Cinc atacs iranians, el darrer aquest mateix matí contra una seu del PDKI, han tingut com a objectiu grups d'oposició kurds a la Regió del Kurdistan iraquià, deixant un ferit, enmig dels continus atacs de represàlia iranians després de l'assassinat del seu líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei.
"Es van sentir dues grans explosions a Koya, a la regió del Kurdistan, i a les zones properes, prop de les bases dels partits d'oposició kurds iranians. No s'han reportat víctimes ni danys materials, i la investigació està en marxa", va dir l'alcalde del districte de Koya, Tariq Haydari. Els atacs a Koya van tenir com a objectiu una base pertanyent al Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (KDPI), mentre que altres informes suggereixen que un atac separat amb dron va tenir com a objectiu la base del Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK) a la zona de Pirde d'Erbil. Ambdós atacs van ser interceptats per sistemes de defensa aèria i no van causar cap baixa.
Mentrestant, la província de Sulaimani, a la regió del Kurdistan, va ser testimoni de dos atacs separats contra bases dels grups d'oposició kurds iranians. Un míssil i un dron suïcida van impactar el grup de Komala a la zona de Zirgwez de Sulaimani, amb un ferit reportat, mentre que un altre dron suïcida va atacar la ciutat de Surdash, que va ser detectada i destruïda a l'aire sense impactar el seu objectiu.
L'ofensiva va tenir lloc simultàniament amb diversos forts esclats prop de l'aeroport internacional d'Hewlêr/Erbil, mentre els sistemes de defensa antiaèria interceptaven els projectils. L'aeroport allotja tropes nord-americanes estacionades a Erbil i ha estat objectiu de repetids atacs iranians des de l'esclat de la guerra. Diumenge al matí, el Cos de Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC) de l'Iran va emetre un avís als "elements separatistes" (la mateixa nomenclaura que fa servir el xà de Pèrsia Pahlavi exiliat als EUA), dient que qualsevol mobilització conduiria a la seva "destrucció total". El PAK va anunciar dissabte que les seves forces havien participat en enfrontaments contra l'IRGC a la província de Kermanshah, a l'oest de l'Iran (Rojhelat).
EUA i Israel van llançar dissabte al matí una ofensiva militar a gran escala a tot l'Iran. Els atacs han matat Khamenei, a més de diversos altres alts funcionaris iranians. L'ofensiva va arribar després de mesos de tensions creixents entre ambdues parts. El cap de seguretat de l'Iran, Ali Larijani, va dir diumenge que els Estats Units i Israel han «encès el cor de la nació iraniana», després que Khamenei fos assassinat en un atac aeri conjunt entre els EUA i Israel el dia anterior, prometent que Teheran colpejarà els seus enemics «amb una força mai vista abans». Cinc grups d'oposició kurds iranians van anunciar fa una setmana una coalició conjunta, prometent enderrocar la República Islàmica, fer realitat el dret del poble kurd a l'autodeterminació i establir un sistema polític democràtic. Els partits dissidents, molts dels quals tenen la seva base a la Regió del Kurdistan, han estat durant molt de temps objectius militars per a l'Iran, fet que ha generat preocupacions del Govern Regional del Kurdistan (KRG) sobre la seguretat de la regió.
El 2023, l'Iraq i l'Iran van signar un acord de seguretat pel qual Bagdad es comprometia a desarmar i reubicar aquests grups d'oposició kurda iraniana de les zones frontereres, després de reiterades advertències de Teheran.
Qui és qui a la resistència kurda a Iran?
PDKI
El primer partit kurd d’Iran es va funda l’any 1945 com a
Partî Dêmokiratî Kurdistanî Êran o Democratic Party of Iranian Kurdistan (PDKI). Aquesta formació existeix avui encara i és la principal del moviment kurd iranià. La dirigeix Mustafa Hijri. Té un programa federalista i socialdemòcrata. Del PDKI n’han sorgit dues altres formacions. Els anys vuitanta es va escindir el PDKI-Revolutionary Leadership que s’aliaria al partit rival del DPKI: el Komala, per reintegrar-se al PDKI l'any 1997. Més recentment, l'any 2006, diferències personals pel lideratge van provocar l’escissió del
Kurdistan Democratic Party-Iran (KDP-I) de Khalid Aziz qui
fins l'any 2016 va mantenir una enemistat amb el partit matriu. Aquell any, però, van reprendre contactes. El 21 d'agost de 2022 les dues faccions del PDKI (PDKI i KDPI) es van
reunificar després de 16 anys de divisió.
