diumenge, 9 de maig de 2021

La resistència mata un militar iranià a Dara Nakhi, Kurdistan de l'Iran, en una emboscada

Els enfrontaments van tenir lloc a la zona muntanyosa de Dara Nakhi, a prop de la ciutat kurda de Mariwan, prop de la frontera iraquiana el 6 de maig. L'IRGC (Cos de Guàrdia Islàmica Revolucionària, considerat grup terrorista per diversos estats) va identificar els atacants kurds com a "bandes armades" i "elements contrarevolucionaris", els sobrenoms de les autoritats iranianes s'apliquen habitualment als grups kurds que lluiten per l'autonomia. La majoria d'aquests combatents es troben en una serralada serralada estesa a la llarga frontera Iran-Iraq al Rojhilat (Kurdistan de l'Est o de l'Iran).

A principis d'abril, Osman Haj Hosseini, un veterà comandant de l'IRGC a la ciutat de Piranshahr, va ser assassinat al seu cotxe. Una ala del Partit Demòcrata del Kurdistan de l'Iran (PDKI) va reclamar la responsabilitat de l'assassinat, segons Hengaw, que és un mitjà de notícies de l'oposició que informa de l'evolució del Kurdistan iranià.


s



Leggi di più »

dijous, 6 de maig de 2021

Turquia reivindica l'assassinat d'un miler de kurds des del gener d'enguany

L'Exèrcit turc ha assassinat, des de gener d'enguany a 953 combatents de milícies kurdes a Síria i l'Iraq mitjançant operacions d'invasió violant la sobirania territorial dels dos estats veïns. "Des de l'1 de gener fins avui hem neutralitzat a un total de 953 kurds al nord de l'Iraq i de Síria", va dir el ministre de Defensa turc, Hulusi Akar, durant una reunió amb almiralls. El ministre va precisar que des que van començar les operacions "Urpa llampec" i "Urpa raig", el passat 23 d'abril al nord de l'Iraq, les forces armades han "neutralitzat" a 68 "terroristes".

Bagdad protesta contra els bombardejos que Turquia realitza periòdicament des de fa anys al nord de l'Iraq, on té les seves bases la guerrilla del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). "L'important és neutralitzar fins al darrer (...) Respectem les fronteres i la sobirania de tots els nostres veïns, especialment de l'Iraq, que és un país amic, això no ho ha de dubtar ningú.", va dir Akar en to sorneguer. La realitat és que Turquia acostuma a inflar les xifres de baixes kurdes mentre amaga les pròpies. No se sap el nombre real de víctimes de les operacions invasives però podria arribar a un centenar segons les informacions que van subministrant les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) que, enlloc de donar dades globals fàcilment manipulades, ofereix la identitat dels Voluntaris caiguts en combat.



Leggi di più »

dimarts, 4 de maig de 2021

84è aniversari de la revolta kurda de Dersim contra l'imperialisme turc

Cada 4 de maig es rememora la revolta del líder kurd Seyit Riza al Dersim. La regió de Dersim era una de les més aïllades del Kurdistan.  La seva població vivia d’esquenes a l’evolució de Turquia, fidel a les tradicions ancestrals. Una sèrie de lleis va voler posar fi a aquesta situació. L’any 1934 una de “re assentament” per traslladar la població, el 1935 una de canvi de denominació on Dersim passava a ser Tunceli (“puny de ferro”), l’any següent amb l’anomenada quarta de llei d’inspecció general on s’incloïa la província amb Elazig i Bingol en una estructura nova. Van començar a edificar-se instal·lacions militars i a traslladar població civil fora de la regió. Alp Dogan, governador militar turc de la zona, va decretar que la població de Dersim havia d’entregar les seves armes. Fins i tot hi va fer un cens i va xifrar en 200.000 els fusells que havien de ser entregats. La negativa a fer-ho va suposar la mobilització de les tropes turques.

Les tribus kurdes locals van forjar una aliança i el gener de 1937 van enviar una delegació per demanar al governador que no s’apliqués la llei de re assentament. Els emissaris foren executats. La nit del 20 de març de 1937 van destruir un pont per a evitar la penetració de les tropes. El 4 de maig una emboscada va atacar una unitat policial. Un impressionant operatiu militar, format per 25.000 soldats, va caure sobre Dersim l’estiu de 1937. Els kurds aquesta vegada van optar per una guerra de guerrilles doncs la zona és un niu d’àligues i ho permetia. Davant la resistència kurda el nombre de tropes enviades es va doblar. L’aviació turca fou implacable bombardejant totes les àrees, van usar-se armes tòxiques però la resistència no podia ser doblegada. El setembre un dels dirigents de la resistència, Seyid Riza, alevi, fou cridat a negociar pel governador. La proposta era un engany, fou detingut i penjat a la forca dos mesos després, el 15 de novembre de 1937. L’execució va coincidir amb la visita a la regió d’Atatürk per inaugurar el nou pont destruït a l’inici de la revolta. Riza tenia 78 anys en el moment de la seva condemna. Per tant no podia ser executat. Els tribunals turcs van admetre un recurs pel que se li reconeixia una edat de 54 anys per poder-lo matar.

 Per a saber-ne més:

Kurdistan, el poble del sol

The Kurdish National Movement: Its Origins and Development


 

Leggi di più »

Turquia està assecant el riu Eufrates en un nou crim contra la humanitat practicant l'acaparament amb preses

El nivell de l’aigua a l’Eufrates ha baixa cinc metres mentre Turquia continua retenint l’aigua a Rojava. L'Observatori Sirià de Drets Humans (SOHR) va advertir contra una catàstrofe ambiental que amenaçava la seguretat alimentària a la regió Cizirê i una crisi humanitària que suposa una amenaça per a gairebé dos milions i mig de persones en diferents zones de Raqqa, Hasakah, Deir ez-Zor i Kobanê. El cabal de l'Eufrates ha donat les condicions pel sorgiment de les primeres civilitzacions humanes començant pels sumeris i els accadis i s'ha mantingut durant 6.000 anys fins que l'imperialisme turc l'està matant.

