dimecres, 30 de novembre del 2016

Irán extradita a la Siria de Asad un preso del PKK

Mostafa Ali Ahmad, prisionero político kurdo de Kobanê (Kurdistán sirio, Rojava), fue trasladado el 23 de noviembre a un centro de detención reservado a los extranjeros en la cárcel central de Urmía en Rojhelat (Kurdistán oriental). Ahmad ha cumplido una sentencia de cárcel de 11 años y 6 meses.

Funcionarios iraníes le han dicho que será deportado porque el régimen de Asad exigió su extradición después de que terminara de cumplir su larga sentencia de prisión. Se desconoce qué destino está esperando Ahmad una vez que llegue a Damasco.

Según la organizagón de derechos humanos kurda KHRN "las fuerzas de seguridad iraníes arrestaron a Ahmad en julio de 2005 en una aldea cercana a Urmía por su supuesta pertenencia al Partido de los Trabajadores del Kurdistán (PKK). Fue inmediatamente trasladado al centro de detención de seguridad del IRGC en Ûrmiye, donde fue interrogado y torturado durante un mes".

"Durante sus 11 años el militante del PKK fue sometido a tortura por el régimen iraní durante las sesiones de interrogatorios. La mayor parte de su familia y familiares no pudieron viajar a Irán para reunirse con él ni preguntar por su paradero en la prisión de Irán porque no tenían tarjetas o pasaportes de identidad siria debido a su etnia kurda, cuya existencia ha sido negado por muchos años por el gobierno sirio Baas de ambos Assad (el padre gobernando como dicatdor entre 1970 y 2000 y tras él su hijo hasta la actualidad) que les privó de la ciudadanía.

Leggi di più »

Luxemburg: "La Turquia d'Erdogan trepitja, cada dia, els valors de la UE"


El primer ministre luxemburguès, Xavier Bettel, considera que "és hipòcrita dir que les negociacions amb Turquia van en el bon sentit". Creu que trencar-les donarà a les a la deriva autoritària però "la Turquia d'Erdogan trepitja, cada dia, els valors de la UE". "La confiança amb Turquia és molt, molt fràgil. La situació m'inquieta" referint-se, en una entrevista a l'agència AFP, a les purgues en diversos sectors i la possible restauració de la pena de mort.

Per la seva part Recep Tayyip Erdogan no només no fa marxa enrere sinó que continua amb les amenaces d'enviar dos milions de refugiats a Europa. El president turc ha assegurat que hi ha nombroses alternatives a la Unió Europea. Entre elles ha citat l'Organització de Cooperació de Xangai promoguda per Rússia i la Xina, donant ales a la doctrina euroasianista que defensa també Vladímir Putin.

Leggi di più »

dimarts, 29 de novembre del 2016

Un tribunal alemany considera provada la col·laboració entre Turquia i l'IS entre 2011 i 2014

El tribunal d'Hamburg considera que el PKK ha tingut un paper clau en el combat contra l'Estat Islàmic a l'Iraq i Síria. En el primer cas destaca que el partit kurd va evitar parcialment el genocidi contra els yezidi. L'acusat, precisament, era un kurd de confessió yezidi pel que el tribunal alemany afirma que era objecte d'una persecució religiosa. En aquest punt la justícia alemanya ha donat un pas més afirmant que Turquia va donar suport a Al Qaida i l'Estat Islàmic entre 2011 i 2014. Considera provada aquesta ajuda, com a mínim, en dos camps: el tractament mèdic als ferits i la col·laboració per a creuar la frontera entre Síria i Turquia.

L'acusat ha estat considerat culpable de formar part del PKK i condemnat a un any i nou mesos de presó per recollir fons pel PKK. Però el públic ha començat a aplaudir ja que no haurà de complir la pena. En canvi és la primera vegada que un tribunal explicita el suport de l'Estat turc a l'Estat Islàmic. Si Turquia donava suport als dos grups que perseguien els yezidi, el tribunal considera que el militant kurd yezidi actuava, de fet, en defensa pròpia.

Per a saber-ne més:
- Qui són els yezidi ?
- Informe KurdisCat: les 25 evidències del suport turc a l'Estat Islàmic (Gener 2015)

Leggi di più »

Francia acusa a los servicios secretos turcos del asesinato de 3 militantes kurdas en París en el año 2013





Es la primera vez que la investigación acusa directamente a Ankara. La fundadora del PKK, Sakine Cansiz, Fidan Dogan y Leyla Seylemez, fueron asesinadas en París el 9 de enero de 2013. El principal acusado, Omar Guney,se infiltró en el círculo de Cansiz como seguidor del PKK. Sin embargo, como ya denunció Le Monde, era frecuentes sus contactos con el MIT, servicio de inteligencia turco. Como mínimo uno de los teléfonos a los que llamaba Guney no ha podido ser identificado. La justicia francesa requirió a la turca su titular pero Ankara se negó a facilitarlo. Ahora un informe de la fiscalía asegura que: ""Numerosos elementos nos permiten sospechar de la implicación del MIT en la instigación y preparación de los asesinatos".

