dijous, 13 de febrer del 2025

Unió de Joves Patriotes del Kurdistan ataca una columna de vehicles de les forces d'ocupació turques a Wan (Kurdistan de Turquia)


YCWK (Unió de Joves Patriotes del Kurdistan) ha anunciat que va dur a terme una acció contra els ocupants al districte d'Artemêtan de Wan la nit de l'11 de febrer per protestar contra la conspiració internacional del 15 de febrer contra el líder Öçalan en l'àmbit del moviment "Unim-nos amb la lluita, siguem lliures amb el líder". En el comunicat, es va dir: "Les nostres unitats van atacar els vehicles dels ocupants amb còctels molotov i focs artificials i van impedir que els ocupants entressin al barri. Condemnem el vil complot contra el nostre líder i demanem a tots els joves del Kurdistan que s'uneixin al voltant del líder ÖçalanO". Wan ha estat escenari de diverses protestes els darrers dies després de que els tribunals ocupants hagin destituït el batlle escollit amb el 55 % dels vots amb pretextos sense cap fonament.

 Vídeo de l'acció

Leggi di più »

Entrevista a la guerrillera feminista kurda de les YPJ Delal Çiya: "Els mercenaris turcs seran derrotats, Tishreen serà el seu darrer alè"

Des del 28 de setembre de 2024, l'estat turc i els seus representants han intensificat els seus atacs al nord i l'est de Síria. La presa de Tishreen i la regió de Qereqozak, en particular, s'han convertit en els principals objectius d'aquests atacs. La regió té una importància estratègica, ja que proporciona l'energia i l'aigua necessàries a la població, de manera que els conflictes en curs comporten el risc de convertir-se en un desastre humanitari. Aquesta situació està causant una gran preocupació entre la població local.

L'estat turc ocupant i els mercenaris aliats de l'anomenat Exèrcit Nacional Sirià (SNA) porten 68 dies atacant la presa de Tishrin. El 8 de gener, la població del nord i l'est de Síria es va unir a la resistència dels combatents Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) i YPJ (Yekîneyên Parastinê Gel o Unitats de Defensa Popular, YPG), fent una vetlla a la regió de Tishrin.

La combatent de l'YPJ Delal Çiya va dir que porten més de dos mesos desenvolupant l'autodefensa i enfrontant-se als atacs de l'estat turc ocupant i els seus mercenaris a la primera línia de Tishreen, Síria. “Els mercenaris de l'estat turc ocupant encara no han estat capaços d'aconseguir resultats malgrat els seus atacs des de l'aire i la terra. Definitivament, els seus atacs no queden sense resposta. Pateixen una gran derrota com a conseqüència de cadascun dels seus atacs, i fugen com si es penedeixen d'haver atacat. Les combatents de YPJ estan oposant una gran resistència. La nostra voluntat contra aquesta guerra és gran. Estem centrats en la victòria. La victòria serà nostra".

Delal Çiya va saludar la resistència de la gent que vetlla a la presa de Tishreen i afirma: "Els atacs de l'estat turc ocupant contra el poble són una prova del bloqueig que viuen els mercenaris afiliats. Amb atacs contra els civils, pretenen venjar-se, però els pobles són insistents i assertius en la defensa i protecció de la seva terra, aigua i presa. L'estat turc ocupant ja no té poder, està respirant els seus últims alès i Tishreen serà el seu darrer alè".

Cridant l'atenció sobre la resistència de les combatents de YPJ, Delal Çiya va concloure: "De la mateixa manera que YPJ ha estat pionera en totes les campanyes i en tots els entorns bèl·lics, avui també és un pionera a Tishreen. La seva tècnica avançada no va poder trencar la nostra resistència. Continuem la nostra lluita. Els pobles fent vetlla i participar en la resistència ha estat una gran moral per als combatents. La ràbia i l'odi dels invasors fa créixer encara més la nostra ira i odi. Continuarem amb la nostra resistència per garantir la seguretat dels pobles i una vida estable per a ells”.

Entrevista al canal de telegram

Leggi di più »

dimarts, 11 de febrer del 2025

17è congrés del Partit Democràtic del Kurdistan iranià

El Partit Democràtic del Kurdistan iranià (PDKI) anuncia la conclusió exitosa del seu 17è congrés. L'acte, celebrat el 3 de gener de 2025, va reunir líders del partit, representants electes, quadres i forces peshmerga de dins i de fora del país. La cerimònia d'obertura va començar amb l'himne nacional kurd, Ey Reqîb, seguit d'un moment de silenci en honor als màrtirs del Kurdistan. Khalid Azizi, portaveu del PDKI, va pronunciar el discurs d'obertura, destacant el recorregut històric del partit i la seva visió de futur. Va destacar la necessitat d'unitat entre els demòcrates kurds i la importància de la reflexió política i estratègica per enfortir el moviment.

En la seva intervenció, el Sr. Azizi va analitzar la crisi política a l'Iran i els reptes per davant, subratllant el compromís del partit de preparar-se per a tots els escenaris possibles abans i després de l'enfonsament del règim iranià. Després de les paraules d'obertura, el Sr. Kamal Karimi, cap de la Comissió Preparatòria del Congrés, va presentar un informe detallat sobre l'organització del Congrés i el procés d'elecció de representants. També va abordar els reptes de seguretat als quals s'enfronta el partit després del moviment Jina i els desenvolupaments polítics més amplis a la regió.

El Sr. Mustafa Hijri, president del Comitè Executiu del PDKI, va presentar un informe polític exhaustiu que avaluava el panorama regional i internacional. Es va centrar en el paper creixent de la lluita kurda, el debilitament del règim iranià i la necessitat urgent d'una major unitat entre les forces d'oposició democràtiques i progressistes. També va reiterar la visió a llarg termini del partit d'assegurar els drets nacionals kurds dins d'un Iran federal.

Durant el congrés, els membres van mantenir amplis debats sobre resolucions clau, polítiques internes i la direcció estratègica del partit. En un procés democràtic i transparent, el congrés va adoptar resolucions polítiques que reafirmen el compromís del partit amb la resistència civil, l'activisme polític i la cooperació regional.

El congrés va concloure amb l'elecció d'un nou Comitè Central, que va marcar un compromís renovat amb el lideratge i la força organitzativa. La conclusió exitosa del 17è Congrés reflecteix la resistència, la unitat i el compromís del partit amb la causa kurda. El PDKI es manté ferm en la seva lluita per la democràcia, els drets humans i els drets nacionals del poble kurd. Els resultats d'aquest congrés serviran com a full de ruta per als futurs esforços del partit per avançar en la causa kurda i treballar per un Iran democràtic i federal.

Leggi di più »

diumenge, 9 de febrer del 2025

Els mercenaris turcs es retiren d'Efrîn que passa a mans del govern islamista sirià

Turquia va ocupar militarment el cantó kurd d'Efrîn (Rojava, Kurdistan de Síria) des de la seva ofensiva iniciada el 20 de gener de 2018 i acabada el 24 de març de 2018 precedida de l'atac del 24 d'agost de 2016 al 29 de març de 2017 en que va ocupar la veïna Azaz. Des de març de 2018 les violacions de drets humans contra la població autòctona han estat constants, segrestos, violacions, assassinats, substitució demogràfica, robatoris, destrucció de medi ambient incloent-hi les 280.000 oliveres centenàries de la regió kurda. Encara una tercera operació (octubre 2019) va suposar l'ocupació d'una franja al est de Rojava (Serê Kaniyê / Tell Abyad) i la darrera, iniciada el 30 de novembre de 2024 ha avançat cap a Kobanê, saquejant Manbij i trobant-se aturada, hores d'ara, a la presa de Manbij.

La reunió del 6 de febrer entre Erdogan i Jolani (que ara es fa anomenar Ahmed Al Sharaa), cap d'Al Qaeda/HTS (Hayat Tahrir al-Sham, Organització per l'Alliberament del Llevant), nou home fort de Síria sense càrrec concret, ha tingut resultats immediats i les forces mercenàries turques han entregat Efrîn al nou govern islamista que ha desplegat forces internes el mateix dia 6. Alguns civils han sortit amb banderes kurdes a rebre les forces del govern car esperen un alleugeriment de la seva persecució. Els mercenaris turcs desplegats a Efrîn han estat desplaçats al front de Manbij on combaten contra la resistència kurdo-àrab a la presa de Tishreen.


