dimecres, 22 de maig de 2019

Turquia cedeix i aixeca la prohibició als advocats d'Öcalan de visitar-lo

Turquia ha aixecat la prohibició de les visites a l'advocat del líder rebel kurd encadenat, Abdullah Öcalan, va dir el ministre de Justícia invertint una política d'aïllament de vuit anys. Öcalan ha estat aïllat totalment a una illa de Istanbul, Imrali, des de la seva detenció el 1999.

"La decisió que impedeix reunions (amb els seus advocats) ha estat aixecada i l’oportunitat de reunir-se amb ell ha estat permesa", va dir el ministre de Justícia, Abdulhamit Gul. Un dels seus advocats, Ibrahim Bilmez, va dir a l'AFP que havia presentat una sol·licitud per visitar a Ocalan el divendres, però estava esperant una decisió de les autoritats turques. "Esperem que compleixin les normes i acceptin les nostres aplicacions", va dir. També hi ha hagut sol·licituds de visites més regulars d’advocats, així com de cartes i trucades telefòniques amb la família.

El germà d'Öcalan va poder visitar-lo al gener per primera vegada des de 2016, el gener de 2019. Mehmet Öcalan va confirmar llavors que el seu germà era viu. La visita es va concedir mercès a una campanya de protesta. Al voltant de 3.000 presoners kurds han estat en vaga de fam, no menjant menjar sòlid, des de novembre per protestar contra l'aïllament d'Öcalan, segons el Partit Democràtic del Poble (HDP). Vuit persones també s'han suïcida. Öcalan va enviar un missatge a través d’un dels seus advocats perquè els vaguistes de la fam limitessin les seves accions.


Leggi di più »

dimarts, 21 de maig de 2019

Nou militars turcs morts en una emboscada a Amadiya


L'emboscada tenia com a objectiu dos vehicles de l'exèrcit turc a la regió de Suwara Tuka, prop de la ciutat de Sersinge, Amadiya, al Kurdistan del sud, a dos quarts de dotze del 16 de maig. Amadiya és una vila del Kurdistan a la governació de Dohuk, a Iraq, a 17 km de la frontera amb Turquia, amb uns 6.000 habitants. Erdogan manté desplegades tropes a l'Iraq sense permís del govern iraquià.

Segons l'agència de notícies Roj, citant fonts locals, 9 soldats turcs van morir com a resultat de l’acció, mentre que 21 persones van resultar ferides. Els informes diuen que un tinent ferit en l'acció va morir en un hospital de Turquia.

Leggi di più »

diumenge, 19 de maig de 2019

42 anys de la mort d'Haki Karer, un cavaller revolucionari

El primer programa del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan, ‘Kurdistan Devrimin Yolu (Manifesto)’ o El camí de la revolució del Kurdistan (Manifest), fou dedicat a Haki Karer, un militant assassinat mesos abans de la fundació. En ell es recollia la pròpia doctrina impulsada per Karer i Kemal Pir d'un “partit revolucionari del proletariat i dels camperols del Kurdistan” es declarava marxista-leninista i es definia com “una organització política sota la guia del socialisme científic” amb una “tasca històrica i sagrada”, la de la “Revolució del Kurdistan”. Un dels lemes més destacats en el text era “un Kurdistan democràtic, unit i independent”. El treball ideològic de Pir fou fonamental per posar les bases doctrinals del PKK. Seu, i d’Haki Karer, és el primer lema del PKK: “La revolució de Turquia ha de passar pel Kurdistan”.



Karer (1950-1978), turc d'Ordu, al Mar Negre, va començar la seva militància al grup estudiantil Ayöd contra l'imperialisme i l'oligarquia. Com a revolucionari sincer pensava que la transformació de Turquia passava, necessàriament, per a extirpar l'imperialisme turc que era una metàstasi a la societat. Cap transformació social podia fer-se sense eliminar la supremacia turca sobre la resta de pobles de l'estat, en especial el kurd. Abdullah Öcalan i Kemal Pir, companys seus a Ankara, tenien la mateixa doctrina ideològica. Va traslladar-se a Êlih, al Kurdistan Nord, per a crear una xarxa d'activistes en el que havia de ser el PKK. El seu desconeixement de la llengua kurda va dificultar aquesta tasca i es va desplaçar a Dîlok, Antep, on va impulsar el moviment sense nom conegut com a Apocular que havia de derivar en el PKK. Karer va obtenir gran reputació en l'àmbit socialista revolucionari. Creia que la pau a Turquia només es podia aconseguir i garantir a través de la llibertat dels kurds. Fou una figura clau en l'establiment dels primer nuclis de militants de la causa kurda d'esquerra



El 18 de maig 1977 Haki Karer fou víctima d'una conspiració d'un grup d'orientació maoista anomenat Sterka Sor (estrella vermella) que el va matar a trets després de citar-l a un cafè d'Antep. Es creia que l'activista Alaattin Kapan va ser l'autor de l'acció. No obstant això, cercles kurds van negar aquest extrem. Un metge de l'hospital va assegurar que Karer no va ser assassinat pel tret, sinó per la manipulació dels dispositius d'oxigen dels visitants a l'hospital. Es creu que les clavegueres de l'estat turc van ordenar l'assassinat. Arran del seu assassinat molts membres del moviment van fugir a l'estranger o es van allunyar del grup. Tanmateix el moviment va agafar força a Antep i la seva mort va sacsejar Abdullah Öcalan qui es va convèncer que era el llegat de la memòria de Haki Karer s'havia de recordar a través de la creació d'un partit. Per tant, Öcalan va escriure la tardor de 1977 a la pròpia Antep un projecte de programa. L'assassinat de Haki Karer ser així el detonant per a l'establiment final del PKK l'any 1978 a Lice, Amed.

Per a saber-ne més: Kurdistan, el poble del sol

Leggi di più »

dissabte, 18 de maig de 2019

Mahdi Amel, el Gramsci àrab

L'obra d'Amel va influir en els primer anys del moviment kurd sobretot a Turquia. Admirador de figures tant diferents com Empédocles, Rimbaud, Kateb Yassin i Ho Chi Minh. L'escriptor i professor universitari va formar part del Comitè Central del Partit Comunista Libanès. Va ser una figura cabdal a la vida libanesa dels anys 1970 amb les seves conferències, obra poètica, i visió de l'esquerra àrab que va il·luminar tota una generació. Amel va estudiar els modes de producció colonial i l'estructura de classes a tot el món àrab, el fracàs de les burgesies àrabs per a estructurar una proposta política fet que va servir al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) per fer el seu anàlisi d'una revolució popular prescindint de la burgesia kurda alineada amb Turquia o alienada del procés polític. En el marc purament libanès va realitzar una crítica ferotge a les deficiències del sistema confessional libanès que convertia en enemics de religió els qui eren de facto aliats de classe, també va actualitzar l'obra de l'erudit Ibn Khaldun un dels principals sociòlegs àrabo-berbers del segle XIV. Fou Amel qui va transformar l'obra de Khaldun al marxisme.

La guerra del Líban va atrapar l'esquerra local entre foc creuat. El filòsof Hussein Mroué era assassinat el 17 de febrer de 1987. Els seus botxins probablement del partit islamista Hesbol·là foren definits per Mahdi Amel com a "obscurantistes". Dies després la revista oficial del "Partit de Déu", Al-Ahed, condemnava a mort a l'intel·lectual comunista qui escrivia: "Som morts (...) Ens han assassinats. Hem estat exterminats sense que se n'adoni la ciutat. Aquest ñes el nostre carrer. Per priemrva vegada el sento sense bategar com una sola artèria inundada on jo puc deixar la meva ànima sense perdre-la. Ja no sóc un cos, sinó només un carrer".

El 18 de maig de 1987 uns pistolers de Hesbol·là crivellaven Mahdi Amel a Beirut. Cinc bales acabaven amb la seva vida. I encara avui, part de l'esquerra occidental lloa el partit "obscurantista" que va exterminar amb pistoles el marxisme àrab.


Leggi di più »

dijous, 16 de maig de 2019

Obre un centre comunal per a dones a Ar-Raqqà

El Centre Comunitari de Dones ofereix diverses activitats recreatives com ara esports, arts, música i cuina. També inclou activitats per a la mainada i una guarderia per a nens menors de sis anys. El programa s'obre a unes 100 dones d'Ar-Raqqà i els seus suburbis.

"Hem signat un memoràndum d'enteniment amb la Societat de la Pau de les Dones per restablir un somriure a dones i nens que han estat privats de l'esperit de la infància i la innocència", va dir Firoz Khalil, oficina administrativa del Consell Civil d'Ar-Raqqà.

Majed Jadid. el supervisor del projecte va assenyalar que el projecte inclou un programa intensiu d'activitats recreatives i atreu a 100 dones d'Ar-Raqqà i els seus suburbis.