El cabal del riu Eufrates al seu pas per Síria ha baixat fortament els darrers dies, amenaçant la producció agrícola i l'accés a l'electricitat i aigua potable de milions de persones a les províncies de Rojava (Kurdistan de Síria), de Deir ez Zor (est) i Ar Raqqà (nord). El director de Subministrament d'Aigua de Deir a l'Zur, Ziyad al Kazim, ha denunciat que el nivell del riu ha baixat d'uns 500 metres cúbics per segon a només 200 metres cúbics per segon, molt per sota de el límit acordat amb Turquia el 1987 per garantir el funcionament de les turbines elèctriques de la presa de l'Eufrates.

Les autoritats sirianes i kurdes culpen Erdogan de la disminució del cabal d'aquest important riu que flueix per Turquia, Síria i l'Iraq. El Govern iraquià ha condemnat públicament els problemes amb l'abastament d'aigua per la disminució de l'cabal de l'Eufrates i de el Tigris i culpa Turquia d'aquesta situació, ja que Ankara ha posat en marxa diversos projectes d'irrigació i preses.

"El riu Eufrates ha experimentat una disminució significativa del nivell de l'aigua durant els últims dies com a resultat de la confiscació per part del règim turc de grans quantitats d'aigua del riu, el que impedeix que flueixi cap a Síria", va assegurar Kazim.

El nou cabal no és suficient per fer funcionar les turbines en la presa de l'Eufrates i ha afectat el subministrament d'aigua potable i de regadiu a la zona, on també s'estan registrant dificultats en el transport fluvial i el moviment de persones, d'acord amb el director.La situació també suposa un risc per als cultius, especialment per a unes 30.000 hectàrees de camps de blat, i per a la seva transport fins als consumidors a la capital homònima de la regió.

Fins a 124 organitzacions de la societat civil, majoritàriament locals, han recordat en un comunicat conjunt difós per l'agència kurda Anha que més de 4 milions de persones a la regió de Cizirê (Al-Jazira en àrab) depenen "completament" de l'Eufrates per a l'agricultura, indústria , electricitat i aigua potable.

"A la llum de la sequera causada enguany per l'escassetat de pluja, l'acaparament per part de Turquia de les assignacions d'aigua de l'Eufrates per a Síria i l'Iraq tindrà un impacte desastrós en el sosteniment dels residents d'aquestes àrees".

Leggi di più »

dilluns, 3 de maig de 2021

Un infant kurd detingut a Turquia per un vídeo de TikTok on hi apareix Erdogan

Serhat Tas, de 14 anys, va ser segrestat de casa seva per la policia turca dijous, segons el seu pare Cebar. Això es produeix després que va publicar un vídeo a TikTok amb imatges de Recep Tayyip Erdogan, el ministre de l'Interior turc, Suleyman Soylu, i l'exdictador iraquià Saddam Hussein junts, seguit de fotos de personatges llegendaris kurds com el cantant Ahmed Kaya.

Cebar va dir divendres que la policia va amenaçar el seu fill durant un interrogatori. També es va fer al nen preguntes sobre si la seva família estava afiliada al Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), que lluita per l’augment dels drets dels kurds a Turquia. El noi va ser alliberat divendres tard.

“Aquestes preguntes no tenen res a veure amb ell ni amb el cas. Va ser objecte de xantatge i van amenaçar-lo que podria ser abusat sexualment quan sortís de la presó ", va dir el pare, tot assenyalant que el seu fill es negava a demanar perdó pel vídeo mentre estava detingut. Va ser alliberat després d’haver estat sotmès a proves d’edat i psicològiques, però serà jutjat d’aquí a 15 dies. La policia va dir al pare que el seu fill hauria estat jutjat anteriorment si no hi hagués cap bloqueig relacionat amb el coronavirus al país. No està clar si tornarà a ser detingut.



Leggi di più »

diumenge, 2 de maig de 2021

HBDH crema el vehicle d'un col·laboracionista amb el règim turc

HDBH (Moviment Revolucionari Unit dels Pobles)- Milícia Sinan Güneş del Kurdistan va publicar un comunicat anunciant els detalls d’una acció que van dur a terme a la província de Mardin, al nord del Kurdistan, en el marc de la ‘Campanya de venjança per Sinan Dersim’.

Segons el comunicat, "un col·laboracionista anomenat Ö.A que va dur a terme activitats d'agents contra les zones guerrilleres va ser atacat al barri de Kotek, Artuklu, cap a les tres de la matinada del 28 d'abril de 2021. Un vehicle que pertanyia al col·laborador va ser sabotejat i destruït completament", va dir la declaració i va proporcionar els detalls següents: "La persona anomenada Ö.A era un agent de guerra especial que va treballar dur per legitimar les pràctiques vicioses de l'estat feixista al Kurdistan, proporcionant informació servei a l’enemic mentre intenta camuflar-se entre les persones ”. 

Per a saber-ne més:
- Neix l'HBDH, el front d'organitzacions revolucionaries contra la deriva autoritària del govern turc
En espanyol
- Primera acció militar d'envergadura de l'HDBH

- Atac a Ovacik (14.06.2016)

- Devrimci Komünarlar Partisi (Partit Revolucionari Comunista)



Leggi di più »

Aliança del Kurdistan: la Unió Patriòtica del Kurdistan i el partit Moviment pel Canvi anuncien una Coalició electoral per les eleccions estatals a l'Iraq

La Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK) i el partit Moviment pel Canvi han format una aliança electoral unificada per participar en una llista en les properes eleccions parlamentàries de l'Iraq previstes per al 10 d'octubre, l'anunci es va fer dissabte a la nit. Ambdues forces són nacionalistes d'esquerra. De fet la segona és una escissió renovadora de la primera.

La Unió Patriòtica del Kurdistan i el Moviment pel Canvi van registrar oficialment la seva aliança a l’Alta Comissió Electoral Independent. L’Aliança PUK i Moviment per al Canvi porta el nom d’Aliança del Kurdistan i està dirigida per Lahur Sheikh Jangi, el Copresident de la PUK.

Rizgar Haji Hama, membre de l’oficina política de la Unió Patriòtica del Kurdistan, va dir durant una declaració televisada que Lahur Sheikh Jangi va assumir la presidència de l’Aliança del Kurdistan a petició de Bafel Talabani, l’altre Copresident de la Unió Patriòtica del Kurdistan. "El PUK i el Moviment del Canvi treballaran en coordinació amb altres partits polítics i assoliran definitivament un gran èxit en les properes eleccions", va dir.

