Trobada de 7 partits kurds de lran amb divergències sobre una plataforma de coalició conjunta

Set partits polítics del Kurdistan Oriental (Rojhilat o Kurdistan de l'Iran) es van reunir l'11 de febrer de 2026, en el marc del Centre de Diàleg per a la Cooperació dels Partits del Kurdistan Oriental, per signar una plataforma de coalició conjunta, però l'acord es va ajornar a causa de desacords interns. 

L'Organització Revolucionària del Kurdistan (Komala) o Komala-Party of Iranian Kurdistan, dirigida per Abdullah Mohtadi, va exigir un consens previ sobre els principis estratègics, incloent-hi les estructures diplomàtiques i el marc d'una força Peshmerga ("els qui enfronten la mort", combatents kurds) unificada. L'Organització Komala-Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran, dirigida per Seyed Ebrahim Alizadeh, es va negar a unir-se a la plataforma.

El Partit Vida Lliure del Kurdistan (PJAK) també es va oposar a anomenar una força armada conjunta únicament "Peshmerga", demanant una designació més àmplia. La signatura es va ajornar 10 dies per permetre futures negociacions. 

A la reunió van assistir les següents delegacions dels partits :

Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI). Mustafa Hijri

Organització del Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran. Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party. Ebrahim Alizadeh

Partit Komala del Kurdistan iranià (Komala). Komala-Party of Iranian Kurdistan.

Societat de Treballadors del Kurdistan (Komala). Komala-Kurdistan Toiler's Party. Reza Kaabi

Organització de Lluita del Kurdistan iranià (Khabat o Sazmani Xebat). Baba Sheikh Hosseini

Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK). Hossein Yazdanpanah

Partit Vida Lliure del Kurdistan (PJAK). Amir Karimi,

Qui és qui a la resistència kurda a Iran?

PDKI

El primer partit kurd d’Iran es va funda l’any 1945 com a Partî Dêmokiratî Kurdistanî Êran o Democratic Party of Iranian Kurdistan (PDKI). Aquesta formació existeix avui encara i és la principal del moviment kurd iranià. La dirigeix Mustafa Hijri. Té un programa federalista i socialdemòcrata. Del PDKI n’han sorgit dues altres formacions. Els anys vuitanta es va escindir el PDKI-Revolutionary Leadership que s’aliaria al partit rival del DPKI: el Komala, per reintegrar-se al PDKI l'any 1997. Més recentment, l'any 2006, diferències personals pel lideratge van provocar l’escissió del Kurdistan Democratic Party-Iran (KDP-I) de Khalid Aziz qui fins l'any 2016 va mantenir una enemistat amb el partit matriu. Aquell any, però, van reprendre contactes. El 21 d'agost de 2022 les dues faccions del PDKI (PDKI i KDPI) es van reunificar després de 16 anys de divisió.

Els tres Komala 

Komala és la formació comunista dels kurds iranians. Aquesta ha quedat dividida en tres faccions enfrontades. Komala significa, en kurd, Societat, Comitè o Grup. Aquesta formació té el seu origen l'any 1967 quan suposadament és fundat clandestinament a Marivan (Iran). No és fins el 1979 quan fa la seva aparició pública atraient nombrosos joves kurds amb el seu programa marxista-leninista de base maoista. Abandona el maoisme dos anys més tard centrar-se en el treball urbà i fusionar-se amb grups comunistes iranians. Així el Komala esdevé Kurdish Organization of the CPI (Communist Party of Iran). Durant uns anys durà a terme una guerra constant contra el principal partit kurd de l'Iran, el PDKI, a qui acusa de burgès. Durant els anys noranta marxen els militants oposats a la reivindicació nacional kurda i l'any 2000 pateix la primera escissió. El llarg procés de ruptures dona lloc a tres Komala:

1) Komala-Party of Iranian Kurdistan. Organització Revolucionària del Kurdistan 

Fundat l'any 2000 i liderat per Abdullah Mohtadi i Siamak Modarresi. Vol reviure la personalitat primera del partit abans de la vinculació amb l'esquerra iraniana.

2) Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party.

Hereu del gir de 1983 i l'obertura cap a l'esquerra comunista persa, s'oposa al federalisme. El lidera Ebrahim Alizadeh.

3) Komala-Kurdistan Toiler's Party

Escindit del Komala-Party of Iranian Kurdistan durant uns mesos va combatre contra el partit matriu. Liderat per Omar Elkhanizade. L'any 2012 s'unifica amb una petita formació social-demòcrata.

Khabat, Organització de Lluita del Kurdistan de l’Iran

El partit Sazmani Xebat, de Rojhilat (Kurdistan iranià) conegut també com a Khabat, oficialment és anomenat ‘Organització de Lluita del Kurdistan de l’Iran’. Manté una aliança amb l’Organització Popular dels Mujahidin del Poble (Mojahedin-e-Khalq Organization, MEK), principal formació opositora al règim islamista iranià. L’any 2015 l’Iran va aconseguir expulsar el MEK de l’Iraq després de bombardejar, reiteradament, la seva base al Camp Liberty. Actualment el moviment dels Mujahidins del Poble té la base central a Albània. Aquest moviment, fundat el 1965, barreja una base marxista, adoptada el 1975, amb un imperialisme islàmic. De fet va acollir com un "mujahid" a l’aitol·lah Khomeini però van distanciar-se d’ell el 1981 i van iniciar una campanya armada arran de la deriva dretana i autoritària del govern. Dos fets, el suport de 1983 a Saddam Hussein en la guerra contra l’Iran i l’abandonament de la lluita armada, l’any 2001, van afeblir el grup que, de fet, és dirigit des de París per un grup d’exiliats. L’acord de "coordinació" amb els EUA (2003) van obrir una nova etapa on els posicionaments marxistes islàmics van quedar superats per una proposta secular democràtica. MEK és un dels membres capdavanters del Consell Nacional de la Resistència de l’Iran però Xebat mai s’hi ha integrat.

Xebat recorda que l' "Iran és governat pel sistema de vilayat e-faqih, és governat pels mul·làs". Els orígens islàmics del moviment han quedat superats i es raonen per la conjuntura del moment: "La nostra organització va incorporar-se a la lluita per a la liberalització del Kurdistan iranià amb pensaments nacionals i islàmics. La Declaració de l’Organització de Lluita amb aquestes creences va veure’s afectada per la necessitat d’omplir el buit intel·lectual, i polític, del Kurdistan iranià d’aleshores." Fou l’any 2005, en el tercer congrés, que Xebat va declarar que "era un partit no reaccionari" i es va declarar "una organització patriòtica i nacional". L’islamisme va quedar apartat doncs a l’Iran l’islamisme ha esdevingut far de la reacció. El marxisme fou abandonat per centrar-se en l’aspecte democratitzador i essencialment nacional. Fins al punt de considerar Trump un element positiu: "Trump és diferent d’Obama en molts aspectes. Obama ha implementat una política tolerant envers l’Iran durant vuit anys i va signar el pitjor acord nuclear amb l’Iran. En canvi Trump ha implementat una política molt diferent i ha denunciat els governants de l’Iran des dels primers dies de la seva administració. Creiem que després de destruir l’Estat islàmic, el problema de l’Iran esdevindrà l’eix de l’atenció de les super-potències i l’Iran haurà d’enfrontar-se amb més restriccions en els casos de la seva interferència en molts dels conflictes regionals".