Leggi di più »

dimecres, 15 de maig de 2019

Manifestacions kurdes al Parlament Europeu de Brussel·les i el Consell d'Europa d'Estrasburg





La manifestació kurda ha donat suport als catorze vaguistes de fam a la pròpia Estrasburg des de fa 150 dies. TJK-E (Tevgera Jinên Kurd li Ewrupa) i KCDK-E (Kongreya Civaka Demokratîk a li Ewropa). Ha denunciat el silenci de les institucions europees sobre l'aïllament d'Abdullah Öcalani la vaga de fam que protesta per ell. En especial s'ha incidit en el vergonyant paper del Comitè per la Prevenció de la Tortura. A Brussel·les, Zübeyir Aydar, de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) ha afirmat “Crec que durem aquesta acció cap a l'èxit i trencarem les portes d'Imralı. Això només és possible manifestant una resistència popular. Avui som més forts que abans. Tenim més oportunitats. Amb més resistència, triomfem ".

Leggi di più »

dilluns, 13 de maig de 2019

El dirigent del PKK Riza Altun reapareix per negar les afirmacions de Turquia sobre la seva salut


La propaganda turca havia afirmat que Altun havia quedat greument ferit en bombardejos a les muntanyes Qandil. L'agència Anadolu, va informar que el 21 de març avions turcs que utilitzaven coordenades subministrades per infiltrats i col·laboracionistes van disparar i "van ferir greument a Altun, que és proper al membre fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK, Cemil Bayik, i que serveix com a enllaç de relacions exteriors del partit", Ibrahim Kalin, assessor i portaveu del president islamista turc, també va compartir un vídeo d'Anadolu sobre l'operació.

Fals. Reza Altun va aparèixer a Medya Haber TV per acusar al govern turc i els seus mitjans de difusió de "mentir". Altun va aparèixer saludable, vibrant i alegre en el vídeo, encara que el vídeo mai no va mostrar tot el seu cos i el seu braç esquerre va aparèixer possiblement ferit.

"És cert que el 21 de març, [Turquia] va dur a terme un atac aeri a Qandil. Però jo no estava a prop del lloc. Tot i que jo no hi era, volien fabricar propaganda contra mi. No sóc la única persona víctima d'aquesta propaganda, també ho fan amb els meus companys. Cada dia diuen que han matat algú a la seva anomenada llista vermella", va explicar Altun.

La "llista vermella" de Turquia està reservada per a les persones més odiades del país. Salih Muslim, el fundador del Partit de la Unió Democràtica (PYD), partit pro-kurd a Síria, va ser detingut breument i després alliberat per autoritats de la República Txeca per estar a la llista.

El militant kurd va aprofitar per aclarir la situació político -militar. L'Estat turc pretén demostrar que el PKK és "derrotat, eradicat i destruït i diu que només queden 600 a 700 membres (...) Amb la publicació de notícies falses, els agradaria mostrar-se valents i intentar reduir la moral de la nostra nació", pel contrari, les eleccions locals han constituït "un gran cop al AKP". Atacant atacat.

"Tots els kurds han de resistir-se. Hi ha un règim feixista que els antagonitza i es considera enemic dels kurds ... No pensen en res més que netejar els kurds. Per tant, hi ha d'haver una resistència pública contra això. Leyla Güven i els seus amics Va iniciar aquesta resistència. Moltes altres persones a les presons de Turquia les van seguir i van fer vagues de fam. I es va convertir en una protesta nacional", va dir.

Leggi di più »

dissabte, 11 de maig de 2019

El govern turc confisca els ingressos de l'Amedspor

"No hi ha precedents perquè cap altra direcció esportiva provincial proveeixi sancions tan estrictes contra els clubs de futbol de les seves ciutats" segons el club esportiu kurd. La Direcció Provincial de Joventut i Esports turca d'Amed / Diyarbakir ha confiscat els ingressos del Club d'Activitats Esportives d'Amed a través del jutjat de deutes per no pagar el lloguer dels partits jugats a l'estadi Diyarbakir. L'Amedspor és un club molt significat per representar la lluita per la identitat kurda. Actualment juga a tercera divisió on és 8è de 18 equips.

Leggi di più »

divendres, 10 de maig de 2019

L'advocada iraniana oposada al hijab obligatori, Nasrin Soutoudeh, condemnada a 38 anys de presó i 148 fuetejades


Nasrin Sotoudeh ha estat víctima de dos judicis "extremadament injust. L'advocada iraniana de drets humans ha estat condemnada a un total de 38 anys de presó i 148 fuetejades. Sotoudeh, que ha dedicat la seva vida a defensar dones iranianes processades per haver retirat els seus hijabs en públic, ha estat durant anys a la mira del govern teocràtic de l'Iran. El 2010, va ser declarada culpable de conspirar per danyar la seguretat de l'Estat i va patir la meitat d'una sentència de sis anys. Aleshores, al juny de l'any passat, es va reprendre una sèrie de càrrecs dubtosos. Els detalls de la seva experiència han estat sovint a través del seu marit, Reza Khandan.

