dimecres, 30 d’abril del 2014

Ja hi ha 200.000 refugiats sirians al Kurdistan iraquià

El Kurdistan iraquià s'ha convertit en un immens camp de refugiats. Si als anys noranta els kurds de l'Iraq van fugir en massa cap a l'Iran i, sobretot, Turquia, ara s'han girat les tornes. Són els kurds de l'Iraq els qui acullen una immensa població refugiada sense recursos per fer-ho.

Com destaca Deutsche Welle es tracta de 200.000 sirians. No només kurds sinó assiris i especialment àrabs que viuen en camps de refugiats que no tenen condicions humanitàries. La publicació alemanya aporta un reportatge fotogràfic sobre les condicions de la "nova llar" d'aquestes 200.000 persones. El govern autònom kurd, sense prou recursos, difícilment pot gestionar aquesta crisi humanitària tot sol.


Mapa dels refugiats sirians. Font : Times Live

Leggi di più »

dimarts, 29 d’abril del 2014

Petits avenços per la llengua kurda a Turquia


Segons informa el mitjà Rudaw, publicat des del Kurdistan iraquià, els darrers dies s'han produït alguns avanços en el reconeixement de la llengua kurda a Turquia. L'article cita en primer lloc l'anunci de la creació d'una universitat en llengua kurda a la població d'Amed/Diyarbakir. També la creació, ja efectiva, d'un servei en llengua kurda en alguns hospitals del Kurdistan turc. Finalment cita la creació, a mitjans d'abril, un web i una publicació a la universitat de Dicle que pretenen difondre les ciències socials kurdes. És el primer cop que la llengua kurda entra al món acadèmic turc.


Paral·lelament Ankara ha acceptat que un nou partit dugui la paraula Kurdistan al seu nom tot i que ho ha denegat per un grup d'estudiants i una associació d'empresaris argumentant que "Kurdistan" és una paraula anti constitucional.

Leggi di più »

Els islamistes s'incorporen al govern autònom kurd de l'Iraq

El Partiya Demokrata Kurdistanê (PDK) ha aconseguit incorporar una nova força al seu govern. Si fa unes setmanes tancava un acord amb el Moviment Gorran (Canvi), ara ha signat un acord amb la principal organització islamista del Kurdistan iraquià. Yekgirtui Islami Kurdistan (coneguda com a KIU en les seves sigles en anglès) és un partit vinculat amb el moviment dels Germans Musulmans. La Unió Islàmica del Kurdistan compta amb 10 escons al parlament autònom. El PDK en té 38, Gorran 24 i el total de diputats/des és de 111. Les eleccions es van celebrar el passat 21 de setembre de 2013 però fins avui continua el govern interí sense que s'hagi format govern. Ja fa, doncs, set mesos. Fa només uns dies el número dos del Gorran dimitia fent aflorar les divisions internes d'aquest partit arran de, entre d'altres, l'acord amb el PDK.

Els ministeris a càrrec dels islamistes seran els de treball, electricitat, afers parlamentaris i la gestió de les àrees kurdes fora de la zona autònoma. Cal indicar que la regió autònoma kurda de l'Iraq només comprèn una part del Kurdistan iraquià.

Leggi di più »

dilluns, 28 d’abril del 2014

Un suïcida mata 30 persones en un acte kurd a l'Iraq

Un acte de la YeKêti Nistimaniy Kurdistan o Unió Patriòtica del Kurdistan a la vila de Khanaqin ha estat atacat per un suïcida, probablement fonamentalista fa uns moments. L'acte celebrava la reaparició del fundador de l'UPK que és greument malalt des de l'any 2012. Jalal Talabani és en tractament a Alemanya. La matança, segons el primer balanç ha provocat 30 morts i mig centenar de ferits.

Leggi di più »

Deu joves kurds detinguts per incidents a Van

La protesta contra la construcció d'un altre control militar a Van el 27 d'abril va acabar amb desenes de joves enfrontant-se amb la policia turca. Els joves kurds van aixecar barricades i van llençar pedres contra les forces repressives en resposta al llançament d'aigua contra ells. Nou dels joves kurds foren detinguts així com un periodista de l'agència DİHA que fou durament colpejat.

Leggi di più »

Trenta kurds al corredor de la mort a les presons d'Iran


Segons l'informe de les Nacions Unides redactat per Ahmed Shaheed, el govern de l'Iran ha executat cent setanta persones des de l'inici d'any. Es tracat de dissidents del règim teocràtic, militants balutxs o kurds.
Segons l'Agència Firat News hi ha 23 activistes kurds actualment pendents d'execució i amb sentència ferma:
Hebibûlla Letifi, Sami Husêni, Cemal Mihemedi, Rustem Erkiya, Mistefa Selimi, Enwer Rostemi, İrec Mihemedi, Mihemed Emin Agûşi, Ehmed Pûladxani, Hesen Tale'i, Eziz Mihemedizade, Ebdûlah Siruri, Reşid Axkendi, Loqman Muradi, Zanyar Muradi, Bextiyar Mimari, Sirwan Nijwari, Hoşeng Rezayi, Mensûr Arwend, Sirwan Nejad, Hebib Eşrefi, Ali Eşrefi, Îbrahim Îsapûr.
L'agència incloïa un altre pres, Simko Xurşidi, però aquest fou executat el passat 17 d'abril de 2014 a la presó de Kermanxah.
Cal afegir set presos més que han estat condemnats a mort pel govern islamista però la sentència no és definitiva. Es tracta de : Behruz Alkani, Reza Molazadeh, Arman Pervizi, Muhammed Abdullahi, Sabir Mukled Muvaneh, Abdullah Sarvarian, Ali Ahmed Silêman.

Leggi di più »

diumenge, 27 d’abril del 2014

Turquia declara la muntanya Meskan com a "zona militar prohibida"


L'anunci per part del govern kurd d'edificar un complex militar a la muntanya de Meskan va provocar la mobilització del poble kurd immediatament. Meskan és situat a la zona de Hakkari, una de les més combatives del Kurdistan turc.

El dia 6 d'abril es va iniciar una protesta que va culminar déu dies després amb una plantada de tendes contra el projecte impulsada pel partit majoritari a la regió,  Baris ve Demokrasi Partisi (BDP) o Partit de la Pau i la Democràcia. Les forces armades turques van arribar al punt d'enfrontar-se de forma violenta amb la població civil que feia protestes pacífiques a la zona. La galeria d'imatges d'Anadolu Agency deixa testimoni de la duresa dels xocs. Malgrat les negatives del govern, el desplegament militar a la zona ha estat evident. En un acte d'arrogància els dos-cents militars desplegats han anat plantant banderes turques a la zona de bosc. En un pas més ara els comandaments militars han declarat la muntanya com a "zona militar prohibida" i els vols d'helicòpters són cada vegada més freqüents.




