dimarts, 30 d’abril del 2019

El caricaturista Musa Kart condemnat a 4 anys de presó pels tribunals turcs d'Erdogan

El guanyador del Premi Internacional de Dibuix de Premsa de 2018, Musa Kart va ser sentenciat per un tribunal turc a tres anys i nou mesos de presó per "complicitat en el terrorisme".
Hauria de ser empresonat a Silivri, la presó d’alta seguretat als afores d’Istanbul, on Abdulkadir Masharipov, assassí de la discoteca de Reina, va assassinar 39 persones la nit del 31 de desembre. Musa Kart, de 64 anys, no va matar a ningú. Virtuós del llapis, va rebre el 2018 el Premi Internacional de Dibuix de Premsa, atorgat per la Fundació Cartooning for Peace. El mateix any, els tribunals turcs el van condemnar a tres anys i a nou mesos de presó per "complicitat en el terrorisme". Al seu costat d'ell, tretze altres empleats de Cumhuriyet - periodistes, administradors, advocats, dibuixants - van ser declarats culpables a l'abril de 2018.


Leggi di più »

diumenge, 28 d’abril del 2019

El guanyador de les eleccions a l'Iraq reclama que els paramilitars iranians es retirin de Síria

Muqtada al-Sadr, que lidera el bloc més ampli del parlament iraquià, va emetre l'avís ja que Bagdad tracta d'equilibrar les relacions entre els rivals regionals de l'Iran i l'Aràbia Saudita i navegar per la confrontació creixent entre l'Iran i els Estats Units. Sadr va fer un total de deu suggeriments al govern iraquià amb l'objectiu d'evitar la participació en conflictes regionals, incloent "la retirada de grups iraquians afiliats a Hashd al-Shaabi i altres de Síria i retornar-los a l'Iraq sense demora immediatament".

Hashd al-Shaabi, xarxa paramilitar iraquià establerta per lluitar contra l'Estat islàmic (IS), hauria de retirar-se de Síria perquè l'Iraq no es poguessin enfrontar a un conflicte entre l'Iran i els EUA i Israel, va dir dissabte el clergue Muqtada al-Sadr. "Estic preocupat pel conflicte entre Iran i la unió bilateral [dels EUA i Israel] - la unió que és responsable de la fam de la gent pitjor i els humilia en el pretext del terrorisme", va dir Sadr a la declaració.

Hashd al-Shaabi es va establir el 2014 després que l'influent clergue de l'Iraq, el gran aiatol·là Ali al-Sistani, va emetre una fàtua demanant als iraquians que lluitessin contra Estat Islàmic, IS. Es va integrar oficialment a les Forces de Seguretat Iraquiana (ISF) el 2016, quan el parlament el va reconèixer com a Forces de Mobilització Populars (PMF).

A finals de 2017, diverses unitats d'Hashd van ser desplegades a Síria per donar suport a les forces de Bashar al-Assad, nomenat a dit pel seu pare i xiïta, en les lluites contra els grups de l’oposició i IS. Iran ha estat durant molt temps un important patró militar del règim d'Assad, desplegant milers de tropes i combatents de poder a Síria. Teheran insisteix que el seu personal a Síria és simplement com a assessors militars que no participen en el combat.

Leggi di più »

Comandant en cap de les SDF: Turquia és el principal obstacle per a qualsevol solució a Síria


El comandant en cap de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF), Mazlum Kobani, ha afirmat que Turquia és el principal obstacle per a qualsevol solució a Síria, destacant que no és possible arribar a una comprensió permanent amb Turquia sense resoldre el problema d’Efrîn i va dir que els fets de l'ocupació del cantó estan ocults a les reunions d'Astana i Sotxi.

En una entrevista a 'El Bayan' de Dubai, el militar kurd de Síria, creu que el govern turc cerca diversos canals, que coneixem prou bé, coordinar-se amb el govern central de Damasc, i espera avançar a normalitzar les relacions amb Damasc a costa del poble sirià, de tots els seus components al nord i est de Síria, i declarar públicament la necessitat per reactivar l’acord de seguretat d’Adana, que permeti l’entrada de tropes turques al territori sirià sempre que ho desitgin.

Però diem que la normalització de les relacions sobre la base de la lluita contra el component kurd a Síria, en virtut de l’acord d’Adana, no va beneficiar al règim de res, sinó va ser un dels principals motius de la crisi siriana i no beneficiarà pas al regim, en el futur, legitimar l’ocupació turca del territori sirià i enfortir les bandes terroristes que operen al territori sirià."

Leggi di più »

dissabte, 27 d’abril del 2019

La resistència kurda destrueix un vehicle blindat turc i mata 9 militars

HPG / YSA Star ha comunicat l'acció de sabotatge perpetrada per la guerrilla al districte de Mardin, concretament a  Ömerli contra vehicles blindats i tropes turques que van ser destruïts el 24 d'abril. "Tot i que el nombre de soldats morts no està exactament determinat, es considera que és de 9. Després d’aquesta acció, l’exèrcit ocupant turc va iniciar una operació a la zona. Com a resultat d’aquests bombardejos, "les nostres forces no van donar cap pèrdua". 


Leggi di più »

Amnistia Internacional viola drets humans i usa la policia per expulsar de forma violenta els kurds de l'oficina de Londres

Leggi di più »

divendres, 26 d’abril del 2019

Rússia dona per acabada "la fase militar del conflicte" a Síria

La fase militar del conflicte sirià ha finalitzat, va dir el general Valery Gerasimov, cap de l'estat major de les Forces Armades de Rússia, a la Conferència de Seguretat Internacional de Moscou, el 24 d'abril. “Actualment, s'ha acabat la fase militar del conflicte. Després de dos anys, amb el suport rus, es va prevenir el col·lapse de l’estat sirià, i la majoria del territori del país va tornar al control de les forces governamentals ”, va dir el comandant rus, segons Interfax.

El general Gerasimov va afegir que totes les condicions necessàries per a un acord polític i un procés de reconciliació a Síria han estat fixades. També va subratllar que no hi haurà més "operacions militars a gran escala" al país desgastat per la guerra. Rússia va començar a intervenir a Síria el 2015.

Leggi di più »

Jaish al Thuwar: Turquia es troba en una posició poc envejable a Síria




Ahmad al-Sultan 'Abu Arraj', comandant en cap adjunt de Jaish al Thuwar (JaT) o Exèrcit dels Revolucionaris, integrat a les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) considera que la presència turca a Síria és "difícil i vergonyosa". La ciutat d'Idlib està en agitació i lluita contínua entre els mercenaris present. Malgrat això Turquia es troba en una posició poc envejable, jugant a comprar entre el sistema rus S-400 i els avions de combat americans F-35. En el primer cas els acords entre Rússia i Turquia afavoreixen la permissivitat de Moscou envers els mercenaris pro turcs però alhora l'aviació russa i del règim ataquen Idlib. El milicià sirià destaca que la presència dels punts de control turcs desplegats a Idlib es limita a evitar que les faccions d'Idlib s'enfrontessin amb el règim, afirmant que reduiria l'escalada.
JaT considera que l’intent de Turquia de fusionar els mercenaris de Jabhat al-Nusra (antiga Al Qaida) amb els mercenaris de l’anomenat Exèrcit Nacional vol crear una estructura que pugui frustrar les SDF. Abu Arraj va destacar que tots aquests intents fallits augmentaran la determinació de SDF de seguir el camí cap al progrés i alliberar més àrees. Abu Arraj va parlar sobre la ciutat d’Efrîn. Segons la milícia siriana la resolució 2254 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 18 de desembre de 2015, sobre la resolució de l’alto el foc a Síria i un acord polític i exigeix ​​un alto el foc immediat contra qualsevol objectiu civil.


Leggi di più »

dimecres, 24 d’abril del 2019

Les SDF creen una brigada armènia en el 104 aniversari del genocidi armeni a mans dels turcs









La milícia cristiana armènia s'ha creat a l'est de Síria com a part de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF). El nom d'aquesta unitat és "Brigada del Màrtir Nubar Ozanyan" en homenatge a Nubar Oznayan (1), un comandant armeni del TIKKO (milícia comunista) assassinat durant la lluita contra l'Estat Islàmic a ar-Raqqà.

La brigada de Màrtir Nubar Ozanyan, ha anunciat el 24 d'abril que “Avui, en el 104è aniversari del genocidi armeni, estem orgullosos d'anunciar la fundació de la Brigada Màrtir Nubar Ozanyan, formada pels nens sobrevivents del genocidi que van començar a defensar-se. Com a fills del poble armeni, que van ser massacrats i exiliats al genocidi, avui ens reunim per defensar Rojava contra els atacs feixistes d’IS i de l’Estat turc i enfortir la revolució a Rojava. Basant-nos en la idea que un poble no té res si no té un exèrcit, vam formar una humil brigada per defensar el poble armeni i tots els pobles de Rojava.