Sotoudeh va ser acusada finalment de set delictes i va rebre la pena màxima per a tots ells. Es van afegir cinc anys addicionals a partir d’un cas de 2016 en què va ser condemnada in absentia. La sentència total de 38 anys és alta, fins i tot per les normes iranianes: un estat sovint acusat de violacions dels drets humans, especialment de dones. El març un clergue radical i sanguinari associat a execucions massives als anys vuitanta va ser nomenat cap del poder judicial de la República Islàmica.

Per a saber-ne més:
- Onada de detencions a l'Iran per oposar-se al mocador obligatori 

- Iran nomenat membre del comitè de l'ONU que jutja violacions dels drets de les dones

Leggi di più »

La guerrilla kurda mata 13 militars turcs a Gabar


Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van haver de respondre a una agressió militar, per terra i aire, entre el 4 i el 6 de maig a la zona de Gabar, regió del Botan. "El suport tècnic amb la participació d’un gran nombre de soldats en el procés d’operacions de les forces de guerrilla mitjançant la realització d’unes accions, l’operació de l’enemic ha estat en va".

Malgrat utilitzar helicòpters Cobra i Skorsky, els elements turcs van ser detectats a l'alba del 4 de maig per unitats d'autodefensa kurdes que els van sorprendre. Després de dos dies de combats el 6 de maig l'exèrcit ocupant va enviar reforços a Gabar que van patir una emboscada de les HPG amb 4 militars abatuts. Turquia només ha reconegut, en el global dels combats, 3 baixes mortals. La resistència no ha indicat cap baixa.

Leggi di più »

dijous, 9 de maig de 2019

Erdogan envia una delegació a l'estat francès per obrir una xarxa escolar pròpia

El diari Le Point ha desvelat que la intenció del president islamista és obrir liceus turcs. La delegació de Recep Tayyip Erdogan serà a l'estat francès els dies 20 i 21 de maig. L'objectiu és ensenyar el "bon jihad" i islamitzar es escolars turcs residents a l'hexàgon. El programa escolar seguirà les directrius del que s'imparteix a Turquia. La mesura és el resultat de l'operació dels inspectors turcs als liceus francesos establerts a Anatòlia. Le Figaro ha respost a la intenció d'Erdogan que els liceus francesos no només són oberts a alumnes francesos sinó també a turcs i alguns d'ells del propi partit AKP d'Erdogan. El govern francès ha puntualitzat que obrir establiments escolars hauria de tenir una autorització prèvia de les autoritats franceses.

Leggi di più »

dimecres, 8 de maig de 2019

Iran condemna a 5 anys de presó a 2 kurds per "cooperar amb partits de l’oposició"

Dos ciutadans kurds d'Urmia, arrestats el gener en el seu retorn de la regió del Kurdistan a la frontera de la Tamarquina (Haji Omran), van ser condemnats a la presó. Behzad Shahsavar i Siamand Shahsavar, van ser condemnat a cinc anys de presó cadascú per cooperar amb partits de l’oposició kurda.

Leggi di più »

Acte a Barcelona sobre Jinwar

El proper dijous 16 de maig el barri del Clot de Barcelona acull un acte sobre Jinwar. Serà a dos quarts de vuit a l'Ateneu La Zitzània (C/ Muntanya, 96). Jinwar és el pobre impulsat a Rojava només per a dones com ja s'ha recollit en diversos informes al KurdisCat:

- Jinwar: el poble de les dones lliures a Rojava

- Jinwar, el poble només de dones obrirà el 25 de novembre, Dia Mundial contra la Violència a la Dona

- Jinwar, el poble només de dones, ja funciona a ple rendiment


Leggi di più »

Exposició 'Kurdistan és Resistència'

L'exposició informativa 'Kurdistan poble en resistènciaestarà col·locada en El Punt Espai de Lliure Aprenentatge (Carrer Garcilaso, 11 Baixos) en el Barri del Carme de València. Es pot passar a veure-la les vesprades de dimarts a dijous del 7 al 30 de maig a iniciativa del Comitè valencià Solidaritat amb Afrin i Kurdistan.