Leggi di più »

Diverses mines fereixen tres kurds al Kurdistan iranià

Malgrat que la guerra entre Iran i Iraq va acabar formalment l'any 1988, el malson que va provocar pel poble kurd continua. Les mines plantades a la zona fronterera no han estat retirades per cap dels dos Estats en un acte irresponsable i de conseqüències dramàtiques. Especialment per part de l'Iran.


Tres kurds més n'han resultat afectats recentment. Un nen kurd de només deu anys va resultar ferit per l'explosió d'una mina a Salas Bawecani i un compatriota seu, de trenta-cinc, ha perdut una cama a Piranshar.
No són casos aïllats sinó constants. Dies abans un ciutadà kurd que collia plantes va resultar greument feriti va perdre una cama També al gener dos kurds van ser ferits quan va esclatar una mina de la guerra dels anys vuitanta. Iran ha parlat diverses vegades de netejar les mines però ha incomplert el compromís.


Leggi di più »

dissabte, 26 d’abril del 2014

Marxa demà contra l'embargament turc al Kurdistan sirià


El grup de joves del Baris ve Demokrasi Partisi (BDP) que en turc significa Partit de la Pau i la Democràcia ha organitzat per demà diumenge 27 d'abril una marxa de protesta contra el bloqueig que l'Estat turc està realitzant amb el Kurdistan sirià. La marxa s'iniciarà a la localitat de Suruç, a Mürşitpınar, a la regió d'Urfa i acabarà amb la plantada d'un campament de tendes.

Leggi di più »

Turquia accepta per primera vegada un partit amb el mot Kurdistan


La paraula, tants anys prohibida, a Turquia: "Kurdistan", per primera vegada formarà part del nom d'un partit legal. Es tracta del Partiya Demokrata Kurdistan Turkiyê (PDK-T). La nova formació s'inspira en el Partit Demòcrata del Kurdistan (PDK) que governa actualment al Kurdistan iraquià.

Les relacions entre aquest partit i el govern turc són actualment excel·lents. Aquest és el motiu principal de que Ankara hagi accedit a l'ús del mot Kurdistan en el nom oficial de la formació. El segon motiu és que el PDK-T vol presentar-se com una alternativa moderada front l'il·legal Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) o bé el legal Partit de la Pau i la Democràcia (BDP). Malgrat això el PDK-T també demana una independència pel Kurdistan turc amb capital a Amed / Diyarbakir. El seu màxim dirigent és Mehmet Emin Kardas qui ha afirmat que "Només la independència pot protegir els kurds, més que la supremacia turca, àrab o persa".

La notícia arriba només una desena de dies després que el govern turc denegués a una associació d'empresaris la seva legalització. L'argument era que duien el mot Kurdistan en el seu nom i aquest terme és inconstitucional. A principi d'any es va denegar l'autorització a un grup estudiantil que volia anomenar-se Moviment del Jovent de Kurdistan.





Leggi di più »

divendres, 25 d’abril del 2014

S'estèn la vaga de fam dels presos a l'Iran

El dia de Sant Jordi fou la data escollida pels presos de la presó de Gohardasht per iniciar una vaga de fam solidària amb la dels seus companys a la d'Evin. La primera vaga de fam va iniciar-se el passat 17 d'abril i els implicats han estat confinats i objecte d'una brutal repressió dins de la presó.

Els presos de Gohardahst reclamen la fi del confinament i el tractament sasnitari de ferits que hores d'ara no es dóna. Un dia després els familiars dels empresonats van anunciar també una vaga de fam en el mateix sentit.

Presó de Gohardasht, a l'Iran

Leggi di più »

Les YPG conquereixen l'estratègica vila de Tell Brak

Victòria importantíssima de les Unitats de Defensa Popular, en kurd Yekîneyên Parastina Gel, YPG. La vila de Tell Brak (Kurdistan de Síria) és un enclau estratègic decisiu entre les ciutats de Qamishlo i al-Hasakah. Dissabte 19 diverses columnes de les YPG van atacar l'enclau que era en mans dels fonamentalistes.

A les cinc de la tarda, segons ha confirmat a Reuters el comandant Redur Xelil, Tell Brak era completament sota control de la milícia kurda. El balanç dels combats fou de 28 morts, la majoria islamistes del grup Islamic State of Iraq and Sham (ISIS) tot i que les YPG eleven els morts a una cinquantena i asseguren haver fet 42 presoners havent perdut la vida tres milicians. Segons Syrian Observatory, els islamistes morts foren 25.

A part del seu valor estratègic, Tell Brak, és un lloc arqueològic molt important car té els munts arqueològics més grans de l'Orient Mitjà. En el jaciment s'han excavat diversos nivells. El primer està datat de vers el 6000 aC amb restes de les cultures d'Halaf, Obeid i el període sumeri d'Uruk. Per tot plegat se'l considera un dels bressols de la humanitat.




Leggi di più »

dijous, 24 d’abril del 2014

Doble atemptat suïcida a Serekaniye (Kurdistan sirià)


Dos islamistes s'han suïcidat aquest matí a Serekaniye (en àrab Ras al-Ayn). El balanç de víctimes són de onze persones mortes i d'altres onze ferides.
El primer atac ha estat amb un cotxe bomba que ha escalatat a una escola de Serekaniye provocant ferides a nombrosos infants. El segon ha estat al districte de Til Xelef, a uns quatre quilòmetres de la pròpia Serêkaniyê. Un suïcida s'ha fet explotar a un control de la milícia kurda provocant una desena de morts. Aquest districte fou alliberat per les Unitats de Defensa Popular (YPG) kurdes el passat mes de novembre conjuntament amb una vintena de localitats en el marc d'una important ofensiva d'una setmana.

Mentre es produïen aquests atacs els islamistes d'ISIS han llençat una ofensiva a Jarablus, també al Kurdistan sirià, destruint el principal pont que dóna accés a la localitat.

Leggi di più »

Els Xabaks


Els Xabaks (en anglès Shabakh) són una comunitat religiosa relacionada al mateix temps amb l'islamisme i el cristianisme. Shabakh significa inter relacionat o entrellaçat.

Quants són?

Són uns 60.000.

On són?

A l'Iraq. especialment al districte de Sinjar.

Quina llengua utilitzen?

La seva llengua és el xabak. Una llengua turca amb molts elements del kurd, concretament del dialecte gorani, el persa i l'àrab. Aquest fet planteja el dubte de si són kurds. Els governs baaistes iraquians afirmaven que eren àrabs però ells mateixos qüestionaven: "Si som àrabs, perquè ens deporten i persegueixen com als kurds".


Origen

Es creu que els xabak van arribar el segle XVII en el marc de les migracions turcmanes de l'època ocupant terres del Kurdistan del sud.

Creences

Pels Xabaks l'Alcorà no conté tota la veritat. Les seves creences són sincrètiques i s'apropen a les dels yezidi i els ahl-i hakk. També contenen elements de l'islam sufí.