PJAK, Partit de la Vida Lliure de Kurdistan

Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK) o Partit de la Vida Lliure de Kurdistan. Fundat l’any 2007 és membre de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK) impulsada pel PKK de Turquia. El maig de 2014 es va presentar KODAR, Organització de la Societat Lliure i Democràtica del Kurdistan Est, en principi una plataforma impulsada pel PJAK per negociar amb el govern renunciant a la lluita armada. Aquestes organitzacions mantenen formacions guerrilleres que s’han enfrontat amb l’exèrcit iranià i els Guàrdies de la Revolució. El PDKI entre 1979 i 1983 en una primera guerra i entre 1989-1996 juntament amb les faccions de Komala. El PJAK va protagonitzar una revolta armada entre 2004 i 2011. Totes elles han estat derrotades i s’han refugiat en bases a territori de l’Iraq. Allà viuen més en estatut de refugiat que de guerrilles actives tot i que la milícia del PJAK, les Hêzên Rojhilata Kurdistan (HRK), Forces de Defensa de Kurdistan Est, llença algun atac puntual.

PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan 

A l'exili, al Kurdistan iraquià, resta actiu del Parti Azadyi Kurdistan o Partiya Azadi Kurdistan (PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan) amb una milícia pròpia que actua a la zona però té prohibit atacar territori iranià per les autoritats kurdes de l'Iraq. 

Tot i que la formació política va ser fundada l'any 1.991 com una escissió nacionalista de l'Organització de Guerrilles Fedayin del Poble Iranià (Fadaiyan-e-Khalq/OGFPI) prenen com a punt de partida la seva organització dins de l'anterior sota el lideratge de Said Yezdanpenah. Fadaiyan-e-Khalq fou un moviment marxista-leninista que va actuar entre 1971 i 1981 primer contra el xa de Pèrsia i després contra el règim revolucionari islamista de Khomeini. A partir de 1981 va entrar en divisions internes entre el sector "minoritari", avui present només a l'exili europeu i el "majoritari". Aquest darrer és reconegut, per exemple, com a grup agermanat per l'esquerra europea (Die Linke, Parti Communiste Français, Izquierda Unida i Partido Comunista de España). Com altres grups de l'oposició iraniana, l'OGFPI, es va veure obligada a refugiar-se a l'Iraq. 

El gruix dels seus membres kurds van instal·lar-se a Halabja amb permís de Saddam Hussein. Quan l'any 1.991 el Kurdistan iraquià va accedir a l'autonomia aquest sector va abandonar l'OGFPI i va fundar la Unió Revolucionària del Kurdistan amb Said Yezdanpenah com a màxim dirigent. És aquest grup el qui l'any 2.006 es va transformar en l'actual PAK. L'ala armada de la formació s'anomena Ettehâde Shoreshgerên (Lluitadors per la Llibertat) i té prohibit actuar de forma militar a l'Iran per les pròpies autoritats kurdes de l'Iraq que l'acullen... tot i que ho fa. El propi Said Yezdanpenah fou assassinat pel agents iranians el 19 de setembre de 1.991 i va ser succeït pel seu germà Hussein Yezdanpenah fins l'any 2.006 quan va accedir a al direcció Ali Qazi, fill del mític president de la República de Mahabad, Qazi Mohammad, executat a la forca per l'Iran l'any 1.946. Hussein va restar al capdavant dels peshmerga del partit. Said és honrat com a dirigent del partit i el seu fundador de fet.

El programa del PAK aposta per un estat kurd unificat amb un Iran federal com a mesura transitòria. És una formació de dreta conservadora, anti islamista, anti marxista i que vol establir una democràcia liberal al Kurdistan iranià. En general té bones relacions amb la resta de partits kurds a excepció del PJAK a qui acusa de ser una branca del PKK a l'Iran. De fet el PJAK ha mostrat una forta presència i capacitat provocant gelosia de la resta de grups polítics kurds a l'Iran que han quedat en evidència. El PAK, a més, forma part del Congrés Federal de les Nacions Iranianes mantenint bones relacions amb la resta de l'oposició iraniana al règim de Teheran. Des de 2014 s'ha desplegat al front kurd de l'Iraq on ha participat en primera línia en la guerra contra l'Estat Islàmic.