El cap de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), liderades pels kurds i que van encapçalar la lluita contra l'Estat Islàmic a Síria, ha anunciat la dissolució del grup com a part d'un pla d'integració acordat amb el govern del president Ahmed al-Sharaa, cap d'Al Qaeda a Síria ara denominada HTS, Organització per a l'Alliberament del Llevant i que actua com a president sense cap procés electoral.
En una intervenció al palau presidencial de Damasc dimarts, Mazloum Abdi va dir que les SDF han completat la seva fusió amb l'exèrcit sirià i deixaran d'operar com a força independent. «Anunciem la fi de la missió de les Forces Democràtiques Sirianes i anunciem amb plena responsabilitat la seva dissolució com a força militar independent», va dir. Sense cap força d'autodefensa, la minoria kurda de Síria abandona el somni d'una Rojava autònoma i feminista, es desarma i queda en mans dels àrabs supremacistes (que mantenen el nom xovinista de República Àrab de Síria). Encara més, s'integren a l'Exèrcit Àrab Sirià que no canvia de nom i ignora la component kurda de Síria. Abdi va intervenir sol, sense Sharaa al costat (que no va voler aparèixer ni donant-li la mà però si va permetre que es gravés la trobada asseguts), amb la nova bandera siriana al darrera i vestit de civil.
Pel que fa a la milícia femenina de les YPJ el seu futur queda suspès. Les YPJ havien argumentat que s'havien d'integrar al Ministeri de Defensa, que són soldats professionals: van lluitar contra l'Estat Islàmic i volen continuar sent soldats, però el govern islamista s'ha negat en rodó. Només els oferia l'opció d'incorporar-se al Ministeri de l'Interior com a agents de policia. Així que aquestes qüestions sense resoldre eren part de la raó per la qual la dissolució no es va anunciar formalment fins ara.
Els Estats Units han tingut un paper clau en els fets d'ahir. El president Donald Trump va ordenar la retirada de la majoria de les tropes estatunidenques que protegien la frontera nord. Aquesta decisió va deixar les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) vulnerables, cosa que va permetre que Turquia iniciés de forma immediata l'ofensiva militar anomenada Operació Font de Pau contra el territori autònom de Rojava. Després del derrocament de Baixar al-Àssad a finals de 2025 i l'arribada al poder del nou govern sirià encapçalat per Ahmed al-Sharaa (antic líder d'HTS), la geopolítica de la regió va fer un gir radical.
El febrer de 2026, Trump va ordenar la sortida immediata dels prop de 1.000 soldats que encara quedaven a la zona Sense el suport militar dels EUA, l'administració autònoma de Rojava no va poder resistir l'avenç de les noves forces governamentals. Això va forçar les SDF a pactar la seva dissolució i integració total dins de l'exèrcit sirià, un procés de desmantellament de l'autonomia de Rojava que es va segellar definitivament el 20 d'agost de 2026 i ara la dissolució de les SDF del 25 d'agost.
Per què els EUA ara donen suport al govern islamista format per ex terroristes segons Washington? El motiu principal és que els EUA prioritzen ara la lluita contra Iran i els seus proxies (titelles). I entre aquests destaca el Hezbollah libanès, islamista xiïta. Com que el govern provisional sirià és islamista sunnita i està desitjant massacrar els xiïtes (de fet ja ho du a terme amb la minoria alawita de la costa oest), les tropes sirianes poden ser usades per Trump per afeblir o acabar amb Hezbollah. Per fer-ho han exigit la rendició incondicional de les forces kurdes. Aquests ho proven de presentar com una oportunitat a la pau però la història ensenya que els àrabs a Síria entre d'altres llocs mai han complert la seva paraula i sempre han acabat exterminant els seus veïns.
Petits assoliments de l'acord amb Damasc
- Reconeixement de la llengua i cultura: El govern sirià ha reconegut oficialment el kurd com a llengua nacional i ha declarat el Nowruz (l'any nou kurd) com a festa pública oficial.
- Restitució de la ciutadania: S'ha tornat la ciutadania siriana a desenes de milers de kurds de la província d'Al-Hasakah que l'havien perduda a causa del cens discriminatori de 1962.
- Drets educatius: S'ha establert el compromís d'implementar progressivament l'educació en llengua kurda a les escoles de les regions orientals.
- Càrrecs de poder militar: Dirigents de les milícies kurdes han estat integrats en l'aparell de l'Estat; per exemple, el comandant Sipan Hamo va ser nomenat viceministre de Defensa per als territoris de l'est de Síria.
- L'acord va servir per posar fi a la campanya militar del govern contra les ciutadanes i zones de majoria kurda, integrant els combatents dins de les forces armades nacionals per garantir una transició pacífica després d'anys de guerra.