Leggi di più »

TAK assumeix l'atemptat d'Adana del dia 24


Hi van morir dues persones i 21 van resultar-ne ferides. Segons els Teyrêbazên Azadiya Kurdistan (TAK) es va tractar d'una acció suïcida. La va dur a terme Musa Özdemir 'Tîrêj Givara Delil' de 20 anys i procedent de Nisêbin.

Per a saber-ne més sobre TAK:

- Reapareixen els Falcons de la Llibertat del Kurdistan (TAK)

- Els TAK es distancien clarament del PKK

Leggi di più »

Turquia mata 4 milicianes d'YJA-Star




Kader Şahin (Diyana Reşit), Medine Tayşun (Elefterya Cudi), Piroz Salıcı (Havin Zilan) y Garip Öztayan (Roza Gabar)  van caure en combat el dia 24, dijous, a les muntanyes Cudi. Aquesta zona és una de les més actives de la guerrilla feminista kurda YJA-Star al Kurdistan del nord. L'operatiu turc va començar a les nou del matí i continua actualment. Ankara va enviar helicòpters i avions militars a la zona entre Hacıbeg i Qebra Zahir que van assassinar les milicianes segons les pròpies HPG.

Leggi di più »

La fiscalia demana 230 anys de presó per l'alcaldessa d'Amed

Gültan Kisanak fou detinguda el passat 26 d'octubre juntament amb el co batlle Firat Anli. L'ajuntament democràtic fou destituït i nomenats responsables afins al govern d'Erdogan (AKP), minoritari a la capital kurda. L'acusació contra la co alcaldessa és de fer reiterats discursos a favor del "terrorisme" eufemisme que utilitza el govern turc per a referir-se al moviment nacional kurd.


Leggi di più »

4 guerrilleras de YJA-Star asesinadas en Şırnak

Kader Şahin (Diyana Reşit), Medine Tayşun (Elefterya Cudi), Piroz Salıcı (Havin Zilan) y Garip Öztayan (Roza Gabar) cayeron en combate el día 24, jueves, en las montañas Cudi. Dicha zona es una de las más activas de la guerrilla feminista kurda YJA-Star en el Kurdistán del norte. El operativo turco empezó a las nueve de la mañana y continúa actualmente. Ankara envió helicópteros y aviones militares a la zona entre Hacıbeg y Qebra Zahır que asesinaron a las milicianas.

Leggi di più »

La fabricante de armas alemana Heckler & Koch dejará de vender a Turquía

La fabricante de armas alemana Heckler & Koch ya no firmará más contratos de suministro con Turquía según la agencia de noticias alemana DPA.

La compañía, uno de los armeros más conocidos del mundo, en el futuro sólo venderá los estados que sean democráticos, libres de corrupción y socios o miembros de la OTAN. Turquía, a pesar de serlo, no cumple los dos primeros puntos. También quedan fuera estados como Arabia Saudita, México, Brasil o la India.

Su rifle de asalto HK416 fue utilizado para matar a Osama bin Laden y su rifle G36 es utilizado por la mayoría de ejércitos de todo el mundo. Sin embargo, las restricciones alemanas sobre las exportaciones de armas a Oriente Medio han pesado sobre su negocio, con una reducción del 90 por ciento en sus ganancias del año pasado.

Leggi di più »

Cinc atacs suïcides en l'assalt de l'IS al sud de Manbij

L'atac va començar a les set del matí del 28 de novembre focalitzat a tres viles del sud de Manbij: Kesra, Tell Hozan i Cibilhemra. En total trenta integristes van morir en l'assalt segons el Consell Militar de Manbij. Aquesta formació, integrant de les Forces Democràtiques de Síria (SDF) ha explicitat que l'atac era de grans dimensions doncs fins a cinc membres de l'Estat Islàmic es van suïcidar en elmateix.

Tanmateix, els avions de la coalició internacional van col·laborar en desfer l'atac i, a darrera hora del vespre, els islamistes es van retirar. Les SDF no han informat de les seves baixes en els combats.

Unitat del Consell Militar de Manbij

Leggi di più »

Un guàrdia local turc mort i 2 de ferits a Cardak Silvan

Un guàrdia local va morir i dos més van resultar ferits en enfrontaments amb suposats militants del Partiya Karkerên Kurdistan o  Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) al districte de Cardak Silvan d'Amed a última hora de 28 de novembre, segons l'agència turca Anadolu.

Leggi di più »

La fabricant d'armes alemanya Heckler & Koch deixarà de vendre a Turquia

La fabricant d'armes alemanya Heckler & Koch ja no signaran contractes de subministrament amb Turquia segons, l'agència de notícies alemanya DPA.

La companyia, un dels armers més coneguts del món, en el futur només vendrà als estats que siguin democràtics, lliure de corrupció i que són membres de socis o membres de l'OTAN. Turquia, tot i ser-ho,no compleix els dos primers punts.  També en queden fora estats com lAràbia Saudita, Mèxic, Brasil o  l'Índia.