"Nosaltres, a l'Aliança del Kurdistan i en coordinació amb altres partits polítics, tindrem candidats conjunts entre el PUK i el Moviment del Canvi i a totes les províncies, districtes i subdistricts", va afegir.

Dissabte el registre d’aliances ha finalitzat i, segons l’alta comissió electoral independent iraquiana, s’han fet 42 aliances entre els partits iraquians per participar a les properes eleccions. La celebració d’eleccions anticipades ha estat una de les principals demandes del moviment popular, que va provocar protestes generalitzades al país des de l’octubre del 2019 i va aconseguir destituir l’ex primer ministre Adel Abdul-Mahdi a finals del mateix any.




Leggi di più »

dissabte, 1 de maig de 2021

Set peshmerga kurds morts en una incursió de l'Estat Islàmic a Kirkuk, Kurdistan de l'Iraq

El Ministeri d'Afers Peshmerga ha informat avui que les Forces Peshmerga han rebutjat un atac de l'IS (Estat Islàmic) a Kirkuk, expressant el seu pesar per la caiguda de "màrtirs i ferits de les seves forces". El Servei de Lluita contra el Terrorisme del Kurdistan va dir en un comunicat: “Els combatents de l’IS a la matinada d’avui dissabte han llançat un atac a les altures prop del poble de Bergen, prop del cinquè eix de les forces Peshmerga, i als llocs de la desena brigada ".

La declaració confirmava que l’atac havia estat repel·lit i que la situació es troba ara sota el control kurd Peshmerga. Set membres dels Peshmerga van morir en l'atac armat als turons entre el districte de Debs i la ciutat d’Alton Kobri (Baroda) a Kirkuk,  inclòs un coronel, dos d'altre feritss, i que va danyar un punt de seguretat.

L'oficial de l'eix de Kirkuk Occidental per a les forces de Peshmerga, Nuri Hama Ali, va revelar que s'havien portat prop de 2000 forces kurdes per reforçar els Peshmerga a Kirkuk.




Tres dels peshmerga assassinats




Leggi di più »

Rojava celebra el Primer de Maig

La regió de Jazira/Cizîrê i la ciutat de Raqqa han sortit als camps avui per celebrar el dia dels treball de l’1 de maig. Les persones que van acudir als camps amb les fotografies del líder kurd Abdullah Öcalan, les banderes de YPJ-YPG, la Unió de Treballadors i pancartes que deien "Celebrem l'1 de maig amb l'esperit de Metîna i Zab" van saludar la resistència guerrillera a les zones de defensa de Mèdia (Kurdistan de l'Iraq) contra l'invasor turc.









Leggi di più »

La guerrilla mata 6 militars turcs i toca un helicòpter invasor al Kurdistan del Sud

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) han anunciat l'assassinat de sis soldats turcs d'ocupació i l'impacte contra un helicòpter turc durant operacions específiques realitzades per les seves forces en el marc de l'operació "El seu temps per la llibertat" a les zones legítimes de defensa (Mèdia) el 29 d'abril a la regió del Zab.


Leggi di più »

dimecres, 28 d’abril de 2021

Un 70 % dels kurds de l'Iraq tenen armes de forma particular

"Segons la nostra investigació, el 70 per cent dels residents de la regió del Kurdistan tenen armes", va dir Tavga Omer, director general d'assumptes jurídics del comitè de drets humans del parlament de la regió del Kurdistan a Ranj Sangaw. "L'existència d'una llei per si sola no realment resol el problema". "L'ús d'armes a la regió del Kurdistan és perillós, no només a la regió del Kurdistan, sinó a tot l'Iraq", va dir Jabbar Yawar, el secretari general del Ministeri d'Afers Peshmerga, que va dir que l'ús i la venda d'armes no són controlat a l’Iraq o a la regió del Kurdistan.

Segons l'article 6 de la llei de propietat d'armes de 1993, les persones majors de 18 anys que són residents permanents de la regió del Kurdistan i no tenen antecedents penals ni malalties mentals poden portar una arma. A mesura que la violència amb armes de foc continua prenent la vida de persones a tota la regió del Kurdistan, funcionaris governamentals han revelat que un sorprenent 70% de les persones de la regió posseeixen armes.

Un funcionari del Ministeri d'Interior del Govern Regional del Kurdistan (KRG) va criticar la llei i va dir que no s'està implementant. "Hi ha algunes llacunes a la llei, motiu pel qual no s'aplica tal com és", va dir Sami Jalal. “Per exemple, hi ha tantes excepcions. Si ens fixem en les excepcions... aquestes suposen la meitat de la societat kurda ”.



Leggi di più »

La guerrilla kurda mata 3 militars turcs al Zab

El 27 d’abril es van produir enfrontaments entre la guerrilla de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG), ala militar del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK)  i l’exèrcit invasor turc a la zona de Zap Qela Bedewê a les zones de defensa de Mèdia (Kurdistan de l'Iraq). Tres soldats d'Erdogan van morir en els enfrontaments en aquest front sud.

Al front nord de la guerra les Forces de Defensa Aèria Màrtir Delal (Hêzên Parastina Hewayî yên Şehîd Delal), secció especial de les HPG van dur a terme una acció contra la base invasora de l'exèrcit turc a Kani Masi, Duhok, Kurdistan de l'Iraq. Els artefactes aeris de les HPHSD van atacar la abse però se'n desconeix el resultat final.

 


Leggi di più »

divendres, 23 d’abril de 2021

Combats entre les forces kurdes i paramilitars d’Assad a Qamixli

Des del 20 d’abril s’estan produint combats dins de la ciutat, dividida en una àrea alliberada per les SDF i una sota control d’Assad. Les Asayîş o Asayish (Forces de Seguretat Interna) kurdes han descobert una trama de tràfic d’armes d’Assad camuflades sota paquets de l’ONU, en concret del WFP, al barri d’Al-Tai (Al-Tayy), al sud de la ciutat, on s’han produït els combats. Aquests han arribat també al barri d’Hilko. Les Asayîş han fet recular els assadistes de les NDF (Forces de Defensa Nacional, imperialistes àrabs) uns 300 metres a al-Tai apropant-se a l’aeroport de la ciutat (sota control dels assadistes). La base de les NDF a Mefrezzayya Lilo ha caigut en mans de les forces kurdes. Actualment les forces kurdes tenen sota control un 80 % del barri i han evacuat els civils per evitar víctimes. Cal indicar que les YPG/YPJ, fins ara, no han intervingut.

