divendres, 21 de gener de 2022

Les SDF frustren un assalt de l'Estat Islàmic a una presó de Hasakah amb cotxe bomba



Islamic State (IS) o Estat Islàmic ha atacat una presó d'al-Sina de la província de Hasakah, al nord-est de Síria, per alliberar presoners que pertanyien al grup, segons les Forces Democràtiques de Síria (SDF). "Les cèl·lules dormides es van infiltrar des dels barris circumdants i es van enfrontar amb les forces de seguretat interna". Les forces de les SDF van frustrar l'intent de fugida dels presos que va coincidir amb un cotxe bomba que va ser detonat prop de la presó per militants, va dir el portaveu Farhad Shami. L'Observatori Sirià dels Drets Humans, amb seu a la Gran Bretanya, va dir que un cotxe bomba va colpejar l'entrada de la presó i una segona explosió va esclatar als voltants de la presó abans que els militants ataquessin les forces kurdes que controlen les instal·lacions. El Centre de Coordinació i Operacions Militars de les SDF va dir que les forces de seguretat estaven actualment involucrades en una operació per controlar la presó de Ghweran després d'un "sospitat atac del Daesh [IS] amb un vehicle explosiu per treure els islamistes de la presó".

Com a mínim dos captius van ser detinguts en sortir de la presó. Fins a 5 membres de l'Estat Islàmic han estat morts per les SDF mentre atacaven la presó on, hores d'ara hi ha 5.000 musulmans fanàtics. També hi ha diversos ferits entre ells el periodista kurd Basil Rashid. Els atacants islamistes a la presó de Sina estan usant civils al barri de Zihur com escuts humans i al nord de la presó com escuts humans. Les víctimes de les primeres 40 hores eren 41 persones, entre elles 20 membres de les Asayish i guàrdies de presó,16 de l'IS i 5 civils. Les Forces democràtiques Sirianes i Asayish van aconseguir capturar 89 presos que provaven de fugir de la presó de Sina.

Turquia llença una ofensiva aèria sobre Ayn Issa, al nord de Hasakah, per ajudar des del nord als rebels de l'Estat Islàmic que ataquen la presó de Sina, a Hasakah, provocant amb 4 ferits: dos nens i dues dones. Tanmateix les Forces Democràtiques Sírianes han frustrat un atac terrestre llançat per terroristes recolzats per Turquia al camp del districte d'Ayn Issa,es va confirmar la mort de 5 terroristes i els seus cossos confiscats per SDF. Simultàniament Estat Islàmic obre un segon front amb una sèrie d'atacs de contra posicions de les SDF a Deir ez-Zor. Els punts de control van ser objectiu a al-Harmoshiya, al-Keber i Diban.

Al vespre del 22 de gener les YPG i les Forces Democràtiques Sirianes, amb l'ajuda de la coalició internacional liderada pels EUA, han assaltat la presó d'Al-Sina, després de més de 48 hores de combats. Quatre vehicles blindats nord-americans Bradley, similars a un tanc, han entrat a la presó de Sina. Han aconseguit fer recular els amotinats a la part nord de recinte però l'IS va mostrar diversos segrestats [veure Telegram t.me/KurdisCat] del personal de cuina de la presó, amb qui van perdre el contacte durant el primer atac de les cèl·lules terroristes a la presó.

El matí del 23 de gener avions nord-americans van llançar fullets demanant a la gent del barri de Ghweran a Hasakah que denunciï qualsevol activitat de cèl·lules terroristes. Els combats continuen aquest matí i des de fa 60 hores.

 

Leggi di più »

dimarts, 18 de gener de 2022

Eufòria entre els alumnes per poder-se inscriure a classes optatives en llengua kurda a Turquia

Els partits polítics, les institucions i els acadèmics kurds demanen als joves estudiants del grup ètnic de Turquia que es inscriguin a classes optatives en la seva llengua materna, a mesura que s'acosta el termini per a l'obertura condicional de les classes de kurd. L'etiqueta #KurdîHilbijêre (kurd seleccionat) és tendència a Twitter des de fa dies. Els kurds de Turquia poden estudiar en la seva llengua materna a l'escola amb notables restriccions:
- durant un parell d'hores a la setmana
- mitjançant cursos optatius que només es poden obrir quan s'inscriguin almenys deu estudiants.
- les lliçons només s'ofereixen als alumnes de cinquè a vuitè de primària. 
- el procés no és nou, però alguns estudiants kurds no s'inscriuen aquestes classes perquè no se'ls qualifica per als resultats finals. 
- només els pares dels alumnes poden inscriure els seus fills a aquestes classes. 
La data límit d'inscripció és el 21 de gener.

“Hem demanat l'educació kurda, però no ha estat acceptada a Turquia. Tanmateix, hi ha una altra oportunitat: cursos optatius. Sabem que els cursos optatius no són suficients per aprendre la llengua kurda, però és una oportunitat", va dir Ebru Gunay, portaveu del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), prokurd, en una conferència de premsa. El Moviment per la Llengua Kurda (HEZKURD) ha fet una intensa campanya per a les lliçons optatives, amb els seus membres repartint fulletons als estudiants per animar-los a matricular-se a les lliçons de kurd.  Les lliçons s'ofereixen en els dos dialectes de la llengua kurda: kurmanji i zazaki.  i Zazaki apareixen a la categoria de Llengües i dialectes vius del ministeri d'educació de Turquia.