Els tres (quatre) Komala
Komala és la formació comunista dels kurds iranians. Aquesta ha quedat dividida en tres (en realitat quatre) faccions enfrontades. Komala significa, en kurd, Societat, Comitè o Grup. Aquesta formació té el seu origen l'any 1967 quan suposadament és fundat clandestinament a Marivan (Iran). No és fins el 1979 quan fa la seva aparició pública atraient nombrosos joves kurds amb el seu programa marxista-leninista de base maoista. Abandona el maoisme dos anys més tard centrar-se en el treball urbà i fusionar-se amb grups comunistes iranians. Així el Komala esdevé
Kurdish Organization of the CPI (Communist Party of Iran). Durant uns anys durà a terme una guerra constant contra el principal partit kurd de l'Iran, el PDKI, a qui acusa de burgès. Durant els anys noranta marxen els militants oposats a la reivindicació nacional kurda i l'any 2000 pateix la primera escissió. El llarg procés de ruptures dona lloc a tres Komala:
Després de la supressió dels líders reformistes dins del Partit Democràtic el 1967-1968 i influenciat pel moviment estudiantil del maig de 1968 a França, es va formar un moviment estudiantil kurd a les universitats iranianes, especialment a Teheran i Tabriz. Inicialment sense nom, va celebrar el seu primer congrés després de la Revolució de 1979 i va establir un partit marxista d'esquerres anomenat Komala - Organització Revolucionària dels Treballadors del Kurdistan Iranià. Sota el lideratge carismàtic de Foad Mostafa Soltani, un expres polític i ideòleg clau, Komala va guanyar popularitat ràpidament i es va convertir en una influència comparable al PDKI, fins i tot després que Soltani fos assassinat el seu primer any.
El 1983, Komala es va fusionar amb altres grups d'esquerresperses per formar el Partit Comunista de l'Iran, i Komala es va convertir en la seva Organització del Kurdistan, Organització Komala-Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran (actualment dirigida per Ibrahim Alizadeh). Com el PDKI, Komala va patir assassinats i pèrdues militars per part de la República Islàmica. El seu bastió es trobava principalment al Kurdistan central-oriental, especialment al voltant de Sanandaj i Marivan.
Després de 1988, Komala i el Partit Comunista de l'Iran es van retirar al Kurdistan iraquià, i les seves activitats a Rojhilat van disminuir significativament.
El 1991, després de la marxa de Mansoor Hekmat i la seva facció, que va formar el Partit Comunista Obrer, el Partit Comunista de l'Iran va experimentar la seva primera gran divisió. Van seguir més divisions. L'any 2000, un membre fundador es va dividir i va formar el Partit Kurdistan Komala de l'Iran. El 2007, una altra divisió liderada per Omar Ilkhanizadeh va crear el Partit Kurdistan Komala (Komala - Treballadors del Kurdistan). El novembre de 2022, enmig de la revolta de "Dona, Vida, Llibertat", dues faccions es van reunificar sota el nom de Partit Kurdistan Komala de l'Iran, dirigit per Abdullah Mohtadi. Tanmateix, després de set mesos, una facció liderada per Reza Kaabi es va retirar i va reviure Komala - Treballadors del Kurdistan. A més, el 2022, durant el 18è Congrés de Komala (Organització del Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran), la facció Salah Mazouji es va dividir, donant lloc a dos partits comunistes paral·lels de l'Iran i dues organitzacions Komala amb noms, logotips i històries idèntics.
Actualment, quatre organitzacions polítiques operen sota el nom de Komala a Rojhelat, i la gent les distingeix principalment pels noms dels seus líders. Aquestes divisions han fragmentat la força general de Komala. Totes les faccions de Komala defensen una societat democràtica, la descentralització, el federalisme i, fins a cert punt, una governança basada en consells.
Trajectòria històrica de Komala:
Organització política estudiantil (1969–1979)
Komala – Organització Revolucionària dels Treballadors del Kurdistan iranià (1979–1983)
Komala – Organització del Partit Comunista de l'Iran al Kurdistan (1983–present; dues faccions)
Partit Komala del Kurdistan de l'Iran (2000–present)
Komala – Treballadors del Kurdistan (2007–present)
1)
Komala-Party of Iranian Kurdistan o Iranian Kurdish Komala Party. Organització Revolucionària del Kurdistan Fundat l'any 2000 i liderat per Abdullah Mohtadi i Siamak Modarresi. Vol reviure la personalitat primera del partit abans de la vinculació amb l'esquerra iraniana. Actualment el lidera Reza Kaabi i s'ha integrat a la coalició.
2)
Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party.Hereu del gir de 1983 i l'obertura cap a l'esquerra comunista persa, s'oposa al federalisme. Les dues faccions enfrontades des de 2022, amb mateix nom i logo, les lideren Ebrahim Alizadeh i Salah Mazouji.
3)
Komala-Kurdistan Toiler's PartyEscindit del Komala-Party of Iranian Kurdistan durant uns mesos va combatre contra el partit matriu. Liderat per Omar Elkhanizade (Omar Ilkhanizadeh). L'any 2012 s'unifica amb una petita formació social-demòcrata.
Khabat, Organització de Lluita del Kurdistan de l’IranEl partit Sazmani Xebat, de Rojhilat (Kurdistan iranià) conegut també com a Khabat, oficialment és anomenat ‘Organització de Lluita del Kurdistan de l’Iran’. Manté una aliança amb l’Organització Popular dels Mujahidin del Poble (Mojahedin-e-Khalq Organization, MEK), principal formació opositora al règim islamista iranià. L’any 2015 l’Iran va aconseguir expulsar el MEK de l’Iraq després de bombardejar, reiteradament, la seva base al Camp Liberty. Actualment el moviment dels Mujahidins del Poble té la base central a Albània. Aquest moviment, fundat el 1965, barreja una base marxista, adoptada el 1975, amb un imperialisme islàmic. De fet va acollir com un "mujahid" a l’aitol·lah Khomeini però van distanciar-se d’ell el 1981 i van iniciar una campanya armada arran de la deriva dretana i autoritària del govern. Dos fets, el suport de 1983 a Saddam Hussein en la guerra contra l’Iran i l’abandonament de la lluita armada, l’any 2001, van afeblir el grup que, de fet, és dirigit des de París per un grup d’exiliats. L’acord de "coordinació" amb els EUA (2003) van obrir una nova etapa on els posicionaments marxistes islàmics van quedar superats per una proposta secular democràtica. MEK és un dels membres capdavanters del Consell Nacional de la Resistència de l’Iran però Xebat mai s’hi ha integrat.
Xebat recorda que l' "Iran és governat pel sistema de vilayat e-faqih, és governat pels mul·làs". Els orígens islàmics del moviment han quedat superats i es raonen per la conjuntura del moment: "La nostra organització va incorporar-se a la lluita per a la liberalització del Kurdistan iranià amb pensaments nacionals i islàmics. La Declaració de l’Organització de Lluita amb aquestes creences va veure’s afectada per la necessitat d’omplir el buit intel·lectual, i polític, del Kurdistan iranià d’aleshores." Fou l’any 2005, en el tercer congrés, que Xebat va declarar que "era un partit no reaccionari" i es va declarar "una organització patriòtica i nacional". L’islamisme va quedar apartat doncs a l’Iran l’islamisme ha esdevingut far de la reacció. El marxisme fou abandonat per centrar-se en l’aspecte democratitzador i essencialment nacional. Fins al punt de considerar Trump un element positiu: "Trump és diferent d’Obama en molts aspectes. Obama ha implementat una política tolerant envers l’Iran durant vuit anys i va signar el pitjor acord nuclear amb l’Iran. En canvi Trump ha implementat una política molt diferent i ha denunciat els governants de l’Iran des dels primers dies de la seva administració. Creiem que després de destruir l’Estat islàmic, el problema de l’Iran esdevindrà l’eix de l’atenció de les super-potències i l’Iran haurà d’enfrontar-se amb més restriccions en els casos de la seva interferència en molts dels conflictes regionals".