Les NDF han violat un alto el foc que s’havia establert entre les dues parts gràcies a mediació russa. Un franctirador amagat de les NDF va assassinar, el 20 d’abril un membre de les Asayish a un punt de control. Un infant també va resultar mort per bales de les NDF i dos homes van quedar ferits ahir.

Ahir mateix membres de les NDF han assassinat amb tres trets al cap a Qamixli (Kurdistan de Síria) el xeic Hayes Jaran, cap d'un clan beduí de Síria, que defensava un estat democràtic i de reconciliació. Jaran, àrab partidari de conviure amb els kurds, tornava cap al seu domicili després de participar com a mitjancer en una reunió per tal de restablir un alto el foc i ha estat disparat des d'una zona sota control de les NDF propera a l'hospital de la ciutat.
El barri d'Al Tai, situat al sud de la ciutat de Qamixli, Rojava

Leggi di più »

dilluns, 19 d’abril de 2021

La guerrilla kurda executa un comandant iranià

La facció armada del Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê (PDKI, Hizba Dêmokrata Kurdistanê-Îran HDKA), les Àguiles dels Zagros, han dut a terme un operatiu contra les forces ocupants perses. En el mateix, realitzat el 17 d'abril, va ser executat Osman Husseini, comandant de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran (IRGC), el sinistre grup islamista que exerceix amb brutalitat la repressió contra la minoria kurda. L'atac d'autodefensa fou realitzat a Xane, ciutat del Rojhilat o Kurdistan de l'Iran.L'element ajusticiat havia estat responsable directe de la mort de peshmerga (combatents) del PDKI els darrers anys.



Leggi di più »

diumenge, 18 d’abril de 2021

Militars turcs apallissen fins la mort un kolbar (portador de frontera) kurd

Ahir al matí, soldats turcs van capturar dos kolbars (portadors de paquets de frontera) al camp del poble de Beydoğan (Şexsicih), al districte de Çaldıran, a la província de Wan, fronterera amb el Kurdistan de l'Iran. Hesen Keçelano (35) i Behnam Semedi, tots dos de Rojhilat (Kurdistan Oriental, Iran), van ser fortament torturats per soldats turcs.

Mentre Behnam Semedi va patir ferides profundes a diverses parts del cos com a conseqüència de la tortura, amb la cara coberta de sang, Hesen Keçelano va perdre la vida. Semedi va quedar llavors a la frontera amb el cadàver de Keçelano. "Després que Semedi va arribar al poble, hi vam anar juntament amb guàrdies fronterers iranians que van dir que el cos de Keçelano havia estat torturat. Aleshores, els guàrdies fronterers iranians van trucar als soldats turcs a la frontera i els van dir: ‘No podem aconseguir aquest cadàver a causa de la tortura a què va ser sotmès. Porteu-lo legalment pel pas fronterer’. Els soldats turcs van recuperar el cos ”.Milers de kurds de Rojhilat s'han de guanyar la vida transportant paquets per la frontera arran de la pèssima situació econòmica de l'Iran sotmès al jou teòcrata dels islamistes xiïtes.





Leggi di più »

La resistència kurda mata 8 paramilitars turcs a Efrîn

Les Hêzên Rizgariya Efrînê, (HRE, Forces d'Alliberament d'Efrîn) va publicar un balanç de recents accions contra les forces d’ocupació. Segons l'informe, vuit mercenaris recolzats per Turquia van morir i 19 ferits més en accions de sabotatge entre el 8 i el 14 d'abril. Divendres, un combatent HRE va ser martiritzat en un xoc al districte de Sherawa.

Respecte a les operacions de sabotatge, HRE va dir que tres mercenaris van morir i dos van resultar ferits el 8 d'abril al poble de Hallubiyê, a Shera. Una acció en un punt de trobada gihadista a Afrin l'11 d'abril va matar dos milicians i ferits 13. L'endemà, una ocupació el vehicle va ser destruït al carrer Trind, a Afrin, i va matar dos mercenaris i en va ferir quatre. Una altra operació de sabotatge va tenir lloc a al-Bab el 14 d'abril. Un mercenari va morir i el seu vehicle va resultar danyat.

La declaració de HRE deia: "El 16 d'abril va esclatar una escaramussa entre la nostra unitat a Sherawa i les forces d'ocupació. No es va poder aclarir el nombre de mercenaris morts i ferits en aquesta escaramussa. El nostre company Alan Bênê va lluitar amb valentia contra l'enemic fins que el darrera bala i es va unir a la caravana dels màrtirs ".


Leggi di più »

dilluns, 12 d’abril de 2021

Els kurds yezidi preparen el dimecres vermell, Çerşema Sor, l'any nou yezidi

Enguany serà el primer amb el nou cap espiritual Ali Elias Haji Nasir com a Baba Sheikh després del seu nomenament el novembre. El dimecres vermell "Çerşema Sor", l'any nou yezidi, és el primer dimecres d'abril segons el calendari oriental, que cau el 14 d'abril d'aquest any. Çerşema Sor es considera una de les festes per a la gent de la comunitat kurda de confessió yezidi i el començament de la formació de la terra i l’inici de la vida en ella.

L'any nou yezidi, Çarşema Serê Salê, comença el "Çerşema Sor", Chwarshama Soori, o Dimecres Vermell. Marca el dia que Tawusê Melek, l'Àngel del Panó va descendir al Santuari Sacre de Lalish per a beneir la terra. És un culte ancestral que marca l'inici de la renaixença de la primavera i la fertilitat propiciada per l'Àngel. Per als yezidi l'Àngel és el representant de Déu a la Terra. Cada vetlla del Chwarshama Soori els fidels kurds que poden es reuneixen a Lalish per a celebrar l'any nou amb una festa elegant amb les seves millors robes tradicionals i espelmes que simbolitzen la llum del sol que emergeix de la foscor.

A part de Lalish s'ha celebrat el Dimecres Vermell a les comunitats yezidi que hi ha als camps de refugiats de Shengal o d'Efrîn d'on acaben de ser expulsats pels islamistes turcs o a Bashiqa i també per part de la comunitat exiliada. Cal tenir en compte que la majoria de yezidi avui dia ja no són al Kurdistan sinó que han estat expulsats per la majoria musulmans i el nucli principal viu a Alemanya.
Entre els rituals d’aquest dia hi ha l’ebullició dels ous, en referència a la congelació de la terra, ja que la closca simbolitza la fusió de la capa de gel de la superfície de la terra, i el seu color és una indicació de roses i flors de la primavera, que és el començament de la vida. També hi ha la confecció d'una barreja de fulles d’anemones, closques d’ous de colors i fang a l’entrada per significar l’adveniment de la temporada de primavera en què les flors i les roses creixen en tots els colors i formes.

 Annex 1.- Per a saber-ne més dels yezidi: 

Qui són els yezidi?

Article sobre la milícia yezidi de Shesho

Article sobre els fets d'agost de 2014

Article sobre les diferents postures yezidi al voltant de l'autogovern  

Fundació de l'Aliança de Shengal 

Amenaces i ajudes recents pels yezidi

Leggi di più »

diumenge, 11 d’abril de 2021

La refugiada kurda Nazdar Ecevit, empresonada i ferida per Turquia, corre el risc de ser deportada des d'Alemanya


Dimecres al matí, la policia va irrompre a l'allotjament de la refugiada kurda Nazdan Ecevit i la va portar al centre de deportació de l’aeroport de Frankfurt. Hauria d’haver estat deportada dijous. Gràcies a la pressió pública, però, a la seva resistència i a les intervencions dels polítics, es va cancel·lar de forma provisional la deportació i Ecevit va tornar al campament. El rebuig de la seva sol·licitud d’asil sembla un regal al règim turc d'Erdogan i l'AKP . La jove ja ha passat cinc anys i quatre mesos a les presons turques i va resultar ferida mentre intentava rescatar ferits de les runes de les ciutats destruïdes pels militars turcs durant les massacres a Cizre el 2015 i 2016. La seva situació és ara incerta i els HT #StopDeportationOfNazdarEcevit i #FreeNazdarEcevit proven de donar-li suport. També s'ha llençat una petició en línia.

“El 2016 vaig venir a Alemanya il·legalment. He estat políticament activa des del 2005. A causa de la meva tasca política a DTP, BDP i HDP, vaig ser arrestada moltes vegades. Finalment, vaig ser detinguda a les operacions de KCK al començament del 'Procés de pau' i vaig estar empresonat daurant 5 anys i 4 mesos. Després d’un llarg procés de detenció, em van deixar en llibertat per falta de proves, però el tribunal encara em va condemnar. Erdoğan va provar d'intimidar-nos a través dels tribunals turcs, no érem criminals, només érem ostatges. Després de sortir de la presó, la repressió i la intimidació van continuar. Vaig treballar per a l’HDP. Durant aquest temps es va produir la massacre de Cizre. Joves, dones i nens van morir als carrers. La Delegació de Pau, a la qual també pertanyo, va ser rebuda per les tropes governamentals amb una pluja de bales. Les seves imatges estan disponibles. Vaig ser ferida i vaig sobreviure, però els amics del meu costat van morir. El nostre objectiu era salvar civils, però el govern no volia que una sola persona sobrevisqués. Les cases de la meva família i de centenars d’altres famílies a Cizre van ser destruïdes i cremades. Vaig sobreviure a aquesta massacre que l'estat turc va cometre davant de tot el món. Però no hi havia manera de seguir vivint allà. Per això, centenars de persones, inclòs jo, van haver de marxar del país ".

Respecte al procediment d’asil a Alemanya, va dir: “Alemanya va dictaminar que el que vaig viure no era suficient [per concedir-me asil] i, òbviament, pensa que hauria de morir o anar a la presó. M’han negat el dret a l’asil. També és realment preocupant veure que Alemanya implementa la pràctica d’escorcolls nus i altres pràctiques degradants de les mateixes presons turques. Aquí m'he sotmès a aquesta pràctica. Tot i que la postura de Turquia sobre els drets humans és més que clara, Alemanya vol lliurar-me a aquest estat malgrat que això sigui contrari a les convencions internacionals ".

Leggi di più »

dissabte, 10 d’abril de 2021

La guerrilla ataca amb drones bombarders una base militar turca a Çukurca

Les unitats de defensa antiaèria de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) van dirigir-se a una base turca a Gire al districte de Çukurca, a la província de Hakkari, el 8 d'abril. La mateixa va ser bombardejada per la guerrilla. L'acció es va dur a terme en el marc de la campanya "Dem Dema Azadiyê Ye" (Temps per la llibertat). "Els ocupants estacionats aquí van ser bombardejats per avions amb impactes directes, ja que els objectius van ser colpejats amb èxit".

Les HPG també van proporcionar informació sobre els últims atacs aeris realitzats per l'exèrcit turc contra les zones de defensa de Medya, al sud del Kurdistan, al nord de l'Iraq.

- Voltants del poble de Bedabe, a la regió de Gare, el 8 d’abril, que van causar danys a les vinyes i els horts de la població local.

- La zona de Karker a la regió de Zap el 8 d'abril,

- La zona del turó Orte a la regió de Metina el 9 d'abril.

HPG va declarar que no va haver-hi víctimes a les files guerrilleres com a conseqüència d'aquests bombardejos.

Leggi di più »

La guerrilla kurda publica la gravació de l'atac a una posició ocupant turca a Şemdinli

Gerîla TV ha fet públiques les imatges d'una acció de sabotatge realitzada per guerrillerskurds el 19 de gener en un lloc avançat de l'estat turc ocupant al districte Şemdinli de Hakkari, Kurdistan del Nord.El Centre de Premsa de les Forces de Defensa dels Pobles (HPG-BIM) va informar que les forces guerrilleres es van infiltrar en les posicions de les tropes turques i van col·locar-hi explosius.





Leggi di più »

dimecres, 7 d’abril de 2021

Uns pistolers desconeguts assassinen membre de les SDF i la seva dona a casa seva a Ar-Raqqà

Fonts del SOHR (Observatori Sirià de drets Humans) asseguren que els cossos d'un membre de les Forces Democràtiques Sirianes i la seva dona que treballaven amb els "Komin" (comitès locals) van ser trobats morts en circumstàncies desconegudes a l'interior de la seva llar al barri de Rumaylan, a la ciutat d'Ar-Raqqà. Van ser assassinats amb silenciadors per pistolers no identificats. Els cossos van ser trobats al lloc del crim.