Leggi di più »

dilluns, 3 de febrer del 2025

Crim de guerra: Turquia deixa Kobanê sense aigua

Funcionaris de l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria (AANES) han dit avui dilluns que els avions de guerra turcs van atacar la principal estació d'aigua de la ciutat de Kobani, al nord de Síria, que subministra aigua potable a la ciutat i als seus voltants, la qual cosa la va fer inoperable.

La Direcció de l'Aigua de Kobani va declarar que l'aturada de l'estació ha privat aproximadament 200.000 persones de l'accés a l'aigua potable.

La declaració va condemnar l'atac com un "crim de guerra" i va demanar a les organitzacions de drets humans, les Nacions Unides i la Coalició Global a prendre una posició clara i complir amb les seves responsabilitats morals i humanitàries en resposta a aquestes violacions.

La Direcció de l'Aigua va denunciar enèrgicament Turquia i les seves faccions armades afiliades, també conegut com l'Exèrcit Nacional de Síria (SNA), per aquestes accions, subratllant que les forces turques han intensificat els seus atacs a la regió, cometent massacres i apuntant sistemàticament a infraestructures vitals.



Leggi di più »

dissabte, 1 de febrer del 2025

Balanç de les HPG de gener 2025

INFORME DE GUERRA DE GENER(1 de gener - 31 de gener)


Premsa i opinió pública!


L'estat turc colonial i genocida i el govern feixista de l'AKP van continuar els seus atacs al Kurdistan del Nord i les zones de defensa de Medya sense interrupció el gener de 2025.


Durant el mes de gener es van dur a terme centenars d'operacions militars al Kurdistan del Nord des de Dersim fins a Serhed, de Xerzan a Diyarbakır, de Mardin a Botan, Hakkari i Van. Però totes aquestes operacions no van tenir èxit. A les zones de defensa de Medya, juntament amb les operacions d'ocupació, es van dur a terme atacs aeris contra la nostra gent al Kurdistan del Sud i, com a resultat, els nostres civils van ser massacrats. El règim feixista de l'AKP-MHP, que insisteix en la política de genocidi i guerra, ha assassinat civils davant de tot el món i ha comès crims de guerra utilitzant armes químiques prohibides contra la guerrilla. L'estat turc invasor va atacar els nostres túnels de guerra a les zones de defensa de Medya 5 vegades amb armes químiques, 9 vegades amb drons carregats de bombes i 113 vegades amb explosius prohibits durant el mes de gener. Al mateix temps, les zones de resistència van ser bombardejades 235 vegades per avions de guerra i 59 vegades per helicòpters d'atac.


Les guerrilles de la llibertat del Kurdistan van continuar la seva lluita sense interrupció contra aquests atacs al nord del Kurdistan i les zones de defensa de Medya. Les nostres forces, que van resistir aquests atacs amb valentia i alt rendiment, van dur a terme 13 operacions aèries i 50 operacions terrestres, un total de 63 operacions, utilitzant diferents tàctiques, en condicions hivernals. En aquestes accions, 6 invasors van ser castigats, i un invasor va resultar ferit. A més, molts vehicles militars, equipaments i armes dels invasors van ser destruïts i danyats.


Les Guerrilles de la Llibertat del Kurdistan resistiran tots els atacs contra l'existència i la llibertat del poble kurd amb l'esperit de sacrifici de l'Apo i, com han fet fins ara, continuaran responent com calgui a partir d'ara.


El balanç detallat de la guerra del mes de gener és el següent:


ATACS DE L'EXÈRCIT TURC


Atacs d'avions de guerra


235


Atacs amb helicòpters


59


Atacs amb armes químiques


5


Atacs amb bomba amb drons


9


Atacs amb explosius prohibits


113


ACTIVITATS DE GUERRILA


Activitats organitzades des de l'aire


13


Activitats organitzades des de la base


50


Activitats generals organitzades


63


Pèrdues d'enemics


Ocupants castigats


6


Nombre d'ocupants ferits


1


ELS QUE HAN EXECUTAT


Sistema de radar


2


Contenidor


5


Drone


6


Càmera Mobesse


2


Doçka arma pesada


1


Mur


2


Tenda


4


40 quilos d'explosius


Fotògraf


1


ELS QUE HAN ESTAT DESTRUITS


Tanc


1


Vehicle militar blindat


2


Doçka arma pesada


1


Mur


1


1 de febrer de 2025


HPG Centre d'Informació i Premsa

Leggi di più »

divendres, 10 de gener del 2025

Cinc kurds assassinats per un bombardeig turc a la marxa civil a la presa de Tishreen, Síria