Leggi di più »

dimarts, 7 de maig de 2019

La "imparcial" junta electoral obliga a repetir les eleccions a Istanbul on Erdogan fou derrotat


Erdogan torna a retorçar la "democràcia" a Turquia com si fos un drap moll que calgués assecar. La borsa en màxims (+2 %) i la lira turca a mínims (-2,7 %) de set mesos respecte al dòlar. Aquests són els efectes sobre els mercats de la decisió amb la qual la "imparcial" Junta Electoral de Turquia (YSK per les sigles en turc) que va cancel·lar ahir les eleccions locals que havien atorgat la victòria de l'oposició del CHP a Istanbul. La llista d'Istanbul es ven més del 2% mentre que el dòlar puja a 6,16 a la lira turca (-2,7%), la més alta des de l'octubre passat.


Un anunci sorprenent, fins i tot per a la podrida Turquia, corrupta, nepotista i autoritària. La YSK va acceptar apel·lacions per presumpte frau presentat per Recep Tayyip Erdogan i va decidir així repetir les eleccions locals celebrades el 31 de març. La decisió no pot ser apel·lada. A les eleccions locals del 31 de març, el Partit Republicà Popular (CHP), el principal partit de l’oposició turca, va aconseguir expulsar Erdogan del govern local d'Istanbul. Ekrem Imamoglu havia esdevingut així, de manera no oficial, alcalde d'Istanbul, que va acabar amb 15 anys consecutius de poder de l'AKP, el partit al govern.

Ekrem İImamoglu va assumir el càrrec de alcalde fa només 20 dies. Ara corre el risc de perdre l'alcaldia als despatxos. Probablement el proper 23 de juny caldrà tornar a votar. Al poder a Turquia des del 2000, Erdogan va perdre Istanbul com una derrota amarga. La ciutat del Bòsfor no és només el lloc on va néixer. A Istanbul, Erdogan va començar la seva carrera política. I encara a Istanbul, el 1994, va coronar els seus somnis convertint-se en alcalde. Aquesta metròpoli de 20 milions d’habitants sempre ha estat i, amb diferència, el centre de l’economia del país. Per això "qui guanya Istanbul guanya tot".

Leggi di più »

dilluns, 6 de maig de 2019

El Voluntari de les YPG mort a Síria comença el seu retorn a Itàlia

El Voluntari toscà de les Yekineyen Parastina Gel (YPG) Şehid Tekoşer Pîlîng va ser acomiadat pels seus camarades ahir a Síria. Lorenzo Orsetti 'Orso', de 33 anys, conegut a la milícia com a Tekoşer Pîlîng formava part de la columna anarquista de Rojava (Kurdistan de Síria) i va morir el 17 de març en el darrer combat contra l'Estat Islàmic a Baghouz, Síria. 

Per a saber-ne més:
- Mor un anarquista italià combatent amb les YPG a Baghouz












Leggi di più »

diumenge, 5 de maig de 2019

Acord per a conformar el govern autònom kurd de l'Iraq

Les dues principals forces, Partit Democràtic del Kurdistan (PDK, centre dreta) i Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK, centre esquerra), ambdues independentistes, han tancat avui l'acord. Ho han fet a Suleymaniyya, zona d'influència de la segona. Nechirvan Barzani i Kosrat Rasul han lamentat els mesos passats en discussions i han agraït la paciència al poble kurd. Les eleccions es van celebrar el 30 de setembre i han tardat més de 7 mesos en un debat que s'ha centrat en un repartiment de càrrecs i no en qüestions de fons. Masrour Barzani serà escollit primer ministre mentre Nechirvan Barzani serà el primer president del Kurdistan càrrec que fins ara no existia. El PDK compta amb 45 escons de 111 i UPK amb 21. 

Leggi di più »

dissabte, 4 de maig de 2019

L'Iran executa dos kurds

Després de tres mesos de l'execució de dos joves kurds, aquesta ha transcendit als mitjans de comunicació. Una mostra més de l'opacitat del règim teocràtic xiïta. L'execució de dos ciutadans kurds es va dur a terme a la presó central d'Ilam el 15 de gener de 2019. Massoud Nazeri, de 23 anys,, va ser arrestat i condemnat a mort quan tenia 19 anys per càrrecs d'assassinat. D'altra banda, l'Organització Iraní de Drets Humans ha informat que el mateix dia, una altra jove, Farhad Akbari, va ser executat. Havia estat sentenciat a mort per càrrecs d'assassinat quan tenia 15 anys i 9 mesos.



