Iran reivindica l'assassinat de dos militants kurds amb equips de comunicació per satèl·lit Starlink

El Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran (IRGC), declarat terrorista a Europa i diversos estats del món. va declarar dijous que les seves forces havien assassinat dos membres del grup opositor kurd iranià Partit per a una Vida Lliure al Kurdistan ( Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê, PJAK) a l'oest de l'Iran (Rojhilat), acusant-los d'intentar infiltrar-se al país per dur a terme atacs.

L'incident es produeix en un context d'intensificació dels enfrontaments entre l'IRGC i les Unitats de Defensa del Kurdistan Oriental (Yekîneyên Rojhilatê Kurdistan, YRK), —el braç armat del PJAK— a Rojhilat. Segons un comunicat difós per l'agència de notícies Tasnim —vinculada a l'IRGC—, el quarter general Hamza Sayyid al-Shuhada, de les forces terrestres de l'IRGC, va informar que els fets van tenir lloc dimecres, després que les forces frontereres de la província de l'Azerbaidjan Occidental localitzessin els dos individus.

«El grup de dos membres ha estat completament neutralitzat», afirma el comunicat, que afegeix que les forces iranianes han recuperat els cossos, les armes i l'equipament dels individus, incloent-hi equips de comunicació per satèl·lit Starlink. Tasnim també ha publicat un vídeo on, suposadament, es mostra el cos d'un dels combatents del PJAK abatuts. El PJAK no ha fet cap comentari públic sobre l'incident.

Antecedents

El Partit per a una Vida Lliure al Kurdistan (Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê, PJAK) és una organització política i armada kurda que lluita contra el règim de la República Islàmica de l'Iran, es va fundar l'any 2004 per defensar els drets nacionals i culturals dels kurds a l'Iran (regió coneguda pels kurds com a Rojhilat). Busca transformar el sistema polític iranià cap a un model federal i democràtic. Adopta els principis del confederalisme democràtic, l'ecologisme i el feminisme radical (amb una forta presència de dones tant en la direcció política com en el combat). Forma part de la Unió de Comunitats del Kurdistan (KCK), l'organització paraigua que agrupa els moviments afins a Öcalan. Està catalogat com a organització terrorista per l'Iran, Turquia, els Estats Units i el Japó.

Les Unitats de Defensa del Kurdistan Oriental (YRK, per les seves sigles en kurd Yekîneyên Parastina Rojhilatê Kurdistan) són la guerrilla masculina i mixta del PJAK, creada per dur a terme operacions militars i de defensa contra l'exèrcit iranià i la Guàrdia Revolucionària (IRGC). De manera paral·lela i autònoma, el moviment compta amb les HPJ (Forces de Defensa de les Dones), una milícia composta exclusivament per dones guerrilleres, seguint el mateix model que les YPJ a Síria. Les YRK operen principalment des de les muntanyes frontereres de Qandil (entre l'Iraq, l'Iran i Turquia) i des de serralades interiors com les muntanyes de Shaho, a l'oest de l'Iran. Les YRK (Unitats de Defensa del Kurdistan Oriental) es van fundar oficialment el juny de 2014, tot i que el seu origen armat es remunta al 2004 amb el naixement del PJAK.
Quan el Partit per una Vida Lliure al Kurdistan (PJAK) es va crear el 25 d'abril de 2004, ja va néixer amb un braç armat. Durant aquesta primera dècada, les seves forces guerrilleres eren conegudes sota les sigles HRK (Hêzên Rojhilatê Kurdistan, Forces del Kurdistan Oriental). El juny de 2014, el moviment va impulsar una profunda reorganització interna. En aquest procés, la milícia va abandonar el nom d'HRK per adoptar la denominació actual de YRK (Yekîneyên Parastina Rojhilatê Kurdistan), coincidint amb la creació de l'estructura política KODAR (Komelgeha Demokratîk û Azad a Rojhilatê Kurdistanê, Societat Lliure i Democràtica del Kurdistan Oriental) i de la branca armada femenina HPJ (Hêzên Parastina Jin a Rojhilatê Kurdistanê, Forces de Defensa de les Dones).

