Nizar Amedî, de la Unió Patriòtica del Kurdistan, nou president d'Iraq

Les eleccions a la presidència iraquiana, a les quals van participar 18 candidats, tenien 329 membres electors del parlament, 252 eren presents al parlament per emetre els seus vots. La presidència de l'Iraq correspon a un membre de la nació kurda. 

A la primera ronda, el candidat de l'UPK (Unió Patriòtica del Kurdistan), Nizar Amedî, va rebre 208 vots, el candidat del PDK (Partit Democràtic del Kurdistan), Fuad Hussein, va rebre 17 vots i el candidat de la Unió Islàmica del Kurdistan Yekgirtû, Musena Emin, va rebre 17 vots. A la segona ronda de votacions, el candidat de l'UPK, Nizar Amedî, va rebre la majoria dels vots i es va convertir en el nou president de l'Iraq.

Qui és Nizar Amedi?

Va néixer a Duhok. Va estudiar enginyeria a la Universitat de Mosul i va viure i treballar a Sulaymaniyah i Bagdad. Amedî va ocupar anteriorment diversos càrrecs a l'Iraq. Entre ells, va exercir com a ministre de Medi Ambient entre el 2022 i el 2024. També va treballar com a assessor del president Mam Jalal Talabani, del Dr. Fuad Masum i del Dr. Barham Salih. Nizar Amedî, membre de l'Escola Política de la PUK, té 30 anys d'experiència en el treball governamental i la vida política.

Leggi di più »

Trobada de 7 partits kurds en el marc del KNK a Brussel·les

La reunió periòdica del Comitè Diplomàtic dels partits polítics kurds es va celebrar avui a la seu del Congrés Nacional del Kurdistan (KNK) a Brussel·les, amb la participació dels principals partits kurds de les quatre parts de Kurdistan.

Durant la reunió, els representants van discutir els principals desenvolupaments polítics relacionats amb Kurdistan tant a nivell regional com internacional. L'enfocament principal va ser reforçar la coordinació i la cooperació entre els partits kurds, intercanviar punts de vista sobre reptes comuns i explorar vies diplomàtiques per avançar els drets i les demandes del poble kurd.

De Rojhelat, van participar representants del Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK), el Partit Democràtic del Kurdistan Iraniano (PDKI) i el Partit Komala del Kurdistan (dirigit per Reza Kaabi). Es van discutir assumptes polítics, socials i de seguretat importants a Rojhelat, així com perspectives sobre els futurs desenvolupaments.

A la reunió també van assistir partits i grups d'altres parts de Kurdistan, incloent-hi el Partit de la Igualtat i la Democràcia dels Pobles (Partit DEM), la Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK), la Unió de Comunitats del Kurdistan (KCK), el Partit de la Unió Democràtica (PYD), així com la co-dirigència del Congrés Nacional del Kurdistan (KNK), juntament amb diversos altres partits polítics i figures. Els participants van emfatitzar la importància del diàleg continu i la coordinació entre les forces polítiques kurdes, i van subratllar la necessitat de reforçar la diplomàcia conjunta per defensar els drets del poble kurd i perseguir les seves demandes legítimes a nivell internacional.

Leggi di più »

Iran sentencia a mort un noi kurd de 20 anys per "enemistat amb déu"

Sentència de mort emesa per a un ciutadà kurd acusat de "Moharebeh". Mohsen Eslamkhah, un jove de 20 anys de Bukan, Rojhelat, ha estat condemnat a mort per la Secció Primera del Tribunal Revolucionari de Mahabad acusat de "moharebeh" (enemistat contra Déu).

Segons els informes, va ser identificat per les forces de seguretat durant les protestes “Dones, Vida, Llibertat” el 2022, quan tenia 17 anys. Després de tornar a l'Iran l'agost de 2025, va ser arrestat. Es diu que va ser sotmès a pressió i tortura durant la seva detenció a Urmia per tal d'obtenir-li confessions forçades. Segons fonts informades, era menor de 18 anys en el moment dels presumptes delictes.

Leggi di più »

Turquia ha prohibit 120 publicacions en llengua kurda en només 3 setmanes

L'Associació d'Editors Kurds (YEWKURD) ha denunciat que les autoritats turques van prohibir 120 llibres, revistes, diaris o publicacions en llengua kurda relacionades amb els kurds, en les últimes tres setmanes. Les obres prohibides incloïen llibres sobre Mustafa Barzani, fundador del govern regional kurd, i el sociòleg İsmail Beşikçi. En declaracions al canal de notícies en línia kurd Rudaw, l'oficial de YEWKURD, Jihat Rojhılat, va criticar les prohibicions, afirmant: "Fins i tot a la dècada de 1990, tants llibres no es van prohibir alhora. Recentment, s'han prohibit 120 llibres. Això pertany al Llibre Guinness dels Rècords".

Va afegir que aquestes prohibicions no eren legítimes segons la llei turca, ja que l'article 3 de la Llei de premsa especifica que no es poden prohibir llibres ni revistes sense proves. Una de les editorials afectades va ser Avesta Publishing, que va tenir 14 dels seus llibres prohibits en poc temps. Songül Keskin, un representant d'Avesta Publishing, va parlar de les prohibicions i va dir: "Un dels llibres tracta sobre la mitologia kurda, però ni tan sols esmenta els kurds. A més, no va ser la primera edició que es va prohibir; era la tercera edició. Els editors tenen sis mesos per modificar els llibres. Avarenn els llibres, les prohibien i després imposen els llibres. A principis de desembre, la policia turca va confiscar llibres en una fira del llibre organitzada al sud-est de la província de Diyarbakır, inclòs el llibre kurd Dildarê Serkeftinê (El diari de la resistència d'Afrin) que narra la guerra civil a la província d'Afrin de Síria.

Leggi di più »

La milícia feminista kurda YPJ commemora el seu 14è aniversari

Les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) han celebrar una desfilada militar avui a Kobanê per commemorar el seu 14è aniversari i l'aniversari del líder kurd empresonat per Turquia Abdullah Ocalan, a l'estadi Màrtir Sido de la ciutat. Durant la desfilada, la comandant de les YPJ, Dilbrin Kobanê, va pronunciar un discurs en què va felicitar l'aniversari de la fundació de les unitats i va rendir homenatge als màrtirs, al líder Abdullah Ocalan i a totes les dones que lluiten per la llibertat. Dilbrin Kobanê va afirmar que continuaran la seva lluita per aconseguir la llibertat, l'estabilitat i la seguretat a la seva ciutat, i va declarar: "Sigui quin sigui el preu, intensificarem la nostra lluita i continuarem el nostre camí amb totes les nostres forces fins a consolidar el nostre lloc dins de Síria. Hem pres les armes i seguirem protegint el nostre poble dels atacs i l'agressió dels nostres enemics. Confiem en la nostra força i continuarem la lluita fins a la victòria. No permetrem que la injustícia es repeteixi contra el nostre poble. Extraiem la nostra força del nostre líder i seguirem lluitant per la llibertat del nostre poble i del nostre líder fins a veure'l entre nosaltres". 

Leggi di più »

Iran anuncia l'execució de Amirhossein Hatami de 18 anys

El poder judicial iranià ha anunciat avui l'execució d'Amirhossein Hatami, un detingut per protestes condemnat en un cas relacionat amb un incendi en una base de Basij a Teheran durant les protestes del gener. El poder judicial islàmuc va dir que Hatami havia estat arrestat en relació amb l'incendi a la base de Kaveh Basij al carrer Damavand.

Anteriorment 5 detinguts en el mateix cas havien estat traslladats d'una sala general de la presó de Qezel Hesar a un lloc no revelat per a la seva execució. Els altres detinguts que figuren a l'informe eren Mohammadamin Biglari, Shahin Vahedparast, Abolfazl Salehi i Ali Fahim. Els grups de drets humans han expressat la seva preocupació per les confessions forçades i el degut procés en aquests casos a l'Iran.

https://www.iranintl.com/en/202604021945

Leggi di più »

L’evolució del PKK cap al confederalisme democràtic

L'evolució ideològica i estratègica del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), és un afer molt interessant i que ens dóna mostra de la capacitat autocrítica i d'aquest moviment. El PKK es va fundar el 1978 i va reconèixer la connexió que hi havia entre la qüestió kurda i la dominació global del sistema capitalista modern. En un context del món bipolar, entre el món capitalista i el del Socialisme Real, el PKK va apostar per la creació d'un Estat socialista kurd.

Amb el transcurs de la lluita i el dels projectes d'Estat socialistes, el PKK va començar reconsiderar els seus objectius, el partit es va reconèixer en un estancament. L’evolució del PKK, amb la renúncia a la creació d'un Estat socialista del Kurdistan, no s’ha de veure com un signe de claudicació o debilitat, Öcalan ha exposat que el motiu va ser l'anàlisi d'aquests Estats socialistes i comprendre que no hi havia canvis en l'estil i la forma de la vida al Socialisme Real respecte a la vida capitalista de la resta del món. La conclusió d’aquest anàlisi fou que un projecte d'alliberament i democratització del Kurdistan i la societat no podia provenir d'una solució estatal. A més tal com ha assenyalat Öcalan existia una contradicció fonamental: "Tot i que el PKK es pretenia en favor de les llibertats, no aconseguim deixar de pensar en termes de jerarquia". La lluita havia de repensar-se: l'organització jeràrquica, la recerca del poder institucional i la idealització de la lluita armada; començaven a donar pas a la democratització, l'organització comunal i assembleària i l'autodefensa, es començava a avançar així en el camí cap al Confederalisme Democràtic. El PKK veia la necessitat de reformular els seus objectius i estratègies després de l'observació de la realitat del moment, que mostrava la ineficàcia del projecte estatalista o de Socialisme Real per l'alliberament de la societat i les nacions. Davant d'això, el moviment començava una recerca de vies per esdevenir un moviment veritablement alliberador i democratitzador. Això és una cosa que ja es pot observar en els últims congressos que el partit realitzava abans de l’adopció del confederalisme democràtic, el PKK es reconeixia en un procés de necessari canvi i buscava noves vies per a l'assoliment dels seus objectius. Des de 2005, a partit del novè congrés, els moviments vinculats o propers al PKK van iniciar una reforma integral per adaptar-se a la nova formulació ideològica.

El llibertari Murray Bookchin, inspirador del confederalisme democràtic kurd

L’any 2002 Abdulah Öcalan començaria a realitzar una intensa lectura de l’obra de Murray Bookchin. Principalment les obres Urbanització sense ciutats i L'Ecologia de la Llibertat. Bookchin, pare de l'Ecologia Social, advocava per una nova ideologia que denominava comunalisme o municipalisme llibertari.

En els seus llibres (1982, 1992, 1993, 1996) Bookchin reconeixia el valor de “les arrels de democràcia en les comunitats tribals i de pobles”. Distingia entre dos models de democràcia: l’hel·lènic, amb Atenes com a paradigma, i el romà; en definitiva la democràcia directa vers la representativa. Altres models que apuntava eren la comuna de París de 1871, els soviets de 1917 i la revolució espanyola de 1936. El comunalisme es basa en cinc eixos:

-Poder als municipis per a decidir

-Democratització dels municipis mitjançant assemblees de base

-“Xarxes regionals i confederacions àmplies... treballant per remplaçar gradualment els estats-nació amb confederacions municipals”. Les instàncies més altes només s’han d’ocupar de coordinar i administrar

-“Unir els moviments progressistes socials” en una societat civil forta basada en assemblees (seculars i sense influències religioses ni polítiques)

-“Societat sense classes, basada en el control polític col·lectiu sobre els mitjans de producció que tinguin importància social” i una “localització confederal dels recursos per a assegurar un equilibri entre les regions”.


El 2004 Abdullah Öcalan va demanar contactar amb Bookchin, enviant-li un dels seus manuscrits i fent-li saber que considerava un deixeble seu i que estava disposat a aplicar les idees de de l'Ecologia Social a l'Orient Mitjà. Aquesta possibilitat de diàleg no es va veure concretada per l'edat de Bookchin, que amb vuitanta-tres anys i malalt li era impossible fer l'esforç i treball que suposaria mantenir aquest contacte. Aquest mateix any Bookchin va enviar un missatge al poble kurd: "La meva esperança és que el poble kurd sigui capaç d'establir algun dia una societat lliure i racional que permeti florir la seva lluentor de nou. Són afortunats de tenir un líder del talent del senyor Öcalan per guiar-los.”
L’any 2006 Bookchin va morir i l'assemblea del PKK es va referir a ell com "un dels més grans científics socials del segle XX. Ell ens va introduir en el pensament de l'ecologia social i contribuir al desenvolupament de la teoria socialista per tal avançar en una base més ferma. Va mostrar com fer un nou sistema democràtic una realitat. proposar el concepte de Confederalisme, un model que creiem que és creatiu i realitzable. Les tesis de Bookchin sobre l'Estat, poder i jerarquia seran implementades i realitzades en la nostra lluita ... Posarem aquesta promesa a la pràctica com la primera societat que estableix un confederalisme democràtic tangible". La vídua de Bookchin, Janet Biehl, ha seguit donant suport a la lluita kurda en la línia comunalista fins i tot publicant textos al web New Compass i el llibre ‘Autonomia democràtica al Kurdistan del Nord: el Moviment de Consells, l’alliberament de gener i l’ecologia’ (2013).

Leggi di più »

Iran executa a la forca 4 membres dels Combatents del Poble en 2 dies

Ahir Iran anunciava l'execució de Mohammad Taghavi i Akbar (Shahrukh) Daneshvarkar opositors al règim islàmic, dels Mujahedin-e Khalq" (Combatents del Poble) i del Consell de Resistència Iranià, segrestats el 2024. Avui les autoritats iranianes han matat en secret dos presos polítics, Pouya Ghobadi Bistouni i Babak Alipour, a la presó de Ghezel Hesar a Karaj, les execucions es van dur a terme sense previ avís a les seves famílies o advocats i sense una visita final, la matinada de dimarts 31 de març de 2026.

Els dos homes havien estat condemnats a mort en un cas conjunt juntament amb tres més acusats de "rebel·lió (baghi) per pertinença al Mujahedin-e Khalq" (Combatents del Poble). L'agència de notícies Mizan, afiliada al poder judicial iranià va confirmar les execucions, afirmant que les sentències es van executar després de l'aprovació del Tribunal Suprem.

Les execucions van seguir la penjada de dos altres coacusats, Akbar Daneshvarkar i Mohammad Taghi Sangdehi, a la mateixa presó un dia abans. Els homes van ser inicialment condemnats a mort el desembre de 2024 per la Secció 26 del Tribunal Revolucionari de Teheran, presidida per la jutgessa Iman Afshari. Tot i que el Tribunal Suprem havia anul·lat prèviament el veredicte a causa de defectes d'investigació, el mateix tribunal va tornar a dictar sentències de mort per als sis acusats el novembre de 2025 després de breus audiències. Els presoners van ser sotmesos a severes tortures durant els interrogatoris, incloent-hi pallisses, descàrregues elèctriques, fuetades i amenaces contra les seves famílies, per tal d'obtenir confessions forçades.

Ghobadi Bistouni, un turc de 34 anys de Sonqor, a la província de Kermanshah, era enginyer elèctric, graduat a la Universitat del Kurdistan, cal·lígraf i intèrpret que anteriorment havia complert cinc anys de presó.

Alipour, de 35 anys, un home Gilak de Rasht, era llicenciat en dret. Era un activista civil i alpinista que treballava en el cultiu d'arròs a causa de les pressions econòmiques. La seva mare, la seva germana i el seu germà també estan detinguts des de principis de 2025.

Les execucions van tenir lloc enmig d'unes tensions creixents dins la presó de Ghezel Hesar. Diumenge a la nit, els guàrdies de la presó van fer una batuda a la sala 4 i van traslladar almenys 22 presos polítics després d'apallissar-los. Els detinguts eren membres de la campanya "No a les execucions dels dimarts".

Les vides dels dos presos més, Vahid Bani Amerian i Abolhassan Montazer, corren un greu perill. Les execucions secretes i la denegació de les visites finals són clares violacions dels drets humans i de les normes jurídiques internacionals.

Leggi di più »

Creació de la Plataforma Nacional Kurda al Kurdistan de Turquia: "No hi pot haver justícia a l'Orient Mitjà sense un estat kurd"

La "Conferència Fundacional de la Plataforma Nacional Kurda" a Amed (en turc Diyarbakır) s'ha celebrat aquest cap de setmana no sense tenció al Kurdistan de Turquia. Un grup amb la bandera del Kurdistan va ser detingut. En total 25 persones van ser detingudes. Malgrat l'ambient que es respirava a l'interior, les forces de seguretat van intervenir a l'exterior. La policia va impedir que un grup de joves que volien entrar al taller amb una bandera del Kurdistan ho fes i els va detenir. Es va saber que els detinguts van ser portats a la comissaria, mentre que el programa del taller continuava a l'interior.

El programa del taller va començar amb els participants recitant l'himne nacional kurd, Ey Reqib. La bandera del Kurdistan es va desplegar a la sala on es va celebrar l'esdeveniment i es van transmetre missatges d'unitat política. Malgrat la repressió policial turca la Plataforma Nacional Kurda, ha celebrat la seva conferència fundacional els dies 28 i 29 de març, ha anunciat públicament el seu document de posicionament polític i el model fundacional. La plataforma ha declarat que seguirà una línia política que rebutja la violència en la qüestió kurda i que es basa en el dret internacional i el dret a l'autodeterminació. L'escriptor Hamdin Kaçan, un dels ponents de capçalera de la Plataforma Nacional Kurda va afirmar: "No hi pot haver justícia a l'Orient Mitjà sense un estat kurd."

La Plataforma Nacional Kurda, que va anunciar la seva creació va destacar els seus objectius de "política nacional" i "estatus" en una declaració de 13 punts feta pública. La plataforma afirma que, amb la seva estructura formada per la participació de diferents segments de la societat, pretén portar la lluita col·lectiva pels drets kurds a nivell institucional, i els principis i objectius bàsics s'enumeren detalladament a la declaració publicada.

Sıdkı Zilan, advocat i una de les fundadors de la "Plataforma Nacional Kurda", va dir que el seu objectiu era aconseguir la unitat entre els kurds. Figures kurdes independents de diversos espectres polítics han emès una declaració demanant l'establiment d'una "Plataforma Nacional Kurda", considerant els esdeveniments crítics a l'Orient Mitjà i les conseqüències i efectes polítics del nou procés en curs a Turquia. L'advocat Sıdkı Zilan és una de les 100 persones que van signar el document fundacional de la "Plataforma Nacional Kurda".

Emfatitzant que els kurds volen defensar els seus drets nacionals a través de mitjans legals, transparents i no violents, Zilan va afirmar que establir aquesta plataforma no és un luxe sinó una necessitat, i va afegir "Necessitem sentit comú i unitat. En els darrers 10 anys, han tingut lloc molts esdeveniments al Sud, a Rojava i a altres parts. El nostre poble n'és conscient. A la història, hi va haver una iniciativa com l'exemple de 'Tev-Kurd' el 2005, però no va aconseguir el seu objectiu després de 7-8 anys."

Zilan va declarar que el seu principal objectiu és incloure tots els components que viuen en aquesta regió (kurds, àrabs, turcmans, siríacs), però que els principals actors han de ser els kurds, dient: "Si els kurds no prenen la iniciativa, els drets de les minories no es poden protegir. El nostre objectiu és la justícia, la llibertat i la igualtat".


"La full de ruta es determinarà al congrés."L'advocat Zilan va declarar que, pel que fa a la full de ruta i les demandes de la plataforma, ells, com a iniciadors, no prendrien la decisió final ells mateixos, i que la decisió es prendria a la propera reunió i congrés. Zilan va continuar dient: "Convocarem líders d'opinió, polítics, partits i institucions. Els presents determinaran la full de ruta. Aleshores quedarà clar què exigirem a Ankara per al nostre poble.
El món està interessat en la qüestió kurda, però primer hem de defensar-nos i establir la nostra unitat, només llavors podrem demanar ajuda a persones imparcials i defensors dels drets humans."

«Volem els mateixos drets nacionals que tenen els àrabs i els turcs.»

Quan li van preguntar: "Les vostres demandes són només drets culturals o també drets polítics nacionals?", Sıdkı Zilan va respondre: "Els kurds som una nació. Segons el dret internacional, siguin quins siguin els drets que tingui una nació, nosaltres tenim els mateixos. No podem establir fronteres. Siguin quins siguin els drets que tinguin els àrabs, els turcs i altres nacions, els kurds tenen els mateixos drets (història, llengua, terra). Determinarem la nostra guia d'acord amb les nostres capacitats i la voluntat del nostre poble".

Leggi di più »

HAK-PAR, PSK i PWK commemoren Qazi Muhammed a Istanbul (Constantinoble)

HAK-PAR (Partit dels Drets i Llibertats), PSK (Partit Socialista del Kurdistan) i PWK (Partit Patriòtic del Kurdistan) van celebrar una reunió el 28.03.2026 a l'Oficina de Representació del PWK a Istanbul i van commemorar Qazi Muhammed i els màrtirs del Kurdistan. A més dels membres de la HAK-PAR, PSK i PWK, Mustafa Abdo, en nom del Moviment per la Llibertat del Kurdistan a Síria, el president de HEZKURD Suphi Özgen, el kurd del Kurdistan Oriental Dr. Xalid Amedi i intel·lectuals i polítics kurds van assistir a l'esdeveniment. La reunió va ser moderada pel gerent del PSK, Bahattin Turan.

L'esdeveniment va començar amb un minut de silenci en memòria dels màrtirs del Kurdistan. La declaració conjunta de HAK-PAR, PSK i PWK va ser llegida en kurd pel president provincial de HAK-PAR d'Istanbul, Hakan Yıldız. El representant del PWK a Istanbul, Cengiz Güngör, va fer una valoració en kurd sobre la importància de la República del Kurdistan i el seu president Qazi Muhammad, que va ser declarada al Kurdistan Oriental el 1946, i els seus efectes en la lluita per la llibertat del Kurdistan en general. Després, el Dr. Xalid Amedi va pronunciar un discurs sobre l'objectiu de l'esdeveniment del dia, i el poeta i polític kurd Abdulmecit Kapazan va llegir un poema. L'esdeveniment va tenir lloc en un ambient productiu i acollidor.

La declaració conjunta de HAK-PAR, PSK i PWK és la següent:

Recordem Qazi Muhammad i els seus amics amb respecte. El president de la República del Kurdistan, Qadi Mohammed, i els seus amics van ser executats per l'Estat iranià fa 79 anys, el 31.03.1947, a la plaça Charchira, ciutat de Mahabad, al Kurdistan Oriental. La República del Kurdistan va ser proclamada fa 80 anys, el 22.01.1946, pel president de la República del Kurdistan, Qazi Muhammad, a la plaça Charchira de la ciutat de Mahabad, a l'est del Kurdistan. Aquell dia, representants de les quatre parts del Kurdistan també eren presents a la plaça Çarçıra.

La República del Kurdistan va ser destruïda quan l'Estat iranià va tornar a ocupar la ciutat de Mahabad el 17.12.1946. La República del Kurdistan és una gran experiència en la història del Kurdistan per ser honorada. Després de la caiguda de la República del Kurdistan, el president de la República del Kurdistan, Qazi Mohammed, i els seus amics van ser arrestats i jutjats per l'Estat iranià.

Qazi Mohammad va jutjar realment l'estat colonista i ocupant iranià amb la seva defensa al Tribunal iranià i va defensar la causa del Kurdistan amb dignitat. El tribunal il·legal i simulat va decidir penjara la forca Qazi Muhammed i els seus companys, i aquesta decisió es va implementar el 31.03.1947. La vida, personalitat, postura, voluntat i defensa de Qazi Muhammad als tribunals ens presenten realment el full de ruta i la manera de pensar kurda. La voluntat de Qazi Muhammad i la seva defensa als tribunals apunten als nostres deures històrics i nacionals que encara hem de complir avui. Qazi Muhammed diu que cal protegir la bandera del Kurdistan. Qazi Muhammad diu que protegir l'existència nacional dels kurds i del Kurdistan i el dret del nostre poble a l'autodeterminació hauria de ser la base de la vostra política. Qazi Muhammad diu que no siguis hostil els uns amb els altres, i que no caiguis en les trampes d'aquells que volen destruir-te. Qazi Muhammad diu que, com a nació i poble, no hauríem de mancar de cooperació, aliança, unitat i cooperació dins de nosaltres mateixos.

Qazi Muhammad diu que cal respectar i protegir els preus, valors i esforços d'aquells que van sacrificar les seves vides, van treballar i lluitar per la llibertat del Kurdistan.

Calculant que l'estat iranià atacaria la República del Kurdistan, el president de la República del Kurdistan, Qazi Mohammed, va lliurar la bandera del Kurdistan al líder nacional kurd i un dels comandants militars de la República del Kurdistan, el general Mullah Mustafa Barzani, poc abans de la seva detenció. Des del dia que la bandera del Kurdistan va ser lliurada al mul·là Mustafa Barzani, mai no ha estat descartada pels veterans de la nostra lluita per la llibertat a les quatre parts del Kurdistan. Avui, aquesta bandera oneja sobre el Parlament de la Regió Federal del Kurdistan del Sud.

Avui, hi ha una guerra entre l'Iran, Amèrica, Israel i l'Estat iranià. És evident que aquesta guerra conté tant oportunitats com riscos per al nostre poble del Kurdistan Oriental. Tanmateix, els néts de Qazi Muhamed, hereus de la lluita, van decidir unir forces contra l'Estat iranià amb l'Aliança dels Partits Polítics del Kurdistan Iranià, que van formar al Kurdistan Oriental com a 6 partits, amb principis nacionals kurdistans. Donem suport a aquesta aliança i esperem que aquesta aliança s'ampliï encara més i converteixi el dret del nostre poble a determinar el seu propi futur al Kurdistan Oriental en un assoliment que tinguin dret a obtenir un estatus polític al seu propi país. Cridem i declarem que estem al costat dels nostres germans i germanes al Kurdistan Oriental amb tot el nostre ésser i força. Tenim plena fe que algun dia el nostre poble del Kurdistan Oriental donarà la bona notícia a Qazi Muhammad i a tots els màrtirs del Kurdistan perquè declarin la República del Kurdistan a Mahabad, a la plaça Charchira. Sí, el poble del Kurdistan no oblidarà Qazi Muhammad ni els màrtirs del Kurdistan.

La postura honorable de Qazi Muhammad encara il·luminarà el nostre camí en la nostra lluita per la llibertat avui. En el 79è aniversari de la seva execució, commemorem respectuosament Qazi Muhammed i els seus amics i tots els màrtirs del Kurdistan.

Leggi di più »