diumenge, 31 de gener del 2016

El representant d'Obama al Pròxim Orient visita Kobanê




Brett McGurk, representant del  govern nord-americà al Pròxim Orient i, de fet, cap de la coalició internacional contra l'Estat Islàmic va visitar el 30 de gener Kobanê. És la primera vegada que un alt representant del govern nord-americà visita Síria des de l'inici del conflicte. McGurk és, de fet, qui decideix on i quan ataca la coalició internacional així com els aliats a la zona. El seu gest ha estat més que simbòlic doncs li ha permès visitar una de les poques zones de al regió on la seva coalició ha pogut esclafar l'Estat Islàmic de forma significativa. També representa un missatge clar a Turquia que continua afirmant que les milícies kurdes, que defensen Kobanê, són "grups de terror". Ben al contrari, McGurk es va trobar amb els seus representants polítics Aldar Xelil i el co president del cantó de Kobanê Anwar Muslim. Aquest darrer va participar en la defensa de la ciutat, amb el fusell a la mà, durant quatre mesos.

El diplomàtic nord-americà va formar part d'una delegació integrada, també, per representants del Regne Unit i la República Francesa que volien comprovar la situació de Kobanê sobre el terreny i el paper de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i de les SDF, Forces Democràtiques de Síria. La reunió va servir per a planificar properes accions militars conjuntes però l'expert Murut Civiroglu considera que ha estat la manera dels EUA de demanar perdó per l'exclusió de la part kurda de les converses de pau sobre Síria de Ginebra III. Tony Blinken, sots secretari d'estat dels EUA hauria trucat, segons l'AFP, a Salih Muslim, co president del Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD) , per aclarir també la situació. Els EUA han deixat abandonada la part kurda en un moment clau apostant per seguir la línia turca. Ara, sembla, volen oferir contraprestacions. El PYD, per la seva part, ha obert negociacions amb Rússia. Tot i els gestos, ara, els EUA no estan en condicions de demanar exclusivitat. I menys si opten per no cobrir l'assalt demanat per les YPG i YPJ sobre Jarablus. Tanmateix mai, com fins ara, els EUA havien reconegut el moviment kurd de Rojava, integrat a la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats Kurdistan, KCK).

Leggi di più »

El Kurdistan iraquià tem col·lapsar si la comunitat internacional no fa un pas decidit a ajudar-los

La innocència de tots aquells governs que un dia van confiar la sort del seu país als elevats preus del petroli i a la seva capacitat per a regular-los fa que comencin a patir forts maldecaps a mesura que l’or negre bat rècords de mínims mentre ells es mostren incapaços de revertir la tendència. En aquest sentit, el Govern Regional del Kurdistan iraquià (KRG, per les sigles en anglès) no és una excepció, i observa amb preocupació com la política de preus baixos del petroli pot conduir-los al col·lapse si l’ajuda exterior no ho compensa.

Que les alarmes a Arbela, capital del Kurdistan iraquià, fa mesos que s’han disparat es va evidenciar a partir del mes de setembre, quan el govern de Nechirvan Barzani va començar a acumular retards en els salaris del funcionariat. I és que segons informen fonts del KRG a Rudaw, més del 80% de l’economia de la regió ha depès dels diners que Baghdad feia arribar a l’Administració kurda pels ingressos derivats del petroli.

En una entrevista realitzada el maig del 2015 per KurdisCat al representant del KRG a Espanya, Daria Monastyrskaia, ja s’alertava del perill que comporta tenir una economia excessivament dependent del petroli, a pesar que aleshores el seu preu era el doble que l’actual. “Encara que el petroli és actualment el principal motor de la nostra autonomia [...] no és l’única via de la qual depenem. La construcció ha estat en auge en l’última dècada i tenim plans per a garantir la seguretat alimentària”, explicava el diplomàtic establert a Madrid. El cert, però, és que la bombolla generada en el sector del totxo no sembla tampoc una base prou sòlida sobre la qual construir una alternativa al petroli.


Nechirvan Barzani (esquerra) és el primer ministre del Kurdistan iraquià, Qubad Talabani, n'és el vice president

Els problemes, però, no s’acaben aquí, i als estralls que estan causant a l’economia de la regió kurda els actuals preus del petroli s’hi sumen unes transferències de Baghdad que es mantenen congelades des de finals del 2014. Així, el govern dels Barzani segueix reclamant al govern d’Al-Abadi que compleixi amb els seus compromisos i transfereixi al KRG la part del pressupost que els pertoca tenint en compte la contribució d’aquests últims a les arques estatals.

Aquesta delicada situació s’ha d’enquadrar, a més, en un moment marcat per la guerra contra l’Estat Islàmic (EI), en la qual el Kurdistan iraquià hi està plenament compromès. Tant és així que els Peshmerga (l’exèrcit del KRG) és considerat per la coalició liderada pels Estats Units com una de les forces més efectives en la lluita contra els homes de negre, i no reneguen la missió de ser les boots on the ground anhelades per Washington.

D’altra banda, el fet de ser la regió econòmicament més pròspera i militarment més estable de l’Iraq ha provocat que moltes persones que fugen de la guerra hi busquin un refugi. Així, entre els refugiats i desplaçats interns, es calcula que el Kurdistan de l’Iraq està fent un esforç comparable al de països de l’entorn com Jordània o Turquia, encara que rarament se li reconegui l’esforç que els suposa assumir aquesta responsabilitat.

