dimarts, 17 de març del 2026

El congrés feminista kurd aprova que els drets de les dones siguin garantits a la nova constitució siriana


El moviment feminista kurd Kongra Star* ha organitzat una conferència amb l'eslògan «Lluitem junts per garantir els drets de les dones a la Constitució siriana» a Qamishlo, Cizîrê. Després de l'obertura, la conferència va continuar amb discursos, i després es va anunciar la declaració final.

La conferència de dones a Qamishlo, Rojava, Kurdistan de Síria, ha afirmat que els drets de les dones han d'estar garantits per la constitució i que no s'acceptarà un contracte social sense dones. Parlant a la conferència, la comandant de les Yekîneyen Parastina Jinê (YPJ, Unitats de Defensa de les Dones), Sarya Afrîn, va afirmar que la revolució va començar sota el lideratge de dones i va afirmar que van assumir la tasca de defensar els guanys de les dones. Afirmant que dones de tots els pobles formen part de les files de les YPJ, Sarya Afrîn va recordar que milers de dones combatents van perdre la vida en la lluita contra l'Estat Islàmic. Sarya Afrîn va dir: «La nostra lluita amb la filosofia de jin, jiyan, azadi (dona, vida, llibertat) continuarà. Ara hem de defensar aquests guanys de les dones.» Afirmant que les discussions sobre la integració han continuat recentment a Síria, Sarya Afrîn va dir que les SDF estan implicades en aquest procés i que també hi estan com a part de les SDF. Tanmateix, Sarya Afrîn va destacar que HTS (Organització d'Alliberament del Llevant, nom adoptat per Al Qaeda a Síria) no va abordar el procés de manera positiva i va afirmar que es volia que les dones fossin incloses individualment al sistema i liquidades. Afirmant que les dones haurien de ser pioneres no només en l'àmbit militar sinó també en els àmbits social i polític, Sarya Afrîn va dir: «Síria no es pot fer sense dones. Hem de confiar en nosaltres mateixes en tots els àmbits militars, socials i polítics i donar exemple a tota Síria.»

Reaccionant al fet que l'existència d'institucions femenines i de les YPJ es va convertir en tema de debat, Foza Yûsif del Partit de la Unió Democràtica (Partiya Yekîtiya Demokrat, PYD) va dir que les dones no renunciaran al seu dret a l'autodefensa. Criticant l'enfocament d'HTS envers les dones dient "heu complert el vostre deure, aneu a casa", Foza Yusif va recordar que l'amenaça de l'Estat Islàmic continua a la regió. Foza Yûsif va dir: «Les dones no són indefenses. El món està en flames; Per què hauríem de renunciar a l'autodefensa les dones? Cap ésser viu és indefens. Hem de prendre precaucions, no podem convertir-nos en ovelles sacrificials."

* Congrés Ishtar, creat el 2005 en base al feminisme i la tesi ideològica de la jineologia (ciència de les dones) kurda a Síria.

Leggi di più »

Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan de Turquia: "L'statu quo és insostenible"

En un període en què l'equilibri de poder a l'Orient Mitjà s'està remodelant i els desenvolupaments regionals s'estan accelerant, els partits polítics i les organitzacions kurdes es van reunir a Amed (en turc Diyarbakır) el 14 de març de 2026 per celebrar la "Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan". Es va fer pública una declaració final completa que contenia missatges importants sobre la unitat nacional kurda i les perspectives de solució. Abans de l'anunci de la declaració de la conferència, Mustafa Özçelik, president general de la Unió Patriòtica del Kurdistan (PWK abans denominat PAK, Partit per la Llibertat del Kurdistan), va fer comentaris cridant l'atenció sobre la sensibilitat del període actual. Emfatitzant que en aquesta conjuntura històrica on l'equilibri de poder a l'Orient Mitjà està canviant i les fronteres es redefineixen, és vital que els kurds actuïn amb unitat nacional, Özçelik va afirmar que la nació kurda només pot aconseguir guanys i superar riscos unint-se en aquesta conjuntura crítica.

La Declaració transmet el missatge: "L'statu quo és insostenible"

La declaració final, signada per PÊLKURD, la Plataforma Juvenil Independent (Platforma Ciwanên Serbixwe / Bağımsız Gençlik Platformu), el Partit Socialista del Kurdistan (PSK), la Unió Patriòtica del Kurdistan (PWK) i figures kurdes independents, va destacar els següents punts:
(veure Annex)

Procés històric i polítiques d'assimilació

La introducció de la declaració recorda que la lluita de la nació kurda per la llibertat i la independència, que abasta gairebé dos segles, ha estat reprimida mitjançant massacres, migracions forçades i polítiques d'assimilació. Tanmateix, emfatitzava que, malgrat totes les polítiques de rebuig, negació i destrucció, la voluntat de la nació kurda de governar-se al seu propi país no es podia trencar. Afirmava que els esdeveniments internacionals i regionals demostren clarament que l'statu quo, que ignora els drets de la nació kurda, ja no és sostenible.

La declaració criticava el procés que l'Estat turc va declarar haver iniciat. Assenyalava que aquest procés no ha aconseguit garantir constitucionalment l'estatus polític, el dret a l'autogovern i les llibertats nacionaldemocràtiques de la nació kurda; Al contrari, es va afirmar que es tractava d'una "estratègia de retard i ajornament" estesa al llarg del temps. A més, es va emfatitzar que limitar la solució a conceptes com ara "república democràtica", "nació democràtica" i "integració democràtica" no s'alinea amb les demandes nacionals i els drets d'estatus polític del poble kurd.

La declaració incloïa el següent:

"Davant d'aquesta situació, com passa amb la solució de problemes similars al món, és el dret més natural i legítim del poble kurd governar-se amb un estatus polític idèntic i igual. En aquest sentit, que el poble kurd aconsegueixi els seus drets i llibertats amb un govern nacional-democràtic al seu propi país és una tasca històrica inajornable per als components i les dinàmiques socials kurdes i del Kurdistan.

En aquest context, com a partits polítics, grups i individus que defensen el dret del poble kurd a determinar el seu propi futur i governar-se, ens vam reunir a Amed / Diyarbakır el 14 de març de 2026 per celebrar la Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan del Nord".

Les decisions adoptades per unanimitat pels participants com a resultat de les discussions celebrades a la Conferència s'enumeren a la declaració de la manera següent:

1*Forta voluntat d'unitat i institucionalització: Els participants van expressar una forta voluntat d'aconseguir la unitat nacional kurda; es va decidir que aquesta voluntat s'hauria de transformar en un mecanisme de representació nacional inclusiu i institucional.

2*Comitè d'Iniciativa autoritzat: El Comitè d'Iniciativa, establert per implementar les decisions preses, va ser autoritzat per unanimitat per ampliar el seu abast, dur a terme treball de camp i institucionalitzar la unitat nacional.

3*Diàleg ampli: L'objectiu era desenvolupar el diàleg amb partits polítics, grups, institucions i individus fora dels components de la conferència però adoptant enfocaments similars, i crear una plataforma de representació nacional àmplia.

*Fonament legítim i civil: La demanda de la nació kurda d'autogovern es va expressar clarament; es va emfatitzar que la lluita nacional-democràtica s'ha de dur a terme completament sobre una base política, civil i legítima.

4*Programa d'acció: Es va decidir preparar un programa d'acció eficaç, complet i implementable que porti la recerca dels drets als nivells nacional i internacional.

5* Solidaritat entre partits: Es va reiterar que mantenir totes les formes de solidaritat, cooperació i diàleg amb la lluita nacional en altres parts del Kurdistan és una responsabilitat històrica. La declaració final de la Conferència de la Iniciativa d'Unitat Nacional del Kurdistan del Nord va concloure amb una crida a tots els segments polítics i socials: "Convidem el públic i el poble del Kurdistan a assumir aquesta responsabilitat històrica; convidem tots els segments polítics i socials a contribuir a aquest procés per a la creació d'una institució conjunta de representació nacional."

Annex:

Pêlkurd: grup independent nacionalista al voltant de la web del mateix nom creada el 2012

Platforma Ciwanên Serbixwe: grup juvenil nacionalista kurd establert el 2024

Partit Socialista del Kurdistan (PSK), autonomista fundat el 1974 amb orientació social-demòcrata.
Des de 2028 aliat al PAK (actual PWK).

Partîya Welatparêzên Kurdistanê / Partit Patriòtic del Kurdistan (PWK): creat el 2023 i hereu del PAK (Partit de la Llibertat del Kurdistan, fundat el 2012). Nacionalista de centre.
Tant el PSK com el PWK van donar suport al principal partit pro kurd de Turquia, el DEM Parti, el 2023, en el marc de l'Aliança de Democràcia i Llibertat Kurdes (TADK) obtenint 5 milions de vots.