Cinc civils, entre ells 2 dones, massacrats per Turquia el 8 de gener de 2025 durant 2 atacs aeris al cantó kurd de Kobanê i prop de la presa de Tishreen. El comboi de civils que es dirigia cap a la presa de Tishreen va ser bombardejat deliberadament per Turquia, matant dues dones i un jove: Zozan Hamo i Karam Ehmed al Shehab al Hemed (membre de l'associació de dones Zenobia) i Azad Farhan Muhammed Hassan, membre de l'associació siriana Moviment Juvenil Revolucionari. Al voltant de la mateixa època, dos civils més van ser assassinats per un dron turc al cantó kurd de Kobanê. Eren Ali Shasho i Mustafa Abdi.

El Comitè de Famílies de Màrtirs de la regió nord-est de Síria va revelar el nombre de morts del comboi de civils que va anar dimecres, 8 de gener, a la presa de Tishreen, bombardejada per les forces d'ocupació turques de l'estat prop de la cruïlla de Sarrin, en a més del peatge humà del bombardeig que va afectar el poble de Karak, al camp de Kobanê.


Leggi di più »

diumenge, 5 de gener del 2025

Les SDF maten 85 mercenaris turcs a Manbij

Més de 101 morts, almenys 16 de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) Democràtiques Sirianes, i 85 elements, identificats amb fotos i documentació, de l'"Exèrcit Nacional Sirià" auto denominació dels mercenaris turcs pagats i armats per Turquia durant els dos darrers dies. Els mercenaris han provat d'atacar la presa de Tishreen la darrera setmana trobant-se amb una clara defensa de les SDF però hi ha combats a diferents zones de la regió siriana de Manbij. Les dades són de l'Observatori Sirià pels Drets Humans.

 


 

Les SDF, per la seva part, han anunciat la mort de 12 combatents que van ser martiritzats entre el 2 i el 4 de gener a la zona de la presa de Tishreen, Sirrîn i Tabqa en combat contra els invasors turcs. En un comunicat, les SDF van afirmar haver repel·lit "tots els atacs de mercenaris turcs amb el suport de drons i avions turcs". Les faccions pro-turques van reprendre els seus atacs contra les SDF, al mateix temps que els grups rebels islamistes van llançar la seva ofensiva el 27 de novembre contra les forces del president Bashar el-Assad, destituït del poder onze dies després. Van prendre les localitats de Manbij i Tell Rifaat, al nord de la província d'Alep, de les SDF i els combats han continuat des d'aleshores, amb grans morts humans.


Les ciutats de Kobanê i Tabaqa amenaçades?

Segons Rami Abdel Rahmane, l'objectiu dels pro-turcs és prendre després les ciutats de Kobané i Tabaqa, després la de Raqqa i, finalment, expulsar les FDS dels territoris sota el seu control. Les SDF controlen grans àrees del nord-est i part de la província de Deir Ezzor (est), on els kurds van instal·lar una administració autònoma després de la retirada de les forces del poder a l'inici de la guerra civil a Síria el 2011. La veïna Turquia veu les SDF com una extensió del seu enemic jurat, el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). I el seu exèrcit apunta regularment als combatents kurds a Síria i al veí Iraq. Des de la caiguda d'Assad a Síria, Turquia té els ulls posats en les regions prokurdes de Rojava

El nou líder de Síria, el cap del grup islamista radical Hayat Tahrir al-Sham (HTS, escissió d'Al Qaeda), Ahmad al-Chareh, ha dit que les SDF s'han d'integrar al futur exèrcit sirià. El grup HTS va liderar la coalició de grups rebels que va anunciar el 8 de desembre, després d'entrar a Damasc, la caiguda d'Assad que va fugir a Moscou. Aquesta coalició controla la major part del país amb notables excepions: un terç sota les SDF, la regió drusa de Suweyda, part del desert de Deir ez Zor sota l'Estat Islàmic i tribus locals àrabs, zones fronteres sota el control de faccions contràries a Assad però laïques i el nord-oest sota administració directa ocupant turca.

