Agressions i insults supremacistes àrabs contra alumnes kurds dins d'una escola

La professora Fawza Faisal, nomenada per les autoritats de Damasc a l'escola Abdul Rahman al-Kawakibi d'Ayoun, va agredir diversos alumnes kurds i va proferir insults i comentaris racistes contra els kurds i els seus símbols. Una fotografia també mostrava les conseqüències de l'agressió a les mans de diversos alumnes kurds que van ser objecte de pallisses i maltractament verbal dins del centre escolar.

Això posa de manifest el perill de les polítiques i pràctiques imposades a les zones kurdes, en un context de nomenament continuat de personal que adopta una mentalitat supremacista àrab, islamista extremista i baasista envers la societat kurda. L'escola és un espai per a l'educació i la protecció dels infants, no un lloc per a les pallisses, la humiliació o la imposició de retòrica racista als alumnes kurds.  La professora ha estat destituïda per la Direcció d'Educació.

Leggi di più »

Iran llença míssils contra un campament amb famílies d'exiliats kurds a Zirgwez

Tres míssils van impactar avui a la matinada en un campament on vivien famílies de membres del grup d'oposició kurd iranià Komala a Zirgwez, a la província de Sulaimani, causant danys materials però sense víctimes, segons va dir un oficial del grup. Ali Ranjbari, cap de relacions de Komala, va dir a Peshawa Bakhtyar de Rudaw que l'atac va tenir lloc cap a les 3:10 del matí, hora local. L'atac va afectar la facció Komala dels Treballadors del Kurdistan (coneguda com a Komala Zahmatkeshan o Komala of the Toilers of Kurdistan). 

"Tot i que l'atac va causar danys materials, afortunadament no hi va haver víctimes i totes les famílies i companys estan sans i estalvis", va dir Ranjbari. Va vincular l'atac a l'oposició de Teheran a una vaga general prevista a les zones kurdes de l'Iran (Rojhelat) dimecres 16 de setembre, en commemoració del quart aniversari de la mort de la dona kurda Zhina (Mahsa) Amini.

Sobre les 3 faccions de Komala

Komala (en kurd grup, societat o reagrupament) no és un sol partit, car es va dividir en diverses faccions per disputes ideològiques i de lideratge. Neix entre el 1969 i 1979 (la data més probable) però ha patit escissions el 1984, 2000 i 2007.

La principal divisió entre totes aquestes 4 faccions era entre romandre estrictament comunista o canviar cap a un enfocament polític nacional-kurd més ampli.

1) Komala – Societat /; oficialment Partit Komala del Kurdistan iranià, dirigida per Abdullah Mohtadi (s'afirma cofundador de Komala el 1969), és la més gran. Es va allunyar del comunisme estricte i dóna suport a un Iran federal i democràtic amb autonomia kurda. Es calcula que hi ha entre 300 i 500 peshmergues. Neix l'any 2000. És la que ara ha entrat a la coalició. Usa l'estrella vermella combinada amb la tipografia soviètica de Komala en escriptura farsi. Membre observador de la Internacional Socialista.

2) Partit Komala (Facció Reformista o Revolucionària) Komala dels Treballadors del Kurdistan o Komala Zahmatkeshan o Komala of the Toilers of Kurdistan o Organització dels Treballadors del Kurdistan dirigida per Omar Ilkhanizadeh (qui s'afirma cofundador de Komala però el 1979), Fariba Mohammadi i Reza Kaabi, es va separar del grup de Mohtadi per disputes internes. Molt vinculat a l'URSS el 1983, el grup es va modelar com un partit comunista ortodox, fins a unir-se finalment al Partit Comunista de l'Iran com a branca kurda. L'any 2000, la facció liderada per Abdullah Mohtadi es va separar d'aquest últim i es va presentar com la Komala "original". A partir de 2006 es va apropar als EUA i va establir Rojhelat TV. Amb l'argument que el politburó actua de manera no democràtica, la facció liderada per Omar Ilkhanizade es va dividir a l'octubre de 2007, fundant la facció de la reforma. Dóna suport al federalisme i als drets kurds, però és més petit, probablement amb menys de 200 combatents. Opera la cadena de televisió anomenada ASOsat. Usa l'estrella vermella combinada amb la tipografia soviètica de Komala en escriptura farsi. Membre fundador de la Coalició.

