La sessió es va inaugurar amb l'himne nacional kurd "Ey Reqîb" (Oh, enemic) seguit d'un minut de silenci en honor dels màrtirs. La copresidenta del KNK, Zainab Murad, va declarar que els esdeveniments recents a la regió comporten oportunitats i reptes per al poble kurd. Va subratllar la importància d'enfortir la unitat kurda, assenyalant que l'objectiu de la reunió és establir un terreny comú en preparació per al congrés nacional kurd i les activitats relacionades.
«No ens quedarem sense estatus polític»
Per la seva banda, el copresident del KNK, Ahmad Karamus, va dir que la convocatòria de l'Assemblea General arriba en un moment històric crític, i va subratllar que el poble kurd no abandonarà els èxits que ha aconseguit i no entrarà al nou segle sense un estatus polític que garanteixi els seus drets. Karamus va assenyalar que la unitat nacional és una prioritat clau, i va anunciar la formació d'un comitè especial per treballar en la millora de la coordinació entre les diferents parts del Kurdistan. També va demanar a totes les forces polítiques kurdes que donin suport als esforços cap a la unitat nacional i el proper congrés.
Després dels discursos dels dos copresidents, es va elegir el presidium de la sessió, format per Aziz Namli, Asrin Qadri, Zubida Zomrad, Hosheng Darwish i Janan Majid. Els membres del presidium van pronunciar els seus discursos als assistents. La reunió continuà amb la projecció d'un documental que repassa 27 anys d'activitats i treball del KNK. Fa vint-i-set anys, del 24 al 26 de maig de 1999, en presència de molts convidats i amics dels kurds, representants del poble del Kurdistan es van reunir a Amsterdam, Països Baixos, per fundar el Congrés Nacional del Kurdistan (KNK) que agrupa a partits i individuals de totes les tendències, i té com a objectiu la independència i unitat del Kurdistan.
Les HPG (Hêzên Parastina Gel) han anunciat la mort en un breu text: "El nostre camarada Heqî va aconseguir el martiri com a resultat d'una emboscada i trets oberts pe r les forces iranianes durant la nit del 29 al 30 de maig". Usualment les HPG combaten contra l'ocupació turca però en aquest cas l'imperialisme iranià ha actuat d'auxiliar dels ocupants turcs. De moment no s'han donat més detalls de l'incident.
La quarta edició d'aquest Festival d'Equitació dels peus de la muntanya de Karokh, Festival d'Equitació de Warte (població on s'organitza) o Festival d'Equitació de Balekayati, ja que està impulsat directament per una agrupació de joves d'aquesta mateixa comarca històrica (els joves de Balekayati) se celebra a la subregió de Warte, als peus de la muntanya de Karokh.
Aquesta àrea pertany administrativament al districte de Soran, situat a la governació d'Erbil (Hewlêr), dins de la regió del Kurdistan iraquià. Es tracta d'una zona muntanyosa que pertany històricament a la comarca de Balekayati.
S'hi van aplegar desenes de kurds tradicionalistes que mantenen les costums ancestrals gastronòmiques, d'habitatge en forma de tendes a les muntanyes i la famosa cultural del cavall kurd que va convertir en un fortí les muntanyes del Kurdistan. La llengua kurda, en els eu dialecte soraní, va ser la principal de la trobada doncs és la principal del Soran avui dia i ha superat les interferències de l'àrab.
El Moviment Cultural i Artístic de la ciutat de Dêrik, Rojava, Kurdistan de Síria, va afirmar que la llengua kurda representa la identitat i l'existència nacional de la nació kurda, exigint el ple reconeixement dels seus drets en la nova constitució siriana i rebutjant la seva marginació o negació. Van assenyalar que qualsevol constitució que no reconegui la diversitat lingüística serà incompleta i no reflectirà la realitat siriana.
A les regions de Rojava, les demandes per al reconeixement oficial de la llengua kurda en la propera constitució siriana augmenten, juntament amb les demandes per posar fi a les polítiques de marginació anteriors i garantir els drets dels components nacionals dins d'un marc estatal integral.
Muhammad Mahmoud, (foto) del Moviment Cultural i Artístic de la ciutat de Dêrik va dir: "Marginalitzar la llengua kurda equival a marginalitzar l'existència del mateix poble kurd", emfatitzant la necessitat de respectar la llengua kurda i no excloure-la de la constitució siriana. Va assenyalar que les futures generacions continuaran aprenent i conservant la llengua kurda, concloent les seves observacions afirmant que la lluita continuarà per protegir els drets nacionals i preservar la llengua materna.
Tot i que la seva formació en un principi no es va integrar a la Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià en un gir, aquesta setmana, sí ho ha fet. El Buró Polític del partit marxista que va fundar Komala, Partit del Kurdistan iranià, ha anunciat la seva decisió d'unir-se a la Coalició en un comunicat emès avui 4 de març de 2026, el partit va dir que els esdeveniments regionals actuals requereixen una unitat i coordinació més fortes entre les forces polítiques kurdes, i que perseguirà els seus objectius dins de la coalició mitjançant el diàleg i la cooperació. Ell mateix ho explicava: "Són molt bones notícies per al poble del Kurdistan, que necessita reforçar les seves files més que mai, i notícies encoratjadores per a tots els que treballen per una gran unitat política per a la democràcia a l'Iran."
Komala està dividida en una ala lleial al partit comunista iranià, una aliada a les forces nacionalistes i la d'Abdullah Mohtadi, un veterà marxista que encapçala la principal facció d'esquerra kurda a Iran. El nou escenari que s'ha obert amb la intervenció contra el règim obre una escletxa a cinc dècades de malson (a les que hauria de sumar les del xà contra qui Mohtadi també va enfrontar-se). "Els kurds de l'Iran estan units. Per primera vegada, tots els principals partits kurds s'han unit en una nova coalició: un pas històric cap a la configuració d'un nou futur per als kurds i un Iran democràtic."
"Els dies del règim de la República Islàmica estan comptats. Un règim que ha submergit el país en l'abisme de la pobresa, la corrupció i la destrucció, ha condemnat desenes, si no centenars, de milers de joves amants de la llibertat a la presó, la tortura i l'execució durant dècades, ha malgastat centenars de milers de milions de riquesa pertanyent al poble en la construcció d'un programa nuclear inútil o l'ha gastat en forces terroristes a la regió, i que amb les seves polítiques aventureres i expansionistes finalment està portant la guerra a les nostres portes, sí, aquest règim antipopular s'acosta a la seva fi. Des del principi, la República Islàmica va atacar el Kurdistan sense cap justificació, per ordre de Khomeini, va iniciar assassinats massius i ha continuat aquestes repressions brutals i sagnants durant dècades. Aquest règim antikurd està a punt de morir i crema en un infern que ell mateix ha creat.
També fa una crida als militars encara lleials als aiatol·làs: "Ara que les lluites valentes del poble, d'una banda, i les derrotes de la guerra, de l'altra, han reduït el camp per a aquest règim assassí i estan a punt de determinar el seu destí final, s'espera de vosaltres, els oficials, sotsoficials i soldats de l'exèrcit, així com el personal de les forces de l'ordre, que estigueu al costat del poble en aquests moments fatídics, que deixeu de banda les cadenes de l'obediència al règim d'una vegada per totes i que doneu suport a la lluita del poble per la llibertat. A partir d'avui, ja no us considereu obligats a obeir les ordres dels vostres superiors que encara estan al servei d'aquest règim antipopular. Formeu unitats i, si cal, comitès d'oficials i soldats del moviment d'alliberament del Kurdistan a diversos nivells i poseu-vos en contacte amb el Partit Kurdistan Komala de l'Iran el més aviat possible." I, finalment, anuncia el futur immediat: "El següent pas hauria de ser unir-se en una àmplia coalició democràtica iraniana."
Combatents kurds per la llibertat, sou d'aquesta terra i aigua, sou d'aquest poble, no traïu la terra dels vostres avantpassats, no doneu l'esquena al vostre poble desposseït i oprimit. No us quedeu a l'infern que la República Islàmica ha creat, poseu-vos al costat correcte de la història i mantingueu-vos orgullosos i segurs, a vosaltres i a les vostres famílies.
La policia d'Erdogan va entrat per la força a la seu del partit de l'oposició, posant fi a un enfrontament entre el líder deposat del CHP, Özgur Özel, i els partidaris de Kemal Kilicdaroglu, nomenat pel tribunal d'Erdogan. El CHP és el principal partit d'esquerra a Turquia, defensa el laïcisme i és aliat de la minoria kurda. Avui dumenge, els partidaris de Kilicdaroglu van intentar forçar l'entrada a l'edifici abans que la policia intervingués i en prengués el control.
Algunes persones van intentar bloquejar-los, però finalment els agents van aconseguir desallotjar els que hi havia a dins usant armes i gas.
"El Partit Republicà del Poble a partir d'ara serà als carrers o a les places", va dir Ozel mentre era obligat a sortir de l'edifici. El CHP ha presentat un recurs contra la sentència de dijous al Tribunal Suprem de Turquia, però els experts legals diuen que una sentència podria trigar. Les eleccions estatals seran el 2028.