diumenge, 25 de juliol de 2021

Sara Cudi, guerrillera feminista kurda de les YJA-Star: ' Amb el meu ball explico l’esperit social de les dones i la reconnexió de les dones oprimides a la vida'

Originària de d'Elîh / Batman, la guerrillera Sara Cudi va créixer a Esmirna. Va començar el ballet als 12 anys. La guerrilla per la llibertat del Kurdistan lluita per la seva cultura i art tant com lluita contra l'estat turc invasor. Tots els llocs on hi ha guerrilles són un escenari de resistència contra l’Estat turc, que va infligir un genocidi cultural i físic al poble kurd.

La miliciana de les Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) Sara Cudi parla de la resistència contra el genocidi cultural de l’estat turc amb el seu ball. "Em van impressionar especialment les valoracions del líder Apo (Abullah Öçalan) sobre cultura i art. Com puc crear una personalitat social en mi mateixa com a dona? Vaig conèixer el PKK. A casa, mai no podria fer ballet sense música. Però a les muntanyes de Kurdistan, vaig començar a ballar sense música aprofitant el so de la natura. A mesura que m’anava unint amb la muntanya, els meus sentiments s’aprofundien. Amb el meu ball explico l’esperit social de les dones i la reconnexió de les dones oprimides a la vida i la seva unitat. amb l’univers, en línia amb la filosofia de lideratge. Els nostres companys estan tenint una ferotge resistència a Mamreşo, Aris Faris, Zendura i Heftanin. Malgrat els atacs tecnològics realitzats per l'enemic, els nostres companys lluiten amb força. Sota la direcció del camarada Serhat, va sorgir un esperit sacrificat i així va créixer l’esperit de companyerisme.

Com podem reflectir aquest esperit de sacrifici?

Com ho podem explicar?

Molts dels nostres companys posen aquest esperit de victòria en poemes, d’altres ho expliquen amb teatre i intento explicar aquesta resistència amb el llenguatge corporal. Amb la unitat de Foc i Sol, vaig intentar reflectir la lleialtat dels nostres companys al líder en les campanyes de Bazên Zagrosê i Cenga Xabûr. 

Com podem arribar al sol quan estem dins del foc? 

La resposta a aquesta pregunta es concreta en les personalitats de Serhat, Kamuran Sarya i molts companys màrtirs. Aquesta lluita implacable i la resurrecció de les dones, la lluita de tots els nostres companys, em va enfadar en el foc creixent i em va portar a objectius més grans ".



Leggi di più »

divendres, 23 de juliol de 2021

Un tribunal alemany augmenta la condemna d'una islamista per haver esclavitzat dones kurdes yezidi


El tribunal alemany va condemnar ahir a una dona de l'Estat Islàmic (IS) a 6 mesos més de presó per haver utilitzat dones yezidi esclavitzades mentre vivia a ar-Raqqà, Síria, la que fou capital de l'Estat Islàmic a al regió. El 2020, aquesta dona de l’IS ja fou condemnada a 3,5 anys, de manera que en total ara suma 4 anys de presó. Durant el judici, la dona de l’IS, Omaima Abdi, va admetre haver utilitzat dues esclaves yezidi –entre ells una nena esclava de 13 anys– mentre vivia a ar-Raqqà. Tot i que Abdi va culpar els mitjans d’una cacera de bruixes contra ella, finalment es va disculpar amb les dones yezidi. Abdi va afirmar, a més, que vol oblidar-se de tot l'episodi IS tan aviat com sigui possible. "Després de ser lliure, m'agradaria crear un estudi de perruqueria", va dir, "I vull reunir-me el més aviat possible amb els meus quatre fills".


Una de les dones yazidis esclavitzades per l’IS i utilitzada per Abdi i altres membres de l’IS era present a la sala. Va dir que no tindria el luxe el que gaudirà Abdi d’oblidar el passat i centrar-se en el futur. "No tenim aquesta possibilitat, no podem oblidar mai el que ens va passar". La dona yezidi, esclavitzada per l'IS i que va haver de treballar per a Abdi, va dir durant el judici a Alemanya: "Els yezidi vam ser destruïts per l'IS per la nostra religió i ens van fer esclaves perquè som dones ". El nom de la dona yezidi no es pot publicar. Manté un perfil molt baix a Alemanya. També va ser protegida per dos policies, ja que molts partidaris de l’IS viuen lliurement a Alemanya i representen una amenaça per a ella. Tot i que Abdi, una dona de l’IS, va demanar perdó a les yezidi, ningú a la sala va saber si Abdi realment sentia el que deia. El fisca,l i fins i tot el propi advocat d’Abdi, van donar a entendre que no sabien si les disculpes eren sinceres o si només es tractava d’un moviment estratègic per escapar d’una sentència més dura. Segons les autoritats, Abdi està sent tractada per Legato, una organització alemanya que intenta des radicalitzar els membres i els partidaris de l’IS. Abdi també rep ajuda psicològica. Abdi va admetre durant el judici que "és difícil trencar amb l'extremisme d'un dia a un altre".


Hi ha bones raons per dubtar que Abdi s’hagi des radicalitzat. Perquè una de les persones que va assistir al judici en suport a Abdi era un conegut extremista islàmic alemany, Bernhard Falk. No només va assistir al judici, sinó que també va demanar als seus seguidors que donessin suport a la "dona de Denis Cuspert". Bernhard Falk és ex-membre del grup armat d'extrema esquerra a Alemanya Antiimperialistische Zellen actiu entre 1992 i 1996. Després d’haver passat 12 anys a la presó, Falk es va convertir a l’islam i des de llavors ha estat un ferm defensor dels extremistes empresonats a Alemanya que donen suport a grups com A lQaeda, IS o els talibans. Falk no només va anar un parell de vegades com a visitant del a la sala del tribunal durant el judici d’Abdi, també es va reunir, fora de l’edifici judicial en un parc proper, amb l’advocat d’Abdi, Tarig Elobied, per fer una xerrada privada. Abdi també va deixar clar que va gaudir del seu temps amb l’IS a Síria, segons el membre de la policia d'Hamburg.

"Ella [Abdi] va dir que s'ho passava molt bé [a Síria], no em penedeixo de res, tot passa per una raó". El motiu pel qual Abdi va abandonar Síria per tornar a Alemanya va ser, segons el testimoni de la policia d'Hamburg, perquè el marit d'Abdi, Denis Cuspert, va dir que volia casar-se amb una segona esposa. Abdi no va acceptar-ho i el va expulsar de la casa d'ar-Raqqà. Abdi i Cuspert es van barallar i la primera va decidir aleshores deixar l’IS a Síria amb el seu fill i tres fills més de dos matrimonis anteriors. Abdi va arribar a Turquia, Cuspert va ser finalment mort en un atac aeri per un avió de la coalició. Segons la policia d'Hamburg que va investigar el cas, Abdi no permet cap altra dona al seu entorn. És per això que Abdi i Cuspert no havien esclavitzat permanentment els yezidi a la seva casa perquè Abdi sabia que els marits de l’IS maltractarien sexualment les dones yezidi esclavitzades.
Bàsicament, Abdi, no volia haver esclavitzat permanentment les dones yezidi a casa seva perquè estaria gelosa quan el seu marit violaria les dones esclavitzades.

Leggi di più »

dimarts, 13 de juliol de 2021

Avui fa 32 anys era assassinat el líder kurd de l'Iran A.R. Ghassemlou



El juny de 1989 moria l’aiatol·là Khomeini. El nou govern va optar per no donar cap senyal de feblesa, ben al contrari i el primer objectiu fou la resistència kurda encapçalada pel Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI). El 13 de juliol de 1989 es celebrava una reunió entre Abdul Rahman Ghassemlou, secretari general del PDKI i representants iranians. Ghassemlou era un poliglota que parlava onze llengües. Les dues principals variants del kurd, kurdmanji i sorani, anglès, persa (o farsi), alemany, àzeri, turc, àrab, francès, rus, txec, i eslovac. A més, era fill d'un terratinent i podria haver tingut una còmoda vida després d'estudiar a La Sorbona. Va escollir el camí més difícil, lluitar per la seva nació.

A la reunió hi havia també Abdullah Kaderi, vicesecretari general del PDKI, el metge kurd de l’Institut d’Investigacions per la Pau, Magmud Resul Fadil i enviats del govern de Teheran que havien convocat la trobada. La trobada va ser en realitat una trampa i els tres kurds foren assassinats a trets per tres agents iranians que entraren al domicili de Ghassemlou a Viena, Àustria. Un dels assassins va resultar ferit pels trets i fou identificat com un alt oficial dels guàrdies revolucionaris iranians encarregat de la negociació amb el moviment kurd. Altres dos “negociadors” iranians es van refugiar a l’ambaixada de l’Iran de la capital austríaca i es van negar a identificar els autors de l’atemptat. (1)

Ghassemlou fou enterrat a París. Al seu enterrament hi van assistir el secretari general d’Amnistia Internacional, el secretari general de la Federació Internacional dels Drets Humans i un representant del govern francès. Fou enterrat amb una guàrdia uniformada de peshmerga. El seu compromís amb la pau el va portar a la mort a traïció.

(1) Sobre els detalls i l'acció política de Ghassemlou, veure 'Kurdistan, el poble del sol'. Editorial Tigre de Paper

Leggi di più »

dimecres, 7 de juliol de 2021

Un ex diputat pro kurd alliberat després que el Tribunal Constitucional turc dictaminés que el seu "dret a ser elegit i participar en activitats polítiques" ha estat vulnerat

Un ex-diputat del Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) va ser alliberat ahir a la tarda d’una presó turca després d’una sentència del Tribunal Constitucional que afirmava que es vulneraven els seus drets.

Omer Faruk Gergerlioglu, que portava més de tres mesos a la presó de Sincan d'Ankara, va ser posat en llibertat cinc dies després que el Tribunal Constitucional turc dictaminés que el seu "dret a ser elegit i participar en activitats polítiques", així com "el dret a la llibertat i seguretat "s'han vulnerat, dient que hauria de ser alliberat. El 2018, Gergerlioglu va ser condemnat a dos anys i sis mesos de presó acusat de produir propaganda pel Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) ), en relació amb un tuit del 2016 sobre com acabar pacíficament el conflicte de dècades entre el PKK i el Estat turc.

Leggi di più »

diumenge, 4 de juliol de 2021

El règim d'Assad dona un pas més en la seva deriva racista i prohibeix a les persones d'ètnia kurda entrar a la part de Síria que controla

Els procediments implementats contra ciutadans kurds en els encreuaments amb el govern sirià són intents d’aquest últim de pressionar l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (AANES) i desestabilitzar la zona, segons el membre del Comitè de Relacions del Consell Democràtic Sirià (SDC) Ali Rahmoun.

Els encreuaments d'Al-Tayha a Manbij, Tabqa i Abu Asi a Raqqa són el lloc de pas de les àrees governamentals sirianes amb les de l'AANES. Amb el suport rus, el govern sirià "segueix endavant i implementa aquests procediments després d'adonar-se que l'AANES és una alternativa democràtica que el pot substituir i que es pot implementar a tota Síria", va dir Rahmoun. Va assenyalar que hi ha una aliança rus-turc-iraniana amb el govern sirià "per tal de tensar els cargols de l'AANES i posar-hi fi".

Des del 24 de juny, els punts de control governamentals impedeixen que els viatgers kurds passin a les zones governamentals, segons els passatgers que van ser detinguts en aquests punts de control. Des del 21 de març, el govern sirià ha restringit el moviment i el comerç civils mitjançant passos que relacionen les seves àrees de control amb les de l'AANES, permetent només casos humanitaris, estudiants i empleats del govern.

Leggi di più »

divendres, 2 de juliol de 2021

28 anys de la matança de Sivas

 La massacre de Sivas va produir-se amb l'incendi d'un hotel el 2 de juliol de 1993, on van morir cremades 36 persones (musulmans alevis, intel·lectuals esquerrans no alevis i un antropòleg holandès) que assistien a una conferència cultural, per obra de fanàtics islamistes sunnites locals.

Assistia a la conferència un intel·lectual esquerrà i ateu tàtar de Crimea, Aziz Nesin, molt odiat entre els fonamentalistes, ja que va ser ell qui va dir que anava a publicar a Turquia la polèmica novel·la de Salman Rushdie 'Els versos satànics'. Els islamistes van marxar sobre l'hotel, on s'hi desenvolupava la conferència i van calar foc a l'edifici.

El Govern turc va considerar aquest atac com una baralla, tot i que tenia com a objectiu al grup alevi i fou un clar atac religiós i crim d'odi. L'assalt va durar 8 hores, sense una sola intervenció de la policia ni dels militars. Moltes de les víctimes del foc eren artistes i músics alevi com ara el músic Hasret Gültekin, un dels intèrprets contemporani més importants i influents. Els alevis i la majoria dels intel·lectuals a Turquia han denunciat que l'incident va ser promogut pel govern local, mitjançant pamflets i propaganda publicats i difosos dies abans de l'incident. Encara avui el govern islamista turc es nega a reconèixer la matança com a motivada per raons religioses.

Per a saber-ne més: Qui són els alevis?



Leggi di più »

dijous, 1 de juliol de 2021

Homenatges a Zeynep Kınacı

Diverses localitats, com ara Qamixlo o Manbij van commemorar ahir a la màrtir Zilan (Zeynep Kınacı), que es va immolar el 30 de gener de 1996. Zeynep Kınacı tenia 24 anys quan es va immolar per decisió pròpia el 30 de juny de 1996, durant una cerimònia d'hissada de bandera de l'exèrcit turc al centre de la província de Dersim. Amb la seva acció, la guerrillera, el nom de guerra era "Zilan", va donar un senyal a el moviment de llibertat kurd, especialment a el moviment de dones.

"L'enemic està lliurant una guerra total contra nosaltres. La nostra resposta ha de ser una resistència total a la lluita per la nostra llibertat". Aquesta frase estava en una de les cartes que va deixar Zilan, dirigida a el poble kurd, a l'PKK, Abdullah Öcalan, a el moviment de dones kurdes, a el govern turc, i a institucions públiques i internacionals. Ella va dur a terme la seva acció en un moment en què la guerra d'aniquilació de l'estat turc contra el poble kurd estava arribant a un nivell insuportable. En aquest mateix període Abdullah Ocalan va patir un intent d'assassinat en la seva estada a Síria.



Leggi di più »

dimarts, 29 de juny de 2021

96 anys de l'execució del Xeic Said i 46 kurds més a mans de Turquia

Avui fa 94 anys d'un dels crims, dels molts crims, comesos per l'imperialista estat turc contra la nació kurda. Ja no es tractava de l'imperi otomà sinó de l'actual república de Turquia encapçalada per l'assassí Kemal Ataturk, personatge sinistre ple d'odi contra tot allò que fos diferent als turcs i que, al capdavall,va acabar col·laborant amb els nacional-socialistes.

El 8 de febrer de 1925 van alçar-se les tribus kurdes de Turquia sota el lideratge del xeic zaza Sheikh Said, de l’ordre sufí Naqshbandi, cap dels alevis. L'epicentre de la revolta fou la zona de Diyarbakir (Amed en kurd) i Mardin. Aquesta fou liderada per la tribu zaza. Pretenia reviure el califat otomà islàmic i oposar-se a les reformes occidentals del nou règim turc.

Els kurds van aconseguir aixecar en armes uns 15.000 rebels. Els rebels van assaltar Amed
(Diyarbakir) una de les principals ciutats kurdes sotmeses a Turquia. Ho van fer dues vegades però foren refusats. També van fracassar a Hinis on les forces armades turques els van derrotar.

Sense ocupar cap centre urbà principal els rebels van quedar exposats a les zones rurals on l'exèrcit turc va contra atacar. Els bombardeigs aeris i 52.000 soldats desplegats van acabar amb la revolta el març de 1925 i la captura del xeic que fou executat amb 46 kurds més el 29 juny de 1925. Hi va haver entre 15.000 i 40.000 morts, no se sap del cert davant l'habitual opacitat turca.

Arran de la revolta Turquia perdé Mossul que fou ocupada pels britànics. Com a revenja el germà del xeic, el Xeic Abdurrahman, va fer encara uns atacs a les guarnicions de Palu i Malatya a finals de 1927.

Per a saber-ne més:

 


Leggi di più »

dilluns, 21 de juny de 2021

Unió Patriòtica del Kurdistan i Gorran formen l’Aliança del Kurdistan com a llista conjunta

La Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK) i el Moviment del Canvi (Gorran) van signar el seu acord per formar "l'Aliança del Kurdistan" per a les properes eleccions iraquianes. Les parts van arribar a un acord al maig per formar l’Aliança del Kurdistan i presentar-se a les eleccions anticipades de l’Iraq com una llista, liderada pel co-líder de PUK, Lahur Sheikh Jangi.

Líders i membres del PUK i Gorran van assistir diumenge a una cerimònia a Sulaimani per signar el seu acord. El copresident de PUK, Bafel Talabani, va dir durant la cerimònia que l'acord era el "primer pas per complir els somnis de Mam Jalal i Nawshirwan Mustafa". "Aquesta unitat hauria de ser un esforç per obtenir un Sulaimani millor, un Kurdistan millor i un Iraq millor", va assenyalar Talabani. “Si treballem amb aquest esperit, donarem un bon servei. La situació al Kurdistan no és prou bona i hem de treballar junts per completar el seu programa ", va afegir referint-se al difunt president Mam Jalal Talabani i a Nawshirwan Mustafa, antics líders del PUK i Gorran.

Mentrestant, el coordinador general de Gorran, Omer Said Ali, va dir que ambdues parts havien aprovat l'acord "amb un sentiment responsable". "Hem pres la decisió després de llegir la situació política en el context dels canvis que s'estan produint en el terreny", va afegir.

Leggi di più »

dissabte, 19 de juny de 2021

Nou atac de l'aviació turca al Kurdistan de l'Iraq amb dues suposades militants del PKK mortes

L'aviació turca va provocar el 19 de juny un incendi a la població kurda de l'Iraq de Galala, a Sulaymaniyya. L'atac aeri turc fou contra un vehicle que transportava suposats combatents del PKK (Partit de Treballadors del Kurdistan). Galala és situada a la regió de Sharbazer. Com a mínim dues kurdes, suposadament del PKK, van ser mortes. Finalment avui les Yekîneyên Rojhilata Kurdistan (YRK), ala armada del Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK, Partit de la Vida Lliure del Kurdistan) que combat contra l'ocupació iraniana, han confirmat que les dues víctimes eren membres de la seva ala femenina, Forces de Defensa de les Dones (Hêzên Parastina Jinên, HPJ).


Leggi di più »

dijous, 17 de juny de 2021

Assaltada la seu de l'HDP a Esmirna i assassinada una treballadora

Atacants armats han assaltat aquest matí la seu del pro kurd Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) al districte central de Konak, a Esmirna (Turquia) i han matat la membre del partit Deniz Poyraz. La víctima treballava a la seu i ha estat abatuda a trets. L'HDP ha emès un comunicat on afirma que "l'instigador d'aquest brutal atac és el govern AKP (islamista) - MHP (neofeixista turc) i el ministeri de l'interior que constantment assetja al nostre partit i els nostres militants. 

Els tres atacants han aconseguit fugir de l'edifici però un d'ells ha estat identificat pel propi HDP com a Onur Gencer. Segons Yol TV l'individu hauria publicat ahir fotografies seves amb una metralleta on afirmava que l'HDP era "un engendre d'armenis".



Leggi di più »

dimecres, 16 de juny de 2021

Dos literats kurds finalment absolts de "propaganda contra l'Estat" a l'Iran

Ambdós foren detinguts el 23 de novembre de 2020 per agents de seguretat iranians a les seves cases familiars a Eslamabad-e Gharb. Jafari-Mehr va ser alliberat del centre de detenció de l’oficina d’intel·ligència de Kermanshah el 9 de desembre amb una fiança de 11.600 € va quedar en llibertat provisional el 7 de desembre.

El judici dels dos activistes es va celebrar el 18 de febrer de 2021 acusats de "propaganda contra l'Estat". Abans, també havien estat acusats de "actuar contra la seguretat nacional" col·laborant amb els partits de l'oposició kurds.

El seu advocat Mostafa Ahmadian va afirmar que "En la vista judicial, que es va celebrar a la Fiscalia del Tribunal Públic i Revolucionari d'Eslamabad-e Gharb, els meus clients van ser interrogats individualment. El fet que la seva defensa final només fos escoltada per càrrecs d’activitats de propaganda contra l’Estat, fa esperar que la no acusació de pertinença a grups que tenen intenció d’actuar contra la seguretat nacional ”.

Anisa Jafari-Mehr va escriure al seu compte personal d'Instagram el 17 de febrer abans de comparèixer al jutjat: "Aniré al jutjat d'Eslamabad-e Gharb per a la meva última audiència, de manera que no se m'ha mostrat cap prova sobre les acusacions contra mi de pertinença a partits kurds o per actuar contra la seguretat nacional després de ser arrestada durant un atac a casa nostra amb l'excusa del lliurament d'un paquet postal. A més, el fiscal de la Fiscalia d’Eslamabad-e Gharb ha denegat l’accés del meu advocat al meu cas. Tenir un advocat i, per descomptat, el dret de l’advocat a accedir al cas és un dels drets més bàsics de qualsevol persona, cosa que s’ignora fàcilment. L’autodefensa, en aquest sistema en què no es tenen en compte els drets bàsics, no té cap sentit i és un procediment administratiu per fer complir una sentència que ja s’ha donat ”.

Finalment els activistes literaris kurds Anisa Jafari-Mehr i Dariush Moradi han estat absoltes de l'acusació de "propaganda contra l'Estat". L'Iran no va comunicar la decisió i  el 13 de juny, Anisa Jafari-Mehr va apel·lar al Tribunal Públic i Revolucionari d'Eslamabad-e Gharb a la província de Kermanshah per ser informada del resultat del seu judici. El tribunal li va dir que ella i Dariush Moradi van ser absolts de l'acusació de "propaganda contra l'Estat".

Anisa Jafari-Mehr és llicenciada en Lingüística i membre del comitè d’escriptors de la revista “ژ” de tipus literari i artístic (pronunciat com a 'zh' en persa i kurd), i Dariush Moradi és membre del consell editorial del lloc web cultural-literari 'Hesareh'.

Leggi di più »

dimarts, 15 de juny de 2021

Conferència de l'Islam Democràtic a Rojava

La segona reunió de la "Conferència de l'Islam Democràtic-Síria del Nord i de l'Est" ha tingut lloc el 15 de juny té lloc a la ciutat de Qamishli, Kurdistan de Síria (Rojava) amb el lema"(Estendre la pau) per a promoure la fraternitat humana i la pau mundial".



Leggi di più »

El govern teocràtic iranià força les famílies de guerrillers peshmerga a denunciar-los públicament

Diumenge 13 de juny de 1400, els agents d 'intel·ligència del règim a la ciutat de Shena van convocar algunes famílies i els van obligar a escoltar propaganda negativa sobre el Partit Democràtic del Kurdistan d'Iran (PDKI) al que van forçar oposar-se. 


Els agents del departament d 'informació del règim a la ciutat de Shena (Rojhilat) van pressionar la denúncia de la família perquè es signifiqués per escrit i és queixés formalment del Partit Democràtic del Kurdistan.


En el text d'aquesta denúncia, les famílies dels Peshmerga exigeixen la cooperació de les Nacions Unides per retornar els nostres fills del Partit Demòcrata.
El règim va filmar aquestes famílies sense obligació. "L 'acció d' aquest règim reaccionari és produeix quan la gent del Kurdistan està orgullosa de la presència dels seus fills a les files de les lluites del Partit Demòcrata i són, de fet, els principals partidaris del llibertat de moviment."

 


Leggi di più »

divendres, 11 de juny de 2021

Comandant Murat Karayilan: "Per a nosaltres, una lluita intra kurda seria la catàstrofe més gran d'aquest segle"

El comandant del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), Murat Karayilan, parla fa uns moments a Sterk TV sobre la tensa situació actual al Kurdistan: "Tot i que hi ha converses entre nosaltres, per què els Peshmerga entren a una zona on els guerrillers combaten amb l'exèrcit turc? Els guerrillers no han atacat ningú. Al segle XXI, els kurds hauríem de ser capaços de resoldre els nostres problemes mitjançant el diàleg i no la guerra. Per a nosaltres, una lluita intra kurda seria la catàstrofe més gran d'aquest segle.