3) Komalah – Organització del Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran es va mantenir fermament marxista desde 1984. Se centra en la revolució socialista a tot l'Iran en lloc del nacionalisme kurd principalment. Al voltant de 150-300 combatents. Supeditat/vinculat al comunisme persa, de fet funciona com la branca kurda del Partit Comunista de l'Iran.  Liderat per Ebrahim Alizadeh resta fora de la Coalició i està en contra: "no només no formem part d'aquest projecte, sinó que el veiem com el començament d'una catàstrofe per al futur del moviment popular kurd pels drets".

Nota 1) Komala (Facció Reunificació / Nova/ Unitat) és una petita escissió de disputes menors entre les faccions vinculades al Partit Revolucionari i al Partit Comunista. El  2008, la facció liderada per Abdulla Konaposhi va acusar Mohtadi de "gestió no democràtica" i, expressant desaprovació per una política de cooperació amb monàrquics, inclòs Reza Pahlavi, es va separar del grup per establir la facció de reunificació, amb menys de 100 combatents, centrat en els drets kurds i el socialisme. Tot i mantenir una certa personalitat, des de 2014 es va reincorporar al Partit Komala del Kurdistan iranià, dirigida per Abdullah Mohtadi. No s'ha pronunciat sobre la Coalició pel que s'entén que s'hi ha integrat amb el partit matriu.

Nota 2) El juny de 2023, l'aliança entre el Partit Komala del Kurdistan iranià (2) i Komala dels Treballadors del Kurdistan (1) establerta l'any anterior es va trencar i van arribar a combatre entre ells.

Leggi di più »

La milícia yezidi Yekîneyên Berxwedana Şengalê, propera al PKK, s'integrarà a l'exèrcit iraquià

L'Aliança de la Causa Yezidi —el partit polític yezidi amb més vots i que compta amb un diputat al parlament iraquià— ha anunciat que s'ha arribat a un acord per integrar les milicies yezidi YBŞ a l'exèrcit iraquià.

Les  Yekîneyên Berxwedana Şengalê, sigla YBŞ (Unitats de Protecció de Sinjar) són un grup armat format exclusivament per yezidi i afí al PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), amb més de 2.000 combatents. Mustafà Karasu, un alt comandament del PKK, també va declarar fa pocs dies que el PKK dona suport a la integració de les YBS a l'exèrcit iraquià. Aquesta mesura sembla formar part d'un acord més ampli, a mesura que s'acosta el termini del 30 de setembre perquè els grups armats iraquians s'integrin a les forces de seguretat oficials del país. Tanmateix, el cas de les YBS destaca especialment perquè sembla que s'integraran a l'exèrcit iraquià en lloc de fer-ho a les Hashd al-Shaabi. Es tracta d'una distinció important. Algunes unitats de les YBS s'havien incorporat anteriorment a les Hashd i se sabia que mantenien vincles estrets amb faccions proiranianes, concretament amb Asaib Ahl al-Haq.

Aquest fet es produeix en un context de bloqueig continuat pel nomenament de l'alcalde de Sinjar, degut en gran part a les desavinences entre el PDK, d'una banda, i les faccions polítiques yazidites, de l'altra. L'Aliança de la Causa Yazidita ha proposat el seu propi candidat per al càrrec, mentre que elPDK ha presentat tres figures yazidites afins al partit. Segons algunes fonts, el primer ministre Al-Zaidi ha indicat que, si els partits no aconsegueixen arribar a un acord, es podria nomenar un alcalde provisional, possiblement un comandant de l'exèrcit iraquià.