Vam voler fer un pas per fer del 24 d’abril no només un monument commemoratiu al genocidi, sinó un dia de resistència contra els representants actuals del comitè feixista d’Unió i Progrés que van dur a terme el genocidi. Afavorits pel coneixement de que el genocidi que va succeir fa 104 anys avui continua amb formes diferents, vam formar la nostra força d'autodefensa contra tots els atacs d'opressió, tirania, massacres i assimilació.

La fundació de la nostra brigada ha de ser vista com una prova de que les idees i la lluita del camarada Ibrahim Kaypakkaya (2), que va parlar sobre el genocidi armeni quan ningú ho feia i que va despertar la flama el dia del genocidi, s'han mantingut vius. La fundació de la nostra brigada és també un pas cap a la realització dels somnis del comandant Nubar Ozanyan, martiritzat en la lluita contra el feixisme d’IS, que va ser alimentat pels imperialistes que són els enemics dels pobles del món. És un pas cap a l’organització de la força desorganitzada del poble armeni a Rojava i de defensar-los i de la revolució rojava.

Els pobles kurds, àrabs, sirians i assiris a la revolució de Rojava han format les seves organitzacions personals, brigades i regiments. És una necessitat que el poble armeni faci el mateix. Nosaltres, com la brigada de les màrtirs Nubar Ozanyan, sentim aquesta necessitat ardent i ens basem en els aspectes militars, ideològics, culturals i socials i en l'aprenentatge de la nostra llengua materna per no experimentar mai més un genocidi. Amb aquesta finalitat, organitzarem més i augmentarem la nostra autoorganització per fer créixer la nostra revolució."

___________________________________
(1) Orhan Bakırcıyan, Ozanyan era militant dell Türkiye Komünist Partisi / Marksist-Leninist (TKP/ML  una formació comunistamaoista  turca que combat a Rojava (Kurdistan de Síria) en suport a les YPG. La seva ala armada és el TIKKO. Türkiye İşçi Köylü Kurtuluş Ordusu (TIKKO, Exèrcit d'Alliberament de Treballadors i Camperol), que practica la guerra popular.

(2) Sobre Ibrahim Kaypakkaya veure 'Kurdistan, el poble del sol', de Jordi Vàzquez, publicat per Tigre de paper


Leggi di più »

Amal Clooney i Nadia Murad: "Fins ara cap persona no ha estat jutjada per crims d'esclavatge sexual contra les yazidis"

L’advocat pels drets humans, Amal Clooney, demana dimarts a la justícia a les víctimes d’una "epidèmia de violència sexual" en conflictes, especialment violacions i altres abusos perpetrats per extremistes de l’Estat Islàmic a Iraq i Síria. L'activista de drets va dir al Consell de Seguretat que si el cos més poderós de l'ONU no pot evitar la prevalença de violència sexual a tot el món, "almenys ha de ser castigada" i fer de la justícia una prioritat.

Clooney es va dirigir al consell juntament amb els premis Nobel de la Pau, Nadia Murad i el Dr. Denis Mukwege posa de manifest la necessitat de perseguir els perpetradors i ajudar els supervivents. Murad va denunciar que "Fins ara cap persona no ha estat jutjada per crims d'esclavatge sexual contra les yazidi". Però la resolució adoptada pel consell no va poder prendre accions significatives per l'abstenció de Rússia i la Xina.

Leggi di più »

dilluns, 22 d’abril del 2019

La resistència kurda mata 4 militars turcs a Hakkari en una emboscada


Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van matar a quatre soldats turcs i van ferir altres set a divendres a mitjanit a prop de la frontera amb la regió del Kurdistan, va reconèixer el Ministeri de Defensa de Turquia en un comunicat de premsa.

Els enfrontaments van sorgir durant l’operació de l’exèrcit turc contra el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) ), un grup armat que el país membre de l’OTAN va prohibir juntament amb els seus aliats occidentals per liderar una rebel·lió de quatre dècades contra l’estat turc sobre les demandes de kurdes d'educació, autogovern i drets culturals.