Leggi di più »

dilluns, 17 de gener de 2022

Dos bancs de propietat kurda atacats amb explosius a Bagdad

Dos bancs de propietat kurda van ser atacats amb explosius ahir diumenge a la tarda, segons fonts de seguretat. Dues persones van resultar ferides en els atacs a la zona de Karrada, segons va dir el comandant d'operacions a Bagdad, el tinent general Ahmed Salim. "Les forces de seguretat estan obrint una investigació sobre dos incidents simultanis al districte de Karrada de Bagdad que s'han produït aquest vespre", ha tuitejat la cèl·lula dels mitjans de seguretat de l'Iraq, assenyalant que la primera explosió va ser una bomba sonora al Banc Cihan, a prop del Teatre Nacional, i la segona va apuntar. Banc del Kurdistan a la plaça al-Wathiq. Els bancs van patir danys materials en els atacs.

Leggi di più »

dijous, 13 de gener de 2022

La novel·la del polític kurd Demirtaş prohibida a una presó turca



Els funcionaris de la presó d'una presó al nord-oest de Turquia han negat a un reclús una novel·la escrita pel polític kurd empresonat Selahattin Demirtaş, citant el contingut "obscè" del llibre, va informar aquest dimarts Gazete Karinca.

El comitè de la presó de Bolu va decidir que el reclús Mustafa Taştan no rebria la novel·la de Demirtaş "Efsun" (Encanteri), que li va ser enviada per correu, pel seu contingut obscè que podria "suposar un risc per a la seguretat", va dir. Publicat al setembre, Efsun va ser escrit per l'antic president del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) prokurd durant el seu cinquè any entre reixes per càrrecs de terrorisme.

Taştan ha de presentar un recurs contra la decisió, va dir el mitjà de notícies, perquè el llibre no era una publicació prohibida i contenia un segell d'aprovació del Ministeri de Cultura de Turquia. Demirtaş ha descrit el llibre, que va ser escrit amb l'ajuda de la seva dona i les seves dues filles, com "una història d'amor moderna". Efsun és el quart llibre que Demirtaş és autor entre reixes. L'antic copresident de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) va ser detingut el 2016, juntament amb la copresidenta Figen Yüksekdağ i diversos diputats de l'HDP, per presumptes vincles amb el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), un grup armat en guerra a Turquia per l'autogovern kurd. governar durant quatre dècades. Demirtaş nega l'afirmació.




Leggi di più »

59 presoners malalts van perdre la vida a Turquia en un any

Almenys 59 presos malalts van morir a Turquia el darrer any. Els grups de drets subratllen que l'estat és responsable de la salut i la vida dels presos i està obligat a garantir que tinguin accés al seu dret a l'assistència sanitària. La Delegació de Vigilància de les presons de la regió de Màrmara, una plataforma paraigua d'organitzacions de drets, lleis i salut, ha fet una declaració per a la premsa sobre la situació a les presons de Turquia.

Formada per representants de l'Associació de Drets Humans (İnsan Hakları Derneği, IHD), l'Associació d'Advocats Progressistes (ÇHD), TUHAYDER, TAYAD i la Iniciativa Solidaritat amb els Presos, la delegació va afirmar que seguirà treballant fins que acabin les vulneracions de drets a les presons. En el comunicat de premsa realitzat a la sucursal d'İHD d'Istanbul, es va assenyalar que les greus violacions dels drets a les presons s'estan tornant sistemàtiques a poc a poc i el problema ha arribat a un punt mort en diversos aspectes, des de les vulneracions del dret a l'assistència sanitària fins a les violacions del dret. a la comunicació, des de la tortura i els maltractaments fins als obstacles per accedir a la justícia.

Segons el comunicat, almenys set presoners han perdut la vida en diferents presons de Turquia durant l'últim mes. Les organitzacions de drets humans van expressar la seva preocupació perquè "ara es veu com un incident normal al país que el cadàver d'una persona sigui tret d'una presó en qualsevol moment".

En referència a les dades del Ministeri de Justícia, la delegació va recordar que hi ha 297.000 726 presos, entre ells 38.000 43 detinguts, a les presons de Turquia a 31 de desembre de 2021. "El 2021, almenys 59 presos malalts, set dels quals poc després. l'execució de les seves condemnes de presó s'havia ajornat, van perdre la vida", va reiterar la Delegació de Seguiment de la Presó de la Regió de Màrmara.





Leggi di più »

Alliberada l'activista dels drets civils Kazhal Nasri tot i imposar-se-li un dispositiu de control electrònic

El ministeri d'Intel·ligència de l'Iran al nord-oest de Sine (Sanandaj en persa o farsi), província del Kurdistan, va alliberar temporalment l'activista dels drets civils Kazhal Nasri el 10 de gener. L'activista va ser alliberada amb una etiqueta electrònica (dispositiu de control telemàtic) i se li va prohibir indefinidament viatjar al seu poble. Va ser posada en llibertat amb una fiança de 100 milions de tomans iranians, gairebé 3.400 €.