El febrer de 2026, el PJAK es va unir a altres quatre grans partits opositors kurds de l'Iran (com el PDKI, Komala i el PAK) per formar la Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià, amb l'objectiu de coordinar l'oposició contra Teheran.  A finals de 2026, el PJAK ha generat debat dins de l'oposició kurda en proposar un model d'"Integració Democràtica" per a l'Iran, un concepte criticat per altres partits com Komala perquè consideren que dilueix el dret a l'autodeterminació territorial.

Leggi di più »

Ràbia al Kurdistan turc contra el Galatasaray per humiliar els kurds assassinats

"Després del partit contra l'Amedspor, va aparèixer una publicació al compte oficial de la botiga del Galatasaray Sports Club que incloïa una imatge del que es coneix en l'esfera pública com una "bossa groga". En la memòria col·lectiva de la comunitat kurda, la "bossa groga" s'ha convertit en un símbol de pèrdua, dol i profund patiment. No es pot passar per alt la importància històrica i social d'aquest símbol, que també s'ha utilitzat en el passat en amenaces i discursos d'odi dirigits a la identitat kurda i que evocaven la mort i la violència." 

L'expressió «bossa groga» s'associa amb les bosses grogues utilitzades per transportar els cossos de membres de les forces de seguretat que van perdre la vida en operacions contra l'organització terrorista PKK. Aquesta imatge ja havia generat polèmica en el passat, ja que s'havia utilitzat en alguns partits de futbol amb l'objectiu d'amenaçar i humiliar. Tot i que van sorgir crítiques suggerint que l'embolcall groc que apareixia al vídeo de la GSStore tenia aquesta connotació, la botiga del club va aclarir que la imatge responia únicament al disseny de l'embalatge del producte.

Arran de les reaccions, la GSStore ha retirat el vídeo promocional que va originar el debat. En el comunicat publicat per Galatasaray Mağazacılık AŞ, s'explica que el paper de seda de color daurat utilitzat formava part de l'embalatge de la samarreta preparada especialment per a Barış Alper Yılmaz.

Quinze associacions regionals d'advocats del Kurdistan del Nord han presentat una denúncia penal contra els responsables de la controvertida publicació de la "bossa groga" del Galatasaray després del seu partit contra l'Amedspor. En una declaració conjunta, les associacions van condemnar les imatges, emfatitzant que les bosses grogues simbolitzen el dolorós record dels kurds caiguts, els cossos dels quals van ser col·locats en aquestes bosses. Es van comprometre a emprendre procediments legals i a seguir de prop el cas.

Leggi di più »

El Consell d'Europa demana a Turquia que alliberi els dirigents del moviment polític pro kurd Demirtaş i Yuksekdag immediatament

El Comitè de Ministres del Consell d'Europa ha confirmat les sentències del TEDH sobre Selahattin Demirtaş, kurd zaza, i Figen Yuksekdag, tuca sunnitam i ha demanat el seu alliberament. El Comitè també ha emès un avís a Turquia en virtut de l'article 46. El Comitè de Ministres del Consell d'Europa, en la seva reunió dels dies 15 i 16 de setembre, va revisar i acceptar les decisions del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) respecte als excopresidents del HDP Selahattin Demirtaş i Figen Yuksekdağ.

En la seva decisió, el Comitè es va referir al Conveni Europeu de Drets Humans i va recordar l'article 46. Segons aquest article, s'establia que tots els estats membres del conveni estan obligats a complir les decisions del tribunal i a complir els requisits legals. La reunió va cridar l'atenció sobre la llei marc que havia aprovat el Parlament turc. La decisió establia que, després de l'aplicació d'aquesta llei, les condemnes dels detinguts en casos del PKK/KCK haurien de ser suspeses. Sobre aquest tema, el Comitè de Ministres va sol·licitar a Turquia que proporcionés informació completa sobre la detenció de Selahattin Demirtaş, perquè també pugui beneficiar-se dels drets d'aquesta llei marc i ser alliberat immediatament.