Estem sota forts atacs de l'exèrcit turc. Fem una crida als comandants dels Peshmerga perquè no obrin un nou front. Fa pocs mesos una delegació del govern turc ens va enviar un missatge d’Erdogan. En aquest missatge, l’Estat turc ens va proposar un alto el foc a l’interior de Bakur (Kurdistan de l'Iraq). No temem la guerra amb l’enemic. Estem lluitant contra l’estat turc. Temem una intra-guerra. No us demanem el vostre suport per lluitar contra l’Estat turc. Però, per què ens impedeix lluitar contra l'exèrcit turc?. Estem tristos per l'incident de Metina. Els qui han perdut la vida en aquest incident són màrtirs i, en nom d'aquests màrtirs, aquest incident hauria de ser investigat per una delegació independent. Això és molt important”.

Leggi di più »

dijous, 10 de juny de 2021

La Unió Patriòtica del Kurdistan es planta i afirma que no participarà en una guerra entre kurds

El copresident de la Unió Patriòtica Kurdistan (UPK), Lahor Şêx Cengi, ha subratllat que en cap cas participaran en una guerra fratricida entre els kurds. Els debats continuen entorn d’un possible conflicte entre el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) després de l’explosió que va matar 5 peshmerga viatjant en un comboi a la regió de Metina, a les zones de defensa de Medya.

Els funcionaris del PDK van culpar el PKK de l'atac, però el gabinet de premsa de les Unitats de Defensa Popular (HPG) va declarar que les seves forces no havien dut a terme l'atac i van demanar una investigació per part d'un organisme independent.

Després d'aquests esdeveniments, ara s'ha format un comitè conjunt, que inclou parlamentaris de l'Iraq i de la Regió Federal del Kurdistan. El comitè durà a terme investigacions a la regió. Avaluant els darrers esdeveniments del Kurdistan iraquià (Bashuri) a la reunió, Şêx Cengî va dir que els enemics dels kurds intenten iniciar una guerra fratricida entre kurds.







Şêx Cengi v

Leggi di più »

Denúncia contra 8 famosos que han donat suport a l'actriu que va criticar violacions continuades d'un militar a una jove kurda

El periodista Ayşe Arman, el músic Gökhan Özoğuz i Melek Mosso es troben entre els noms més famosos. L'advocat del militar Musa Orhan, Akkuş, presentar una denúncia penal davant la Fiscalia en cap d'Ankara pel fet de donar suport públicament a l'actriu Ezgi Mola.

Ezgi Mola

Mola va rebre molt de suport en la campanya iniciada amb l'etiqueta #EzgiMolaYalnuzDeğildir a les xarxes socials després de l'esdeveniment. Els usuaris de les xarxes socials, inclosos polítics, músics i actors, van donar suport a Mola amb les publicacions que compartien. L’advocat de Musa Orhan, el Mehmet Erkan Akkuş va argumentar que alguns dels missatges escrits a les xarxes socials contenen insults. Hazal Kaya, Atilla Taş, Barış Atay, Metin Uca, Hasibe Eren, Aslı İnandık, Mahsun Kırmizgül, Ilkay Akkaya, Fatma Turgut, Funda Eryiğit, Serkay Tütüncü, Sarp Akkaya, Tan Taşçı, Ayşenil Gahlşah i Selçuk Balcı a la Fiscalia en cap d'Ankara.

El cantant i compositor Aynur Aydın, el periodista Ayşe Arman, els actors Engin Öztürk, Gülenay Kalkan i İbrahim Selim, els músics Melek Mosso i Gökhan Özoğuz i l’escriptor Perihan Gün es troben entre els denunciats.


Una acusació redactada per un fiscal d'Ankara sol·licita una pena de presó de fins a dos anys per a Ezgi Mola, una popular actriu turca, acusada d'insults després d'haver fet un tuit a l'agost del 2020 sobre l'alliberament d'un antic soldat acusat de violar una jove kurda de 18 anys."Ofegueu-vos a la consciència que us ha permès alliberar aquest violador amb poca vida", va dir Mola en un tuit referint-se a Musa Orhan, que va quedar en llibertat pendent de judici després de sis dies entre reixes per un tribunal de Siirt el 26 d'agost de 2020, malgrat un informe forense confirmant que va violar İpek Er. La jove kurda de 18 anys, que va morir a un hospital el 18 d’agost de 2020, 33 dies després d’intentar treure's la vida, havia deixat una nota de suïcidi acusant Orhan de mantenir-la a casa durant 20 dies durant els quals ella la violava regularment.

L'advocat Mehmet Erkan Akkuş, que representa a Orhan, va presentar una denúncia penal contra Mola per haver trucat a Orhan, que s'enfronta a almenys 12 anys de presó acusat de violació, un "violador de baixa vida" a les xarxes socials. L'actriu serà jutjada al 31è Tribunal Penal de Primera Instància d'Ankara, segons informen els informes locals. Milers a Twitter van reaccionar amb ràbia davant el cas contra Mola, mitjançant l’etiqueta #YalnızDeğilsinEzgiMola (No estàs soal, Ezgi Mola).

"La rebel·lió d'Ezgi Mola és la rebel·lió de tothom que creu en la igualtat de gènere i que defensa la Convenció d'Istanbul", va dir Tunç Soyer, alcalde del municipi metropolità d'Ismir del Partit Popular Republicà (CHP) de l'oposició principal. El president Recep Tayyip Erdoğan, islamista, el 20 de març va provocar indignació a Turquia i la comunitat internacional després de retirar el país del Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, més conegut com el Conveni d’Istanbul, un acord internacional dissenyat per protegir els drets de les dones i prevenir la violència domèstica a les societats.

Els feminicidis i la violència contra les dones són greus problemes a Turquia, on les dones són assassinades, violades o apallissades cada dia. Les polítiques del govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) que protegeixen els homes concedint-los la impunitat és la causa principal de la situació, diuen els crítics.

A finals de maig, la ministra de Família i Serveis Socials, Derya Yanık, va rebre crítiques generalitzades a causa de les declaracions que suggereixen que el país ha experimentat "nivells tolerables" de violència domèstica durant la pandèmia del coronavirus mentre parlava amb membres d'un comitè que investiga la violència contra les dones.

 

Leggi di più »

dilluns, 7 de juny de 2021

Qadir Khorani, comandant del ministeri Peshmerga: "És un atac planificat. L'objectiu d'aquest atac és provocar una guerra entre kurds"

Qadir Khorani, comandant del ministeri Peshmerga, diu que un vehicle de peshmerga va ser afectat per un atac aeri i va afegir: "Aquest és un atac planificat. L'objectiu d'aquest atac és provocar una guerra entre kurds". El 5 de juny, cinc peshmerga afiliats al PDK van morir en un atac a la regió kurda de Metina. El PDK va acusar ràpidament el PKK de ser-ne responsable. Qadir Khorani, comandant del ministeri  peshmerga, va dir que el vehicle va ser víctima d'un atac aeri, i va afegir que: "Es tracta d'un atac planificat. L'objectiu d'aquest atac és provocar una guerra entre els kurds, cometre un genocidi kurd i destruir el Kurdistan. "

El comandan Qadir Khorani, que actualment dirigeix ​​el ministeri aPeshmerga, que també és expert militar, va compartir una publicació a la seva pàgina de Facebook, cridant l'atenció sobre l'atac a la regió de Metin contra les forces kurdes. Xorani va dir en el comunicat que el vehicle blindat , destinat a la regió de Metin el 5 de juny, va ser bombardejat per avions de combat F-16 (avions de l'exèrcit turc) o drons.

Leggi di più »

Obren 3 noves cooperatives de dones a Rojava i el Nord de Síria i ja en són 50

S’han obert tres noves cooperatives de dones a Shaddadi i Hasakah, al Nord de Síria. Les primeres conrearan i vendran blat, mentre que les dues d’Al-Hasakah s’especialitzaran en verdures. En total, aquestes cooperatives donen feina a 80 dones.

Les oficines cooperatives de Cizîrê (en àrab Jazira) donen suport a unes 40 cooperatives de treballadores de tots dos cantons de la regió, Qamishlo i Hasakah. Una cooperativa (koperatif en kurd) sol incorporar entre 5 i 10 famílies. 23 es troben al cantó de Qamishlo, de les quals 13 són cooperatives agrícoles, que conreen 874 hectàrees de terreny. La resta de cooperatives treballen principalment en la fabricació i producció de roba o ofereixen serveis de costura. La situació varia força d’una regió a una altra: la regió de l’Eufrates, per exemple, té moltes menys cooperatives que Cizîrê .