Leggi di più »

dissabte, 4 de gener del 2025

1.124 accions de la guerrilla kurda amb 469 invasors turcs i 134 milicians kurds morts

El poble kurd i el Moviment per la Llibertat del Kurdistan van entrar el 2024 amb esperit de lluita i van continuar la seva resistència contra els incessants atacs de l'enemic durant tot l'any. L'Estat turc tenia un objectiu: l'aniquilació total del poble kurd l'any del centenari de la República (2023). El govern de l'AK-/MHP planejava ampliar el genocidi contra el poble kurd a altres regions, concretament a les antigues fronteres del Misak-ı Milli (Pacte Nacional Otomà), amb l'esperança de convertir-se en una potència hegemònica a la regió d'acord amb els seus somnis neo-otomans.

El règim de l'AKP-MHP ha utilitzat la tecnologia bèl·lica més avançada a la vostra disposició; bombes nuclears tàctiques, explosius prohibits i armes químiques prohibides pel dret internacional. Va dur a terme massacres contra la nostra població civil i va intensificar el sistema d'opressió i tortura a les presons.

El poble kurd ha desenvolupat una resistència implacable per contrarestar aquests atacs tant al Kurdistan com a l'estranger. El poble kurd ha ampliat la seva resistència per defensar la seva existència, assegurar la seva llibertat i assolir el seu objectiu principal, és a dir, la llibertat de Rêber Apo i la llibertat del Kurdistan. Turquia no va aconseguir el seu objectiu al Kurdistan del Nord

El 2024, l'exèrcit turc va continuar els seus atacs al Kurdistan Nord, però, no va poder aconseguir el seu objectiu d'eliminar els nostres guerrillers. La guerra del 2024 va mostrar molt clarament que els atacs tàctics i estratègics de les nostres guerrilles van desbaratar els plans de l'enemic. Aquest resultat es va deure també a l'actitud d'abnegació mostrada per comandants com Edessa Cejna a Dersîm, Bêrîtan Nurhak Çiya, Herekol Şiyar, Brûsk Kato, Benda Amed i Serhat Jêhat a Botan, Mehmet Cûdî i Zerdeşt Suruç a Mêrdî a Serhed, Hebûn Pîro i Botan Osyan a Amed i Zagros Cûdî a Wan. El 2024, 36 membres de les HPG i YJA-Star van caure com a màrtirs mentre lluitaven al Kurdistan del Nord.

Resistència reeixida a les zones de defensa de Medya

L'exèrcit d'ocupació turc va atacar repetidament les Zones de Defensa de Medya, sovint amb el suport obert del KDP i del govern iraquià. El 2024, els comandants Alan Milazgîr, Orhan Cihat Bingöl, Şiyar Afrin, Dr. Sara Tolhildan, Zîlan Amed, Hevrê Çiya, Şervan Varto, Canşêr Şêrawa, Ekîn Rodî, Tufan Koçer, Devrim Botan, Xebat Türkmen, Piling Germiyan, Abu Leyla Şehîd, Sema Cuya Çewlîk, Ezîz Mûsil, Asmîn Seyît, Cemal Dêrezor com a caure8, Kurtay Şahin, màrtirs a les zones de defensa de Medya.

134 guerrillers van caure com a màrtirs
Les identitats de 134 camarades caiguts han estat confirmades per a l'any 2024. 36 van caure com a màrtirs al Kurdistan del Nord i 98 a les zones de defensa de Medya. 478 soldats morts, entre ells 9 comandants. Durant els atacs llançats per l'exèrcit turc el 2024, un total de 478 soldats, entre els quals nou comandants de diversos rangs, van morir a les Zones de Defensa de Medya. La guerrilla va anunciar durant la celebració de Newroz la seva "capacitat per neutralitzar drones armats.