Leggi di più »

divendres, 3 de maig de 2019

Turquia ordena la detenció del músic kurd Ferhat Tunç que és a l'exili

El tribunal penal turc d'Amed va emetre una ordre de detenció contra l'artista Ferhat Tunç sobre presumptes càrrecs de "pertinença a una organització terrorista armada" i "fer propaganda per a una organització terrorista". El tribunal, que va ignorar la defensa de l’advocat de l’artista, Fatma Hopikoğlu.

Ferhat Tunç, que es va veure obligat a abandonar el país cap a l'exili el 4 de març de 2019, va dir en un comunicat que "No hi ha legitimitat legal de cap decisió judicial sobre mi. No tinc confiança en el sistema judicial existent que ha estat sota la protecció del govern. Aquest poder judicial no pot ser just".

Leggi di più »

dijous, 2 de maig de 2019

Mor en combat un milicià de les Forces d'Alliberament d'Efrîn

Şoreş Amanos va morir el 30 d'abril en combat contra les forces invasores turques al cantó d'Efrîn. De nom oficial Mihemed Hesen (Hüseyin) el jove formava part de les de les Forces d'Alliberament d'Efrîn. Havi nascut a  Cindirese/Jinderes, al cantó d'Efrîn i fou mort a Sharra prop de la línia de front de Qatme/A’zaz/Mar’anaz. Es tracta de la segona persona que mor militant a les files de les  Hêzên Rizgariya Efrînê (Forces d'Alliberament d'Efrîn).

Per a saber-ne més:

1) Sobre grups operatius de la resistència kurda a Efrîn (1)

2) Sobre grups operatius de la resistència kurda a Efrîn: HRÊ (2)

Leggi di più »

3.000 presos en vaga de fam a Turquia

L’Associació de Drets Humans de Turquia (IHD) ha xifrat en 3.000 les persones preses que s’han declarat en vaga de fam. Es tracta principalment de kurds/es propers/es al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) però no únicament. Segons IHD sumen 2.983 persones que realitzen la protesta pacífica en 90 presons turques. Reclamen posar fi a l’aïllament penitenciari del pres kurd Abdullah Öcalan. La diputada Leyla Güven va iniciar la protesta el noviembre i la manté en arrest domicilari. En l’actualitat quinze presos han començat a refusar les vitamines que els mantenen vius.

Leggi di più »

dimarts, 30 d’abril de 2019

El caricaturista Musa Kart condemnat a 4 anys de presó pels tribunals turcs d'Erdogan

El guanyador del Premi Internacional de Dibuix de Premsa de 2018, Musa Kart va ser sentenciat per un tribunal turc a tres anys i nou mesos de presó per "complicitat en el terrorisme".
Hauria de ser empresonat a Silivri, la presó d’alta seguretat als afores d’Istanbul, on Abdulkadir Masharipov, assassí de la discoteca de Reina, va assassinar 39 persones la nit del 31 de desembre. Musa Kart, de 64 anys, no va matar a ningú. Virtuós del llapis, va rebre el 2018 el Premi Internacional de Dibuix de Premsa, atorgat per la Fundació Cartooning for Peace. El mateix any, els tribunals turcs el van condemnar a tres anys i a nou mesos de presó per "complicitat en el terrorisme". Al seu costat d'ell, tretze altres empleats de Cumhuriyet - periodistes, administradors, advocats, dibuixants - van ser declarats culpables a l'abril de 2018.


Leggi di più »

diumenge, 28 d’abril de 2019

El guanyador de les eleccions a l'Iraq reclama que els paramilitars iranians es retirin de Síria

Muqtada al-Sadr, que lidera el bloc més ampli del parlament iraquià, va emetre l'avís ja que Bagdad tracta d'equilibrar les relacions entre els rivals regionals de l'Iran i l'Aràbia Saudita i navegar per la confrontació creixent entre l'Iran i els Estats Units. Sadr va fer un total de deu suggeriments al govern iraquià amb l'objectiu d'evitar la participació en conflictes regionals, incloent "la retirada de grups iraquians afiliats a Hashd al-Shaabi i altres de Síria i retornar-los a l'Iraq sense demora immediatament".

Hashd al-Shaabi, xarxa paramilitar iraquià establerta per lluitar contra l'Estat islàmic (IS), hauria de retirar-se de Síria perquè l'Iraq no es poguessin enfrontar a un conflicte entre l'Iran i els EUA i Israel, va dir dissabte el clergue Muqtada al-Sadr. "Estic preocupat pel conflicte entre Iran i la unió bilateral [dels EUA i Israel] - la unió que és responsable de la fam de la gent pitjor i els humilia en el pretext del terrorisme", va dir Sadr a la declaració.

