diumenge, 7 de juny del 2026

Hewlêr acull la primera Fira del Llibre en Kurd amb 130 editorials i milers de títols


La primera Pêşangaya Pertûkî Kurdî le Hewlêr o Fira del Llibre Kurd s'ha inaugurat al Parc Sami Abdulrahman d'Hewlêr / Erbil, reunint 130 editorials i llibreries kurdes i presentant desenes de milers de títols. L'esdeveniment de set dies, que va començar dijous, reuneix 124 editorials i llibreries kurdes de la regió del Kurdistan, cinc de Rojhilat (oest de l'Iran) i una de les zones kurdes del sud-est de Turquia, segons els organitzadors. Té lloc de 10 del matí a 7 de la tarda, hora local.  S'està celebrant actualment, del 4 al 10 de juny de 2026, al Recinte Firal Internacional d'Erbil, situat al parc Sami Abdul Rahman.

Els visitants i participants van descriure la fira, que només presenta títols en llengua kurda, com una fita cultural important per a la literatura i l'edició kurdes. La lectora Helen Aras va dir que "No és només una exposició de llibres; és un esdeveniment amb un missatge. Reuneix llibres kurds de tots els centres sota l'abraçada d'Erbil per transmetre un missatge nacional". El traductor Zanyar Ali, que va assistir a la fira, va dir que estava satisfet amb la forta presència de publicacions en llengua kurda.

«El que ens fa feliços és que totes les agències aquí siguin kurdes i que se centrin més en la placa de les publicacions. Fins i tot els llibres participants aquí són tots títols kurds», va dir. L'editor Mirko Abubakir, d'una editorial de Sulaimani, va dir que l'esdeveniment dóna suport a la cultura lectora kurda. «És més per fer un diccionari kurd, que fa que el lector kurd es torni a familiaritzar amb els llibres que volem llegir», va dir.

La fira també ha reunit escriptors, traductors i lectors de totes les províncies de la regió del Kurdistan. L'editor Ata Raouf, que va viatjar des de Halabja, va dir que la iniciativa podria enfortir la relació entre els lectors i els llibres. «Aquesta fira és un dels passos importants que reconnecta els lectors kurds amb els llibres. S'espera que tingui un impacte significatiu, especialment en les generacions més joves, que s'han allunyat cada cop més de la lectura», va dir.

La idea de la fira va ser iniciada per Rebin Fattah, propietari de la llibreria Mali Wafayi a Hewlêr / Erbil, qui va dir que la fira es va llançar per abordar la limitada presència kurda a les fires internacionals del llibre. "Estem amagats a l'exposició internacional del llibre. L'objectiu no és només local, sinó global: construir contacte amb el món exterior i portar-nos al món exterior. Però necessitem un objectiu més gran". "Necessitem activitats i exposicions que puguin transmetre un missatge nacional i del Kurdistan. A través d'aquest missatge, podem reflectir idees que enriqueixin significativament els nostres escrits, cites i literatura".

Leggi di più »

dissabte, 6 de juny del 2026

24a Assemblea General del Congrés Nacional del Kurdistan



La 24a Assemblea General del Congrés Nacional del Kurdistan (Kongraî Natawaî Kurdistan, KNK) s'ha dut a terme a la ciutat neerlandesa de Venlo, amb la participació de més de 300 delegats de diverses parts del Kurdistan i de l'estranger, enmig de crides que emfatitzen la importància d'enfortir la unitat nacional kurda i continuar els esforços per celebrar un congrés nacional complet a la llum dels ràpids canvis a la regió.

La sessió es va inaugurar amb l'himne nacional kurd "Ey Reqîb" (Oh, enemic) seguit d'un minut de silenci en honor dels màrtirs. La copresidenta del KNK, Zainab Murad, va declarar que els esdeveniments recents a la regió comporten oportunitats i reptes per al poble kurd. Va subratllar la importància d'enfortir la unitat kurda, assenyalant que l'objectiu de la reunió és establir un terreny comú en preparació per al congrés nacional kurd i les activitats relacionades.

«No ens quedarem sense estatus polític»

Per la seva banda, el copresident del KNK, Ahmad Karamus, va dir que la convocatòria de l'Assemblea General arriba en un moment històric crític, i va subratllar que el poble kurd no abandonarà els èxits que ha aconseguit i no entrarà al nou segle sense un estatus polític que garanteixi els seus drets. Karamus va assenyalar que la unitat nacional és una prioritat clau, i va anunciar la formació d'un comitè especial per treballar en la millora de la coordinació entre les diferents parts del Kurdistan. També va demanar a totes les forces polítiques kurdes que donin suport als esforços cap a la unitat nacional i el proper congrés.

Després dels discursos dels dos copresidents, es va elegir el presidium de la sessió, format per Aziz Namli, Asrin Qadri, Zubida Zomrad, Hosheng Darwish i Janan Majid. Els membres del presidium van pronunciar els seus discursos als assistents. La reunió continuà amb la projecció d'un documental que repassa 27 anys d'activitats i treball del KNK. Fa vint-i-set anys, del 24 al 26 de maig de 1999, en presència de molts convidats i amics dels kurds, representants del poble del Kurdistan es van reunir a Amsterdam, Països Baixos, per fundar el Congrés Nacional del Kurdistan (KNK) que agrupa a partits i individuals de totes les tendències, i té com a objectiu la independència i unitat del Kurdistan.

Leggi di più »

dijous, 4 de juny del 2026

Iran assassina un Voluntari de les HPG en una emboscada

Les HPG (Hêzên Parastina Gel) han anunciat la mort en un breu text: "El nostre camarada Heqî va aconseguir el martiri com a resultat d'una emboscada i trets oberts pe r les forces iranianes durant la nit del 29 al 30 de maig". Usualment les HPG combaten contra l'ocupació turca però en aquest cas l'imperialisme iranià ha actuat d'auxiliar dels ocupants turcs. De moment no s'han donat més detalls de l'incident.



Leggi di più »

diumenge, 31 de maig del 2026

Festival d'equitació tradional kurd soraní

La quarta edició d'aquest Festival d'Equitació dels peus de la muntanya de Karokh, Festival d'Equitació de Warte (població on s'organitza) o Festival d'Equitació de Balekayati, ja que està impulsat directament per una agrupació de joves d'aquesta mateixa comarca històrica (els joves de Balekayati)  se celebra a la subregió de Warte, als peus de la muntanya de Karokh. 

Aquesta àrea pertany administrativament al districte de Soran, situat a la governació d'Erbil (Hewlêr), dins de la regió del Kurdistan iraquià. Es tracta d'una zona muntanyosa que pertany històricament a la comarca de Balekayati. 

S'hi van aplegar desenes de kurds tradicionalistes que mantenen les costums ancestrals gastronòmiques, d'habitatge en forma de tendes a les muntanyes i la famosa cultural del cavall kurd que va convertir en un fortí les muntanyes del Kurdistan. La llengua kurda, en els eu dialecte soraní, va ser la principal de la trobada doncs és la principal del Soran avui dia i ha superat les interferències de l'àrab.










Leggi di più »

dissabte, 30 de maig del 2026

La minoria nacional kurda de Síria exigeix el ple reconeixement de la seva llengua en plena igualtat amb l'àrab

El Moviment Cultural i Artístic de la ciutat de Dêrik, Rojava, Kurdistan de Síria, va afirmar que la llengua kurda representa la identitat i l'existència nacional de la nació kurda, exigint el ple reconeixement dels seus drets en la nova constitució siriana i rebutjant la seva marginació o negació. Van assenyalar que qualsevol constitució que no reconegui la diversitat lingüística serà incompleta i no reflectirà la realitat siriana. 

A les regions de Rojava, les demandes per al reconeixement oficial de la llengua kurda en la propera constitució siriana augmenten, juntament amb les demandes per posar fi a les polítiques de marginació anteriors i garantir els drets dels components nacionals dins d'un marc estatal integral. 

Muhammad Mahmoud, (foto) del Moviment Cultural i Artístic de la ciutat de Dêrik va dir: "Marginalitzar la llengua kurda equival a marginalitzar l'existència del mateix poble kurd", emfatitzant la necessitat de respectar la llengua kurda i no excloure-la de la constitució siriana. Va assenyalar que les futures generacions continuaran aprenent i conservant la llengua kurda, concloent les seves observacions afirmant que la lluita continuarà per protegir els drets nacionals i preservar la llengua materna.


Leggi di più »

divendres, 29 de maig del 2026

L'Iran genocida assassina dos germans activistes kurds


El règim islàmic ha matat els germans Mojtaba Waisi i Maysam Waisi, que eren activistes. Els germans Mojtaba i Maysam Waisi, importants activistes culturals a Kermanshan, van perdre la vida quan la Guàrdia Revolucionària va incendiar la casa on s'allotjaven. Segons la informació, els dos germans havien estat buscats per la seva participació en les protestes de gener. El 28 de maig, els Guàrdies Revolucionaris van obrir foc contra la casa on s'allotjaven els dos germans que van morir a l'instant, mentre que el destí de la resta de persones a la casa és desconegut.

Fent una declaració sobre l'incident Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (Partit de la Vida Lliure del Kurdistan, PJAK) va dir: «Condemnem fermament aquest brutal assassinat i expressem el nostre condol al poble de Yarsan, al poble kurd i a l'Iran. Creiem que el moviment d'alliberament dels pobles kurd i iranià no s'aturarà amb el terrorisme, l'opressió i el crim. Sens dubte, la sang dels màrtirs Mojtaba i Maysam Waisi serà un altre símbol de resistència i lluita contra la dictadura de la República Islàmica."