Segons els informes, els interrogadors de seguretat van acceptar la seva posada en llibertat temporal dos dies després que la seva mare fes una vaga de fam davant de l'oficina del ministeri d'intel·ligència a Sinej. El ministeri d'intel·ligència va detenir Nasri el 12 de desembre al poble de Tangi Sar a Sine i la va portar al centre de detenció del ministeri. Durant aquest període, se li va privar del dret a rebre visites familiars i contactar amb la seva família. De moment, encara no s'ha obtingut cap informació sobre els càrrecs contra l'activista.



Leggi di più »

dimecres, 12 de gener de 2022

The François Mitterrand Institute rewards Selahattin Demirtaş, the Kurdish MP and political prisoner

The François Mitterrand Prize of 10 May: the François Mitterrand Institute rewards the Kurdish deputy of the HDP, Selahattin Demirtaş. To distinguish a personality or an organization, French or foreign, having known how to incarnate, express or concretize peacefully, by his actions, his work or his thought, the hope and the gathering of the "forces of youth, work and creation" , to which François Mitterrand referred in his declaration of May 10, 1981.

This is the ambition of the François Mitterrand Prize of 10 May, created by the François Mitterrand Institute on the occasion of the celebration of the 40th anniversary of the election of the fourth President of the Fifth Republic.

The jury, made up of various members of the Foundation's Board of Directors and external figures, met in the spring of 2021 to examine around 20 cases. It was finally the candidacy of Selahattin Demirtaş, deputy of the HDP, the People's Democratic Party, imprisoned in his country, Turkey, for "terrorist propaganda" since 2016, which was distinguished by the 14 members of the jury.

By awarding its Prize to this representative of the young Istanbul political class open to the world and to the left, the François Mitterrand Institute intends to salute the struggle of an exemplary personality who tirelessly seeks, at the cost of his freedom today, to peacefully bring together all progressive forces practically defending democracy and minority rights, in Turkey as elsewhere in the world.

It was its representative, Hişyar Özsoy, deputy of the Grand National Assembly of Turkey, who received the award on Tuesday January 11, 2022 at 6 p.m. at the Foundation's headquarters, in the presence of Hubert Védrine, its President.

The jury, chaired by Louis Mermaz, former minister, President of the National Assembly (1981-1986), was made up of Laure Adler, essayist, journalist, radio and television producer, Marie Arena, MEP, president of the sub - European Parliament Human Rights Commission, Eric Benzekri, screenwriter, Gilles Candar, historian, Pierre Favier, journalist, member of the IFM Board of Directors, Aurélie Filippetti, former minister, Jean Glavany, former minister, Pierre Joxe, former minister, Zarina Khan, philosopher, actress, director, Laurence Lissac, member of the IFM Board of Directors, Gilbert Mitterrand, member of the IFM Board of Directors, Mazarine Pingeot, member of the Board of administration of the IFM and Thomas Wieder, journalist.

Leggi di più »

L'Institut François Mitterrand atorga el seu premi al diputat kurd empresonat, Selahattin Demirtaş

Per distingir una personalitat o una organització, francesa o estrangera, havent sabut encarnar, expressar o concretar pacíficament, per les seves accions, la seva obra o el seu pensament, l'esperança i la concentració de les "forces de la joventut, del treball i de la creació" , al que François Mitterrand es referia en la seva declaració del 10 de maig de 1981. Aquesta és l'ambició del Premi François Mitterrand del 10 de maig, creat per l'Institut François Mitterrand amb motiu de la celebració del 40è aniversari de l'elecció del quart president de la V República.

El jurat, format per diferents membres del Consell d'Administració de la Fundació i personalitats externes, es va reunir a la primavera de 2021 per examinar una vintena de casos. Finalment va ser la candidatura de Selahattin Demirtaş, diputat de l'HDP, el Partit Democràtic Popular, empresonat al seu país, Turquia, per "propaganda terrorista" des del 2016, que va ser distingida pels 14 membres del jurat.

"En atorgar el seu Premi a aquest representant de la jove classe política d'Istanbul oberta al món i a l'esquerra, l'Institut François Mitterrand pretén saludar la lluita d'una personalitat exemplar que busca incansablement, a costa de la seva llibertat d'avui, portar pacíficament conjuntament totes les forces progressistes que pràcticament defensen la democràcia i els drets de les minories, a Turquia com a altres llocs del món."

Va ser el seu representant, Hişyar Özsoy, diputat de la Gran Assemblea Nacional de Turquia, qui va rebre el premi el dimarts 11 de gener de 2022 a les 18 h a la seu de la Fundació, en presència d'Hubert Védrine, el seu president.

El jurat, presidit per Louis Mermaz, exministre, president de l'Assemblea Nacional (1981-1986), estava format per Laure Adler, assagista, periodista, productora de ràdio i televisió, Marie Arena, eurodiputada, presidenta de la subcomissió de drets humans del Parlament Europeu, Eric Benzekri, guionista, Gilles Candar, historiador, Pierre Favier, periodista, membre del Consell d'Administració de l'IFM, Aurélie Filippetti, exministre, Jean Glavany, exministre, Pierre Joxe, exministre, Zarina Khan, filòsofa, actriu, directora, Laurence Lissac, membre del Consell d'Administració de l'IFM, Gilbert Mitterrand, membre del Consell d'Administració de l'IFM, Mazarine Pingeot, membre del Consell d'Administració de l'IFM i Thomas Wieder, periodista.



