Protestes contra la decisió del govern provisional a Síria d'imposar la llengua àrab a l'escola

Diverses protestes estan contestant la decisió del govern àrab sirià d'eliminar l'educació en llengua kurda. Es va celebrar una protesta davant de l'edifici de la Universitat de Rojava, rebutjant la decisió del Ministeri d'Educació sirià que restringeix l'ensenyament de la llengua kurda a només tres classes per setmana quan fins ara era íntegrament en la llengua pròpia.

Un estat de rebuig preval a totes les ciutats de Rojava, on pares i estudiants exigeixen el reconeixement de la llengua kurda com a llengua principal i la seva plena adopció com a llengua d'instrucció a les escoles de la regió, emfatitzant que l'educació en la llengua materna és un dret fonamental que no es pot reduir ni marginar.

10 partits reaccionen a la decisió del Ministeri d'Educació sirià sobre l'educació en llengua kurda

"El kurd és la llengua materna, la identitat, la història, la cultura i la memòria col·lectiva del nostre poble. Qualsevol política educativa que ignori aquesta realitat o disminueixi l'estatus de la llengua kurda no es pot veure com un pas cap a la construcció del futur d'una nova Síria, sinó com una continuació de les polítiques d'exclusió i negació".

Els partits van rebutjar l'ensenyament del kurd només durant tres lliçons per setmana, dient que això no satisfà les necessitats dels estudiants kurds. Els partits també van rebutjar tractar el kurd com a assignatura optativa per al poble kurd i van demanar que s'utilitzessin materials educatius en llengua kurda a les escoles de les regions kurdes." Els partits i moviments polítics que van signar la declaració són:

Partit de la Unió Democràtica (PYD)

Partit Democràtic Kurd Sirià

Partit de la Unitat Democràtica Kurda a Síria (YEKÎTÎ)

Partit Democràtic Progressista Kurd a Síria

Partit Democràtic Kurd Sirià (El-Partî)

Partit de l'Esquerra Kurda a Síria

Partit de l'Acord Democràtic Kurd a Síria

Partit del Futur de Síria

Moviment per la Llibertat del Kurdistan a Síria

Partit Democràtic per la Pau del Kurdistan

Leggi di più »

El govern àrab sirià refusa que les milicianes kurdes puguin formar part de l'exèrcit

Els àrabs del govern de Síria han rebutjat la integració de les YPJ kurdes, formades íntegrament per dones, a l'exèrcit nacional, al·legant l'absència d'unitats de combat femenines, i que les dones, segons l'Alcorà (alauia 2:228) són per sota dels homes. Donat que les SDF es van dissoldre formalment el 25 d'agost de 2026 aproximadament 2.500 combatentes de les YPJ (Unitats de Defensa de les Dones) han quedat en terra de ningú per la traïció dels seus caps i s'enfronten a una proposta de rol civil que han rebutjat, amb un possible compromís del Ministeri de l'Interior encara sense resoldre i els comandants de les YPJ insistint que la integració militar és l'única garantia creïble dels drets de les dones kurdes a Síria.

Leggi di più »

El govern àrab sirià tarda sis dies en trair l'acord amb les SDF

La llegenda de l'escorpí i la tortuga torna a complir-se en els acords entre àrabs i kurds. Un escorpí volia creuar un riu, però com que no sabia nedar, va demanar ajuda a una tortuga.
—Em podries portar a l'altra riba sobre la teva closca?— va preguntar l'escorpí.
La tortuga, desconfiada, va respondre:
—De cap manera. Ets un escorpí; em picaràs amb el teu ferró i em mataries.
L'escorpí, intentant ser lògic, va argumentar:
—No siguis bleda. Si et piqués a mig camí, tu t'ofegaries i jo, com que no sé nedar, m'ofegaria amb tu. No tindria cap sentit.
La tortuga va trobar assenyat el raonament, va acceptar ajudar-lo i el va deixar pujar a la seva closca. Però, quan eren exactament a la meitat del riu, l'escorpí va clavar el seu ferró verinós al coll de la tortuga. Mentre el verí s'escampava i tots dos començaven a enfonsar-se cap al fons, la tortuga, moribunda i indignada, li va preguntar:
—Per què ho has fet? Ara morirem tots dos! On és la lògica?
L'escorpí, trist, va respondre abans d'ofegar-se:
—No té res a veure amb la lògica... Ho sento, és la meva naturalesa.

Els estudiants, pares i professors kurds es van manifestar el dilluns a la regió de Rojava, al nord-est de Síria, contra una decisió del govern sirià d'acabar amb l'educació completa en kurd, argumentant que no vulnera els seus drets lingüístics. va instar l'Administració Autònoma Democràtica per al Nord i l'Est de Síria (DAANES), liderada pels kurds i que governa Rojava, a no acceptar la decisió.