Leggi di più »

Les forces ocupants turques maten al guerriller kurd Barış Saydan (Andok Oremar)

El 4 d'abril, entre les 20:00 i les 22:00, el poble de Zêvkê a la zona de Bergarê de la regió de Garê va ser bombardejat. Andok Oremar va ser assassinat durant aquest bombardeig. L’Oficina de Premsa de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) va confirmar que el guerriller anomenada Barış Saydan (Andok Oremar) va ser mort en l'atac. Oremar havia nascut a Gever, Hakkari, Kurdistan de Turquia.

“L'exèrcit turc busca oblidar la seva històrica derrota a Garê mitjançant la realització d'operacions aèries i bombardejos contra les zones de defensa de Medya*. Aquests esforços no salvaran l'exèrcit turc que ha perdut la voluntat de combatre la guerrilla sobre el terreny. L’estat genocida colonial turc, que només realitza atacs aeris, enganya la societat i el públic fent una guerra psicològica especial. La Guerrilla de la Llibertat del Kurdistan ha desacreditat totes les mentides de l'estat turc fins ara i compartirà els fets amb el nostre poble i el públic representant la veritat ", va dir el comunicat.

Şehîd namirin


* Zona del Kurdistan de l'Iraq sota control de la guerrilla HPG




Leggi di più »

"Temps per a la llibertat" , nova cançó del guerriller kurd Dilovan Leylex


El guerriller Dilovan Leylex va compondre una cançó sobre la campanya "Temps per a la llibertat" llançada per la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) el 12 de setembre per la llibertat contra l'ocupació, l'aïllament i el feixisme. Leylex va dedicar la seva cançó al líder del poble kurd Abdullah Öcalan en el seu 72è aniversari i va demanar al poble kurd que participés a la campanya "Temps per a la llibertat".

Enllaç a la peça

Leggi di più »

diumenge, 4 d’abril de 2021

El diputat el pro kurd Ömer Faruk Gergerlioğlu, desposseït del càrrec per una piulada, hospitalitzat per agressió policial

Ömer Faruk Gergerlioğlu fou detingut per les forces turques el divendres 3 de març. El diputat de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) ha afirmat que l'havien hospitalitzat. "Les forces de seguretat em van assaltar. Un d'ells em va amenaçar amb un cop de puny. Em va insultar", va dir Gergerlioğlu a l'hospital. Segons el fill de Gergerlioğlu, Salih Gergerlioğlu, el polític va ser sotmès a una angiografia a causa de la pressió arterial alta i després va ser posat en cures intensives. També va dir que va ser conduït abans a la presó malgrat el suggeriment dels metges de fer una angiografia.

Ömer Faruk Gergerlioğlu, que va ser desposseït del seu estatus parlamentari el mes passat per càrrecs de "terrorisme" motivats políticament, va ser detingut el 2 d'abril. Va ser maltractat i sotmès a maltractaments per part de la policia i se li va impedir posar-se les sabates quan sortia de casa. va mostrar.

Leggi di più »

Quatre ferits en un atac d'immigrants turcs a una associació kurda a Lió

Quatre homes d'origen kurd van ser atacats aquest dissabte a la tarda amb una barra de ferro en una sala d'associació al centre de Lió, durant una acció que les víctimes atribueixen al grup ultranacionalista turc dels Llops Gris oficialment dissolts pel govern francès el 4 de novembre de 2020 però qua continuen actius. Els llops grisos van ser dissolts al novembre pel ministre de l'Interior, Gerald Darmanin, després de ser assenyalats durant els incidents amb la diàspora armènia a prop de Lió. L’associació cultural de Lió als membres dels quals van ser objectius ja havia denunciat fa dues setmanes amenaces i inscripcions atribuïdes als Llops Gris a la porta del seu local situat a la planta baixa. Les inicials del partit ultranacionalista turc MHP i les lletres RTE (per a Recep Tayyip Erdogan) havien estat etiquetades.

"Cap a dos quarts de nou del migdia hi va haver una intrusió d'almenys deu persones en una habitació kurda del 7è arrondissement de Lió. Hi va haver molts danys i quatre ferits lleus", va dir la policia. Quan va arribar la policia, els atacants havien abandonat el lloc.

Segons la vicepresidenta de l'associació França Kurdistan Rhône, Roseline Kisa l'atac es va produir molt ràpidament i va ser premeditat. Confirma que quatre homes van resultar ferits, dos d'ells de gravetat. Van ser traslladats a l’hospital. Segons la nostra informació, l’associació va presentar una denúncia i es va obrir una investigació. "Les víctimes, homes d'entre 30 i 45 anys, van resultar ferides amb ganivets, ratpenats i barres de ferro", han informat els bombers.

Segons Roseline Kisa, els atacants formen part dels Llops Grisos, un grup turc ultranacionalista proper al president Recep Tayyip Erdogan. Una trentena d’ells han estat presents aquest dissabte a la sala kurda. Les finestres i els retrats de personalitats kurdes van ser destrossats. En un comunicat de premsa, el Consell Democràtic Kurd de França (CDK-F) afirma que "els llops grisos vestits amb passamuntanyes (i equipats) amb bats de beisbol i armes de fulla, van atacar amb la major violència de la nostra associació a Lió i van colpejar els seus membres Quatre kurds de l'associació van resultar ferits a la sang pels perillosos matons d'Erdogan ".




Leggi di più »

dimecres, 31 de març de 2021

Avui fa 74 anys Iran assassinava a la forca Qazi Muhammad

Avui fa 74 anys Iran assassinava a la forca Qazi Muhammad, al darrer dirigent kurd que va encapçalar un estat sobirà: la República de Mahabad. Havia nascut l'any 1893 i fou, alhora, un líder religiós i polític que va proclamar la República de Mahabad o República del Kurdistan independent del 15 de desembre de 1945 al 15 de desembre de 1946. La república fou un oasi de llibertat a la història dels kurds de l'Iran. S'hi van repartir les terres dels terratinents, ensenyar la llengua pròpia i fer-ne representacions de teatre o impulsar publicacions en kurd. Fins al darrer moment va ser un model de bona organització.