PJAK, Partit de la Vida Lliure de Kurdistan
Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK) o Partit de la Vida Lliure de Kurdistan. Fundat l’any 2007 és membre de la
Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK) impulsada pel PKK de Turquia. El maig de 2014 es va presentar
KODAR, Organització de la Societat Lliure i Democràtica del Kurdistan Est, en principi una plataforma impulsada pel PJAK per negociar amb el govern renunciant a la lluita armada. Aquestes organitzacions mantenen formacions guerrilleres que s’han enfrontat amb l’exèrcit iranià i els Guàrdies de la Revolució. El PDKI entre 1979 i 1983 en una primera guerra i entre 1989-1996 juntament amb les faccions de Komala. El PJAK va protagonitzar una revolta armada entre 2004 i 2011. Totes elles han estat derrotades i s’han refugiat en bases a territori de l’Iraq. Allà viuen més en estatut de refugiat que de guerrilles actives tot i que la milícia del PJAK, les
Hêzên Rojhilata Kurdistan (HRK), Forces de Defensa de Kurdistan Est, llença algun atac puntual.
PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan
A l'exili, al Kurdistan iraquià, resta actiu del
Parti Azadyi Kurdistan o
Partiya Azadi Kurdistan (PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan) amb una milícia pròpia que actua a la zona però té prohibit atacar territori iranià per les autoritats kurdes de l'Iraq.
Tot i que la formació política va ser fundada l'any 1.991 com una escissió nacionalista de l'Organització de Guerrilles Fedayin del Poble Iranià (Fadaiyan-e-Khalq/OGFPI) prenen com a punt de partida la seva organització dins de l'anterior sota el lideratge de Said Yezdanpenah. Fadaiyan-e-Khalq fou un moviment marxista-leninista que va actuar entre 1971 i 1981 primer contra el xa de Pèrsia i després contra el règim revolucionari islamista de Khomeini. A partir de 1981 va entrar en divisions internes entre el sector "minoritari", avui present només a l'exili europeu i el "majoritari". Aquest darrer és reconegut, per exemple, com a grup agermanat per l'esquerra europea (Die Linke, Parti Communiste Français, Izquierda Unida i Partido Comunista de España). Com altres grups de l'oposició iraniana, l'OGFPI, es va veure obligada a refugiar-se a l'Iraq.
El gruix dels seus membres kurds van instal·lar-se a Halabja amb permís de Saddam Hussein. Quan l'any 1.991 el Kurdistan iraquià va accedir a l'autonomia aquest sector va abandonar l'OGFPI i va fundar la Unió Revolucionària del Kurdistan amb Said Yezdanpenah com a màxim dirigent. És aquest grup el qui l'any 2.006 es va transformar en l'actual PAK. L'ala armada de la formació s'anomena Ettehâde Shoreshgerên (Lluitadors per la Llibertat) i té prohibit actuar de forma militar a l'Iran per les pròpies autoritats kurdes de l'Iraq que l'acullen... tot i que ho fa. El propi Said Yezdanpenah fou assassinat pel agents iranians el 19 de setembre de 1.991 i va ser succeït pel seu germà Hussein Yezdanpenah fins l'any 2.006 quan va accedir a al direcció Ali Qazi, fill del mític president de la República de Mahabad, Qazi Mohammad, executat a la forca per l'Iran l'any 1.946. Hussein va restar al capdavant dels peshmerga del partit. Said és honrat com a dirigent del partit i el seu fundador de fet.
El programa del PAK aposta per un estat kurd unificat amb un Iran federal com a mesura transitòria. És una formació de dreta conservadora, anti islamista, anti marxista i que vol establir una democràcia liberal al Kurdistan iranià. En general té bones relacions amb la resta de partits kurds a excepció del PJAK a qui acusa de ser una branca del PKK a l'Iran. De fet el PJAK ha mostrat una forta presència i capacitat provocant gelosia de la resta de grups polítics kurds a l'Iran que han quedat en evidència. El PAK, a més, forma part del Congrés Federal de les Nacions Iranianes mantenint bones relacions amb la resta de l'oposició iraniana al règim de Teheran. Des de 2014 s'ha desplegat al front kurd de l'Iraq on ha participat en primera línia en la guerra contra l'Estat Islàmic.
Base del partit d'esquerra kurda Komala
