Trobada de 7 partits kurds de lran amb divergències sobre una plataforma de coalició conjunta

Set partits polítics del Kurdistan Oriental (Rojhilat o Kurdistan de l'Iran) es van reunir l'11 de febrer de 2026, en el marc del Centre de Diàleg per a la Cooperació dels Partits del Kurdistan Oriental, per signar una plataforma de coalició conjunta, però l'acord es va ajornar a causa de desacords interns. 

L'Organització Revolucionària del Kurdistan (Komala) o Komala-Party of Iranian Kurdistan, dirigida per Abdullah Mohtadi, va exigir un consens previ sobre els principis estratègics, incloent-hi les estructures diplomàtiques i el marc d'una força Peshmerga ("els qui enfronten la mort", combatents kurds) unificada. L'Organització Komala-Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran, dirigida per Seyed Ebrahim Alizadeh, es va negar a unir-se a la plataforma.

El Partit Vida Lliure del Kurdistan (PJAK) també es va oposar a anomenar una força armada conjunta únicament "Peshmerga", demanant una designació més àmplia. La signatura es va ajornar 10 dies per permetre futures negociacions. 

A la reunió van assistir les següents delegacions dels partits :

Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI). Mustafa Hijri

Organització del Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran. Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party. Ebrahim Alizadeh

Partit Komala del Kurdistan iranià (Komala). Komala-Party of Iranian Kurdistan.

Societat de Treballadors del Kurdistan (Komala). Komala-Kurdistan Toiler's Party. Reza Kaabi

Organització de Lluita del Kurdistan iranià (Khabat o Sazmani Xebat). Baba Sheikh Hosseini

Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK). Hossein Yazdanpanah

Partit Vida Lliure del Kurdistan (PJAK). Amir Karimi,

Qui és qui a la resistència kurda a Iran?

PDKI

El primer partit kurd d’Iran es va funda l’any 1945 com a Partî Dêmokiratî Kurdistanî Êran o Democratic Party of Iranian Kurdistan (PDKI). Aquesta formació existeix avui encara i és la principal del moviment kurd iranià. La dirigeix Mustafa Hijri. Té un programa federalista i socialdemòcrata. Del PDKI n’han sorgit dues altres formacions. Els anys vuitanta es va escindir el PDKI-Revolutionary Leadership que s’aliaria al partit rival del DPKI: el Komala, per reintegrar-se al PDKI l'any 1997. Més recentment, l'any 2006, diferències personals pel lideratge van provocar l’escissió del Kurdistan Democratic Party-Iran (KDP-I) de Khalid Aziz qui fins l'any 2016 va mantenir una enemistat amb el partit matriu. Aquell any, però, van reprendre contactes. El 21 d'agost de 2022 les dues faccions del PDKI (PDKI i KDPI) es van reunificar després de 16 anys de divisió.

Els tres Komala 

Komala és la formació comunista dels kurds iranians. Aquesta ha quedat dividida en tres faccions enfrontades. Komala significa, en kurd, Societat, Comitè o Grup. Aquesta formació té el seu origen l'any 1967 quan suposadament és fundat clandestinament a Marivan (Iran). No és fins el 1979 quan fa la seva aparició pública atraient nombrosos joves kurds amb el seu programa marxista-leninista de base maoista. Abandona el maoisme dos anys més tard centrar-se en el treball urbà i fusionar-se amb grups comunistes iranians. Així el Komala esdevé Kurdish Organization of the CPI (Communist Party of Iran). Durant uns anys durà a terme una guerra constant contra el principal partit kurd de l'Iran, el PDKI, a qui acusa de burgès. Durant els anys noranta marxen els militants oposats a la reivindicació nacional kurda i l'any 2000 pateix la primera escissió. El llarg procés de ruptures dona lloc a tres Komala:

1) Komala-Party of Iranian Kurdistan. Organització Revolucionària del Kurdistan 

Fundat l'any 2000 i liderat per Abdullah Mohtadi i Siamak Modarresi. Vol reviure la personalitat primera del partit abans de la vinculació amb l'esquerra iraniana.

2) Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party.

Hereu del gir de 1983 i l'obertura cap a l'esquerra comunista persa, s'oposa al federalisme. El lidera Ebrahim Alizadeh.

3) Komala-Kurdistan Toiler's Party

Escindit del Komala-Party of Iranian Kurdistan durant uns mesos va combatre contra el partit matriu. Liderat per Omar Elkhanizade. L'any 2012 s'unifica amb una petita formació social-demòcrata.

Khabat, Organització de Lluita del Kurdistan de l’Iran

El partit Sazmani Xebat, de Rojhilat (Kurdistan iranià) conegut també com a Khabat, oficialment és anomenat ‘Organització de Lluita del Kurdistan de l’Iran’. Manté una aliança amb l’Organització Popular dels Mujahidin del Poble (Mojahedin-e-Khalq Organization, MEK), principal formació opositora al règim islamista iranià. L’any 2015 l’Iran va aconseguir expulsar el MEK de l’Iraq després de bombardejar, reiteradament, la seva base al Camp Liberty. Actualment el moviment dels Mujahidins del Poble té la base central a Albània. Aquest moviment, fundat el 1965, barreja una base marxista, adoptada el 1975, amb un imperialisme islàmic. De fet va acollir com un "mujahid" a l’aitol·lah Khomeini però van distanciar-se d’ell el 1981 i van iniciar una campanya armada arran de la deriva dretana i autoritària del govern. Dos fets, el suport de 1983 a Saddam Hussein en la guerra contra l’Iran i l’abandonament de la lluita armada, l’any 2001, van afeblir el grup que, de fet, és dirigit des de París per un grup d’exiliats. L’acord de "coordinació" amb els EUA (2003) van obrir una nova etapa on els posicionaments marxistes islàmics van quedar superats per una proposta secular democràtica. MEK és un dels membres capdavanters del Consell Nacional de la Resistència de l’Iran però Xebat mai s’hi ha integrat.

Xebat recorda que l' "Iran és governat pel sistema de vilayat e-faqih, és governat pels mul·làs". Els orígens islàmics del moviment han quedat superats i es raonen per la conjuntura del moment: "La nostra organització va incorporar-se a la lluita per a la liberalització del Kurdistan iranià amb pensaments nacionals i islàmics. La Declaració de l’Organització de Lluita amb aquestes creences va veure’s afectada per la necessitat d’omplir el buit intel·lectual, i polític, del Kurdistan iranià d’aleshores." Fou l’any 2005, en el tercer congrés, que Xebat va declarar que "era un partit no reaccionari" i es va declarar "una organització patriòtica i nacional". L’islamisme va quedar apartat doncs a l’Iran l’islamisme ha esdevingut far de la reacció. El marxisme fou abandonat per centrar-se en l’aspecte democratitzador i essencialment nacional. Fins al punt de considerar Trump un element positiu: "Trump és diferent d’Obama en molts aspectes. Obama ha implementat una política tolerant envers l’Iran durant vuit anys i va signar el pitjor acord nuclear amb l’Iran. En canvi Trump ha implementat una política molt diferent i ha denunciat els governants de l’Iran des dels primers dies de la seva administració. Creiem que després de destruir l’Estat islàmic, el problema de l’Iran esdevindrà l’eix de l’atenció de les super-potències i l’Iran haurà d’enfrontar-se amb més restriccions en els casos de la seva interferència en molts dels conflictes regionals".

PJAK, Partit de la Vida Lliure de Kurdistan

Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK) o Partit de la Vida Lliure de Kurdistan. Fundat l’any 2007 és membre de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK) impulsada pel PKK de Turquia. El maig de 2014 es va presentar KODAR, Organització de la Societat Lliure i Democràtica del Kurdistan Est, en principi una plataforma impulsada pel PJAK per negociar amb el govern renunciant a la lluita armada. Aquestes organitzacions mantenen formacions guerrilleres que s’han enfrontat amb l’exèrcit iranià i els Guàrdies de la Revolució. El PDKI entre 1979 i 1983 en una primera guerra i entre 1989-1996 juntament amb les faccions de Komala. El PJAK va protagonitzar una revolta armada entre 2004 i 2011. Totes elles han estat derrotades i s’han refugiat en bases a territori de l’Iraq. Allà viuen més en estatut de refugiat que de guerrilles actives tot i que la milícia del PJAK, les Hêzên Rojhilata Kurdistan (HRK), Forces de Defensa de Kurdistan Est, llença algun atac puntual.

PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan 

A l'exili, al Kurdistan iraquià, resta actiu del Parti Azadyi Kurdistan o Partiya Azadi Kurdistan (PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan) amb una milícia pròpia que actua a la zona però té prohibit atacar territori iranià per les autoritats kurdes de l'Iraq. 

Tot i que la formació política va ser fundada l'any 1.991 com una escissió nacionalista de l'Organització de Guerrilles Fedayin del Poble Iranià (Fadaiyan-e-Khalq/OGFPI) prenen com a punt de partida la seva organització dins de l'anterior sota el lideratge de Said Yezdanpenah. Fadaiyan-e-Khalq fou un moviment marxista-leninista que va actuar entre 1971 i 1981 primer contra el xa de Pèrsia i després contra el règim revolucionari islamista de Khomeini. A partir de 1981 va entrar en divisions internes entre el sector "minoritari", avui present només a l'exili europeu i el "majoritari". Aquest darrer és reconegut, per exemple, com a grup agermanat per l'esquerra europea (Die Linke, Parti Communiste Français, Izquierda Unida i Partido Comunista de España). Com altres grups de l'oposició iraniana, l'OGFPI, es va veure obligada a refugiar-se a l'Iraq. 

El gruix dels seus membres kurds van instal·lar-se a Halabja amb permís de Saddam Hussein. Quan l'any 1.991 el Kurdistan iraquià va accedir a l'autonomia aquest sector va abandonar l'OGFPI i va fundar la Unió Revolucionària del Kurdistan amb Said Yezdanpenah com a màxim dirigent. És aquest grup el qui l'any 2.006 es va transformar en l'actual PAK. L'ala armada de la formació s'anomena Ettehâde Shoreshgerên (Lluitadors per la Llibertat) i té prohibit actuar de forma militar a l'Iran per les pròpies autoritats kurdes de l'Iraq que l'acullen... tot i que ho fa. El propi Said Yezdanpenah fou assassinat pel agents iranians el 19 de setembre de 1.991 i va ser succeït pel seu germà Hussein Yezdanpenah fins l'any 2.006 quan va accedir a al direcció Ali Qazi, fill del mític president de la República de Mahabad, Qazi Mohammad, executat a la forca per l'Iran l'any 1.946. Hussein va restar al capdavant dels peshmerga del partit. Said és honrat com a dirigent del partit i el seu fundador de fet.

El programa del PAK aposta per un estat kurd unificat amb un Iran federal com a mesura transitòria. És una formació de dreta conservadora, anti islamista, anti marxista i que vol establir una democràcia liberal al Kurdistan iranià. En general té bones relacions amb la resta de partits kurds a excepció del PJAK a qui acusa de ser una branca del PKK a l'Iran. De fet el PJAK ha mostrat una forta presència i capacitat provocant gelosia de la resta de grups polítics kurds a l'Iran que han quedat en evidència. El PAK, a més, forma part del Congrés Federal de les Nacions Iranianes mantenint bones relacions amb la resta de l'oposició iraniana al règim de Teheran. Des de 2014 s'ha desplegat al front kurd de l'Iraq on ha participat en primera línia en la guerra contra l'Estat Islàmic.   

Leggi di più »

Una nova entitat neix per recuperar el dret a la ciutadania pels kurds de Síria, manllevat el 1962 per la majoria supremacista àrab

El 4 d'octubre es va llançar a la ciutat de Hasakah, al nord-est de Síria, una iniciativa independent pels drets humans anomenada "Xarxa de Víctimes Apàtrides". La xarxa pretén reafirmar el dret a la ciutadania, coincidint amb el 63è aniversari del cens excepcional de 1962, que va resultar en la privació de la nacionalitat siriana a més de 300.000 kurds.