El-Buiruk (Llibre dels Actes exemplars) és el seu text sacre, està escrit en turcmà.

Culte

Els kurds Xabaks tenen molt bones relacions amb els yezidi fins al punt que peregrinen als santuaris d'aquests.

Tenen guies espirituals coneguts com a "Pir". El més important dels pirs és conegut com a "Baba".

Permeten el consum d'alcohol.

Leggi di più »

dimecres, 23 d’abril del 2014

Hebibulla Letifi, kurd d'Iran al corredor de la mort


El pres kurd Hebibulla Letifi és al corredor de la mort a la presó de Sine (Iran) on resta des de l'any 2007. Letifi fou capturat aquell any essent acusat de col·laborar amb el Partiya Jiyana Azad a kurdistanê (PJAK) o Partit de la Vida Lliure de Kurdistan. Amb aquest càrrec fou condemnat a mort el 12 d'agost de 2008. L'octubre de 2009 les autoritats islamistes el van posar en confinament solitari posposant l'execució arran d'una campanya de solidaritat.
El 14 de desembre de 2010 li fou comunicat que seria executat, però una nova campanya va aturar l'ordre. Arran de la nova onada d'execucions a l'Iran, la seva família i advocat han alertat que l'execució pot fer-se en qualsevol moment. Letifi té 27 anys.

Leggi di più »

dimarts, 22 d’abril del 2014

La vigília per Öcalan arriba al dia 667


Ja fa 667 dies que grups de kurds van fer torns davant del Consell d'Europa a Estrasburg per demanar l'alliberament d'Abdullah Öcalan. L'objectiu de la protesta és visualitzar que el líder del moviment kurd de Turquia té el suport popular i que el seu confinament a l'illa d'Imrali no compleix amb les condicions humanes requerides ni afavoreix, en res, l'anomenat "procés de solució" que diu impulsar el govern islamista turc.

Leggi di più »

Conferència sobre el Kurdistan iranià


La localitat sueca de Vasteras va acollir una conferència sobre la situació del Kurdistan de l'Iran. L'esdeveniment fou organitzat pel Congrés Nacional Kurd (KNK) els dies 19 i 20 d'abril de 2013 amb presència d'organitzacions, partits, intel·lectuals de Canadà, països escandinaus i el propi Kurdistan. L'acte era la continuació d'un simposi similar fet l'octubre de 2012 a París sobre el Kurdistan sirià. Les sessions foren conduïdes pel president del KNK, Tahir Kemalizade i l'històric dirigent del congrés Zübeyir Aydar.




Leggi di più »

Petició parlamentària per restituir els drets dels yezidi a Turquia

Els Yezidi són els seguidors de la religió anomenada yezidisme. És tracta d'un culte sincrètic que barreja les religions preislàmiques kurdes amb l'islam sufí (1). Ells mateixos s'anomenen Ezidi. L'origen del terme no és clar però provindria del persa Yazata (Déu) o bé del kurd Yezdan o Ezid termes per denominar Déu o manar. La llengua sagrada dels yezidis és el kurd en el seu dialecte kurmanji.

Temple de Chermera a Sindjar (Kurdistan Iraquià) amb les tradicionals cúpules yezidis

Al Kurdistan turc viuen a la zona de Tur Abdin però la immensa majoria han emigrat cap a Alemanya on hi viuen uns 40.000 refugiats yezidi. Dels 80.000 yezidis que hi havia vers 1970 en resten només 400 a les províncies d'Urfa, Batman, Mardin i Diyarbakir.


La diputada del Baris ve Demokrasi Partisi o Partit de la Pau i la Democràcia (BDP) Ayla Akat Ata, ha presentat al Parlament turc una petició per a restaurar-los els seus drets, protegir el seu culte, identitat, cultura i obrir una investigació per aclarir el procés de violència que han patit duent a la seva assimilació. Ayla Akat Ata ha reclamat una compensació legal pels patiments que han sofert els yezidi. Això afectaria als yezidi residents a Turquia o a les desenes de milers que viuen a Alemanya.
______________________________________________________________
(1) El sufisme és una línia de pensament i pràctica religiosa islàmica de caràcter místico-esotèric. El seu objectiu és accedir a Déu però no mitjançant les estrictes normes de l'islam sinó directament ja sigui a través de l'ascetisme, ordres monàstics o de cavalleria, l'espiritualitat o la veneració a sants. S'organitza en ordres religioses o germandats.


Informe de Kurdiscat sobre els Yezidi.


Leggi di più »

dilluns, 21 d’abril del 2014

Un kurd candidat al Parlament britànic pel partit laborista


Laween Atroshi ha estat escollit del Labour Party, partit laborista, a les properes eleccions al Parlament britànic. De 25 anys fou escollit en unes eleccions internes superant a cinc altres candidats. Membre del partit des dels 14 anys una de les seves iniciatives benèfiques fou recollir 20.000 llibres al Regne Unit que va fer arribar al Kurdistan.

Atroshi és nascut al Regne Unit però prové d'una família kurda de l'Iraq.

El seu perfil a twitter és : @laweenatroshi

Leggi di più »

Jabhat Al Akrad: "Hem passat de 2 a 41 brigades en un any"





El periodista de Firat News, Bahoz Deniz, ha visitat la caserna central del Front Kurd i ha parlat amb el comandant general de l’organització, Haji Ahmed al Kurdi qui no permet que se li facin fotografies. Aquestes són les seves declaracions:

"Jabhat Al Akrad és un projecte per una “Síria Democràtica”. No som com les Unitats de Defensa Popular (YPG) kurdes que tenen com a objectiu ser la força de defensa nacional del Kurdistan de Síria (Rojava) i du a terme les seves activitats al Kurdistan. Per la nostra part actuem a la totalitat del territori sirià. En el marc del nostre procés de fundació vam dialogar amb gairebé tots els cercles, explicant-los el nostre projecte i preguntant per la seva opinió. Vam anunciar la nostra formació el 20 de febrer de 2.013.

Al Akrad no consisteix d’una organització formada per només kurds. Implica combatents de totes les creences i nacions. L’objectiu fundacional és defensar tots els kurds que viuen fora del Kurdistan sirià i tots aquells que demanen ajuda i al mateix temps prendre part a la revolució amb el nostre propi nom i sota el paraigua del Free Syrian Army. Els àrabs anomenen els kurds “Ekrad”, aquest és el motiu pel que el nostre nom és Jabhat Al Akrad, Front Kurd en d’altres paraules. Vam escollir deliberadament el mot kurd per explicitar que som presents amb la nostra identitat, kurda, i no actuem depenent d’altres grups.



Vam crear la nostra primera organització a la regió d’Azaz* i els primers combatents eren joves kurds.

L’èxit militar de les YPG al Kurdistan sirià també ha tingut el seu efecte en els joves kurds de fora de Rojava i els ha dut a unir-se a les nostres files de forma important. Vam iniciar la nostra lluita amb dues brigades i hem incrementat a 41 en un curt espai de temps. Joves que no són kurds i d’altres nacions i grups de fe també s’hi ha unit en els darrers temps. Ara som capaços de dur a terme les nostres accions a totes les regions de Síria amb milers de milicians. Som capaços de desplegar la nostra força a totes les àrees on lluitem, i hem esdevingut una força a prendre en compte."

* EK va expulsar els fonamentalistes d'ISIS en una ofensiva el gener de 2014 amb d'altres forces.


Sobre Jabhat Al Akrad (EK):

Jabhat al-Akrad o Front Kurd era una brigada del Free Syrian Army (FSA), essent aquest la principal formació militar d’oposició al govern sirià. Després de la seva fundació, l’any 2011, l’FSA va anar perdent terreny amb l’aparició de moviments armats islamistes. L’FSA és essencialment secular i té un fort component de nacionalisme àrab.

Jabhat al-Akrad és una reducció del nom complet: Brigada del Front Kurd per a Protegir el Poble Sirià. En kurd se la coneix com Cebhet El-Ekrad amb les sigles EK. Les seves àrees d’actuació han estat a les regions d’Alep i Raqqa. En concret a les àrees mixtes on hi convien població àrab amb kurda. Les zones de majoria kurda, en canvi, són cobertes per la seva milícia aliada; les Unitats de Defensa Popular (YPG).

Quan l’estiu de 2013 els islamistes van iniciar una ofensiva contra el Kurdistan sirià i la milícia de l’YPG, van ser segrestats i executats civils kurds, bloquejades les àrees kurdes en forma de setge. Llavors el Free Syrian Army va adoptar una posició de certa connivència contra els kurds. Això va provocar un distanciament entre Jabhat al-Akrad i l’FSA.

El 16 d’agost de 2013 l’FSA anunciava l’expulsió de Jabhat al-Akrad acusant-lo de tenir vincles amb el Partit de Treballadors del Kurdistan. Els comandants de Jabhat al-Akrad van respondre dient que l’FSA havia estat segrestat pels jihadistes. En aquells moments Jabhat al-Akrad va reivindicar que tenia uns 7.000 combatents i es va fer fort a zones d’Alep i Raqqa. En aquesta darrera va actuar en especial a Tel Abyad, just a la frontera amb Turquia. Malgrat tot l'organització va anar desapareixent de l'escenari.  

Leggi di più »

diumenge, 20 d’abril del 2014

Acord de formació del nou govern autònom kurd d'Iraq





Han calgut set mesos per formar el govern autònom del Kurdistan iraquià. Les eleccions del 21 de setembre de 2013 van compondre un parlament fraccionat. Finalment el 18 'abril s'anunciava l'acord pel govern de coalició entre el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) i el Moviment Gorran. Fins ara el PDK ja governava amb suport de l'Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), gran derrotada dels comicis.

Gorran aconsegueix els ministeris d'interior, economia, comerç/indústria, inversions i afers religiosos.

Cal fer notar que mentre el PDK manté una actitud molt oposada al procés autonomista del Kurdistan sirià el moviment Gorran n'és clarament partidari. Aquesta contradicció anuncia futurs problemes en el nou govern. Finalment l'UPK no formarà part del govern.

El PDK és el més veterà dels partits que es presenten. Fundat l’any 1946 recull la tradició feudal dels aghàs de base tribal. De fet és dirigit pel clan dels Barzani des del seu inici. Pertany a l’Aliança dels Demòcrates on hi forma part Unió Democràtica de Catalunya.

El Moviment Gorran (Moviment pel Canvi) és el més recent. Creat l’any 2009 per Nawshirwan Mustafa per crítics de l’UPK que denunciaven la seva corrupció. S’oposa a l’statu quo format pel PDK/UPK i no defensa polítiques centristes.

Resultats del PDK i Gorran el 21.09.2013:

Partit Democràtic del Kurdistan (PDK)
734.984
38
1.076.370
30
*
Moviment Gorran (Canvi)
476.173
24
445.024
25


**En realitat PDK i UPK van formar una sola candidatura com a 'Llista Kurdistaní'.

Foto: eKurd

Leggi di più »

Protestes contra la rasa entre el Kurdistan d'Iraq i el de Síria


Les protestes contra la rasa que el govern autònom kurd de l'Iraq està fent a la seva frontera amb el Kurdistan sirià està aixecant protestes.
Milers de kurds del Kurdistan sirià s'han manifestat a la frontera, sota pla pluja, contra la construcció de la rasa. Un civil kurd que intentava travessar la frontera va ser abatut dilluns 15 d'abril per soldats del Kurdistan del Sud. De fet els peshmergas (milicians kurds) del PDK han retirat els símbols del govern a part de la frontera per posar els del seu propi partit.

La Unió de les Comunitats del Kurdistan (KCK) ha criticat l'excavació de la rasa. Per la KCK és "sorprenent" en un moment en què "tothom cerca l'eliminació dels filats i els murs que divideixen el Kurdistan". La KCK destaca que aquests fets són "desafortunats, especialment en un moment on la importancia de la unitat nacional és creixent i hi ha debats per dur a terme un congrés nacional".

Les Mares per la Pau amb suport del Moviment de Joves han instal·lat un campament amb déu tendes a la frontera on mantenen una vigília per torns.  

Leggi di più »

dissabte, 19 d’abril del 2014

Vuit joves kurds detinguts a Cizre (Turquia)

La nit del 16 d'abril la policia turca va desplegar-se a Sirnak, Cizre, en un operatiu repressiu que va acabar amb la detenció de vuit joves kurds. Quatre d'ells són menors.

Es desconeixen els motius de la detenció que va comptar vehicles blindats. Els detinguts tenen entre 15 i 20 anys. La mare d'un d'ells va afirmar a Firat News: "La policia va trencar els vidres de les finestres tot i que les nostres portes eren obertes. Ens van tractar de forma inhumana."


Leggi di più »

Conferència sobre el Kurdistan sirià al Parlament Europeu


El 17 d'abril el Parlament Europeu va acollir una conferència sobre la situació dels kurds a Síria. L'acte precedia el debat general que el Parlament acollia sobre Síria en general. A l'acte fou organitzat pel Grup d'Amistat amb els Kurds encapçalat pel pastor luterà, l'alemany Jürgen Klute. Klute milita a Die Linke i és diputat al Parlament Europeu pel grup Esquerra Unida Europea/Esquerra Verda Nòrdica. A Catalunya el representant d'aquest grup és Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). Una de les peticions de l'euro diputat fou que Turquia obri les fronteres amb el Kurdistan sirià per motius humanitaris.

L'acte va destacar la certa estabilitat a la zona kurda de Síria comparada amb la resta del país però també els atacs constants realitzats pels fonamentalistes salafistes. Hi ha intervenir Abdulselam Mustafà del Partiya Yekîtiya Demokrat (PYD), Partit de la unió Democràtica, qui va apuntar que havien optat per una lluita pacífica però es van veure obligats a agafar les armes davant les agressions dels dos bàndols en lluita a la guerra de Síria i com a forma d'auto defensa.

Posteriorment el Parlament Europeu va adoptar una resolució de 13 punts sobre Síria  on hi ha dues referències als atacs que estan rebent els kurds però no passa de la condemna genèrica.

Leggi di più »

divendres, 18 d’abril del 2014

La milícia kurda de Síria va refusar diversos atacs a Kobanê ahir


Les Yekîneyên Parastina Gel (YPG), Unitats de Defensa Popular, principal milícia kurda de Síria, van refusar ahir diversos atacs islamistes. Membres del grup Islamic State of Iraq and Sham (ISIS) van realitzar atacs simultanis en el front de Kobanê. Aquesta zona del Kurdistan de Síria és des de fa setmanes el principal objectiu dels salafistes.

Un dels atacs fou a les viles de Xerab Eto i Zorximar. ISIS acostuma a vigilar les zones on no hi ha milicians per desplegar-se i trencar el front que es manté estable des de fa setmanes. Columnes de les YPG es van concentrar a les dues zones i van matar dos islamistes a Zorximar. Al mateix temps ISIS atacava Cib al-Ferec, una petita localitat on també YPG els va fer retrocedir ferint dos dels atacants. Un quart atac es va produir a Sosik on els kurds també van refusar els agressors i un d'ells va ser abatut.

Leggi di più »

Iran executa el kurd Simko Xurşidi



Simko Xurşidi fou detingut l'any 2010 pel règim teocràtic d'Iran. Ha estat executat a la presó iraniana de Kermanshah el 17 d'abril. Xurşidi era un de les desenes de presos kurds a Iran. D'entre ells hi ha vint-i-quatre condemnats a mort amb sentència ferma més set que estan condemnats a mort però la sentència encara no és definitiva.

Segons els informes de l'Organització de les Nacions Unides, el govern d'Iran ha executat 170 persones des de l'inici de l'any 2014.



Leggi di più »

El govern kurd iraquià excava una rasa a la frontera amb Síria


El govern autònom del Kurdistan iraquià ha començat a excavar una rasa a la seva frontera amb el Kurdistan sirià. Per a fer-se una idea de les dimensions de la rasa cal dir que mesura entre 17 i 26 quilòmetres de llarg, tres metres d'ample per dos metres de fons.

El govern de Barzani vol aïllar el seu territori del Kurdistan sirià en lloc de solidaritzar-se amb Rojava que ja pateix un bloqueig a la frontera kurda exemplificat pel mur construït pel govern d'Ankara. El president del Kurdistan iraquià ha afirmat que les "fronteres de Síria s'havien col·lapsat" i ha recordat que una part del país estava en mans "de diferents grups", entre els quals "grups terroristes".

Ben al contrari el president del Parlament d'un dels cantons autònoms kurds de Síria, Hekem Kello, considera que s'està construint la rasa perquè no espot controlar Rojava i el seu procés de construcció d'unes institucions autònomes que hi encapçala el Partiya Yekîtiya Demokrat o Partit de la Unió Democràtica (PYD).

Leggi di più »

dijous, 17 d’abril del 2014

Un kurd es suïcida per no anar a l'exèrcit iranià

Ebdullah Wahidi, un jove kurd de l'Iran, es va suïcidar a la muntanya de Filqus, prop de Meriwan per evitar d'incorporar-se a l'exèrcit iranià. Wahidi, de dinou anys, no podia suportar les pressions per haver d'incorporar-se a l'exèrcit del règim teocràtic.

Un altre kurd, ja incorporat a l'exèrcit, Hikmet Seferi, es va suïcidar també a una base militar iraniana fa només uns dies.

A l'Iran és obligatori servir a l'exèrcit per poder casar-se, aconseguir carnet de conduir, obtenir el passaport, estudiar o treballar.

Leggi di più »

Kurdistan, enllà de les eleccions





La imatge de Turquia com un estat amb una sola cultura, una sola llengua i una sola història amaga la gran mentida sobre la que s’aixeca un estat centralista, autoritari, patriarcal i conservador. Més de 30 pobles com el kurd s’ enfronten a diari a la prohibició de l’ús de la seva llengua i cultura imposada per la Constitució que defineix a Turquia com estat laic, social i de dret, una altra mentida més.

El poble kurd, repartit entre els estats actuals de Turquia, Iran, Síria i l’Iraq, està format per uns 40 milions de persones, de les que 20 milions viuen en 25 de les 81 províncies turques des de fa més de 8000 anys. Aquest poble ha fet front en tota la seva història a genocidis i matances que han obligat a una gran part de la població al desplaçament forçat, tant intern, a d’altres províncies de Turquia, com extern, mitjançant l’exili a d’altres països. Només entre 1993 i 1995 el govern turc va destruir més de 3000 pobles kurds, obligant al desplaçament a qui va sobreviure els atacs. Per altre part, prop de 7.000 presos i preses polítiques kurdes continuen empresonades a presons turques en condicions inhumanes.