"Sabem que s'han de fer sacrificis, però només demanem una cosa. No deixeu que la nostra llengua kurda sigui un d'ells", va dir, dirigint-se als líders kurds.

La majoria de les assignatures a les escoles de Rojava s'han ensenyat en kurd durant els darrers 15 anys, des de la retirada de les forces del dictador sirià deposat, Bashar al-Assad, de l'enclavament.

A més de fer del kurd una assignatura obligatòria que s'ha d'ensenyar tres cops per setmana, el decret del ministeri d'educació dóna als estudiants de Rojava l'opció d'estudiar estudis socials, història, geografia i filosofia en kurd o àrab durant el proper curs acadèmic com a "període de transició", sense que es garanteixi cap disposició d'aquest tipus més enllà.

Leggi di più »

Gültan Kışanak, ex batllessa i presa kurda: La presó d'Amed hauria de ser un lloc de confrontació

L'ex batllessa del municipi metropolità d'Amed (en turc Diyarbakır), Gültan Kışanak, que va participar al programa Talk Time a İlke TV, va parlar del que va passar a la presó de Diyarbakır i de les seves opinions sobre la transformació de la presó en un museu. Kışanak va afirmar que els testimonis dels qui són a la presó haurien d'incloure's en els estudis del museu i va dir: «Els qui no hi viuen no ho saben.»Afirmant que la normativa actual no reflecteix completament les condicions passades a la presó, Kışanak va destacar que és important transmetre molts detalls correctament, des de l'estructura de les sales de l'època fins al codi de vestimenta uniforme.

Leggi di più »

Les SDF es dissolen i certifiquen la derrota kurda a Síria

El cap de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), liderades pels kurds i que van encapçalar la lluita contra l'Estat Islàmic a Síria, ha anunciat la dissolució del grup com a part d'un pla d'integració acordat amb el govern del president Ahmed al-Sharaa, cap d'Al Qaeda a Síria ara denominada HTS, Organització per a l'Alliberament del Llevant i que actua com a president sense cap procés electoral. 

En una intervenció al palau presidencial de Damasc dimarts, Mazloum Abdi va dir que les SDF han completat la seva fusió amb l'exèrcit sirià i deixaran d'operar com a força independent. «Anunciem la fi de la missió de les Forces Democràtiques Sirianes i anunciem amb plena responsabilitat la seva dissolució com a força militar independent», va dir. Sense cap força d'autodefensa, la minoria kurda de Síria abandona el somni d'una Rojava autònoma i feminista, es desarma i queda en mans dels àrabs supremacistes (que mantenen el nom xovinista de República Àrab de Síria). Encara més, s'integren a l'Exèrcit Àrab Sirià que no canvia de nom i ignora la component kurda de Síria. Abdi va intervenir sol, sense Sharaa al costat (que no va voler aparèixer ni donant-li la mà però si va permetre que es gravés la trobada asseguts), amb la nova bandera siriana al darrera i vestit de civil. 

Pel que fa a la milícia femenina de les YPJ el seu futur queda suspès. Les YPJ havien argumentat que s'havien d'integrar al Ministeri de Defensa, que són soldats professionals: van lluitar contra l'Estat Islàmic i volen continuar sent soldats, però el govern islamista s'ha negat en rodó. Només els oferia l'opció d'incorporar-se al Ministeri de l'Interior com a agents de policia. Així que aquestes qüestions sense resoldre eren part de la raó per la qual la dissolució no es va anunciar formalment fins ara. 

Els Estats Units han tingut un paper clau en els fets d'ahir. El president Donald Trump va ordenar la retirada de la majoria de les tropes estatunidenques que protegien la frontera nord. Aquesta decisió va deixar les Forces Democràtiques Sirianes (SDF)  vulnerables, cosa que va permetre que Turquia iniciés de forma immediata l'ofensiva militar anomenada Operació Font de Pau contra el territori autònom de Rojava. Després del derrocament de Baixar al-Àssad a finals de 2025 i l'arribada al poder del nou govern sirià encapçalat per Ahmed al-Sharaa (antic líder d'HTS), la geopolítica de la regió va fer un gir radical.

El febrer de 2026, Trump va ordenar la sortida immediata dels prop de 1.000 soldats que encara quedaven a la zona Sense el suport militar dels EUA, l'administració autònoma de Rojava no va poder resistir l'avenç de les noves forces governamentals. Això va forçar les SDF a pactar la seva dissolució i integració total dins de l'exèrcit sirià, un procés de desmantellament de l'autonomia de Rojava que es va segellar definitivament el 20 d'agost de 2026 i ara la dissolució de les SDF del 25 d'agost. 