La república va caure arran de la retirada del suport que rebia de l'URSS. Muhammad va poder retirar-se a l'URSS i fugir però va decidir restar a Mahabad fins el darrer moment i afrontar el càstig dels ocupants perses. Aquest càstig va ser la forca on va morir el 31 de març de 1947 amb dos col·laboradors. El seu cos va ser deixat penjat com a exemple.

Muhammad és també el fundador del primer partit polític del Kurdistan iranià, el Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê (PDKI) Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran encara actiu avui dia.


Leggi di più »

El president francès Macron rep oficialment el president kurd Barzani

El president del Kurdistan iraquià i el president francès van coincidir ahir en una reunió sobre la importància d'un acord conjunt per protegir la seguretat i l'estabilitat a la regió, i van subratllar la necessitat de cooperar entre les forces peshmerga de la regió del Kurdistan i l'exèrcit iraquià per impedir l'Estat Islàmic. grup d’explotar buits de seguretat.

Nechirvan Barzani va començar dimarts una visita a França per invitació oficial del seu homòleg Emmanuel Macron. El president de la Regió va estar acompanyat pel cap de l’oficina de la presidència, Fawzi Hariri, i Falah Mustafa, cap del departament de relacions exteriors.

Durant la reunió, Barzani i Macron van debatre sobre els darrers esdeveniments a l'Iraq i la regió en general amb les dues parts reiterant "la necessitat de reforçar els vincles de l'Iraq i la regió del Kurdistan amb França per garantir la pau i la seguretat a l'Iraq i la regió més àmplia i enfrontar-se les amenaces de l'Estat Islàmic ”.

Macron va reafirmar el suport del seu país a l'Iraq i la regió autònoma del Kurdistan dins de la coalició internacional contra l'Estat Islàmic i la visita del papa Francesc a l'Iraq i la regió del Kurdistan ", que el president Macron va descriure com un esdeveniment important que el Papa va reflexionar amb alegria, "Amb Barzani afirmant que la visita" va deixar un impacte positiu en totes les comunitats del país ".

Barzani va expressar el seu agraïment i agraïment pel suport i l'assistència de Macron i França al poble de la regió del Kurdistan durant els moments difícils, i va expressar la "disposició de la regió del Kurdistan a treballar juntament amb França i la comunitat internacional per resoldre les disputes a l'Iraq i garantir la pau i estabilitat a la regió". Els dos també es van centrar en els perills del terrorisme i el ressorgiment de l’Estat Islàmic, i en la importància de la cooperació i coordinació entre els peshmerga i l’exèrcit iraquià en les àrees de l’article 140 constitucional per evitar la creació d’un buit que el grup terrorista pugui explotar.

La reunió també va tractar els darrers desenvolupaments de l’esclat del Covid-19 a l'estat francès, l’Iraq i la regió del Kurdistan, els procediments per afrontar-lo, les condicions dels desplaçats i els refugiats als camps de la regió del Kurdistan. Barzani i Macron aporten llum sobre les condicions dels yezidis (ezidis) a Sinjar (Shengal), els cristians de la plana de Nínive, les properes eleccions iraquianes i les condicions internes a la regió del Kurdistan, segons el comunicat.



Leggi di più »

dilluns, 29 de març de 2021

Iran assassina dos guerrillers kurds en una emboscada preparada amb col·laboracionistes

El partit per una vida lliure al Kurdistan (Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê, PJAK), ha anunciat la mort de dos guerrillers; Zagros Manî i Şewger Çiya. Segons el PJAK, els dos guerrillers van ser martiritzats al febrer com a conseqüència d'una emboscada de les forces estatals iranianes a la zona de Çem Şilêr, prop de Panciwan, Sulaymaniyah.


"Dues persones van visitar Çem Şilêr per veure un grup dels nostres amics. Aquestes dues persones van ser comprades segons un pla preparat prèviament i van trobar l'oportunitat d'implementar el seu pla després d'arribar al lloc dels nostres amics. El 4 de febrer de 2021, els nostres amics Zagros Manî i Şewger Çiya van ser assassinats de manera inhumana. Aquest incident ha tornat a mostrar la cara antihumana de la República Islàmica ".

Leggi di più »

La guerrilla kurda destrueix una posició turca a Heftanin i mata els seus ocupants en venjança per l'assassinat de 3 guerrillers

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) han informat que tres soldats turcs van morir en una acció de represàlia contra l'exèrcit turc a la regió guerrillera d'Heftanin. Segons el comunicat, l'acció del 23 de març es va dirigir contra una posició militar turca al turó de Koordine a la zona de Bektorya i es va dur a terme amb una "arma especial".

"L'objectiu previst va ser assolit amb èxit i la posició va ser completament destruïda. Els tres ocupants situats al lloc van ser castigats". L'acció es va dur a terme en el marc de la "Campanya Revolucionària Cenga Heftanin" com a "acte de venjança" per a les guerrilles Mîrza Tolhildan, Bêrîtan Kobanê i Jinda Mardin, que van morir dos dies abans durant els combats a Bektorya, segons el comunicat.

 

Mirza Tolhıldan (Devran Demir), Voluntari d'HPG


Beritan Kobanê (Talivan Terpuş), Voluntària de les YJA-Star


Leggi di più »

dissabte, 27 de març de 2021

Els presos polítics kurds denuncien que Turquia els obliga a renunciar a les seves idees o els allarga les penes a presó segons la nova Llei 30 (TMK)

Els presos i preses del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) i del Partiya Azadiya Jin a Kurdistan (Partit d'Alliberament de les Dones del Kurdistan) han emés un comunicat per protestar contra les recents imposicions que s’estan fent als presos polítics a Turquia.

Mentretant la vaga de fam a més de 150 presons de Turquia continua en el seu 120è dia (en protesta per les condicions d’aïllament de les presons del líder kurd del PKK Abdullah Öcalan i els abusos de drets contra els presos a Turquia). İsyan Kaya, que va enviar una carta des de la presó en nom dels presos de PKK i PAJK, va afirmar que les autoritats penitenciàries turques obligaven els presoners a "confessar" segons la llei del "pesar o lament". Els presos polítics de Turquia s'han oposat aquest tipus d’accions de manera rotunda i exigeixen que finalitzin immediatament aquestes iniciatives de “despolitització” i “desidentificació” de les autoritats estatals. Segons Kaya:

"Apliquen la política de" confessions "forçades i amenacen els presos que, en cas contrari, s'allargarà el temps que els queda per complir la presó i es cancel·larà la seva remissió. Utilitzen aquesta política per reprimir els presos ”.

