dissabte, 28 de març del 2026

Congrés de la Llibertat de l'Iran: Els partits kurds de Rojhilat (Kurdistan d'Iran) es reuneixen a Londres


El PJAK va ser eliminat de la llista a l'últim moment. El PJAK és un dels partits kurds implicats en una lluita armada contra el règim iranià, va anunciar que havia rebut una invitació oficial del Congrés de la Llibertat Iranià, però més tard els seus representants van ser retirats de la llista d'invitats. En una declaració escrita feta pel Comitè d'Afers Exteriors del PJAK, es va afirmar que el procés del congrés no es va dur a terme de manera transparent i democràtica. La declaració del comitè titulada «Quina mà secreta va desviar el Congrés de la Llibertat Iranià?» incloïa la següent informació: "Com ha informat els mitjans en els darrers dies, està prevista una reunió anomenada 'Congrés de la Llibertat de l'Iran' que se celebrarà a Londres els dies 28 i 29 de març. En l'atmosfera política extremadament sensible marcada pels esdeveniments a l'Iran, com a PJAK, hem intentat establir diàleg i interacció amb tots els cercles polítics que reclamen democràcia i llibertat. En aquest context, ens hem reunit amb els organitzadors del congrés en les últimes setmanes i hem mantingut reunions constructives. En aquestes reunions, compartíem la perspectiva política, el programa i els projectes del PJAK; Aquestes opinions també van ser ben rebudes per l'altra part. Després, els organitzadors del congrés van convidar oficialment el nostre partit, així com altres partits i organitzacions polítiques kurdes i iranianes. Sobre la base d'aquest diàleg positiu i amb la idea que el congrés pretén crear una àmplia unitat político-social, vam acceptar aquesta invitació amb un sentit de responsabilitat.

"Ens van treure de la llista"

Tanmateix, al principi, sense la nostra opinió i sense cap coordinació, vam saber que s'havia establert una estructura anomenada 'Consell de Coordinació del Congrés de la Llibertat de l'Iran' al lloc web oficial del congrés. Des del principi, érem escèptics respecte a aquest mètode basat en nomenaments, no transparent i antidemocràtic, i vam expressar les nostres preocupacions. En la resposta que ens van donar, se'ns va dir que aquest consell no té cap poder de presa de decisions ni executiu; Tanmateix, els esdeveniments posteriors van demostrar que això no reflectia la veritat. Tot i que el comitè executiu del congrés va enviar una invitació oficial al nostre partit, més tard vam saber que els noms dels nostres representants havien estat eliminats de la llista d'invitats. Aquesta és una actitud irresponsable que contradiu clarament els principis de transparència, unitat i democràcia.“

El comunicat afirmava que dos partits kurds van tenir un paper en la retirada del PJAK de la llista, i incloïa les següents declaracions:

"Segons la informació que hem obtingut, es va celebrar una votació tutelar i autoritària dins del consell i es va impedir el dret de PJAK a participar en aquest procés. Tot i això, creiem que algunes de les persones que vam entrevistar tenien bones intencions; també van afirmar que 'influències ocultes' van jugar un paper en l'exclusió de PJAK. La pregunta fonamental és: Com són possibles intervencions tan encobertes en un congrés que pretén construir confiança i unitat? Segons la informació obtinguda de fonts internes, s'afirma que el Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran i el Partit Komala (Comunitat Revolucionària de Treballadors del Kurdistan Iranià) van tenir un paper en aquest procés. L'exactitud d'aquestes afirmacions s'hauria d'avaluar per separat; tanmateix, no eximeix la responsabilitat de l'exclusió del PJAK. La nostra pregunta oberta per als funcionaris del Congrés és: Ha sorgit aquest enfocament excloent com a resultat de la pressió o direcció d'un estat o poder polític concret? Esperem una declaració clara i responsable sobre aquesta qüestió. Malgrat la retòrica d'unitat, responsabilitat i pluralisme, quin és el factor que us distància d'aquests principis?".

Es poden seguir els esdeveniments del Congrés de la Llibertat de l'Iran: Iran Freedom Congress https://x.com/if_congress


 

Leggi di più »

divendres, 27 de març del 2026

Iran forçà a Iraq a reubicar i desarmar els camps de refugiats kurds

L'acarnissament del règim iranià contra els kurds exiliats a Iraq no té cap raó lògica si no és per un odi atàvic i kurdòfob. El conseller de Seguretat Nacional de l'Iraq, Qasim Al-Araji, ja va anunciar el trasllat dels grups d'oposició kurds iranians a un tercer estat. No obstant això, el pla s'ha enfrontat a una forta oposició de faccions clau de l'oposició. "La reubicació dels membres d'aquests grups a sis campaments està en curs: quatre a Erbil i dos a Sulaymaniyya. També ens estem coordinant amb les Nacions Unides per reassentar-los en un tercer estat", va dir Al-Araji en una entrevista a la televisió estatal iraniana el 10 de setembre. Va afegir que "77 bases" pertanyents als grups al llarg de la frontera compartida amb l'Iran. han estat tancades.

L'anunci formà part de la implementació per part de l'Iraq d'un acord de seguretat amb Teheran, signat el març de 2023, que demana desarmar els grups d'oposició kurd amb seu a la regió del Kurdistan. Segons l'acord, la seu d'aquests grups s'ha d'allunyar de la frontera entre l'Iraq i l'Iran. Al-Araji també va assenyalar que "les armes pesades d'aquests partits s'han lliurat a les forces peshmerga kurdes", elogiant la cooperació del govern regional del Kurdistan (KRG) per ajudar a abordar el problema de l'oposició iraniana. 

Tanmateix, els grups d'oposició kurds iranians van rebutjar qualsevol pla per a la seva reubicació. Mohammed Nazif Qadri, cap de relacions públiques del Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI), el més gran entre els grups de l'oposició, va dir a 964media: "Els nostres membres, com a individus, poden traslladar-se a qualsevol país que triïn sota la supervisió de l'ONU mitjançant programes de deslocalització, i això passa. regularment. Però com a grup, no hi ha cap pla o proposta d'aquest tipus per traslladar-nos a un tercer país, i encara que n'hi hagués, no ho acceptaríem mai. Som un partit polític i no abandonarem aquesta identitat. Hem escoltat els comentaris de Qasim al-Araji i sabem que això s'ha discutit entre iraquians i iranians, però no tenim cap obligació de traslladar-nos com a grup. Els individus poden optar per traslladar-se voluntàriament a través de l'ONU, però com a grup hem insistit en el nostre dret a continuar amb el nostre activisme polític i de partit".

De la mateixa manera, una font principal del Partit Komala del Kurdistan iranià, una altra facció important, va dir a 964media que no havien rebut cap avís formal sobre un pla de reubicació. "Sovint, els iraquians no ens informen dels seus acords amb l'Iran fins a l'últim moment, possiblement com a tàctica per evitar que ens preparem o com a xoc psicològic. Però mai no acceptaríem cap pla d'aquest tipus", va dir la font, que va parlar sota condició d'anonimat. "Parlar de reubicació a un tercer país recorda el que va passar amb els mujahidins, però encara no hem rebut cap sol·licitud d'aquest tipus". La referència era a l'Organització dels Mujahidins de l'Iran (PMO), els membres de la qual van ser traslladats de l'Iraq a països europeus el 2016 després de diversos atacs als seus camps. La reubicació formava part d'un acord negociat pels Estats Units i les Nacions Unides. Des del 5 de setembre, els partits d'oposició kurds iranians han començat a traslladar-se des dels seus reductes a Sulaymaniyah a un camp controlat dins de la mateixa governació. Segons els funcionaris, aquesta mesura es produeix com a conseqüència de la pressió creixent de Teheran. No obstant això, el procés s'ha aturat. “El procés d'evacuació gairebé s'ha aturat perquè vam demanar millors serveis bàsics al campament controlat, com ara nous habitatges i millores d'instal·lacions. Només el primer grup s'ha traslladat al camp controlat de Surdash; la majoria es queden fins que les condicions millorin", va dir una font coneixedora de la situació.

El secretari general de Komala, Abdullah Mohtadi, va dir en un discurs el 10 de setembre: "El trasllat d'un camp a un altre no aturarà el nostre compromís polític i les activitats del partit. Ens comprometem a intensificar les nostres activitats organitzatives, diplomàtiques i mediàtiques". Mohtadi va instar els membres del seu partit a "continuar el seu treball per frustrar els plans de l'enemic". 

Tres faccions del Partit Komala —el Partit Komala del Kurdistan iranià, el Komala dels Treballadors del Kurdistan i l'Organització del Partit Comunista de l'Iran del Kurdistan Komala— mantenen bases a tres pobles adjacents a prop de Sulaymaniyya: Zrgwez, Zrgwezalla i Banagawra. L'acord de seguretat de març de 2023 entre l'Iraq i l'Iran va ser dissenyat per evitar que els grups kurds iranians utilitzessin la regió del Kurdistan com a base per a operacions contra el govern iranià. Com a part de l'acord, el govern central de l'Iraq va desplegar tropes per patrullar la frontera entre la regió del Kurdistan i l'Iran, i els grups van acordar evacuar les seves posicions abans del 19 de setembre de 2023.

A l'inici de desembre la reubicació dels grups d'oposició kurds iranians a camps supervisats està en curs. Una facció de l'oposició kurda iraniana, concretament dos grups rivals, tots dos anomenats Komala, amb seu anteriorment a Zargwez, prop de Sulaymaniyya, ha estat desarmada i s'estan traslladant a un nou camp supervisat a Surdash, prop de Sulaymaniyya. Actualment, hi ha 3 camps designats per a aquests grups: un a Sulaymaniyya i dos a la província d'Erbil. Aquest desenvolupament forma part de l'acord de seguretat de 2023 entre el KRG, l'Iraq i l'Iran. El líder del KDP, Masoud Barzani, va declarar recentment que el KRG havia participat en les negociacions des del principi i va elogiar els grups kurds iranians per la seva cooperació durant la seva estada a la regió del Kurdistan.

Reunió entre els grups opositors kurds de l'Iran, Partit Komala del Kurdistan i Sazmani Xebat

Leggi di più »

dilluns, 23 de març del 2026

El PDKI denuncia un atac iranià contra l'exili kurd a Iraq

El grup terrorista de la IRGC de l'Iran va dur a terme un atac contra Girde Chal, una zona residencial civil pertanyent al PDKI a Iraq. L'atac va afectar una zona poblada, posant en greu risc vides civils i constituint una violació flagrant del dret internacional humanitari. El PDKI (Partit Democràtic del Kurdistan d'Iran) condemna aquest acte d'agressió en els termes més enèrgics possibles i considera el règim iranià plenament responsable de qualsevol víctima i dany material derivat de l'assalt.


Leggi di più »

El ministeri Peshmerga demana a Bagdad que controli els grups terroristes pro iranians que ataquen el Kurdistan



Funcionaris militars kurds van demanar ahir al govern federal de Bagdad que controli els grups armats il·legals que han atacat repetidament les forces Peshmerga de la regió del Kurdistan, després d'un altre atac amb drons contra una base Peshmerga durant la nit. El ministeri Peshmerga va publicar un comunicat condemnant els atacs:

"Grups terroristes il·legals van llançar un altre atac de sabotatge ahir a la nit contra una seu de les forces Peshmerga als afores de Chamchamal [ciutat], utilitzant un dron carregat d'explosius", va dir el ministeri diumenge. "Condemnem fermament aquest atac, que pretén soscavar la seguretat i l'estabilitat a la regió".

El ministeri no va dir si algun combatent Peshmerga va resultar ferit en l'atac, però va demanar al primer ministre Mohammed Shia' al-Sudani que controli aquests grups. Grups de milícies iraquianes afiliats a l'Iran han llançat desenes d'atacs amb drons i míssils contra la regió del Kurdistan durant les últimes tres setmanes, dirigits a infraestructures civils, bases Peshmerga i una instal·lació militar nord-americana a l'aeroport d'Hewlêr.