Orhan Kamal, coordinador de l'"Associació Ta'azur", va dir a North Press: "El llançament de la xarxa és el primer pas cap a l'organització d'esforços i la unificació de veus per exigir reconeixement i justícia, i per garantir que aquesta injustícia no es repeteixi mai". Va afegir: "Les mateixes víctimes lideren aquesta iniciativa perquè són les més conscients del patiment patit durant dècades".

El 1962, el govern sirià, sota el president Nazim al-Qudsi i el primer ministre Bashir al-Azm, va dur a terme un cens excepcional a la província de Hasakah, que va provocar la privació massiva de nacionalitat dels residents kurds i altres persones.

Kamal, que ell mateix és víctima de l'apàtrida, va explicar que la "Xarxa de Víctimes Apàtrides" és una de les iniciatives de l'Associació Ta'azur per a les Víctimes. Ofereix un marc integral per a la coordinació, la solidaritat i l'intercanvi de coneixements entre aquells que han estat privats de la nacionalitat siriana o han nascut sense registre civil a causa del cens i les posteriors polítiques d'exclusió.

La xarxa busca construir una societat que protegeixi la dignitat de les víctimes apàtrides i les seves famílies mitjançant el reconeixement, la veritat i la justícia, garantint la plena ciutadania i les garanties contra la repetició com a fonaments per a una pau justa i inclusiva a Síria.

Les activitats de la xarxa inclouran la protecció legal, la documentació, la construcció de memòria, l'advocacia, la reforma legislativa, la integració del tema en els mecanismes de justícia transicional, el desenvolupament de capacitats, el desenvolupament d'associacions i el seguiment precoç dels casos per garantir la igualtat i la no-discriminació.

Kamal va emfatitzar el compromís de la xarxa de proporcionar orientació legal i suport individual a les víctimes per provar registres vitals com ara naixements, defuncions, matrimonis i establir la identitat legal, així com reconèixer documents i donar suport a la restauració dels drets civils.

La xarxa també documentarà els casos d'apatrídia, els seus patrons i impactes, i construirà una memòria col·lectiva per preservar la veritat i protegir contra l'esborrat. Això inclou campanyes de defensa locals i nacionals, memoràndums polítics i esborranys legislatius per garantir la transmissió igualitària de la nacionalitat i els drets dels infants al registre civil des del naixement.

La iniciativa té com a objectiu integrar la qüestió de l'apatrídia en els mecanismes de justícia transicional, que abastin la veritat, el reconeixement, la reparació col·lectiva, la reforma institucional i les garanties de no repetició.

Kamal va dir que la xarxa també se centrarà en el desenvolupament de capacitats per a les víctimes i les seves famílies mitjançant la formació sobre drets legals, pràctiques de documentació segura, participació pública, suport entre iguals, coordinació amb organitzacions locals i internacionals relacionades amb l'estat civil i seguiment continu dels nous casos.

Leggi di più »

Tres multes turques a l'Amedspor, líder de la 1 Lig.Turquia, per donar suport a les dones kurdes davant la barbàrie

L'Amedspor (principal club de futbol kurd) multat amb 600.000 TL (11.700 €) per què un jugador celebrà aquesta setmana un gol simulant una trena dels cabells d'una dona és una de les mostres de la decadència moral de la societat turca putrefacta. Beritan Güneş, diputada kurda del partit DEM va fer-ho evident el dia 6 de febrer en el parlament : "El fet que l'Amedspor hagi estat  multat amb 800.000 TL (per què un jugador celebra un gol trenant els cabells d'una dona és un clar exemple de doble moral". La Junta Disciplinària del Futbol Professional (PFDK) va multar l'Amedspor amb 600.000 TL per "propaganda ideològica" i va prohibir Çekdar Orhan participar en cinc partits oficials per fer un gest de trenar-se els cabells durant la celebració del seu gol. Les trenes als cabells han esdevingut un símbol de la resistència de les dones al Pròxim Orient davant les imposicions misògines a tapar-se els cabells, no maquillar-se o no poder estudiar. 

En el partit entre l'Amedspor i l'Adana Demirspor, jugat l'1 de febrer, el jugador de l'Amedspor, Çekdar Orhan, va celebrar el seu gol al minut 76 fent-se una trena als cabells. Arran d'aquest incident, tant l'Amedspor com Orhan van ser derivats al Comitè Disciplinari de la Federació Turca de Futbol. El PFDK també va imposar una sanció d'un partit el 16 de gener a 6.000 aficionats de l'Amedspor que van corejar consignes en protesta pels atacs de les forces governamentals sirianes als barris kurds de Şêxmeqsûd i Aşrefiyeh a Alep. El club també va ser multat amb aproximadament 300.000 TL. El 30 de gener, l'Amedspor va ser multat amb 802.000 TL (15.600 €) per presumptament participar en "propaganda ideològica" a causa del vídeo de "trenes de cabells", mentre que el president del club, Nahit Eren, va rebre una sanció de 15 dies.

Leggi di più »

Murat Karayılan, dirigent militar del PKK: ' la pau amb els kurds sobre el cadàver del Kurdistan Occidental no és possible'

Murat Karayılan 'Cemal', és una figura cabdal del moviment d'alliberament nacional kurd des dels seus inicis. Originari de Birecik (Kurdistan de Turquia) és un dels cofundadors del Partiya Karkerên Kurdistanê o Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). President del Comitè Executiu del Koma Civakên Kurdistanê (KCK), comandant general de les Forces de Defensa del Poble (Hezen Parastina Gel, HPG, ala armada del PKK i membre del Comitè Executiu del PKK ha concedit una entrevista on es posiciona sobre els fets recents:

"Els funcionaris de l'estat turc, el president de la República Erdogan i Devlet Bahceli haurien de saber que la pau amb els kurds sobre el cadàver del Kurdistan Occidental (Rojava, Kurdistan de Síria) no és possible. 

Els atacs van ser un complot internacional i regional a gran escala contra els kurds. I el poble kurd ho va sentir. Les potències de la coalició internacional sempre van dir que donarien suport a la democràcia. Però ara van triar una potència salafista per donar suport i no les SDF (Forces Democràtiques Sirianes, pro kurdes). Això és hipocresia. Les SDF van donar 13.000 màrtirs en la lluita contra l'Estat Islàmic. 

Què en pensen? Aquest sacrifici no té sentit per a ells? El pla del complot, per fer d'aquesta guerra una gran guerra entre àrabs i kurds, no va funcionar. La resistència de la presó d'al-Aqtan a Raqqa és un exemple de l'esperit de les SDF."

Leggi di più »

El govern interí sirià nomena un ex pres per terrorisme governador de la província kurda d'Hasakah

L'agència de notícies estatal siriana SANA ha anunciat el nomenament de Marwan al-Ali com a comandant de l'anomenada "Seguretat Interna" a la governació de Hasakah, que està sota el control de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF). ‎Marwan al-Ali, conegut com a "Abu Muhjin al-Hasakawi", va exercir anteriorment com a emir (cabdill) de seguretat d'Idlib i va treballar com a interrogador a la coneguda presó d'al-Uqap, on està acusat de cometre nombrosos delictes de terrorisme i atrocitats, inclosos actes de tortura.

Leggi di più »

Yehuda Ben Yosef, president de la comunitat kurda a Israel: "Estem treballant dur i ens neguem a rendir-nos"

"Estem construint un grup de treball i pressió fort i eficaç per donar suport als kurds que estan sent massacrats a Rojava, Síria. Aquesta és una lluita per la vida, la dignitat i els drets humans. Ens complau anunciar que un altre ministre israelià s'ha unit a l'esforç: Dudi Amsalem. David (Dudi) Amsalem actualment és ministre del Ministeri de Justícia i ministre responsable de l'enllaç entre el Govern i la Knesset (ministre de Cooperació Regional). Una altra veu influent que enforteix la causa i la pressió internacional." ha afirmat el dirigent kurd (segon a la dreta a la fotografia).