En general, l'Aliança de la Causa yezidi gaudeix d'un suport considerablement més gran a Sinjar que el PDK i ha rebutjat explícitament acceptar un candidat a l'alcaldia avalat pel PDK.

Leggi di più »

Culmina el procés d'unificació de les Forces Peshmerga kurdes d'Iraq

El ministre d'Afers dels Peshmerga de la Regió del Kurdistan va anunciar el 10 de setembre la finalització del procés d'unificació de totes les forces Peshmerga, incloses les que anteriorment estaven vinculades al partit governant, el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), i a la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK).

"Avui, amb gran orgull, anunciem una notícia històrica i una fita important que ha estat durant molt de temps un somni del nostre poble: el procés d'unificació i reorganització de totes les forces Peshmerga sota el paraigua del Ministeri d'Afers dels Peshmerga s'ha completat amb èxit", va afirmar Shorash Ismail en un comunicat.

Ismail va anunciar "la unificació sistemàtica i de caràcter militar" de la Unitat 70 de la UPK i la Unitat 80 del PDK —que havien operat al marge del ministeri durant dècades i que sumaven més de 100.000 efectius— seguint "un pla ben estructurat". El president de la Regió del Kurdistan, Nechirvan Barzani, va signar un decret el mes de febrer per formalitzar l'autoritat del Comandament Regional 1 (Unitat 80) i del Comandament Regional 2 (Unitat 70), en virtut del qual les forces vinculades als partits s'havien de reorganitzar en 10 divisions. Posteriorment, el primer ministre Masrour Barzani va emetre una ordre executiva que conferia autoritat legal i responsabilitats pressupostàries a aquests comandaments.

"Ens complau anunciar que tots dos comandaments sectorials militars regionals estan oficialment operatius", va dir Ismail, qualificant el fet de "fita històrica" ​​que culmina amb "la creació d'un exèrcit unificat i modern per a la Regió del Kurdistan" sota el comandament directe del Ministeri d'Afers dels Peshmerga.

Els esforços de reforma dels Peshmerga es van iniciar el 2017, després de la finalització de la fase principal de combat de la guerra contra l'Estat Islàmic (IS). La coalició global liderada pels Estats Units va emprendre aleshores un pla destinat a reformar el comandament i control, professionalitzar la gestió de nòmines i la logística, i unificar les unitats 70 i 80. Els Estats Units també van signar un memoràndum d'entesa de quatre anys amb el Ministeri d'Afers dels Peshmerga el setembre de 2022, condicionant el finançament directe continuat —incloent-hi les retribucions— als avenços en les reformes institucionals. L'acord expira a finals de setembre. «Totes les forces s'han reestructurat sota un marc unificat de comandament i control, que abasta brigades, divisions i comandaments de sectors regionals», va afirmar Ismail en el comunicat. Va afegir que aquesta unificació va ser possible gràcies al «suport sostingut» del president de la Regió del Kurdistan, del primer ministre i del viceprimer ministre Qubad Talabani.

El ministre dels Peshmerga també va reconèixer el «suport crucial» de la coalició global en el marc del memoràndum d'entesa, i va instar l'aliança militar a «continuar donant suport a les Forces Peshmerga del Kurdistan unificades mitjançant marcs ampliats en la fase vinent». L'any passat, els Estats Units van destinar uns 61 milions de dòlars en finançament directe als Peshmerga per a l'adquisició d'armament, la formació i les retribucions. Tanmateix, la proposta pressupostària del Departament de Defensa dels EUA per a l'exercici fiscal 2027 preveu uns 118,9 milions de dòlars per a les forces iraquianes aliades —incloent-hi el Ministeri de Defensa i el servei antiterrorista—, mentre que no proposa cap finançament directe per als Peshmerga ni indica que es renovarà el memoràndum d'entesa.