Els resultats de les eleccions locals celebrades a Turquia el passat 30 de Març, malgrat les acusacions i evidències de corrupció, manipulació i els greus fets ocorreguts l’any passat a Istambul i d’altres ciutats de Turquia, ofereixen un nou triomf pel partit AKP d’Erdogan en la totalitat del territori turc. Però l’anàlisi de les eleccions locals a Kurdistan ofereix una altra perspectiva. Com a delegació del Komite Internazionalistak que ha visitat Kurdistan vam tenir l’oportunitat d’observar el procés electoral a la ciutat kurda de Mus. El partit kurd BDP (Partit de la Pau i la Democràcia), ha pogut presentar candidatures a 22 províncies de Turquia, aconseguint la victòria a 11 d’elles i a 108 municipis. El BDP ha obtingut un important triom a la ciutat d’Amed (Diyarbakir en kurd), considerada la capital del Kurdistan a la zona turca, i d’aquesta manera, Gültan Kisanak, dona de llarga trajectòria militant en serà la nova batllessa. D’altra banda el BDP manté batllies importants com ara Batman, Van i Hakkari entre d’altres, i ha aconseguit manllevar a l’AKP importants feus com ara Bitlis, Agri i Mardin. La lectura autocrítica de la direcció del BDP reconeix que malgrat millorar els seus resultats vers les darreres eleccions, esperaven un suport més alt. Sense dubte, factors com la constant criminalització i discriminació realitzada des del govern turc, la nul·la presència del BDP als mitjans informatius, i el llenguatge agressiu de l’AKP amb el que dibuixaven el país en guerra i feien una crida constant a la unitat nacional, han pogut influir en els resultats electorals. D’altra banda, el resultat de les eleccions neguiteja el govern de Turquia, i el neguiteja encara més la defensa i l’aval demostrat pel poble kurd i el BDP a la proposta llençada per Öcalan: aposta pel confederalisme democràtic, renuncia a l’estat com a estructura homogeneïtzadora i patriarcal i lluita per l’autonomia local. D’altra part, la defensa dels drets de la dona i les minories ètniques i religioses cobra una importància rellevant en el discurs polític al Kurdistan. S’assumeix que l’alliberament del poble passa per l’alliberament de la dona i aquesta ha de tenir un paper fonamental en tots els àmbits de decisió política i social.
En aquest sentit, hem estat testimonis del sistema de co rrepresentació i co lideratge de dones i homes a les llistes presentades pel BDP i en tots els nivells organitzatius des de la base. Tot i que la presència de la dona no avala per si mateixa l’execució dels seus drets, l’assimilació progressiva d’aquest discurs per la societat és un avanç important. D’altra part, s’incideix en la necessitat d’incloure a la vida política i social a totes les minories presents a la societat en contraposició a l’estratègia de divisió, confrontació i assimilació dels pobles dissenyada històricament des de l’ imperialisme i el patriarcat. Aquesta aposta nova ja l’estan duent posant a la pràctica també a Rojava, el Kurdistan situat al territori sirià que està duent a terme el seu propi procés revolucionari silenciat per la comunitat internacional. Avui dia, Rojava és una regió autònoma de fet que lluita a sang i foc per a mantenir el seu autogovern contra els atacs continuats de grups armats de l’entorn d’Al Qaida que tenen el suport econòmic i l’entrenament militar de Turquia i d’altres potències. Des d’aquí la nostra abraçada solidària al poble de Rojava a qui, malgrat provar-ho, no vam poder visitar pel bloqueig de les fronteres.


Igor Olabarrieta, Mertxe Gómez
Militants de Komite Internazionalistak i participants a la brigada del Komite Internazionalistak a Kurdistan realitzada aquest mes de Març
Article original en castellà

Leggi di più »

dimecres, 16 d’abril del 2014

Incidents a la Universitat de Dicle entre islamistes turcs i estudiants kurds

Membres del moviment islamista turc Hür Dava Partisi (Hüda-Par) van atacar el passat 7 d'abril estudiants kurds de la Universitat de Dicle. El Hüda-Par, o partit de la causa lliure, és l'hereu del moviment Hizbollah o Partit de Déu. Cal, però, no confondre'l amb el moviment xiïta del mateix nom actiu al Líban. Hizbollah va protagonitzar una campanya armada contra el moviment d'alliberament kurd els anys noranta assassinant mig miler de membres del PKK i fent desaparèixer uns altres 200. Els periodistes que denunciaven els seus vincles amb l'Estat turc també foren objectius de les seves accions. 



                                Estudiants kurds, els agredits, essent detinguts per la policia turca

A partir de l'any 2000 va dirigir els seus atemptats contra empresaris i elements de l'Estat. Fou llavors quan Turquia va esclafar el moviment detenint-ne els màxims responsables. L'any 2002 va abandonar la violència formalment i va convertir-se en Hüda-Par una dècada després. La seva prioritat ha estat fer de contrapès al kurd BDP a les regions del Kurdistan turc.


                                    Estudiant kurd reprimit pels serveis secrets turcs a Dicle. Li van trencar un braç.

L'atac de dilluns, doncs, és una més de les accions d'aquest grup contra el moviment nacional kurd. Els estudiants atacats no només no foren protegits per la policia turca sinó que foren durament reprimits al protestar contra les agressions. La policia va ferir greument els estudiants kurds i va prohibir tota concentració o marxa de protesta contra les agressions. Va arribar a desplegar helicòpters i llençar gas lacrimogen. Com a mínim s'han detingut 62 estudiants.


Fotos: @Hevallo



Leggi di più »

Una mina amputa tres kurds a l'Iran

Altre cop tres kurds del territori ocupat per Iran han resultat ferits per una mina militar. El règim teocràtic ha minat des de fa anys les zones kurdes amb l'objectiu d'evitar incursions de les milícies kurdes. El nombre d'accidents és alt sense que cap autoritat internacional eviti que es produeixen.

Aquesta vegada l'incident ha tingut lloc a Meriwan i n'ha resultat ferit un pastor de seixanta anys, Fayaq Ahmad Zada amb una cama força danyada. Encara pitjor ha estat per Jamal Karimi i Omar Dehqani que han perdut una cama cada un.

Leggi di più »

dimarts, 15 d’abril del 2014

26è aniversari de la Campanya d'Anfal


Es compleixen 26 anys de la campanya d'Anfal. Literalment significa botí de guerra. Els Parlaments suec, noruec i britànic l'han reconegut oficialment com un genocidi.

Es va desenvolupar entre 1988 i 1989 al Kurdistan iraquià menada pel govern dirigit per Saddam Hussein del partit Baas. El seu màxim responsable fou el cosí de Hussein Ali Hassan Al-Majid 'Alí el Químic'. Les xifres de la campanya foren esgarrifoses:

- Destrucció de 4.500 viles kurdes i una trentena d'assíries
- 250 viles, foren atacades amb armes químiques
- Desplaçament d'un milió de persones (el total de la població de la zona era de tres milions i mig)
- Segons la posterior investigació del nou govern iraquià van ser mortes 180.000 persones
- Es van desplegar 200.000 soldats iraquians contra uns 10.000 guerrillers kurds

El primer atac amb armes químiques es va dirigir contra la ciutat d'Halabja. Hi van morir unes 4.500 persones en poques hores. A partir de llavors van anar sent ocupades les viles kurdes. Deportada la població cap a Kirkuk on era tancada en camps de concentració i executada la masculina de forma massiva.

La ciutat kurda de Kirkuk fou objecte d'una substitució de població massiva. Els kurds foren expulsats i substituïts per població àrab de baixa extracció social que rebia els béns dels expropiats. D'aquesta manera Kirkuk des de llavors ha passat a ser una població de clara majoria àrab sense que s'hagi fet cap gest per retornar a la població kurda allò que se li va robar.

Cap Estat va censurar la campanya d'Anfal. No fou fins cal caiguda del règim baaista que Saddam Hussein foren jutjats pel crim de genocidi i executats. El primer l'any 2006 per una altra matança i el segon l'any 2010.

Per a saber-ne més:

Informe de Human Rights Watch
Gendercide
Alliance for Kurdish Rights
Genocide in Iraq
UK KRG

Leggi di più »

Atac contra estudiants kurds a Xipre

La universitat de Nicòsia fou l'escenari, el passat 7 d'abril, d'un incident provocat per mig centenar d'estudiants turca. Els nacionalistes turcs van agredir un grup d'estudiants turcs a la part de Xipre que manté fidelitat a Turquia. Cal recordar que cap altre estat més del món reconeix l'autoproclamada República turca de Xipre. En els incidents van resultar ferits dos estudiants kurds. La policia va iniciar una investigació i ha detingut 48 dels implicats. Vuit d'ells són a presó però hi ha més de 160 sospitosos en recerca.

Leggi di più »

dilluns, 14 d’abril del 2014

Abdullah Öcalan nominat pel Nobel de la Pau






El diputat del Moviment Gorran Heval Kwestani ha proposat com a nominat al Premi Nobel de la Pau el dirigent del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors Kurds, Abdullah Öcalan. El Comitè ha acceptat ja i ha nominat Öcalan oficialment.

Kwestani ha destacat el paper d'Apo en el "procés de solució democràtica" i les seves propostes escrites en aquest sentit per una resolució pacífica del conflicte que fa dècades enfronta a turcs i kurds. També ha fet un paral·lelisme entre ells i Nelson Mandela i ha posat èmfasi en el fet que Öcalan sigui una de les cent persones més influents segons la revista anglòfona 'Times'.

Leggi di più »

Alliberats 48 presos kurds a Turquia

Dissabte 12 d'abril eren alliberats finalment els quaranta-vuit polítics i activistes kurds que duien més de quatre anys a les presons de la República de Turquia. L'any 2009 havien estat detinguts 92 kurds en una onada repressiva. Se'ls acusava de formar part de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK).

Koma Civakên Kurdistan (KCK) a vegades traduïda com a Confederació Democràtica del Kurdistan i d’altres com a Unió de Comunitats del Kurdistan és una plataforma d’organitzacions polítiques, socials i militars kurdes. La seva ideologia és el confederalisme democràtic, un conjunt de tesis confeccionades per Abdullah Öcallan per obtenir l’autogovern kurd, amb una base radicalment democràtica i sense tocar les fronteres dels diferents Estats que avui administren la nació kurda.

El cas contra el KCK ha provocat la detenció de 3.500 persones segons les organitzaciosn de drets humans i 600 segons l'Estat turc. El judici va iniciar-se l'octubre de 2010 contra 152 suposats membres del KCK. L'octubre de l'any passat els tribunals turcs van refusar l'alliberament de 92 acusats en presó preventiva. L'alliberament de dissabte no suposa la llibertat definitiva dels implicats car encara és pendent la sentència del judici a la KCK.

Els alliberats són: Ahmet Birsin, Ahmet Zirek, Alaattin Aktaş, Alican Önlü, Bahri Çeken, Bayram Altun, Besime Konca, Celal Yoldaş, Çimen Işık, Dirayet Taşdemir, Ebru Günay, Elif Kaya, Engin Kotay, Ercan Sezgin, Esma Güler, Fethi Süvari, Gülcihan Şimşek, Hasan İnatçı, Hasan Iraz, Herdem Kızılkaya, Hüseyin Bayrak, Hüseyin Yılmaz, Kamurak Yüksek, Kerem Duruk, Leyla Deniz, Lütfi Dağ, Mazlum Tekdağ, Mehmet Abbasoğlu, Mehmet Ermiş, Mehmet Nimet Sevim, Olcay Kanlıbaş, Pergüzar Kaygısız, Pero Dündar, Pınar Işık, Ramazan Dere, Senanik Öner, Salih Akdoğan, Sebahattin Dinç, Sevi Demir, Şinasi Tur, Şeyhmus Bayhan, Tamer Tanrıkolu, Ünal Ahmet Çelen, Zahide Besi, Zeynep Boğa, Zöhre Bozacı, Muharrem Erbey, Hacire Özdemir.
 

 


Leggi di più »

diumenge, 13 d’abril del 2014

La presa kurda Zeyneb Celaliyan, ingressada i a punt de quedar-se cega


Zeyneb Celaliyan és una jove kurda d'Iran que fou condemnada a mort l'any 2007 pels tribunals iranians. Posteriorment la seva pena fou commutada per cadena perpetua. La complia a la presó femenina d'Evin d'on fou traslladada a la de Kermanshah .

Celaliyan pateix una malaltia ocular per la que no rep el tractament corresponent. A mesura que va passant el temps a la presó està més a prop de la ceguera. Ara ha hagut de ser ingressada a l'infermeria de la presó per l'empitjorament segons la Human Rights Activists News Agency (HRANA). Malgrat el seu estat continua enmanillada, amb argolles i tractada de forma humiliant pers funcionaris de presó. La presa kurda resta en un règim d'aïllament des de fa setmanes.

Zeyneb Celaliyan fou capturada el juliol de 2007, immediatament fou jutjada. Els judici va durar pocs minuts i la jove fou sentenciada a mort per formar part del Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK). En concret la sentència fou "lluitar contra Déu". Degut als maltractaments rebuts pels seus captors ha hagut de fer diverses vagues de fam de protesta.




Leggi di più »

Els Alevis

Els Alevis (Seguidors d'Ali, gendre de Mahoma) són els membres de la secta xiïta amb influències esotèriques coneguda com alevisme. Són diferents dels xiïtes alauites de Síria.


Quants són?

No hi ha xifres fiables d'Alevis i varien d'entre déu i vint milions de persones.

La majoria són turcs; els kurds conformen un 20 % dels alevis (1), però hi ha azerís i tatars.


On són?

A Turquia. Dersim és l'epicentre del culte alevi incloent les províncies de Tunceli, Sivas, Erzincan i Elazig.


Quina llengua utilitzen?

La llengua més utilitzada és el turc però també s'utilitza el kurd en el seu dialecte kurmanji o bé zaza. No usen l'àrab per les cerimònies.


Origen dels Alevis

- Islam. Els Alevis conformen una secta xiïta amb elements xamànics a les zones rurals i un important substrat preislàmic, també hi ha elements zoroastrians, cristians ortodoxes i gnòstics.

- Cultes ancestrals: Principalment restes de xamanisme però també de les religions antigues anatòliques amb culte a la natura ben viu: a la lluna i el sol, roques o arbres.


Creences

Déu s'hauria revelat mitjançant Mahoma i Ali, amb qui formarien una unitat però només Alà seria diví.

Ali, cosí de Mahoma, seria una de les encarnacions de Déu fet que els apropa al xiisme.

També creuen en els dotze imams com la resta dels xiïtes.

Hi ha dues cares de la creació una visible i una oculta, aquesta deriva en el culte esotèric dels alevis.

Creuen en uns societat secular on la persona és més important que la religió i totes les persones són iguals.


Cerimònia alevi a Turquia amb els retrats d'Ataturk i Ali


Culte

El culte és celebra a les cases de la comunitat "cemevi". Aquest es composa de ball, música i es fa conjuntament per part d'homes i dones. Acostumen a utilitzar el foc en els seus rituals. Tant les seves creences com forma de culte han estat sempre molt heterodoxes.

Fins fa poc era un culte ocult, transmès de forma oral.

L'objectiu dels humans és arribar a la perfecció quan encara tenen forma física: servir als altres, igualtat entre tots els humans i un fort control moral. Els pitjors pecats són: matar, adulteri, divorciar-se, robar i blasfemar. El treball és la forma fonamental de la vida humana.

Al contrari que els xiïtes no fan 5 pregàries diàries, ni peregrinatge a La Meca ni el Ramadà. Només fan un dejuni durant 3 dies.


Història

Les tribus kurdes foren convertides al xiisme el segle XIII durant l'ocupació mongola. Es va començar el culte a sants i va destacar la influència del sufisme (2). El seu origen fou el messiànic Ismail qui es va proclamar messies a Pèrsia el segle XVI. La seva doctrina incloïa la seva divinitat i un culte místic. Va donar lloc al moviment dels Qizilbash (Caps vermells) amb una barreja de creences xamàniques, xiisme (Ali i el propi Ismail eren considerats encarnacions de Déu) i religions ancestrals anatòliques. Fortament reprimits van amagar-se a les muntanyes en especial a Dersim. Els alevis d'Iran foren fagocitats pels xiïtes ortodoxos.

Perseguits pels turcs otomans van veure en les reformes de Kemal Ataturk una sortida i li van donar suport. Malgrat això els alevi van protagonitzar els alçaments kurds de Koçgiri (1920) i Dersim (1937-8). Decebuts per aquesta via a partir dels anys seixanta i setanta una gran part van apropar-se a tesis d'esquerra. Els alevis continuen essent perseguits pels fonamentalistes sunnites que van provocar molts incidents els anys setanta culminant en els incidents de Kahramanmaras (1978) i de forma més recent la matança de l'hotel de Madimak (1993) i la policia amb la matança de Gazi (1995). Malgrat això des de 1990 el govern turc ha iniciat una política d'apropament als alevi.

Des de 1992, a proposta de Mehrdad Izady (escriptor kurdo-belga que ensenya a diverses institucions dels EEUU inclosa l'OTAN) s'usa el terme Yazdanisme (Digne d'Adoració en kurd) per referir-se a tres religions similars: yezidisme, Ahl-e Haqq i Alevisme. Els seus trets comuns són:

- Deriven dels cultes preislàmics del Kurdistan

- L'Alcorà no és la principal font de culte sinó tan respectable com la Bíblia; així, també Jesús i Mahoma foren encarnacions de divinitat igual que els fundadors de cada culte Yazdanista

- Culte al cicle de la natura; la reencarnació

- Creença en l'existència dels Set Àngels

- Els seus cultes segueixen més aviat una tradició indo-ària més que semita.


(1) The Alevi of Anatolia, David Zeidan 1995.

Referències:

Shaikh Siddiqui

Leggi di più »

dissabte, 12 d’abril del 2014

Dos Estats que ocupen Kurdistan entre els tres que més executen persones


L'informe anual d'Aministia Internacional de l'any 2013 ha xifrat el nombre d'execucions realitzades oficialment al món. El rànquing dels cinc Estats que més assassinen és coronat per Xina sense dades exactes però, de molt, l'Estat que més executa del món.
A la República  de l'Iran s'han comès 369 execucions "com a mínim" ja que es creu que la xifra real pot més que doblar aquest nombre. Molts dels executats són kurds o balutxs. En tercer lloc hi ha les 169 execucions "com a mínim" que ha realitzat Iraq.
Es dóna la circumstància que aquests dos darrers Estats ocupen parts importants del Kurdistan.
En quart lloc hi ha Aràbia Saudí i en cinquè els Estats Units d'Amèrica.


Leggi di più »

El govern kurd de l'Iraq contra el govern kurd de Síria

El Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), actualment al capdavant del govern autònom kurd de l'Iraq ha fet un pas més contra els seus compatriotes de Síria. Aquesta vegada forces kurdo-iraquianes han arrencat optat per posar banderes del propi PDK (substituint-ne les del govern autònom) al punt fronterer de Semalka. No només això sinó que han retirat el pont que permetia creuar el riu Tigris. D'aquesta manera pretenen escanyar els governs autònoms kurds de l'altre part de la frontera.

Els moviments del PDK han estat respostos per la població kurdo siriana amb concentracions a Semalka convocades per Ciwanên Şoreşger (Joventut Revolucionària). Les forces han estat respostes per milicians del PDK, com mostra la foto, amb foc real fent un ferit.


Foto: @kovandire

Leggi di più »

dijous, 10 d’abril del 2014

Membres del Parlament britànic demanen l'alliberament d'Abdullah Öcalan


Membres del Parlament britànic han demanat l'alliberament d'Abdullah Öcalan, dirigent del Partit dels Treballadors del Kurdistan. Entre els diputats hi ha el membre de la House of Lords, Raymond Hylton, qui ha denunciat que Öcalan fa dos anys i mig que no ha pogut veure els seus advocats i ha comparat el pres kurd amb Nelson Mandela. El diputat del Parlament britànic John McDonnell també ha signat la petició a favor d'Öcalan incidint en que sense ell no és possible una "pau duradora".

L'advocada de drets humans Margaret Owen, personalitat de la societat civil britànica ha destacat que en les seves visites a Turquia i Síria ha comprovat que Öcalan és un veritable líder i un home de pau exigint l'alliberament immediat d'Apo.

Leggi di più »

dimecres, 9 d’abril del 2014

Dos presos kurds més inicien una vaga de fam a l'Iran

El maltractament rebut pels presos en general a la República de l'Iran i pels militants kurds en particular està provocat protestes a les cel·les. Els presos Mohsen Khodayar, Kianoush Rostami i Niamat Fathi  iniciaven una protesta en vaga de fam fa només uns dies. Ara l'Alliance for Kurdish Rights ha anunciat que Fakhroddin Faraji ha començat també una vaga de fam a la que s'hi va afegir el pres kurd Fakhroddin Farajiof el passat 3 d'abril.

El primer en iniciar la protesta fou el kurd Mohammad Amin Abdullahi, qui fou colpejat i confinat. Resta a la presó de Tabas en vaga de fam indefinida des del 31 de març.

Es desconeixen més detalls de la protesta excepte que són reclosos a les seves cel·les donada l'opacitat del règim xiïta.

Leggi di più »

dimarts, 8 d’abril del 2014

Informe anual d'activitats de les dones kurdes al Regne Unit



L'entitat Roj Women ha publicat el seu anuari corresponent al període entre l'abril de 2013 i el març d'enguany. L'associació aplega les dones kurdes residents al Regne Unit. Només a l'àrea de Londres calculen que hi viuen 50.000 dones kurdes.


L'anuari detalla les activitats fetes en el camp de l'activisme i la recerca com les conferències a Amed o Colònia. També el festival de la dona kurda celebrat fa només unes setmanes a Londres.

Leggi di più »