Congrés de l'Associació per a la Recerca i el Desenvolupament de la Cultura i la Llengua Kurda

L'Associació per a la Recerca i el Desenvolupament de la Cultura i la Llengua (ZIMAN-DER), una organització que treballa per preservar i desenvolupar la llengua kurda, va celebrar el seu primer congrés regular a Hakkari. La lluita per la llengua i l'elecció d'una nova administració van ser els temes principals del congrés. El copresident de ZIMAN-DER, Naîf Beyter, va declarar que l'associació es va establir en contra de les polítiques d'assimilació que tenen com a objectiu la llengua kurda. A més, el coportaveu de la Comissió de Llengua, Cultura i Arts del Partit DEM, Heval Dilbihar, va emfatitzar que continuaran la lluita per fer oficial la llengua kurda. Després dels discursos, es va celebrar una elecció i, com a resultat, Evin Temel i Metin Can van ser elegits copresidents de l'associació.

Leggi di più »

Mor apallissat per la policia un kurd a Istanbul

Özcan Aksu va ser detingut el 22 de juny de 2026 a Istanbul per agents de la policia secreta civil turca en el marc d'investigacions vinculades a causes o judicis kurds (el terme genèric oficial és Kürt davaları kapsamında) a Istanbul. Els detalls oficials específics del sumari inicial s'han mantingut sota una forta opacitat per part de les autoritats turques, la qual cosa ha estat fortament criticada. Segons van denunciar la seva família i els advocats de l'Associació d'Advocats per la Llibertat (ÖHD), el govern i els organismes judicials no van proporcionar informació clara ni documents oficials que detallessin els càrrecs exactes de l'arrest inicial durant els primers dies de captiveri.  Només després d'haver estat sota custòdia a la presó de Marmara (Silivri) i de rebre agressions brutals, la versió policial va desviar l'atenció del motiu original al·legant que el kurd "havia intentat fugir i s'havia resistit a l'autoritat" durant un trasllat hospitalari posterior a l'arrest inicial.

Segons la versió de les autoritats policials, la seva detenció i posterior ingrés a presó es van justificar sota l'acusació que el jove havia intentat fugir durant un trasllat hospitalari i havia mostrat resistència o oposició a l'autoritat (resistència als agents encarregats de la seva custòdia) .No obstant això, el cas ha generat una forta polèmica a Turquia a causa de les greus irregularitats denunciades per la seva família i organitzacions de drets humans:

Després de ser arrestat el 22 de juny, va ser enviat a presó el dia 23. La família va denunciar que les autoritats no els van proporcionar informació clara ni directa sobre on es trobava ni els motius reals de l'arrest durant els primers dies.Signes de tortura: El 26 de juny, durant una visita a la presó de Marmara (Silivri), la seva germana el va veure amb ferides molt greus: hematomes severs a la cara, punts de sutura a la cella, sang al coll i inflamació als braços. A més, presentava un estat d'altíssima confusió mental (no reconeixia els seus familiars) i tremolors. Quan se li va preguntar qui li havia fet allò, el jove va assenyalar discretament els guàrdies de la presó. Després de passar per un aïllament injustificat malgrat el seu estat de salut crític, va ser ingressat d'urgència a l'hospital, on va morir el 5 de juliol de 2026, exactament 14 dies després de la seva detenció.

Leggi di più »

El Partit per la Llibertat del Kurdistan denuncia els atacs terroristes del règim imperialista iranià

 

El Partit per la Llibertat del Kurdistan (PAK) va organitzar una concentració a Alemanya, a Berlín, contra els atacs terroristes de la República Islàmica de l'Iran a la seu i seu de la Regió oriental del Kurdistan i l'ús d'armes prohibides. El representant del Partit d'Alliberament del Kurdistan (PAK) va denunciar els atacs terroristes de la República d'Iran i l'ús d'armes fosfòriques blanques contra la seu i base de l'Exèrcit Nacional del Kurdistan. Haval Muhajir, el representant de l'Assemblea Nacional del Kurdistan Occidental, va pronunciar un discurs juntament amb Shapol Karimi, de l'Organització per la Llibertat de Dones del Kurdistan (Nina /WFOK). Ahmed Ghafli Zada, va presentar el missatge de les nacions per detcidir el seu destí, en llengua alemanya.  Finalment Masoud Milani, va presentar el missatge democràtic internacionalista del poble ahwaz (minoria àrab d'Iran), en llengua persa.

Leggi di più »

La "Llei Marc" serà el text legal sobre el que es basi el procés de pau al Kurdistan de Turquia

La llei marc a Turquia és una proposta de legislació dissenyada per a establir les bases legals del procés de desarmament, dissolució i integració política de la guerrilla del Partit dels Treballadors del Kurdistán (⁠PKK). Aquesta iniciativa posa fi a un conflicte armat de més de quatre dècades.Aquesta normativa, impulsada de forma imminent pel govern turc, suposa el canvi legal més rellevant en la qüestió kurda en els últims anys i es troba en la seva fase final de negociació parlamentària. Fins i tot el partit ultraimperialista turc MHP hi ha donat suport avui. 

El procés va començar a finals del 2024 amb la crida del líder xovinisyta turc Devlet Bahçeli a obrir converses. Després de la crida del seu líder empresonat, Abdullah Öcalan, el PKK va celebrar un congrés el maig de 2025 on va anunciar la seva dissolució oficial i la fi de la lluita armada. Des d'aleshores, tant el moviment kurd com Öcalan han exigit un marc jurídic rumb per evitar que els guerrillers que entreguin les armes siguin processats sota les estrictes lleis antiterroristes de Turquia.

La proposta de llei marc s'ha dissenyat sota un equilibri complex entre les exigències de l'estat turc i els negociadors kurds n o és una amnistia general. És un mecanisme temporal i excepcional destinat exclusivament als membres de l'organització dissolta que s'hi acullin en un termini concret. Alliberament de presos polítics: S'estima que les reformes en les definicions dels delictes de terrorisme podrien permetre l'alliberament de més de 4.000 presos kurds (aquells que no hagin participat directament en delictes de sang o atacs armats violents). L'Organització Nacional d'Intel·ligència (MİT) i les Forces Armades Turques han de certificar que el desarmament és real i satisfactori abans que s'activin els beneficis legals. Tot i que la llei es limita estrictament a la pacificació, s'ha debatut canviar la situació d'Abdullah Öcalan (empresonat a l'illa d'Ímrali des de 1999) cap a un règim de comissionat o coordinador del procés sota una mena d'arrest domiciliari.

Una delegació del Partit DEM a Imrali es va trobar amb Öcalan i va emetre un comunicat sobre la seva reunió amb el fundador del PKK, Abdullah Öcalan. El comunicat afirmava que la delegació va mantenir una reunió de 3 hores amb Abdullah Öcalan el 2 d'agost de 2026 i va compartir els seus importants missatges on va cridar l'atenció sobre la importància del pas actual i va afirmar que aquest procés té una significació històrica, tan important com l'establiment de la República. Dient "Un viatge de mil milles comença amb un sol pas", va demanar a la gent que treballés amb la mateixa serietat per la República Democràtica. El missatge d'Abdullah Öcalan va emfatitzar que el procés de resolució és una necessitat fonamental no només per als kurds, sinó per a tots els que viuen en aquesta terra. Abdullah Öcalan també va emfatitzar que, un cop alliberat, farà avançar l'estat de dret democràtic i augmentarà les oportunitats econòmiques per a 86 milions de persones.

Leggi di più »

Motí a una presó grega per l'entrega a Turquia d'un pres polític kurd

Els disturbis van començar quan van arribar agents del Servei de Migració per recollir l'home i portar-lo a l'aeroport per al seu trasllat a les autoritats turques. Presos kurds van actuar en solidaritat amb ell calant foc als matalassos de les seves cel·les. Es va desplegar un gran contingent del Servei de Bombers, mentre que la policia i els agents de presons van augmentar la seva presència tant dins com fora del centre de detenció.

Malgrat els disturbis, el trasllat es va completar unes hores més tard. L'incident va seguir els disturbis a la presó de dones de Tebes el dijous 30 de juliol, després de la mort d'una presonera de 57 anys. Els interns van calar foc als matalassos en protesta per la manca d'atenció mèdica.

Leggi di più »

18 organitzacions de dones demanen a Guterres els drets de les dones i l'estatus dels kurds

El secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, es va reunir a Damasc amb representants de 18 organitzacions de dones de Rojava i Síria. Les organitzacions de dones van presentar cartes a Guterres amb les seves demandes. Les cartes incloïen els drets de les dones, la justícia i les qüestions econòmiques, les violacions dels drets humans al barri de Sheikh Maqsud, la regió costanera i Suwayda, la protecció dels drets del poble kurd i l'eliminació de les conseqüències de les polítiques del Cinturó Àrab.

El membre del Comitè de Relacions de Política Democràtica i Reconciliació de Kongra Star, Rüken Ehmed, també va assistir a la reunió en nom de Kongra Star. Segons la informació proporcionada per Rüken Ehmed, abans de la reunió, 18 organitzacions de dones es van unir en tres grups i van celebrar reunions en línia sobre la situació a Síria. A la reunió es van avaluar tres cartes diferents preparades per aquests tres grups. Guterres també va declarar que farien un seguiment de les demandes expressades i de la manca de representació de les dones a l'administració provisional de Damasc, que van plantejar a les seves reunions amb el govern. Rüken Ehmed també va declarar que Kongra Star també ha enviat una carta especial a Antonio Guterres.

Leggi di più »

Turquia condemna a perpetuitat la kurda de Síria Çiçek Kobanê de les YPJ

El Consell de Dones del Partit de la Unió Democràtica (PYD) de la ciutat de Girkê Legê ha emès avui un comunicat condemnant la pena de cadena perpètua dictada per l'estat turc contra la combatent Çiçek Kobanê. El comunicat ha estat llegit davant de l'oficina del partit a la ciutat per Salma Ibrahim, administradora del Consell de Dones del partit.

El comunicat assenyala: "La combatent Darjin, coneguda com a 'Çiçek Kobanê', va servir a la unitat mèdica de les Unitats de Protecció de la Dona (YPJ), operant sota la bandera de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF). Va ser capturada mentre estava ferida durant l'atac a Girê Spî (Tel Abyad) i posteriorment traslladada il·legalment a través de la frontera sirioturca a territori turc. Allà, va ser jutjada davant el poder judicial turc el març de 2021 i va ser condemnada a cadena perpètua agreujada; l'estat turc va confirmar posteriorment aquest veredicte el 24 de juliol de 2026".

La declaració afirmava que el Consell de Dones del PYD condemna i denuncia la decisió del tribunal. Demanava a la comunitat internacional, a les organitzacions de drets humans i a les Nacions Unides que donessin suport a la lluitadora Çiçek Kobanê, la defensessin en fòrums internacionals i pressionessin el govern turc perquè n'aconseguís l'alliberament.

Leggi di più »

Concert a la ciutat de Hesîçe (Rojava, Kurdistan de Síria) per donar suport a les YPJ

El Moviment Hilala Zerin va organitzar un concert a la ciutat de Hesîçe (en àrab Hasakah) (Rojava, Kurdistan de Síria) per donar suport a les Unitats de Protecció de Dones (Yekîneyên Parastina Jinê, YPJ) sota el lema "Amb l'esperit de les dones, la vida i la llibertat, aconseguim l'èxit juntes". Tot i els acords de principis i els diàlegs polítics recents entre l'Administració Autònoma i el govern de transició sirià, la unificació militar es troba estancada per profundes diferències estructurals i ideològiques. Les comandants de les YPJ, com Rohilat Efrîn, insisteixen que mantindran la seva estructura independent i autònoma de dones de les ⁠YPJ. Rebutgen dissoldre's o subordinar-se a un model militar vertical clàssic. Les forces kurdes i de l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria (AANES) demanen que les YPJ siguin reconegudes com una força de defensa legal necessària per a l'estabilitat del país, no com una amenaça. 

Leggi di più »

Tres membres d'una família morts després que les forces de seguretat iranianes obrissin foc

Els mitjans de comunicació a Rojhelat han informat que tres membres d'una família de Sanandaj (Sine) van ser assassinats després que les forces de seguretat iranianes obressin foc directe contra el seu vehicle al camí Marivan–Baneh.

Segons els informes, Mehdi Tavakkoli, un activista cultural i artístic kurd, director de la Casa dels Fotògrafs del Kurdistan, fundador de la Casa d'Art Chaw (Çaw) i un ex presoner polític, va ser assassinat quan les forces de seguretat van disparar directament contra el seu cotxe particular. La seva mare, Maryam Aslani, i la seva germana, Somayeh Tavakkoli, també van perdre la vida en l'atac.

El tiroteig va tenir lloc diumenge, 26 de juliol de 2026, al camí entre Marivan (Merîwan) i Baneh (Bane). Els informes diuen que el vehicle de la família va ser objectiu directe, i els tres ocupants van ser assassinats a trets.

Leggi di più »

Iran llença un doble atac contra dos partits kurds exiliats a Iraq

Dos atacs amb drons han tingut avui com a objectiu grups d'oposició kurds iranians a la regió del Kurdistan. El primer va tenir lloc a la zona de Haibat Sultan, al districte de Koya, on el Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI), manté campaments i posicions. Sembla que l'atac ha impactat en un edifici d'aspecte civil. Tanmateix, com que els combatents del PDKI i les seves famílies s'han dispersat per la zona, és possible que alguns s'hi allotgessin. No està clar si hi va haver víctimes. El primer partit kurd d’Iran es va funda l’any 1945 com a Partî Dêmokiratî Kurdistanî Êran o Democratic Party of Iranian Kurdistan (PDKI). Aquesta formació existeix avui encara i és la principal del moviment kurd iranià. La dirigeix Mustafa Hijri. Té un programa federalista i socialdemòcrata. Del PDKI n’han sorgit dues altres formacions. Els anys vuitanta es va escindir el PDKI-Revolutionary Leadership que s’aliaria al partit rival del DPKI: el Komala, per reintegrar-se al PDKI l'any 1997. Més recentment, l'any 2006, diferències personals pel lideratge van provocar l’escissió del Kurdistan Democratic Party-Iran (KDP-I) de Khalid Aziz qui fins l'any 2016 va mantenir una enemistat amb el partit matriu. Aquell any, però, van reprendre contactes. El 21 d'agost de 2022 les dues faccions del PDKI (PDKI i KDPI) es van reunificar després de 16 anys de divisió. 

El segon atac va tenir com a objectiu campaments pertanyents al Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK). El grup va dir que el lloc va ser impactat per quatre coets, tot i que encara no s'han confirmat víctimes. El PAK també va ser atacat fa uns dies, quan vuit o nou dels seus combatents van resultar ferits. El grup ha afirmat que es podria haver utilitzat fòsfor blanc, al·legant cremades inusuals patides per diversos dels ferits. El Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK) de Hossein Yazdanpanah sorgí de les marxistes Organització de Guerrilles Fedayin del Poble Iranià (Fadaiyan-e-Khalq/OGFPI, 1971). El 1991 va trencar-hi com a Unió Revolucionària del Kurdistan, des de 2006, anomenada PAK,de dreta conservadora, anti islamista, anti marxista i que vol establir una democràcia liberal. Membre de Congrés Federal de les Nacions Iranianes. La seva ala armada és l'Exèrcit Nacional del Kurdistan (Sipay Mîllî Kurdistan).

D'altra banda la resistència kurda ha matat un membre de la Guàrdia Revolucionària Islàmica i deixat un altre greument ferit en un atac armat a Piranshahr. Es desconeix quina facció ha aconseguit entrar dins d'Iran per operar-hi.

Actualització 30 de juliol: L'IRGC (Guàrdia Islàmica Revolucionària Iraniana) ha dut a terme un atac amb drons contra la ciutat de Sulaymaniyah, a la regió del Kurdistan de l'Iraq. No s'han reportat víctimes però sí nombrosos danys materials.

Actualització 31 de juliol: L'IRGC (Guàrdia Islàmica Revolucionària Iraniana) ha dut a terme un atac amb drons contra campaments del PDKI i de l'Organització de la Resistència del Kurdistan Iranià (Sazmani Xebat) a la carretera Hewlêr-Maxmûr,  Kurdistan de l'Iraq.

Leggi di più »