Hashd al-Shaabi es va establir el 2014 després que l'influent clergue de l'Iraq, el gran aiatol·là Ali al-Sistani, va emetre una fàtua demanant als iraquians que lluitessin contra Estat Islàmic, IS. Es va integrar oficialment a les Forces de Seguretat Iraquiana (ISF) el 2016, quan el parlament el va reconèixer com a Forces de Mobilització Populars (PMF).

A finals de 2017, diverses unitats d'Hashd van ser desplegades a Síria per donar suport a les forces de Bashar al-Assad, nomenat a dit pel seu pare i xiïta, en les lluites contra els grups de l’oposició i IS. Iran ha estat durant molt temps un important patró militar del règim d'Assad, desplegant milers de tropes i combatents de poder a Síria. Teheran insisteix que el seu personal a Síria és simplement com a assessors militars que no participen en el combat.

Leggi di più »

Comandant en cap de les SDF: Turquia és el principal obstacle per a qualsevol solució a Síria


El comandant en cap de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF), Mazlum Kobani, ha afirmat que Turquia és el principal obstacle per a qualsevol solució a Síria, destacant que no és possible arribar a una comprensió permanent amb Turquia sense resoldre el problema d’Efrîn i va dir que els fets de l'ocupació del cantó estan ocults a les reunions d'Astana i Sotxi.

En una entrevista a 'El Bayan' de Dubai, el militar kurd de Síria, creu que el govern turc cerca diversos canals, que coneixem prou bé, coordinar-se amb el govern central de Damasc, i espera avançar a normalitzar les relacions amb Damasc a costa del poble sirià, de tots els seus components al nord i est de Síria, i declarar públicament la necessitat per reactivar l’acord de seguretat d’Adana, que permeti l’entrada de tropes turques al territori sirià sempre que ho desitgin.

Però diem que la normalització de les relacions sobre la base de la lluita contra el component kurd a Síria, en virtut de l’acord d’Adana, no va beneficiar al règim de res, sinó va ser un dels principals motius de la crisi siriana i no beneficiarà pas al regim, en el futur, legitimar l’ocupació turca del territori sirià i enfortir les bandes terroristes que operen al territori sirià."

Leggi di più »

dissabte, 27 d’abril de 2019

La resistència kurda destrueix un vehicle blindat turc i mata 9 militars

HPG / YSA Star ha comunicat l'acció de sabotatge perpetrada per la guerrilla al districte de Mardin, concretament a  Ömerli contra vehicles blindats i tropes turques que van ser destruïts el 24 d'abril. "Tot i que el nombre de soldats morts no està exactament determinat, es considera que és de 9. Després d’aquesta acció, l’exèrcit ocupant turc va iniciar una operació a la zona. Com a resultat d’aquests bombardejos, "les nostres forces no van donar cap pèrdua". 


Leggi di più »

Amnistia Internacional viola drets humans i usa la policia per expulsar de forma violenta els kurds de l'oficina de Londres

Leggi di più »

divendres, 26 d’abril de 2019

Rússia dona per acabada "la fase militar del conflicte" a Síria

La fase militar del conflicte sirià ha finalitzat, va dir el general Valery Gerasimov, cap de l'estat major de les Forces Armades de Rússia, a la Conferència de Seguretat Internacional de Moscou, el 24 d'abril. “Actualment, s'ha acabat la fase militar del conflicte. Després de dos anys, amb el suport rus, es va prevenir el col·lapse de l’estat sirià, i la majoria del territori del país va tornar al control de les forces governamentals ”, va dir el comandant rus, segons Interfax.

El general Gerasimov va afegir que totes les condicions necessàries per a un acord polític i un procés de reconciliació a Síria han estat fixades. També va subratllar que no hi haurà més "operacions militars a gran escala" al país desgastat per la guerra. Rússia va començar a intervenir a Síria el 2015.