Leggi di più »

Atac amb trets contra un centre cultural kurd a Turquia

Un atac armat va tenir com a objectiu l'Associació de Recerca i Desenvolupament de la Llengua i la Cultura Mesopotàmiques a Çerkezköy, Tekirdağ, Turquia, ahir a la nit. Dues bales van impactar a l'edifici de l'associació, mentre que es van trobar tres beines de cartutx al lloc dels fets. Els testimonis van dir que l'atac va tenir lloc cap a les 00:10.

Leggi di più »

Cemil Bayık, KCK: «Si no es reconeix l'existència kurda, si no s'alliberen la llengua i la cultura kurdes, no podem aconseguir una pau duradora»

El copresident del Consell Executiu de la KCK, Cemil Bayık, en una entrevista publicada avui ha dit: «Si no es reconeix l'existència kurda, si no s'alliberen la llengua i la cultura kurdes, i si no es reconeix la voluntat política i la democràcia local del poble kurd, no podem aconseguir una pau duradora i una solució duradora. «No vam rebutjar la llei, però la vam trobar incompleta, inadequada i defectuosa. «No es pot implementar simplement dient: "Deixeu les armes i veniu"».

«Si el procés no avança per passos democràtics, es bloquejarà, i la responsabilitat d'això recaurà en el govern. No es pot dir que el procés avança o aconsegueix el seu propòsit tret que el líder Apo arribi a una posició en què pugui treballar lliurement i sense restriccions, seguida de la seva llibertat física. Si es pretén realment resoldre la qüestió, cal aclarir l'estatus del líder Apo i dels quadres dirigents.»

Leggi di più »

Protestes contra la decisió del govern provisional a Síria d'imposar la llengua àrab a l'escola

Diverses protestes estan contestant la decisió del govern àrab sirià d'eliminar l'educació en llengua kurda. Es va celebrar una protesta davant de l'edifici de la Universitat de Rojava, rebutjant la decisió del Ministeri d'Educació sirià que restringeix l'ensenyament de la llengua kurda a només tres classes per setmana quan fins ara era íntegrament en la llengua pròpia.

Un estat de rebuig preval a totes les ciutats de Rojava, on pares i estudiants exigeixen el reconeixement de la llengua kurda com a llengua principal i la seva plena adopció com a llengua d'instrucció a les escoles de la regió, emfatitzant que l'educació en la llengua materna és un dret fonamental que no es pot reduir ni marginar.

10 partits reaccionen a la decisió del Ministeri d'Educació sirià sobre l'educació en llengua kurda

"El kurd és la llengua materna, la identitat, la història, la cultura i la memòria col·lectiva del nostre poble. Qualsevol política educativa que ignori aquesta realitat o disminueixi l'estatus de la llengua kurda no es pot veure com un pas cap a la construcció del futur d'una nova Síria, sinó com una continuació de les polítiques d'exclusió i negació".

Els partits van rebutjar l'ensenyament del kurd només durant tres lliçons per setmana, dient que això no satisfà les necessitats dels estudiants kurds. Els partits també van rebutjar tractar el kurd com a assignatura optativa per al poble kurd i van demanar que s'utilitzessin materials educatius en llengua kurda a les escoles de les regions kurdes." Els partits i moviments polítics que van signar la declaració són:

Partit de la Unió Democràtica (PYD)

Partit Democràtic Kurd Sirià

Partit de la Unitat Democràtica Kurda a Síria (YEKÎTÎ)

Partit Democràtic Progressista Kurd a Síria

Partit Democràtic Kurd Sirià (El-Partî)

Partit de l'Esquerra Kurda a Síria

Partit de l'Acord Democràtic Kurd a Síria

Partit del Futur de Síria

Moviment per la Llibertat del Kurdistan a Síria

Partit Democràtic per la Pau del Kurdistan

Leggi di più »

El govern àrab sirià refusa que les milicianes kurdes puguin formar part de l'exèrcit