Els jueus kurds a Israel

El Times of Israel va informar el 30 de setembre de 2013: "Avui, hi ha gairebé 200.000 jueus kurds a Israel, aproximadament la meitat dels quals viuen a Jerusalem. També hi ha més de 30 pobles agrícoles a tot el país que van ser fundats per jueus kurds". Avui dia, la concentració més gran de jueus kurds es troba a Jerusalem. Tot i que molts dels immigrants kurds que van arribar a Israel tenien una formació agrícola i la integració a la vida urbana a Israel va ser difícil al principi, la majoria dels jueus kurds d'avui es defineixen com a israelians i han adoptat l'hebreu com a llengua principal. Els matrimonis mixtes entre jueus de diverses ètnies també estan augmentant a Israel.

El festival Seharane o Saharane  ha continuat sent una part integral de la vida kurd-jueva a Israel. Es celebra després de la Péssah, la pàsqua jueva o festa que commemora l'Èxode des d'Egipte. Tal com van fer a la seva històrica pàtria, les comunitats kurdes es reuneixen i passen els dies junts cantant, ballant i compartint plats tradicionals kurds. A més de mantenir vives les tradicions kurdes, el festival s'utilitza com una oportunitat perquè la comunitat pugui destacar i celebrar els kurds jueus que han assolit posicions importants a la societat israeliana. Alguns exemples inclouen Itzik Kala, un cantant israelià d'ascendència kurda que canta en arameu, kurd i hebreu i que ha publicat 30 àlbums d'estudi fins ara, i el citat Moshe Barazani. Anualment, també se celebra la Kurd îyada, una trobada de kurds juejus a Israel dos dies després de celebrar-se el Newroz (21 de març). El 2022 es va celebrar a Elat, al Mar Roig. 

Leggi di più »

El comandant en cap de les SDF aclareix més punts de l'acord amb el govern interí de Damasc

El Comandant en cap de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF), Mazloum Abdi, ha comparegut a la televisió kurda Ronahi TV per aclarir més aspectes de l'acord signat amb el govern interí de Damasc el 30 de gener:

- El punt més important d'aquest acord era l'alto el foc

- Cap exèrcit entrarà a les regions kurdes, independentment del poble o la ciutat

- La gent de la regió durà a terme la defensa interna

- Les forces de Damasc que arribin a Qamishlo i Hasakah seran limitades. "Aquesta força no tindrà cap missió a la ciutat, que la nostra gent estigui tranquil·la"

- Una part fonamental de l'acord és l'especificitat de les regions kurdes

- Les institucions que la nostra gent va guanyar a la revolució no es canviaran

- Les forces de les SDF romandran als cantons de Jazira/Cizre i Kobanê en forma de tres brigades

L'acord entrarà en vigor el 2 de febrer i s'aixecarà el setge a Kobanê. El cap de les SDF, Mazloum Abdi, ha afirmat que va tenir una trucada amb el president francès, Emmanuel Macron, durant la qual Macron va dir que "actuarà com a garant polític d'aquest acord". El president dels Estats Units, Donald Trump, també ha mantingut trucades telefòniques amb Ahmed al-Sharaa de Siria, segons Abdi.

Leggi di più »

UE declara terrorista la policia iraniana o Guàrdia Revolucionària Islàmica

Els ministres de Relacions Exteriors de la Unió Europea van acordar el 30 de gener incloure el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC) o policia iraniana a la llista d'organitzacions terroristes, al nivell de l'Estat Islàmic i Al-Qaida, en un gir en la política del bloc cap a Teheran.  La decisió passa després de la repressió de protestes a l'Iran, on van morir milers de persones. La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va afirmar que “la repressió no pot quedar sense resposta”.

El Comitè Executiu del Partî Dêmokiratî Kurdistanî Êran o Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI) en una declaració acull amb satisfacció la designació de l'IRGC (Cos de Guàrdia Islàmica Revolucionària) per part de la UE, i la descriu com un pas necessari i correcte malgrat el seu retard. La declaració emfatitza la importància de la rendició de comptes i la justícia, i demana que els responsables dels assassinats i les massacres al Kurdistan, l'Iran i la regió en general siguin processats en tribunals nacionals i internacionals.