El seu rifle d'assalt HK416 que s'han utilitzat per matar a Osama bin Laden i el seu rifle G36 és utilitzat per la majoria d'exèrcits de tot el món. Malgrat això, les restriccions alemanyes sobre les exportacions d'armes a Orient Mitjà han pesat sobre el seu negoci, amb una reducció del 90 per cent en els seus guanys l'any passat.

Leggi di più »

Dos soldados turcos muertos en un ataque en Aliboğazı

El ataque se produjo ayer en Aliboğazı, provincia kurda de Dersim (en turco rebautizada como Tunceli). Uno militares falleció en el acto y el otro de sus heridas en el hospital provincial. Reuters atribuye la acción a la ala armada del Partido de los Trabajadores del Kurdistán (PKK). Tan solo esta semana, según el ministerio turco, han sido detenidos 269 ciudadanos kurdos acusados de apoyar al PKK. El ministerio del interior turco aseguró, ayer, que había matado 49 miembros del PKK los últimos siete días. Sin embargo HaberVideo identifica a los autores como militantes del maoista TIKKO TKP/ML también activo en la zona. De hecho muestra un arsenal y asegura que ocho miembros de la formación comunista habrían sido muertos en venganza por la acción.


Leggi di più »

dilluns, 28 de novembre del 2016

Els xabaks reclamen ser inclosos al Kurdistan



Representants de la comunitat xabak s'han concentrat avui a la seu de l'ONU a Arbela. Demanaven que no es separin les seves àrees del Kurdistan iraquià sota control de les Forces Peshmerga. També han reclamat una política de reconstrucció després de ser expulsat l'Estat Islàmic d'aquestes zones.

El portaveu, Ghazwan Dawdy, ha xifrat en 37 les poblacions que estan amenaçades i han viscut els darrers anys en zona de frontera davant l'amenaça integrista sunnita. Els xabak tenen la seva pròpia religió diferent de l'islam i el cristianisme. Els Ahl-i Hakk o xabak (Poble de la Veritat, en persa) són els seguidors de la religió anomenada yarsanisme. Sumen entre mig milió i un milió de persones; a l'Iran i l'Iraq. És tracta d'un culte místic i esotèric derivat de l'islam sufí. A l'Iraq se'ls coneix com a Kakais i a l'Iran com a Yarsanis.

Per a saber-ne més:
- Qui són els Ahl-i Hakk? (KurdisCat)
- Iran deté 80 kurds Ahl-i Hakk (novembre 2013)
- El govern kurd de l'Iraq ja entrena peshmerga Ahl-i Haqq (juny 2015)
- Grups progovernamentals de l'Iran ataquen els Ahl-i Hakk (febrer 2016)
- L'IS ordena als Ahl-i Haqq que es converteixin a l'islam o els matarà (març 2016)
- Els Ahl-i Hakk recopilen les cançons tradicionals (novembre 2016)

Leggi di più »

El Kurdistán irakí reduce drásticamente la oferta de electricidad

"Hay mucha demanda eléctrica en invierno. Ello, sin embargo, provoca que la distribución nacional de electricidad decrezca. No tenemos capacitat eléctrica para cubrir las necesidades de la gente que no tiene keroseno". Lo reconoce Salar Hasamadin, director de distribución eléctrica del gobierno autónomo kurdo.

El año pasado se sumaron 30.000 consumidores de electricidad más en el Kurdistán del sur y las infraestructuras no se modificaron. Ya estaban al límite. El ministro de electricidad, Salahaddin Babakir, ya dimitió a principios de año, incapaz de hacer frente a la demanda. En verano se ha llegado a suministrar 15 de las 24 horas del día pero el recorte anunciado supone dejarlo a casi la mitad. Los kurdos de Basur solamente podrán tener electricidad 8 de las 24 horas del día. Ello, en pleno, invierno supone un riesgo muy alto para la población.

El Partido Comunista del Kurdistán llevó a cabo una protesta en septiembre en Erbil para oponerse a la privatización del sector energético pero su situación actual sigue agravando un déficit crónico.

Leggi di più »

L'oposició col·lapsa a Alep i perd un 40 % de territori en 48 hores



El passat 29 de juliol l'Exèrcit Àrab Sirià (SAA), lleial a al Àssad, va tancar el setge sobre la zona est d'Alep. Diverses vegades aquest s'ha tancat i trencat. El mateix va passar durant l'agost i fins el 4 de setembre quan els lleialistes van tornar a tancar-lo. Des de llavors una pluja torrencial de bombes de l'aviació siriana i sobretot russa ha triturat l'est d'Alep on hi ha tancades 250.000 persones.

Els assadistes asseguren que es tracta d'escuts humans que els opositors*. Els opositors acusen Assad de tancar desenes de milers de sirians i esclafar-los amb barrils bomba amb un setge inhumà.

 La zona en blau fort ha caigut en 48 hores. Ara el barri kurd està envoltat per l'SAA.