Leggi di più »

Iran arresta dos pares kurds i la seva filla de 16 anys

Les forces de seguretat iranianes han arrestat tres membres d'una família en un poble prop de la ciutat de Diwandereh, al Kurdistan oriental. Segons un comunicat de l'organització de drets humans Hengaw, els detinguts són Maryam Moradiyan, Sirous Hamidi i la seva filla de 16 anys, Kurdiya Hamidi.

Es diu que l'operació de confiscació va tenir lloc a mitjans d'aquest mes i sense cap ordre judicial. Segons les últimes informacions, Kurdiya Hamidi, de 16 anys, va ser alliberada de la presó després de 4 dies. No obstant això, els seus pares encara estan detinguts i no se'ls permet reunir-se amb els seus advocats ni amb la família. El motiu de la detenció de la família i els càrrecs contra ells no s'han anunciat oficialment.

Aquesta mesura de l'Iran ha rebut crítiques internacionals, sobretot tenint en compte l'augment del nombre de nens i joves detinguts en les recents repressions. UNICEF ja havia expressat anteriorment la seva preocupació i havia demanat l'alliberament dels nens detinguts, advertint que la privació de llibertat té un impacte negatiu i durador en la salut mental dels infants. Els grups de drets humans diuen que el destí legal de molts nens kurds i balutxs detinguts en les recents protestes i repressions continua sense estar clar.

Leggi di più »

Protesta a Londres de L'Aliança de Forces Polítiques del Kurdistan

Dissabte 19 de setembre de 2026, amb motiu del quart aniversari de l'aixecament de la vida, les dones, la vida, la llibertat, la representació dels partits del Kurdistan de l'Iran van celebrar una manifestació davant l'ambaixada d'Iran a Londres. La manifestació es va celebrar amb la presència dels representants i membres de les forces polítiques del Kurdistan oriental i d'algunes altres nacions de l'Iran.

Els manifestants van llegir una sèrie de poemes en kurd, anglès i persa davant de l'ambaixada iraniana a Londres. El quart aniversari de la revolució de la vida, la dona, la vida, la llibertat o la llibertat. En la manifestació es va presentar l'anunci de l'aliança dels partits del Kurdistan oriental a Londres en tres idiomes de kurd, anglès i persa (farsi).

Leggi di più »

El militant kurd del PJAK Sîrwan Hebîbî, ha estat segrestat i torturat per les forces del règim iranià a la ciutat de Kamyaran

El PJAK confirma que un dels seus membres, Sîrwan Hebîbî, ha estat segrestat i torturat per les forces del règim iranià a la ciutat de Kamyaran, en Rojhilat. El Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê, PJAK, ha emès un comunicat en relació amb un dels seus membres, que ha estat detingut per les forces ocupants del règim iraní el 9 de setembre de 2026 a la ciutat de Kamyaran, a Rojhilat o Kurdistán de l'Est.

El Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK) ha emès un comunicat en relació amb un dels seus membres, que va ser detingut per les forces del règim iranià el 9 de setembre de 2026 a la ciutat de Kamyaran, a Rojhilat o Kurdistan de l'Est:

“Dimecres 9 de setembre de 2026, el nostre company i membre del partit Sîrwan Hebîbî va ser segrestat a la ciutat de Kamyaran, a Rojhilat, a conseqüència d'una trampa premeditada estesa per les forces de seguretat del Ministeri d'Intel·ligència de la República Islàmica de l'Iran. i inhumà, va ser torturat i sotmès a actes de violència. de Kamyaran per exercir les seves funcions i dur a terme activitats organitzatives.

Davant les greus amenaces que planen sobre el benestar del nostre company Sîrwan Hebîbî, fem una crida al poble de Rojhilat, a tots els activistes civils pro llibertat de l'Iran i de tot el món, i a les organitzacions de drets humans perquè investiguin de manera urgent, minuciosa i eficaç el seu parador. Les autoritats de la República Islàmica de l'Iran són responsables de la vida i la salut del nostre membre Sîrwan Hebîbî”.