Per què els EUA ara donen suport al govern islamista format per ex terroristes segons Washington? El motiu principal és que els EUA prioritzen ara la lluita contra Iran i els seus proxies (titelles). I entre aquests destaca el Hezbollah libanès, islamista xiïta. Com que el govern provisional sirià és islamista sunnita i està desitjant massacrar els xiïtes (de fet ja ho du a terme amb la minoria alawita de la costa oest), les tropes sirianes poden ser usades per Trump per afeblir o acabar amb Hezbollah. Per fer-ho han exigit la rendició incondicional de les forces kurdes. Aquests ho proven de presentar com una oportunitat a la pau però la història ensenya que els àrabs a Síria entre d'altres llocs mai han complert la seva paraula i sempre han acabat exterminant els seus veïns. 

Petits assoliments de l'acord amb Damasc

- Reconeixement de la llengua i cultura: El govern sirià ha reconegut oficialment el kurd com a llengua nacional i ha declarat el Nowruz (l'any nou kurd) com a festa pública oficial.

- Restitució de la ciutadania: S'ha tornat la ciutadania siriana a desenes de milers de kurds de la província d'Al-Hasakah que l'havien perduda a causa del cens discriminatori de 1962.

- Drets educatius: S'ha establert el compromís d'implementar progressivament l'educació en llengua kurda a les escoles de les regions orientals.

- Càrrecs de poder militar: Dirigents de les milícies kurdes han estat integrats en l'aparell de l'Estat; per exemple, el comandant Sipan Hamo va ser nomenat viceministre de Defensa per als territoris de l'est de Síria.

- L'acord va servir per posar fi a la campanya militar del govern contra les ciutadanes i zones de majoria kurda, integrant els combatents dins de les forces armades nacionals per garantir una transició pacífica després d'anys de guerra.

Leggi di più »

Homenatge a Istanbul als guerrillers kurds morts en la lluita d'alliberament nacional

Commemoracions de les guerrilles de les HPG, o Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular), que és el braç armat i la guerrilla de l'organització política kurda PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistán) i les YJA Star. YJA-Star és l'acrònim de Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar). És l'exèrcit autònom de dones combatents que forma part de l'estructura militar del PKK i opera en estreta coordinació amb les HPG.

Sota el lideratge de MEBYA-DER, es van celebrar commemoracions als districtes de Bağcılar i Sancaktepe en honor a les Guerrillas de la Llibertat del Kurdistan que van ser màrtiritzades. MEBYA-DER és l'acrònim de Medeniyetler Beşiğinde Yakınlarını Kaybeden Ailelerle Yardımlaşma, Dayanışma ve Kültür Derneği (Associació d'Ajuda Mútua, Solidaritat i Cultura per a Famílies que van Perdre Éssers Estimats al Bressol de les Civilitzacions). És una organització de la societat civil a Turquia, principalment activa en regions de majoria kurda, que dóna suport a les famílies de persones mortes o desaparegudes en el context del conflicte kurd.

Leggi di più »

Atac kurdòfob de xovinistes turcs a Duzce

Ciutadans kurds havien anat de Mardin al districte de Gumusova de Duzce per fer treballs de temporada. Un grup supremacista turc va atacar els treballadors i un home amb un ganivet va amenaçar de matar els treballadors kurds. La governació de Duzce va emetre un comunicat sobre l'incident. La governació va declarar que almenys un 'home anomenat M.A., que portava un ganivet, havia estat arrestat.

Leggi di più »

Un dels principals dirigents yezidi planteja ara que els yezidi no siguin kurds

En un discurs notable, Haider Shesho, figura yezidi prominent amb seu a Sinjar, Kurdistan de l'Iraq, que actualment està alineada amb el Partit Democràtic del Kurdistan, PDK, va rebutjar explícitament l'etiqueta de "kurds yezidi", argumentant que els yezidi són yezidi però també "kurdistanis" (habitants del Kurdistan iraquià no necessàriament kurds). 

Shesho té una història política més complexa del que suggereix l'etiqueta "pro-PDK" per si sola. Anteriorment estava alineat amb el UPK, més tard va establir les seves pròpies estructures polítiques i armades yezidi, i de vegades ha tingut una relació difícil amb el PDK. La seva orientació política actual, però, és àmpliament pro-PDK i pro-Erbil. La seva última formulació és particularment notable perquè separa eficaçment l'ètnia de la geografia: els yezidi es presenten com un poble diferent en lloc de kurds ètnics, tot i que continuen formant part del Kurdistan com una comunitat territorial i política.

Això també marca un canvi molt interessant en la pròpia posició de Shesho. Fa només dos anys, va argumentar que la gran majoria dels yezidi es consideraven kurds i va descartar els que defensaven una ètnia yezidi separada com una petita minoria.

El contrast és encara més notable dins del camp yezidi pro-PDK més ampli. Mir Hazim Tahsin Beg, el príncep yezidi i cap de l'establishment religiós tradicional centrat a Shekhan, continua descrivint explícitament la comunitat com a "kurds yezidis". En el seu discurs d'aniversari del genocidi del 3 d'agost de 2026, es va referir a Masoud Barzani com la marja' del "Kurdistan i els kurds yezidi".

Això apunta a una diferència emergent dins del camp yezidi pro-PDK i del camp yezidi pro-Kurdistan més ampli. L'establishment tradicional de Shekhan continua mantenint la fórmula d'ètnia kurda i religió yezidi, mentre que Shesho, que representa un corrent més centrat en Sinjar, s'està movent cap a una identitat yezidi distinta sense abandonar el Kurdistan. Per tant, la discussió ja no és simplement sobre si els yezidi són kurds. Cada cop es tracta més de si pertànyer al Kurdistan cal ser ètnicament kurd.

Exposició yezidi a Rojava, Kurdistan de Síria

D'altra banda Una exposició fotogràfica amb 50 imatges s'ha inaugurat a l'Al Bal Cafe de Qamishlo, Rojava (Kurdistan Occidental), oferint un registre visual de la cultura i la vida comunitària yezidi. L'esdeveniment va ser organitzat per HAWAR.help i va atreure activistes, periodistes, figures culturals i membres de la comunitat yezidi. En lloc de centrar-se únicament en la violència experimentada pels yezidi, les fotografies retraten cerimònies religioses, reunions socials, vida quotidiana i records personals. L'exposició també inclou imatges de supervivents de les massacres i famílies desplaçades de Shingal (Sinjar), un lloc considerat el centre històric de la comunitat yazidita de l'Iraq. L'exposició forma part de l'Arxiu Comunitari Yezidi, una iniciativa recolzada pel Ministeri Federal d'Afers Exteriors d'Alemanya. El projecte recopila testimonis personals, relats i altres materials comunitaris per preservar la història yezidi en format digital.

Leggi di più »

L'estudiant kurda Tara Farhangian condemnada a presó i fuetades per protestar contra el vel islàmic

 

Tara Farhangian, una estudiant kurda de 21 anys de Qorveh que va ser arrestada durant les protestes del gener de 2026, ha estat condemnada pel poder judicial iranià a un any de presó, 31 fuetades, dos anys d'exili a Zabol i una multa de 120 milions de tomans (555 €). Segons la informació rebuda per l'Organització Hengaw pels Drets Humans, les sentències van ser emeses recentment pels Tribunals Penals i Revolucionaris de Qorveh i comunicades a Farhangian, un estudiant d'educació física a la Universitat de Hamedan. El Tribunal islàmic de Qorveh va condemnar Farhangian per "pertorbar l'ordre i la pau públics" i "resistir-se als agents en l'exercici de les seves funcions". Farhangian va ser arrestada per les forces de seguretat durant les protestes del gener de 2026 i posteriorment va ser posada en llibertat provisional sota fiança.

Leggi di più »

PJAK mata un guàrdia islàmic iranià que havia participat en l'assassinat de 4 guerrillers el juny

L'ala armada del PJAK (Partit per una Vida Lliure al Kurdistan, Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê), YRK, avui ha assumit la responsabilitat de l'assassinat del membre kurd dels Guàrdies de la Revolució Iraniana Omar Dehqan el 5 d'agost, afirmant que havia col·laborat amb el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran (IRGC) i que havia tingut un paper en la mort de quatre combatents del PJAK el 28 de juny als alts de Sharstin, entre Mahabad i Piranshahr.

Les Unitats de Defensa del Kurdistan Oriental (Yekîneyên Rojhilatê Kurdistan, YRK), el braç armat del PJAK, van publicar una declaració i un vídeo que mostraven les unitats urbanes dels grups, "Equips de Venjança dels Màrtirs del Kurdistan", duent a terme una operació a Sinê el 8 d'agost, matant Salar Rangamiz, a qui van acusar de col·laborar amb les forces de seguretat iranianes. YRK va dir que l'operació va seguir una investigació sobre la mort de quatre dels seus guerrillers prop de Mahabad i va advertir a altres presumptes col·laboradors que posessin fi a la cooperació amb les forces iranianes i "tornessin a les files del poble". L'atac havia estat reivindicat anteriorment per un altre grup anomenat "Xori Hiwa" (Sol de l'Esperança, actiu des de juny d'enguany a Paveh). La declaració i les imatges de YRK recentment publicades indiquen que aquesta afirmació sembla haver estat falsa.

Leggi di più »