A finals d'octubre, Jabhat Fatah al Sham va liderar un important esforç des de l'oest, a les zones rurals de les rodalies d'Alep. Provaven de trencar el setge i van llençar un atac notable però no ho van aconseguir.  Fracassat aquest darrer intent i aturada la invasió turca i de l'FSA a les portes d'Al Bab, els cercats han quedat a mercès de les bombes russes.

El 26 de novembre les defenses de l'oposició van començar a cedir per la part oest. El dia següent van col·lapsar. Un terç de l'Alep opositor ha caigut en 48 hores. L'Exèrcit Àrab Sirià (SAA) ha avançat per 12 barris i les YPG/YPJ ho han fet als de Bustan al Basha i Hellok (Hulk), a l'est de Sheikh Maqsoud. Fins a 6.000 persones, procedents dels barris que fins ahir bombardejaven la zona kurda, han estat acollides per les YPG. La milícia kurda ha obert un corredor humanitari per a rebre'ls.

Malgrat aquest retrocés considerable, avantsala de la derrota final de l'oposició a Alep, encara avui l'artilleria de l'FSA i grups islamistes ha atacat els barris kurds de Shekh Maqsoud i Ashafriye i ha fet sis morts.

YPG, YPJ i SAA hissen les seves banderes a la Torre d'Al Aedem Districte de Bustan Al Basha, a l'est de la ciutat d'Alep

 
* Principalment Ahrar al Sham, Jabhat Fatah al Sham (antiga Jabhat al Nusra-Al Qaida), i el Consell Nacional Sirià; faccions del Free Syrian Army, dependents de Turquia, com Harakat Nour al-Din al-Zenki o Divisió Sultan Murad, Fastaqim Kama Umirt o l'operations room Fatah Haleb.




Leggi di più »

diumenge, 27 de novembre del 2016

Combats entre les SDF i les forces pro turques prop d'Arima

L'objectiu dels mercenaris pagats per Turquia és evitar que les Forces Democràtiques de Síria (SDF) avancin sobre Qabasin. La situació d'aquesta població continua inestable donat que l'Estat Islàmic (IS) i grups afiliats al Free Syrian Army (FSA), introduïts a Síria per Turquia, estan destruint-la de forma conjunta. Qabasin és de majoria kurda i estan expulsant-ne la població. No hi ha cap font contrastable que mostri combats entre IS i FSA a Qabasin.

Misteriós atac aeri sense reivindicar


Les forces turques continuen a les portes d'Al Bab. A menys d'un quilòmetre. Després del misteriós atac aeri de dijous, denunciat per Ankara, la situació real és un enigma. Ningú ha reivindicat l'atac on, sempre segons Erdogan, van morir 3 militars turcs. Erdogan va trucar ahir a Putin però no se sap si foren avions russos o assadistes els qui van atacar la posició turca. Assad no ha fet cap pronunciament sobre el tema. De fet, Damasc no ha dut a terme cap acció militar contra les forces d'ocupació turques que han envait Síria des del 24 d'agost. En tres mesos d'ocupació han campat per Síria davant la sorprenent inactivitat/permissivitat del suposat govern sirià. Moscou prova de convèncer Damasc que cal evitar l'entrada turca a Al Bab i que, l'única via, és una aliança amb les forces kurdes i les SDF. Però, de momènt l'Exèrcit Àrab Sirià (SAA) no ha fet ni un pas cap a Al Bab tot i estar a menys de 10 quilòmetres.

Segons FSA, l'exèrcit turc ha transportat fins a Al Bab un sistema de defensa antiaèria amb míssils Stinger conegut com a 'Atılgan'  

El front oest: Narabiyah conquerida

Qui si ha avançat són les SDF. Per l'oest han expulsat l'IS de Sheikh Kif, Umm Ahmad Cobe, Narabiyah (conquerida dijous), Sha'aleh (conquerida avui) i Xerbet Diwar. Aquesta darrera, a 8 quilòmetres d'Al Bab, és la posició més avançada. Les forces democràtiques són ara, a les portes de la base Radar i la població de Tal Rahal. Al sud d'aquestes posicions hi ha l'escola militar, entre Tal Shair, Babinnis i Kafr Saghir. Aquest triangle resta custodiat per una força neutral local (Liwa Shuhada Kafr Saghir). La milícia té el suport, alhora, de l'SAA i les SDF. Segons un acord de fa una setmana, aquesta zona serà compartida per les dues forces després de ser conquerida per les SDF a l'IS. Deixant una milícia local kurdo-àrab, neutral, es podrà avançar cap al Bab. De moment, però, l'SAA no ha avançat cap a Muqbalah des de
la base de Kweires... i Turquia ja ocupa 1.900 km2 de Síria.

Pel nord d'aquestes posicions, les SDF reben atacs de l'FSA i les forces turques. I han tingut notables baixes de membres de Jabhat al Akrad, Jaish al Thuwar, la milícia àrab tribal Quwat al-Ashair, YPG i Eniya Parastina Jinên Şehbayê/YPJ.