Les forces turques van ampliar l’abast de l’operació amb l’ajut d’atacs aeris i de morters a la regió muntanyosa coberta de neu de la província de Hakkari, va dir el ministeri, sense proporcionar més detalls.

Leggi di più »

Erdogan ataca a Macron por recibir y mostrar su apoyo a las YPG/YPJ


Macron recibió a las milicias kurdas de oposición en Siria y les da su apoyo. El presidente francés, Emmanuel Macron, recibió este viernes en París a una delegación de las Fuerzas Democráticas Sirias (SDF), a la que manifestó su apoyo para que continúen la lucha contra el Estado Islámico. En un comunicado, el Elíseo indicó que Macron "les ha asegurado la continuación del apoyo activo de Francia en la lucha contra Daesh (Estado Islámico por su acrónimo en árabe), que sigue representando una amenaza para la seguridad colectiva, y en particular en la gestión de los combatientes terroristas hechos prisioneros y sus familias".

Entre esos presos hay decenas de franceses que fueron a luchar a Siria e Irak con los grupos yihadistas, como el Estado Islámico, que ha sido desalojado totalmente de los territorios que controlaba, un proceso finalizado el mes pasado por la intervención en particular de las SDF.

Por ello, el presidente francés agradeció el papel que tuvo esa milicia kurda y subrayó la atención que Francia da a la estabilidad del noreste de Siria. A ese respecto, avanzó que habrá un respaldo financiero -que el Elíseo no cifró- para las necesidades humanitarias y la estabilidad socioeconómica de la población civil en Siria.

Y reiteró la posición de París en favor de una solución al conflicto en Siria que implique a "todos los componentes del pueblo sirio" y que sea "incluyente", la única a su parecer que puede garantizar la estabilidad y la integridad del país.

Todo ello ha irritado al presidente islamista turco, R.T. Erdogan. Su ministerio de exteriores ha acusado a París de "intentar dar legitimidad artificial a una organización terrorista y sus extensiones".


Leggi di più »

diumenge, 21 d’abril del 2019

Atacat el cap de l'oposició turca mentre assistia a un funeral d'un militar mort pel PKK

La campanya d'odi d'Erdogan cap a CHP ha donat els seus fruits avui a Ankara. El líder del Partit Republicà del Poble (CHP), centre esquerra nacionalista turca, ha estat atacat mentre assistia al funeral d'un militar turc mort per la resistència kurda fa uns dies. Kemal Kilicdaroglu no ha resultat ferit. El CHP va derrotar l'AKP d'Erdogan a les recents eleccions a Istanbul i, des de llavors, islamistes i neofeixistes han elevat el to dels atacs cap a Kemal Kilicdaroglu allunyant-los del debat polític al menyspreu.


Leggi di più »

dilluns, 15 d’abril del 2019

La històrica militant d'esquerres palestina, Leila Khaled, visita Leyla Güven

Laa icona de la resistència palestina d'esquerres Leila Khaled va visitar Leyla Güven que ha mantingut una vaga de fam durant 159 dies per exigir el final de l'aïllament del líder kurd, Abdullah Öcalan. Khaled va visitar Güven a la seva casa d’Amed / Diyarbakir el dilluns 15 d’abril.

Hi ha més de 7.000 presoners polítics kurds i milers de presoners polítics turcs, incloent-hi activistes polítics, periodistes, advocats i sindicalistes. Recentment, 18 advocats turcs van ser condemnats a 160 anys de presó col·lectivament per la seva tasca de defensa d’activistes polítics. Entre aquests presos polítics hi ha Ayse Duzkan, cofundadora de BDS Turquia i periodista i periodista feminista que ha continuat expressant la seva solidaritat amb presoners polítics palestins després d'haver estat empresonada. La mateixa Güven va ser acusada de "activitats terroristes" i va ser arrestada el 22 de gener de 2018 després d'oposició a l'ocupació i invasió militar de Turquia al nord-oest de Síria, inclosos els atacs contra les YPG.

La vaga de fam es va iniciar el 7 de novembre de 2018 dins del centre de detenció i Güven va continuar després del seu alliberament el gener de 2019. Güven va exigeix que Öcalan pugui rebre visites legals i familiars. Khaled va expressar que "Com més dura és la vaga de fam, més honorarà la lluita. Les persones i tots els amants de la llibertat del món respondran a les vostres accions."