Mojtaba i Maysam Waisi, activistes destacats de Kermanshan, van lluitar per la cultura kurda al llarg de la seva vida. Els germans Waisi van participar en la creació de la biblioteca kurda al barri de Dareh Deraz de Kermanshan. Els germans, que també participaven en les celebracions de Newroz i en les activitats de dengbej a la ciutat, van treballar tota la seva vida per assegurar que els valors de la nació kurda no fossin oblidats.

Leggi di più »

dimarts, 26 de maig del 2026

Parla Abdullah Mohtadi, el marxista que fa 50 anys que lluita contra els aiatol·làs perses d'Iran: "règim que ha submergit el país en l'abisme de la pobresa, la corrupció i la destrucció"

Tot i que la seva formació en un principi no es va integrar a la  Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià en un gir, aquesta setmana, sí ho ha fet. El Buró Polític del partit marxista que va fundar Komala, Partit del Kurdistan iranià, ha anunciat la seva decisió d'unir-se a la Coalició en un comunicat emès avui 4 de març de 2026, el partit va dir que els esdeveniments regionals actuals requereixen una unitat i coordinació més fortes entre les forces polítiques kurdes, i que perseguirà els seus objectius dins de la coalició mitjançant el diàleg i la cooperació. Ell mateix ho explicava: "Són molt bones notícies per al poble del Kurdistan, que necessita reforçar les seves files més que mai, i notícies encoratjadores per a tots els que treballen per una gran unitat política per a la democràcia a l'Iran."

Komala està dividida en una ala lleial al partit comunista iranià, una aliada a les forces nacionalistes i la d'Abdullah Mohtadi, un veterà marxista que encapçala la principal facció d'esquerra kurda a Iran. El nou escenari que s'ha obert amb la intervenció contra el règim obre una escletxa a cinc dècades de malson (a les que hauria de sumar les del xà contra qui Mohtadi també va enfrontar-se). "Els kurds de l'Iran estan units. Per primera vegada, tots els principals partits kurds s'han unit en una nova coalició: un pas històric cap a la configuració d'un nou futur per als kurds i un Iran democràtic."

"Els dies del règim de la República Islàmica estan comptats. Un règim que ha submergit el país en l'abisme de la pobresa, la corrupció i la destrucció, ha condemnat desenes, si no centenars, de milers de joves amants de la llibertat a la presó, la tortura i l'execució durant dècades, ha malgastat centenars de milers de milions de riquesa pertanyent al poble en la construcció d'un programa nuclear inútil o l'ha gastat en forces terroristes a la regió, i que amb les seves polítiques aventureres i expansionistes finalment està portant la guerra a les nostres portes, sí, aquest règim antipopular s'acosta a la seva fi. Des del principi, la República Islàmica va atacar el Kurdistan sense cap justificació, per ordre de Khomeini, va iniciar assassinats massius i ha continuat aquestes repressions brutals i sagnants durant dècades. Aquest règim antikurd està a punt de morir i crema en un infern que ell mateix ha creat.

També fa una crida als militars encara lleials als aiatol·làs: "Ara que les lluites valentes del poble, d'una banda, i les derrotes de la guerra, de l'altra, han reduït el camp per a aquest règim assassí i estan a punt de determinar el seu destí final, s'espera de vosaltres, els oficials, sotsoficials i soldats de l'exèrcit, així com el personal de les forces de l'ordre, que estigueu al costat del poble en aquests moments fatídics, que deixeu de banda les cadenes de l'obediència al règim d'una vegada per totes i que doneu suport a la lluita del poble per la llibertat. A partir d'avui, ja no us considereu obligats a obeir les ordres dels vostres superiors que encara estan al servei d'aquest règim antipopular. Formeu unitats i, si cal, comitès d'oficials i soldats del moviment d'alliberament del Kurdistan a diversos nivells i poseu-vos en contacte amb el Partit Kurdistan Komala de l'Iran el més aviat possible." I, finalment, anuncia el futur immediat: "El següent pas hauria de ser unir-se en una àmplia coalició democràtica iraniana."

Combatents kurds per la llibertat, sou d'aquesta terra i aigua, sou d'aquest poble, no traïu la terra dels vostres avantpassats, no doneu l'esquena al vostre poble desposseït i oprimit. No us quedeu a l'infern que la República Islàmica ha creat, poseu-vos al costat correcte de la història i mantingueu-vos orgullosos i segurs, a vosaltres i a les vostres famílies.

