No és un final, sinó un començament: cap a un nou paradigma polític i social. El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) va celebrar el seu 12è i últim congrés del 5 al 7 de maig, anunciant la fi de la lluita armada. Al congrés, els líders del PKK van emfatitzar que això no era un final, sinó un nou començament.
Murat Karayilan, al centre
El PKK va celebrar el seu congrés fundacional el 27 de novembre de 1978 al poble de Fis, situat al districte de Lice de la ciutat d'Amed (Diyarbakir), Kurdistan, amb la participació de només 22 persones.
De l'exili a la llibertat: del camp palestí a les muntanyes kurdes
El seu segon congrés va tenir lloc del 20 al 25 d'agost de 1982, en un campament del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP), situat a la frontera siriojordana, amb la participació de 65 delegats.
La decisió important d'aquest congrés va ser "sortir de l'estat de refugiats" i tornar al país per iniciar la lluita guerrillera.
El tercer congrés del PKK es va celebrar del 25 al 30 d'octubre de 1986 al campament de Helweh, al Líban. Després de la primera acció armada llançada el 15 d'agost de 1984 contra l'estat turc, aquest congrés va decidir crear un exèrcit declarant la formació de l'Exèrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan (Artêşa Rizgariya Gelê Kurd – ARGK).
A partir del quart congrés, totes les assemblees van tenir lloc a les muntanyes del Kurdistan.
Ja al 9è Congrés de l'any 2000, el PKK va començar a canviar el seu paradigma, i l'últim Congrés es va convocar sota el nom de "Congrés per a la Construcció d'una Societat Democràtica i la Pau".
De l'opressió a la dignitat recuperada: el despertar d'un poble
Des del primer congrés amb unes poques persones fins avui, el PKK s'ha convertit en un moviment de masses que aplega milions de persones. Va anar més enllà de les fronteres del Kurdistan i va permetre als kurds recuperar el reconeixement, la identitat i la dignitat a nivell internacional. La política de negació i aniquilació duta a terme per l'estat turc va ser derrotada per aquesta resistència sense precedents.
Els kurds s'han convertit en actors clau a l'Orient Mitjà i en una poderosa font d'inspiració per a les lluites revolucionàries i socials a tot el món.
Reinventant la lluita: una revolució més enllà de les armes
Però, què es va dir en aquest darrer congrés?
La decisió de dissoldre's i desarmar-se és realment un final o marca l'inici d'una nova fase de lluita?
Aquestes són algunes de les intervencions dels líders de l'organització:
Duran Kalkan, membre del Comitè Executiu del PKK:
- És clar que no és un final. Amb aquesta conclusió, es pretén obrir el camí a nous inicis. Volem oferir oportunitats i possibilitats per a nous inicis.
- El líder Apo diu: "El PKK ha complert el seu paper aquí." Va ser un moviment per treure a la llum la realitat kurda, per trencar la negació i l'aniquilació. Va complir aquest paper amb la lluita lliurada als anys setanta i vuitanta, i amb la Revolució Nacional del Renaixement de principis dels anys noranta. Així va complir amb èxit el seu paper històric.
- Sempre hem frustrat, trencat i ineficaç els seus atacs planificats destinats a aixafar-nos, aniquilar-nos i liquidar-nos. Sobre aquesta base, hem agreujat encara més la crisi i el caos del sistema colonial i genocida. Conjuntament amb altres factors, l'estructura de poder turca es va veure obligada, una vegada més, a trucar a la porta del líder Apo.
- Aquest congrés, sí, s'assembla al primer congrés. Però com? Hi havia un gran desig d'un nou començament allà. Aquí, hi ha un gran desig de concloure aquest inici a nivell històric. Però no és un final total. És un tancament que pretén obrir el camí a nous inicis i nous fonaments, amb molta més força i ambició que quan es va fundar el PKK.
- En posar fi a la marxa del Moviment Apoista sota la identitat de 47 anys del PKK, es pretén aplanar el camí per a un desenvolupament més eficaç i actiu de la línia de la societat democràtica Apo, la línia de la llibertat i la democràcia, la línia de la civilització democràtica amb nous mètodes, formes organitzatives i estratègies.
- Per descomptat, es posarà més èmfasi en la política democràtica. Les organitzacions de dones i joves, el treball ideològic tindrà un paper més important. Intentarem desenvolupar aquest tipus d'organització i lluita. Tots els oprimits, dones, joves, treballadors, pobles, hi diran la seva...
Besê Hozat, copresidenta del Consell Executiu de KCK: "Estem escrivint una nova història. La història es tornarà a posar dempeus, i nosaltres en serem pioners. Serà la història de la llibertat dels pobles la que s'escriurà. El PKK, és clar, va jugar el seu paper. Sobretot, va fer història de debò. Va crear valors i significats immensos. No només per al poble kurd i per a les dones, sinó per a tota la humanitat. Va generar enormes valors i significats que ara pertanyen a la història. En aquest sentit, va deixar un llegat.Ara desenvoluparem aquest nou procés basant-nos en aquest gran llegat.
Murat Karayılan, membre del Comitè Executiu del PKK:
- Aquesta crida i aquest procés (la crida llançada per Abdullah Öcalan el 21 de febrer) marquen l'inici d'una nova era. Aquesta crida té un paper històric no només per al Kurdistan, sinó per a tota la humanitat. Ara va més enllà de les fronteres del Kurdistan. Perquè la modernitat democràtica triomfi sobre la modernitat capitalista, hem d'abandonar les cadenes que només ressonaven al Kurdistan i que avui ens frenen.
- És evident que en el nostre temps, la creació d'un paradigma ampli, de socialisme societal, ja no es pot aconseguir per la força de les armes com en el passat. Sí, entenem i som ben conscients dels canvis que s'esdevindran. Com també va assenyalar el líder Apo, la vida del PKK va acabar a la dècada del 1990. (Des de llavors, el PKK ha declarat nombrosos altos el foc i ha llançat iniciatives de pau, però han estat sabotejades cada vegada per l'estat turc.)
- Aquest moviment ha demostrat que és invencible, i aquest poble també és invencible. Aquest poble, sota el lideratge del líder Apo, també està disposat a la pau. Està realment disposat a establir la pau interior. Per tant, l'actitud de l'estat s'ha d'adaptar en conseqüència. L'enfocament que diu: "Ho eliminarem per la força de les armes, ja s'ha acabat, l'hem debilitat fins al punt que ja no pot lluitar, aconseguirem el nostre objectiu amb operacions i atacs" no és un enfocament de solució, ni és correcte.
- La guerrilla podia, si calia, continuar la lluita amb els mètodes de l'època i demostrar una vegada més la seva invencibilitat. Però, tal com va expressar el líder Apo, aquells dies ja s'han acabat. Per això cal un canvi, i hi creiem. Creiem que hem de posar fi a l'estratègia de la lluita armada.
- No és un final, sinó un principi. Aquest és un nou començament per a la llibertat, per al moviment Apocu, per al nostre poble i per als pobles de la regió. És una nova era. Així és com ho hem de veure i abordar.