«És molt sorprenent que alguns grups i partits, sota el nom de "resistència" i amb excuses i consignes sense fonament, es permetin atacar ubicacions civils, la infraestructura econòmica de la regió del Kurdistan i les bases peshmerga. Això és bel·licisme i un clar atac als drets dels ciutadans i a l'estabilitat i la seguretat de la regió del Kurdistan», va dir el president Masoud Barzani el 8 de març després que aquests grups de milícies llancessin els seus atacs inicials.

Els Estats Units i Israel van llançar una campanya aèria a gran escala contra l'Iran el 28 de febrer, atacant milers d'objectius a tot el país, incloses bases i llançamíssils del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC). Els grups de milícies iraquianes afiliats a l'IRGC aviat es van unir al conflicte, llançant desenes de drons i míssils cap a la regió del Kurdistan i els països del Golf. Abans de la guerra contra l'Iran, aquests grups de milícies havien llançat diversos atacs contra la regió del Kurdistan i les seves instal·lacions petrolieres, però van intensificar els seus atacs després que comencés la guerra.

Dimecres, tres combatents Peshmerga van resultar ferits en dos atacs amb drons contra bases a Sulaimani i Erbil, segons un comunicat del ministeri. Aquests grups terroristes il·legals han dut a terme més de deu atacs contra les forces Peshmerga del Govern Regional del Kurdistan (KRG) durant les darreres tres setmanes.

L'IRGC també ha atacat la regió del Kurdistan diverses vegades, al·legant la presència de grups d'oposició kurds iranians com a justificació.




Leggi di più »

diumenge, 22 de març del 2026

Iran va executar (assassinar) un miler de persones el 2024

En una declaració el Consell Nacional de Resistència de l'Iran (NCRI) AFIRMA: "En la fase final del seu règim, Ali Khamenei està establint nous rècords de crims i execucions per retardar el seu inevitable derrocament. Els registres oficials mostren que el nombre d'execucions el 2024 va arribar a les 1.000, una xifra sense precedents en les últimes tres dècades. Tenint en compte les execucions secretes, el nombre real és significativament més alt. Les execucions del 2024 representen gairebé un 16% d'augment en comparació amb les 864 execucions registrades el 2023. Segons Amnistia Internacional, el nombre d'execucions a l'Iran el 2023 va representar al voltant del 74% de totes les execucions documentades a tot el món... 695 execucions, que representen gairebé el 70% del total, es van produir després de finals de juliol, sota la presidència de Masoud Pezeshkian. El 9 d'octubre, Pezeshkian va defensar aquestes execucions brutals i va dir de forma sorneguera: "Els que parlen de drets humans es pregunten per què executem els assassins".

Leggi di più »

divendres, 20 de març del 2026

Les diverses posicions dels partits kurds iraquians arran de la mort de Khamenei

Un indicador revelador de com els partits de la regió del Kurdistan de l'Iraq han abordat la guerra a l'Iran va ser el funeral celebrat a Silêmani pel líder suprem iranià assassinat, Ali Khamenei. Significativament el funeral es va realitzar a la regió sota domini de la UPK, considerada més propera a Iran, i no al majoritari PDK, Hewlêr, contrari a Teheran. Diversos partits hi van assistir, tot i que la majoria no al nivell de líders del partit. En canvi, van estar representats per alts funcionaris. 

Nova Generació, crític amb el nacionalisme kurd, va enviar un vicepresident i el cap del seu bloc al parlament iraquià, mentre que la Unió Islàmica del Kurdistan va enviar el cap del seu bloc al Parlament del Kurdistan. 

La principal excepció va ser Muhammad Haji Mahmoud, (foto) líder del Partit Socialista Democràtic del Kurdistan, que hi va assistir en persona, cosa que va ser coherent amb el seu alineament públic amb l'Iran. L'esdeveniment també va atreure diversos dignataris locals i notables de la zona de Silêmani, així com el governador (un exfuncionari de Gorran, ara independent) que també hi va assistir. 

Per separat, Ali Babir, líder del Grup de Justícia, va visitar personalment el consolat iranià a Erbil/Hewlêr per oferir el condol. Anteriorment, el PDK havia fet un gest similar, amb Masoud Barzani enviant el seu germà, Sidad Barzani, com a representant especial al consolat iranià a Hewlêr per transmetre el condol.


Leggi di più »

dijous, 19 de març del 2026

Iran executa el campió de lluita de 19 anys Saleh Mohammadi

Tres manifestants, Mehdi Ghasemi, Saleh Mohammadi i Saeed Davoudi, han estat executats a l'Iran avui després de participar a les protestes a Qom a principis d'enguany, segons va informar l'agència de notícies Mizan, vinculada al poder judicial. La condemna fou per "moharebe"... enemistat amb Déu.

Aquest matí, la República Islàmica ha penjat Mehdi Ghasemi, Saeed Davoudi i el lluitador nacional de 19 anys Saleh Mohammadi. Aquests nois van sortir als carrers al gener per cridar a la llibertat, per recuperar el seu país i per tenir l'oportunitat de viure una vida normal.

‎Amb Internet tallat, tots i cadascun dels presoners a l'Iran corren ara el risc immediat d'execució. Estan matant els  joves un per un per ajustar comptes amb una nació que es nega a donar suport al règim islàmic i la casta teocràtica.




Leggi di più »

dimarts, 17 de març del 2026

El congrés feminista kurd aprova que els drets de les dones siguin garantits a la nova constitució siriana


El moviment feminista kurd Kongra Star* ha organitzat una conferència amb l'eslògan «Lluitem junts per garantir els drets de les dones a la Constitució siriana» a Qamishlo, Cizîrê. Després de l'obertura, la conferència va continuar amb discursos, i després es va anunciar la declaració final.

La conferència de dones a Qamishlo, Rojava, Kurdistan de Síria, ha afirmat que els drets de les dones han d'estar garantits per la constitució i que no s'acceptarà un contracte social sense dones. Parlant a la conferència, la comandant de les Yekîneyen Parastina Jinê (YPJ, Unitats de Defensa de les Dones), Sarya Afrîn, va afirmar que la revolució va començar sota el lideratge de dones i va afirmar que van assumir la tasca de defensar els guanys de les dones. Afirmant que dones de tots els pobles formen part de les files de les YPJ, Sarya Afrîn va recordar que milers de dones combatents van perdre la vida en la lluita contra l'Estat Islàmic. Sarya Afrîn va dir: «La nostra lluita amb la filosofia de jin, jiyan, azadi (dona, vida, llibertat) continuarà. Ara hem de defensar aquests guanys de les dones.» Afirmant que les discussions sobre la integració han continuat recentment a Síria, Sarya Afrîn va dir que les SDF estan implicades en aquest procés i que també hi estan com a part de les SDF. Tanmateix, Sarya Afrîn va destacar que HTS (Organització d'Alliberament del Llevant, nom adoptat per Al Qaeda a Síria) no va abordar el procés de manera positiva i va afirmar que es volia que les dones fossin incloses individualment al sistema i liquidades. Afirmant que les dones haurien de ser pioneres no només en l'àmbit militar sinó també en els àmbits social i polític, Sarya Afrîn va dir: «Síria no es pot fer sense dones. Hem de confiar en nosaltres mateixes en tots els àmbits militars, socials i polítics i donar exemple a tota Síria.»

Reaccionant al fet que l'existència d'institucions femenines i de les YPJ es va convertir en tema de debat, Foza Yûsif del Partit de la Unió Democràtica (Partiya Yekîtiya Demokrat, PYD) va dir que les dones no renunciaran al seu dret a l'autodefensa. Criticant l'enfocament d'HTS envers les dones dient "heu complert el vostre deure, aneu a casa", Foza Yusif va recordar que l'amenaça de l'Estat Islàmic continua a la regió. Foza Yûsif va dir: «Les dones no són indefenses. El món està en flames; Per què hauríem de renunciar a l'autodefensa les dones? Cap ésser viu és indefens. Hem de prendre precaucions, no podem convertir-nos en ovelles sacrificials."

* Congrés Ishtar, creat el 2005 en base al feminisme i la tesi ideològica de la jineologia (ciència de les dones) kurda a Síria.

Leggi di più »

Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan de Turquia: "L'statu quo és insostenible"

En un període en què l'equilibri de poder a l'Orient Mitjà s'està remodelant i els desenvolupaments regionals s'estan accelerant, els partits polítics i les organitzacions kurdes es van reunir a Amed (en turc Diyarbakır) el 14 de març de 2026 per celebrar la "Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan". Es va fer pública una declaració final completa que contenia missatges importants sobre la unitat nacional kurda i les perspectives de solució. Abans de l'anunci de la declaració de la conferència, Mustafa Özçelik, president general de la Unió Patriòtica del Kurdistan (PWK abans denominat PAK, Partit per la Llibertat del Kurdistan), va fer comentaris cridant l'atenció sobre la sensibilitat del període actual. Emfatitzant que en aquesta conjuntura històrica on l'equilibri de poder a l'Orient Mitjà està canviant i les fronteres es redefineixen, és vital que els kurds actuïn amb unitat nacional, Özçelik va afirmar que la nació kurda només pot aconseguir guanys i superar riscos unint-se en aquesta conjuntura crítica.

La Declaració transmet el missatge: "L'statu quo és insostenible"

La declaració final, signada per PÊLKURD, la Plataforma Juvenil Independent (Platforma Ciwanên Serbixwe / Bağımsız Gençlik Platformu), el Partit Socialista del Kurdistan (PSK), la Unió Patriòtica del Kurdistan (PWK) i figures kurdes independents, va destacar els següents punts:
(veure Annex)

Procés històric i polítiques d'assimilació

La introducció de la declaració recorda que la lluita de la nació kurda per la llibertat i la independència, que abasta gairebé dos segles, ha estat reprimida mitjançant massacres, migracions forçades i polítiques d'assimilació. Tanmateix, emfatitzava que, malgrat totes les polítiques de rebuig, negació i destrucció, la voluntat de la nació kurda de governar-se al seu propi país no es podia trencar. Afirmava que els esdeveniments internacionals i regionals demostren clarament que l'statu quo, que ignora els drets de la nació kurda, ja no és sostenible.

La declaració criticava el procés que l'Estat turc va declarar haver iniciat. Assenyalava que aquest procés no ha aconseguit garantir constitucionalment l'estatus polític, el dret a l'autogovern i les llibertats nacionaldemocràtiques de la nació kurda; Al contrari, es va afirmar que es tractava d'una "estratègia de retard i ajornament" estesa al llarg del temps. A més, es va emfatitzar que limitar la solució a conceptes com ara "república democràtica", "nació democràtica" i "integració democràtica" no s'alinea amb les demandes nacionals i els drets d'estatus polític del poble kurd.

La declaració incloïa el següent:

"Davant d'aquesta situació, com passa amb la solució de problemes similars al món, és el dret més natural i legítim del poble kurd governar-se amb un estatus polític idèntic i igual. En aquest sentit, que el poble kurd aconsegueixi els seus drets i llibertats amb un govern nacional-democràtic al seu propi país és una tasca històrica inajornable per als components i les dinàmiques socials kurdes i del Kurdistan.

En aquest context, com a partits polítics, grups i individus que defensen el dret del poble kurd a determinar el seu propi futur i governar-se, ens vam reunir a Amed / Diyarbakır el 14 de març de 2026 per celebrar la Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan del Nord".

Les decisions adoptades per unanimitat pels participants com a resultat de les discussions celebrades a la Conferència s'enumeren a la declaració de la manera següent:

1*Forta voluntat d'unitat i institucionalització: Els participants van expressar una forta voluntat d'aconseguir la unitat nacional kurda; es va decidir que aquesta voluntat s'hauria de transformar en un mecanisme de representació nacional inclusiu i institucional.

2*Comitè d'Iniciativa autoritzat: El Comitè d'Iniciativa, establert per implementar les decisions preses, va ser autoritzat per unanimitat per ampliar el seu abast, dur a terme treball de camp i institucionalitzar la unitat nacional.

3*Diàleg ampli: L'objectiu era desenvolupar el diàleg amb partits polítics, grups, institucions i individus fora dels components de la conferència però adoptant enfocaments similars, i crear una plataforma de representació nacional àmplia.

*Fonament legítim i civil: La demanda de la nació kurda d'autogovern es va expressar clarament; es va emfatitzar que la lluita nacional-democràtica s'ha de dur a terme completament sobre una base política, civil i legítima.

4*Programa d'acció: Es va decidir preparar un programa d'acció eficaç, complet i implementable que porti la recerca dels drets als nivells nacional i internacional.

5* Solidaritat entre partits: Es va reiterar que mantenir totes les formes de solidaritat, cooperació i diàleg amb la lluita nacional en altres parts del Kurdistan és una responsabilitat històrica. La declaració final de la Conferència de la Iniciativa d'Unitat Nacional del Kurdistan del Nord va concloure amb una crida a tots els segments polítics i socials: "Convidem el públic i el poble del Kurdistan a assumir aquesta responsabilitat històrica; convidem tots els segments polítics i socials a contribuir a aquest procés per a la creació d'una institució conjunta de representació nacional."

Annex:

Pêlkurd: grup independent nacionalista al voltant de la web del mateix nom creada el 2012

Platforma Ciwanên Serbixwe: grup juvenil nacionalista kurd establert el 2024

Partit Socialista del Kurdistan (PSK), autonomista fundat el 1974 amb orientació social-demòcrata.
Des de 2028 aliat al PAK (actual PWK).

Partîya Welatparêzên Kurdistanê / Partit Patriòtic del Kurdistan (PWK): creat el 2023 i hereu del PAK (Partit de la Llibertat del Kurdistan, fundat el 2012). Nacionalista de centre.
Tant el PSK com el PWK van donar suport al principal partit pro kurd de Turquia, el DEM Parti, el 2023, en el marc de l'Aliança de Democràcia i Llibertat Kurdes (TADK) obtenint 5 milions de vots.

Leggi di più »

dilluns, 16 de març del 2026

El govern kurd de l'Iraq atura les exportacions de petroli i acusa el govern iraquià de permetre els atacs dels pro iranians

Les autoritats kurdes iraquianes van dir diumenge que el govern estatal iraquià de Bagdad no havia abordat els reptes de seguretat i econòmics als quals s'enfronta el seu sector petrolier, rebutjant l'acusació que es negaven a permetre les exportacions de cru a través d'un oleoducte regional. La declaració es va produir després que el Ministeri de Petroli de l'Iraq digués que el Govern Regional del Kurdistan s'havia negat a permetre-li utilitzar un oleoducte com a ruta alternativa per als fluxos de cru interromputs pel conflicte de l'Iran, acusant les autoritats d'establir condicions arbitràries. 

Els comentaris del Ministeri de Petroli "distorsionen els fets" i ignoren els problemes que afecten la regió, inclosos els repetits atacs a la infraestructura petroliera i gasística que han obligat a la producció a desconnectar, va dir el Ministeri de Recursos Naturals del Kurdistan en un comunicat. "Les milícies il·legals han convertit tots els camps de petroli, gas i energia de la regió del Kurdistan en objectiu dels seus atacs", va dir el ministeri, afegint que Bagdad no havia pres cap mesura efectiva per aturar els atacs dels elements pro iranians. El ministeri també va acusar Bagdad d'imposar el que va anomenar un "embargament sufocant" en restringir l'accés als dòlars per als comerciants de la regió del Kurdistan sota la implementació d'un nou sistema de duanes electrònic.


Un alt funcionari del govern kurd va dir a Reuters que les autoritats estarien contentes que el govern iraquià utilitzés l'oleoducte, però va dir que Bagdad primer havia d'aixecar el que va anomenar un "embargament de dòlars" a la regió. "Volem un acord. Volem ajudar l'Iraq i portar alleujament als mercats, però aquest embargament ha d'acabar primer".

El ministeri de petroli de l'Iraq va dir que el Ministeri de Recursos Naturals del KRG (Govern Regional Kurd, autònom) havia "establit una sèrie de condicions no relacionades amb la qüestió de les exportacions de cru". La producció de petroli dels principals camps petrolífers del sud de l'Iraq, on es produeix i exporta la major part del seu cru, ha caigut un 70% a només 1,3 milions de barrils per dia, ja que el conflicte de l'Iran va tancar efectivament el vital Estret d'Ormuz.

Leggi di più »