Kaya va assenyalar que els presos polítics han estat tractats des de fa temps desigualment i injustament a les presons de Turquia. Segons la Llei núm. 30 de la "Llei contra el terrorisme" de Turquia, coneguda com a TMK, es va crear una junta formada per metges, professors, tècnics, directors i guàrdies, va afirmar Kaya.

"La missió d'aquesta junta està més enllà de les lleis i de la resolució del tribunal. Com que aquesta junta té l'autoritat per decidir si un pres pot ser alliberat o no, si es pot cancel·lar o no la remissió d'un pres, si decideix ampliar o no el seu període de presó ”, va observar Kaya.

Moltes organitzacions de drets humans a Turquia han criticat la llei al considerar que aquesta criminalitza encara més els presos polítics.



Leggi di più »

Intensos combats entre invasors pro turcs i les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) a Tell Temir


Des de dimecres han continuat els intensos combats entre grups mercenaris finançats per Turquia i les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) a prop de la ciutat de Tell Tamir a la província siriana d'Al Hasakah. El Consell Militar de Tell Tamir, vinculat a les SDF, va dir ahir que els grups rebels sirians amb el suport de Turquia havien intentat "intentar llançar atacs als pobles de Tell al-Laban i Kozliya al districte de Tell Tamir, i els nostres combatents van respondre a aquests atacs"

Durant els enfrontaments, quatre rebels van resultar ferits. Els grups també van bombardejar la zona amb artilleria pesada. També dijous, grups recolzats per turcs van intentar llançar atacs al camp de Tell Tamir, en què cinc dels seus combatents van resultar ferits.

La calma va tornar a les línies de front prop de Tal Tamir divendres però l'Observatori Sirià de Drets Humans (SOHR), amb seu al Regne Unit, va dir que les SDF estaven en alerta per un possible nou atac dels combatents rebels. Recentment, hi ha hagut un augment dels atacs de grups recolzats per Turquia a prop d'Ayn Issa a la província de Raqqà, durant els quals van morir desenes de rebels, segons les SDF.

Llegiu-ne més: Síria: continuen els intensos combats entre SDF i grups recolzats per Turquia al voltant d'Ain Issa

El 19 d’octubre de 2019, després d’una llarga amenaça d’incursió militar turca al nord-est de Síria per enfrontar-se a elements kurds de les SDF, els EUA van mediar un alto el foc entre Turquia i les SDF. El 22 d'octubre va seguir un segon acord intermediat per Rússia. Tot i això, malgrat els acords i Turquia que ocupa les zones frontereres de Tell Abyad i Ras al-Ayn (Serê kaniyê), els grups armats sirians afiliats i el propi exèrcit turc continuen dirigint-se a les zones de les SDF.



Leggi di più »

dijous, 25 de març de 2021

El govern islamista de l'Iran arresta 19 persones per celebrar el Newroz, any nou kurd

Les forces de seguretat islamistes iranianes van detenir quatre persones al poble de Ney, a l'oest de Marivan, dimecres i dimarts, segons va informar l'Organització de Drets Humans de Hengaw en un comunicat. Les forces colonials perses també van detenir una altra persona a Sanandaj i cinc més a Oshanvieh, va dir Hengaw, que controla els abusos dels drets humans al Kurdistan iranià. Nou persones més també van ser detingudes a Saqqez. En global les forces ocupants iranianes han detingut 19 kurds per haver participat aquesta setmana a la celebració de Newroz al Kurdistan iranià o Rohjilat.



Leggi di più »

dilluns, 22 de març de 2021

Turquia llença atacs aeris contra els kurds de Síria que celebraven l'any nou kurd després de 17 mesos de no fer-ho

L'aviació turca ha penetrat a l'espai aeri sirià coincidint amb el 21 de març, any nou kurd o Newroz. Feia 17 mesos que els avions turcs no atacaven posicions kurdes a Rojava, o Kurdistan sirià. Les bombes han caigut prop d'Ayn Issa sense causar víctimes. Les celebracions del Newroz han estat enguany especialment massives al Kurdistan turc doncs el govern turc ha permès realitzar-les amb una sorprenent normalitat i desenes de milers de kurds han pogut seguir els actes del partit pro kurd Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) i l'Aliança Kurda. A 31 ciutats del Kurdistan turc com ara Kiziltepe, Amed, Cizre o Nisêbin/Nusaybin s'han aplegat gernacions i a Wan s'ha realitzat l'acte amb el lema 'Com més feixistes esdeveniu, més rebels ens feu'. 


Leggi di più »

divendres, 19 de març de 2021

La policia turca arresta Öztürk Türkdogan, president de l'Associació de Drets Humans

Fa només dues setmanes el president turc, l'islamista R.T. Erdogan, va anunciar un pla d'acció pels drets humans. Una de les persones consultades per aplicar-lo des d'aleshores era Öztürk Türkdogan, president de l'Associació de Drets Humans (İnsan Hakları Derneği, İHD). Aquesta entitat, fundada el 1986, és la principal de l'àmbit de defensa de les llibertats individuals i col·lectives. Aquest matí, en una nova mostra del despotisme del règim turc, Türkdogan ha estat detingut per la policia turca al seu dimicili. En el mateix operatiu repressiu han estat segrestats deu membres del partit de l'esquerra pro kurda Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) a les ciutats d'Ankara, Adana i d'Istanbul.


Leggi di più »

dimecres, 17 de març de 2021

Turquia desposseeix com a diputat el pro kurd Ömer Faruk Gergerlioğlu per piular que “No es pot trepitjar la voluntat del poble"

 



Ömer Faruk Gergerlioğlu ha estat desposseït avui de la condició de diputat parlamentari a l'Assemblea Nacional Turca davant d'una sentència de 2 anys i 6 mesos presó per una publicació a les xarxes socials. Forma part del Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles). “No es pot trepitjar la voluntat del poble. Voler la pau no és un delicte ”, va dir Gergerlioğlu.

Leggi di più »