La guerrilla va anunciar que havia enderrocat un total de 15 drons armats de tota mena des del 13 de febrer de 2023. Els enderrocs van ser documentats en diversos vídeos. Les nostres forces de defensa aèria van continuar aquestes accions el 2024, enderrocant un dron d'AKSUNGUR sobre Qandil el 27 de maig, un dron d'ANKA sobre Assos el 6 de juny i un dron d'AKSUNGUR sobre Assos el 12 de juliol.
L'acció de TUSAŞ va colpejar durament l'enemic

L'acció autònoma duta a terme pels camarades Asya Ali i Rojger Hêlîn del Batalló Immortal va colpejar durament l'enemic. Van atacar la sucursal de TUSAŞ a Ankara el 23 d'octubre. Aquesta acció històrica va colpejar el cor de la producció de les màquines mortíferes utilitzades contra les nostres forces i el poble kurd. 2024 ha demostrat que les guerrilles de la llibertat del Kurdistan tenen la capacitat d'operar a qualsevol lloc, des del Kurdistan del Nord fins a les zones de defensa de Medya, des de les muntanyes fins a les grans ciutats.

El balanç del 2024 és el següent:

Atacs turcs:

Atacs d'avions de combat: 3255
Atacs amb helicòpters de combat 973
Atacs amb drones: 136
Atacs amb armes nuclears tàctiques: 2
Atacs amb armes químiques 345
Atacs amb explosius improvisats 645

Guerrillers caiguts com a màrtirs Total: 134

Accions de defensa aèria de la guerrilla
Drons enderrocats: 18
Accions de la unitat Şehîd Axîn Mûş: 23
Accions de la unitat Şehîd Doğan Zinar: 58
Total: 99

Accions terrestres de la guerrilla: Infiltracions: 1
Atacs: 2
Operacions revolucionàries: 3
Emboscades: 4
Accions guerrilleres coordinades: 13
Accions de sabotatge: 62
Accions de franctiradors: 229
Batalles - accions d'atropellament i fugida: 302
Ús d'armes pesades: 409

Total: 1025

Total d'accions de guerrilla 1124

Pèrdues enemigues:
Soldats d'alt rang morts: 9
Membres de les forces d'ocupació morts 469
Total: 478
Membres de les forces d'ocupació ferits: 161


Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star); ales armades del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK)

Leggi di più »

dimarts, 24 de desembre del 2024

Turquia prohibeix 120 publicacions en llengua kurda en tres setmanes

 L'Associació d'Editors Kurds (YEWKURD) va anunciar el 22 de desembre que les autoritats turques van prohibir 120 llibres, revistes, diaris o publicacions en llengua kurda relacionades amb els kurds, en les últimes tres setmanes. Les obres prohibides incloïen llibres sobre Mustafa Barzani, fundador del govern regional kurd, i el sociòleg İsmail Beşikçi. En declaracions al canal de notícies en línia kurd Rudaw, l'oficial de YEWKURD, Jihat Rojhılat, va criticar les prohibicions, afirmant: "Fins i tot a la dècada de 1990, tants llibres no es van prohibir alhora. Recentment, s'han prohibit 120 llibres. Això pertany al Llibre Guinness dels Rècords".


Va afegir que aquestes prohibicions no eren legítimes segons la llei turca, ja que l'article 3 de la Llei de premsa especifica que no es poden prohibir llibres ni revistes sense proves.


Una de les editorials afectades va ser Avesta Publishing, que va tenir 14 dels seus llibres prohibits en poc temps.


Songül Keskin, un representant d'Avesta Publishing, va parlar de les prohibicions i va dir: "Un dels llibres tracta sobre la mitologia kurda, però ni tan sols esmenta els kurds. A més, no va ser la primera edició que va ser prohibida; era la tercera edició, els editors tenen sis mesos per modificar els llibres.


A principis de desembre, la policia turca va confiscar llibres en una fira del llibre organitzada al sud-est de la província de Diyarbakır, inclòs el llibre kurd Dildarê Serkeftinê (El diari de la resistència d'Efrîn) que narra la guerra civil a la província d'Efrîn de Síria.

https://www.duvarenglish.com/turkey-bans-120-kurdish-language-publications-in-three-weeks-news-65422

Leggi di più »