Els àrabs del govern de Síria han rebutjat la integració de les YPJ kurdes, formades íntegrament per dones, a l'exèrcit nacional, al·legant l'absència d'unitats de combat femenines, i que les dones, segons l'Alcorà (alauia 2:228) són per sota dels homes. Donat que les SDF es van dissoldre formalment el 25 d'agost de 2026 aproximadament 2.500 combatentes de les YPJ (Unitats de Defensa de les Dones) han quedat en terra de ningú per la traïció dels seus caps i s'enfronten a una proposta de rol civil que han rebutjat, amb un possible compromís del Ministeri de l'Interior encara sense resoldre i els comandants de les YPJ insistint que la integració militar és l'única garantia creïble dels drets de les dones kurdes a Síria.

Leggi di più »

El govern àrab sirià tarda sis dies en trair l'acord amb les SDF

La llegenda de l'escorpí i la tortuga torna a complir-se en els acords entre àrabs i kurds. Un escorpí volia creuar un riu, però com que no sabia nedar, va demanar ajuda a una tortuga.
—Em podries portar a l'altra riba sobre la teva closca?— va preguntar l'escorpí.
La tortuga, desconfiada, va respondre:
—De cap manera. Ets un escorpí; em picaràs amb el teu ferró i em mataries.
L'escorpí, intentant ser lògic, va argumentar:
—No siguis bleda. Si et piqués a mig camí, tu t'ofegaries i jo, com que no sé nedar, m'ofegaria amb tu. No tindria cap sentit.
La tortuga va trobar assenyat el raonament, va acceptar ajudar-lo i el va deixar pujar a la seva closca. Però, quan eren exactament a la meitat del riu, l'escorpí va clavar el seu ferró verinós al coll de la tortuga. Mentre el verí s'escampava i tots dos començaven a enfonsar-se cap al fons, la tortuga, moribunda i indignada, li va preguntar:
—Per què ho has fet? Ara morirem tots dos! On és la lògica?
L'escorpí, trist, va respondre abans d'ofegar-se:
—No té res a veure amb la lògica... Ho sento, és la meva naturalesa.

Els estudiants, pares i professors kurds es van manifestar el dilluns a la regió de Rojava, al nord-est de Síria, contra una decisió del govern sirià d'acabar amb l'educació completa en kurd, argumentant que no vulnera els seus drets lingüístics. va instar l'Administració Autònoma Democràtica per al Nord i l'Est de Síria (DAANES), liderada pels kurds i que governa Rojava, a no acceptar la decisió.

"Sabem que s'han de fer sacrificis, però només demanem una cosa. No deixeu que la nostra llengua kurda sigui un d'ells", va dir, dirigint-se als líders kurds.

La majoria de les assignatures a les escoles de Rojava s'han ensenyat en kurd durant els darrers 15 anys, des de la retirada de les forces del dictador sirià deposat, Bashar al-Assad, de l'enclavament.

A més de fer del kurd una assignatura obligatòria que s'ha d'ensenyar tres cops per setmana, el decret del ministeri d'educació dóna als estudiants de Rojava l'opció d'estudiar estudis socials, història, geografia i filosofia en kurd o àrab durant el proper curs acadèmic com a "període de transició", sense que es garanteixi cap disposició d'aquest tipus més enllà.

Leggi di più »

Gültan Kışanak, ex batllessa i presa kurda: La presó d'Amed hauria de ser un lloc de confrontació

L'ex batllessa del municipi metropolità d'Amed (en turc Diyarbakır), Gültan Kışanak, que va participar al programa Talk Time a İlke TV, va parlar del que va passar a la presó de Diyarbakır i de les seves opinions sobre la transformació de la presó en un museu. Kışanak va afirmar que els testimonis dels qui són a la presó haurien d'incloure's en els estudis del museu i va dir: «Els qui no hi viuen no ho saben.»Afirmant que la normativa actual no reflecteix completament les condicions passades a la presó, Kışanak va destacar que és important transmetre molts detalls correctament, des de l'estructura de les sales de l'època fins al codi de vestimenta uniforme.

Leggi di più »