Leggi di più »

El govern islamista turc arresta 35 persones en una operació contra l'homosexualitat

35 persones detingudes a Istanbul dins l'àmbit de l'operació contra organitzacions homosexuals i defensors de drets homosexuals sota el nom de "La meva família està segura" van ser derivades al jutjat després dels procediments de declaració a la comissaria. Després de les declaracions de la fiscalia, 34 persones van ser derivades al tribunal de servei, mentre que 1 persona va ser alliberada de la fiscalia. Després de l'interrogatori del jutge, es van detenir 20 persones i es van emetre ordres de control judicial contra 14 persones.

Dins l'àmbit de les operacions anomenades "La meva família està segura", es van iniciar investigacions contra individus i institucions que operen en l'àmbit dels drets gai en moltes províncies. Dins del marc de les operacions, alguns noms, activistes i defensors de drets associats amb Kaos GL van ser detinguts, mentre que alguns van ser detinguts.

Tot i que les organitzacions homosexuals i de drets humans argumenten que les operacions tenen com a objectiu la llibertat d'expressió, la llibertat d'associació i la defensa dels drets humans, les autoritats públiques afirmen que les investigacions es duen a terme dins l'àmbit del dret penal. El procés judicial relacionat amb les investigacions continua. Recentment, la policia va intervenir en manifestacions de solidaritat en diverses ciutats, especialment a Ankara, Istanbul i Izmir, i alguns activistes i periodistes van ser detinguts durant aquestes manifestacions. Les organitzacions de drets humans afirmen que les detencions i detencions han augmentat la pressió sobre la societat civil a Turquia.

Leggi di più »

Suècia expulsa l'ambaixador del règim iranià

El Ministeri d'Afers Estrangers de Suècia ha convocat l'ambaixador de l'Iran a Estocolm i li ha comunicat que un funcionari de l'ambaixada iraniana ha d'abandonar el país al·legant activitats incompatibles amb la Convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques. El ministeri no va especificar la naturalesa de l'activitat en el seu comunicat. La Convenció de Viena defineix les normes i els privilegis de les missions diplomàtiques.

Leggi di più »

Agressions i insults supremacistes àrabs contra alumnes kurds dins d'una escola

La professora Fawza Faisal, nomenada per les autoritats de Damasc a l'escola Abdul Rahman al-Kawakibi d'Ayoun, va agredir diversos alumnes kurds i va proferir insults i comentaris racistes contra els kurds i els seus símbols. Una fotografia també mostrava les conseqüències de l'agressió a les mans de diversos alumnes kurds que van ser objecte de pallisses i maltractament verbal dins del centre escolar.

Això posa de manifest el perill de les polítiques i pràctiques imposades a les zones kurdes, en un context de nomenament continuat de personal que adopta una mentalitat supremacista àrab, islamista extremista i baasista envers la societat kurda. L'escola és un espai per a l'educació i la protecció dels infants, no un lloc per a les pallisses, la humiliació o la imposició de retòrica racista als alumnes kurds.  La professora ha estat destituïda per la Direcció d'Educació.

Leggi di più »

Iran llença míssils contra un campament amb famílies d'exiliats kurds a Zirgwez

Tres míssils van impactar avui a la matinada en un campament on vivien famílies de membres del grup d'oposició kurd iranià Komala a Zirgwez, a la província de Sulaimani, causant danys materials però sense víctimes, segons va dir un oficial del grup. Ali Ranjbari, cap de relacions de Komala, va dir a Peshawa Bakhtyar de Rudaw que l'atac va tenir lloc cap a les 3:10 del matí, hora local. L'atac va afectar la facció Komala dels Treballadors del Kurdistan (coneguda com a Komala Zahmatkeshan o Komala of the Toilers of Kurdistan). 

"Tot i que l'atac va causar danys materials, afortunadament no hi va haver víctimes i totes les famílies i companys estan sans i estalvis", va dir Ranjbari. Va vincular l'atac a l'oposició de Teheran a una vaga general prevista a les zones kurdes de l'Iran (Rojhelat) dimecres 16 de setembre, en commemoració del quart aniversari de la mort de la dona kurda Zhina (Mahsa) Amini.

