Creació de la Plataforma Nacional Kurda al Kurdistan de Turquia: "No hi pot haver justícia a l'Orient Mitjà sense un estat kurd"

La "Conferència Fundacional de la Plataforma Nacional Kurda" a Amed (en turc Diyarbakır) s'ha celebrat aquest cap de setmana no sense tenció al Kurdistan de Turquia. Un grup amb la bandera del Kurdistan va ser detingut. En total 25 persones van ser detingudes. Malgrat l'ambient que es respirava a l'interior, les forces de seguretat van intervenir a l'exterior. La policia va impedir que un grup de joves que volien entrar al taller amb una bandera del Kurdistan ho fes i els va detenir. Es va saber que els detinguts van ser portats a la comissaria, mentre que el programa del taller continuava a l'interior.

El programa del taller va començar amb els participants recitant l'himne nacional kurd, Ey Reqib. La bandera del Kurdistan es va desplegar a la sala on es va celebrar l'esdeveniment i es van transmetre missatges d'unitat política. Malgrat la repressió policial turca la Plataforma Nacional Kurda, ha celebrat la seva conferència fundacional els dies 28 i 29 de març, ha anunciat públicament el seu document de posicionament polític i el model fundacional. La plataforma ha declarat que seguirà una línia política que rebutja la violència en la qüestió kurda i que es basa en el dret internacional i el dret a l'autodeterminació. L'escriptor Hamdin Kaçan, un dels ponents de capçalera de la Plataforma Nacional Kurda va afirmar: "No hi pot haver justícia a l'Orient Mitjà sense un estat kurd."

La Plataforma Nacional Kurda, que va anunciar la seva creació va destacar els seus objectius de "política nacional" i "estatus" en una declaració de 13 punts feta pública. La plataforma afirma que, amb la seva estructura formada per la participació de diferents segments de la societat, pretén portar la lluita col·lectiva pels drets kurds a nivell institucional, i els principis i objectius bàsics s'enumeren detalladament a la declaració publicada.

Sıdkı Zilan, advocat i una de les fundadors de la "Plataforma Nacional Kurda", va dir que el seu objectiu era aconseguir la unitat entre els kurds. Figures kurdes independents de diversos espectres polítics han emès una declaració demanant l'establiment d'una "Plataforma Nacional Kurda", considerant els esdeveniments crítics a l'Orient Mitjà i les conseqüències i efectes polítics del nou procés en curs a Turquia. L'advocat Sıdkı Zilan és una de les 100 persones que van signar el document fundacional de la "Plataforma Nacional Kurda".

Emfatitzant que els kurds volen defensar els seus drets nacionals a través de mitjans legals, transparents i no violents, Zilan va afirmar que establir aquesta plataforma no és un luxe sinó una necessitat, i va afegir "Necessitem sentit comú i unitat. En els darrers 10 anys, han tingut lloc molts esdeveniments al Sud, a Rojava i a altres parts. El nostre poble n'és conscient. A la història, hi va haver una iniciativa com l'exemple de 'Tev-Kurd' el 2005, però no va aconseguir el seu objectiu després de 7-8 anys."

Zilan va declarar que el seu principal objectiu és incloure tots els components que viuen en aquesta regió (kurds, àrabs, turcmans, siríacs), però que els principals actors han de ser els kurds, dient: "Si els kurds no prenen la iniciativa, els drets de les minories no es poden protegir. El nostre objectiu és la justícia, la llibertat i la igualtat".


"La full de ruta es determinarà al congrés."L'advocat Zilan va declarar que, pel que fa a la full de ruta i les demandes de la plataforma, ells, com a iniciadors, no prendrien la decisió final ells mateixos, i que la decisió es prendria a la propera reunió i congrés. Zilan va continuar dient: "Convocarem líders d'opinió, polítics, partits i institucions. Els presents determinaran la full de ruta. Aleshores quedarà clar què exigirem a Ankara per al nostre poble.
El món està interessat en la qüestió kurda, però primer hem de defensar-nos i establir la nostra unitat, només llavors podrem demanar ajuda a persones imparcials i defensors dels drets humans."

«Volem els mateixos drets nacionals que tenen els àrabs i els turcs.»

Quan li van preguntar: "Les vostres demandes són només drets culturals o també drets polítics nacionals?", Sıdkı Zilan va respondre: "Els kurds som una nació. Segons el dret internacional, siguin quins siguin els drets que tingui una nació, nosaltres tenim els mateixos. No podem establir fronteres. Siguin quins siguin els drets que tinguin els àrabs, els turcs i altres nacions, els kurds tenen els mateixos drets (història, llengua, terra). Determinarem la nostra guia d'acord amb les nostres capacitats i la voluntat del nostre poble".