Leggi di più »

diumenge, 14 d’abril del 2019

La policia turca assassina un jove a Amed, capital del Kurdistan del Nord


Les forces d'ocupació turques van assassinar un jove anomenat Recep Hantaş a la zona de Sümerbank a Amed (Diyarbakır) el divendres a la nit. El cos d'Hantaş va ser traslladat per primera vegada a l'Hospital de Formació i Recerca de Diyarbakır Gazi Yaşargil i posteriorment va ser enterrat al cementiri de Yeniköy.El cementiri va ser bloquejat per la policia i ningú ha estat autoritzat a assistir al funeral excepte per a la seva família. Hantaş, del llogaret de Kutluk, havia estat obligat a ser un informador policial de la policia abans de matar-lo.

Leggi di più »

Conferència sobre cultura Ahl-i Hakk reclama protecció al govern autònom kurd



La conferència sobre cultura i història dels Yarsan, va celebrar-se a l'Hotel Mem û Zîn de Süleymaniye. Un gran nombre d’erudits religiosos, individus i acadèmics van participar a la mateixa que va acabar amb una declaració final denunciant certa desprotecció i indicant que "Al Kurdistan, hi ha molts llocs sagrats de Kakeyis, tombes pertanyents als líders dels Kakais. El govern de la regió del Kurdistan no ha pres mesures per protegir aquests llocs sagrats." Els Ahl-i Hakk (Poble de la Veritat, en persa) són els seguidors de la religió anomenada yarsanisme. És tracta d'un culte místic i esotèric derivat de l'islam sufí. A l'Iraq se'ls coneix com a Kakais i a l'Iran com a Yarsanis. 


Per a saber-ne més:
Els Ahl-i-Hakk

Leggi di più »

dissabte, 13 d’abril del 2019

L'alcaldessa de París visita el Kurdistan iraquià

La regió del Kurdistan continua refugiant centenars de milers de desplaçats de comunitats minoritàries que es neguen a tornar citant la manca de seguretat, infraestructura i llocs de treball.

Anne Hidalgo, l'alcaldessa de París, va visitar divendres un campament a la zona de Sharya de la regió del Kurdistan iraquià. També es va reunir amb el governador de Duhok, Farhad Atrushi, i el pare dominicà Michael Najeeb. Hidalgo es va informar de les oportunitats educatives que s'oferia als nens del campament i va escoltar la música tradicional local.
Quan militants de l’Estat Islàmic (IS) van arrasar al nord d’Iraq, més de 216.000 persones de religió yezidi de Shengal van buscar refugi a la regió del Kurdistan, segons ACNUR. L’estiu de 2014, IS va matar de forma sumària un nombre desconegut d’homes, dones i nens yezidi. Es van raptar unes 6.417 dones i joves. Alguns han escapat o han pagat rescat de la seva llibertat. A principis de març d'aquest any, 3.371 han estat rescatats i el parador de 3.046 segueix sent desconegut, segons dades del govern autònom del Kurdistan.





Leggi di più »

divendres, 12 d’abril del 2019

La Junta Electoral de Turquia prohibeix alcaldes de l'HDP malgrat haver guanyat a les eleccions

La Junta Electoral turca (YSK) va decretar ahir que el control de les alcaldies correspondria a la llista que hagués quedat segona allà on hagués guanyat l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble). La decisió afecta, de moment, a quatre candidats que no podran assumir els seus càrrecs electes. Les alcaldies d'Edremit, Bagel, Tusba i Çaldiran, passaran a mans de l'AKP, Partit de la Justícia i el Desenvolupament. A Bagel l'HDP va aconseguir el 70 % dels vots fet que demostra com és de delirant la decisió d'una junta electoral manipulada. Ahir a la nit a la ciutat kurda de Qers (Kars) es va organitzar una protesta sota el lema 'Defensem la nostra voluntat'. A Wan el governador provincial ha prohibit les manifestacions durant set dies. La secretària general del partit demòcrata, Pervin Buldan, va destacar que la Junta Electoral "ja no és una institució independent".

Leggi di più »

Els partits kurds celebren la designació de les forces armades iranianes com a grup terrorista

El Centre de Cooperació dels Partits Polítics de Rojhilat, Kurdistan iranià, han expressat la seva satisfacció per la decisió dels EUA. En un comunicat publicat el 8 d'abril de 2019, el president Donald Trump va anunciar la decisió del govern nord-americà de designar el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC) com a grup terrorista. Així mateix va anunciar que es publicarien els detalls de les noves sancions contra aquesta organització terrorista.