Sobre les 3 faccions de Komala

Komala (en kurd grup, societat o reagrupament) no és un sol partit, car es va dividir en diverses faccions per disputes ideològiques i de lideratge. Neix entre el 1969 i 1979 (la data més probable) però ha patit escissions el 1984, 2000 i 2007.

La principal divisió entre totes aquestes 4 faccions era entre romandre estrictament comunista o canviar cap a un enfocament polític nacional-kurd més ampli.

1) Komala – Societat /; oficialment Partit Komala del Kurdistan iranià, dirigida per Abdullah Mohtadi (s'afirma cofundador de Komala el 1969), és la més gran. Es va allunyar del comunisme estricte i dóna suport a un Iran federal i democràtic amb autonomia kurda. Es calcula que hi ha entre 300 i 500 peshmergues. Neix l'any 2000. És la que ara ha entrat a la coalició. Usa l'estrella vermella combinada amb la tipografia soviètica de Komala en escriptura farsi. Membre observador de la Internacional Socialista.

2) Partit Komala (Facció Reformista o Revolucionària) Komala dels Treballadors del Kurdistan o Komala Zahmatkeshan o Komala of the Toilers of Kurdistan o Organització dels Treballadors del Kurdistan dirigida per Omar Ilkhanizadeh (qui s'afirma cofundador de Komala però el 1979), Fariba Mohammadi i Reza Kaabi, es va separar del grup de Mohtadi per disputes internes. Molt vinculat a l'URSS el 1983, el grup es va modelar com un partit comunista ortodox, fins a unir-se finalment al Partit Comunista de l'Iran com a branca kurda. L'any 2000, la facció liderada per Abdullah Mohtadi es va separar d'aquest últim i es va presentar com la Komala "original". A partir de 2006 es va apropar als EUA i va establir Rojhelat TV. Amb l'argument que el politburó actua de manera no democràtica, la facció liderada per Omar Ilkhanizade es va dividir a l'octubre de 2007, fundant la facció de la reforma. Dóna suport al federalisme i als drets kurds, però és més petit, probablement amb menys de 200 combatents. Opera la cadena de televisió anomenada ASOsat. Usa l'estrella vermella combinada amb la tipografia soviètica de Komala en escriptura farsi. Membre fundador de la Coalició.

3) Komalah – Organització del Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran es va mantenir fermament marxista desde 1984. Se centra en la revolució socialista a tot l'Iran en lloc del nacionalisme kurd principalment. Al voltant de 150-300 combatents. Supeditat/vinculat al comunisme persa, de fet funciona com la branca kurda del Partit Comunista de l'Iran.  Liderat per Ebrahim Alizadeh resta fora de la Coalició i està en contra: "no només no formem part d'aquest projecte, sinó que el veiem com el començament d'una catàstrofe per al futur del moviment popular kurd pels drets".

Nota 1) Komala (Facció Reunificació / Nova/ Unitat) és una petita escissió de disputes menors entre les faccions vinculades al Partit Revolucionari i al Partit Comunista. El  2008, la facció liderada per Abdulla Konaposhi va acusar Mohtadi de "gestió no democràtica" i, expressant desaprovació per una política de cooperació amb monàrquics, inclòs Reza Pahlavi, es va separar del grup per establir la facció de reunificació, amb menys de 100 combatents, centrat en els drets kurds i el socialisme. Tot i mantenir una certa personalitat, des de 2014 es va reincorporar al Partit Komala del Kurdistan iranià, dirigida per Abdullah Mohtadi. No s'ha pronunciat sobre la Coalició pel que s'entén que s'hi ha integrat amb el partit matriu.

Nota 2) El juny de 2023, l'aliança entre el Partit Komala del Kurdistan iranià (2) i Komala dels Treballadors del Kurdistan (1) establerta l'any anterior es va trencar i van arribar a combatre entre ells.

Leggi di più »