Arima encerclada poc abans de ser conquerida

El front est: Arima conquerida però amenaçada

Pel que fa al front est d'Al Bab, el Consell Militar de Manbij-SDF, va conquerir completament aquesta setmana la ciutat d'Arima*. L'enclau va ser encerclat primer per les milícies democràtiques. Unes 2.000 persones van quedar-hi tancades. Una vegada confirmada la conquesta de la població, les forces turques van iniciar atacs d'artilleria contra Arima. Cal destacar que, mentre Arima era en mans de l'IS, Turquia no va dur a terme cap acció ofensiva sobre la mateixa. Una parella va morir per l'explosió d'una mina a la vila de Jaghal, prop d'Arima i sis civils van quedar greument ferits per les bombes turques. Dos nens van ser assassinats també prop d'Arima per les bombes d'Erdogan.

Ahir al vespre, segons l'Observatori Sirià de Drets Humans: "van rependre's els enfrontaments entre el Consell Militar de Manbij-SDF i forces rebels i isla mistes de l'Escut de l'Eufrates amb el suport de tancs i avions turcs als pobles de Karhouk i Sbwiran, prop de la ciutat d'Arima, a la zona rural occidental de Manbij, els combats van coincidir amb intercanvi d'artlleria d'ambdues parts, sense informació sobre víctimes".

* Aquest front es va reactivar el 13 de novembre

Detall de les forces integrants a les SDF del front oest d'Al Bab

Leggi di più »

Avui fa 38 anys es fundava el PKK

El 27 de novembre de 1978 es fundava el Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan després d’un congrés de sis dies a la zona rural de Lice, Amed, concretament a Fis, Kurdistan de Turquia. Hi van assistir 22 militants.

Fou escollit un Comitè Central presidit per Öcalan i format per Hayri Durmus, Cemil Bayik, Mazlum Dogan, Mehmet Karasungur, Kesire Yildirim (qui després es casaria amb Öcalan i es separaria del PKK el 1988) i Sahin Donmez. Es va aprovar l’inici d’una publicació mensual, ‘Serxwebûn’ (Independència) així com un text programàtic.




La casa a Fis on es va fundar la formació kurda que va transformar Kurdistan

El programa ‘Kurdistan Devrimin Yolu (Manifesto)’ o El camí de la revolució del Kurdistan (Manifest), de 278 planes, fou dedicat a Haki Karer, un militant assassinat mesos abans de la fundació. El “partit revolucionari del proletariat i dels camperols del Kurdistan” es declarava marxista-leninista i es definia com “una organització política sota la guia del socialisme científic” amb una “tasca històrica i sagrada”, la de la “Revolució del Kurdistan”. Un dels lemes més destacats en el text era “un Kurdistan democràtic, unit i independent”.

Leggi di più »

dissabte, 26 de novembre del 2016

Rojava abre una embajada temporal en Oslo para debatir la "democracia sin estado"

El evento, más simbólico, que definitivo, se enmarca en la Trienal de Arquitectura de la capital noruega. Reproduce el edificio esférico de la asamblea de Rojava. Entre los asistentes, hoy, ha estado el co presidente del Partido de la Unión Democrática (PYD) y la alcadesa de Oslo, Marianne Borgen. El encuentro, los días de hoy y mañana, se centra en la democracia sin estado.







Leggi di più »

Darrers actes del KurdisCat

El dia 3 de novembre vam inaugurar La Mostra de CineBaix Aquest acte està organitzat en col·laboració amb el KurdisCat, que després de la pel·lícula intervindrà amb Amina Hussein,  i Marc Español. La Mostra ha optat per dedicar al Kurdistan la sessió inaugural amb la projecció de "Gulistan, Land of Roses" de directora Zaynê Akyol fa un retrat íntim i personal d'un grup de guerrilleres kurdes que es preparen per anar al front. Sense dramatismes ni heroïcitats, tan sols la sinceritat d'un grup de dones que han pres consciència que lamentablement la guerra és l'única manera d'aturar l'expansió d'Estat Islàmic i d'obtenir el reconeixement de la seva nació, el Kurdistan.

Divendres 4 de novembre fou el torn de Cardedeu amb una taula rodona en el marc de les Jornades Compromesos amb el Món organitzades per l'ajuntament, Generalitat, KurdisCat, Alternativa, Zaituna i el Consell de Solidaritat i Cooperació de Cardedeu.




Jornades Dones Militars a Barcelona
El 17 de novembre de 2016, a Barcelona, vam participar les Jornades Anuals del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. Enguany la seva temàtica era les "Dones militars" i vam debatre les alternatives a l'autodefensa des d'una perspectiva pacifista així com el paper de les dones en conflictes com el kurd o el colombià. Hi intervingué Alba Sotorra.

