diumenge, 2 d’octubre de 2022

Selahattin Demirtaş, líder kurd pres a Turquia, es rapa en solidaritat amb la protesta de dones iranianes


Selahattin Demirtaş, ex copresident del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) i pres a Turquia des del 2016, s'ha rapat els cabells a la seva cel·la en solidaritat amb la protesta de dones per la mort de la dona kurda Mahsa Amini. L'antic copresident de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) va ser detingut el 2016, juntament amb la copresidenta Figen Yüksekdağ i diversos diputats de l'HDP, per presumptes vincles amb el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), un grup armat en guerra a Turquia per l'autogovern kurd. governar durant quatre dècades. Demirtaş nega l'afirmació.
 

Leggi di più »

dissabte, 1 d’octubre de 2022

Reunificació entre el Partit Democràtic del Kurdistan iranià (PDKI) i el Partit Democràtic del Kurdistan-Iran (KDP-I)

Dos partits kurds iranians van anunciar el 21 d'agost que van tornar a unificar-se, després de 16 anys de separació. El Partit Democràtic del Kurdistan iranià (PDKI) i el Partit Democràtic del Kurdistan - Iran (KDP-I) ​​van decidir reunir-se de nou després de llargues negociacions. "Estem contents i orgullosos d'anunciar que les negociacions entre la direcció del KDP i el PDKI finalment han resultat en la unificació de les dues parts", va dir el compte oficial del PDKI en un tuit.

El mateix PDKI es va fundar a la ciutat de Mahabad al Kurdistan iranià (Rojhelat) el 16 d'agost de 1945. El partit ha estat lluitant per l'autonomia kurda dins d'un Iran federal i democràtic.L'Iran havia assassinat en el passat els líders del PDK-I Abdulrahman Ghassemlou i Sadeq Sharafkandi a Europa el 1989 i el 1992 respectivament, debilitant el PDK-I. El KDP-I es va separar de PDKI el 2006 després d'una disputa interna. Anteriorment, ambdues parts tenien seus separades a la ciutat de Koya, a la regió del Kurdistan, que van ser colpejades per atacs de míssils balístics iranians el 2018, que van matar 18 persones.

Les parts en un comunicat conjunt van dir que la separació el 2016 va causar una gran tristesa entre els partidaris del partit. "El poble del Kurdistan oriental (Kurdistan iranià) mai va acceptar aquesta separació i no la va reconèixer oficialment", diu el comunicat, i afegeix que ara obriran un nou capítol per al partit. "Des de la seva divisió, el 2006, les dues faccions escindides del Partit Democràtic del Kurdistan iranià van estar sota una immensa pressió per part dels seus partidaris i la gent de Rohjelat (Kurdistan iranià)", Sierwan Najmaldin Karim, president de l'Institut Kurdista de Washington (WKI). va dir al Kurdistan 24.

“Al mateix temps, els partits d'oposició kurds iranians busquen unir el seu front i reorganitzar la seva lluita a la llum dels esdeveniments regionals i internacionals. La reunió del PDK-I obrirà el camí perquè ho facin altres partits kurds, com ara el partit Komala". "A més, aquest pas donarà com a resultat més suport dins de Rojhelat i internacionalment. Les dues ales comparteixen la mateixa ideologia i principis”, ha conclòs. PDI i KDP-I ja col·laboraven dins el Cooperation Center of the Iranian Kurdistan’s Political Parties (2018) a més de dues branques del partit Komala i Sazmani Xebat-Organització de Lluita del Kurdistan Iranià.

Leggi di più »

dijous, 29 de setembre de 2022

La guerrilla feminista YJA-Star assumeix l'atac de Mersin amb un policia turc eliminat

El policia turc Sedat Gezer va perdre la vida en l'efectiu atac de l'ala armada femenina del PKK, Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), al districte de Mezitli Mersin. A més va produir-se una explosió contra una unitat policial i l'agent Abdulkadir Öztürk va resultar ferit. Aquesta acció es va desenvolupar com a resposta a les pressions sobre els calabossos, massacres i armes químiques utilitzades contra la guerrilla. Dilara Ürper, de Şirnex (Kurdistan de Turquia) i Emel Feremez Hisên de Qamişlo (Kurdistan de Síria) van morir en els combats posteriors. 

Leggi di più »

Tretze kurds morts en bombardeigs iranians contra grups exiliats a l'Iraq per donar suport a les mobilitzacions contra el hijab




Tretze persones, totes elles d'ètnia kurda, han mort a la regió del Kurdistan de l'Iraq, arran de cinc atacs terroristes (veure mapa) de l'Iran llançant míssils i drons armats contra el que va dir que eren bases dels grups d'oposició kurds iranians. Els cinc es van produir ahir 28 de setembre. En total han llençat 73 mísils balístics i desenes de drones suïcidesUna dona embarassada, Reyhan Kanani (fotografia), es trobava entre les persones que van morir. El Cos de la Guàrdia de la Revolució Islàmica de l'Iran, declarat terrorista per diversos estats, va dir que va colpejar "separatistes" que havien donat suport als recents "disturbis".

Les protestes antigovernamentals han arrasat l'Iran des de la mort sota custòdia d'una dona kurda allà fa 13 dies. Mahsa Amini, de 22 anys, de la ciutat nord-oest de Saqez, estava de visita a Teheran quan va ser detinguda per la policia moral per presumptament violar la llei estricta que obliga a les dones a cobrir-se els cabells amb un hijab o mocador. Mahsa duia mocador però se li veia part del cabell. Amini va quedar en coma torturada en un centre de detenció després de patir una insuficiència cardíaca sobtada. Va morir a l'hospital després de tres dies en coma. Aquest mateix matí s'ha dut a terme un sisè atac a Bradost contra una seu del partit d'esquerra kurda Komala resultant ferits 3 militants. Els objectius dels terroristes islàmics han estat seus de tres formacions: Komala, PJAK (membre de la KCK) i el PDKI. La seu del Komala a Sulaymaniyya ha quedat destruïda. Fins i tot l'ONU ha mostrat la seva preocupació per la violació iraniana del territori iraquià. 






Leggi di più »

dimecres, 28 de setembre de 2022

Les dones preses per protestar pel hijab es comencen a declarar en vaga de fam



En protesta pel maltractament de les autoritats de la presó i la seva tortura, Zhina Modaresgorji, una de les dones activistes detingudes que va ser traslladada al Centre Correccional de Sanandaj, va iniciar una vaga de fam. Segons l'informe rebut per l'organització Hengaw pels Drets Humans, Modaresgorji va ser greument maltractada per les autoritats de seguretat durant el seu interrogatori i va ser interrogada mentre mirava a la paret amb els ulls tancats. Cal destacar Zara Mohammadi, professora de llengua kurda i presa política, també va fer vaga de fam amb diversos presos més per protestar pel maltractament a les dones recentment detingudes per part de les autoritats penitenciaries de Sinne/Sanandaj.

Zhina Modaresgorji, una coneguda activista pel dret de les dones al Kurdistan, va ser arrestada per les autoritats de seguretat mentre tornava de la feina, el dimecres 21 del 2022, a Sinne. La setmana passada, les autoritats de seguretat havien amenaçat aquesta activista que seria arrestada si participava en les protestes contra l'assassinat de Zhina Amini per part de l'estat.


Leggi di più »

dimarts, 27 de setembre de 2022

Nou balanç de les protestes contra el vel islàmic: 76 persones assassinades, 1.200 detingudes


76 persones ja han mort en la repressió de les manifestacions a l'Iran, celebrades des de fa deu dies en repulsa per la mort de la jove kurda Mahsa Amini quan estava sota custòdia de la policia de la moral, va indicar ahir Drets Humans de l'Iran (IHR). Segons un balanç oficial de les autoritats iranianes, 41 persones han mort, majoritàriament manifestants, encara que també membres de les forces de seguretat. Les autoritats iranianes també van indicar que van arrestar més de 1.200 manifestants.

Mahsa Amini, de 22 anys, va ser arrestada suposadament per incomplir les regles vestimentàries aplicades a les dones, i que exigeixen cobrir-se totalment els cabells amb un vel i fer servir roba discreta. Es tracta de les protestes més importants a l'Iran des de les de novembre del 2019, provocades per l'augment del preu de la gasolina i que van ser violentament reprimides (230 morts segons un balanç oficial, més de 300 segons Amnistia Internacional).

Segons IHR, amb seu a Oslo, "almenys 76 persones van morir a les manifestacions" de repulsa pel decés d'Amini, entre elles "sis dones i quatre nens", a 14 províncies del país. L'oenagé ha dit que ha obtingut "vídeos i certificats de defunció que confirmen trets amb bales reals contra els manifestants".

Des de la mort de la dona, el 16 de setembre, els iranians surten als carrers cada nit. "En realitat, durant el dia, la nostra vida quotidiana no es veu afectada", va afirmar a Teheran Aaraam, una advocada de 30 anys. "Però s'han ferit veritablement els sentiments de la gent. Com iranià, tinc el cor en un puny al veure fins a quin punt el poble del meu país està commocionat i com defensa les seves reivindicacions legítimes", va afegir.
Ahir a la nit, els manifestants van tornar a sortir als carrers a Teheran i altres ciutats, van indicar testimonis a AFP. A la capital, la munió va cridar consignes contra el Guia Suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, de 83 anys, incloent "Mort al dictador". A Tabriz, al nord-oest del país, un vídeo difós per IHR mostra policies disparant gasos lacrimògens contra els manifestants. Igualment se sent soroll de trets. Segons vídeos recents publicats per l'AFP sobre les manifestacions, la policia antiavalots va aporregar els manifestants i diversos estudiants van trencar grans imatges del Guia Suprem i del seu predecessor, l'imam Khomeini. En altres imatges es pot veure els manifestants corejant el lema "Dona, vida, llibertat", i algunes dones arrencant-se el vel i llançant-lo a una pira, o tallant-se els cabells a manera de protesta. Ja s'han registrat més de 1.200 arrestos al nord del país, única zona de l'Iran on les autoritats van comunicar quantes detencions van efectuar. Unes 450 persones van ser detingudes a Mazandaran i més de 700 a la província veïna de Gilan, segons mitjans oficials. Segons el Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CJP), 20 reporters han estat detinguts des de l'inici de les protestes.




Leggi di più »

Armènia entrega a Turquia dos militants kurds

 



Leheng (Atilla Çiçek) Alişer (Hüseyin Yıldırım) de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG), ala militar del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) han estat lliurats a l'estat turc per l'estat armeni. "No és realista que els nostres amics fossin presoso per l'estat turc en una operació. En realitat, estan detinguts pel govern armeni des del novembre de 2021. Els nostres amics Leheng i Alişer van ser lliurats a l'estat turc com a conseqüència de la traïció, i amb aquesta notícia falsa es va intentar amagar la traïció del govern armeni".

Leggi di più »

dilluns, 26 de setembre de 2022

L'Iran llença atacs amb artilleria i drons contra la resistència kurda per provar d'aturar la revolta de dones contra el hijab

La Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha assegurat aquest dilluns haver dut a terme nous atacs amb artilleria i drons contra posicions de "grups " a la regió semiautònoma del Kurdistan iraquià, sense que de moment hi hagi informacions sobre víctimes. La Força de Terra de la Guàrdia Revolucionària iraniana (declarada "terrorista" pels EUA entra d'altres estats) ha ressaltat que els objectius atacats inclouen "centres d'entrenament i operacions" de "grups" kurds, després de l'inici d'atacs a la regió durant la jornada de dissabte, segons ha recollit l'agència iraniana de notícies Tasnim.

L'alcalde de la ciutat iraquiana de Sidakan, Ihsan Chalabi, ha confirmat l'impacte de diversos projectils d'artilleria, com ha informat la cadena de televisió kurda Rudaw, que ha assenyalat que fins ara no hi ha informacions sobre morts o ferits. Les autoritats de l'Iran han afirmat que aquests atacs arriben en resposta a suposats intents de "grups" d'incitar protestes al país en el marc de les mobilitzacions per la mort d'una dona detinguda a Teheran per portar mal posat el vel.

En aquest sentit, la Guàrdia Revolucionària va subratllar dissabte que "les forces iranianes han donat una resposta decisiva a l'agressió dels darrers dies per part de grups contrarevolucionaris contra la frontera i diverses bases frontereres". L'Iran ha portat a terme diversos atacs en els últims mesos contra punts de la regió semiautònoma del Kurdistan iraquià contra suposats objectius del Mossad i de grups armats kurds, entre els quals figuren les Forces de Defensa del Kurdistan Oriental (YRK) --braç armat del Partit per una Vida Lliure per al Kurdistan (PJAK)--. L'Iran té uns set milions de kurds, cosa que representa prop d'un deu per cent de la població. La majoria viuen a la regió de Kurdistan, situada al nord-oest del país, al costat de la frontera amb l'Iraq.



Leggi di più »

divendres, 23 de setembre de 2022

PDKI: 'Aquest silenci opressiu a la societat internacional davant la difícil situació dels kurds a l'Iran s'ha de trencar'



Carta oberta (núm. 1) a la comunitat internacional

El 13 de setembre de 2022, una noia kurda de 22 anys de la ciutat de Saqez anomenada Mahsa Amini, va ser colpejada fins a mort per la policia moral iraniana a Teheran. Va ser acusada de no portar el Hijab correctament. Malauradament, les ferides que va patir durant la seva breu detenció a la seu de la Policia de Moral de Teheran la van fer morir tres dies després mentre estava en coma. La tràgica mort d'aquesta innocent noia kurda va provocar una onada de disturbis i manifestacions al Kurdistan oriental i a tot l'Iran.

En el sistema inhumà de la República Islàmica, les dones i les nenes kurdes es troben a la intersecció de les desigualtats tant ètniques com de gènere i són les més sotmeses i oprimides. Les lleis endarrerides del país, que permeten a l'estat interferir en els afers més privats d'un individu, inclosa la roba, han legalitzat els crims comesos per les forces opressores del règim contra les dones. En resposta a les demandes legítimes de la gent, el règim envia les seves forces repressives al carrer per utilitzar la força letal i rondes en viu.

El règim islàmic a l'Iran no tolera les manifestacions pacífiques. En el moment d'escriure aquesta carta (22 de setembre de 2022), almenys 20 civils han estat assassinats i centenars d'altres estan greument ferits per trets directes a diverses ciutats i pobles del Kurdistan oriental. En les nostres futures cartes es proporcionarà informació detallada sobre el nombre de morts i ferits.

Segons els informes preliminars del Kurdistan oriental, el règim iranià ha tancat Internet a moltes ciutats i ha filtrat diverses aplicacions de xarxes socials per controlar l'espai en línia i evitar que arribin notícies al món sobre les protestes i la violència utilitzada contra ciutadans desarmats.

Fem una crida a la comunitat internacional, les agències governamentals, les ONG i els activistes dels drets humans perquè alcen la veu en suport dels kurds al Kurdistan oriental. Aquest silenci opressiu a la societat internacional davant la difícil situació dels kurds a l'Iran s'ha de trencar i la comunitat internacional hauria de fer que el règim iranià sigui responsable dels seus crims contra els seus propis ciutadans. És imprescindible que la comunitat internacional s'adoni que el camí cap a un règim responsable a Teheran passa per resoldre les desigualtats ètniques i de gènere.

Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran, Oficina de Relacions Exteriors, 22 de setembre de 2022


Persones assassinades per la policia islàmica iraniana des de divendres 16 de setembre en les protestes contra el hijab.

Leggi di più »

HBDH crema una fàbrica de cosmètics turcs a Esmirna

 



En una declaració escrita, la milícia Fırat Çaplık del Halkların Birleşik Devrim Hareketi, Moviment Revolucionari Units dels Pobles (HBDH) va informar que va dur a terme una acció de sabotatge contra una fàbrica del districte de Torbalı d'Esmirna. De la declaració: "A les hores del matí del 17 de setembre, es va produir un gran incendi a la fàbrica de cosmètics al barri de Yazıbaşı a İzmir Torbalı com a conseqüència del sabotatge que vam organitzar amb una tècnica especial. El foc es va estendre a tota la fàbrica, des d'allà es va estendre a la fàbrica d'envasos d'espècies i a la zona on es trobaven els dipòsits . Hi va haver explosions successives. Els vehicles del pati de la fàbrica van quedar inutilitzables".

Leggi di più »