Així doncs, no és estrany que, davant la suma de totes aquestes crisis econòmiques, militars, polítiques i humanitàries, Arbela vulgui remoure el panorama internacional. I la millor arma que té en aquest escenari és el d’amenaçar amb la independència. En una entrevista al diari britànic The Guardian, el President del KRG Masoud Barzani va posar de manifest que les fronteres traçades pels acords de Sykes-Picot són actualment inoperatives i que després d’haver fracassat múltiples vegades en el seu intent de liderar un canvi a l’Iraq, ara és quan creu que “la independència és més a prop que mai”.

Arbela té clar, però, que la solució a curt termini ha d’arribar des de l’exterior, i és per això que ha activat tota la maquinària diplomàtica a la seva disposició per a intentar que la comunitat internacional adopti un paper més actiu en l’ajuda financera i militar al KRG. Tal i com revelava la setmana passada el representant del govern kurd establert a l’Iran, els diplomàtics “no només demanaran armes i munició sinó també mitjans econòmics”. Segons informa Rudaw, ja s’haurien celebrat trobades amb Estats Units i el Regne Unit, però s’espera que es produeixin amb els altres 12 països on tenen oficines.

I és que per Arbela és inexplicable que, a pesar de tots els esforços que estan assumint per acabar amb els homes d’Abu Bakr al-Baghdadi i per donar asil a centenars de milers de desplaçats, la comunitat internacional no faci un pas decidit a ajudar-los en el que entenen que és no una lluita perduda a l’Orient Mitjà sinó una lluita per a la humanitat.

Marc Español i Escofet
@mespanolescofet

Entrevista al representant a l'estat espanyol del govern kurd de l'Iraq, del mateix autor

Leggi di più »

Mor el comandant del PKK Ali Xebat, de les HPG

 




 Ali Xebat Mardin, de nom real, Mehdi Tunç era un veterà komutan (comandant) de la guerrilla kurda de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG), la branca armada del Partiya  Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). El milicià, nascut a Mardin, estava destinat a les Zones de Defensa de Mèdia, l'àrea sota control de la guerrilla de les muntanyes del nord de l'Iraq. Actuava a la zona entre les muntanyes Zagros i la Vall del Zap. Les HPG han confirmat la seva defunció el dimecres 27 de gener. Ali Xebat va finir d'un atac de cor.

Vídeo del funeral oficiat per les HPG


Leggi di più »

En marxa el programa d'auto-defensa amb dones a Rimêlan (Rojava)

Les dones que assisteixen al programa de formació tenen dues idees ben clares:
- no volen ser venudes als basars d'esclaves com les dones de Shengal i Mossul
- Diuen que seran més fortes amb l'entrenament d'auto-defensa i només d'aquesta manera protegiran les seves terres.

El programa de capacitació es va iniciar a la ciutat de Rimêlan al cantó Cizîre (Al Jazira en àrab= Hi participen quaranta civil i específicament tretze dones. Newroz Mihemed, de les Auto-defenses Girke Legê, afirma que "Els hi donem lliçons militars, teòriques i ideològiques. L'entrenament de defensa personal és més important que el pa i l'aigua per a les dones. Les dones que participen del programa, tenen més confiança en si mateixes". L'objectiu aconseguit és fer els cursos a les zones rurals doncs a les urbs de Rojava ja són relativament habituals.

Una participant, Ayten Hisen, del poble d'Hilêqê, ha declarat a l'agència Jinha que l' "entrenament de defensa personal és molt important per a nosaltres. La nostra revolució és coneguda com la revolució de la dona. Per tant, les dones han de crear les forces d'autodefensa de la revolució. Com a dona jove, volia participar en el programa i ho he fet. Com a dones, hem après molt al programa d'entrenament. No volem ser venudes als basars d'esclaves com les dones de Shengal i Mossul ".

Una altra participant és la co-alcaldessa de Girke Legê Heznê Temo. Coneguda en àrab com Al-Muabbada, la població d'unes 15.000 persones és administrada pel cantó de Rojava. El 24 de juliol de 2012 les tropes sirianes es van retirar i la milícia kurda de les YPG, des de llavors, se n'ocupa de la seguretat. S'ha aixecat una administració local amb el suport cantonal, que encapçala Heznê Temo en base als principis del confederalisme democràtic : "Com a dona jove, necessito entrenament de defensa personal. Aquest entrenament és important. El risc encara continua per al poble i la revolució. Sóc feliç de fer l'entrenament. Puc protegir i protegir a més les persones que fins ara ". Ningú, a Rojava, està per sobre dels altres, però alhora, ningú no corre risc. 

Leggi di più »

dissabte, 30 de gener del 2016

YPG respon amb artilleria a l'atac de l'aviació d'Àssad i maten 4 soldats





Les forces aèries del règim van atacar dimecres 27 de gener el barri kurd d'Alep, en estat de setge per l'oposició siriana liderada pel Front Islàmic i Al Nusra. L'aviació d'Al-Àssad va provocar cinc civils morts al barri de Sheikh Maqsoud. A més, les bombes d'Àssad, van fer nou ferits. La zona és atacada, alhora, pel govern sirià i la seva oposició; ambdues forces formades de forma majoritària per àrabs. Respecte a la minoria kurda, sembla, si es posen d'acord.


Les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) han respost a l'atac mortal de les forces del govern provocant 4 baixes mortals entre els lleials al govern de Damasc. Set més han quedat ferits. Segons les YPG, fent honor al seu nom de Defensa Popular:
"Qualsevol atac sobre civils pacífics, haurà de fer front a la justícia. Totes les tropes pro-Àssad seran objectiu si continuen bombardejant les àrees kurdes amb bombes de barril o d'altres armes".

Efectivament, el govern sirià usa bombes de barril contra població civil. Aquestes armes estan prohibides internacionalment i constitueixen crims de guerra. El govern sirià ha provocat el 95 % de les morts de civils a la guerra siriana.

Leggi di più »

3 diputad@s inician huelga de hambre en el Parlamento turco


İdris Baluken, Meral Danış Beştaş y Osman Baydemir iniciaron la protesta el 27 de enero ante los hechos de Cizre. En la ciudad kurda, desde el sábado 23 de enero, las fuerzas represivas turcas mantienen el asedio a un edificio. En el sótano había 28 personas en el momento del bombardeo turco. De ellas seis murieron por las heridas provocadas por los turcos. El resto continúan sin agua ni comida desde el sábado. Cuatro tienen heridas muy graves y se están desangrando.

La policía turca ha disparado contra las ambulancias que se acercaban durante toda la semana. Al menos hay un menor de 13 ANSYS entre las personas del sótano.İdris Baluken, Meral Danış Beştaş y Osman Baydemir, son diputados del Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partido Democrático del Pueblo). Realizan su protesta al propio parlamento de Turquía.

Leggi di più »

Vaga de fam de 3 diputats de l'HDP per la situació a Cizre

İdris Baluken, Meral Danış Beştaş i Osman Baydemir van iniciar la protesta el 27 de gener davant els fets de Cizre. A la ciutat kurda, des del dissabte 23 de gener, les forces repressives turques mantenen el setge a un edifici. Al soterrani hi havia 28 persones en el moment del bombardeig turc. D'elles sis han mort per les ferides provocades pels turcs. La resta continuen sense aigua ni menjar des de dissabte. Quatre tenen ferides molt greus i s'estan dessagnant. La policia turca ha disparat contra les ambulàncies que s'hi apropaven durant tota la setmana. Com a mínim hi ha un menor de 13 ansy entre les persones del soterrani. İdris Baluken, Meral Danış Beştaş i Osman Baydemir, són diputats de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble). Realitzen la seva protesta al propi parlament de Turquia.


Leggi di più »

divendres, 29 de gener del 2016

Amb un 9 % del territori, el Kurdistan acull el 48 % dels refugiats de l'Iraq i el 95 % dels de Síria

En global, 3.800.000 persones han escapat de Síria arran de la guerra civil. Turquia amb 1.800.000 i el Líban amb 1.200.000 han estat, amb diferència, els dos estats que han acollit el gruix de fugitius. A aquests, però, cal afegir-hi 7.600.000 persones que, tot i restar a Síria, són desplaçades internes. El Kurdistan de Síria, la zona més segura del país, ha acollit una part important però no se'n coneixen les dades. El Contracte Social de Rojava estipula que tothom serà acollit al seu territori.

La immensa majoria de refugiats/des sirians/es a l'Iraq, un 95 %, viuen precisament a la regió kurda. De 249.000, 247.000 ho fan en territori administrat pel govern presidit per Barzani, en especial a les regions d'Arbela i Duhok amb 112.000 i 98.000 persones acollides. La situació esdevé paradoxal doncs és el govern de Bagdad qui rep les ajudes per acollir refugiats sirians quan en realitat és el govern kurd qui els acull. I sovint el primer no transfereix els fons al segon com a mesura de pressió política.

A la situació dels refugiats sirians cal afegir els interns dins del propi Iraq. Fins al mes d'agost el Kurdistan iraquià era la zona més segura del país asiàtic. Ara, però, els desplaçats interns sumen 1.910.000 persones segons dades del propi Masrour Barzani, qui presideix el Kurdistan Region Security Council (KRSC). Tenint en compte que la població del Kurdistan autònom és d'uns cinc milions de persones, això significa que un de cada quatre habitants de la regió és, en realitat, una persona refugiada o desplaçada. Encara més: la meitat dels 4 milions de persones desplaçades internes a l'Iraq viu al Kurdistan autònom que només representa el 9 % del territori de l'Iraq. En efecte el territori autònom suma només 40.000 km2 dels 78.000 que reivindica el moviment kurd. Tenint en compte que l'Iraq comprèn 437.000 km2 la proporció és que amb el 9 % del territori acull el 48 % dels desplaçats. I malgrat això el govern de Bagdad sistemàticament nega fons pressupostaris al d'Arbela que sobreviu mercès als ingressos del petroli, actualment venut a Turquia qui el revèn a Israel, o bé a donacions de la comunitat internacional, en especial l'ONU.

Cristina Torrent
@CrisTorrentMas





Leggi di più »

Öcalan declarado ciudadano honorario de Palermo y Nápoles

El fundador del Partido Karkeren Kurdistan (Partido de los Trabajadores del Kurdistán, PKK), actualmente encarcelado, de por vida, por el régimen turco, ha sido reconocido por su papel en la lucha por la paz y los derechos del pueblo kurdo. Nápoles tomó la decisión el 28 de enero:

"Al compartir los sentimientos de democracia, igualdad y libertad con el pueblo kurdo en el que Nápoles está ligada. Öcalan representa la guía política y espiritual del pueblo kurdo que se ha batido, siempre, contra la represión del su pueblo y por la afirmación de los derechos humanos y democráticos, gravemente abandonados - sobre todo en el transcurso de los últimos años - por políticas vez brutales y autoritarias."


Nápoles ha firmado recientemente un convenio con Kobanê en apoyo de la autodeterminación y de la internacionalización del proceso de paz kurdo. La sobrina del militante kurdo, Dilek, visitará la ciudad italiana el próximo 15 de febrero para recoger la distinción. Palermo tomó la misma decisión el pasado mes de diciembre y Dilek Öcalan ha recogido el premio de la paz otorgado a Abdullah Öcalan justo esta semana.

Aparte de estas iniciativas, hasta ahora, cinco ciudades italianas se han hermanado con Kobanê. Una de ellas es Roma. Hasta ahora una sola ciudad catalana, Berga. ha hecho el mismo gesto a pesar de los esfuerzos de KurdisCat en este mismo sentido. Barcelona, ​​por ejemplo, está hermanada con la turca Estambul además de ciudades como Gaza o Tel Aviv, pero con ninguna ciudad kurda.

Leggi di più »

Sterk Çiya's burial (YPJ) in Rojava




The militia women was killed fighting against the Islamic State in the Canton of Kobanê's front on January 19th. Yesterday, her burial was done in the cemetery of Kobanê; this has had to expand given the high number of martyrs of the Kurdish cause. The Yekîneyên Parastinê Jinê Yen (Women's Defense Units YPJ) member was fighting in the southern front between Sarrin and Tshrin when she was the subject of an Islamist attack. Sterk Çiya was her nom de guerre; she was officially named Heyfa Mihemed. Sterk Çiya was born in Kobanê and was killed in a battle in Tshrin. Hundreds of people accompanied her coffin which was carried by fellow YPJ. At the funeral also there were members of the YPG, TEV-DEM's and women's movement Yekiti Star.

Institution People Families of Martyrs, represented by Behaddîn Gülen made a speech where she said that "Our martyrs are just for a democratic and open Syria, where everyone can live in peace. We are even willing to sacrificed their lives for the future. We will keep, forever, bearing in mind the memories of this struggle. "

Leggi di più »

dijous, 28 de gener del 2016

Récord de ventas de armas de España a Arabia Saudí

Según el periódico Expansión, durante el primer semestre de 2015, el Reino de España vendió más armas que en cualquier año, entero, de toda la década anterior. Un 26% de estas ventas fueron a parar a otro Reino, el de Arabia Saudí, una monarquía absoluta, con pena de muerte por motivos religiosos e implicada en guerras como la de Yemen o, de forma bastante clara, en la Siria.  

La cantidad vendida fue de 448 millones de €. Elol supone un récord de ventas de España hacia Arabia Saudí, estado que ha vetado, repetidamente, la participación kurda en conversaciones de la oposición (El Cairo o Riadh) y ha armado grupos islamistas radicales sirios que combaten al movimiento kurdo .

Leggi di più »

Milers de persones es manifesten contra Rouhani a París

Milers de persones s'han concentrat avui a París contra la visita de Hassan Rouhani. El mandatari iranià és el màxim responsable de les 2.000 execucions durant el seu mandant iniciat l'agost de 2.013. Amb ell, l'Iran s'ha convertit en el segon estat que més persones ha matat al món, després de la Xina. Un gran nombre dels executats formen part de les minories kurda o àrab. Diverses organitzacions han convocat la protesta. Maryam Rajavi, del Consell Nacional de la Resistència Iraniana ha dit que "posar la catifa vermella a Rouhani, per part dels governs europeus és donar la benvinguda al padrí del terrorisme i del fonamentalisme, legitimar el seu règim i les seves faccions més repressives". Ahir Rouhani fou rebut al Vaticà on va exigir que es tapessin les escultures o retrats amb persones nues, al mateix temps penjava a la forca el kurd.






En una protesta paral·lela, una activista de Femen s'ha penjat d'un pont sota una gran pancarta que deia: "Benvingut Rouhani, executor de la llibertat". Femen ha destacat que a "Hollande (president francès) no li importen els drets humans, només li importen els negocis".

Leggi di più »

Comiat a Sterk Çiya (YPJ)





La miliciana va morir combatent contra l'Estat Islàmic al front del cantó de Kobanê el 19 de gener. Avui s'ha realitzat el seu enterrament al cementiri de Kobanê; aquest s'ha hagut d'ampliar donat l'alt nombre de màrtirs de la causa kurda. Les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) i combatia al front sud, entre Sarrin i la presa de Tshirin quan fou objecte d'un atac d'islamistes. Sterk Çiya era el seu nom de guerra; oficialment s'anomenava Heyfa Mihemed. Era nascuda a Kobanê i va ser morir en combat a la presa de Tshirin. Centenars de persones l'han acompanyada i el seu taüt ha estat dut per companyes de les YPJ. També hi havia, al funeral, membres de les YPG, del Tev-Dem i del moviment de dones Yekiti Star. 

La Institució Popular de les Famílies de Màrtirs, representada per Behaddîn Gülen, ha fet un discurs on ha dit que "Les nostres màrtirs ho són per una Síria, democràtica i lliure, on tothom hi pugui viure en pau. Fins i tot estem disposades a sacrificar les seves vides per aquest futur. I seguirem, per sempre, tenint presents els records d'aquesta lluita".

Leggi di più »

França i EUA s'afegeixen al veto racista turco-àrab al PYD per Ginebra

Primer va ser Laurent Fabius. El ministre d'afers exteriors socialista francès va anunciar, cofoi, que el Partit de la Unitat Democràtica (PYD) havia estat vetat a les negociacions de pau de Ginebra o Ginebra III. Tot i la clara posició russa de que sense la minoria kurda no hi pot haver solució a Síria. Posteriorment fou Mark C. Toner, del departament d'estat dels EUA, qui donava suport al veto de Turquia i l'Aràbia Saudita. El ministre d'afers turc, Mevlüt Çavuşoğlu, va arribar a dir que no anirien a Ginebra si hi havia delegació kurda. La posició racista de turcs i àrabs, doncs ha rebut un clar suport des d'Occident. Les negociacions de Ginebra, que comencen demà, han nascut mortes.

Leggi di più »

Rècord de vendes d'armes d'Espanya a l'Aràbia Saudita

Segons el diari espanyol Expansión, durant el primer semestre de 2015, el Regne d'Espanya va vendre més armes que en qualsevol any, sencer, de tota la dècada anterior. Un 26 % d'aquestes vendes van anar a parar a un altre Regne, el de l'Aràbia Saudita, una monarquia absoluta, amb pena de mort per motius religiosos i implicada en guerres com la del Iemen o, de forma prou clara, en la siriana. La quantitat venuda fou de 448 milions d'€. Això suposa un rècord de vendes d'Espanya cap a l'Aràbia Saudita, estat que ha vetat, repetidament, la participació kurda a converses de l'oposició (El Caire o Riadh) i ha armat grups islamistes radicals sirians que combaten al moviment kurd.

Leggi di più »

Mor un sisè kurd dels 28 atrapats a un edifici de Cizre

"Ens proven de matar un per un. Un altre de nosaltres ha mort". Ha estat el missatge que ha rebut del diputat de l'HDP, Faysal Sarıyıldız,  avui. Segons l'agència Firat News, aquest matí les ambulàncies han arribat a la zona per a recollir els ferits però les forces turques les han refusat a trets. De la mateixa manera una marxa per demanar la fi del setge sobre la ciutat, a camp a través, ha estat atacada per la policia amb canons d'aigua. Actualment, columnes de persones proven d'arribar a la ciutat per a trencar el setge.

Ja fa sis dies que continua el setge sobre un edifici de la ciutat de Cizîr (Cizre en turc). Dissabte l'exèrcit turc va llençar un operatiu d'artilleria contra un edifici del barri de Cudi a la ciutat de Cizre, al Kurdistan. Les bombes, llençades des d'un helicòpter, van destruïr-lo quan hi havia desenes de persones. Segons fonts kurdes es tractava de civils però hi hauria entre ells el co president de l'Assemblea Popular de Cizre. Es tracta de Mehmet Yavuzel, del Partit Democràtic de les Regions (DBP). També va quedar ferit el sots director del periòdic Azadiya Welat, Rohat Aktas. Segons l'agència estatal Anadolu, recollint la versió del govern, un dels edificis acolliria un taller de fabricació d'explosius "del Partit dels Treballadors del Kurdistan".

El balanç de l'atac fou de vint-i-vuit persones ferides de les que, com a mínim deu, ho eren d'extrema gravetat. Les tropes turques van aïllar la zona i no permeten, des de llavors, entrar-hi ambulàncies. En el transcurs dels cinc dies han anat morint la meitat dels 10 ferits greus. La resta continuen aïllats en un soterrani. Ahir va finir  Nusret Bayer per les ferides rebudes.

Leggi di più »

Manifestació contra Rouhani a París


S'ha convocat per desenes d'organitzacions, com ara el MRAP*, que denuncien que el president iranià és el màxim responsable dels centenars d'execucions del seu estat. Hassan Rouhani és el president "moderat" del govern dels mul·làs iranians. responsable de 2.000 execucions i de que, avui, hi hagi 160 menors en el corredor de la mort. Molts d'aquestes víctimes són kurdes, ja sigui civils ja sigui militants d'organitzacions polítiques o bé de drets humans.

La manifestació serà a les 13 hores a la plaça Denfert, París.

Sobre les execucions veure la pestanya "Iran" del web de KurdisCat.

Sobre la campanya pels presos polítics kurds de KurdisCat.

* MRAP, Moviment contra el Racisme i per l'Amistat dels Pobles.

Leggi di più »

dimecres, 27 de gener del 2016

L'Iran executa, penjant a la forca, el kurd Fardin Hosseini

Fardin Hosseini, pertanyia a la minoria Ahl-e-Haq. Havia estat objecte de tortures mentre era empresonat per les autoritats iranianes. Havia estat condemnat a mort acusat d'atacar un imam del règim l'any 2007. L'agència Fars ha confirmat l'execució, penjat a la forca, el 26 de gener. Era acusat de formar part d'"una secta desviada i seguidora d'un fals misticisme" així com de beure alcohol. Les connotacions religioses de l'assassinat són, doncs, evidents.


Fardin Hosseini va negar els càrrecs i va denunciar que les seves declaracions eren objecte de tortura. Es dóna la circumstància que mentre l'Iran executava una persona més, el cap del règim teòcrata, Hassan Rouhani, era rebut pel Papa Francesc amb tots els honors al Vaticà. El mandatari persa va obligar a tapar totes les escultures amb nus. El següent pas de Rouhani és París on serà rebut per Hollande.

Leggi di più »

Moren 3 soldats turcs en enfrontaments a Sur

Tres soldats turcs han mort avui durant els enfrontaments amb presumptes militants kurds, propers al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) al districte Sur de la província sud-oriental d'Amed / Diyarbakir. El districte sotmès a un toc de queda, durant tot el dia, des de fa gairebé dos mesos. L'Estat Major turc ha reconegut les baixes.

Els franctiradors, probablement integrants de
Unitats de Defensa Civil (Yekîneyên Parastina Sivîl, YPS), han obert foc contra les forces de seguretat durant intensos enfrontaments. Els soldats ferits van ser traslladats a l'Hospital Militar de Diyarbakir per al tractament però van sucumbir a les seves ferides malgrat tots els esforços.

Mentrestant, un altre toc de queda ha estat imposat pel govern turc a cinc barris i un carrer al propi  districte de Sur avui mateix.

Leggi di più »

Mor un cinquè kurd dels 28 atrapats a un edifici de Cizre

Ja fa cinc dies que continua el setge sobre un edifici de la ciutat de Cizîr (Cizre en turc). Dissabte l'exèrcit turc va llençar un operatiu d'artilleria contra un edifici del barri de Cudi a la ciutat de Cizre, al Kurdistan. Les bombes, llençades des d'un helicòpter, van destruïr-lo quan hi havia desenes de persones. Segons fonts kurdes es tractava de civils però hi hauria entre ells el co president de l'Assemblea Popular de Cizre. Es tracta de Mehmet Yavuzel, del Partit Democràtic de les Regions (DBP). També va quedar ferit el sots director del periòdic Azadiya Welat, Rohat Aktas. Segons l'agència estatal Anadolu, recollint la versió del govern, un dels edificis acolliria un taller de fabricació d'explosius "del Partit dels Treballadors del Kurdistan".

El balanç de l'atac fou de vint-i-vuit persones ferides de les que, com a mínim deu, ho eren d'extrema gravetat. Les tropes turques van aïllar la zona i no permeten, des de llavors, entrar-hi ambulàncies. En el transcurs dels cinc dies han anat morint la meitat dels 10 ferits greus. La resta continuen aïllats en un soterrani. El darrer en finir ha estat Nusret Bayer qui s'ha anat desagnant per les ferides rebudes.


As the onslaught under the name of curfew continues in Şırnak's Cizre district for the 45th uninterrupted day, local people are suffering a never-ending violation of their basic rights, including the right to life.
As attacks by state forces are going on ceaseleslly, tragedy continues in the basement where 28 slain and wounded people remain trapped for the past 5 days.
Out of these 28 people who got wounded as a result of artillery fire on houses in Cudi neighborhood, yet another one, Nusret Bayer, died from his wounds in the fifth day of the deliberate atrocity.
With Bayer, 5 of the 28 wounded civilians have died due to an ongoing denial of urgent access to treatment during the past 5 days. There are now 23 people with wounds in the basement where conditions are getting severer every passing hour as Turkish state forces continue to shell the building with tank and mortar fire.
- See more at: http://www.bestanews.com/haberayrinti.php?id=15399&dil=en&utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter&utm_campaign=bestanuceeng#sthash.sNqOQvnt.dpuf
As the onslaught under the name of curfew continues in Şırnak's Cizre district for the 45th uninterrupted day, local people are suffering a never-ending violation of their basic rights, including the right to life.
As attacks by state forces are going on ceaseleslly, tragedy continues in the basement where 28 slain and wounded people remain trapped for the past 5 days.
Out of these 28 people who got wounded as a result of artillery fire on houses in Cudi neighborhood, yet another one, Nusret Bayer, died from his wounds in the fifth day of the deliberate atrocity.
With Bayer, 5 of the 28 wounded civilians have died due to an ongoing denial of urgent access to treatment during the past 5 days. There are now 23 people with wounds in the basement where conditions are getting severer every passing hour as Turkish state forces continue to shell the building with tank and mortar fire.
- See more at: http://www.bestanews.com/haberayrinti.php?id=15399&dil=en&utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter&utm_campaign=bestanuceeng#sthash.sNqOQvnt.dpuf


Leggi di più »

El ministre de defensa d'Israel acusa a Turquia de donar suport a l'IS

El ministre de defensa israelià Moshe Yaalon, de visita a Atenes, ha apuntat a la República de Turquia com el suport clau de l'Estat Islàmic. "Com sabeu, Daesh (acrònim despectiu de l'Estat Islàmic) ha gaudit de diner turc a canvi de petroli per molt, molt de temps. Espero que això hagi acabat."

Rússia va fer les mateixes acusacions només fa unes setmanes i el president turc va exigir proves a Moscou. Si les rebia dimitiria. Els periodistes turcs que han presentat proves en aquest sentit han estat empresonats i els seus mitjans perseguits judicialment. Les que va presentar el govern de Putin no foren concloents.

"És decisió de Turquia, del govern turc, dels líders turcs, decidir si volen formar part de qualsevol tipus de col·laboració contra el terrorisme. De moment no és el cas". De fet Yaalon va afirmar que Turquia estava permetent "a jihadistes anar i tornar des d'Europa a Síria i l'Iraq".


Leggi di più »

dimarts, 26 de gener del 2016

Turquia anuncia que boicotejarà les converses de pau de Ginebra si hi van kurds

El ministre d'exteriors turcs ha posat més llenya al foc. No se sap si Steffan de Mistura, en nom de l'ONU, ha convidat al Partit de la Unió Democràtica (PYD) però Turquia ha anunciat el veto. El ministre Mevlüt Çavuşoğlu ha afirmat que "si el PYD és present a les converses de pau, Turquia no hi anirà. El PYD és la principal força kurda de Síria i gestiona gairebé tot el nord del país. Però Turquia vol conversar de pau amb si mateixa. El millor camí per no arribar mai a la pau.

L'homòleg rus de Çavuşoğl, Sergei Lavrov, ha dit també avui que sense part kurda no es pot solucionar el conflicte civil sirià. Precisament el PYD representa els kurds de Síria i un estat estranger, Turquia, vol vetar la pròpia població siriana a decidir el seu futur de pau.

Leggi di più »

Kurdistán de Iraq, con un 9 % del territorio, acoge 48 % de personas refugiadas en lraq

En global, 3.800.000 personas han escapado de Siria a raíz de la guerra civil. Turquía con 1.800.000 y el Líbano con 1.200.000 han sido, con diferencia, los dos estados que han acogido el grueso de fugitivos. A estos, sin embargo, hay que añadir 7.600.000 personas que, a pesar de permanecer en Siria, son desplazadas internas. El Kurdistán de Siria, la zona más segura del país, ha acogido una parte importante pero no se conocen los datos. El Contrato Social de Kurdistán sirio, o Rojava, estipula que todo el mundo será acogido en su territorio.La inmensa mayoría de refugiados / as sirios / as en Irak, un 95%, viven precisamente en la región kurda. De 249.000, 247.000 lo hacen en territorio administrado por el gobierno presidido por Massud Barzani, en especial en las regiones de Erbil y Duhok con 112.000 y 98.000 personas acogidas. La situación deviene paradójica pues es el gobierno de Bagdad es quien recibe las ayudas para acoger refugiados sirios cuando en realidad es el gobierno kurdo quien los acoge. Y a menudo el primero no transfiere los fondos al segundo como medida de presión política.

En la situación de los refugiados sirios hay que añadir los internos dentro del propio Irak. Hasta el mes de agosto el Kurdistán iraquí era la zona más segura del país asiático. Ahora, sin embargo, los desplazados internos suman 1.910.000 personas según datos del propio Masrour Barzani, quien preside el Kurdistan Region Security Council (KRSC). Teniendo en cuenta que la población del Kurdistán autónomo es de unos cinco millones de personas, esto significa que uno de cada cuatro habitantes de la región es, en realidad, una persona refugiada o desplazada. Aún más: la mitad de los 4 millones de personas desplazadas internas en Irak vive en el Kurdistán autónomo que sólo representa el 9% del territorio de Irak. En efecto el territorio autónomo suma sólo 40.000 km2 de los 78.000 que reivindica el movimiento kurdo.  


Teniendo en cuenta que Irak comprende 437.000 km2 la proporción es que con el 9% del territorio acoge el 48% de los desplazados. Y a pesar de ello el gobierno de Bagdad sistemáticamente niega fondos presupuestarios al de Erbil que sobrevive gracias a los ingresos del petróleo, actualmente vendido en Turquía quien lo revende en Israel, o bien a donaciones de la comunidad internacional, en especial la ONU.

Cristina Torrent

@CrisTorrentMas

Leggi di più »

Rússia i les YPG negocien una ofensiva sobre Jarablus (Síria)

La font dels contactes és el diari sirià Al-Akhbar i els detalls són força concrets. "A principis de gener, un general rus acompanyat de quatre oficials va visitar la ciutat de Qamixli i es va reunir amb oficials kurds. (...) les trobades són encara en una fase consultiva, i no hi ha hagut un acord sobre cooperació oficial entre els dos bàndols. La cooperació està encara en el marc d'assistència logística". 

Rússia hauria ofert ajuda a lles Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG), per a arrabassar la ciutat de Jarablus a l'Estat Islàmic. Aquest és, ara, el cordó umbilical del grup islamista sunnita per on reb ajudes del també islamista sunnita govern turc. De moment no hi ha acord sobre aquest extrem segons el propi diari que es considera afí al govern.

Des de KurdisCat hi ha constància que, fa mesos, les YPG del cantó de Kobanê proposen una ofensiva sobre Jarablus però la coalició internacional, liderada pels EUA, s'han negat a donar-hi suport apostant per un atac sobre ar-Raqqà. Aquest seria suïcida per les milícies kurdes tant per la composició ètnica com la geografia de la regió. Els EUA no volen atacar Jarablus seguint les directrius turques. Turquia considerava una "línia vermella" que les YPG creuin l'Eufrates. De tota manera les YPG ja l'han creuat per Tishrin (situada al sud de Jarablus). I, com va dir lacònicament el portaveu d'YPG, "no hem sabut trobar la línia vermella":

 

Leggi di più »

Lavrov (ministre d'exteriors rus): Sense els kurds no hi pot haver pau a Síria

El ministre Sergei Lavrov ha tornat a deixar ben clar el seu pragmatisme. En una roda de de premsa general ha respost als motius pels que Rússia ha forçat a Turquia a acceptar la participació de la minoria kurda a les converses de pau de Ginebra. Rússia no ha cedit al xantatge turc, que excloïa al Partit de la Unió Democràtica (PYD) del diàleg sirià.

Per Lavrov: "Sense aquest partit, sense els seus representants, les negociacions no poden donar el resultat que volem, és a dir un acord polític definitiu" a Síria. L'objectiu de les converses, per Lavrov, és assolir un "alto el foc i acordar reformes polítiques". El ministre ha aclarit que no han ofert asil polític a Baixar al-Àssad "ni l'hem provat de convèncer de que abandoni el país". Tornant al poble kurd ha afirmat: "Veiem els kurds com a una nació molt important i una eficient unitat per a combatre al Daesh (terme despectiu referent a l'Estat Islàmic)". El polític eslau ha confirmat que Rússia ha enviat armament a les Forces Peshmerga del Kurdistan de l'Iraq però ha puntualitzat que ho han fet "mitjançant el govern de Bagdad".

Per a saber-ne més: Qui és el Partit de la Unió Democràtica?

Leggi di più »

dilluns, 25 de gener del 2016

Una neteja ètnica del segle XXI: 100.000 persones ja han fugit al Kurdistan turc






La brutal campanya d'assetjament per part del govern turc contra la minoria kurda eleva les xifres cada vegada més. Res més lluny de la realitat que parlar d'un conflicte entre el moviment del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i l'estat. Certament, grups propers al PKK, com els joves d'YDG-H o els nous grups d'autodefensa YPS o YPS-Jin. Caldria debatre, però, si fou abans l'ou o la gallina. Aquestes organitzacions no han provocat el conflicte sinó que se l'han trobat. Fa mesos que les arbitràries detencions turques sobre el jovent kurd, o fins i tot turc dissident, es realitzen amb impunitat. No era (és) estrany que en barris populars, de matinada, apareguin vehicles policials, fins i tot helicòpters, fent detencions massives. En no pocs casos, aquestes operacions han acabat amb assassinats extrajudicials (Veure la pestanya "Turquia" del web de KurdisCat). Pot semblar inconcebible des de casa nostra però aquests constants excessos policials no han estat, ni una vegada, investigats judicialment. A Turquia no existeix la división entre els tres poders.

Quina opció queda davant de l'arrogant impunitat de les forces de seguretat turques? Homes armats fins les dents, fent salutacions feixistes turques (les orelles del lloc), pintades amb T.C. (República de Turquia), obligant a mainada a cantar l'himne, disparant sobre grups que duen ferits amb bandera blanca, deixant els ferits desagnar-se, rematant al cap o disparant sobre qui s'atansa per ajudar a civils ferits per franctiradors. No parlem d'una república bananera, tot i que podria semblar-ho. Parlem del segon exèrcit de l'OTAN, que dissabte va rebre absoluta impunitat per part dels EUA. Parlem d'un estat que rebrà 3.000 milions d'€ de l'UE amb una sola condició: que amagui les persones refugiades que volen venir a Europa.

Davant d'aquests fets, el poble kurd pot escollir desagnar-se sense defensar-se o desagnar-se fent-ho. I molts han triat la segona opció, és llavors quant sorgeixen grups com YPS o YPS-J: per a defensar-se de les constants arbitrarietats policials. A Turquia, bona part de la policia no són agents imparcials sinó filofeixistes propers al partit ultra MHP, una mena de Falange turca. Qui va trencar el procés de pau unilateralment fou el govern turc, qui va suspendre les autoritats democràticament electes de ciutats com Cizre fou el govern turc. El poble kurd es limita a defensar-se. Com ressa una pintada pels carrers kurds: "No som terroristes, som kurds no assimilats".

No tothom opta per resistir. De fet és el camí difícil que sovint dur al dolor. A la pèrdua de béns materials, de ben segur, de la llar, del contacte amb les persones estimades, du a quedar-se sense feina, a "cridar el mal temps", a patir la persecució i l'estigma de l'estat. Els futurs científics kurds no existiran, per exemple, ni els economistes, ni advocats. Si trien resistir saben que es quedaran, entre d'altres coses, sense educació.

En tot cas els qui no trien resistir han de fugir. I aquest és l'objectiu últim d'Ankara. És aviat per parlar d'un genocidi organitzat però diversos fets apunten a una neteja ètnica. No seria la primera vegada que Turquia neteja ètnicament, les regions kurdes. Molts kurds viuen avui al centre d'Anatòlia car foren transportats, deportats, per l'estat. Les xifres comencen a apuntar a aquesta neteja. Segons Ara news, per exemple, recollint xifres de l'advocat de drets humans Hoshin Ebdullah, són ja 100.000 persones les fugitives. Han marxat de les províncies de Diyarbakir (Amed en kurd) i Şırnak (Şirnex en kurd). Les fotografies dels fets del darrer mig any parlen per si mateixes. No hi ha una suposada operació quirúrgica contra grups militants (Turquia usa el terme terrorista que s'ha d'aplicar a ella mateixa exclusivament). Hi ha una destrucció massiva de carrers sencers, d'edificis de més d'onze pisos, hi ha usos d'aviació i de tancs. Hi ha, en definitiva, un atac contra tot el poble kurd. Sense distinció.

Leggi di più »

La colina de Mishtenur acoge el inicio de la celebración en el 1r aniversario de la liberación de Kobanê







Mañana hace un año, la ciudad de Kobanê fue totalmente reconquistada. Lo fue después de un asedio salvaje que inició el 5 de octubre de 2014. Ese día la comandante de las Yekîneyên Parastinê Yên Jinê (Unidades de Defensa de Mujeres, YPJ), Arîn Mîrkan se inmoló contra una unidad del Estado Islámico que intentaba hacerse con el cerro de Mishtenur. Esta elevación fue ocupada el día siguiente dando inicio al asalto de los islamistas contra la ciudad kurda de Siria. El 25 de enero de 2015 la situación era la inversa. La vanguardia de las YPJ expulsaba los últimos reductos del Estado Islámico en la colina. Horas después se declaraba liberada la ciudad por parte de las milicias kurdas.

Hoy cientos de personas se han reunido en la colina de Mishtenur, donde murió Mîrkan, entre muchos otros, para celebrar el primer aniversario de la liberación. El papel principal de la conmemoración ha sido para las milicianas de las YPJ que llevaron el peso de la lucha, calle a calle, y resistieron cuando todo parecía perdido en Kobanê. Ha sido una fiesta donde grandes y pequeños han bailado cogidos por los brazos la danza tradicional kurda (govend) en la plaza del Newroz (año nuevo). La comandante de las YPJ, Rehîme Kobanê ha llevado el peso principal de los discursos donde también han intervenido representantes de las YPG, de la auto administración democrática del cantón autónomo de Kobanê y del Movimiento de la Sociedad Democrática (Tev-Dem). El acto ha sido vigilado en todo momento por las Asayish (fuerzas de seguridad) ante un posible ataque de los islamistas. En la ciudad, donde ayer llovía, se han colgado banderas tricolores de Kurdistán sirio y las triangulares de las dos milicias, la amarilla de YPG y la verde de YPJ.



Leggi di più »