Amb la Mostra Cine Baix vam organitzar dues sessions sobre el Kurdistan

El dia 24 fou Zerin Baybasin qui va fer una presentació de les YPJ a l'Espai Avinyó de la biblioteca Sant Pau i Santa Creu de Barcelona. El dia abans ens vam reunir amb l'Ajuntament de Barcelona i, en concret, amb la primera tinença d'alcaldia, Gerardo Pisarello, així com els responsables de cooperació i democràcia local. En la reunió vam insistir en la necessitat que Barcelona s'agermani amb Kobanê. El govern municipal ha obert la porta a la proposta i cercarà una fórmula d'agermanament o format similar. Així mateix, des de KurdsiCat, ens vam comprometre a servir de pont per fer arribar l'ajuda humanitària que l'ajuntament té voluntat d'enviar a Rojava seguint la declaració de l'abril.
Reunió amb l'Ajuntament per impulsar la declaració de l'u d'abril

Amb totes aquestes accions pretenem fer arribar el Kurdistan a espais nous, sortir de la marginalitat per tancar la qüestió kurda en cercles dels ja convençuts o de la marginalitat i que sigui un element social en tots els àmbits, de caràcter transversal.

Leggi di più »

Decretada presó pels co batlles de Bitlis


Amb ells ja són 41 els alcaldes i alcadesses democràticament escollits/des al Kurdistan turc que han estat empresonats. Hüseyin Olan i Nevin Dasdemir foren segrestats per la policia d'Erdogan la matinada del 24 de novembre. L'ordre de presó deixa al partit d'esquerra pro kurd Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) amb només dues batllies sense intervenir.

Leggi di più »

KJA: En Turquía los cuerpos de las mujeres son tratados como un espacio a ocupar y gobernar, intimidar y matar

La portavoz del Congreso de las Mujeres Libres (KJA, por sus siglas en lengua kurda), Ayla Akat, envió un mensaje desde la prisión turca, donde se encuentra detenida injustamente, para saludar a las mujeres del mundo en el Día Internacional contra la Violencia a la Mujer.

En su mensaje, Akat recordó la historia de las hermanas Mirabal y sostuvo que la lucha que ellas encabezaron hoy “se lleva a cabo en diferentes partes del mundo”. El dolor que sufren las mujeres, “es la razón de nuestra movilización y la razón para unirnos y mejorar nuestra lucha”, expresó.

Akat afirmó que las mujeres del KJA no pueden separar este día de lucha de la realidad en Turquía, donde gobierna una dictadura, se encarcela a dirigentes políticos, los familiares de los presos políticos sufren y se producen violaciones y feminicidios, porque los “cuerpos de las mujeres son tratados como un espacio a ocupar y gobernar, intimidar y matar”.

La portavoz indicó que la lucha de las mujeres “no puede limitarse a un día, una semana o un mes”, sino que hay que resistir “hasta el final de la violencia contra las mujeres”. Debido a esta lucha, manifestó Akat, “el sistema patriarcal” ataca a las mujeres.

Leggi di più »

KJA: A Turquia els cossos de les dones són tractats com un espai a ocupar i governar, intimidar i matar

La portaveu del Congrés de les Dones Lliures (KJA, per les sigles en llengua kurda), Ayla Akat, ha fet públic un missatge des de presó turca, on es troba detinguda injustament, per saludar les dones del món en el Dia Internacional contra la Violència a la Dona (25 de novembre).

En el seu missatge, Akat va recordar la història de les germanes Mirabal i va sostenir que la lluita, que elles van encapçala, avui "es porta a terme en diferents parts del món". El dolor que pateixen les dones, "és la raó de la nostra mobilització i la raó per unir-nos i millorar la nostra lluita".

Akat va afirmar que les dones del KJA no poden separar aquest dia de lluita de la realitat a Turquia, on governa una dictadura, s'empresona a dirigents polítics, els familiars dels presos polítics pateixen i es produeixen violacions i feminicidis, perquè els "cossos de les dones són tractats com un espai a ocupar i governar, intimidar i matar ".

La portaveu va indicar que la lluita de les dones "no pot limitar-se a un dia, una setmana o un mes", sinó que cal resistir "fins al final de la violència contra les dones". Arran d'aquesta lluita, va manifestar Akat, "el sistema patriarcal" ataca les dones.

Leggi di più »

divendres, 25 de novembre del 2016

“Acil çağrı!”, carta des de la presó de l'escriptora Aslı Erdoğan


Benvolguts amics/amigues, companys, periodistes i membres de la premsa,

Estic escrivint aquesta carta des de la presó Bakırköy després de l'operació policial contra el diari Cumhuriyet, un dels diaris més antics i la veu dels socialdemòcrates. Actualment més de 10 autors d'aquest diari són empresonats . Quatre més, entre ells l'ex redactor en cap Can Dündar, són cercats per la policia. Fins i tot jo estic impactada.