Leggi di più »

HAK-PAR, PSK i PWK commemoren Qazi Muhammed a Istanbul (Constantinoble)

HAK-PAR (Partit dels Drets i Llibertats), PSK (Partit Socialista del Kurdistan) i PWK (Partit Patriòtic del Kurdistan) van celebrar una reunió el 28.03.2026 a l'Oficina de Representació del PWK a Istanbul i van commemorar Qazi Muhammed i els màrtirs del Kurdistan. A més dels membres de la HAK-PAR, PSK i PWK, Mustafa Abdo, en nom del Moviment per la Llibertat del Kurdistan a Síria, el president de HEZKURD Suphi Özgen, el kurd del Kurdistan Oriental Dr. Xalid Amedi i intel·lectuals i polítics kurds van assistir a l'esdeveniment. La reunió va ser moderada pel gerent del PSK, Bahattin Turan.

L'esdeveniment va començar amb un minut de silenci en memòria dels màrtirs del Kurdistan. La declaració conjunta de HAK-PAR, PSK i PWK va ser llegida en kurd pel president provincial de HAK-PAR d'Istanbul, Hakan Yıldız. El representant del PWK a Istanbul, Cengiz Güngör, va fer una valoració en kurd sobre la importància de la República del Kurdistan i el seu president Qazi Muhammad, que va ser declarada al Kurdistan Oriental el 1946, i els seus efectes en la lluita per la llibertat del Kurdistan en general. Després, el Dr. Xalid Amedi va pronunciar un discurs sobre l'objectiu de l'esdeveniment del dia, i el poeta i polític kurd Abdulmecit Kapazan va llegir un poema. L'esdeveniment va tenir lloc en un ambient productiu i acollidor.

La declaració conjunta de HAK-PAR, PSK i PWK és la següent:

Recordem Qazi Muhammad i els seus amics amb respecte. El president de la República del Kurdistan, Qadi Mohammed, i els seus amics van ser executats per l'Estat iranià fa 79 anys, el 31.03.1947, a la plaça Charchira, ciutat de Mahabad, al Kurdistan Oriental. La República del Kurdistan va ser proclamada fa 80 anys, el 22.01.1946, pel president de la República del Kurdistan, Qazi Muhammad, a la plaça Charchira de la ciutat de Mahabad, a l'est del Kurdistan. Aquell dia, representants de les quatre parts del Kurdistan també eren presents a la plaça Çarçıra.

La República del Kurdistan va ser destruïda quan l'Estat iranià va tornar a ocupar la ciutat de Mahabad el 17.12.1946. La República del Kurdistan és una gran experiència en la història del Kurdistan per ser honorada. Després de la caiguda de la República del Kurdistan, el president de la República del Kurdistan, Qazi Mohammed, i els seus amics van ser arrestats i jutjats per l'Estat iranià.

Qazi Mohammad va jutjar realment l'estat colonista i ocupant iranià amb la seva defensa al Tribunal iranià i va defensar la causa del Kurdistan amb dignitat. El tribunal il·legal i simulat va decidir penjara la forca Qazi Muhammed i els seus companys, i aquesta decisió es va implementar el 31.03.1947. La vida, personalitat, postura, voluntat i defensa de Qazi Muhammad als tribunals ens presenten realment el full de ruta i la manera de pensar kurda. La voluntat de Qazi Muhammad i la seva defensa als tribunals apunten als nostres deures històrics i nacionals que encara hem de complir avui. Qazi Muhammed diu que cal protegir la bandera del Kurdistan. Qazi Muhammad diu que protegir l'existència nacional dels kurds i del Kurdistan i el dret del nostre poble a l'autodeterminació hauria de ser la base de la vostra política. Qazi Muhammad diu que no siguis hostil els uns amb els altres, i que no caiguis en les trampes d'aquells que volen destruir-te. Qazi Muhammad diu que, com a nació i poble, no hauríem de mancar de cooperació, aliança, unitat i cooperació dins de nosaltres mateixos.

Qazi Muhammad diu que cal respectar i protegir els preus, valors i esforços d'aquells que van sacrificar les seves vides, van treballar i lluitar per la llibertat del Kurdistan.

Calculant que l'estat iranià atacaria la República del Kurdistan, el president de la República del Kurdistan, Qazi Mohammed, va lliurar la bandera del Kurdistan al líder nacional kurd i un dels comandants militars de la República del Kurdistan, el general Mullah Mustafa Barzani, poc abans de la seva detenció. Des del dia que la bandera del Kurdistan va ser lliurada al mul·là Mustafa Barzani, mai no ha estat descartada pels veterans de la nostra lluita per la llibertat a les quatre parts del Kurdistan. Avui, aquesta bandera oneja sobre el Parlament de la Regió Federal del Kurdistan del Sud.