Leggi di più »

diumenge, 24 de maig del 2026

La policia turca assalta la seu del principal partit de l'oposició

La policia d'Erdogan va entrat per la força a la seu del partit de l'oposició, posant fi a un enfrontament entre el líder deposat del CHP, Özgur Özel, i els partidaris de Kemal Kilicdaroglu, nomenat pel tribunal d'Erdogan. El CHP és el principal partit d'esquerra a Turquia, defensa el laïcisme i és aliat de la minoria kurda. Avui dumenge, els partidaris de Kilicdaroglu van intentar forçar l'entrada a l'edifici abans que la policia intervingués i en prengués el control.

Algunes persones van intentar bloquejar-los, però finalment els agents van aconseguir desallotjar els que hi havia a dins usant armes i gas.

"El Partit Republicà del Poble a partir d'ara serà als carrers o a les places", va dir Ozel mentre era obligat a sortir de l'edifici. El CHP ha presentat un recurs contra la sentència de dijous al Tribunal Suprem de Turquia, però els experts legals diuen que una sentència podria trigar. Les eleccions estatals seran el 2028.


Leggi di più »

dimarts, 19 de maig del 2026

PKK acusa l'estat turc d'obstruir una solució política pacífica en no prendre mesures legals serioses


La figura destacada del Partit dels Treballadors del Kurdistan (Partiya Karkerên Kurdistanê, PKK), Murat Karayılan, va emfatitzar que lliurar armes sense garanties legals i de seguretat clares equivaldria a "una rendició imposada". Qualsevol progrés en el procés polític, va assenyalar, ha de basar-se en fonaments clars que assegurin els drets i garanteixin la protecció. Murat Karayılan és actualment un dels màxims dirigents de l'organització kurda PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan). És Comandant en cap de les HPG (Hêzên Parastina Gel), que és el braç militar del PKK. També és membre del Comitè Executiu del PKK, essent considerat el líder operatiu i de camp més important de l'organització, especialment des de l'empresonament d'Abdullah Öcalan. Va ser anteriorment el president del consell executiu del KCK (Koma Civakên Kurdistan), l'organització paraigua del moviment nacional pan kurd.

"El procés de pau... sí, en les circumstàncies actuals es pot dir que el procés s'ha congelat i s'ha aturat. Això és el que observem clarament... les forces que donen forma a la presa de decisions ho van considerar oportú i, per tant, van prendre mesures per aturar o suspendre els passos del procés. Tenint en compte l'existència d'un informe oficial elaborat com a resultat de mesos de treball per part d'una comissió parlamentària, el fet de no continuar el procés no es pot explicar de cap altra manera".

El veterà del PKK va explicar que aconseguir un progrés genuí continua lligat al paper del lideratge kurd i la seva participació directa en el procés. Va emfatitzar que la decisió del Congrés del PKK de deixar les armes estava condicionada a que el líder del PKK, Abdullah Öcalan, fos lliure i supervisés personalment el procés directament. El febrer de 2025, el líder del PKK, Abdullah Öcalan, va demanar al seu PKK que posés fi a l'estratègia de lluita armada i dissolgués el PKK.

"Com a moviment, hem pres totes les mesures. Sobre aquesta base, es va aturar la guerra, es van suspendre les activitats militars i es van aturar totes les accions dirigides contra Turquia". Karayılan va emfatitzar que el seu moviment continua en un estat de preparació militar a falta de garanties, acusant directament l'estat turc de no haver pres mesures legals serioses que podrien fer avançar el procés de solució. Va afegir que la clau d'una solució rau en mans dels líders turcs i la seva voluntat política. Les mesures pràctiques per part d'Ankara podrien ajudar a reactivar el procés de pau. També va rebutjar la demanda de deixar les armes completament primer i després promulgar lleis, descrivint-ho com "la imposició de la rendició".

Leggi di più »

dimecres, 13 de maig del 2026

Trump acusa "als kurds" de quedar-se amb armes destinades a Iran

 Trump diu que els kurds l'han decebut per presèntament haver-se quedat amb armes americanes enviades als iranians. "Els kurds prenen, prenen, prenen", va dir. Trump troba el seu boc expiatori per una estratègia fallida amb l'Iran: els kurds. El president dels EUA acusa "els kurds" de desviar armes que, segons ell, estaven destinades a manifestants iranians antirègim. L'acusació no és nova, i sembla que s'ha produït un lliurament limitat d'armes, però el seu èmfasi repetit és revelador: apunta a les restes d'una estratègia més àmplia i a la recerca de Trump d'algú a qui culpar. De tota manera el mandatari nord-americà no ha avonseguit identificar a quina de les faccions kurdes (només a Iran hi ha sis, a part de les dues d'Iraq) va entregar les armes.


El Congrés Nacional del Kurdistan (KNK) ha reaccionat amb fermesa a les declaracions fetes pel president dels EUA, Donald Trump, sobre els kurds, assenyalant que aquestes declaracions posen els kurds en la mira.

https://thenationalcontext.com/trump-finds-his-scapegoat-for-a-failed-iran-strategy/

Leggi di più »