Leggi di più »

Jaish al Thuwar: Turquia es troba en una posició poc envejable a Síria




Ahmad al-Sultan 'Abu Arraj', comandant en cap adjunt de Jaish al Thuwar (JaT) o Exèrcit dels Revolucionaris, integrat a les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) considera que la presència turca a Síria és "difícil i vergonyosa". La ciutat d'Idlib està en agitació i lluita contínua entre els mercenaris present. Malgrat això Turquia es troba en una posició poc envejable, jugant a comprar entre el sistema rus S-400 i els avions de combat americans F-35. En el primer cas els acords entre Rússia i Turquia afavoreixen la permissivitat de Moscou envers els mercenaris pro turcs però alhora l'aviació russa i del règim ataquen Idlib. El milicià sirià destaca que la presència dels punts de control turcs desplegats a Idlib es limita a evitar que les faccions d'Idlib s'enfrontessin amb el règim, afirmant que reduiria l'escalada.
JaT considera que l’intent de Turquia de fusionar els mercenaris de Jabhat al-Nusra (antiga Al Qaida) amb els mercenaris de l’anomenat Exèrcit Nacional vol crear una estructura que pugui frustrar les SDF. Abu Arraj va destacar que tots aquests intents fallits augmentaran la determinació de SDF de seguir el camí cap al progrés i alliberar més àrees. Abu Arraj va parlar sobre la ciutat d’Efrîn. Segons la milícia siriana la resolució 2254 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 18 de desembre de 2015, sobre la resolució de l’alto el foc a Síria i un acord polític i exigeix ​​un alto el foc immediat contra qualsevol objectiu civil.


Leggi di più »

dimecres, 24 d’abril de 2019

Les SDF creen una brigada armènia en el 104 aniversari del genocidi armeni a mans dels turcs









La milícia cristiana armènia s'ha creat a l'est de Síria com a part de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF). El nom d'aquesta unitat és "Brigada del Màrtir Nubar Ozanyan" en homenatge a Nubar Oznayan (1), un comandant armeni del TIKKO (milícia comunista) assassinat durant la lluita contra l'Estat Islàmic a ar-Raqqà.

La brigada de Màrtir Nubar Ozanyan, ha anunciat el 24 d'abril que “Avui, en el 104è aniversari del genocidi armeni, estem orgullosos d'anunciar la fundació de la Brigada Màrtir Nubar Ozanyan, formada pels nens sobrevivents del genocidi que van començar a defensar-se. Com a fills del poble armeni, que van ser massacrats i exiliats al genocidi, avui ens reunim per defensar Rojava contra els atacs feixistes d’IS i de l’Estat turc i enfortir la revolució a Rojava. Basant-nos en la idea que un poble no té res si no té un exèrcit, vam formar una humil brigada per defensar el poble armeni i tots els pobles de Rojava.

Vam voler fer un pas per fer del 24 d’abril no només un monument commemoratiu al genocidi, sinó un dia de resistència contra els representants actuals del comitè feixista d’Unió i Progrés que van dur a terme el genocidi. Afavorits pel coneixement de que el genocidi que va succeir fa 104 anys avui continua amb formes diferents, vam formar la nostra força d'autodefensa contra tots els atacs d'opressió, tirania, massacres i assimilació.

La fundació de la nostra brigada ha de ser vista com una prova de que les idees i la lluita del camarada Ibrahim Kaypakkaya (2), que va parlar sobre el genocidi armeni quan ningú ho feia i que va despertar la flama el dia del genocidi, s'han mantingut vius. La fundació de la nostra brigada és també un pas cap a la realització dels somnis del comandant Nubar Ozanyan, martiritzat en la lluita contra el feixisme d’IS, que va ser alimentat pels imperialistes que són els enemics dels pobles del món. És un pas cap a l’organització de la força desorganitzada del poble armeni a Rojava i de defensar-los i de la revolució rojava.

Els pobles kurds, àrabs, sirians i assiris a la revolució de Rojava han format les seves organitzacions personals, brigades i regiments. És una necessitat que el poble armeni faci el mateix. Nosaltres, com la brigada de les màrtirs Nubar Ozanyan, sentim aquesta necessitat ardent i ens basem en els aspectes militars, ideològics, culturals i socials i en l'aprenentatge de la nostra llengua materna per no experimentar mai més un genocidi. Amb aquesta finalitat, organitzarem més i augmentarem la nostra autoorganització per fer créixer la nostra revolució."

___________________________________
(1) Orhan Bakırcıyan, Ozanyan era militant dell Türkiye Komünist Partisi / Marksist-Leninist (TKP/ML  una formació comunistamaoista  turca que combat a Rojava (Kurdistan de Síria) en suport a les YPG. La seva ala armada és el TIKKO. Türkiye İşçi Köylü Kurtuluş Ordusu (TIKKO, Exèrcit d'Alliberament de Treballadors i Camperol), que practica la guerra popular.

(2) Sobre Ibrahim Kaypakkaya veure 'Kurdistan, el poble del sol', de Jordi Vàzquez, publicat per Tigre de paper


Leggi di più »