Avui, hi ha una guerra entre l'Iran, Amèrica, Israel i l'Estat iranià. És evident que aquesta guerra conté tant oportunitats com riscos per al nostre poble del Kurdistan Oriental. Tanmateix, els néts de Qazi Muhamed, hereus de la lluita, van decidir unir forces contra l'Estat iranià amb l'Aliança dels Partits Polítics del Kurdistan Iranià, que van formar al Kurdistan Oriental com a 6 partits, amb principis nacionals kurdistans. Donem suport a aquesta aliança i esperem que aquesta aliança s'ampliï encara més i converteixi el dret del nostre poble a determinar el seu propi futur al Kurdistan Oriental en un assoliment que tinguin dret a obtenir un estatus polític al seu propi país. Cridem i declarem que estem al costat dels nostres germans i germanes al Kurdistan Oriental amb tot el nostre ésser i força. Tenim plena fe que algun dia el nostre poble del Kurdistan Oriental donarà la bona notícia a Qazi Muhammad i a tots els màrtirs del Kurdistan perquè declarin la República del Kurdistan a Mahabad, a la plaça Charchira. Sí, el poble del Kurdistan no oblidarà Qazi Muhammad ni els màrtirs del Kurdistan.

La postura honorable de Qazi Muhammad encara il·luminarà el nostre camí en la nostra lluita per la llibertat avui. En el 79è aniversari de la seva execució, commemorem respectuosament Qazi Muhammed i els seus amics i tots els màrtirs del Kurdistan.

Leggi di più »

Grups pro iranians ataquen el domicili del President del Kurdistan iraquià autònom

Nou salt endavant de les màfies xiïtes pro iranianes a Iraq, ja absolutament fora de control. Després d'assassinaf sis peshmerga kurds aquesta setmana, deixant trenga ferits avui han atacat el màxim representant kurd a Iraq. I tot plegat malgrat que el Kurdistan iraquià ha dig per activa inper passiva que és neutral en el conflicte entre Iran i EUA. La residència oficial de Nechirvan Barzani, president de la Regió Autònoma del Kurdistan, a Duhok, ha estat atacada per drons llançats per les PMF a l'Iraq. El propi primer ministre de l'Iraq va trucar a Nechirvan Barzani i va condemnar l'atac.

Leggi di più »

Congrés de la Llibertat de l'Iran: Els partits kurds de Rojhilat (Kurdistan d'Iran) es reuneixen a Londres

El Congrés de la Llibertat de l'Iran que se celebrà a Londres els dies 28 i 29 de març ha comptat amb la participació de diversos partits kurds. Així Asso Hassan Zadeh del PDKI al Congrés per la Llibertat de 

 comença el seu discurs en kurd i després fa una pausa: «Ho sento, he oblidat que s'espera que parli en farsi.» Només amb això, ja exposa la seva raó de ser: «La majoria de vosaltres aquí sou parlants de farsi o l'enteneu, i nosaltres, els kurds, som la minoria. Tot i això, amb només unes poques paraules kurdes, vaig dominar la sala i us vaig posar en una posició incòmoda i desfavorable. Això és exactament el que ha estat passant a l'Iran durant més de cent anys: un segment de la població... ha arribat a dominar, a través de la identitat nacional i la llengua.

El portaveu del PJAK, Rivar Abdanan, parla al "Congrés de la Llibertat de l'Iran" a Londres i demana unitat democràtica i va emfatitzar la necessitat d'unitat democràtica, la inclusió de totes les identitats i una visió clara del futur de l'Iran després de la República Islàmica. En les seves declaracions, Abdanan va qualificar la situació actual a l'Iran com a molt crítica i inestable. Va assenyalar que, si bé el país s'enfronta a profundes crisis i tensions, també hi ha una forta voluntat popular d'un canvi profund i revolucionari, creant un clima configurat tant per la por com per l'esperança. Va plantejar preguntes clau sobre què s'hauria de fer en aquesta etapa i quin tipus de futur polític espera a l'Iran. Segons ell, els actors polítics haurien d'evitar copiar cegament els models existents i, en canvi, treballar per aconseguir solucions pràctiques i basades en el context que responguin a les realitats de l'Iran. Abdanan va emfatitzar que la cooperació i la unitat democràtica entre els grups polítics, les organitzacions i els individus que se senten responsables del futur del país són essencials per navegar per aquest moment històric delicat. També va subratllar la importància d'enfocaments oberts, pluralistes i crítics entre totes les parts.

