El ministeri Peshmerga demana a Bagdad que controli els grups terroristes pro iranians que ataquen el Kurdistan

Funcionaris militars kurds van demanar ahir al govern federal de Bagdad que controli els grups armats il·legals que han atacat repetidament les forces Peshmerga de la regió del Kurdistan, després d'un altre atac amb drons contra una base Peshmerga durant la nit. El ministeri Peshmerga va publicar un comunicat condemnant els atacs:

"Grups terroristes il·legals van llançar un altre atac de sabotatge ahir a la nit contra una seu de les forces Peshmerga als afores de Chamchamal [ciutat], utilitzant un dron carregat d'explosius", va dir el ministeri diumenge. "Condemnem fermament aquest atac, que pretén soscavar la seguretat i l'estabilitat a la regió".

El ministeri no va dir si algun combatent Peshmerga va resultar ferit en l'atac, però va demanar al primer ministre Mohammed Shia' al-Sudani que controli aquests grups. Grups de milícies iraquianes afiliats a l'Iran han llançat desenes d'atacs amb drons i míssils contra la regió del Kurdistan durant les últimes tres setmanes, dirigits a infraestructures civils, bases Peshmerga i una instal·lació militar nord-americana a l'aeroport d'Hewlêr.

«És molt sorprenent que alguns grups i partits, sota el nom de "resistència" i amb excuses i consignes sense fonament, es permetin atacar ubicacions civils, la infraestructura econòmica de la regió del Kurdistan i les bases peshmerga. Això és bel·licisme i un clar atac als drets dels ciutadans i a l'estabilitat i la seguretat de la regió del Kurdistan», va dir el president Masoud Barzani el 8 de març després que aquests grups de milícies llancessin els seus atacs inicials.

Els Estats Units i Israel van llançar una campanya aèria a gran escala contra l'Iran el 28 de febrer, atacant milers d'objectius a tot el país, incloses bases i llançamíssils del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC). Els grups de milícies iraquianes afiliats a l'IRGC aviat es van unir al conflicte, llançant desenes de drons i míssils cap a la regió del Kurdistan i els països del Golf. Abans de la guerra contra l'Iran, aquests grups de milícies havien llançat diversos atacs contra la regió del Kurdistan i les seves instal·lacions petrolieres, però van intensificar els seus atacs després que comencés la guerra.

Dimecres, tres combatents Peshmerga van resultar ferits en dos atacs amb drons contra bases a Sulaimani i Erbil, segons un comunicat del ministeri. Aquests grups terroristes il·legals han dut a terme més de deu atacs contra les forces Peshmerga del Govern Regional del Kurdistan (KRG) durant les darreres tres setmanes.

L'IRGC també ha atacat la regió del Kurdistan diverses vegades, al·legant la presència de grups d'oposició kurds iranians com a justificació.

Leggi di più »

Iran va executar (assassinar) un miler de persones el 2024

En una declaració el Consell Nacional de Resistència de l'Iran (NCRI) AFIRMA: "En la fase final del seu règim, Ali Khamenei està establint nous rècords de crims i execucions per retardar el seu inevitable derrocament. Els registres oficials mostren que el nombre d'execucions el 2024 va arribar a les 1.000, una xifra sense precedents en les últimes tres dècades. Tenint en compte les execucions secretes, el nombre real és significativament més alt. Les execucions del 2024 representen gairebé un 16% d'augment en comparació amb les 864 execucions registrades el 2023. Segons Amnistia Internacional, el nombre d'execucions a l'Iran el 2023 va representar al voltant del 74% de totes les execucions documentades a tot el món... 695 execucions, que representen gairebé el 70% del total, es van produir després de finals de juliol, sota la presidència de Masoud Pezeshkian. El 9 d'octubre, Pezeshkian va defensar aquestes execucions brutals i va dir de forma sorneguera: "Els que parlen de drets humans es pregunten per què executem els assassins".

Leggi di più »

Les diverses posicions dels partits kurds iraquians arran de la mort de Khamenei

Un indicador revelador de com els partits de la regió del Kurdistan de l'Iraq han abordat la guerra a l'Iran va ser el funeral celebrat a Silêmani pel líder suprem iranià assassinat, Ali Khamenei. Significativament el funeral es va realitzar a la regió sota domini de la UPK, considerada més propera a Iran, i no al majoritari PDK, Hewlêr, contrari a Teheran. Diversos partits hi van assistir, tot i que la majoria no al nivell de líders del partit. En canvi, van estar representats per alts funcionaris. 

Nova Generació, crític amb el nacionalisme kurd, va enviar un vicepresident i el cap del seu bloc al parlament iraquià, mentre que la Unió Islàmica del Kurdistan va enviar el cap del seu bloc al Parlament del Kurdistan. 

La principal excepció va ser Muhammad Haji Mahmoud, (foto) líder del Partit Socialista Democràtic del Kurdistan, que hi va assistir en persona, cosa que va ser coherent amb el seu alineament públic amb l'Iran. L'esdeveniment també va atreure diversos dignataris locals i notables de la zona de Silêmani, així com el governador (un exfuncionari de Gorran, ara independent) que també hi va assistir. 

Per separat, Ali Babir, líder del Grup de Justícia, va visitar personalment el consolat iranià a Erbil/Hewlêr per oferir el condol. Anteriorment, el PDK havia fet un gest similar, amb Masoud Barzani enviant el seu germà, Sidad Barzani, com a representant especial al consolat iranià a Hewlêr per transmetre el condol.

Leggi di più »

Iran executa el campió de lluita de 19 anys Saleh Mohammadi

Tres manifestants, Mehdi Ghasemi, Saleh Mohammadi i Saeed Davoudi, han estat executats a l'Iran avui després de participar a les protestes a Qom a principis d'enguany, segons va informar l'agència de notícies Mizan, vinculada al poder judicial. La condemna fou per "moharebe"... enemistat amb Déu.

Aquest matí, la República Islàmica ha penjat Mehdi Ghasemi, Saeed Davoudi i el lluitador nacional de 19 anys Saleh Mohammadi. Aquests nois van sortir als carrers al gener per cridar a la llibertat, per recuperar el seu país i per tenir l'oportunitat de viure una vida normal.

‎Amb Internet tallat, tots i cadascun dels presoners a l'Iran corren ara el risc immediat d'execució. Estan matant els  joves un per un per ajustar comptes amb una nació que es nega a donar suport al règim islàmic i la casta teocràtica.

Leggi di più »

El congrés feminista kurd aprova que els drets de les dones siguin garantits a la nova constitució siriana

El moviment feminista kurd Kongra Star* ha organitzat una conferència amb l'eslògan «Lluitem junts per garantir els drets de les dones a la Constitució siriana» a Qamishlo, Cizîrê. Després de l'obertura, la conferència va continuar amb discursos, i després es va anunciar la declaració final.

La conferència de dones a Qamishlo, Rojava, Kurdistan de Síria, ha afirmat que els drets de les dones han d'estar garantits per la constitució i que no s'acceptarà un contracte social sense dones. Parlant a la conferència, la comandant de les Yekîneyen Parastina Jinê (YPJ, Unitats de Defensa de les Dones), Sarya Afrîn, va afirmar que la revolució va començar sota el lideratge de dones i va afirmar que van assumir la tasca de defensar els guanys de les dones. Afirmant que dones de tots els pobles formen part de les files de les YPJ, Sarya Afrîn va recordar que milers de dones combatents van perdre la vida en la lluita contra l'Estat Islàmic. Sarya Afrîn va dir: «La nostra lluita amb la filosofia de jin, jiyan, azadi (dona, vida, llibertat) continuarà. Ara hem de defensar aquests guanys de les dones.» Afirmant que les discussions sobre la integració han continuat recentment a Síria, Sarya Afrîn va dir que les SDF estan implicades en aquest procés i que també hi estan com a part de les SDF. Tanmateix, Sarya Afrîn va destacar que HTS (Organització d'Alliberament del Llevant, nom adoptat per Al Qaeda a Síria) no va abordar el procés de manera positiva i va afirmar que es volia que les dones fossin incloses individualment al sistema i liquidades. Afirmant que les dones haurien de ser pioneres no només en l'àmbit militar sinó també en els àmbits social i polític, Sarya Afrîn va dir: «Síria no es pot fer sense dones. Hem de confiar en nosaltres mateixes en tots els àmbits militars, socials i polítics i donar exemple a tota Síria.»

Reaccionant al fet que l'existència d'institucions femenines i de les YPJ es va convertir en tema de debat, Foza Yûsif del Partit de la Unió Democràtica (Partiya Yekîtiya Demokrat, PYD) va dir que les dones no renunciaran al seu dret a l'autodefensa. Criticant l'enfocament d'HTS envers les dones dient "heu complert el vostre deure, aneu a casa", Foza Yusif va recordar que l'amenaça de l'Estat Islàmic continua a la regió. Foza Yûsif va dir: «Les dones no són indefenses. El món està en flames; Per què hauríem de renunciar a l'autodefensa les dones? Cap ésser viu és indefens. Hem de prendre precaucions, no podem convertir-nos en ovelles sacrificials."

