divendres, 13 de març del 2026

Iran mata 2 exiliats kurds més a Iraq, ara de l'Organització de Lluita del Kurdistan iranià

 El partit de l'oposició kurda Sazmani Xebat (Khabat) ha anunciat que dos peshmerga, Iqbal Salehi de la ciutat de Saqez i Fakhraddin Moradi de la ciutat de Sanandaj, van morir en un atac iranià amb drons a Bashiq (kurdistan de l'Iraq). Quatre peixmerga més també van resultar ferits en l'atac. "Els governants despòtics han d'entendre que la voluntat forta i decidida dels peixmergues del Kurdistan no serà trencada per atacs terroristes i no s'inclinaran". L'Organització de Lluita del Kurdistan iranià (Khabat o Sazmani Xebat) liderada per Baba Sheikh Hosseini és aliat als Mujahideens del Poble o MEK (creats el 1965 amb un programa islamista i marxista), el 2005 va trencar amb l'islamisme i el marxisme per declarar-se nacional-patròtic. 


Leggi di più »

El dirigent kurd de les YPG/SDF Sipan Hemo, nomenat viceministre de defensa de Síria

Sipan Hemo, membre del Consell de Comandament General de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) , va ser nomenat viceministre de Defensa sirià responsable de la Regió Oriental. El nomenament es va produir en el marc de l'acord assolit el 29 de gener entre l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria i el govern de transició de Damasc. Sipan Hemo, és un veterà militant kurd dirigent de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG)

L'acord signat el 29 de gener entre l'Administració Autònoma i l'administració de Damasc va establir la integració gradual de les estructures militars i administratives entre les SDF i el govern sirià. L'article 3 de l'acord estipula que el Ministeri de Defensa sirià establirà una divisió militar per a la província de Heseke i que les forces de les SDF s'integrin en aquesta estructura en forma de tres brigades. L'article 6 estableix que "el viceministre de Defensa serà nomenat a proposta de les SDF". Un dels passos adoptats en virtut de l'acord del 29 de gener va ser el nomenament a la governació de Heseke. El 13 de febrer, Nureddin Isa Ahmed també militant kurd de les YPG va ser nomenat governador de Heseke per un decret emès pel president interí Ahmed al-Sharaa.


Leggi di più »

Zilan Vejîn, guerrillera kurda en combat contra Iran: L'autodefensa és la nostra organització

Zilan Vejîn, membre de KJAR*, parla sobre les dones i el moviment de dones: Les muntanyes tenen un llenguatge. Les muntanyes tenen passió. Les muntanyes tenen resistència. Les muntanyes tenen fe. Al mateix temps, hi ha un foc de llibertat en aquestes muntanyes. A la llum d'aquest foc, la veu de la muntanya, la resistència de la muntanya i la lluita de la muntanya es fan més fortes organitzant-se amb el toc de les dones... perquè les dones són una veritable voluntat. Durant anys, durant segles, la lluita contra la mentalitat de l'estat-nació i el sistema masculí, que s'han centrat en negar la llengua, la identitat i l'existència del poble kurd, ha augmentat sota el lideratge del líder popular kurd Abdullah Öcalan, que va declarar: "La societat no es pot alliberar si les dones no s'alliberen", i amb la lluita per l'alliberament de les dones, que va adoptar el lema "Jin Jiyan Azadi".

La història es reescriu amb passos audaços i les accions de líders valentes. Però això per si sol no és suficient. El coratge avança pas a pas en tots els camps, a tot arreu, creix, es comparteix i s'aprofundeix, i tothom deixa una empremta en el curs de la història. El líder popular kurd Abdullah Öcalan situa les dones al capdavant de tots els mètodes i discursos de lluita. Assenyala el renaixement de les dones, declarant: "Qui no sap com apropar-se a les dones no pot ser socialista". Exalta la lluita per l'alliberament de les dones declarant: "La masculinitat masculina ha de ser destruïda" contra la mentalitat i el sistema estatal masculí.

Què significa el moviment d'alliberament de les dones per a una guerrilla femenina? Com ​​s'estan organitzant les dones a les quatre parts del Kurdistan, l'Orient Mitjà i les muntanyes? Quin tipus de treball s'està fent? Quines són les seves relacions? Quines són les mancances, quins són els seus objectius? Hem parlat amb Zilan Vejin, membre de la Comunitat de Dones Lliures Kurdes (KJAR) a Rojhilat, sobre les dones i el moviment de dones.