Leggi di più »

dimarts, 11 de gener de 2022

Quatre policies turcs ferits en un atac de la resistència al Kurdistan del Nord

Segons la milícia HBDH va atacar els equips de policia que patrullaven als voltants de l'escola secundària Melik Ahmet de Sur a les 23.30 hores del 10 de gener del 2022. El bombardeig amb artefactes explosius improvisats i focs artificials va deixar quatre policies ferits. Les milícies es van poder retirar sense pèrdues. La policia va desplegar una gran quantitat d'unitats policials al lloc i van bloquejar l'àrea per a operacions de cerca.


Les milícies HDBH també van compartir informació sobre una altra acció dirigida a soldats a Amed la nit del 9 de gener. En conseqüència, l'acció amb artefactes explosius improvisats va tenir com a objectiu els soldats que custodiaven la presó tancada tipus E d'Amed. “Les nostres unitats van fer aquestes accions pels presos revolucionaris que han estat resistint contra la pressió, l'aïllament i la persecució. Des del nazisme alemany feixista i la Itàlia feixista fins al feixisme de l'AKP-MHP, els revolucionaris que resisteixen sempre han fet història”, va assenyalar el comunicat.

El comunicat afegeix: “En un període tan delicat en què el govern feixista i la seva economia s'estan esfondrant, el govern intenta superar les seves crisis internes atacant els revolucionaris i els pobles. Saludem tots els que resisteixen els atacs de l'enemic. Les nostres unitats van dur a terme aquestes dues accions per saludar la resistència a les presons en memòria de Sakine Cansız, Fidan Doğan i Leyla Şaylemez”. Per a saber-ne més:

- Neix l'HBDH, el front d'organitzacions revolucionaries contra la deriva autoritària del govern turc (03.2016)
En espanyol
- Primera acció militar d'envergadura de l'HDBH (06.2016)
- Atac a Ovacik (14.06.2016)
- Guerrillers del Devrimci Komünarlar Partisi (Partit Revolucionari Comunista) morts en combat (08.2018)
- HBDH assumeix vint atacs a Turquia (01.09.2019)
- HBDH destrueix un iot de luxe a Muğla i un camió de remolc policial a Istanbul (07.09.2019)

Leggi di più »

Nou atac xovinista turc: assassinat un altre refugiat sirià al seu domicili després de ser cremats vius 3 joves sirians més

L'oficina d'Istanbul de l'Associació de Drets Humans (İnsan Hakları Derneği, IHD) va informar de l'assassinat racista d'un refugiat sirià anomenat Naïf al-Naïf: un grup de xovinistes turcs va entrar al seu apartament a Bayrampaşa i va assassinar el jove. "Els nombrosos atacs racistes els primers deu dies de 2022 mostren el punt perillós al que ha arribat el racisme. Advertim als líders estatals i els demanem que prenguin mesures urgents per prevenir els atacs racistes. Fem un crida a tothom perquè lluitar contra el racisme, perquè la consciència social en particular és indispensable per a la prevenció del racisme”.

A més del racisme sistemàtic contra els kurds, especialment els refugiats, són objecte d'atacs racistes a Turquia. El 23 de desembre, un jove d'Alep va morir en un atac a Antep. El 16 de novembre, tres refugiats sirians que dormien van ser incendiats a Esmirna i, com a resultat, van morir. Inicialment, les autoritats investigadores van afirmar que els homes s'havien calat foc. Quan el perpetrador va sortir a la llum, va ser declarat "alienat" mentalment. Tot i això, l'IHD ha trobat que l'atac ha estat "planejat i motivat racialment".

Leggi di più »

dilluns, 10 de gener de 2022

El Partit per la Llibertat del Kurdistan demana a la comunitat internacional que reaccioni a l'empresonament de Zahra Mohammadi

 

El PAK, Partiya Azadiya Kurdistane, ha condemnat en un comunicat la detenció de l'activista kurda al Kurdistan oriental Zahra Mohammadi i ha demanat a les Nacions Unides, la Unió Europea i totes les organitzacions de drets humans del món que es manifestin contra la decisió de l'Estat Islàmic de l'Iran.

Leggi di più »

diumenge, 9 de gener de 2022

El periodista kurd Rojhat Doğru condemnat a cadena perpètua per cobrir el setge de Kobanê

Un tribunal de Turquia ha condemnat al periodista kurd Rojhat Doğru, a cadena perpètua i a 12 anys i 1 mes de presó, i n'ha ordenat la seva detenció. El càmera Rojhat Doğru va ser jutjat al 8è Jutjat Penal de Diyarbakır (Amed) amb càrrecs separats per "pertorbar la unitat de l'estat i la integritat del país", "intent d'assassinat", "pertinença a l'organització" i "fer propaganda de l'organització” amb el jutjat que el condemna a múltiples penes de cadena perpètua i 12 anys i 1 mes de presó. El jutjat també ha emès una ordre de detenció per detenir el periodista.