Això demostra clarament que Turquia ha decidit no seguir qualsevol de les seves lleis, ni el seu dret. En aquest moment, més de 130 periodistes són a la presó. Es tracta d'un rècord mundial. En dos mesos, 170 diaris, revistes, estacions de ràdio i televisió han estat tancades. El nostre govern vol monopolitzar la "veritat" i la "realitat", i cada opinió una mica diferent de la del poder es suprimeix amb la violència: la violència policial, dies i nits de detenció preventiva (fins a 30 dies) ...
 
 A mi mateixa, em van detenir només perquè jo era una dels assessores de l'Özgür Gündem, "diari kurd". Tot i que els consellers, no tenen cap responsabilitat pel diari, segons l'article 11 de la Llei de Premsa explicita clarament, encara ni m'han presentat davant d'un tribunal encarregat de jutjar la meva història.

En aquest assaig kafkià Necmiye Alpay, lingüista científica de 70 anys, també es empresonada amb mi i jutjat per terrorisme.

Aquesta carta és una crida d'emergència!

La situació és molt greu, terrible i molt preocupant. Estic convençuda que l'existència d'un règim totalitari a Turquia, inevitablement, sacsejarà, d'una manera o altra, el conjunt d'Europa. Europa se centra actualment en la "crisi dels refugiats" i no sembla adonar-se del perill de la desaparició de la democràcia a Turquia. Actualment nosaltres, -autores, periodistes, kurds, alevi, i per descomptat les dones- paguem l'alt preu de la "crisi de la democràcia". Europa ha d'assumir les seves responsabilitats tornant als valors que l'havien identificada, després de segles de vessament de sang, i que fan que "Europa és Europa": La democràcia, els drets humans, la llibertat opinió i d'expressió ...

Necessitem el seu suport i solidaritat.
Gràcies per tot el que vostès han fet, fins ara, per nosaltres.

Sincerament.

Asli Erdogan
Presó de Bakırköy Cezaevi, C-9

* Acil çağrı! significa, en turc, crida urgent.

Carta original en turc traduïda pel KurdisCat:

Sevgili dostlar, meslektaşlar, gazeteciler ve basın üyeleri,
Bu mektubu size en eski gazetelerden biri ve Sosyal Demokratların sesi olan Cumhuriyet gazetesinin polis operasyonuna maruz kalmasından bir gün sonra Bakırköy Cezaevi’nden yazıyorum.
Şu anda gazetenin 10’dan fazla yazarı gözaltında. (Eski) genel yayın yönetmeni Can Dündar da dahil dört kişi ise polis tarafından aranıyor. Ben bile şok olmuş durumdayım.
Bu Türkiye’nin herhangi bir yasaya uymamak ya da haklara saygı duymamak yönünde bir karar aldığının açık bir göstergesidir. Şu anda 130’dan fazla gazeteci hapiste ki bu bir dünya rekorudur. İki ay içerisinde 170 gazete, dergi ve radyo/TV kapatıldı.
Şu anki hükümetimiz, “gerçeği” ve “doğruyu” tekelleştirmek istiyor, yöneticilerinkinden hafif farklı olan herhangi bir görüş şiddetle bastırılıyor: Polis şiddeti, günlerce ve gecelerce (30 güne kadar) gözaltı, hapis…
Ben 19 Ağustos’ta sırf “Kürt gazetesi” olan Özgür Gündem’in danışmanlarından biri olduğum için tutuklandım. Basın kanunun 11. maddesinin açıkça belirttiği üzere danışmanların gazete üzerinde hiçbir yasal sorumluluğu bulunmamasına rağmen, ben henüz hikayemi dinleyecek bir mahkemeye çıkarılmadım.
Bu Kafkaesk davada, benimle birlikte 70 yaşındaki dilbilimci ve çevirmen Necmiye Alpay da tutuklandı ve terörizmle yargılanıyor.
Bu mektup acil bir çağrıdır! Durum çok ciddi, korkunç ve aşırı derecede endişe vericidir. Türkiye’deki totaliter bir rejimin kaçınılmaz bir şekilde sonunda tüm Avrupa’yı da sarsacağına inanıyorum. Şu anda “mülteci krizi”ne odaklanmış olan Avrupa, Türkiye’de demokrasinin kaybının tehlikelerini tamamen göz ardı ediyor gibi görünüyor. Şu anda biz – yazarlar, gazeteciler, Kürtler, Aleviler ve tabii kadınlar – “demokrasi krizi”nin ağır bedelini ödüyoruz. Avrupa yüzyıllardır akan kanın ardından tanımladığı, Avrupa’yı Avrupa yapan değerler konusundaki sorumluluğunu üstlenmelidir: Demokrasi, insan hakları, ifade ve düşünce özgürlüğü…
Dayanışmanıza ve desteğinize ihtiyacımız var. Şu ana dek bizim için yaptıklarınıza teşekkür ederiz.
Saygılarımla
Aslı Erdoğan
Bakırköy Cezaevi, C-9

Leggi di più »

"Si aneu més lluny obriré les fronteres, fiqueu-vos-ho al cap"

Les paraules les ha pronunciat avui, una vegada més Recep Tayyip Erdogan. L'amenaça no ha arribat ni 24 hores després de la resolució d'ahir del parlament europeu que aprova congelar negociacions amb Turquia. Un pas en positiu, però insuficient. El que realment tem Erdogan són sancions. El deixarien en mans del mercat iraquià, inestable, iranià, adversari, o pitjor, en mans de Putin.