Tot i que el líder popular kurd Öcalan diu: "Vaig intentar crear una mentalitat kurda", també analitza: "Hi ha un problema de les dones més que el problema kurd". Emfatitza la necessitat d'un canvi de mentalitat. En només cinc metres quadrats, presenta una ideologia i una filosofia en constant evolució destinades a canviar el món. Quin tipus de mentalitat hi ha?

Com a kurdes, com a dones kurdes, la nostra major oportunitat és tenir el líder Apo. El líder il·lumina no només nosaltres sinó també el món. Això és realment un renaixement... Ha estat un renaixement de les dones, un renaixement de l'Orient Mitjà, un renaixement democràtic del poble, un renaixement democràtic de la societat. Finalment, el manifest que va presentar per construir una societat democràtica va ser realment captivador. En primer lloc, el canvi no ha d'anar aïllat, sinó acompanyat de transformació. I ho hem d'aconseguir a través de la mentalitat. Perquè la mentalitat masculina encara existeix, i el canvi és absolutament necessari.

No està morta la masculinitat encara?

No ho està! Els líders ens van ensenyar això: "Us organitzareu autènticament i després arribareu a aquest nivell". Per exemple, ara al manifest, plantegen la qüestió de "Què és l'esfera política? Què és l'esfera econòmica?" Això no vol dir que ja no sigui necessari un sistema autèntic. Els líders van dir: "Haurieu de tenir sales de concentració privades, comunes". El canvi i la transformació vindran amb el nostre sistema autèntic, una mentalitat femenina, una mentalitat democràtica. Per exemple, a Rojhilat, amb totes les dones de Rojhilat, amb totes les dones de l'Iran, ens organitzarem encara més autènticament. Així és com ho veiem, i així és com ens hem d'organitzar.

Un canvi de mentalitat també hauria de ser un canvi i un desenvolupament conscients en tots els camps? És, davant del col·lapse moral, polític, social i econòmic, la violència contra les dones i totes les formes de corrupció i inconsciència masculina que ens han portat avui, dient: "Insistir en el socialisme és insistir en la humanitat", una renovació holística? És això també una tasca pública?

Per descomptat, són deures... Ara estem a la prova! Amb el manifest, nosaltres, com a dones de Rojhilat, ens asseiem i discutim per aprofundir en la nostra autoconsciència i autosuperació filosòfica, històrica i mitològica. Perquè el Líder està reavaluant i reinterpretant els esdeveniments històrics.


Es podria dir que està trencant motlles?

Sí. Està trencant motlles. Per exemple, sempre he dit que sóc zoroastriana. Venim de la secta sunnita, però sempre m'he sentit així. Sempre he dit que venim de la fe zoroastriana. Així és com em vaig convèncer. Perquè hi va haver un èxode zoroastrià d'Urmia. El Líder també ha trencat aquest motlle. Ara, estem estudiant història i tornant encara més enrere, abans del període neolític, fa 30.000 anys. Per tant, hem de ser més conscients. Per exemple, el socialisme és una forma de consciència.

Quin tipus de consciència?

És ser modest, estar disposat, compartir, ser comunitari, estar al mateix nivell, crear un sistema democràtic. Quan una persona és conscient, és molt modesta i està a gust. Per exemple, veieu el Líder. No està a gust amb tothom, ja sigui amb l'estat o amb els seus camarades? Aquesta consciència ha trencat fronteres, ha trencat fronteres. Pensa molt lliurement. Conèixer la història, conèixer el passat, és un La puntada t'ensenya com viure avui. El Líder va dir: "El passat és el present, el present és el passat. La història és el present. Aquells que no poden entendre la seva història no poden resoldre ni donar sentit al present". El Líder va fer aquesta anàlisi fa anys. "La societat, no l'individu, la història, no el moment", va dir. "Si la societat s'allibera, l'individu s'allibera". Amb aquesta consciència, nosaltres, les dones de Rojhilat, ara estem sent posades a prova i debatent. Organitzar comunes democràtiques és difícil en aquestes circumstàncies, contra aquest règim. Però el Líder ens va treure d'aquesta dificultat i ens va portar a aquest punt avui.

Abdullah Öcalan situa clarament les dones al capdavant de totes les lluites i discursos. Emfatitza el renaixement de les dones. "Qui no sap com apropar-se a una dona no pot ser socialista", diu, i amb les paraules: "He dedicat la meva existència a la llibertat de les dones", expressa la importància de la llibertat de les dones. Com fa sentir a les dones la perspectiva sobre el renaixement de les dones, tan clarament expressada en totes aquestes i altres paraules?

Estem debatent; com he dit, tenim un deure. Els deures són realment importants. Ho fem de tot cor. Ho fem perquè ho necessitem. Ho hem de fer en resposta als immensos esforços del lideratge. Estem participant en debats filosòfics sobre com augmentar la nostra consciència i millorar-nos. El més important és que estem discutint la nostra organització. Tenim una filosofia en un sentit ideològic. Com a dones kurdes, s'ha desenvolupat una gran consciència i ara ens hem d'organitzar a tot arreu. Perquè la nostra lluita per la llibertat de les dones kurdes també és una lluita per la llibertat de les dones àrabs, perses, turques i de totes les dones de l'Orient Mitjà. Perquè si s'aconsegueix la llibertat de les dones, tots els problemes es resoldran. El nivell de consciència i filosofia portat a aquest nivell pel lideratge, juntament amb ser socialista i democràtic, són els valors més grans. Reflectir aquests valors a la vida és possible a través de la unitat de les dones. Com a dones de Rojhilat, ens reunim amb dones de Rojava, dones del Nord i dones del Sud en molts llocs, i les discutim. Fem tallers juntes. Aquests esforços constitueixen importants esforços acadèmics. Estem immersos en debats sobre la planificació, el desenvolupament i la implementació de molts projectes. Com a Rojhilat, no estem sols. El TJA ha dut a terme una extensa tasca i accions contra les execucions. Però necessitem desenvolupar i organitzar més la nostra organització ideològica.

Les dones kurdes són citades en conferències sobre organització de dones que se celebren a nivell mundial i a Europa. Quines diferències i punts en comú hi ha entre el Nord i el Sud? On veieu alguna deficiència?

Pel que hem observat, el treball de les dones al Nord és molt impressionant i molt desenvolupat. Les oportunitats, els terrenys i les condicions ofereixen oportunitats per expandir la lluita i l'organització. També és un camp de lideratge. La pressió no és tan forta com la del règim iranià, però la mentalitat continua sent la mateixa. Cada desenvolupament al Nord impacta Rojhilat i Rojava. Però aquestes oportunitats i terrenys no s'estan utilitzant gaire.

Com passa això? És només una cosa puntual?

És una mica més estret, tancat, i aquesta influència no s'està utilitzant prou. Ser conscient és una altra cosa. Un pot ser conscient de si mateix, i això també requereix consciència filosòfica. Tot i ser conscient, tant individualment com com a part d'un mateix, la capacitat d'expandir-se, expandir-se, compartir i connectar amb les dones de l'Orient Mitjà i el Kurdistan encara manca al Nord. Hi ha una manca de connexió amb les dones de l'Orient Mitjà i el Kurdistan. Reunir-se amb dones iranianes d'altres llocs d'Europa, discutir i reunir-se. Però això no està passant realment. Sens dubte, la TJA existeix, i també ho són les seves deficiències.

És la qüestió de les dones una qüestió més fonamental que la qüestió kurda? Quina importància té unir-se amb diferents segments de la societat i crear una base que els enforteixi?

Hi ha una major necessitat de la lluita de les dones a tot arreu. Ara s'està desenvolupant un procés. Si es resol la qüestió kurda i es desenvolupen lleis, quin tipus de lluita afrontaran les kurdes iranianes a Turquia? Quin mètode de lluita seguiran i lliuraran les dones kurdes iranianes? Estem discutint aquests temes. La lluita de les dones kurdes serà més aviat maratoniana. Tenim tasques per davant. Hi ha dones que ens observen, que ens esperen. La lluita kurda ha creat esperança per a moltes dones. És el nostre deure transformar aquesta esperança en organització. Hem viscut durant anys amb aquesta esperança, aquests objectius i aquesta consciència a tot arreu, fins i tot a les muntanyes. Els reptes són molts. Com sobreviuríem sense la nostra autodefensa a les muntanyes? La nostra autodefensa és la nostra organització, el nostre nivell de consciència. Hem de desenvolupar-los.

Com hem de conscienciar contra els sistemes masculins i la violència estatal?

L'estat és l'estat. Sí, la integració democràtica es desenvoluparà, però fins i tot mentre ho fa, nosaltres, com a dones, hem d'enfortir la nostra autodefensa. Com ens defensarem? Hem de conscienciar contra la mentalitat masculina, la violència masculina i l'opressió. En un lloc com l'Iran, la nostra major força és l'autodefensa. La nostra organització d'autodefensa és la consciència i l'educació. I és confiar en nosaltres mateixos i els uns en els altres, unir-nos. La vida dins de l'actual sistema d'estat-nació i la modernitat capitalista sempre ha portat violència i opressió, mort i assassinat a les dones. Per tant, sempre necessitem una autodefensa forta, que és consciència, democratització i vida comunitària. És desenvolupar la comuna. S'està prenent forma. Ho discutirem durant una hora. El líder va dir: "Creeu una comuna. Per resoldre un problema, escolteu-vos els uns als altres en aquestes comunes". Hem viscut així a les muntanyes durant anys i continuarem fent-ho. Encara necessitem les muntanyes i necessitem les muntanyes. Ens hem acostumat els uns als altres i continuarem fent-ho...

Ara, s'està desenvolupant una fase nova i diferent. Farem un pas cap a la democratització creant les nostres pròpies comunes a les muntanyes? Baixaràs mai de les muntanyes?

Totes les nostres eleccions estan lligades al nostre objectiu. Depenen d'assolir aquest objectiu. La nostra lluita és per la llibertat de les dones, per la resolució de la qüestió kurda, per la participació en tots els sistemes democràtics. Per la participació política. Per descomptat, aquests llocs són els nostres llocs espirituals. Les nostres muntanyes són la nostra mateixa existència. La història kurda va trobar el seu camí a les muntanyes. I també ho són les dones kurdes. Amb la lluita del líder Apo, les muntanyes ara existeixen sota el lideratge de dones kurdes. Ens costa dir-ho. Em vaig reconèixer aquí, em vaig crear, vaig augmentar la meva consciència i em vaig desenvolupar. He arribat fins avui amb aquestes muntanyes. No he anat a cap ciutat durant anys ni he fet cap treball. Hi ha milers de dones com jo en aquestes muntanyes. Estem compromeses amb un propòsit en tot. Perquè el nostre propòsit és gran, hem establert el nostre propòsit en aquesta vida. No tenim objectius individuals, ni opcions individuals. Hem emprès aquest camí intel·lectualment, espiritualment i físicament. Continuarem allà on anem. Passi el que passi, passi on passi, hi serem.

Quin és el problema de Zilan Vejin?

No ens hem inclinat davant d'aquest règim. Viurem amb lliure albir, lliure pensament i esperit lliure. Fins i tot si anem a la forca, hi anirem amb aquesta mateixa determinació i devoció. Anem amb lleialtat al Líder. Estem lluitant contra el règim iranià. El càstig més dur és l'execució. Ho hem pres tot i ho prendrem tot. La nostra veritable preocupació és la llibertat. Viure en un entorn i sistema democràtics. Lluitarem fins al final pel moment en què trobarem i aconseguirem temps millors i més lliures.

* Komelgeha Jinên Azad a Rojhelatê Kurdistanê (KJAR, Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental) 

Leggi di più »

dimecres, 11 de març del 2026

Iran assassina un altre exiliat kurd a Iraq

 


Un membre de Komala mor en un atac amb drons iranian contra una base del partit a la regió del Kurdistan. El Partit Komala del Kurdistan iranià, liderat per Abdullah Mohtadi, va anunciar que dimecres 11 de març de 2026 a primera hora un dels seus campaments a la regió del Kurdistan va ser objectiu de diversos drons suïcides iranians.

Com a resultat de l'atac, va morir Omid Veysi, conegut com a Omid Ravansar, un membre del Komala Peshmerga. Un altre membre del grup va resultar ferit, però s'ha informat que el seu estat és estable.

Aquesta és la tercera mort entre els partits de l'oposició kurda iraniana en la recent onada d'atacs iranians contra les seves bases a la regió del Kurdistan. Fins ara, dos membres de Komala i un membre del Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK) han mort en aquests atacs.

Leggi di più »

dimarts, 10 de març del 2026

El pla de 10 punts del Consell de Resistència de l'Iran

1. Rebuig del velayat-e faqih (govern clerical absolut). Afirmació de la sobirania popular en una república fundada en el sufragi universal i el pluralisme;

2. Llibertat d'expressió, llibertat de partits polítics, llibertat de reunió, llibertat de premsa i d'Internet; Dissolució del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC), la terrorista Força Qods, els grups de paisà, l'impopular Bassij, el Ministeri d'Intel·ligència, el Consell de la Revolució Cultural i totes les patrulles i institucions supressores a les ciutats, pobles, escoles, universitats, oficines i fàbriques;

3. Compromís amb les llibertats i els drets individuals i socials d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans. Dissolució de totes les agències encarregades de la censura i la inquisició. Recerca de justícia per als presos polítics massacrats, prohibició de la tortura i abolició de la pena de mort;

4. Separació de religió i estat, i llibertat de religions i confessions;

5. Igualtat completa de gènere en els àmbits dels drets polítics, socials, culturals i econòmics i participació igualitària de les dones en el lideratge polític. Abolició de qualsevol forma de discriminació; el dret a triar lliurement la pròpia roba; el dret a casar-se i divorciar-se lliurement; i a obtenir educació i feina. Prohibició de totes les formes d'explotació contra les dones sota qualsevol pretext;

6. Un sistema judicial i legal independent d'acord amb els estàndards internacionals basats en la presumpció d'innocència, el dret a un advocat defensor, el dret d'apel·lació i el dret a ser jutjat en un tribunal públic. Plena independència dels jutges. Abolició de la llei xaria dels mul·làs i dissolució dels Tribunals Revolucionaris Islàmics;

7. Autonomia i eliminació de les dobles injustícies contra les nacionalitats i ètnies iranianes d'acord amb el pla del CNRI per a l'autonomia del Kurdistan iranià;

8. Justícia i igualtat d'oportunitats en els àmbits de l'ocupació i l'emprenedoria per a tot el poble de l'Iran en una economia de lliure mercat. Restauració dels drets dels treballadors de coll blau, agricultors, infermeres, treballadors de coll blanc, professors i jubilats;

9. Protecció i rehabilitació del medi ambient, que ha estat massacrat sota el govern dels mul·làs; i

10. Un Iran no nuclear que també estigui desproveït d'armes de destrucció massiva. Pau, convivència i cooperació internacional i regional.

Aclariments del KurdisCat
1: El Consell Nacional de la Resistència de l'Iran (NCRI), una coalició compromesa amb una república democràtica, laica i no nuclear a l'Iran. La meitat dels membres del NCRI són dones. Com a Parlament a l'exili, la tasca principal del Consell és celebrar eleccions lliures i justes per a una Assemblea Legislativa i Nacional Constituent a l'Iran com a màxim sis mesos després de l'enderrocament de la teocràcia governant.

Aclariment 2: Les formacions nacionals kurdes, hores d'ara, no mantenen cap aliança amb el NCRI i han format la seva pròpia plataforma separada Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià. Malgrat això, mentre s'han mostrat clarament en contra de la proposta del Xà (qui prèviament ha acusat les formacions kurdes de "separatistes") i el seu Consell nacional Iranià.

Leggi di più »

L'Aliança de Partits Polítics del Kurdistan de l'Iran aprova una carta, logo i nom


La Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià, fundada el 22 de febrer d'enguany, és ara Aliança dels Partits Polítics del Kurdistan Iranià amb sis integrants. Basant-se en la seva visió política compartida i en resposta a les realitats polítiques actuals a l'Iran i al Kurdistan Oriental (Rojhelat), han adoptat també una  Carta de Cooperació que defineix els principis comuns, els objectius estratègics i el marc organitzatiu de la seva lluita conjunta. El seu objectiu és enfortir la unitat, promoure els valors democràtics i coordinar els esforços polítics, diplomàtics i de defensa en la recerca de la llibertat, la justícia i el dret a l'autodeterminació del poble kurd, respectant alhora els drets de totes les comunitats de la regió.

Articles de Cooperació

Article 1. Lluita pel reconeixement i la realització del dret a l'autodeterminació del poble kurd al Kurdistan Oriental.

Article 2. Cooperació i aliança amb altres nacions i pobles oprimits a l'Iran sobre la base del respecte mutu i els objectius democràtics compartits.

Article 3. Establiment d'un sistema administratiu democràtic al Kurdistan que garanteixi la participació i els drets de tots els grups ètnics, religions i comunitats.

Article 4. Compromís amb la plena igualtat entre dones i homes i lluita activa per aconseguir la justícia de gènere en tots els àmbits polítics, socials i organitzatius.

Article 5. Creació d'un entorn democràtic per a la presa de decisions col·lectiva i el rebuig i la condemna ferms de la violència interna.

Article 6. Compromís amb els mètodes democràtics de lluita, reconeixement de l'autodefensa legítima i suport total als activistes i moviments civils dins de Rojhelat.

Article 7. A nivell de l'Iran en conjunt, suport a totes les activitats democràtiques. La base de la cooperació amb les forces d'oposició nacional serà el reconeixement del dret a l'autodeterminació.

Article 8. Formació d'un comitè diplomàtic conjunt per coordinar les relacions exteriors i la participació internacional.

Article 9. Establiment d'un centre de comandament conjunt per a les forces peixmerga i guerrilleres en el marc d'una estratègia de defensa coordinada.

Article 10. L'adhesió a les disposicions d'aquesta carta és una condició obligatòria per a la pertinença continuada a la Plataforma.

Article 11. La lluita es desenvoluparà en dues fases: Primera, la lluita per l'alliberament del Kurdistan Oriental; Segona, després de l'alliberament, l'establiment d'un sistema administratiu democràtic al Kurdistan.

Article 12. Un òrgan central de gestió de l'aliança serà responsable d'administrar les zones alliberades, en cooperació amb persones qualificades i professionals.

Article 13. Després de l'alliberament, el centre de gestió de l'aliança organitzarà i supervisarà eleccions lliures i democràtiques al Kurdistan.

Article 14. Totes les forces membres de l'Aliança respectaran i acceptaran els resultats d'aquestes eleccions democràtiques.

Article 15. Per al funcionament i desenvolupament eficaços de la Plataforma, es poden afegir disposicions i annexos suplementaris a aquesta carta quan sigui necessari.

A més s'ha aprovat el logo en base a gravats antics de Ciaxares (mede, avantpassat dels kurds) i les seves batalles entre -590 i -585. El símbol solar gravat a les tombes rupestres de Qizqapan (a uns 65 km al nord-oest de Suli) data aproximadament del -600 i mostra un disc circular amb raigs radiants, que abans es pintava amb pigment vermell. Trobat en una tomba vinculada a l'era meda, reflecteix l'antic simbolisme solar a la pàtria kurda, fent ressò de la importància cultural perdurable del sol que es veu avui dia a l'emblema de 21 raigs de la bandera del Kurdistan.

Els 11 raigs del sol escita es van transformar en 21 raigs en el logotip. Un colom blanc es va col·locar al centre del sol; això no només establiria la pau entre dues potències regionals, també simbolitza la cooperació i la convergència al voltant d'un únic objectiu. "Els investigadors i historiadors afirmen que aquest símbol s'ha utilitzat a la regió kurda des del període medà. El sol al centre simbolitza la unitat i l'acció col·lectiva de la societat kurda al voltant de valors compartits" segons el PJAK.



Leggi di più »

dilluns, 9 de març del 2026

Comença el retorn dels kurds expulsats a la regió siriana d'Efrîn

El líder d'Asayîş, la força de seguretat interna kurda a Rojava (Kurdistan de Síria), Siamand Efrin ha confirmem que el dilluns 9 de març de 2026 és la data de sortida del primer grup, format per 400 famílies desplaçades cap a Efrin.

"L'era del desplaçament ha d'acabar amb el retorn digne i segur de la gent d'aquesta terra a les seves llars, i els nostres esforços continuaran fins que l'última persona desplaçada torni a casa."

Neteja ètnica

Després de l'"Operació Branca d'Olivera" liderada per Turquia el 2018, més de 250.000 residents kurds van ser desplaçats o expulsats de la regió d'Afrin, a Síria. Les forces turques i els grups islamistes sirians aliats van prendre el control, cosa que va provocar canvis demogràfics sistemàtics i forçats, com ara la confiscació de béns i l'atac a la cultura kurda. Colons àrabs van confiscar milers de cases propietat dels kurds i, amb el suport de les faccions armades, no van retornar les cases als seus propietaris.

Leggi di più »

diumenge, 8 de març del 2026

Els dos principals partits kurds a Iraq adverteixen aI règim iranià que la seva paciència té un límit


Masoud Barzani, l'expresident de la regió del Kurdistan i cap del Partit Democràtic del Kurdistan, ha emetre un missatge urgent advertint els partits que atacaven la regió del Kurdistan: "Tots els partits han de saber que la moderació té els seus límits, i les forces Peshmerga mai han acceptat l'opressió i l'assetjament de cap partit. Aquesta hostilitat i el soscavament de l'estabilitat de la regió del Kurdistan i la seguretat dels seus ciutadans per part d'aquests grups no poden ni han de continuar". Segons les estadístiques publicades als mitjans de comunicació de la regió del Kurdistan, des de l'inici de la guerra, l'IRGC (Guàrdia islàmica revolucionària iraniana) i els seus grups titella  intermediaris a l'Iraq (PMF) han atacat la regió del Kurdistan amb míssils i drons més de 200 vegades. Aquests atacs indiscriminats han causat importants pèrdues humanes, amb diversos morts incloent-hi kurds civils iraquians, i econòmiques en especial a les dues ciutats més grans, Hewlêr i  Silêmanî.

El líder de l'UPK (Unió Patròtica dek Kurdistan), Bafel Talabanî ha afirmat "Hem presentat a Bagdad els noms de certes persones i partits que estan duent a terme atacs contra la regió del Kurdistan. Esperem que Bagdad prengui mesures serioses per implementar les mesures necessàries. Sé que els nostres amics a Bagdad estan fent tot el possible per evitar més disturbis, però si no es prenen mesures, ens encarregarem nosaltres mateixos."

Tant Masoud Barzani com Bafel Talabani han condemnat enèrgicament els atacs a gran escala d'ahir contra la regió autònoma del Kurdistan. En ambdues declaracions, s'emfatitza que la paciència i la moderació tenen els seus límits i que no es toleraran amenaces contra el poble kurd. Si Bagdad no actua i no pot aturar les seves milícies intermediaris iranianes, els Hashd al Shaabi (PMF), de dur a terme nous atacs contra la regió autònoma del Kurdistan, els Peshmerga neutralitzaran les amenaces al propi poble kurd. La declaració de Bafel Talabani també afirma que s'ha presentat al govern central de Bagdad una llista d'individus i faccions dels grups responsables dels atacs.

Leggi di più »

divendres, 6 de març del 2026

Commemoracions del 8 de març arreu del Kurdistan de Síria amb les YPJ i Turquia amb TJA


Una marxa a Kobanê, esdeveniments artístics en suport de les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) a Qamişlo, Hesekê... amb música tradicional kurda, pintura, poesia ... Rojava (Kurdistan de Síria) bull de celebracions del Dia de la Dona. Com a part de les activitats del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, el Moviment Artístic i Cultural de Dones Creixent Daurat va organitzar un esdeveniment en suport de les YPJ al Centre d'Art i Cultura Mihemed Şêxo de Qamishlo. També el moviment feminista kurd Kongra Star va visitar les Unitats de Protecció de Dones (YPJ) amb motiu del 8 de març sota el lema  “Bi felsefeya Jin Jiyan Azadî emê şoreşa jin biparêzin” ("Amb la filosofia de Dones, Vides, Llibertat, protegirem la revolució de les dones"), lema de la manifestació de Kobanê. Els actes no van oblidar les mortes en combat contra les agressions imperialistes àrabs i les islamistes dels darrers anys a Rojava amb minuts de silenci i el lema  "Şehîd namirin" ("Les màrtirs no moren").

Trobada a Hesekê




Celebracions a Qamişlo





Marxa a Kobanê

 






Al Kurdistan de Turquia una marxa popular de Cizrê a Sirnak durant la setmana ha estat l'acte principal i el 8 de març s'han realitzat manifestacions a diverses ciutats com ara Wan o Amed (la capital del Kurdistan de Turquia). Les mobilitzacions estan organitzades pel Moviment de Dones Lliures (Tevgera Jinen Azad, TJA) i la Plataforma de Dones de Dicle Amed (Platforma Jinan a Dicle Amed , DAKP), amb el lema "Bi berxwedanê azad dibin, civaka demokratîk dihûnin" (Esdevenim lliures a través de la resistència, construeixen una societat democràtica). Dones amb vestits nacionals kurds estan assistint a les manifestacions.

Leggi di più »

dijous, 5 de març del 2026

El govern del Kurdistan de Iraq declara que vol restar fora del conflicte

Ni els kurds iranians exiliats a Iraq lideraran cap ofensiva terrestre contra el govern iranià, ni molt menys els iraquians entraran a territori iranià. ni tenen capacitat operativa, ni interessos fora de les fronteres kurdes. El projecte kurd és nacional, en defensa de l'autodeterminació i ni pot, ni vol, governar altres nacions. El nou sistema polític iranià ha de ser dirigit, en plena igualtat, per les diferents ètnies que actualment conformen Iran, principalment vuit (kurda, persa, lur, balutx, àrab d'Ahvaz, àzeri, mazani i gilak). Una intervenció militar kurda sobre Teheran no només seria suïcida (i més tenint en compte les recents traïcions dels EUA i Rússia als kurds de Síria) sinó vista com una imposició per la resta d'ètnies. Un nou Iran, federal i democràtic, només pot ser construït amb la participació de les ètnies persa i àzeri que conformen un 70 % de la població.

 


 

En aquest sentit s'ha pronunciat també el govern del Kurdistan de Iraq. El president de la regió del Kurdistan, Nechirvan Barzani, ha reiterat avui que la regió aut`noms "no participarà en cap conflicte o escalada militar" que posi en risc la seguretat i la vida del seu poble, en commemorar el 35è aniversari de l'aixecament del Kurdistan de 1991.

"Reafirmem que la regió del Kurdistan servirà constantment com a pedra angular de la pau i no participarà en cap conflicte o escalada militar que posi en perill la vida i la seguretat del nostre poble", va dir el president Barzani, segons un comunicat de la presidència de la regió del Kurdistan.

Les seves declaracions es produeixen quan la regió del Kurdistan s'ha trobat atrapada en el foc creuat del conflicte entre la coalició nord-americana-israeliana i l'Iran des de dissabte. Hemn Hawrami, membre del politburó del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), al govern, va rebutjar els informes en que afirmaven que la regió del Kurdistan o els kurds a l'Iraq "formaven part d'un pla per armar i donar suport a l'oposició kurda iraniana per creuar les fronteres cap a l'Iran No formem part d'aquesta guerra i el nostre objectiu és preservar, mantenir la pau i la seguretat de la nostra regió i més enllà".

«La salvaguarda de l'estatus de la regió del Kurdistan i els nostres èxits constitucionals només es poden aconseguir mitjançant la unitat, la solidaritat i una responsabilitat nacional col·lectiva entre tots els partits polítics i les comunitats del Kurdistan», va dir Barzani. La setmana passada, els partits de l'oposició kurda iraniana van anunciar una nova coalició política, la Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià, destinada a unificar els seus esforços contra la república islàmica i promoure l'autodeterminació kurda. Després de l'anunci de l'aliança, el Ministeri de l'Interior de la regió del Kurdistan va emetre un comunicat distanciant la regió dels grups armats d'oposició kurda iraniana i reiterant que el seu territori no s'utilitzaria per amenaçar els estats veïns.

La declaració del president Nechirvan Barzani es va produir mentre commemorava el 35è aniversari de l'aixecament del Kurdistan de 1991 contra l'antic règim iraquià. La revolta, que es va estendre per pobles i ciutats kurdes, va provocar l'expulsió de l'exèrcit iraquià de la majoria d'aquestes zones, creant les condicions per a l'establiment d'un parlament kurd el 1992. "Envio les meves més càlides felicitacions a les famílies honorades dels màrtirs, als heroics peshmerga i a tots els kurds de dins i fora del país", va dir en el comunicat. Grups afins a Iran com Kataib Hezbollah i faccions de les PMF (Hashd al Shaabi) estan llençant atacs sobre territori kurd de l'Iraq en suport al Iran els darrers dies.

 Qui són les PMF (Hashd al Shaabi) ?

 

Leggi di più »