Pel que fa a les cooperatives de dones treballadores establertes per Aboriya Jin, n’hi ha més de 50 a tot el Nord i Est de Síria comprenent el Kurdistan Sirià (Rojava) i les regions àrabs. 32 d’elles són cooperatives agrícoles (18 de les quals només es troben a la regió de Cizîrê. La resta de cooperatives són fleques, botigues de roba, restaurants o tallers de producció de conserves. Aproximadament 1.500 dones treballen en aquestes cooperatives, de les quals al voltant de 1.000 treballen en cooperatives agrícoles.
La responsable de cooperatives de Qamishlo

Leggi di più »

diumenge, 6 de juny de 2021

Un atac de drons turcs mata 3 civils al camp de refugiats kurds de l'ONU al nord de l'Iraq

Rashad Galali, diputat kurd de Makhmur, va dir que l'atac tenia com a objectiu "un jardí d'infants a prop d'una escola" al camp recolzat per les Nacions Unides que acull refugiats kurds de Turquia. "Tres civils van morir i dos van resultar ferits", va dir. A principis d’aquesta setmana, Erdogan va comparar Makhmur amb la regió de Mont Qandil al llarg de la frontera oriental de l’Iraq, on el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), té bases militars.

"El tema de Makhmur és tan important per a nosaltres com Qandil... perquè Makhmur s'ha convertit en la incubadora de Qandil ... i si no intervenim, la incubadora continuarà produint (lluitadors). "Si les Nacions Unides no netegen aquest districte, ens en farem càrrec en la nostra condició d'estat membre de l'ONU", va amenaçar Erdogan.

Les tropes turques han mantingut una xarxa de bases al nord de l’Iraq des de mitjans dels anys noranta sobre la base d’acords de seguretat pactats amb el règim del dictador Saddam Hussein.

L'ambaixadora dels EUA a l'ONU, Linda Thomas-Greenfield, va respondre a l'atac afirmant que: "He deixat clar als funcionaris turcs que qualsevol atac dirigit a civils al camp de refugiats de Makhmour seria una violació del dret internacional i humanitari. Avui estic profundament preocupada per la violència a prop del camp i faig una crida a totes les parts perquè respectin els drets dels refugiats."



Xocs entre Peshmerga i PKK

L'atac de drons de dissabte es va produir hores després de la mort de cinc peshmerga kurds iraquians en un enfrontament amb el PKK al districte de Mount Matin, al nord de la província de Dohuk, va dir un funcionari. El PKK, mitjançant el komutani de les HPG Haki Armanc,  ha negat absolutament tenir res a veure amb l'incident. El viceministre per a assumptes de peshmerga a la regió kurda autònoma de l'Iraq, va dir que dos combatents peshmerga també van resultar ferits en el xoc.

Leggi di più »

Operació dels peshmerga contra l'Estat Islàmic aquesta nit

Quan es feia fosc s'ha iniciat l’operació conjunta iraquiano-kurda amb les forces peshmerga contra l’IS (Estat Islàmic) a Germiyanê. Els Comandos especials de les Hêza Pêşmerge han estat recolzats per la Coalició Internacional de lluita contra l'IS. Sota ordre directa del comandant en cap de les forces armades iraquianes es va unir a les operacions entre les forces especials dels comandos i la CTS iraquiana, netejant els pobles de Palkana, Qorichai i Balaga de l'EI, operacions amb molt d'èxit. Molts vehicles de l'IS van ser destruïts. L'operatiu ha estat anunciat i comandant pel vice president del Govern Regional del Kurdistan Iraquià, Sheikh Jaafar Sheikh Mustafa. Fins a 13 coves de l'IS, 3 vehicles i una fàbrica de mines de control remot van ser destruïdes durant l'operació entre molts membres de l'IS morts encara per detallar. 


Leggi di più »

dissabte, 5 de juny de 2021

La guerrilla kurda mata 2 turcs a Bitlis

Dos membres de les forces de seguretat turques van morir durant els enfrontaments amb l'ala militar del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a la província de Bitlis, al sud-est, va anunciar dimecres el ministre de l'Interior del país. El ministre Suleyman Soylu va dir que un membre de la gendarmeria local i un guàrdia del poble van morir al districte de Tatvan, a la província de Bitlis, durant els enfrontaments amb el PKK. Turquia està duent a terme l'operació Eren-11 a la zona. Quatre membres de les forces de seguretat turques van resultar ferits en l'emboscada.

Leggi di più »

Celebrades les primeres manifestacions convocades per demanar l'oficialitat de la llengua kurda a Turquia

Ahir es va celebrar a Wan i a Cizre les primeres de les tresjornades de  manifestacions convocades per demanar l'oficialitat de la llengua kurda a Turquia. Fins a 23.000 persones han signat la petició a aquest efecte. Les forces de seguretat turques del districte de Cizre, a la província de Sirnak, van evitar que els polítics i activistes es reunissin a l’emblemàtic parc Birca Belek. Tot i això, això no els va impedir reunir-se davant l'oficina de HDP a Cizre. Badir Demir, un dels organitzadors de l'esdeveniment, va dir a Rudaw que no se'ls permetia celebrar l'esdeveniment tal com estava previst "perquè els funcionaris de la província no ho tolerarien".



Wan a a fotografia superior, Cizre a la segona
 
La Xarxa de Llengua i Cultura Kurda (Tora Ziman û Çanda Kurdî / Kürt Dil ve Kültür Ağı) convoca les concentracions a les províncies orientals d'Amed, Wan i  Şirnex (Diyarbakır, Van i Şırnak), de majoria kurdes. Les mateixes són part de la petició llançada per la Xarxa de Llengua i Cultura Kurda el 22 de febrer amb el lema "Fer del kurd l’idioma oficial i educatiu a Turquia".

La propera serà a Amed i  se celebrarà el 7 de juny de 2021. Segons la primera frase de l'article 3 de la Constitució de Turquia, "l'Estat de Turquia, amb el seu territori i la seva nació, és una entitat indivisible i la seva llengua és el turc". L'article 4 també estableix que "la disposició de l'article 1 relativa a la forma de ser l'Estat com a República, les característiques de la República a l'article 2 i les disposicions de l'article 3 no es modificaran ni es proposarà la seva modificació".

  

Kampanyaya îmzeyan a bo zimanê Kurdî (Campanya per fer del kurd una llengua oficial a Turquia) de Platforma Zimanê Kurdî (Plataforma per la llengua kurda).

 

Leggi di più »

Una popular actriu turca, jutjada per criticar l'alliberament d'un soldat acusat de violar regularment una kurda que es va suïcidar

 

Una acusació redactada per un fiscal d'Ankara sol·licita una pena de presó de fins a dos anys per a Ezgi Mola, una popular actriu turca, acusada d'insults després d'haver fet un tuit a l'agost del 2020 sobre l'alliberament d'un antic soldat acusat de violar una jove kurda de 18 anys.

"Ofegueu-vos a la consciència que us ha permès alliberar aquest violador amb poca vida", va dir Mola en un tuit referint-se a Musa Orhan, que va quedar en llibertat pendent de judici després de sis dies entre reixes per un tribunal de Siirt el 26 d'agost de 2020, malgrat un informe forense confirmant que va violar İpek Er. La jove kurda de 18 anys, que va morir a un hospital el 18 d’agost de 2020, 33 dies després d’intentar treure's la vida, havia deixat una nota de suïcidi acusant Orhan de mantenir-la a casa durant 20 dies durant els quals ella la violava regularment.

L'advocat Mehmet Erkan Akkuş, que representa a Orhan, va presentar una denúncia penal contra Mola per haver trucat a Orhan, que s'enfronta a almenys 12 anys de presó acusat de violació, un "violador de baixa vida" a les xarxes socials. L'actriu serà jutjada al 31è Tribunal Penal de Primera Instància d'Ankara, segons informen els informes locals. Milers a Twitter van reaccionar amb ràbia davant el cas contra Mola, mitjançant l’etiqueta #YalnızDeğilsinEzgiMola (No estàs soal, Ezgi Mola).

"La rebel·lió d'Ezgi Mola és la rebel·lió de tothom que creu en la igualtat de gènere i que defensa la Convenció d'Istanbul", va dir Tunç Soyer, alcalde del municipi metropolità d'Ismir del Partit Popular Republicà (CHP) de l'oposició principal. El president Recep Tayyip Erdoğan, islamista, el 20 de març va provocar indignació a Turquia i la comunitat internacional després de retirar el país del Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, més conegut com el Conveni d’Istanbul, un acord internacional dissenyat per protegir els drets de les dones i prevenir la violència domèstica a les societats.

Els feminicidis i la violència contra les dones són greus problemes a Turquia, on les dones són assassinades, violades o apallissades cada dia. Les polítiques del govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) que protegeixen els homes concedint-los la impunitat és la causa principal de la situació, diuen els crítics.

A finals de maig, la ministra de Família i Serveis Socials, Derya Yanık, va rebre crítiques generalitzades a causa de les declaracions que suggereixen que el país ha experimentat "nivells tolerables" de violència domèstica durant la pandèmia del coronavirus mentre parlava amb membres d'un comitè que investiga la violència contra les dones.

Leggi di più »

divendres, 4 de juny de 2021

El president de l'Iraq denuncia Turquia per 'crims contra la humanitat i el medi ambient'

El kurd Barham Salih va dir ahir que la desforestació a les zones de la frontera de la regió del Kurdistan és un "delicte contra els humans i el medi ambient". "Tot i la invasió de la sobirania, la violència i el desplaçament de civils de casa seva, talar els boscos a Hirur, Batifa i les zones frontereres de la regió del Kurdistan és un delicte contra els humans i el medi ambient, que no és motiu de perdó".

"El nostre deure al govern federal i a la regió és cooperar per aturar aquesta violació i saqueig i fer que els criminals siguin responsables", va afegir. Dos legisladors kurds van dir aquesta setmana que l’exèrcit turc havia començat la desforestació i la tala a les zones de les zones frontereres de la regió del Kurdistan coneguda com a Bashur. 



Leggi di più »

Una de les comandants de les SDF alerta: "Quan mirem els preparatius de l'estat turc, podem dir que hi haurà un atac important"

 


Militant Çiya és una de les comandants de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) al front. La militar ha afirmat que els atacs de l'estat turc a la carretera M4 i els seus voltants han continuat des de fa molt de temps i que l'estat turc no compleix els acords d'alto el foc signats. "Quan mirem els preparatius de l'estat turc, podem dir que hi haurà un atac important. A Síria s'estan traçant noves fronteres amb blocs de formigó armat. Els enviaments d'armes prohibits es fan a l'àrea internacional. Les bases estan equipades amb un sistema de càmeres, radars i drons ".

Leggi di più »

dijous, 3 de juny de 2021

Fundació d'un nou moviment feminista a Ar-Raqqà, la que fou capital de l'Estat Islàmic a Síria

Fins a 150 dones van participar en la fundació de la Conferència de Dones Zenubiya el dia 1 de juny. La nova entitat feminista va ser creada a Ar-Raqqà, ciutat àrab de Síria i l'única capital de província que va ser conquerida per l'Estat Islàmic. La ciutat va ser subjugada pels fonamentalistes fins que foren expulsats per l'aliança de demòcrates àrabs i kurds de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF). La nova entitat va assegurar que : "Avui encarnem tots els components sirians per declarar l'aplec feminista de Zenobia com una coronació del nostre patrimoni de lluita i dels sacrificis fets per les dones".

Sota el lema "En la Lluita feminista, protegirem la nostra revolució i farem la pau", Maryam Ibraheem en nom de dones de Raqqà, Tabqa i Deir ez zor, que va dir: "La reunió indica el paper principal que juguen les dones a la societat i, després de quatre anys d'alliberament, les dones prenen la seva posició correcta a la societat, després que la noció de nació democràtica es posés en pràctica i ocupés el seu lloc en totes les associacions i organismes ".


Leggi di più »

dimecres, 2 de juny de 2021

La resistència fereix greument el president provincial del partit neofeixista turc MHP a Mardin


En una declaració escrita, el Comitè del Kurdistan del Halkların Birleşik Devrim Hareketini (HBDH, Moviment Revolucionari dels Pobles Units) va dir que "El president provincial del Milliyetçi Hareket Partisi (MHP) a Mardin, Ferhan Bozkuş, va ser castigat com a conseqüència de la nostra acció armada a la nit del 30 de maig de 2021. El membre del partit feixista que va resultar ferit greument va ser portat a l’hospital amb helicòpter sota setge policial ”.

"Estem enviant un missatge als mercenaris colonialistes feixistes AKP-MHP: aquests carrers estan tancats als colonitzadors. Han estat tancats a màfies, mercenaris islamistes, forces contra-guerrilleres i traïdors que van portar el partit feixista al Kurdistan Aquells que ataquen persones pobres, treballadors, periodistes i diputats del país, assetgen els edificis del partit i els cremen foc, ho haurien de saber. Els que ataquen els nostres companys que continuen la resistència de la vaga de fam a les presons, els que continuen la la conspiració aïllant el líder del poble kurd Abdullah Öçalan, i els que hi siguin socis, continuaran pagant el preu cada dia .

Aquells que ataquin les nostres zones guerrilleres sota el paraigua de l'OTAN haurien de saber que les forces de llibertat que van crear la campanya de l'1 de juny destruiran els atacs colonialistes i genocides d'avui, com ho van fer llavors. El poder de la revolució unida neix de la resistència del llegendari comandant Adil Bılıki, que va convertir l'impossible en possible.

Fem una crida a tots els pobles i joves treballadors de Turquia i el Kurdistan a participar i lluitar contra aquest sistema de persecució feixista ".

Per a saber-ne més:
- Neix l'HBDH, el front d'organitzacions revolucionaries contra la deriva autoritària del govern turc
En espanyol
- Primera acció militar d'envergadura de l'HDBH

- Atac a Ovacik (14.06.2016)

- Devrimci Komünarlar Partisi (Partit Revolucionari Comunista)

-HBDH, front d'organitzacions d'esquerra turques, assumeix vint atacs a Turquia (1.9.2019)

-HBDH destrueix un iot de luxe a Muğla i un camió de remolc policial a Istanbul (Setembre 2019)

- HBDH fa esclatar un camió turc amb material per Azaz en venjança per l'assassinat de Ceren Güneş (novembre 2019) 

Leggi di più »

dilluns, 31 de maig de 2021

El moviment nacional kurd convoca 3 manifestacions per "Fer del kurd l’idioma oficial i educatiu a Turquia"

 

La Xarxa de Llengua i Cultura Kurda (Tora Ziman û Çanda Kurdî / Kürt Dil ve Kültür Ağı) celebrarà concentracions a les províncies orientals d'Amed, Wan i  Şirnex (Diyarbakır, Van i Şırnak), de majoria kurdes. Les concentracions s’organitzaran com a part de la petició llançada per la Xarxa de Llengua i Cultura Kurda el 22 de febrer amb el lema "Fer del kurd l’idioma oficial i educatiu a Turquia".

En conseqüència, la primera concentració se celebrarà al Cizre de Şirnex amb les consignes "Fer de la llengua kurda la llengua oficial i educativa a Turquia" i "Que el segle XXI sigui el segle de la llengua kurda". Mentre que la concentració a la província de Wan se celebrarà el 4 de juny, la de la província d'Amed se celebrarà el 7 de juny de 2021.

Segons la primera frase de l'article 3 de la Constitució de Turquia, "l'Estat de Turquia, amb el seu territori i la seva nació, és una entitat indivisible i la seva llengua és el turc". L'article 4 també estableix que "la disposició de l'article 1 relativa a la forma de ser l'Estat com a República, les característiques de la República a l'article 2 i les disposicions de l'article 3 no es modificaran ni es proposarà la seva modificació".
  

Kampanyaya îmzeyan a bo zimanê Kurdî (Campanya per fer del kurd una llengua oficial a Turquia) de Platforma Zimanê Kurdî (Plataforma per la llengua kurda).




Leggi di più »

En 10 anys Turquia ha enviat colons a Efrîn i els kurds han passat de ser el 96 % al 25 %

El 18 de març de 2018, Turquia i els rebels recolzats per Turquia van ocupar l’enclavament kurd d’Efrîn. L'ocupació ha continuat enmig de les acusacions generalitzades de crims de guerra, incloent-hineteja ètnica, segrest per rescatar i violència masclista.