Per tot plegat, avui, a Istanbul, Erdogan ha tornat al seu xantatge, el que denunciàvem fa mesos i ningú volia veure. Tothom veia refugiats, la manera d'acollir-los a Europa o la guerra síria. Ningú veia que són moneda de canvi, que la guerra de Síria ha complert cinc anys, que els i les refugiades són un xantatge polític en el que no es pot caure. Erdogan ho ha explicitat avui i sense usar l'eufemisme de "refugiats" sinó "immigrants", doncs molts provenen de l'Iran, el Pakistan o l'Afganistan:

"Hi ha 50.000 immigrants aplegats al pas fronterer de Kapikule i ens heu demanat ajuda. Cal que us comenceu a preguntar: Què farem si Turquia obre les seves fronteres? Escolteu-me bé. Si aneu més lluny, aquestes fronteres s'obriran.  Fiqueu-vos-ho al cap".

Annex:
- Article de KurdisCat a El Periódico de fa més d'un any: El xantatge turc



Leggi di più »

Irán condena al director kurdo Keywan Karimi a un año de prisión y 223 latigazos


El realizador kurdo Keywan Karimi, de 30 años, comenzó a cumplir una condena de un año de prisión Evin de Teherán miércoles 23 de noviembre. Karimi, originario de Baneh, a Rojhilat (Kurdistán de Irán) también fue condenado a recibir 223 latigazos por cargos de insultar al Islam en su película documental 'Writing on the city' (La escritura en las paredes).

El juez que preside el caso, Muhammad Moghise, dijo Karimi había insultado a los valores sagrados y promovido las relaciones ilegítimas y el contacto a través de besos. El director rechazó las acusaciones y desacreditó su sentencia:

"He hecho una película sobre el gobierno, las condiciones sociales, los graffiti en las paredes y la clase trabajadora. Corresponde a las personas juzgar mis películas. No sé por qué debería ser castigado como eso".

La película de Karimi "Drum" (tambor) se proyectó en el Festival Internacional de Cine de Duhok de este verano. Él no pudo asistir a la proyección ya que las autoridades iraníes le habían prohibido salir del país. Ahora está en la cárcel.

Leggi di più »

dijous, 24 de novembre del 2016

Àustria aprova per unanimitat l'embargament d'armes a Turquia i sancions

La votació significa un punt d'inflexió. És la primera resposta clara a la deriva autoritària d'Erdogan. El fet de ser aprovada per unanimitat aporta un plus transversal a la decisió democràtica. La impulsora de l'iniciativa, la diputada d'origen kurd Berivan Aslan, ha assegurat que el tet ha estat proposat, alhora per sis formacions polítiques de l'arc parlamentari destacant aquest factor plural com a clau de l'èxit. La moció també inclou sancions cap a Turquia.

Foto: Berivan Aslan

Leggi di più »

Mobilitzacions a Rojava pel 25N, dia internacional contra la violència de gènere

Que el moviment kurd a Rojava (Kurdistan sirià) ha convertit el feminisme en la seva bandera és avui una evidència a ulls de qualsevol observadora. A les mesures de formació de dones en camps laborals o, per exemple, de conducció, s'afegeixen l'elecció de dones com lidereses de la transformació social.




 Marxa a Kobanê, 24.11.2016


Malgrat això persisteix la xacra de la violència de gènere. Però l'ostracisme a què se sotmet als seus autors i les mesures de formació amb cursos orientatius en tota Rojava han sorgit els seus efectes. Avui al Kurdistan sirià la violència de gènere ha disminuït i amb prou feines hi ha "crims d'honor".

Les dones de Rojava, amb les seves diverses organitzacions han impulsat les mobilitzacions pel 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere amb l'objectiu de denunciar la degradació de la dona entre els sectors integristes islàmics. No només, però sobretot, l'Estat Islàmic. Les ciutats de Efrîn i Kobanê han estat les primeres a acollir marxes de dones on denuncien l'obligació de portar nicabs o els matrimonis amb menors. Cal recordar que en estats com l'Iran, l'Aràbia Saudita o a la zona sota control de l'IS un home pot casar-se amb nenes de fins a 9 anys. De fet, aquesta setmana el govern turc ha retirat la seva proposta de llei en el Codi Penal per la qual els violadors, inclusivament de menors, no complirien cap pena si es casaven amb les seves víctimes.


 Marxa a Efrîn, 23.11.2016

La paradoxa és que entre aquest mar de pederàstia, violació i degradació de la dona, ha emergit una revolució feminista que encarnen, per exemple, les milicianes de les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de les Dones, YPJ). Encara queda camí per recórrer, però no hi ha marxa enrere. 

Cristina Torrent
@CrisTorrentMas

Leggi di più »