L'advocat Resul Tamur va ser present a la 13a i última vista d'ahir (6 de gener), a la qual Doğru no hi va assistir. Rojhat Doğru treballava com a periodista i càmera durant les protestes de Kobanê a les ciutats del sud-est de Turquia, on la gent va sortir al carrer contra el setge de la ciutat kurda de Kobanê, al nord-est de Síria, per part de l'Estat Islàmic el 2014. El periodista posterior Doğru va rebre un premi de l'Associació de Periodistes del Sud-est per les imatges que va gravar durant les protestes massives.

No obstant això, després de rebre el premi, Doğru va ser l'objectiu de llocs web propers al Partit de la Causa Lliure (HÜDAPAR), un partit polític islamista kurd i sunnita, i se'l va acusar de participar en les protestes, portar armes de foc i fins i tot ferir una persona mentre operava. la càmera alhora. Després de les denúncies, el 2017 es va iniciar una investigació contra ell i va ser acusat de "pertorbació de la unitat de l'estat i la integritat del país" i "intent d'assassinat". Va ser detingut a Istanbul el 3 de desembre de 2018 com a part d'una altra investigació per presumpta "pertinença a l'organització" i "fer propaganda per a l'organització". Un dia després, Doğru va ser acusat d'entrevistar membres de l'organització en un pícnic a la regió de Ranya del Kurdistan iraquià mentre treballava per a la televisió Galî Kurdistan a l'Iraq.

L'assistència de Doğru a un acte organitzat pel Partit de la Pau i la Democràcia (BDP) per commemorar Sakine Cansız, Fidan Doğan i Leyla Şaylemez, polítics kurds que van ser assassinats a París el 2013, també es va citar com a prova a l'acusació. Va ser detingut de nou el 23 de maig de 2020 per suposada "pertinença a una organització" i va ser posat en llibertat el 17 de juliol com a part d'una investigació a Istanbul per enviar diners a un amic a la presó.

Aleshores, les acusacions contra el periodista Doğru es van fusionar en un cas en què era jutjat al 8è Tribunal Penal Superior de Diyarbakır. L'advocat Resul Tamur que defensava va dir que el seu client és un càmera i té vídeos d'ell portant la seva càmera durant les protestes de Kobanê. "No és possible que una persona porti una càmera amb una mà mentre realitza un atac armat amb l'altra mà". Tamur també ha afegit que les acusacions en qüestió s'estaven fent fusionant els tres expedients contra el seu client. "Tots els periodistes es fan fotos amb les persones que entrevisten, això no es pot utilitzar com a prova".

L'advocat Resul Tamur també ha afegit que la declaració del testimoni anònim contra el seu client es contradiu amb el contingut de l'expedient. No obstant això, després del veredicte, el tribunal va emetre una ordre de detenció contra Doğru i va donar múltiples condemnes, una a cadena perpètua i una altra a 12 anys i 1 mes de presó.





Leggi di più »

Elements turcs profanen les tombes de víctimes kurdes del conflicte

Les tombes de 6 guerrillers/es de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), que van caure com a màrtirs en la batalla, i també de les víctimes dels atacs genocides de Turquia al Kurdistan del Nord el 2015, van ser atacades per persones desconegudes. Les famílies van visitar ahir el cementiri, situat al districte de Cizre de Şırnak, per conèixer la devastació de les tombes. Van informar que les làpides estaven trencades i es va excavar el sòl.

Hamşi Çağlı, mare d'Osman Çağlı, que va ser assassinat a Cizre el 2015, va dir: "Vam visitar el cementiri ahir per veure que les seves làpides havien estat trencades. Com es pot molestar mai els morts? Van matar els nostres fills, i ara estan trencant les seves làpides. Això és un insult per a nosaltres".

Şemsiye Levent, mare de Mehmet Emin Levent, que també va ser assassinat a Cizre i la tomba del qual va ser devastada, va dir: "Aquesta gent no pot ser musulmana. No queden ni drets ni lleis. Les tombes dels nostres fills són atacades com si matar-los no fos suficient. Deixeu-los devastar les nostres tombes, les tornarem a construir".

Leggi di più »

divendres, 7 de gener de 2022

9è aniversari de l'assassinat de 3 militants kurdes a París, diumenge manifestacions

Dissabte està convocada per la comunitat kurda una manifestació a París en el 9è aniversari de l’assassinat de les militants kurdes Sakine Cansız, Fidan Doğan i Leyla Şaylemez (Sara, Rojbîn i Ronahî). Amb el lema 'París ha donat l'ordre de la matança d'Erdogan, jutgeu-vos!' s'ha anunciat un monument commemoratiu. Nupel Munzur del Tevgera Jinên Kurd France/Mouvement des Femmes Kurdes en France (TJK-F) ha anunciat una marxa des de la Gare de Nord (a les 14 hores) fins a la plaça République el 9 de gener i n'ha demanat la participació. A Barcelona la manifestació del KurdisCat està convocada a les 12 del migdia als Jardins Salvador Espriu i a València al consolat francès (C/ Ambaixador Vich, 3).