Leggi di più »

dilluns, 16 de març del 2026

El govern kurd de l'Iraq atura les exportacions de petroli i acusa el govern iraquià de permetre els atacs dels pro iranians

Les autoritats kurdes iraquianes van dir diumenge que el govern estatal iraquià de Bagdad no havia abordat els reptes de seguretat i econòmics als quals s'enfronta el seu sector petrolier, rebutjant l'acusació que es negaven a permetre les exportacions de cru a través d'un oleoducte regional. La declaració es va produir després que el Ministeri de Petroli de l'Iraq digués que el Govern Regional del Kurdistan s'havia negat a permetre-li utilitzar un oleoducte com a ruta alternativa per als fluxos de cru interromputs pel conflicte de l'Iran, acusant les autoritats d'establir condicions arbitràries. 

Els comentaris del Ministeri de Petroli "distorsionen els fets" i ignoren els problemes que afecten la regió, inclosos els repetits atacs a la infraestructura petroliera i gasística que han obligat a la producció a desconnectar, va dir el Ministeri de Recursos Naturals del Kurdistan en un comunicat. "Les milícies il·legals han convertit tots els camps de petroli, gas i energia de la regió del Kurdistan en objectiu dels seus atacs", va dir el ministeri, afegint que Bagdad no havia pres cap mesura efectiva per aturar els atacs dels elements pro iranians. El ministeri també va acusar Bagdad d'imposar el que va anomenar un "embargament sufocant" en restringir l'accés als dòlars per als comerciants de la regió del Kurdistan sota la implementació d'un nou sistema de duanes electrònic.


Un alt funcionari del govern kurd va dir a Reuters que les autoritats estarien contentes que el govern iraquià utilitzés l'oleoducte, però va dir que Bagdad primer havia d'aixecar el que va anomenar un "embargament de dòlars" a la regió. "Volem un acord. Volem ajudar l'Iraq i portar alleujament als mercats, però aquest embargament ha d'acabar primer".

El ministeri de petroli de l'Iraq va dir que el Ministeri de Recursos Naturals del KRG (Govern Regional Kurd, autònom) havia "establit una sèrie de condicions no relacionades amb la qüestió de les exportacions de cru". La producció de petroli dels principals camps petrolífers del sud de l'Iraq, on es produeix i exporta la major part del seu cru, ha caigut un 70% a només 1,3 milions de barrils per dia, ja que el conflicte de l'Iran va tancar efectivament el vital Estret d'Ormuz.

Leggi di più »

El raper Hossein Afrasiab arrestat violentament per les autoritats islàmiques iranianes



Les autoritats islàmiques iranianes van arrestar violentament Hossein Afrasiab, resident de Shahin Shahr, a la província d'Isfahan, i el van traslladar a un lloc no revelat. La informació rebuda per l'Organització Hengaw pels Drets Humans mostra que Afrasiab va ser arrestat per agents del Departament d'Intel·ligència a l'entrada de la ciutat el dissabte 14 de març de 2026.

Fonts informades afirmen que agents d'intel·ligència de paisà van assaltar el vehicle personal d'Afrasiab sense presentar una ordre judicial, el van detenir per la força i el van colpejar greument dins del cotxe durant la detenció. Es desconeixen els motius de la detenció d'Afrasiab i els càrrecs contra ell. El músic ha col·laborat amb Toomaj Salehi, un dels rapers més coneguts d'Iran i que ja va estar a presó el 2024 essent condemnat a mort (la sentència va ser commutada), en la peça 'Anar' en suport als obrers d'Asaluyeh.

Leggi di più »

dissabte, 14 de març del 2026

Una diputada federal alemanya de Die Linke assumeix la defensa internacional de Zeyneb Celaliyan, presa kurda a perpètua a Iran


Una membre del parlament federal alemany ha acceptat el patrocini polític de la presa política kurda Zeynab Jalalian (Zeyneb Celaliyan), que està entrant al seu vintè any de presó a l'Iran. Cansu Özdemir, representant del partit de l'Esquerra (Die Linke) al Bundestag, ha anunciat a les seves xarxes socials que s'ha fet càrrec del cas de Jalalian, comprometent-se a continuar donant a conèixer el cas internacionalment.

Jalalian, nascuda el 1982 al poble de Dim Qeshlaq a Maku, província de l'Azerbaidjan Occidental, va ser arrestada a Kermanshah el març de 2008 per les forces del Ministeri d'Intel·ligència. Inicialment va ser condemnada a mort pel Tribunal Revolucionari Islàmic, però posteriorment la pena va ser commutada per cadena perpètua. Durant la seva estada a la presó, a Jalalian se li ha denegat el dret a un permís temporal. Tot i patir diverses malalties, també se li ha denegat l'atenció mèdica adequada i ha estat traslladada il·legalment a diferents presons de tot el país en diverses ocasions. Actualment es troba a la presó de Yazd.

Jalalian és considerada la presa política que porta més temps detinguda a l'Iran i l'única dona que actualment compleix cadena perpètua per càrrecs polítics. En un comunicat publicat a les xarxes socials, Özdemir va emfatitzar que el cas de Jalalian no s'ha d'oblidar a nivell internacional.

"Durant anys, les organitzacions de drets humans han denunciat maltractaments greus i la manca d'accés a l'atenció mèdica de Zeynab Jalalian. El seu cas és un clar exemple de la repressió dels opositors polítics i les minories ètniques a l'Iran, en particular els activistes kurds", va escriure. Referint-se a un programa parlamentari a través del qual els legisladors donen suport als presos polítics, la diputada alemanya va dir: "Com a membres del Bundestag, treballem per donar suport als defensors dels drets humans i als presos polítics en risc a tot el món. Com a patrocinadora i partidaria política de Zeynab Jalalian, treballaré per garantir que el seu cas continuï sent plantejat internacionalment. Els presos polítics no s'han d'oblidar. Els drets humans no són negociables".

Zeyneb Celaliyan fou capturada el juliol de 2007, immediatament fou jutjada. Els judici va durar pocs minuts i la jove fou sentenciada a mort per formar part del Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK). En concret la sentència fou "lluitar contra Déu". Degut als maltractaments rebuts pels seus captors ha hagut de fer diverses vagues de fam de protesta. Com ja informàvem el 2014 té greus problemes de visió pels maltractaments.


Leggi di più »

divendres, 13 de març del 2026

Iran mata 2 exiliats kurds més a Iraq, ara de l'Organització de Lluita del Kurdistan iranià

 El partit de l'oposició kurda Sazmani Xebat (Khabat) ha anunciat que dos peshmerga, Iqbal Salehi de la ciutat de Saqez i Fakhraddin Moradi de la ciutat de Sanandaj, van morir en un atac iranià amb drons a Bashiq (kurdistan de l'Iraq). Quatre peixmerga més també van resultar ferits en l'atac. "Els governants despòtics han d'entendre que la voluntat forta i decidida dels peixmergues del Kurdistan no serà trencada per atacs terroristes i no s'inclinaran". L'Organització de Lluita del Kurdistan iranià (Khabat o Sazmani Xebat) liderada per Baba Sheikh Hosseini és aliat als Mujahideens del Poble o MEK (creats el 1965 amb un programa islamista i marxista), el 2005 va trencar amb l'islamisme i el marxisme per declarar-se nacional-patròtic. 


Leggi di più »

El dirigent kurd de les YPG/SDF Sipan Hemo, nomenat viceministre de defensa de Síria

Sipan Hemo, membre del Consell de Comandament General de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) , va ser nomenat viceministre de Defensa sirià responsable de la Regió Oriental. El nomenament es va produir en el marc de l'acord assolit el 29 de gener entre l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria i el govern de transició de Damasc. Sipan Hemo, és un veterà militant kurd dirigent de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG)

L'acord signat el 29 de gener entre l'Administració Autònoma i l'administració de Damasc va establir la integració gradual de les estructures militars i administratives entre les SDF i el govern sirià. L'article 3 de l'acord estipula que el Ministeri de Defensa sirià establirà una divisió militar per a la província de Heseke i que les forces de les SDF s'integrin en aquesta estructura en forma de tres brigades. L'article 6 estableix que "el viceministre de Defensa serà nomenat a proposta de les SDF". Un dels passos adoptats en virtut de l'acord del 29 de gener va ser el nomenament a la governació de Heseke. El 13 de febrer, Nureddin Isa Ahmed també militant kurd de les YPG va ser nomenat governador de Heseke per un decret emès pel president interí Ahmed al-Sharaa.


Leggi di più »

Zilan Vejîn, guerrillera kurda en combat contra Iran: L'autodefensa és la nostra organització

Zilan Vejîn, membre de KJAR*, parla sobre les dones i el moviment de dones: Les muntanyes tenen un llenguatge. Les muntanyes tenen passió. Les muntanyes tenen resistència. Les muntanyes tenen fe. Al mateix temps, hi ha un foc de llibertat en aquestes muntanyes. A la llum d'aquest foc, la veu de la muntanya, la resistència de la muntanya i la lluita de la muntanya es fan més fortes organitzant-se amb el toc de les dones... perquè les dones són una veritable voluntat. Durant anys, durant segles, la lluita contra la mentalitat de l'estat-nació i el sistema masculí, que s'han centrat en negar la llengua, la identitat i l'existència del poble kurd, ha augmentat sota el lideratge del líder popular kurd Abdullah Öcalan, que va declarar: "La societat no es pot alliberar si les dones no s'alliberen", i amb la lluita per l'alliberament de les dones, que va adoptar el lema "Jin Jiyan Azadi".

La història es reescriu amb passos audaços i les accions de líders valentes. Però això per si sol no és suficient. El coratge avança pas a pas en tots els camps, a tot arreu, creix, es comparteix i s'aprofundeix, i tothom deixa una empremta en el curs de la història. El líder popular kurd Abdullah Öcalan situa les dones al capdavant de tots els mètodes i discursos de lluita. Assenyala el renaixement de les dones, declarant: "Qui no sap com apropar-se a les dones no pot ser socialista". Exalta la lluita per l'alliberament de les dones declarant: "La masculinitat masculina ha de ser destruïda" contra la mentalitat i el sistema estatal masculí.

Què significa el moviment d'alliberament de les dones per a una guerrilla femenina? Com ​​s'estan organitzant les dones a les quatre parts del Kurdistan, l'Orient Mitjà i les muntanyes? Quin tipus de treball s'està fent? Quines són les seves relacions? Quines són les mancances, quins són els seus objectius? Hem parlat amb Zilan Vejin, membre de la Comunitat de Dones Lliures Kurdes (KJAR) a Rojhilat, sobre les dones i el moviment de dones.

Tot i que el líder popular kurd Öcalan diu: "Vaig intentar crear una mentalitat kurda", també analitza: "Hi ha un problema de les dones més que el problema kurd". Emfatitza la necessitat d'un canvi de mentalitat. En només cinc metres quadrats, presenta una ideologia i una filosofia en constant evolució destinades a canviar el món. Quin tipus de mentalitat hi ha?

Com a kurdes, com a dones kurdes, la nostra major oportunitat és tenir el líder Apo. El líder il·lumina no només nosaltres sinó també el món. Això és realment un renaixement... Ha estat un renaixement de les dones, un renaixement de l'Orient Mitjà, un renaixement democràtic del poble, un renaixement democràtic de la societat. Finalment, el manifest que va presentar per construir una societat democràtica va ser realment captivador. En primer lloc, el canvi no ha d'anar aïllat, sinó acompanyat de transformació. I ho hem d'aconseguir a través de la mentalitat. Perquè la mentalitat masculina encara existeix, i el canvi és absolutament necessari.

No està morta la masculinitat encara?

No ho està! Els líders ens van ensenyar això: "Us organitzareu autènticament i després arribareu a aquest nivell". Per exemple, ara al manifest, plantegen la qüestió de "Què és l'esfera política? Què és l'esfera econòmica?" Això no vol dir que ja no sigui necessari un sistema autèntic. Els líders van dir: "Haurieu de tenir sales de concentració privades, comunes". El canvi i la transformació vindran amb el nostre sistema autèntic, una mentalitat femenina, una mentalitat democràtica. Per exemple, a Rojhilat, amb totes les dones de Rojhilat, amb totes les dones de l'Iran, ens organitzarem encara més autènticament. Així és com ho veiem, i així és com ens hem d'organitzar.

Un canvi de mentalitat també hauria de ser un canvi i un desenvolupament conscients en tots els camps? És, davant del col·lapse moral, polític, social i econòmic, la violència contra les dones i totes les formes de corrupció i inconsciència masculina que ens han portat avui, dient: "Insistir en el socialisme és insistir en la humanitat", una renovació holística? És això també una tasca pública?

Per descomptat, són deures... Ara estem a la prova! Amb el manifest, nosaltres, com a dones de Rojhilat, ens asseiem i discutim per aprofundir en la nostra autoconsciència i autosuperació filosòfica, històrica i mitològica. Perquè el Líder està reavaluant i reinterpretant els esdeveniments històrics.


Es podria dir que està trencant motlles?

Sí. Està trencant motlles. Per exemple, sempre he dit que sóc zoroastriana. Venim de la secta sunnita, però sempre m'he sentit així. Sempre he dit que venim de la fe zoroastriana. Així és com em vaig convèncer. Perquè hi va haver un èxode zoroastrià d'Urmia. El Líder també ha trencat aquest motlle. Ara, estem estudiant història i tornant encara més enrere, abans del període neolític, fa 30.000 anys. Per tant, hem de ser més conscients. Per exemple, el socialisme és una forma de consciència.

Quin tipus de consciència?

És ser modest, estar disposat, compartir, ser comunitari, estar al mateix nivell, crear un sistema democràtic. Quan una persona és conscient, és molt modesta i està a gust. Per exemple, veieu el Líder. No està a gust amb tothom, ja sigui amb l'estat o amb els seus camarades? Aquesta consciència ha trencat fronteres, ha trencat fronteres. Pensa molt lliurement. Conèixer la història, conèixer el passat, és un La puntada t'ensenya com viure avui. El Líder va dir: "El passat és el present, el present és el passat. La història és el present. Aquells que no poden entendre la seva història no poden resoldre ni donar sentit al present". El Líder va fer aquesta anàlisi fa anys. "La societat, no l'individu, la història, no el moment", va dir. "Si la societat s'allibera, l'individu s'allibera". Amb aquesta consciència, nosaltres, les dones de Rojhilat, ara estem sent posades a prova i debatent. Organitzar comunes democràtiques és difícil en aquestes circumstàncies, contra aquest règim. Però el Líder ens va treure d'aquesta dificultat i ens va portar a aquest punt avui.

Abdullah Öcalan situa clarament les dones al capdavant de totes les lluites i discursos. Emfatitza el renaixement de les dones. "Qui no sap com apropar-se a una dona no pot ser socialista", diu, i amb les paraules: "He dedicat la meva existència a la llibertat de les dones", expressa la importància de la llibertat de les dones. Com fa sentir a les dones la perspectiva sobre el renaixement de les dones, tan clarament expressada en totes aquestes i altres paraules?

Estem debatent; com he dit, tenim un deure. Els deures són realment importants. Ho fem de tot cor. Ho fem perquè ho necessitem. Ho hem de fer en resposta als immensos esforços del lideratge. Estem participant en debats filosòfics sobre com augmentar la nostra consciència i millorar-nos. El més important és que estem discutint la nostra organització. Tenim una filosofia en un sentit ideològic. Com a dones kurdes, s'ha desenvolupat una gran consciència i ara ens hem d'organitzar a tot arreu. Perquè la nostra lluita per la llibertat de les dones kurdes també és una lluita per la llibertat de les dones àrabs, perses, turques i de totes les dones de l'Orient Mitjà. Perquè si s'aconsegueix la llibertat de les dones, tots els problemes es resoldran. El nivell de consciència i filosofia portat a aquest nivell pel lideratge, juntament amb ser socialista i democràtic, són els valors més grans. Reflectir aquests valors a la vida és possible a través de la unitat de les dones. Com a dones de Rojhilat, ens reunim amb dones de Rojava, dones del Nord i dones del Sud en molts llocs, i les discutim. Fem tallers juntes. Aquests esforços constitueixen importants esforços acadèmics. Estem immersos en debats sobre la planificació, el desenvolupament i la implementació de molts projectes. Com a Rojhilat, no estem sols. El TJA ha dut a terme una extensa tasca i accions contra les execucions. Però necessitem desenvolupar i organitzar més la nostra organització ideològica.

Les dones kurdes són citades en conferències sobre organització de dones que se celebren a nivell mundial i a Europa. Quines diferències i punts en comú hi ha entre el Nord i el Sud? On veieu alguna deficiència?

Pel que hem observat, el treball de les dones al Nord és molt impressionant i molt desenvolupat. Les oportunitats, els terrenys i les condicions ofereixen oportunitats per expandir la lluita i l'organització. També és un camp de lideratge. La pressió no és tan forta com la del règim iranià, però la mentalitat continua sent la mateixa. Cada desenvolupament al Nord impacta Rojhilat i Rojava. Però aquestes oportunitats i terrenys no s'estan utilitzant gaire.

Com passa això? És només una cosa puntual?

És una mica més estret, tancat, i aquesta influència no s'està utilitzant prou. Ser conscient és una altra cosa. Un pot ser conscient de si mateix, i això també requereix consciència filosòfica. Tot i ser conscient, tant individualment com com a part d'un mateix, la capacitat d'expandir-se, expandir-se, compartir i connectar amb les dones de l'Orient Mitjà i el Kurdistan encara manca al Nord. Hi ha una manca de connexió amb les dones de l'Orient Mitjà i el Kurdistan. Reunir-se amb dones iranianes d'altres llocs d'Europa, discutir i reunir-se. Però això no està passant realment. Sens dubte, la TJA existeix, i també ho són les seves deficiències.

És la qüestió de les dones una qüestió més fonamental que la qüestió kurda? Quina importància té unir-se amb diferents segments de la societat i crear una base que els enforteixi?

Hi ha una major necessitat de la lluita de les dones a tot arreu. Ara s'està desenvolupant un procés. Si es resol la qüestió kurda i es desenvolupen lleis, quin tipus de lluita afrontaran les kurdes iranianes a Turquia? Quin mètode de lluita seguiran i lliuraran les dones kurdes iranianes? Estem discutint aquests temes. La lluita de les dones kurdes serà més aviat maratoniana. Tenim tasques per davant. Hi ha dones que ens observen, que ens esperen. La lluita kurda ha creat esperança per a moltes dones. És el nostre deure transformar aquesta esperança en organització. Hem viscut durant anys amb aquesta esperança, aquests objectius i aquesta consciència a tot arreu, fins i tot a les muntanyes. Els reptes són molts. Com sobreviuríem sense la nostra autodefensa a les muntanyes? La nostra autodefensa és la nostra organització, el nostre nivell de consciència. Hem de desenvolupar-los.

Com hem de conscienciar contra els sistemes masculins i la violència estatal?

L'estat és l'estat. Sí, la integració democràtica es desenvoluparà, però fins i tot mentre ho fa, nosaltres, com a dones, hem d'enfortir la nostra autodefensa. Com ens defensarem? Hem de conscienciar contra la mentalitat masculina, la violència masculina i l'opressió. En un lloc com l'Iran, la nostra major força és l'autodefensa. La nostra organització d'autodefensa és la consciència i l'educació. I és confiar en nosaltres mateixos i els uns en els altres, unir-nos. La vida dins de l'actual sistema d'estat-nació i la modernitat capitalista sempre ha portat violència i opressió, mort i assassinat a les dones. Per tant, sempre necessitem una autodefensa forta, que és consciència, democratització i vida comunitària. És desenvolupar la comuna. S'està prenent forma. Ho discutirem durant una hora. El líder va dir: "Creeu una comuna. Per resoldre un problema, escolteu-vos els uns als altres en aquestes comunes". Hem viscut així a les muntanyes durant anys i continuarem fent-ho. Encara necessitem les muntanyes i necessitem les muntanyes. Ens hem acostumat els uns als altres i continuarem fent-ho...

Ara, s'està desenvolupant una fase nova i diferent. Farem un pas cap a la democratització creant les nostres pròpies comunes a les muntanyes? Baixaràs mai de les muntanyes?

Totes les nostres eleccions estan lligades al nostre objectiu. Depenen d'assolir aquest objectiu. La nostra lluita és per la llibertat de les dones, per la resolució de la qüestió kurda, per la participació en tots els sistemes democràtics. Per la participació política. Per descomptat, aquests llocs són els nostres llocs espirituals. Les nostres muntanyes són la nostra mateixa existència. La història kurda va trobar el seu camí a les muntanyes. I també ho són les dones kurdes. Amb la lluita del líder Apo, les muntanyes ara existeixen sota el lideratge de dones kurdes. Ens costa dir-ho. Em vaig reconèixer aquí, em vaig crear, vaig augmentar la meva consciència i em vaig desenvolupar. He arribat fins avui amb aquestes muntanyes. No he anat a cap ciutat durant anys ni he fet cap treball. Hi ha milers de dones com jo en aquestes muntanyes. Estem compromeses amb un propòsit en tot. Perquè el nostre propòsit és gran, hem establert el nostre propòsit en aquesta vida. No tenim objectius individuals, ni opcions individuals. Hem emprès aquest camí intel·lectualment, espiritualment i físicament. Continuarem allà on anem. Passi el que passi, passi on passi, hi serem.

Quin és el problema de Zilan Vejin?

No ens hem inclinat davant d'aquest règim. Viurem amb lliure albir, lliure pensament i esperit lliure. Fins i tot si anem a la forca, hi anirem amb aquesta mateixa determinació i devoció. Anem amb lleialtat al Líder. Estem lluitant contra el règim iranià. El càstig més dur és l'execució. Ho hem pres tot i ho prendrem tot. La nostra veritable preocupació és la llibertat. Viure en un entorn i sistema democràtics. Lluitarem fins al final pel moment en què trobarem i aconseguirem temps millors i més lliures.

* Komelgeha Jinên Azad a Rojhelatê Kurdistanê (KJAR, Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental) 

Leggi di più »

dimecres, 11 de març del 2026

Iran assassina un altre exiliat kurd a Iraq

 


Un membre de Komala mor en un atac amb drons iranian contra una base del partit a la regió del Kurdistan. El Partit Komala del Kurdistan iranià, liderat per Abdullah Mohtadi, va anunciar que dimecres 11 de març de 2026 a primera hora un dels seus campaments a la regió del Kurdistan va ser objectiu de diversos drons suïcides iranians.

Com a resultat de l'atac, va morir Omid Veysi, conegut com a Omid Ravansar, un membre del Komala Peshmerga. Un altre membre del grup va resultar ferit, però s'ha informat que el seu estat és estable.

Aquesta és la tercera mort entre els partits de l'oposició kurda iraniana en la recent onada d'atacs iranians contra les seves bases a la regió del Kurdistan. Fins ara, dos membres de Komala i un membre del Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK) han mort en aquests atacs.

Leggi di più »

dimarts, 10 de març del 2026

El pla de 10 punts del Consell de Resistència de l'Iran

1. Rebuig del velayat-e faqih (govern clerical absolut). Afirmació de la sobirania popular en una república fundada en el sufragi universal i el pluralisme;

2. Llibertat d'expressió, llibertat de partits polítics, llibertat de reunió, llibertat de premsa i d'Internet; Dissolució del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC), la terrorista Força Qods, els grups de paisà, l'impopular Bassij, el Ministeri d'Intel·ligència, el Consell de la Revolució Cultural i totes les patrulles i institucions supressores a les ciutats, pobles, escoles, universitats, oficines i fàbriques;

3. Compromís amb les llibertats i els drets individuals i socials d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans. Dissolució de totes les agències encarregades de la censura i la inquisició. Recerca de justícia per als presos polítics massacrats, prohibició de la tortura i abolició de la pena de mort;

4. Separació de religió i estat, i llibertat de religions i confessions;

5. Igualtat completa de gènere en els àmbits dels drets polítics, socials, culturals i econòmics i participació igualitària de les dones en el lideratge polític. Abolició de qualsevol forma de discriminació; el dret a triar lliurement la pròpia roba; el dret a casar-se i divorciar-se lliurement; i a obtenir educació i feina. Prohibició de totes les formes d'explotació contra les dones sota qualsevol pretext;

6. Un sistema judicial i legal independent d'acord amb els estàndards internacionals basats en la presumpció d'innocència, el dret a un advocat defensor, el dret d'apel·lació i el dret a ser jutjat en un tribunal públic. Plena independència dels jutges. Abolició de la llei xaria dels mul·làs i dissolució dels Tribunals Revolucionaris Islàmics;

7. Autonomia i eliminació de les dobles injustícies contra les nacionalitats i ètnies iranianes d'acord amb el pla del CNRI per a l'autonomia del Kurdistan iranià;

8. Justícia i igualtat d'oportunitats en els àmbits de l'ocupació i l'emprenedoria per a tot el poble de l'Iran en una economia de lliure mercat. Restauració dels drets dels treballadors de coll blau, agricultors, infermeres, treballadors de coll blanc, professors i jubilats;

9. Protecció i rehabilitació del medi ambient, que ha estat massacrat sota el govern dels mul·làs; i

10. Un Iran no nuclear que també estigui desproveït d'armes de destrucció massiva. Pau, convivència i cooperació internacional i regional.

Aclariments del KurdisCat
1: El Consell Nacional de la Resistència de l'Iran (NCRI), una coalició compromesa amb una república democràtica, laica i no nuclear a l'Iran. La meitat dels membres del NCRI són dones. Com a Parlament a l'exili, la tasca principal del Consell és celebrar eleccions lliures i justes per a una Assemblea Legislativa i Nacional Constituent a l'Iran com a màxim sis mesos després de l'enderrocament de la teocràcia governant.

Aclariment 2: Les formacions nacionals kurdes, hores d'ara, no mantenen cap aliança amb el NCRI i han format la seva pròpia plataforma separada Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià. Malgrat això, mentre s'han mostrat clarament en contra de la proposta del Xà (qui prèviament ha acusat les formacions kurdes de "separatistes") i el seu Consell nacional Iranià.

Leggi di più »