Tot i descriure la transició més enllà de la República Islàmica com una demanda central, va argumentar que definir una visió clara per al període posterior a la transició és igualment important. Va advertir que és poc probable que els grups que ajornen totes les discussions fins després d'un canvi de règim presentin una perspectiva de futur convincent o constructiva. El portaveu del PJAK també va demanar definir principis compartits i acords mínims entre les forces polítiques per permetre una acció conjunta. Va emfatitzar que evitar els prejudicis, la discriminació i l'etiquetatge és necessari per crear un entorn saludable per al diàleg i la comprensió mútua. Destacant el divers paisatge social i ètnic de l'Iran, Abdanan va dir que les diferents comunitats han de comprendre millor les experiències i demandes de les altres. Va criticar el model d'estat-nació centralitzat del segle passat, afirmant que no ha aconseguit abordar els reptes del país. Al seu entendre, ni la centralització estricta ni la descentralització completa són efectives; en canvi, cal un sistema equilibrat basat en una àmplia participació i l'autogovern local.

Va presentar la idea d'una república democràtica com un possible marc per al futur de l'Iran, alhora que va expressar la seva obertura a discutir altres sistemes democràtics, inclosos els models federals. Va emfatitzar que cap qüestió política s'ha de tractar com a tabú i que el diàleg obert és essencial per arribar a un consens democràtic. Una part important del seu discurs es va centrar en el paper de les dones. Abdanan va afirmar que sense la llibertat de les dones, la democràcia no té sentit. Va argumentar que el canvi real no pot produir-se si les dones no tenen el control total sobre els seus cossos i les seves vides i no poden participar lliurement en tots els àmbits de la societat. Va assenyalar el moviment "Dona, Vida, Llibertat" com a prova clara d'aquesta realitat.

També va criticar les polítiques anteriors destinades a imposar una llengua, cultura i identitat úniques, dient que aquests enfocaments han aprofundit les divisions en lloc de crear unitat. En canvi, va introduir el concepte d'"integració democràtica" com un camí cap a la construcció d'una societat inclusiva i compartida. A la part final del seu discurs, Abdanan va dir que reconèixer un estatus polític definit per al poble kurd en el futur sistema de l'Iran serà un indicador clau de democràcia. Va afegir que en un sistema genuïnament democràtic basat en la igualtat de drets, no hi hauria necessitat de violència ni conflictes armats. Va concloure afirmant que el PJAK està disposat a contribuir a la formació d'un nou Iran democràtic, i va acabar el seu discurs amb el lema: "Dones, Vida, Llibertat".

Diako Moradi, persa, portaveu de la Plataforma Democràtica de l'Iran, va parlar sobre la necessitat de canvis profunds en els conceptes d'estat, identitat i democràcia a l'Iran, i va presentar la idea d'una «nació democràtica» com un possible camí a seguir. Durant el congrés, Diako Moradi va dir que el model d'estat-nació a l'Iran, especialment durant el segle passat, no ha funcionat. Va explicar que aquest model, basat en la centralització del poder i la uniformitat identitària forçada, no ha aconseguit crear unitat i, en canvi, ha provocat divisions socials, desconfiança pública i una crisi de legitimitat. Va emfatitzar que l'Iran necessita ara una transformació profunda, que vagi més enllà del simple canvi de poder polític. Segons ell, cal repensar conceptes bàsics com la identitat, la pertinença i com s'organitza la societat. Va dir que "ser iranià" ja no s'ha de definir de maneres estretes i limitades, sinó que s'ha de convertir en quelcom obert, divers i democràtic.

Moradi va descriure la idea d'una "nació democràtica" com una part clau d'aquest canvi. Segons aquesta perspectiva, la societat està formada per diferents identitats, totes les quals haurien de ser reconegudes i incloses. També va emfatitzar el paper central de les dones, dient que la llibertat de les dones és essencial per a una democràcia real. També va parlar de redefinir la idea de "pàtria", dient que l'Iran no s'ha de veure només com una frontera política, sinó com un espai de vida compartit on la pertinença prové de la participació i la coexistència. En una altra part del seu discurs, va esbossar quatre pilars principals per a la reconstrucció de l'Iran: la llibertat de les dones, la protecció del medi ambient, la democràcia participativa i l'autogestió democràtica. Va dir que aquests principis poden ajudar a allunyar el poder dels sistemes centralitzats i apropar-lo a la societat.

Moradi també va dir que cal redefinir el paper de l'estat. Va explicar que ni eliminar completament l'estat ni mantenir-lo en la seva forma centralitzada actual és realista. En canvi, va suggerir un model on l'estat tingui un paper més de suport, mentre que les institucions locals i els ajuntaments assumeixin més responsabilitat en la presa de decisions. Va destacar la importància de l'organització social, dient que sense xarxes de base fortes i estructures horitzontals, la democràcia quedarà només com una idea abstracta. En aquest context, també va esmentar la idea de la "defensa del poble", no només en un sentit militar, sinó com una manera de protegir els valors socials i els èxits democràtics.

