L'inici, avui, de la guerra entre Iran i Estats Units arran de la brutal repressió del règim islàmic contra la població civil i la negativa a deixar d'enriquir urani amb l'objectiu de fabricar bombes nuclears, obre l'escenari a un canvi de govern. El que hauria de ser una oportunitat per la minoria nacional kurda, massacrada pel govern teocràtic des de 1979, és també un risc. El règim imperial anterior del Xà de Pèrsia, va perseguir i atacar sense pietat la minoria kurda sense gaire diferència amb l'actual excepte en la imposició de lleis misògines contràries a la tradició kurda. Si analitzem la fragmentada oposició persa es fa difícil veure un possible aliat a les aspiracions kurdes d'igualtat. Els kurds representen un 15 % de la població.
L'alternativa monàrquica kurdòfoba
L'últim xa de l'Iran, Mohammed Reza Pahlavi, va fugir el 1979 quan la Revolució Islàmica va prendre força. Va morir a Egipte el 1980. El seu fill, Reza Pahlavi, va ser hereu del Tron del Paó quan la dinastia va ser enderrocada i, ara amb seu als Estats Units, ha demanat un canvi de règim mitjançant la desobediència civil no violenta, protestes contínues i un referèndum sobre un nou govern. No obstant això, mentre que Pahlavi té molts admiradors a la diàspora iraniana que donen suport al retorn a la monarquia, no se sap amb certesa com de popular podria ser aquesta idea dins del país. La majoria dels iranians no tenen prou edat per recordar la vida abans de la revolució i el país sembla molt diferent del que va fugir el pare de Pahlavi fa 47 anys. Després que els grups kurds anunciessin la seva aliança el 22 de febrer, Pahlavi va etzibar: "En els darrers dies, diversos grups separatistes, alguns dels quals registren la col·laboració amb Khomeini i Saddam, han fet afirmacions sense fonament i menyspreables contra la integritat territorial i la unitat nacional de l'Iran". Es referia al fundador de la República Islàmica, l'aiatol·là Ruhollah Khomenei, i a l'exdictador iraquià Saddam Hussein. Va afegir que "la integritat territorial de l'Iran és la línia vermella definitiva".
La coalició kurda va qualificar els comentaris de Pahlavi d'"histèrics i odiosos" i va dir que la dinastia de la seva família era coneguda per la "massacre de civils i la supressió de les llibertats democràtiques del poble iranià, especialment de les nacions oprimides d'aquest país. Per què pensen que les persones oprimides per la dictadura de la República Islàmica estan disposades a inclinar-se davant d'ell i d'altres persones amb idees afins com a part de l'alternativa per al futur Iran?", va dir. «Hem passat per neteja ètnica, persecució i dictadura (tant sota el règim de Pahlavi com sota la República Islàmica», va dir Karim Parwizi, un alt funcionari del Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran, un dels grups que formen la nova aliança. Referint-se a Pahlavi, va dir que si la teocràcia cau, «hi ha una amenaça que el feixisme torni a l'Iran, i estem pensant en com evitar que això passi».
Pahlavi té el suport de la Unió Nacional per la Democràcia a Iran, creada el 2003 als EUA on està exiliat, el Consell nacional Iranià, impulsat per ell mateix el 2013, i el Partit Constitucionalista d'Iran fundat el 1994 per ex membres del Partit Comunista i ara declarats monàrquics.
