, Ayn Issa, al nord d’Al-Raqqà, va acabar amb 27 mercenaris turcs morts. S’espera que el nombre de morts augmenti encara que l’emboscada deixi deu milicians ferits, alguns greument.

Les faccions d'Erdogan van aconseguir recuperar sis cossos, mentre que altres 21 cossos van romandre a les zones de SDF. Les forces russes estacionades a Ain Issa han mediat amb SDF per lliurar els cossos dels rebels a les faccions recolzades per Turquia, ja que SDF va mantenir aquests cossos després de ser assassinats quan van entrar al camp de mines terrestres establert per SDF a la ciutat. En aquest context, 21 cossos han estat lliurats a les forces turques aquest vespre, sota la supervisió de les forces russes i les SDF, a prop del poble de Mu’alaqah. Els cossos recuperats incloïen el cos d’un ex emir (comandant superior) de l’Islamic State (Estat Islàmic, IS) que va servir anteriorment a “l’IS de Tell Abyad”, al nord d’Al-Raqqà

Les forces turques van renovar el seu foc d'artilleria sobre posicions a Ayn Issa, que està sota el control de les Forces Democràtiques de Síria al nord d'Al-Raqqah, reaccionant el gran nombre de víctimes mortals entre les faccions recolzades per Turquia en les últimes hores. 

 



Leggi di più »

dimecres, 25 de novembre del 2020

L'ex presa política kurda Zehra Dogan premiada a l'estat italià

 


La premiada periodista i artista kurda Zehra Doğan ha estat guardonada amb el recentment creat premi Carol Rama per la seva obra artística, que inclou un premi en metàl·lic de 5.000 euros.

“No havia presentat cap concurs per a l'últim premi i no en tenia coneixement. Però recentment he estat activa en la meva experiència artística a Europa i als Estats Units. Carol Rama va ser una dona d’èxit ... Ha estat contrària al patriarcat i a l’opressió estatal. Per a mi guanyar aquest premi [en] el seu nom ha estat un honor, i m'ha fet feliç. M'agradaria continuar i avançar en el meu viatge per conèixer-me a mi mateixa i l'art m'ajuda amb aquest propòsit". Va afegir que no "cercava" obtenir "més premis, tot i que se m'han concedit molts després del meu empresonament a Turquia. Especialment, els premis patrocinats pel màrqueting estatal no m'interessen gens. Els premis que he rebut han estat diferents; són de cercles que tenen una postura clara contra el sistema i la guerra ".

El premi rep el nom de l’artista autodidacta italiana Carol Rama, les pintures del qual tracten temes de sexualitat i formes corporals. El premi s’atribueix a “l’artista que encarna, mitjançant la investigació i el treball, l’ideal de la creativitat femenina no convencional i la llibertat artística que Carol va promulgar i transmetre amb les seves obres i personalitat”.

El jurat va atorgar per unanimitat la primera edició del premi Carol Rama de la Fondazione Sardi per l’Arte a Zehra Doğan. A més, el jurat va assenyalar que ambdues artistes tenien una "ressonància entre els enfocaments dels artistes, sobretot en la seva apropiació estratègica de materials trobats del seu entorn més proper. Tinc la sort d'haver obert camí malgrat aquests forts obstacles contra el talent i les oportunitats. Però penseu en molts altres que estan limitats per factors externs. Per tot això, m'agradaria mantenir la meva essència natural i recordar d'on vinc ".

Doğan també era periodista de l'agència feminista Jihna, la primera agència de notícies femenines de Turquia, que el govern turc va tancar el 2016. Des que va deixar la presó, Doğan ha fet diverses exposicions a l'estranger i va abandonar Turquia.


Zehra Doğan va ser alliberada de la presó turca l'any passat després de complir gairebé 20 mesos a la presó per un quadre que el govern turc va afirmar que era "propaganda". El Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan-KurdisCat va dur a terme una campanya d'enviament de cartes a la presó. El mateix descrivia el setge turc a poblacions urbanes kurdes. L’artista va començar a utilitzar materials del seu entorn penitenciari, inclosos els aliments i fins i tot la seva pròpia sang com a pintura i lletres, caixes de llet o diaris com a llenç. La pintora i periodista kurda Zehra Dogan fou condemnada a dos anys, nou mesos i 22 dies de presó per un tribunal turc per crear una pintura representant la destrucció causada per les forces de seguretat turques al districte kurd de Nisêbîn (Nusaybin en turc).

Segons el diari turc Cumhuriyet, el segon Tribunal Penal de Mardin a Turquia ha dictat la condemna perquè Doğan va dibuixar les banderes en els edificis destruïts per les forces turques. No obstant això, segons Artforum, el tribunal va expressar que el fet que Doğan compartís la imatge del seu treball sobre les operacions militars actuals va ser la causa de la seva sentència.

“Em van condemnar a dos anys i deu mesos de presó només perquè he pintat banderes turques en edificis destruïts. No obstant això, [el govern turc] el va causar. Jo només el vaig pintar”, ha dir Doğan en un tweet, ara eliminat, segons ha informat la plataforma de drets humans Turkey Purge.

Les forces d’Erdogan va arrestar Doğan en un cafè a finals de juliol, al·legant que les seves obres d’art van demostrar que estava connectada al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). “L’art i les pintures mai no poden utilitzar-se d’aquesta manera”, va dir Asli Pasinli, advocada de Doğan, segons VoiceProject, organització internacional dedicada a la llibertat d’expressió i l’activisme creatiu.

Leggi di più »