La declaració destaca a més que, durant més de 47 anys d'activitat de l'IRGC, el poble kurd i el moviment polític kurd han patit de manera desproporcionada el terrorisme d'estat dut a terme per la República Islàmica a través de l'IRGC. Assenyala que el PDKI ha estat a l'avantguarda de la resistència contra l'IRGC durant tot aquest període. Com a prova de les accions de l'IRGC, la declaració cita els assassinats del Dr. Abdul Rahman Ghassemlou, secretari general del PDKI, a Viena, i del Dr. Sadegh Sharafkandi, el seu successor, juntament amb els seus col·legues, al restaurant Mykonos de Berlín, que van ser duts a terme per ordre de les màximes autoritats de la República Islàmica.

Leggi di più »

Text íntegre de l'acord d'alto el foc definitiu entre la minoria kurda de Síria i el govern islamista signat avui

Avui s'ha signat un acord entre la minoria kurda de Síria representada per Mazloum Abdi i el govern islamista d'HTS (Organització per a l'Alliberament del Llevant, antiga Al Qaeda a Síria) de Damasc encapçalat per Abu Mohamed Al Jolani (de nom real Ahmed Al-Sharaa, Jolani és el nom de guerra com a terrorista d'Al Qaeda, Nusra i la seva marca blanca actual HTS). Més enllà de les interpretacions en curs el més important és que si no es trenca aquest acord implica salvar Kobanê del setge (du diversos dies sense llum enmig de l'hivern) i evitar el bany de sang. Aquest és el text íntegre en la nostra llengua:

"S'ha arribat a un acord per cessar el foc entre el govern sirià i les Forces Democràtiques Sírias sota un acord integral, amb una entesa sobre un procés gradual per integrar les forces militars i administratives entre les dues parts.

L'acord inclou la retirada de les forces militars de les línies de contacte, l'entrada de les Forces de Seguretat Interna afiliades al Ministeri de l'Interior als centres de les ciutats de Hasakah i Qamishli, i l'inici del procés d'integració de les forces de seguretat a la regió. També preveu la formació d'una divisió militar que comprèn tres brigades de les Forces Democràtiques Sírianes, a més de la formació d'una brigada Kobanê dins una divisió afiliada a la Governació d'Alep.

L'acord inclou, a més, la integració de les institucions de l'Administració autònoma a les institucions estatals sirianes, amb la resta dels empleats civils als seus llocs. També estipula l'assentament dels drets civils i educatius del poble kurd i garanteix el retorn de les persones desplaçades a les àrees.

L'acord té com a objectiu unificar el territori sirià i aconseguir la plena integració a la regió millorant la cooperació entre les parts interessades i unificant els esforços per reconstruir el país”.

Leggi di più »

Celebració del 80è aniversari de la creació de la República kurda de Mahabad

El 80è aniversari de la creació de la República del Kurdistan es va celebrar a coneguda com a República de Mahabad es va celebrar a Hewlêr dissabte 2026.1.24, amb la presència d'Umed Khoshnaw, governador d'Erbil/Hewlêr i altres representants dels partits polítics del Kurdistan i altres funcionaris, en una cerimònia especial sobre el 80è aniversari de la creació de la República del Kurdistan, a la capital. En aquest esdeveniment, la importància històrica de l'establiment de la República del Kurdistan i els impactes nacionals del kurd i l'enfocament de la necessitat de protegir els valors nacionals, la unitat de la nació kurda i la lluita continuada pels drets i les llibertats. És molt important, la República del Kurdistan que només tenia 11 mesos el 22 de gener de 1946, a Chwarchra Gravia de la ciutat de Mahabad, amb la participació de més de 20 mil persones de tots els representants xinesos i els investigadors del poble kurd van ser anunciats per la presidència de Qazi Muhàmmad. 

Leggi di più »