Els imprevisibles Mujahideen-e Khalq d'esquerra islàmica
El principal adversari del pretès Xà es coneix pel seu nom persa, l'Organització Mujahideen-e Khalq, o Combatents del Poble, pels acrònims MEK o MKO. Els mujahidins eren un poderós grup d'esquerres que va organitzar campanyes de bombardejos contra el govern del xa i objectius nord-americans a la dècada de 1970, però finalment es va enfrontar a les altres faccions. Molts iranians, inclosos els enemics jurats de la República Islàmica, no poden perdonar-li que s'hagi posat del costat de l'Iraq contra l'Iran durant la guerra de 1980-88 però la seva perseverancia davant dels monàrquics i els aiatol·làs i una organització efectiva dins i fora de Iran el situen en una posició de relevancia. El grup va ser el primer a revelar públicament el 2002 que l'Iran tenia un programa secret d'enriquiment d'urani. La seva ideologia, barreja de marxisme i islamisme xiïta (de la branca majoritària a Iran i compartida amb el govern actual) el fa atractiu cap a segments dels dos àmbits. Tenen una branca kurda (Sazmani Xebat) i estan dirigits per una dona, Maryam Rajavi. Els grups de drets humans l'han criticat pel que anomenen comportament de secta i abusos dels seus seguidors, cosa que el grup nega. El grup és la principal força darrere del Consell Nacional de la Resistència de l'Iran, liderat per Maryam Rajavi, (foto) que té una presència activa en molts estats occidentals i inclou un parlament a l'exili de 450 membres. De fet el CNRI ha anunciat avui mateix la formació d'un govern provisional en el seu programa de 10 punts no reconeix cap dret a les minories nacionals. En canvi Rajavi ha estat clara en respondre a la kurdofòbia del xà: "El fill del dictador (el xà) deposat pretén establir un sistema neofeixista. La seva declaració contra les forces del Kurdistan ha demostrat que la repressió de les minories ètniques oprimides és un element fonamental del seu programa. Les posicions vergonyoses d'aquesta facció destaquen aquest principi fonamental: la llibertat de l'Iran requereix una ruptura clara amb la dictadura del xa i l'afirmació del principi rector: ni xà ni mul·las"
El comunisme dividit
El comunisme iranià està molt dividit en faccions i la seva posició vers la qüestió kurda és ambigua. De fet el principal partit ex comunista kurd, Komala, ha acabat dividit en 4 sectors per com afronten la relació amb els camarades perses. Dels qui se sotmeten a les directrius del comunisme iranià fins als qui defensen una visió nacional kurda plena. El Tudeh és el principal partit comunista persa i ha condemnat al mateix temps la repressió del règim dictatorial contra els civils iranians com l'atac dels EUA d'avui sobre Iran. D'altra banda el Partit Comunista de l'Iran encapçala el Consell de Cooperació de les Forces d'Esquerra i Comunistes Iranianes fundat el 2018. Una facció del partit kurd Komalah col·labora amb el PCI però això li ha costat dues escissions que acusen al PCI de voler diluir la lluita kurda. El PCI no s'ha pronunciat sobre l'atac dels EUA a Iran però previsiblement s'hi oposarà.
Les minories nacionals
Els aliats naturals de la minoria kurda són altres minories nacionals. Al Balutxistan, a la frontera oriental de l'Iran amb el Pakistan, l'oposició a Teheran va des dels partidaris dels clergues sunnites que busquen fer-se més espai per als seus seguidors dins de la República Islàmica fins als jihadistes armats vinculats a Al-Qaeda. Destaca el Popular Resistance Front actiu des de 2025 i creat pel grup islamista i independentista balutx Jaish al-Adl (Exèrcit de Justícia, 2012) successor de Jundullah (Soldats de Déu, 2003) o Moviment de Resistència Popular de Iran. Quan les grans protestes s'han estès per tot l'Iran, sovint han estat més ferotges a les zones kurdes i balutxs, però en cap de les dues regions hi ha un únic moviment d'oposició unificat que representi una amenaça clara per al govern de Teheran. També hi ha els àrabs d'Ahvaz i els àzeris. Tots plegats van formar el Congrés de Nacionalitats per un Iran Federal (CNFI), fundat el 2005, i l'Àmplia Solidaritat per la Llibertat i la Igualtat a l'Iran del 2024 són coalicions clau de grups ètnics minoritaris iranians, com ara kurds, balutxis, àzeris, àrabs i turcmans. Aquests grups, sovint exiliats, busquen un Iran laic, democràtic i federal, defensen els drets culturals i s'oposen a la centralització de la República Islàmica.
L'alternativa democràtica kurda
Set partits kurds formen el Centre de Diàleg per a la Cooperació dels Partits del Kurdistan Oriental, creat el 2018. D'aquests, cinc s'han integrat en la Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià el 22 de febrer d'enguany contra el règim de Teheran, defensant l'autodeterminació i la democràcia kurdes. Els grups polítics, quatre d'ells amb ala militar, inclouen el Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI), el Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK), el Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK), el Partit Komala del Kurdistan (liderat per Reza Kaabi) i l'Organització Khabat o Sazmani Xebat del Kurdistan Iranià. Se n'han desvinculat les dues ales de Komala més properes a l'esquerra iraniana i que s'han anat allunyant del nacionalisme kurd i perdent pes: Organització del Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran. Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party. Ebrahim Alizadeh, aliada al citat PIC i la Societat de Treballadors del Kurdistan (Komala). Komala-Kurdistan Toiler's Party.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada