El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha criticat la legislació del procés de pau proposada per Turquia com a defectuosa, i ha advertit que els seus combatents no deixaran les armes a menys que el líder empresonat Abdullah Öcalan, de 77 anys, rebi la "vida i el treball lliures" necessàries per liderar el procés i se'ls garanteixi el dret a participar en política democràtica. En un comunicat emès el 9 d'agost després que el Comitè de Justícia del Parlament de Turquia aprovés l'esborrany de projecte de llei dissabte, el PKK, que va adoptar el nom de Tevgera Azadiya Kurdistanê, Moviment per la Llibertat del Kurdistan, després de la seva dissolució el maig de l'any passat, va dir que la legislació contenia "errors i defectes greus" i no abordava de manera exhaustiva la qüestió kurda.
"En no utilitzar el terme 'kurd' i referir-se a deixar les armes, demostra que la qüestió no s'ha avaluat de manera exhaustiva", va dir el comunicat. El projecte de llei, formalment titulat Projecte de llei sobre l'enfortiment de la solidaritat nacional i la cohesió social, va ser preparat conjuntament pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) del president turc Recep Tayyip Erdogan i el Partit del Moviment Nacionalista (MHP), i també va ser signat pel Partit de la Igualtat i la Democràcia Popular (DEM), prokurd, i el Partit Republicà del Poble (CHP), de l'oposició.
S'espera que la legislació sigui examinada pel parlament turc a finals d'aquest mes. Establiria un marc legal per a la següent etapa del procés de pau, incloent-hi disposicions per suspendre certes investigacions, processaments i sentències relacionades amb delictes relacionats amb el PKK si el grup es desarma i es dissol completament. La legislació proposada també proporciona un marc per al retorn i la reintegració dels membres del PKK que no han estat involucrats en actes violents, alhora que estableix un organisme governamental per supervisar el procés i els procediments per al registre d'armes i altres materials lliurats. No obstant això, el PKK va dir en el seu comunicat que la llei no podria tenir èxit sense un paper central per a Abdullah Öcalan, el líder fundador empresonat del PKK.
«Si s'ha d'aprovar una llei i aquest procés ha de continuar, només pot passar sota les condicions de la vida i l'obra lliures de Reber Apo [Abdullah Ocalan]», deia la declaració. «Les mesures relatives al nostre moviment només es poden prendre i implementar en funció de les condicions de la llibertat de vida i treball de Reber Apo». El grup també va assenyalar els comentaris del líder del MHP, Devlet Bahceli, que ha defensat repetidament que Ocalan es beneficiï del «Dret a l'Esperança», un principi legal segons el qual els presos que compleixen cadena perpètua haurien de tenir una perspectiva realista d'alliberament i revisions periòdiques de les seves condemnes. «Des del primer dia, Devlet Bahceli va prometre garantir i implementar el "Dret a l'Esperança" per a Reber Apo», deia la declaració.
Argumentava que, tot i que els funcionaris de Bahceli i de l'AKP han descrit el procés de pau com a política estatal, el projecte de legislació no defineix clarament el paper d'Ocalan. «Devlet Bahceli va emfatitzar que en el procés de pau i una societat democràtica, Reber Apo es convertiria en el "coordinador del procés de politització i pau"», va dir. «Els funcionaris estatals també van acceptar aquesta proposta de Bahceli. Tanmateix, el paper que Reber Apo jugarà en aquest procés no està definit per la llei».
El PKK va dir que l'absència de garanties per a la participació política democràtica també podria impedir que els combatents del PKK tornessin a Turquia. «Hi ha una demanda perquè les guerrilles deixin les armes i tornin», deia el comunicat. «Si van a Turquia i no poden dur a terme política democràtica sobre la base de la llibertat de pensament i organització, si són criminalitzades i detingudes en funció de les seves afiliacions i declaracions passades, no només no es produirà el "descens de les guerrilles a les planes" [desarmament], sinó que els polítics que es van veure obligats a traslladar-se a Europa tampoc podran tornar». L'advertència arriba mentre Ankara es prepara per avançar amb una legislació dissenyada per proporcionar un marc legal per al desarmament i la dissolució del PKK.
Segons la llei proposada, el procés entraria en vigor després d'una decisió del Consell de Seguretat Nacional que confirmés que el PKK i les organitzacions afiliades havien posat fi a la seva existència física i havien lliurat les seves armes i municions, tal com van verificar les institucions de seguretat. El projecte de llei permetria ajornar certs processos relacionats amb la pertinença al PKK, el lideratge, l'ajuda conscient a l'organització i la propaganda. L'assassinat intencionat comès com a part de l'activitat organitzativa quedaria exclòs de les disposicions. La legislació arriba després de mesos de desenvolupaments en la darrera iniciativa de pau de Turquia, que es va fer més prominent després de la encaixada de mans de Bahceli l'octubre de 2024 amb els legisladors del Partit DEM al parlament i les reunions posteriors entre una delegació del DEM i Öcalan.
El 27 de febrer de 2025, Öcalan va demanar al PKK que es desarmés i es dissolgués, cosa que va fer que el grup anunciés un alto el foc. L'11 de juliol de 2025, 30 combatents del PKK van cremar simbòlicament les seves armes en una cerimònia prop de Sulaimaniyya, a la regió del Kurdistan iraquià. Bahceli ha continuat donant suport públicament.
El parlament turc valida el projecte de llei per reintegrar els membres del PKK
Els legisladors turcs van aprovar el 10 d'agost un projecte de llei que permet la reintegració dels membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) que depositen les armes, cosa que marca el primer pas legislatiu per posar fi a dècades de conflicte. La llei, però, no aborda el destí del líder del PKK empresonat, Abdullah Öcalan. El projecte de llei va ser aprovat amb 468 vots a favor, 88 en contra i sis abstencions al parlament de Turquia, format per 562 membres.
La legislació, titulada "Llei sobre l'enfortiment de la solidaritat nacional i la integració social", consta de 12 articles i estableix el marc legal per als procediments posteriors al desarmament i la reintegració dels membres del PKK en el marc del procés de pau. El projecte de llei va ser preparat conjuntament pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) del president turc Recep Tayyip Erdogan i el Partit del Moviment Nacionalista (MHP), i també va ser signat pel Partit de la Igualtat i la Democràcia Popular (Partit DEM), prokurd, juntament amb legisladors del Partit Republicà del Poble (CHP), que forma part de l'oposició. La mesura arriba 18 mesos després que el líder del PKK, Öcalan, el febrer de 2025 demanés al grup que deixés les armes i es dissolgués com a preludi d'una solució política al conflicte de dècades amb l'estat turc, un conflicte que s'ha cobrat gairebé 40.000 vides, majoritàriament kurds.
El maig de 2025, el grup va declarar la seva dissolució i la fi de la seva campanya armada, canviant temporalment de nom a Moviment per la Llibertat del Kurdistan i, més tard, a l'octubre, va anunciar la retirada de tots els seus combatents de Turquia com a part del seu impuls per la pau amb Ankara. Tot i que el projecte de llei de dilluns ofereix una amnistia parcial als combatents del PKK, els legisladors no van abordar el destí del líder del grup, Öcalan, que compleix cadena perpètua en règim d'aïllament a l'illa d'Imrali des del 1999.