També va demanar que s'allunyés de la competència política destructiva i s'inclinés cap a la cooperació i la sinergia. Segons la seva opinió, un nou sistema democràtic s'hauria de basar en la col·laboració en lloc de l'exclusió. Finalment, Moradi va descriure la idea d'un «Iran no discriminatori» com un projecte viu i assolible, que es pot construir mitjançant la participació, l'autogestió i l'esforç col·lectiu. Va dir que aquest no és un somni llunyà, sinó una veritable oportunitat històrica que depèn de la voluntat del poble.

Majid Zamani

El Congrés per la Llibertat de l'Iran està promogutt per Majid Zamani, establert a Dubai, un home que va fer fortuna com a banquer intermediari dins del règim iranià, i després va tallar i va exiliar-se. També té el suport de Red Banyan, relacions públiques de gestió de crisis, el cap de redacció de Kayhan, membres de l'equip de negociació de Zarif, membres de l'Oficina per a la Consolidació de la Unitat i veterans de campanya tant de Rouhani com de Pezeshkian.

Confusió amb el PJAK

El PJAK va ser eliminat de la llista a l'últim moment. El PJAK és un dels partits kurds implicats en una lluita armada contra el règim iranià, va anunciar que havia rebut una invitació oficial del Congrés de la Llibertat Iranià, però més tard els seus representants van ser retirats de la llista d'invitats. En una declaració escrita feta pel Comitè d'Afers Exteriors del PJAK, es va afirmar que el procés del congrés no es va dur a terme de manera transparent i democràtica. La declaració del comitè titulada «Quina mà secreta va desviar el Congrés de la Llibertat Iranià?» incloïa la següent informació: "Com ha informat els mitjans en els darrers dies, està prevista una reunió anomenada 'Congrés de la Llibertat de l'Iran' que se celebrarà a Londres els dies 28 i 29 de març. En l'atmosfera política extremadament sensible marcada pels esdeveniments a l'Iran, com a PJAK, hem intentat establir diàleg i interacció amb tots els cercles polítics que reclamen democràcia i llibertat. En aquest context, ens hem reunit amb els organitzadors del congrés en les últimes setmanes i hem mantingut reunions constructives. En aquestes reunions, compartíem la perspectiva política, el programa i els projectes del PJAK; Aquestes opinions també van ser ben rebudes per l'altra part. Després, els organitzadors del congrés van convidar oficialment el nostre partit, així com altres partits i organitzacions polítiques kurdes i iranianes. Sobre la base d'aquest diàleg positiu i amb la idea que el congrés pretén crear una àmplia unitat político-social, vam acceptar aquesta invitació amb un sentit de responsabilitat.

"Ens van treure de la llista"

Tanmateix, al principi, sense la nostra opinió i sense cap coordinació, vam saber que s'havia establert una estructura anomenada 'Consell de Coordinació del Congrés de la Llibertat de l'Iran' al lloc web oficial del congrés. Des del principi, érem escèptics respecte a aquest mètode basat en nomenaments, no transparent i antidemocràtic, i vam expressar les nostres preocupacions. En la resposta que ens van donar, se'ns va dir que aquest consell no té cap poder de presa de decisions ni executiu; Tanmateix, els esdeveniments posteriors van demostrar que això no reflectia la veritat. Tot i que el comitè executiu del congrés va enviar una invitació oficial al nostre partit, més tard vam saber que els noms dels nostres representants havien estat eliminats de la llista d'invitats. Aquesta és una actitud irresponsable que contradiu clarament els principis de transparència, unitat i democràcia.“ El comunicat afirmava que dos partits kurds van tenir un paper en la retirada del PJAK de la llista, i incloïa les següents declaracions:

"Segons la informació que hem obtingut, es va celebrar una votació tutelar i autoritària dins del consell i es va impedir el dret de PJAK a participar en aquest procés. Tot i això, creiem que algunes de les persones que vam entrevistar tenien bones intencions; també van afirmar que 'influències ocultes' van jugar un paper en l'exclusió de PJAK. La pregunta fonamental és: Com són possibles intervencions tan encobertes en un congrés que pretén construir confiança i unitat? Segons la informació obtinguda de fonts internes, s'afirma que el Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran i el Partit Komala (Comunitat Revolucionària de Treballadors del Kurdistan Iranià) van tenir un paper en aquest procés. L'exactitud d'aquestes afirmacions s'hauria d'avaluar per separat; tanmateix, no eximeix la responsabilitat de l'exclusió del PJAK. La nostra pregunta oberta per als funcionaris del Congrés és: Ha sorgit aquest enfocament excloent com a resultat de la pressió o direcció d'un estat o poder polític concret? Esperem una declaració clara i responsable sobre aquesta qüestió. Malgrat la retòrica d'unitat, responsabilitat i pluralisme, quin és el factor que us distància d'aquests principis?". Finalment PJAK fou reconvidat al Congrés de la Llibertat de l'Iran a Londres.