Vint-i-cinc organitzacions locals de la societat civil i de drets humans van dir que divendres només al voltant del 20 per cent de la població kurda original del nord de Síria, Efrîn, es queda a la regió tres anys després que Turquia i els seus grups armats aliats s'apoderessin de la zona.

Després de l'assalt a Efrîn, Turquia hi va instal·lar milers d'àrabs sirians que van ser desplaçats d'altres zones del país per ofensives dutes a terme pel règim de Bashar al-Assad. Això va alterar significativament la demografia d'Efrîn.

Els kurds constituïen el 96 per cent de la població d'Efrîn abans del 2011, però ara representen al voltant del 25 per cent, van llegir una declaració designada per 25 organitzacions i publicada per l'Organització de Drets Humans - Afrin-Síria (HRO). Va afegir que el 75% dels residents actuals són colons àrabs i turcmens.

Les organitzacions van acusar Ankara de canviar la "composició demogràfica" i la identitat kurda de la regió amb la incorporació de centenars de milers de colons. Van demanar a les Nacions Unides i a les principals potències que intervinguessin i "posessin fi a l'ocupació turca".



Leggi di più »

Turquia està talant massivament els arbres de la part del Kurdistan de l'Iraq que ha envaït

La diputada de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) ha denunciat que l'estat turc està talant els arbres a la regió kurda de l'Iraq. A la denúncia s'hi ha afegit Rêving Hirûri del Partit Democràtic del Kurdistan (Partiya Demokrat a Kurdistanê, PDK). Les forces turques s'han endinsat fins a 40 quilòmetres controlant actualment un centenar de poblacions del Kurdistan iraquià gràcies a la permissivitat del govern autònom del Kurdistan iraquià i, molt especialment del propi govern estatal de l'Iraq que, al capdavall, és qui controla l'espai aeri i les fronteres. El Kurdistan de l'Iraq és altament depenent de Turquia en termes econòmics ja que la majoria de les seves exportacions van o passen per la península anatòlica i rep més serveis de Turquia que de Bagdad.

El cosí del dirigent del PDK, Adham Barzani, ha alertat de l'error que suposa la connivència amb els turcs. "Quan Turquia envaeix un territori arreu, ja no marxa mai". Barzani ha demanat a Bagdad que comenci a limitar els moviments dels turcs. El PDK govern el Kurdistan iraquià en vèncer a les darreres eleccions. Tot i defensar la independència i haver celebrat un referèndum la reacció violenta de l'Iraq va provocar que aquesta resti congelada.




Leggi di più »

Estat Islàmic ha executat un ostatge kurd malgrat que la seva família havia pagat un rescat

 Jalal Baban era un policia kurd de Qara Tapa, a la vall de Diyala. Havia estat segrestat el novembre de 2019 quan conreava unes terres amb el seu cosí. La seva família havia pagat un rescat de 57.000 dòlars però l'Estat Islàmic va publicar un vídeo amb l'assassinat de l'agent dissabte 29 de maig.



Leggi di più »

diumenge, 30 de maig de 2021

Biden retalla el suport econòmic dels EUA a les Forces Democràtiques Sirianes, SDF

El pressupost de defensa del president dels Estats Units, Joe Biden, per al 2022, retallarà el finançament de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) que lluiten contra l’Estat Islàmic (IS) a Síria. Biden ha sol·licitat un total de 715.000 milions de dòlars en despesa en defensa per a l'any fiscal 2022, que ara ha de ser aprovat pel Congrés.

Dels 522 milions de dòlars finançats per combatre l’IS, 177 milions es destinaran a ajudar els “grups i individus sirians”, que inclou tant a les SDF com al grup de la milícia Maghawir al-Thawra. Els 345 milions de dòlars restants es destinaran a les forces de seguretat iraquianes. Aquesta xifra és inferior als 200 milions de dòlars de grups sirians, inclosos els SDF, rebuts el 2020.

Leggi di più »

El dirigent del partit parlamentari pro kurd Demirtaş condemnat a 2 anys i 6 mesos de presó per "dirigir-se" al fiscal

 



Un tribunal turc va condemnar divendres a Selahattin Demirtaş, antic copresident del Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles), a dos anys i sis mesos de presó per "dirigir-se a funcionaris" a causa de les seves crítiques a l'excap públic d'Ankara el fiscal Yüksel Kocaman.
Demirtaş havia criticat a Kocaman durant un judici a l'Alt Tribunal Penal d'Ankara quan va dir en la seva declaració de defensa: "No deixaré que ningú se'n surti, [li] li demanarem comptes".

Demirtaş va assistir en línia a la vista del divendres a l'Alt Tribunal Penal 25 d'Ankara i va dir que havia volgut dir que el fiscal seria retret a comptes davant d'un tribunal de justícia.Demirtaş ha estat empresonat a la presó d’Edirne des del 4 de novembre de 2016 per càrrecs de motivació política malgrat les sentències del Tribunal Constitucional de Turquia i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Leggi di più »

Un ecologista kurd condemnat a 4 anys de presó a l'Iran

Un activista ecologista kurd de Sanandaj que va ser arrestat per les forces de seguretat iranianes a principis de setembre del 2020 ha estat condemnat a presó. Khabat Mafakheri, un activista ecologista de Sanandaj, ha estat condemnat a 4 anys de presó suspesa per la Primera Oficina del Tribunal Revolucionari Islàmic Iranià a Sanandaj, acusat de formar part del Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK, Partit de la Vida Lliure del Kurdistan) . Khabat Mafakheri va ser arrestat pels serveis d’intel·ligència iranians a Sanandaj el dijous 4 de setembre de 2020.



Leggi di più »

dissabte, 29 de maig de 2021

2n Congrés del Partit Verd del Kurdistan

 



Establert el 12 de gener de 2013, el Partit Verd del Kurdistan (Partiya Kesk a Kurdistanê) va celebrar el seu primer congrés el 27 de maig de 2015. El seu 2n Congrés s'ha realitzat a Amûdê. Al Congrés s’hi van sumar membres del Consell Democràtic de Síria (MSD), el Moviment de la Societat Democràtica (Tev-Dem), la feminista Kongra Star, la Unió d’Intel·lectuals de la Regió de Jazira, el Consell de Dones Sirianes, l’Assemblea de les Famílies dels Màrtirs, el Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD)

150 delegats de tot el nord i l'est de Síria van assistir al congrés. Luqman Ehme (Ahmei), president del Partit Verd del Kurdistan, va subratllar la necessitat de cooperació i unitat del poble sirià del nord i de l'est i dels partits polítics nacionals per enfortir l'Administració autònoma.

Afirmant que Turquia va augmentar els atacs a la regió per trencar aquesta unitat, Ehme va dir: "L'estat turc intenta canviar l'estructura demogràfica de la regió i ha oprimit la gent des que va ocupar Afrin, Serekaniye i Girê Spi. De l'altra, de la mà, pretén ampliar els límits de l’ocupació amb els darrers atacs al Kurdistan del Sud. Aquests atacs tenen com a objectiu eliminar els èxits del poble kurd ".

El copresident del PYD, Enver Muslim, va dir que espera que els membres del Partit Verd del Kurdistan treballin en coordinació amb la resta de partits polítics de l’administració autònoma i es posicionin contra els atacs de Turquia contra el nord i l’est de Síria. Muslim va dir que l'Estat turc no va aconseguir els seus objectius a la regió i va afegir: "Turquia du a terme una guerra especial aplicant polítiques brutes com tallar el subministrament d'aigua i processar les persones que donaven suport a Kobani". Muslim també va esmentar les polítiques actuals dels governs de Damasc i va dir: "Han adoptat polítiques basades en la mort i la devastació. Malauradament, Damasc encara evita centrar-se en solucions polítiques a la crisi siriana".

                                                Luqman Ehme (Ahmei), president del Partit Verd del Kurdistan








Leggi di più »

Un kurd condemnat a 40 anys de presó a l'Iran per "moharebeh" (enemistat contra Déu)

Un ciutadà kurd del districte de Naghadeh de la província de l'Azerbaidjan Occidental (Urmiya) al Kurdistan iranià (Rojhilat) ha estat condemnat a 40 anys de presó pel poder judicial de la República Islàmica de l'Iran acusat de "moharebeh", enemistat contra Déu.