Quaranta anys de retard

"Malgrat que l’IRGC hauria d’haver estat designat com a grup terrorista fa quaranta anys, la recent decisió dels Estats Units és un pas benvingut des del punt de vista de les nacions oprimides d’Iran i, en particular, del poble kurd, que han patit més els actes terroristes de l'IRGC. No hi ha dubte que l'IRGC és un grup terrorista que interfereix en gairebé tots els països de l'Orient Mitjà. Per tant, la designació de l'IRGC com a organització terrorista estrangera (FTO) per part dels Estats Units està asegurada" afirma el Centre.

Cinc partits treballant en comú

El Centre de cooperació dels partits polítics del Kurdistan iranià va posar-se en marxa l'any 2018 i és format per cinc partits kurds iranians que s'oposen al règim teocràtic islamista de Teheran per tal de coordinar millor les seves activitats. El Partit Democràtic del Kurdistan-Iran (KDP-I), el Partit Democràtic del Kurdistan iranià (PDKI) i dues faccions de Komala* el conformen. A ells cal sumar-los el partit Sazmani Xebat aliat al grup opositor iranià MEK.

IRGC, un historial de sang i terror

Els partits kurds recorden que l'IRGC és responsable d'assassinats i segrestos, i van bombardejar les seves bases a l'Iran i a la regió del Kurdistan. Assenyalant els assassinats dels líders de PDKI, Abdul Rahman Ghassemlou a Viena el 1989 i Sadiq Sharafkandi a Berlín el 1992, on el règim iranià està implicat com a clares mostres d'atemptats terroristes planificats i executats per l'IRGC.





* Komala-Party of Iranian Kurdistan i Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party.

Leggi di più »

dimecres, 10 d’abril del 2019

Atemptat islamista a ar-Raqqà amb 9 morts

Nou persones més han quedat ferides. Entre les víctimes mortals hi ha dos nens de 12 i 10 anys. Els islamistes han col·locat una mina a la part sud de la ciutat siriana que ha esclatat al pas d'un vehicle civil. Totes les víctimes són civils locals.

Leggi di più »

dilluns, 8 d’abril del 2019

Hêzên Rizgariya Efrîn mata 4 mercenaris pro turcs a Şêrawa

Hêzên Rizgariya Efrîn, o Forces d'Alliberament d'Efrîn, han anunciat que va matar un total de 4 mercenaris pro turcs a Şêra/Şêrawa en dues accions de sabotatge el dia 6 d'abril. En la primera atacant una base dels grups d'Erdogan amb llença coets on va finir un element i la segona en una emboscada contra un comboi de Furqat Sultan Murad. Com a resultat de l'acció 3 elements van ser morts i fins a set terroristes van resultar ferits.

Leggi di più »

diumenge, 7 d’abril del 2019

Atacat un centre cultural kurd prop de París










El Conseil Démocratique Kurde en France ha comunicat l'atac contra el Centre Démocratique Kurde d’Arnouville, a Val d’Oise, a una vintena de quilòmetres de la capital francesa. Fa menys d'un mes el restaurant kurd «Mala Bavo», fou atacat de forma similar per supremacistes turcs deixant pintades kurdòfobes. El CDKF apunta a elements immigrants turcs a l'estat francès que estan operant lliurement contra l'exili kurd.

Leggi di più »

dissabte, 6 d’abril del 2019

Mor un vuitè pres kurd en vaga de fam

El pres polític Mahsum Pamay, empresonat a la presó Elazığ T, va dur a terme una acció de sacrifici i va acabar la seva vida per protestar contra l'aïllament imposat al líder kurd, Abdullah Öcalan, segons va informar l'agència de notícies Firat.

L’administració penitenciària ha convocat la família Pamay i els ha informat de la mort del seu fill. El pres de 22 anys, nascuts al districte de Cizre de Şırnak al Kurdistan turc (Bakur), havia comunicat a la seva família durant una conversa telefònica dilluns passat que les pressions contra els presoners havien augmentat.

Des del llançament d’actuacions contra la vaga de fam que demanen la fi de l’aïllament contra Abdullah Öcalan, vuit persones, set d’elles preses polítiques a Turquia, han acabat les seves vides per protestar contra l’aïllament.