Es poden seguir els esdeveniments del Congrés de la Llibertat de l'Iran: Iran Freedom Congress https://x.com/if_congress

 

Leggi di più »

Iran forçà a Iraq a reubicar i desarmar els camps de refugiats kurds

L'acarnissament del règim iranià contra els kurds exiliats a Iraq no té cap raó lògica si no és per un odi atàvic i kurdòfob. El conseller de Seguretat Nacional de l'Iraq, Qasim Al-Araji, ja va anunciar el trasllat dels grups d'oposició kurds iranians a un tercer estat. No obstant això, el pla s'ha enfrontat a una forta oposició de faccions clau de l'oposició. "La reubicació dels membres d'aquests grups a sis campaments està en curs: quatre a Erbil i dos a Sulaymaniyya. També ens estem coordinant amb les Nacions Unides per reassentar-los en un tercer estat", va dir Al-Araji en una entrevista a la televisió estatal iraniana el 10 de setembre. Va afegir que "77 bases" pertanyents als grups al llarg de la frontera compartida amb l'Iran. han estat tancades.

L'anunci formà part de la implementació per part de l'Iraq d'un acord de seguretat amb Teheran, signat el març de 2023, que demana desarmar els grups d'oposició kurd amb seu a la regió del Kurdistan. Segons l'acord, la seu d'aquests grups s'ha d'allunyar de la frontera entre l'Iraq i l'Iran. Al-Araji també va assenyalar que "les armes pesades d'aquests partits s'han lliurat a les forces peshmerga kurdes", elogiant la cooperació del govern regional del Kurdistan (KRG) per ajudar a abordar el problema de l'oposició iraniana. 

Tanmateix, els grups d'oposició kurds iranians van rebutjar qualsevol pla per a la seva reubicació. Mohammed Nazif Qadri, cap de relacions públiques del Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI), el més gran entre els grups de l'oposició, va dir a 964media: "Els nostres membres, com a individus, poden traslladar-se a qualsevol país que triïn sota la supervisió de l'ONU mitjançant programes de deslocalització, i això passa. regularment. Però com a grup, no hi ha cap pla o proposta d'aquest tipus per traslladar-nos a un tercer país, i encara que n'hi hagués, no ho acceptaríem mai. Som un partit polític i no abandonarem aquesta identitat. Hem escoltat els comentaris de Qasim al-Araji i sabem que això s'ha discutit entre iraquians i iranians, però no tenim cap obligació de traslladar-nos com a grup. Els individus poden optar per traslladar-se voluntàriament a través de l'ONU, però com a grup hem insistit en el nostre dret a continuar amb el nostre activisme polític i de partit".

De la mateixa manera, una font principal del Partit Komala del Kurdistan iranià, una altra facció important, va dir a 964media que no havien rebut cap avís formal sobre un pla de reubicació. "Sovint, els iraquians no ens informen dels seus acords amb l'Iran fins a l'últim moment, possiblement com a tàctica per evitar que ens preparem o com a xoc psicològic. Però mai no acceptaríem cap pla d'aquest tipus", va dir la font, que va parlar sota condició d'anonimat. "Parlar de reubicació a un tercer país recorda el que va passar amb els mujahidins, però encara no hem rebut cap sol·licitud d'aquest tipus". La referència era a l'Organització dels Mujahidins de l'Iran (PMO), els membres de la qual van ser traslladats de l'Iraq a països europeus el 2016 després de diversos atacs als seus camps. La reubicació formava part d'un acord negociat pels Estats Units i les Nacions Unides. Des del 5 de setembre, els partits d'oposició kurds iranians han començat a traslladar-se des dels seus reductes a Sulaymaniyah a un camp controlat dins de la mateixa governació. Segons els funcionaris, aquesta mesura es produeix com a conseqüència de la pressió creixent de Teheran. No obstant això, el procés s'ha aturat. “El procés d'evacuació gairebé s'ha aturat perquè vam demanar millors serveis bàsics al campament controlat, com ara nous habitatges i millores d'instal·lacions. Només el primer grup s'ha traslladat al camp controlat de Surdash; la majoria es queden fins que les condicions millorin", va dir una font coneixedora de la situació.

El secretari general de Komala, Abdullah Mohtadi, va dir en un discurs el 10 de setembre: "El trasllat d'un camp a un altre no aturarà el nostre compromís polític i les activitats del partit. Ens comprometem a intensificar les nostres activitats organitzatives, diplomàtiques i mediàtiques". Mohtadi va instar els membres del seu partit a "continuar el seu treball per frustrar els plans de l'enemic". 

Tres faccions del Partit Komala —el Partit Komala del Kurdistan iranià, el Komala dels Treballadors del Kurdistan i l'Organització del Partit Comunista de l'Iran del Kurdistan Komala— mantenen bases a tres pobles adjacents a prop de Sulaymaniyya: Zrgwez, Zrgwezalla i Banagawra. L'acord de seguretat de març de 2023 entre l'Iraq i l'Iran va ser dissenyat per evitar que els grups kurds iranians utilitzessin la regió del Kurdistan com a base per a operacions contra el govern iranià. Com a part de l'acord, el govern central de l'Iraq va desplegar tropes per patrullar la frontera entre la regió del Kurdistan i l'Iran, i els grups van acordar evacuar les seves posicions abans del 19 de setembre de 2023.

A l'inici de desembre la reubicació dels grups d'oposició kurds iranians a camps supervisats està en curs. Una facció de l'oposició kurda iraniana, concretament dos grups rivals, tots dos anomenats Komala, amb seu anteriorment a Zargwez, prop de Sulaymaniyya, ha estat desarmada i s'estan traslladant a un nou camp supervisat a Surdash, prop de Sulaymaniyya. Actualment, hi ha 3 camps designats per a aquests grups: un a Sulaymaniyya i dos a la província d'Erbil. Aquest desenvolupament forma part de l'acord de seguretat de 2023 entre el KRG, l'Iraq i l'Iran. El líder del KDP, Masoud Barzani, va declarar recentment que el KRG havia participat en les negociacions des del principi i va elogiar els grups kurds iranians per la seva cooperació durant la seva estada a la regió del Kurdistan.

Reunió entre els grups opositors kurds de l'Iran, Partit Komala del Kurdistan i Sazmani Xebat

Leggi di più »

El PDKI denuncia un atac iranià contra l'exili kurd a Iraq

El grup terrorista de la IRGC de l'Iran va dur a terme un atac contra Girde Chal, una zona residencial civil pertanyent al PDKI a Iraq. L'atac va afectar una zona poblada, posant en greu risc vides civils i constituint una violació flagrant del dret internacional humanitari. El PDKI (Partit Democràtic del Kurdistan d'Iran) condemna aquest acte d'agressió en els termes més enèrgics possibles i considera el règim iranià plenament responsable de qualsevol víctima i dany material derivat de l'assalt.

Leggi di più »

El ministeri Peshmerga demana a Bagdad que controli els grups terroristes pro iranians que ataquen el Kurdistan

Funcionaris militars kurds van demanar ahir al govern federal de Bagdad que controli els grups armats il·legals que han atacat repetidament les forces Peshmerga de la regió del Kurdistan, després d'un altre atac amb drons contra una base Peshmerga durant la nit. El ministeri Peshmerga va publicar un comunicat condemnant els atacs:

"Grups terroristes il·legals van llançar un altre atac de sabotatge ahir a la nit contra una seu de les forces Peshmerga als afores de Chamchamal [ciutat], utilitzant un dron carregat d'explosius", va dir el ministeri diumenge. "Condemnem fermament aquest atac, que pretén soscavar la seguretat i l'estabilitat a la regió".

El ministeri no va dir si algun combatent Peshmerga va resultar ferit en l'atac, però va demanar al primer ministre Mohammed Shia' al-Sudani que controli aquests grups. Grups de milícies iraquianes afiliats a l'Iran han llançat desenes d'atacs amb drons i míssils contra la regió del Kurdistan durant les últimes tres setmanes, dirigits a infraestructures civils, bases Peshmerga i una instal·lació militar nord-americana a l'aeroport d'Hewlêr.

«És molt sorprenent que alguns grups i partits, sota el nom de "resistència" i amb excuses i consignes sense fonament, es permetin atacar ubicacions civils, la infraestructura econòmica de la regió del Kurdistan i les bases peshmerga. Això és bel·licisme i un clar atac als drets dels ciutadans i a l'estabilitat i la seguretat de la regió del Kurdistan», va dir el president Masoud Barzani el 8 de març després que aquests grups de milícies llancessin els seus atacs inicials.