La tarda del 9 de gener de 2.013 tres activistes kurdes eren assassinades amb trets al cap al Centre d'Informació Kurda de París. Sakine Cansiz era una de les fundadores del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). Fidan Dogan 'Rojbin' era representant a l'Estat francès del Congrés Nacional del Kurdistan i Leyla Soylemez 'Ronahi' era una jove militant kurda de pas per París. Les tres havien desaparegut per la tarda i foren trobades mortes a la matinada del dia següent. Els autors van usar silenciadors.

Sara havia nascut el 1958 a la regió de Dersim una de les més actives en la defensa dels drets kurds a Turquia. Pertanyia a una família aleví. Ja havia estat detinguda i torturada per les forces de seguretat turques. Fou la primera dona dirigent del moviment kurd i una "llegenda" fins i tot en els anys en que fou empresonada pels turcs. L'any 1998 després de 20 anys d'activisme constant l'Estat francès li va reconèixer el dret d'asil. El 17 de gener foren enterrades en una cerimònia al Kurdistan amb desenes de milers de persones.

Omar Güney, xofer de Cansiz és el màxim sospitós de les execucions, va aparèixer mort el 17 de desembre de 2016 just abans de ser jutjat. L'advocat francès de les famílies de les víctimes ha afirmat que les investigacions apunten a Turquia. En un any, però, encara és hora que es faci públic cap avenç en descobrir què va passar i qui és al darrera d'un crim execrable.

Leggi di più »

Turquia allibera un polític kurd després de més de cinc anys de captivitat

Un antic diputat del Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) prokurd va ser alliberat dijous per les autoritats turques més de cinc anys després de la seva detenció. "El nostre legislador de Colemerg [Hakkari] Abdullah Zeydan, que va ser retingut com a ostatge durant més de cinc anys, ha estat alliberat", va dir l'HDP ahir. Això es va produir després que el 5è Tribunal Penal Superior d'Amed/Diyarbakir dictaminés l'alliberament de Zeydan a principis del dia. Abans havia estat condemnat a vuit anys de presó.

Zeydan va ser empresonat el 4 de novembre de 2016 per presumptes vincles amb el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) juntament amb l'antic copresident de l'HDP Selahattin Demirtas, que encara roman entre reixes. Tots dos també s'han quedat a la mateixa cel·la a la presó de tipus F d'Edirne.

El polític ara lliure s'havia sumat a diverses vagues de fam a la presó per la seva condició i les restriccions del govern a les seves reunions amb les famílies. Va exercir com a legislador des del juny del 2015 fins al dia que va ser detingut. Va representar la província kurda de Hakkari.

Leggi di più »

dijous, 6 de gener de 2022

Estats Units entrega 3.000 tones de llavors de blat al Kurdistan de Síria: SDF

Unes 3.000 tones de llavors de blat d'alta qualitat proporcionades per una agència d'ajuda dels Estats Units van arribar al nord-est de Síria, va anunciar dimecres al vespre el Centre de Coordinació i Operacions Militars de les Forces Democràtiques Sírianes (SDF). "Han estat distribuïts i plantats per pagesos locals", ha piulat el centre. "Pretenen una bona collita aquest any". "S'ha d'agrair a USAID i als seus socis als EUA per aquest esforç".

El novembre, l'Agència dels EUA per al Desenvolupament Internacional (USAID) va donar 3.000 tones de blat per evitar l'escassetat d'aliments enmig de la sequera i la disminució dels cabals d'aigua al nord-est de Síria. “La collita de blat del 2021 va ser una de les més pobres que s'ha registrat; aquestes llavors de qualitat ajudaran a prevenir una crisi de seguretat alimentària", segons l'administradora de USAID Samantha Power.

Leggi di più »

Assassinat a l'Iraq l'exiliat kurd iranià Ahmad Begham

Un activista kurd iranià va ser trobat mort dissabte a la seva casa d'Erbil, segons les organitzacions de drets, i la seva família veu la seva mort "sospita" a causa de les marques de tortura al cos. Ahmad Begham, de la ciutat de Sardasht al nord-oest de l'Iran, havia perdut els contactes amb la seva família i amics des de dijous, va dir dimecres l'Organització Hengaw pels Drets Humans.

"El van trobar mort a casa seva dissabte després que un dels seus amics la visités", va dir Hengaw, citant una font amb coneixements. La policia encara no ha comentat l'incident. Begham treballava com a treballador de la construcció a Erbil, va dir un dels seus familiars a la Xarxa de Drets Humans del Kurdistan (KHRN). "La seva família i amics no van poder contactar amb ell després que acabés de treballar i tornés a casa dijous", va dir el KHRN citant el seu parent. "Un dels seus companys de feina va anar a casa seva i va trobar el seu cos sense vida després de no anar a treballar i no contestar les trucades telefòniques del dissabte".

La policia va traslladar el seu cos al departament forense d'Erbil, va dir el KHRN, i va afegir que les causes de la seva mort s'anunciaran en un termini de 20 dies. El seu cos va ser retornat diumenge a la seva família per ser enterrat a Qaladizeh, al nord de Sulaimani, va dir la vigilància dels drets. "Es veuen signes de tortura al seu cos a les fotos fetes pels familiars d'Ahmed mentre rentaven el seu cos", va dir el KHRN citant el seu parent. La mort sospitosa va ser el segon incident a Erbil. A l'agost, el membre del Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (KDP-I) ​​Musa Babakhani va ser trobat mort en una habitació d'un hotel d'Erbil.

El KDP-I, un partit d'oposició kurd iranià, va dir que hi havia "marques de tortura al seu cos" quan va ser trobat mort. El KHRN va dir que Begham havia informat a un dels seus amics que estava sent "perseguit per un cotxe sospitós". Begham va abandonar l'Iran el 2011 a causa de la "pressió de les agències de seguretat", segons el KHRN. Va residir a la regió del Kurdistan com a sol·licitant d'asil polític. Va ser empresonat durant uns cinc anys a les presons de Sardasht i Mahabad a la província de l'Azerbaidjan Occidental el 2003 per la seva participació en les protestes a l'Iran. El KHRN va dir que almenys quatre activistes polítics kurds iranians i membres dels partits d'oposició kurds iranians van ser assassinats a la regió del Kurdistan el 2020.



Leggi di più »

dimecres, 5 de gener de 2022

L'editor en cap de l'agència de notícies kurda Mezopotamya Agency, Ferhat Çelik, segrestat per la policia turca

 

Ferhat Çelik, redactor en cap de l'agència de notícies kurda Mezopotamya, va ser detingut dimarts per la policia turca com a part d'una investigació contra ell. L'editor en cap de l'agència de notícies Mezopotamya Ajansi (MA), Ferhat Çelik, va ser segrestat la tarda d'ahir dimarts (4 de gener) per dos suposats agents de policia vestits de paisà que es van presentar a casa seva a Şişli, província d'Istanbul.

La policia va dir a Çelik que actuaven per ordres de la fiscalia de Gaziantep, com a part d'una investigació sobre ell per informació que va compartir al compte de YouTube de l'agència. Després, Çelik va ser traslladat a l'Hospital de Formació i Recerca d'Okmeydanı, on se li va sotmetre a un examen de salut. Després va ser traslladat a la comissaria de Feriköy, on es va emetre una ordre d'ingrés d'un dia per "propaganda per a una organització terrorista".
S'espera que Çelik sigui escoltat pel fiscal avui. L'agència de notícies kurda és investigada amb freqüència i els seus periodistes arrestats i empresonats.

Leggi di più »

La guerrilla kurda publica les imatges de l'operació d'emboscada contra posició turca a Zap i les celebracions


Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) han publicat les imatges de combatents que van dur a terme un atac a la posició les forces turques a Zap (Kurdistan de l'Iraq9 del 8 al 9 de desembre de 2021. Alguns dels membres semblen estar armats amb carabines AKS-74U (que s'utilitzen principalment per a combats a curt abast). A més d'aquestes s'hi pot veure un rifle AK-74, almenys dos M136 AT4 i un possible M16/M4 embolicat amb camuflatge. També es pot veure un patró PK MG (probablement l'Arsenal búlgar MG/-M1) durant els preparatius de l'atac. El grup també té dos rifles M16A4 a les seves possessions (almenys un rifle M16A4 amb un visor embolicat vist al fons). Un caça també sembla estar preparant granades de mà Arges HG-79/85. El moviment armat també mostra com els militants van planificar l'emboscada. Sembla que l'equip de servei actiu està format per unes 8 persones i es poden veure fent vigilància de la posició apuntada. Després de l'atac, un dels membres va ser gravat mentre mirava el rifle MPT-55 capturat amb els punts de mira AKDAŞ AK-40GL i Aselsan A940.

La milícia també ha mostrat les armes incautades als ocupants colonialistes turcs. S'hi poden veure rifles MPT-55 (no T0624-19BM09280/T0624-19BM09299), AKDAŞ AK-40GL (no TG011-19A01891), punts de mira Aselsan A940 i metralladora Bulgarian Arsenal MG(-M1). Finalment, s'hi mostren les celebracions del grup després de l'operatiu.















Leggi di più »

dimarts, 4 de gener de 2022

Balanç militar de les SDF del 2021 en català



Segons el registre del centre de premsa de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF), al llarg de l'any es van dur a terme 115 operacions de seguretat unilaterals i conjuntes contra l'Estat Islàmic i es van desmantellar 93 cèl·lules terroristes, mentre que es van detenir 802 membres de cèl·lules, sospitosos i col·laboradors de l'Islamic State (Estat Islàmic, IS). L'informe publicat per l'SDF inclou el següent:


"El 2021, els esforços i sacrificis de les nostres forces, les SDF, van culminar amb nombroses victòries contra les cèl·lules terroristes de l'IS al nord i l'est de Síria. Les nostres forces van frustrar molts possibles actes terroristes i van destapar i frustrar molts plans terroristes de l'IS abans que es poguessin dur a terme, a més de frustrar moltes operacions terroristes en les seves etapes finals, desmantellant moltes cèl·lules i arrestant les seves extremitats. S'han detectat i desactivat nombrosos artefactes explosius improvisats de sabotatge gràcies a la vigilància de les nostres forces, que van dur a terme nombroses operacions de recerca contra els punts calents de l'IS, especialment a la frontera sírio-iraquiana i a les zones desèrtiques.