- Uğur Şakar (21 de febrer, Alemanya),

- Zülküf Gezen (17 de març, presó de tipus F Tekirdağ n º 2),

- Ayten Beçet (22 de març, presó tancat de les dones Gebze Type-M),

- Zehra Sağlam (24 de març, presó Oltu Type-T).

- Medya Çınar (25 de març, presó de Mardin tipus E)

- Yonca Akici (1 d'abril, presó de Şakran)


- Siraç Yüksek (2 d'abril, presó d'Osmaniye)


Leggi di più »

divendres, 5 d’abril del 2019

Erdogan manté a la presó un bebè d'un any greument malalt de càncer

Fins a 700 criatures són empresonades a Turquia acompanyant les seves mares segons ha denunciat l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble). En aquest cas Avşin Usanmaz, bebè de només un any, pateix càncer degeneratiu de cervell a la presó de Mardin on és amb la seva mare, militant de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble). Les condicions a les presons d'Erdogan són pèssimes i, recentment, s'ha denunciat el menjar de la presó de Gergerlioğlu per les seves condicions antihigièniques.

Leggi di più »

dijous, 4 d’abril del 2019

Partit de l'Esquerra suec: "Els kurds han defensat la nostra seguretat. Ara hem de respondre a la seva sol·licitud d’assistència amb els membres de l'IS a les seves mans"

El Partit de l'Esquerra (en suec Vänsterpartiet) va fer una clara defensa de la causa kurda durant una sessió al Parlament suec aquesta setmana. Es debatia sobre el futur dels ciutadans suecs que es van unir a Estat Islàmic i que ara estan a les mans de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF).Linda Westerlund Snecker, portaveu del partit d'esquerra, va dir: "Els kurds han defensat la nostra seguretat. Ara hem de respondre a la seva sol·licitud d’assistència amb els membres de l'Estat Islàmic a les seves mans. "

El primer ministre Stefan Löfven va afirmar que no ajudarien els ciutadans de l'Estat Islàmic  a tornar a Suècia i que haurien de tornar amb els seus propis mitjans per fer front a la justícia. En resum; que s'havien de quedar a Síria.

Leggi di più »

dimecres, 3 d’abril del 2019

Els Free Burma Rangers, l'ONG que està ajudant a Baghouz

L'entitat va ser fundada a Birmània en el marc de la guerra entre l'estat birmà i la minoria nacional karen, cristiana. Des de llavors ha ajudat les diferents nacions que pateixen el jou budista; shan, karen, arakan musulmans, kachin, karenni o naga. 

El 2014 aquesta organització d'inspiració cristiana va enviar la seva primera missió a l'exterior, concretament al Sudan. El 2015 va aterrar al Kurdistan on ha desenvolupat una enorme feina en especial a indrets on les ONG amb més renom simplement ni han fet aparició. Free Burma Rangers va ser present a Mossul quan es va llençar l'ofensiva contra la ciutat iraquiana i va ajudar a civils i combatents. 






Ara és l'única ONG que s'ha desplegat a Baghouz on està ajudant de forma diària, especialment mèdica, la població que surt de la ciutat ja siguin presoners de l'Estat Islàmic, les seves famílies o civils. Cal recordar que les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) consideren les famílies de membres de l'IS com a civils, no com a presoners.

Leggi di più »

dimarts, 2 d’abril del 2019

2.000 persones es manifesten a Florència en homenatge al Voluntari toscà de les YPG mort en combat






"La revolució és una flor que mai mor", "Lluitem per allò que estimem", "Tu ets la primera gota dels  serem tempesta" o "Aquesta és la flor del partidari que va morir per la llibertat" són algunes de les moltes pancartes que desfilaren per Lorenzo Orsetti, Orso Tekoser, que va morir a Síria.

La marxa per Lorenzo Orsetti va començar a dos quarts de cinc del diumenge 31 de març, de la plaça Leopoldo de Florència. Orsetti, que va néixer i viure a la ciutat, va marxar, fa un any i mig, com a Voluntari per lluitar amb les milícies kurdes de les YPG contra IS. El seu Batalló  va difondre la notícia de la mort de Lorenzo, de 33 anys el 18 de març, en els darrers combats a Baghouz.