Els Estats Units i Israel van llançar una campanya aèria a gran escala contra l'Iran el 28 de febrer, atacant milers d'objectius a tot el país, incloses bases i llançamíssils del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC). Els grups de milícies iraquianes afiliats a l'IRGC aviat es van unir al conflicte, llançant desenes de drons i míssils cap a la regió del Kurdistan i els països del Golf. Abans de la guerra contra l'Iran, aquests grups de milícies havien llançat diversos atacs contra la regió del Kurdistan i les seves instal·lacions petrolieres, però van intensificar els seus atacs després que comencés la guerra.

Dimecres, tres combatents Peshmerga van resultar ferits en dos atacs amb drons contra bases a Sulaimani i Erbil, segons un comunicat del ministeri. Aquests grups terroristes il·legals han dut a terme més de deu atacs contra les forces Peshmerga del Govern Regional del Kurdistan (KRG) durant les darreres tres setmanes.

L'IRGC també ha atacat la regió del Kurdistan diverses vegades, al·legant la presència de grups d'oposició kurds iranians com a justificació.

Leggi di più »

Iran va executar (assassinar) un miler de persones el 2024

En una declaració el Consell Nacional de Resistència de l'Iran (NCRI) AFIRMA: "En la fase final del seu règim, Ali Khamenei està establint nous rècords de crims i execucions per retardar el seu inevitable derrocament. Els registres oficials mostren que el nombre d'execucions el 2024 va arribar a les 1.000, una xifra sense precedents en les últimes tres dècades. Tenint en compte les execucions secretes, el nombre real és significativament més alt. Les execucions del 2024 representen gairebé un 16% d'augment en comparació amb les 864 execucions registrades el 2023. Segons Amnistia Internacional, el nombre d'execucions a l'Iran el 2023 va representar al voltant del 74% de totes les execucions documentades a tot el món... 695 execucions, que representen gairebé el 70% del total, es van produir després de finals de juliol, sota la presidència de Masoud Pezeshkian. El 9 d'octubre, Pezeshkian va defensar aquestes execucions brutals i va dir de forma sorneguera: "Els que parlen de drets humans es pregunten per què executem els assassins".

Leggi di più »

Les diverses posicions dels partits kurds iraquians arran de la mort de Khamenei

Un indicador revelador de com els partits de la regió del Kurdistan de l'Iraq han abordat la guerra a l'Iran va ser el funeral celebrat a Silêmani pel líder suprem iranià assassinat, Ali Khamenei. Significativament el funeral es va realitzar a la regió sota domini de la UPK, considerada més propera a Iran, i no al majoritari PDK, Hewlêr, contrari a Teheran. Diversos partits hi van assistir, tot i que la majoria no al nivell de líders del partit. En canvi, van estar representats per alts funcionaris. 

Nova Generació, crític amb el nacionalisme kurd, va enviar un vicepresident i el cap del seu bloc al parlament iraquià, mentre que la Unió Islàmica del Kurdistan va enviar el cap del seu bloc al Parlament del Kurdistan. 

La principal excepció va ser Muhammad Haji Mahmoud, (foto) líder del Partit Socialista Democràtic del Kurdistan, que hi va assistir en persona, cosa que va ser coherent amb el seu alineament públic amb l'Iran. L'esdeveniment també va atreure diversos dignataris locals i notables de la zona de Silêmani, així com el governador (un exfuncionari de Gorran, ara independent) que també hi va assistir. 

Per separat, Ali Babir, líder del Grup de Justícia, va visitar personalment el consolat iranià a Erbil/Hewlêr per oferir el condol. Anteriorment, el PDK havia fet un gest similar, amb Masoud Barzani enviant el seu germà, Sidad Barzani, com a representant especial al consolat iranià a Hewlêr per transmetre el condol.

Leggi di più »

Iran executa el campió de lluita de 19 anys Saleh Mohammadi

Tres manifestants, Mehdi Ghasemi, Saleh Mohammadi i Saeed Davoudi, han estat executats a l'Iran avui després de participar a les protestes a Qom a principis d'enguany, segons va informar l'agència de notícies Mizan, vinculada al poder judicial. La condemna fou per "moharebe"... enemistat amb Déu.

Aquest matí, la República Islàmica ha penjat Mehdi Ghasemi, Saeed Davoudi i el lluitador nacional de 19 anys Saleh Mohammadi. Aquests nois van sortir als carrers al gener per cridar a la llibertat, per recuperar el seu país i per tenir l'oportunitat de viure una vida normal.

‎Amb Internet tallat, tots i cadascun dels presoners a l'Iran corren ara el risc immediat d'execució. Estan matant els  joves un per un per ajustar comptes amb una nació que es nega a donar suport al règim islàmic i la casta teocràtica.

Leggi di più »