dilluns, 12 de maig del 2025

El congrés del PKK aprova una suposada dissolució plena de dubtes

El 12è Consell del Congrés del PKK (Dîwana Kongra PKK'ê ya 12) ha anunciat que ha aprovat la dissolució del partit. El 12è Congrés del PKK, que es va convocar a petició del líder empresonat Abdullah Öçalan, va declarar el mort dels quadres dirigents del partit, els veterans Fuat-Ali Haydar Kaytan, que va ser assassinat el 3 de juliol de 2018, i Riza Altun, que va ser mort el 25 de setembre de 2019. Ambdós es creien vius. En canvi Duran Kalkan, un altre veterà, va liderar el congrés.

Un vídeo publicat per mitjans de comunicació afiliats al PKK, mostra una promesa feta durant el seu congrés. La idea que la decisió del PKK de desarmar-se signifiqui la fi del grup és, per dir-ho suaument, errònia. Les seves declaracions deixen clar que tenen previst canviar la seva imatge com a moviment polític no militant amb un nou nom, però la seva promesa en aquest vídeo subratlla que el grup veu això com una continuació —no un abandonament— de la seva lluita de llarga durada, que ara s'ha de dur a terme per mitjans polítics en lloc d'armats.

La ideologia del PKK està ara profundament arrelada. Si bé la seva lluita militar pot haver arribat a un punt mort estratègic, això per si sol no explica completament aquest canvi. Les dinàmiques internes a Turquia i els desenvolupaments regionals més amplis han fet que una transició política no només sigui lògica sinó també estratègicament avantatjosa. Si de cas, aquest moviment posa de manifest l'adaptabilitat del PKK, un dels trets definitoris dels moviments que perduren.

La decisió del Partit dels Treballadors del Kurdistan, que promet posar fi a una de les insurreccions més llargues de l'Orient Mitjà i que podria tenir un impacte significatiu a Turquia, Síria i l'Iraq, va ser anunciada per l'agència de notícies Firat, un mitjà de comunicació proper al grup. Això arriba dies després que el PKK convoqués un congrés del partit al nord de l'Iraq. Al febrer, el líder del PKK, Abdullah Öcalan, que ha estat empresonat en una illa prop d'Istanbul des del 1999, va instar el seu grup a convocar un congrés i decidir formalment dissoldre's i desarmar-se. La crida d'Öcalan, de 76 anys, que continua tenint una influència significativa en el moviment kurd malgrat els seus 25 anys de presó, va marcar un pas crucial cap a la fi del conflicte de dècades que s'ha cobrat desenes de milers de vides des dels anys vuitanta. Aprofitant l'impuls, el PKK va anunciar un alto el foc unilateral l'1 de març, però amb condicions adjuntes, inclosa la creació d'un marc legal per a les negociacions de pau.

El conflicte entre Turquia i el PKK s'ha estès al nord de l'Iraq i al nord de Síria, i Turquia ha dut a terme nombroses incursions a les regions veïnes. El PKK està catalogat com a grup terrorista per Turquia i els seus aliats occidentals.

El PKK diu que el grup ha completat la seva "missió històrica". En un comunicat publicat per Firat News, el PKK va anunciar la seva decisió de posar fi a la seva "estructura organitzativa", suggerint que la seva lluita armada ha desafiat amb èxit les polítiques que pretenien suprimir els drets dels kurds. El congrés va avaluar que la lluita del PKK havia "portat la qüestió kurda al punt de resolució a través de la política democràtica, completant així la seva missió històrica. Com a resultat, les activitats realitzades sota el nom de 'PKK' van ser formalment finalitzades", va dir el comunicat. El darrer procés de "pau", el 2015, va descarrilar com tots els anteriors. Com a part de les converses de pau del 2013, el PKK va començar a retirar les seves forces de Turquia al Kurdistan iraquià. El 2015, l'alto el foc negociat va fracassar. En els anys següents, Turquia va llançar fortes ofensives militars, obligant el PKK a traslladar les seves operacions al nord de l'Iraq.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada