Rebuig a l'arabització: Massives protestes contra la pretensió del govern sirià d'arabitzar el nom de Kobanê

Milers de ciutadans van declarar que no transigirien contra els atacs de HTS (antiga Al Qaeda a Síria, actualment al govern provisional sirià) de canviar els noms de ciutats i districtes kurds. Els kurds van rebutjar frontalment els intents de canviar el nom històric de la ciutat i d'altres districtes kurds de la regió. Les protestes s'han encès després que les noves autoritats col·loquessin rètols a les entrades del municipi utilitzant exclusivament el topònim àrab "Ain al-Arab". El detonant principal ha estat la instal·lació d'un nou cartell d'identificació oficial escrit només en àrab en llocs clau d'accés com el pont de Qara Qozak, esborrant el nom oficial bilingüe o kurd.

Els ciutadans i activistes, per exemple concentrats a l'emblemàtica Plaça de la Dona Lliure, defensen que el nom de Kobanê es va guanyar amb sang i resistència global (especialment durant la històrica batalla contra l'Estat Islàmic el 2014), i que és un dret històric inalienable.

Rebuig a l'arabització: La població denuncia que forçar el nom d'Ain al-Arab és una continuació directa de les velles polítiques d'arabització demogràfica i cultural que ja va patir la regió durant el règim baasista anterior.

Leggi di più »

L' Associació de Drets Humans ha publicat un informe sobre l'aniversari del desarmament del PKK

L'11 de juliol, és l'aniversari del desarmament del PKK. Un grup de guerrillers del PKK van cremar les seves armes en una cerimònia al Kurdistan del Sud l'11 de juliol de 2025 i van entrar en el procés de pau en una nova i històrica etapa. Després d'un any des de la cerimònia de desarmament, l'Associació de Drets Humans (İHD) va emetre un comunicat al Parlament turc, demanant l'Informe de seguiment del procés de pau durant els darrers 21 mesos. D'altra banda, l'Administració del Moviment també va publicar un comunicat amb motiu del primer aniversari de la cerimònia de desarmament.

Com a part del Procés de Pau a Turquia, l'11 de juliol de 2025 es va celebrar una cerimònia simbòlica de desarmament al Kurdistan del Sud, i un grup de guerrillers del PKK van cremar les seves armes. Ha passat un any des de la cerimònia de desarmament, però el govern encara no ha inclòs cap pas legal a l'agenda del Parlament turc. L'Associació de Drets Humans IHD, que va seguir la cerimònia de desarmament in situ, va publicar un informe sobre el procés. L'IHD va preparar un Informe de Seguiment del Procés i va incloure el següent en aquest informe:

"S'hauria d'aprovar una llei marc abans que el parlament entri en recés. El paper central de la Gran Assemblea Nacional de Turquia hauria de ser permanent. S'hauria de dur a terme una política neta sense fer cap distinció entre els partits governants i els de l'oposició. S'haurien d'establir mecanismes de justícia transicional. La pau s'hauria de treure de les negociacions al centre d'Ankara i implementar-la a la regió. S'hauria de reforçar un llenguatge de pau basat en drets. El procés no s'hauria de limitar a un marc de 'seguretat'."

Lideratge del moviment: Insistim en l'estratègia de lluita democràtica

D'altra banda, el lideratge del moviment també va emetre un comunicat amb motiu del primer aniversari de la cerimònia de desarmament, és a dir, la destrucció d'armes. El moviment va expressar la seva insistència en la lluita política democràtica en el seu comunicat i va dir: "En el primer aniversari de la cerimònia de crema d'armes de l'11 de juliol, com a Moviment per la Llibertat, reiterem la nostra insistència en l'estratègia de lluita política democràtica. El fet que el govern de l'AKP-MHP no prengui mesures és un enfocament equivocat del procés. Nosaltres també continuarem complint la nostra responsabilitat pels nostres pobles, en el marc del Manifest de la Societat Democràtica del líder Apo, a partir d'ara".

Les autoritats turques havien anunciat anteriorment que presentarien la llei marc legal al Parlament turc després de la cimera de l'OTAN. No obstant això, fins ara no s'ha pres cap mesura en aquest sentit.

Leggi di più »

La resistència kurda mata un guàrdia revolucionari islàmic dins d'Iran

Un membre del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica iraniana va ser assassinat a la província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, segons van informar dimecres 8 de juliol mitjans de comunicació afiliats a l'estat, enmig de l'augment de les tensions entre Teheran i els grups armats d'oposició kurds. "Un dels valents guàrdies de Zanjani, anomenat Yousef Mohammadi, va aconseguir el martiri en la lluita contra grups terroristes a la regió de Sardasht", va informar l'Agència de Notícies d'Estudiants Iranians. El comunicat no va identificar el grup i cap partit kurd va reivindicar la responsabilitat immediata. L'Iran etiqueta habitualment els grups d'oposició kurds com a "separatistes" i "terroristes", utilitzant les designacions per justificar atacs preventius dins i fora del país.

Més repressió contra la minoria kurda

La Xarxa de Drets Humans del Kurdistan (KHRN) va informar dijous 9 de juliol que Iran ha detingut Sabah Waladbeigi, Kamal Piranpour, el mul·là Abu Bakr Yousifi, Younes Mousapour i Sardar Ostadahmadi, i va afirmar que van ser arrestats pel Ministeri d'Intel·ligència de l'Iran i l'Organització d'Intel·ligència del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC) a Paveh, Sardasht i Mahabad. Segons la KHRN, les forces d'intel·ligència van fer batudes a les cases familiars d'Ostadahmadi i Piranpour a Mahabad dilluns, detenint tots dos homes sense presentar ordres judicials abans de traslladar-los a centres de detenció de seguretat.

Leggi di più »

PKK: "si esclata una guerra entre els kurds i l'estat iranià, no servirà a cap bàndol"

El comandant en cap de les Forces de Defensa del Poble (HPG), el braç armat del moviment del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha advertit a Teheran que no desviï la seva atenció cap als grups kurds després d'una disminució de les tensions amb els EUA, afirmant que qualsevol acció militar contra els kurds seria "un gran error" i instant al diàleg polític per sobre de la confrontació armada.

"Si algunes forces iranianes es giren cap als kurds i ataquen el poble kurd, serà un gran error", va dir Karayilan, en una entrevista amb Sterk TV, ahir assenyalant que "el poble kurd no va prendre partit en la guerra entre els EUA i l'Iran" que va començar a finals de febrer. "En aquest moment, si esclata una guerra entre els kurds i l'estat iranià, no servirà a cap bàndol. La República Islàmica de l'Iran no hi trobarà cap benefici, ni tampoc el nostre poble", va dir Karayilan, ret homenatge als morts mentre afirmava que un conflicte renovat no beneficiaria cap de les dues parts.

La setmana passada, les Unitats de Defensa del Kurdistan Oriental (YRK), el braç armat del grup d'oposició kurd Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK), van informar que quatre dels seus combatents van morir durant enfrontaments amb el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC) a la regió kurda de l'oest de l'Iran (Rojhelat). Sis combatents Peshmerga del Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI) també van morir en enfrontaments amb l'IRGC a les regions frontereres occidentals de l'Iran dimecres a la nit.

Tot i que tots els grups d'oposició kurdoiranians tenen la seu en campaments a la regió del Kurdistan iraquià i estan subjectes a restriccions per part del Govern Regional del Kurdistan (KRG), els combatents del PJAK estan estacionats a la regió muntanyosa escarpada que s'estén per la frontera entre l'Iran i l'Iraq, a la província de Sulaymaniyya, i operen en túnels profunds a les muntanyes. El grup també té diverses unitats que operen a les zones kurdes de l'oest de l'Iran i que viuen dins de les seves coves i la regió muntanyosa.

Karayilan va demanar a Teheran que perseguís les negociacions en lloc d'una acció militar. "S'han de trobar mètodes de solució política i diàleg. No pot l'Iran resoldre els problemes també per vies polítiques?", va preguntar, afirmant que "si ataquen, és clar, la nostra gent d'allà es defensarà". Les declaracions de Karayilan es produeixen mentre Teheran intensifica els seus atacs contra els grups d'oposició kurds iranians, que considera ouna amenaça a la seguretat existencial, després de les protestes Dones, Vida, Llibertat del 2022, que es van originar a la regió kurda i van evolucionar cap a disturbis antigovernamentals a tot el país. L'Iran va acusar els grups d'oposició kurds d'alimentar les manifestacions, cosa que va provocar un acord de seguretat amb Bagdad el 2023 que va conduir al desarmament i la reubicació de faccions kurdes iranianes de les zones frontereres a campaments a la regió del Kurdistan.

Aquestes declaracions també es produeixen enmig del renovat procés de pau de Turquia amb el PKK, iniciat després que el líder empresonat del PKK, Abdullah Öcalan, demanés el febrer de 2025 que el grup es desarmava. Posteriorment, el PKK va declarar un alto el foc unilateral, mentre que els legisladors turcs van aprovar més tard un marc per a la reintegració dels combatents que renuncien a la violència a la societat, tot i que la proposta no va arribar a concedir una amnistia completa.

Leggi di più »

Crida de les dones de Darbasiyah per reconèixer la llengua kurda a la Constitució de Síria

Creixen les demandes per reconèixer la llengua kurda a la Constitució de Síria. Les dones de la ciutat d'al-Darbasiyah van assenyalar la riquesa cultural que caracteritza Síria i van emfatitzar la necessitat de preservar aquesta diversitat reconeixent els drets culturals i lingüístics de tots els seus components, especialment els drets del poble kurd. Van afirmar que la seva lluita continua per garantir el reconeixement constitucional de la llengua kurda

Diverses dones de la ciutat d'al-Darbasiyah van parlar sobre aquest tema, destacant que el reconeixement de la llengua kurda representa un pas fonamental per garantir els drets nacionals i culturals dels kurds i per enfortir els principis de pluralisme i col·laboració entre els components del país.

Leggi di più »

Desenes d'escriptors, mestres, periodistes, advocats, polítics, detinguts a Turquia abans de la cimera de l'OTAN

Les pressions i detencions continuen arreu del país abans de la cimera de l'OTAN que se celebrarà a Ankara els dies 7 i 8 de juliol.

Moltes persones, incloent-hi membres de partits polítics i organitzacions juvenils, advocats, periodistes, acadèmics, escriptors i sindicalistes, van ser detingudes en les operacions realitzades a Istanbul, Ankara, Izmir, Kocaeli, Çanakkale, Antalya, Bursa i Urfa. A Urfa membres d'EMEP, TİP i SEP han estat detinguts. Entre els detinguts hi ha membres i executius del Partit Laborista, Joventut Laborista, TİP, People's Houses, SEP, Associació Juvenil Revolucionària, Revista del Moviment Revolucionari, Sindicat de Mestres del Sector Privat i Associació d'Advocats Contemporanis (ÇHD). A Kocael membres del Partit Laborista i de la Joventut Laborista van ser detinguts. 

Es va anunciar que 46 persones havien estat detingudes en l'operació anomenada 'Turquesa' celebrada a Ankara. A Antalya, moltes persones, inclosos membres d'EMEP, van ser detingudes, es van escorcollar cases i es van confiscar ordinadors. Als detinguts se'ls va restringir la visita durant 24 hores.

L'acadèmica Sibel Özbudun va anunciar que van ser detinguts juntament amb l'escriptor Temel Demirer. L'editora d'Odatv, Ceren Erdoğdu, i l'editora de T24, Buse Söğütlü, també van ser detingudes durant les operacions. 

ÇHD: Posar fi a les operacions polítiques

El president de la branca d'Istanbul de la ÇHD, l'advocat Ezgi Önalan, i el membre de la branca, l'advocat Yunusemre Işık, van ser detinguts en una operació realitzada al matí. ÇHD ha anunciat que Detingut el president de la branca d'Istanbul, Ezgi Önalan, En el comunicat compartit al compte de xarxes socials de l'associació, s'afirmava que molts clients d'advocats també estaven detinguts en operacions simultànies. En el comunicat es va dir: «Les operacions polítiques que prometin a l'OTAN un jardí de roses sense espines haurien d'acabar.»

EMEP: Partit del Treball o Partit Laborista, 1996, integrat al DEM Parti pro kurd. Els seus joves són Emek Gençliği o Jovent Laborista.

TIP: Türkiye İşçi Partisi o Partit dels Treballadors de Turquia, 2017, des de 2022 es separà del DEM Parti

SEP: Ezilenlerin Sosyalist Partisi, Partit Socialista dels Oprimits, 2010, aliat al DEM Parti. Els seus joves són Sosyalist Gençlik Dernekleri Federasyonu (SGDF)

Leggi di più »

Iran assassina 6 membres de la resistència kurda

Dijous, cap a la 1:00 de la matinada, sis combatents peshmerga afiliats al Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI) van ser martiritzats a Piranshahr, al Kurdistan Oriental o Rojhilat.

Segons els informes, terroristes de l'IRGC van disparar un coet contra el seu vehicle, cosa que va resultar en el seu martiri.

Es va identificar els sis Peshmerga com Karo Hormuziari, Fardin Changizi, Mohammad Khaki, Abdullah Mohammadpour, Twana Osmani i Mohammad Amin Bayezidi. Va dir que l'incident va tenir lloc dimecres al vespre al poble de Qizqapan, prop de Piranshahr, i va afirmar que la unitat del PDKI estava en una "missió política i organitzativa" quan va ser "assetjada per una gran força de l'IRGC ben equipada".

"Això s'ha d'entendre en l'àmbit més ampli de la repressió contínua de la República Islàmica a l'Iran kurd i els seus atacs repetits als camps civils kurds iranians a la Regió del Kurdistan de l'Iraq, fins i tot durant períodes d'alleujament de tensions i negociacions", va dir Berenji. "El règim ha augmentat la pressió sobre les comunitats kurdes perquè entén que els kurds iranians segueixen sent una de les forces democràtiques més organitzades i decidides dins de l'Iran".

El PDKI és un dels moviments d'oposició kurda més antics de l'Iran. El grup ha estat implicat en dècades de conflicte intermitent amb la República Islàmica, mentre que Teheran fa temps que considera els grups armats kurds com amenaces separatistes, i altres el descriuen com un grup històric d'oposició kurda irania centrista i nacionalista que l'Iran ha objectiu durant anys, incloent-hi assassinats dels seus líders fa dècades.

https://www.foxnews.com/world/six-kurdish-fighters-killed-irgc-ambush-clashes-spread-across-western-iran

Leggi di più »

L'Aliança de Forces Polítiques de Rojhilat rebuda al Parlament britànic

El 22 de juny és va produir una oportunitat única per escoltar directament els principals representants polítics kurds i participar en un debat important sobre Rojhelat (Iran) al parlament Regne Unit. La situació en ràpida evolució a l'Iran presenta tant reptes significatius com oportunitats històriques per al poble kurd de Rojhelat (Kurdistan Oriental). A mesura que les dinàmiques regionals canvien i l'atenció internacional se centra en l'Iran, els moviments polítics kurds s'enfronten a preguntes crítiques sobre el seu paper futur, les seves aspiracions i les seves estratègies. Aquest esdeveniment parlamentari únic reuní representants de cinc dels principals partits polítics kurds del Kurdistan iranià per a un diàleg obert i constructiu sobre les implicacions de la crisi de l'Iran per al poble kurd. Presentat per Luke Akehurst, diputat i president del Grup Parlamentari Multipartidista (APPG) per al Kurdistan iranià, el debat explorà:

La situació política i de seguretat actual a l'Iran i Rojhelat

Oportunitats i riscos derivats de la inestabilitat regional

La visió kurda de la democràcia, els drets humans i l'autodeterminació

Cooperació i diàleg entre els moviments polítics kurds

El paper de la comunitat internacional en el suport als drets kurds

Perspectives de futur del Kurdistan dins d'un Orient Mitjà canviant

Hi van participar el PDKI, PAK, PJAK i els dos Komala que formen part de l' l'Aliança de Forces Polítiques de Rojhilat 

Leggi di più »

Iran assassina un altre exiliat kurd

El partit d'oposició kurd iranià, Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK), va anunciar dissabte que un dels seus membres, Soran Mohammadzadeh, havia estat assassinat per l'Iran al Kurdistan iraquià.

"Després dels atacs duts a terme per la República Islàmica de l'Iran, ens vam veure obligats a dispersar-nos i buscar refugi en llocs civils a Erbil i els seus voltants. A partir de principis de gener, les nostres bases Peshmerga, així com civils, dones i nens, van ser objecte de 72 atacs. Com a resultat, el màrtir Mohammad es va veure obligat a allotjar-se en hotels, traslladant-se d'un hotel a un altre per la seva seguretat", va dir el PAK.

Leggi di più »

Mítings massius a Wan i Mersin reclamen la llibertat d'Abdullah Öcalan

 

A Wan i Mersin s'han celebrant manifestacions que demanen la llibertat d'Öcalan sota el lema "Cap a una societat lliure amb un líder lliure". Els esdeveniments estan organitzats per TJA, DBP i Partit DEM. A Wan, es van congregar grans multituds prop del castell de Wan, mentre que a Mersin s'espera que el copresident del Partit DEM, Tülay Hatimoğulları, i el membre del secretariat d'İmralı, Çetin Arkaş, s'adrecin a la manifestació.

DEM, DBP i TJA

El Dem Parti (Partiya Wekhevî û Demokrasiya Gelan, Partit Popular de l'Equitat i la Democràcia) és l'hereu del HDP. El partit DEM Parti (Halkların Eşitlik ve Demokrasi Partisi, Partit per la Igualtat i la Democràcia dels Pobles) fou fundat el 2012 com a com a Partit d'Esquerra Verda. Arran de la persecució judicial turca sobre el HDP (Halkların Demokratik Partisi, Partit Democràtic del Poble, també de 2012), per la diversitat turca, la igualtat de gènere i els drets LGBT, 'orientació pro-kurda i progressista a Turquia, aquest va traslladar la seva activitat al a causa de la repressió i la inhabilitació de batllies. Aquest canvi permet als representants del moviment kurd concórrer a les eleccions sota noves sigles. HDP, Halkların Demokratik Partisi (el Partit Democràtic del Poble), és un partit fundat el dia 15 de octubre del 2012 amb la unió de 6 partits polítics en Turquia.

DBP (el Partit de Pau i Democràcia), 2008, regionalista kurd per les eleccions locals fou un dels fundadors del HDP.

Tevgera Jinên Azad (Moviment de Dones Lliures, en kurd), és una destacada organització feminista de base activa a Turquia i el Kurdistan. Va ser fundada el novembre de 2016. Aquest moviment treballa per l'alliberament de la dona, la igualtat i la defensa dels drets humans, sovint posicionant-se contra la repressió política i promovent l'organització comunitària femenina. Són un pilar central del moviment d'alliberament de les dones kurdes i participen en xarxes feministes internacionals.

Leggi di più »