* Congrés Ishtar, creat el 2005 en base al feminisme i la tesi ideològica de la jineologia (ciència de les dones) kurda a Síria.

Leggi di più »

Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan de Turquia: "L'statu quo és insostenible"

En un període en què l'equilibri de poder a l'Orient Mitjà s'està remodelant i els desenvolupaments regionals s'estan accelerant, els partits polítics i les organitzacions kurdes es van reunir a Amed (en turc Diyarbakır) el 14 de març de 2026 per celebrar la "Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan". Es va fer pública una declaració final completa que contenia missatges importants sobre la unitat nacional kurda i les perspectives de solució. Abans de l'anunci de la declaració de la conferència, Mustafa Özçelik, president general de la Unió Patriòtica del Kurdistan (PWK abans denominat PAK, Partit per la Llibertat del Kurdistan), va fer comentaris cridant l'atenció sobre la sensibilitat del període actual. Emfatitzant que en aquesta conjuntura històrica on l'equilibri de poder a l'Orient Mitjà està canviant i les fronteres es redefineixen, és vital que els kurds actuïn amb unitat nacional, Özçelik va afirmar que la nació kurda només pot aconseguir guanys i superar riscos unint-se en aquesta conjuntura crítica.

La Declaració transmet el missatge: "L'statu quo és insostenible"

La declaració final, signada per PÊLKURD, la Plataforma Juvenil Independent (Platforma Ciwanên Serbixwe / Bağımsız Gençlik Platformu), el Partit Socialista del Kurdistan (PSK), la Unió Patriòtica del Kurdistan (PWK) i figures kurdes independents, va destacar els següents punts:
(veure Annex)

Procés històric i polítiques d'assimilació

La introducció de la declaració recorda que la lluita de la nació kurda per la llibertat i la independència, que abasta gairebé dos segles, ha estat reprimida mitjançant massacres, migracions forçades i polítiques d'assimilació. Tanmateix, emfatitzava que, malgrat totes les polítiques de rebuig, negació i destrucció, la voluntat de la nació kurda de governar-se al seu propi país no es podia trencar. Afirmava que els esdeveniments internacionals i regionals demostren clarament que l'statu quo, que ignora els drets de la nació kurda, ja no és sostenible.

La declaració criticava el procés que l'Estat turc va declarar haver iniciat. Assenyalava que aquest procés no ha aconseguit garantir constitucionalment l'estatus polític, el dret a l'autogovern i les llibertats nacionaldemocràtiques de la nació kurda; Al contrari, es va afirmar que es tractava d'una "estratègia de retard i ajornament" estesa al llarg del temps. A més, es va emfatitzar que limitar la solució a conceptes com ara "república democràtica", "nació democràtica" i "integració democràtica" no s'alinea amb les demandes nacionals i els drets d'estatus polític del poble kurd.

La declaració incloïa el següent:

"Davant d'aquesta situació, com passa amb la solució de problemes similars al món, és el dret més natural i legítim del poble kurd governar-se amb un estatus polític idèntic i igual. En aquest sentit, que el poble kurd aconsegueixi els seus drets i llibertats amb un govern nacional-democràtic al seu propi país és una tasca històrica inajornable per als components i les dinàmiques socials kurdes i del Kurdistan.

En aquest context, com a partits polítics, grups i individus que defensen el dret del poble kurd a determinar el seu propi futur i governar-se, ens vam reunir a Amed / Diyarbakır el 14 de març de 2026 per celebrar la Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan del Nord".

Les decisions adoptades per unanimitat pels participants com a resultat de les discussions celebrades a la Conferència s'enumeren a la declaració de la manera següent:

1*Forta voluntat d'unitat i institucionalització: Els participants van expressar una forta voluntat d'aconseguir la unitat nacional kurda; es va decidir que aquesta voluntat s'hauria de transformar en un mecanisme de representació nacional inclusiu i institucional.

2*Comitè d'Iniciativa autoritzat: El Comitè d'Iniciativa, establert per implementar les decisions preses, va ser autoritzat per unanimitat per ampliar el seu abast, dur a terme treball de camp i institucionalitzar la unitat nacional.

3*Diàleg ampli: L'objectiu era desenvolupar el diàleg amb partits polítics, grups, institucions i individus fora dels components de la conferència però adoptant enfocaments similars, i crear una plataforma de representació nacional àmplia.

*Fonament legítim i civil: La demanda de la nació kurda d'autogovern es va expressar clarament; es va emfatitzar que la lluita nacional-democràtica s'ha de dur a terme completament sobre una base política, civil i legítima.

4*Programa d'acció: Es va decidir preparar un programa d'acció eficaç, complet i implementable que porti la recerca dels drets als nivells nacional i internacional.

5* Solidaritat entre partits: Es va reiterar que mantenir totes les formes de solidaritat, cooperació i diàleg amb la lluita nacional en altres parts del Kurdistan és una responsabilitat històrica. La declaració final de la Conferència de la Iniciativa d'Unitat Nacional del Kurdistan del Nord va concloure amb una crida a tots els segments polítics i socials: "Convidem el públic i el poble del Kurdistan a assumir aquesta responsabilitat històrica; convidem tots els segments polítics i socials a contribuir a aquest procés per a la creació d'una institució conjunta de representació nacional."

Annex:

Pêlkurd: grup independent nacionalista al voltant de la web del mateix nom creada el 2012

Platforma Ciwanên Serbixwe: grup juvenil nacionalista kurd establert el 2024

Partit Socialista del Kurdistan (PSK), autonomista fundat el 1974 amb orientació social-demòcrata.

Des de 2028 aliat al PAK (actual PWK).

Partîya Welatparêzên Kurdistanê / Partit Patriòtic del Kurdistan (PWK): creat el 2023 i hereu del PAK (Partit de la Llibertat del Kurdistan, fundat el 2012). Nacionalista de centre.

Tant el PSK com el PWK van donar suport al principal partit pro kurd de Turquia, el DEM Parti, el 2023, en el marc de l'Aliança de Democràcia i Llibertat Kurdes (TADK) obtenint 5 milions de vots.

Leggi di più »

El govern kurd de l'Iraq atura les exportacions de petroli i acusa el govern iraquià de permetre els atacs dels pro iranians

Les autoritats kurdes iraquianes van dir diumenge que el govern estatal iraquià de Bagdad no havia abordat els reptes de seguretat i econòmics als quals s'enfronta el seu sector petrolier, rebutjant l'acusació que es negaven a permetre les exportacions de cru a través d'un oleoducte regional. La declaració es va produir després que el Ministeri de Petroli de l'Iraq digués que el Govern Regional del Kurdistan s'havia negat a permetre-li utilitzar un oleoducte com a ruta alternativa per als fluxos de cru interromputs pel conflicte de l'Iran, acusant les autoritats d'establir condicions arbitràries. 

Els comentaris del Ministeri de Petroli "distorsionen els fets" i ignoren els problemes que afecten la regió, inclosos els repetits atacs a la infraestructura petroliera i gasística que han obligat a la producció a desconnectar, va dir el Ministeri de Recursos Naturals del Kurdistan en un comunicat. "Les milícies il·legals han convertit tots els camps de petroli, gas i energia de la regió del Kurdistan en objectiu dels seus atacs", va dir el ministeri, afegint que Bagdad no havia pres cap mesura efectiva per aturar els atacs dels elements pro iranians. El ministeri també va acusar Bagdad d'imposar el que va anomenar un "embargament sufocant" en restringir l'accés als dòlars per als comerciants de la regió del Kurdistan sota la implementació d'un nou sistema de duanes electrònic.

Un alt funcionari del govern kurd va dir a Reuters que les autoritats estarien contentes que el govern iraquià utilitzés l'oleoducte, però va dir que Bagdad primer havia d'aixecar el que va anomenar un "embargament de dòlars" a la regió. "Volem un acord. Volem ajudar l'Iraq i portar alleujament als mercats, però aquest embargament ha d'acabar primer".

El ministeri de petroli de l'Iraq va dir que el Ministeri de Recursos Naturals del KRG (Govern Regional Kurd, autònom) havia "establit una sèrie de condicions no relacionades amb la qüestió de les exportacions de cru". La producció de petroli dels principals camps petrolífers del sud de l'Iraq, on es produeix i exporta la major part del seu cru, ha caigut un 70% a només 1,3 milions de barrils per dia, ja que el conflicte de l'Iran va tancar efectivament el vital Estret d'Ormuz.

Leggi di più »

El raper Hossein Afrasiab arrestat violentament per les autoritats islàmiques iranianes

Les autoritats islàmiques iranianes van arrestar violentament Hossein Afrasiab, resident de Shahin Shahr, a la província d'Isfahan, i el van traslladar a un lloc no revelat. La informació rebuda per l'Organització Hengaw pels Drets Humans mostra que Afrasiab va ser arrestat per agents del Departament d'Intel·ligència a l'entrada de la ciutat el dissabte 14 de març de 2026.

Fonts informades afirmen que agents d'intel·ligència de paisà van assaltar el vehicle personal d'Afrasiab sense presentar una ordre judicial, el van detenir per la força i el van colpejar greument dins del cotxe durant la detenció. Es desconeixen els motius de la detenció d'Afrasiab i els càrrecs contra ell. El músic ha col·laborat amb Toomaj Salehi, un dels rapers més coneguts d'Iran i que ja va estar a presó el 2024 essent condemnat a mort (la sentència va ser commutada), en la peça 'Anar' en suport als obrers d'Asaluyeh.

Leggi di più »

Una diputada federal alemanya de Die Linke assumeix la defensa internacional de Zeyneb Celaliyan, presa kurda a perpètua a Iran

Una membre del parlament federal alemany ha acceptat el patrocini polític de la presa política kurda Zeynab Jalalian (Zeyneb Celaliyan), que està entrant al seu vintè any de presó a l'Iran. Cansu Özdemir, representant del partit de l'Esquerra (Die Linke) al Bundestag, ha anunciat a les seves xarxes socials que s'ha fet càrrec del cas de Jalalian, comprometent-se a continuar donant a conèixer el cas internacionalment.

Jalalian, nascuda el 1982 al poble de Dim Qeshlaq a Maku, província de l'Azerbaidjan Occidental, va ser arrestada a Kermanshah el març de 2008 per les forces del Ministeri d'Intel·ligència. Inicialment va ser condemnada a mort pel Tribunal Revolucionari Islàmic, però posteriorment la pena va ser commutada per cadena perpètua. Durant la seva estada a la presó, a Jalalian se li ha denegat el dret a un permís temporal. Tot i patir diverses malalties, també se li ha denegat l'atenció mèdica adequada i ha estat traslladada il·legalment a diferents presons de tot el país en diverses ocasions. Actualment es troba a la presó de Yazd.

Jalalian és considerada la presa política que porta més temps detinguda a l'Iran i l'única dona que actualment compleix cadena perpètua per càrrecs polítics. En un comunicat publicat a les xarxes socials, Özdemir va emfatitzar que el cas de Jalalian no s'ha d'oblidar a nivell internacional.

"Durant anys, les organitzacions de drets humans han denunciat maltractaments greus i la manca d'accés a l'atenció mèdica de Zeynab Jalalian. El seu cas és un clar exemple de la repressió dels opositors polítics i les minories ètniques a l'Iran, en particular els activistes kurds", va escriure. Referint-se a un programa parlamentari a través del qual els legisladors donen suport als presos polítics, la diputada alemanya va dir: "Com a membres del Bundestag, treballem per donar suport als defensors dels drets humans i als presos polítics en risc a tot el món. Com a patrocinadora i partidaria política de Zeynab Jalalian, treballaré per garantir que el seu cas continuï sent plantejat internacionalment. Els presos polítics no s'han d'oblidar. Els drets humans no són negociables".

Zeyneb Celaliyan fou capturada el juliol de 2007, immediatament fou jutjada. Els judici va durar pocs minuts i la jove fou sentenciada a mort per formar part del Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK). En concret la sentència fou "lluitar contra Déu". Degut als maltractaments rebuts pels seus captors ha hagut de fer diverses vagues de fam de protesta. Com ja informàvem el 2014 té greus problemes de visió pels maltractaments.

Leggi di più »

Iran mata 2 exiliats kurds més a Iraq, ara de l'Organització de Lluita del Kurdistan iranià

 El partit de l'oposició kurda Sazmani Xebat (Khabat) ha anunciat que dos peshmerga, Iqbal Salehi de la ciutat de Saqez i Fakhraddin Moradi de la ciutat de Sanandaj, van morir en un atac iranià amb drons a Bashiq (kurdistan de l'Iraq). Quatre peixmerga més també van resultar ferits en l'atac. "Els governants despòtics han d'entendre que la voluntat forta i decidida dels peixmergues del Kurdistan no serà trencada per atacs terroristes i no s'inclinaran". L'Organització de Lluita del Kurdistan iranià (Khabat o Sazmani Xebat) liderada per Baba Sheikh Hosseini és aliat als Mujahideens del Poble o MEK (creats el 1965 amb un programa islamista i marxista), el 2005 va trencar amb l'islamisme i el marxisme per declarar-se nacional-patròtic. 

Leggi di più »