L'any 2021, les operacions de les nostres forces contra ISIS van ser més crucials que mai, ja que els líders i elements de l'organització terrorista van intentar reorganitzar i sincronitzar els seus actes terroristes amb els atacs de les forces d'ocupació turques al nord i l'est de Síria, així intentant aprofitar la preocupació dels nostres consells militars per defensar-se.

Les nostres forces i serveis de seguretat van gestionar amb eficàcia el cas dels detinguts de l'IS i van frustrar nombrosos intents de fuga de la presó. També van posar fi a nombrosos crims i possibles actes terroristes al camp d'al-Hol, el foc més perillós de l'EI, mitjançant la realització d'una operació de recerca al març en col·laboració amb les forces de seguretat de l'interior per localitzar cèl·lules terroristes, que va permetre arrestar desenes de terroristes.

Les nostres forces van dur a terme nombroses operacions de recerca a gran escala per localitzar cèl·lules terroristes a la frontera iraquiano-síria, com l'operació Wadi al-Ajij que va destruir moltes coves utilitzades pels líders de l'organització terrorista per camuflar i amagar armes i explosius. .

El 4 de febrer de 2021, les nostres forces van dur a terme una operació de recerca a gran escala per localitzar els assassins de Saada al-Hermas, copresident de l'ajuntament de Tal Ashyer, i Hind al-Khudair, copresident de l'ajuntament. L'operació va tenir com a resultat la detenció dels terroristes que van planificar i cometre l'acte terrorista. Aquesta operació va ser una de les represàlies més exitoses de les nostres forces per localitzar i arrestar cèl·lules terroristes de l'Estat Islàmic.

Aquest és el registre d'operacions unilaterals de les nostres forces i les seves operacions conjuntes amb la Coalició Internacional contra IS al nord i l'est de Síria el 2021:

- 115 operacions de seguretat unilaterals i conjuntes contra IS

- 93 cèl·lules terroristes desmantellades

- Detinguts 802 membres de la cèl·lula, sospitosos i col·laboradors de l'IS

- 8 terroristes morts durant les operacions

- 47 operacions frustrades en la fase final

- 16 grans i perillosos projectes terroristes descoberts i frustrats, inclòs l'atac a la presó de Hasaké.

- 87 operacions per desactivar i desmuntar artefactes explosius improvisats i trampes

Les nostres forces, que van tenir milers de màrtirs i ferits per alliberar la regió i el món de l'amenaça i el terrorisme d'IS eliminant el seu anomenat estat, afirmen la seva lluita continuada contra l'organització terrorista i declaren el seu compromís de treballar conjuntament amb les forces. de la coalició internacional contra IS. Al mateix temps, subratllem la necessitat d'augmentar el suport a les nostres forces, especialment pel que fa a l'establiment del Tribunal Internacional per al Judici dels Delinqüents de l'IS a les presons del nord i l'est de Síria, perquè es faci justícia i les víctimes obtenir reparació.

També denunciem la incapacitat de la comunitat internacional per ajudar les poblacions afectades durant l'ocupació de la regió per part de l'IS, especialment en l'expedient de reconstrucció. Al mateix temps, subratllem la gravetat de les tensions i els atacs de Turquia contra les nostres regions, que afecten directament la nostra lluita contra les cèl·lules de l'IS, a la llum dels informes que confirmen que Turquia acull molts líders i elements de l'organització terrorista a les zones ocupades per Turquia i les seves faccions mercenaris al nord i l'est de Síria. La concomitant d'atacs turcs i atacs terroristes per part de l'Estat Islàmic dóna fe de la sinistra intenció de Turquia de no impedir esforços contra el terrorisme. "



Leggi di più »

L'Iran torna a condemnar a presó la professora Zahra Mohammadi per ensenyar la llengua kurda


Un tribunal iranià va condemnar Zahra Mohammadi a 5 anys de presó per ensenyar lliçons de kurd a nens a l'est del Kurdistan (nord-oest de l'Iran). La mestra Zahra Mohammadi ha estat perseguida pel règim iranià durant molts anys per les seves activitats educatives relacionades amb l'ensenyament del kurd. La jove que ensenya kurd voluntàriament va ser posada en llibertat sota fiança l'any passat després de ser detinguda diverses vegades. Anteriorment, el tribunal de Sine va condemnar Mohammadi a 10 anys de presó. No obstant això, un tribunal d'apel·lació va reduir posteriorment la seva condemna a 5 anys.

La germana de Zahra Mohammadi, Heybet Mihemedi, va dir que les autoritats iranianes van acusar i arrestar Zhara amb diversos càrrecs l'any passat: "El govern iranià segueix acusant Zahra de diversos càrrecs cada vegada. Va ser acusada una vegada de ser opositora a la República Islàmica i després de serpartidaria del Partit Socialista. Fa uns dies va ser condemnada definitivament a 5 anys de presó. Zahra ha d'anar a la presó en 10 dies. "

El 23 de maig de 2019, agents d'intel·ligència iranians van atacar la casa de Zahra argumentant que estava ensenyant kurd als nens.


Leggi di più »