Seyyed Mohammad Hosseini, un pres polític empresonat per pertinença al Partit Demòcrata del Kurdistan de l'Iran (PDKI): La sentència va ser notificada oficialment pels funcionaris de la presó central de Naghadeh el dimarts 25 de maig de 2021.

Seyyed Mohammad Hosseini anteriorment era membre del Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran i havia tornat a Naghadeh el 2017 després de separar-se del partit i rebre una carta de dimissió. Seyyed Mohammad Hosseini, tot i rebre un salconduit dels serveis de seguretat iranians, va ser arrestat després de tornar després i ha estat detingut a la presó central de Naghadeh des de llavors sense que se li permetés marxar.



Leggi di più »

divendres, 28 de maig de 2021

Reunió de l'Organització Comunista del Kurdistan i el Partit Demòcrata del Kurdistan de l'Iran per tal de forjar la unitat dels partits nacionals kurds

 


L'Organització Comunista del Kurdistan va visitar el Partit Demòcrata del Kurdistan de l'Iran. El líder del PDKI, M. Hijri va encapçalar l'acollida dels convidats, va parlar de la situació de l'Iran, el Kurdistan i la zona i la necessitat d'unitat dels seus partits especialment en el nivell del Kurdistan a l'Iran amb un treball recent de coneixement i comprensió del país. "Incrementem les nostres col·laboracions perquè puguem tenir la possibilitat de canviar qualsevol dret de la nostra nació."Ambdues parts van plorar per reforçar les seves relacions

Leggi di più »

213 periodistes van ser processats durant els primers 4 mesos del 2021 a Turquia

213 periodistes van ser processats durant els primers 4 mesos del 2021 a la República de Turquia. Segons el primer informe sobre la llibertat d’expressió i "l’agenda de premsa d’expressió interrompuda", 20 periodistes van ser condemnats a 57 anys, 10 mesos de presó en total durant els primers quatre mesos d’aquest any. 

L'informe també afirma que "malgrat la promesa del president i governant de l'AKP, Recep Tayyip Erdoğan, que el 2021 seria un" any de reformes "i l'anunci del pla d'acció dels drets humans del govern, els dramàtics desenvolupaments que es van desenvolupar durant els primers mesos de l'any va demostrar que les expectatives de millora en matèria de drets humans i drets democràtics a Turquia probablement no es compliran aviat ".












 

Leggi di più »

dimecres, 26 de maig de 2021

Comunicat del Consell Democràtic de Síria: 'no hi haurà eleccions abans de la solució política d’acord amb les decisions internacionals, l’alliberament dels detinguts, el retorn dels desplaçats i la creació de nous fonaments per a un camí polític contra la tirania'

El Consell Democràtic de Síria ha anunciat reiteradament que no es preocupa per cap elecció que no assoleixi els objectius dels sirians a les seves vides, drets i presència política i que no faciliti cap procediment electoral que infringeixi el sentit de l’ONU. Resolució 2254


Tot i que vam intentar negociar amb les autoritats de Damasc per tal d’aconseguir avenços per construir un camí polític, això no s’ha aconseguit. Estava obstaculitzant el consens i la continuació de les reunions, i el seu objectiu era imposar la seva visió sense tenir en compte els drets humans,i segons aquesta posició, considerem que els extremistes del règim i l'oposició són responsables de tots els delictes contra el poble sirià i d'obstaculitzar les negociacions per a una solució política negociada d'acord amb la Resolució 2254 del Consell de Seguretat, que s'estipula per formar una transició òrgan de govern, un entorn segur i una nova constitució per al país sobre la base de la qual les eleccions es basen en la transparència i la supervisió internacional i les garanties de resultats aconseguides treball continuat per resoldre la dura crisi que tothom ha patit.


Som membres del Consell Democràtic de Síria que afirmem que no formarem part del procés d’eleccions presidencials i que no hi participarem, i la nostra postura és manté en que no hi haurà eleccions abans de la solució política d’acord amb les decisions internacionals, l’alliberament dels detinguts, el retorn dels desplaçats i la creació de nous fonaments per a un camí polític contra la tirania i el control de les forces polítiques, i hauria de ser en un ambient democràtic pluralista que reconegui els drets dels components sirians. igualment, sense discriminació ni exclusió.


Leggi di più »

divendres, 21 de maig de 2021

Combats entre la guerrilla kurda i les forces d'ocupació iranianes amb 7 morts inclòs un comandant del règim teocràtic i 3 agents de l'Etlaat


 El Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê/Hîzbî Dêmukratî Kurdistanî Êran (PDKI, HDKA) ha confirmat els combats entre les forces peshmerga del Kurdistan i els serveis paramilitars i d’intel·ligència de Iran. En un xoc a la carretera principal que uneix les ciutats kurdes de Mahabad i Bokan, van morir 3 agents de l’Etlaat* i 2 membres de l’IRGC (Cos de Guàrdia Revolucionària Islàmica, considerada terrorista per diversos estats i braç armat del règim teocràtic xiïta. Entre els morts de les forces ocupants hi ha inclòs un comandant.

Els dos milicians caiguts en combat són Enwer Nasiri i Sohrab Khedirpor. Hi ha hagut enfrontaments intermitents entre la resistència kurda del PDKI i l’IRGC. L'11 de maig, sis persones van morir en enfrontaments entre les dues parts a Salmas, província de l'Azerbaidjan occidental a l'Iran. Simultàniament el PDKI ha mostrat imatges de peshmerga ahir a la nit a la ciutat de Baneh on van esquivar les xarxes repressives perses.

* El Ministeri d'Intel·ligència iranià, anomenat Etelaat

Leggi di più »

Pànic a l'exèrcit turc per dos nous atacs amb drons de la resistència kurda

 

 

Aquesta nit s'han produït dos atacs més amb drons dirigits a instal·lacions militars turques a Elîh i  (Batman i Siknak en turc) aquesta nit. A Elîh (vídeo superior) ha estat atacat un aeroport militar i a Şirnex una comissaria de la gendarmeria (vídeo inferior). Fa dos dies es va apuntar a la base militar ocupant a Amed i les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG), l’ala militar del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), van reclamar la responsabilitat de l’atac de drons. El salt qualitatiu de la resistència armada implica ara atacs per sorpresa, a zones urbanes on el control militar és més complexe i la disputa de l'espai aeri fins ara d'hegemonia ocupant. 





Leggi di più »

dijous, 20 de maig de 2021

La guerrilla kurda es declara responsable de l'audaç atac amb drons contra una base turca a Amed

L'atac no va causar cap víctima. La secció militar del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG), va anunciar ahir que havia dut a terme un atac aeri contra una base militar turca clau a la província sud-est de Diyarbakir (Amed) durant la nit. El PKK va dir que havia dut a terme una acció "reeixida" contra la vuitena base a reacció d'Amed (en turc Diyarbaki)r a primera hora del dimecres, i va afegir que "va tenir un gran impacte i va produir resultats". Van dir que més detalls es revelaran més endavant.

Les autoritats turques van confirmar l'atac, dient que no va causar cap víctima. El ministre de l'Interior turc, Suleyman Soylu, va dir en un tuit que un "intent d'atac" es va dur a terme en una base militar per dos avions model dron "que van ser neutralitzats". L'oficina del governador d'Amed va admetre més tard l'atac a la base, dient que es va fer amb un avió "que va ser enderrocat" per les forces turques.

Leggi di più »

dimecres, 19 de maig de 2021

La minoria yezidi d'Efrîn sotmesa a un genocidi sistemàtic pels islamistes turcs: "Ens imposen del vel a les dones, obliguen a parlar en àrab i aprendre la llengua turca"

La co presidenta de la Unió Yezidi del Cantó d'Efrîn, Suad Hesso, ha confirmat que els pobles yezidi d'Efrîn ocupada han estat sotmesos als processos de canvi demogràfic i genocidi ètnic sistemàtic per l'ocupació turca i els seus mercenaris. Hesso ha fe una crida a tots els kurds i als Comunitat yezidi en particular per revoltar-se contra l'ocupació turca. "Entre la sèrie de crims comesos per Turquia i els seus mercenaris contra la comunitat yezidi a Efrîn hi havia la imposició del vel a les dones i obligar-les a parlar en àrab i aprendre la llengua turca. Turquia treballa per aconseguir a Efrîn el que l'Estat Islàmic no va poder aconseguir a Şengal". 





Leggi di più »