La processó, precedida d'un minut de silenci, va començar amb els crits "Orso està viu i lluita amb nosaltres, les nostres idees mai moriran" i amb la lectura d'alguns dels escrits de Lorenzo. "Cada tempesta comença amb una sola gota. Intenta estar amb aquesta gota ", aquesta era la pancarta al capdavant de la processó, a la qual assistiren també el pare i la mare de Lorenzo, Alessandro i Annalisa.
Mes de dues mil persones, organitzades pel Comitè de Solidaritat de la Toscana pel Kurdistan amb suport de nombrosos grups com Potere al Popolo. Alessandro Orsetti. entre aplaudiments, va fer el següent discurs:
"Gràcies a tots en nom de la família d'Orso, m'agradaria començar amb una broma, el que significa que em sap greu que us hagueu perdut l’aniversari de Batistuta per haver vingut aquí, això diu molt sobre on quedar-se, si sou aquí, això significa que feu una elecció, que Lorenzo també havia fet. He de dir que em va agradar molt, malgrat tot el dolor i les preocupacions. Aquesta elecció de Lorenzo ens va fer realment orgullosos. Emfasitzo que Lorenzo no va anar a exportar Europa i la democràcia, sinó per aprendre de la població kurda, per participar en la seva revolució. Estic convençut que aquesta experiència li ha donat tant, com ho demostra els seus darrers escrits, i estic segur que hauria participat amb gust a la següent fase de reconstrucció. Per a nosaltres, ara, hi ha un buit, i tant que ho sentim, però espero que els estímuls que ens hagi donat siguin, el desig d'escollir, evitar compromisos, anar fins al final i també la tendresa que s'ha manifestat en tants moments. Espero que Lorenzo no faci una estàtua de si mateix o una foto adjunta a la paret, sinó que sigui una inspiració per a les nostres vides, perquè era partidari, prenia partit, era un home que seguia els seus valors. Gràcies a tots, gràcies ".

Leggi di più »

Mor la presa en vaga de fam Yonca Akici, és la sisena

Yonca Akici era a la presó de dones de Şakran des de feia quatre anys per la seva ideologia i militància política. El 29 de març va intentar posar fi a la seva vida per protestar contra l'aïllament contra el líder popular kurd, Abdullah Öcalan. Akici havia estat en vaga de fam des de l'1 de març i, finalment, ahir va perdre la vida a l'Hospital Estatal de Çiğli, on havia estat presa greument ferida. Després de l'autòpsia, el cos serà enviat a la ciutat kurda Ağrı per enterrar-lo. Els cossos de Zülküf Gezen, Ayten Beçet i Zehra Sağlam van ser retinguts pel règim turc i enterrats en silenci sense la participació de familiars i persones, mentre que només alguns membres de la família van poder assistir.

Declaració del PKK

El Comitè Executiu del PKK va fer una declaració sobre les accions de sacrifici a les presons dient: "La Gran Resistència a la Vaga de la Fam, que ha estat desenvolupada per la nostra gent a tot el món, ha assolit un nivell important per difondre's a tot el món. La resistència s'ha dut a terme amb el lema "Anem a trencar l’aïllament, destruïm el feixisme. Amb les eleccions locals del 31 de març, sembla que el col·lapse AKP-MHP esdevindrà més clar. Sens dubte, aquesta resistència té com a objectiu derrocar la mentalitat i la política genocida feixista, acabant amb el sistema de tortura i aïllament d'Imali és una resistència heroica i una resistència a la llibertat.


Per tant, és important i necessari entendre correctament la línia d'actuació i no dur a terme accions individuals. Hi ha algunes accions que no s'han de repetir. Aquestes són les accions dels camarades Zülküf, Uğur i Ayten. Creiem que tots els camarades de les presons actuaran amb aquesta consciència, no pas individualment, sinó de manera organitzada. "

Des de la posada en marxa d’actuacions contra la vaga de fam que demanen la fi de l’aïllament contra Abdullah Öcalan, sis persones han perdut la vida, cinc d’ells a presó (un home i tres presoneres) i un exiliat a Alemanya. Es tracta, doncs, de la sisena mort en la protesta de l'aïllament. Les altres persones que van acabar les seves vides són:

- Uğur Şakar (21 de febrer, Alemanya),

- Zülküf Gezen (17 de març, presó de tipus F Tekirdağ n º 2),

- Ayten Beçet (22 de març, presó tancat de les dones Gebze Type-M),

- Zehra Sağlam (24 de març, presó Oltu Type-T).

- Medya Çınar (25 de març, presó de Mardin tipus E)

- Yonca Akici (1 d'abril, presó de Şakran)



Leggi di più »