Les Forces Peshmerga trenquen el front i avancen sobre Bashir, Iraq

L'operació s'ha iniciat a l'alba contra posicions defensives de l'Estat Islàmic (IS, Islamic State) a 20 quilòmetres al sud de Kirkuk, al Kurdistan de l'Iraq. Les unitats kurdes han aconseguit trencar les defenses islamistes i avançar sobre la població d'Albo Mufrej d'on han expulsat els fanàtics sunnites. Com a mínim 2 milicians pêşmerga han mort en combat. L'objectiu de les tropes kurdes és Bashir, coneguda com a Beşiir Kasabasi, una població de majoria turcmana que va caure en mans de l'IS el juny de 2014 en el marc de la gran ofensiva sobre Mosul.

Dos dels milicians peshmerga kurds morts aquest matí en l'avanç cap a Bashir

Una ciutat turcmana

Les primeres proves de població turcmana a Beshir daten de 1556 quan es van registrar 89 famílies d'aquesta ètnia. Amb la creació de la República de l'Iraq, el Partit Comunista de l'Iraq va expropiar les terres dels turcmans per a entregar-les a camperols àrabs i kurds. El Front Turcman ho anomena el "primer genocidi". Fou el Baas, a partir de 1968 qui va impulsar la política d'arabització més contundent expulsant-hi la població kurda i turcmana, limitant les seves propietats o, directament, confiscant-les. Arran de la guerra Iran-Iraq, la situació pels turcmans va empitjorar. La seva confessió, majoritàriament xiïta, com la de l'Iran, els va fer sospitosos davant el règim de Saddam Hussein, sunnita.

Neteja ètnica àrab

A partir de 1986 els àrabs sunnites van expulsar turcmans i kurds de tota la regió de Kirkuk que va ser objecte d'un procés de neteja ètnica conegut com a "programes d'arabització". El propi nom de Beşiir, en turcman, fou substituït pel de Bashir fins a l'actualitat. Molts dels turcmans fugitius d'aquella repressió van instal·lar-se al Kurdistan iraquià, concretament a Arbela on foren acollits i viuen avui dia.

El retorn 

En caure el règim del Baas, partit que avui dia encara governa a Síria, els turcmans van decidir retornar a Bashir. De fet van aixecar un barri nou a la rodalia amb un centenar de cases i van entrar en conflicte amb els colons àrabs arribats els anys seixanta i setanta. Fins a l'any 2005 van iniciar un procés judicial demanant el retorn de les seves terres.

La segona expulsió 

Quan encara era en marxa aquest procés judicial, l'estiu de 2014, l'Estat Islàmic va irrompre a Bashir. Fou acollit de forma entusiasta pels civils àrabs, sunnites, que van veure en la seva arribada un suport inesperat per no haver de marxar de les terres que havien ocupat de forma objectivament irregular. Llavors es va produir el que el Front Turcman anomena el "segon genocidi". Entre el 14 i el 17 de juny milicians turcmans van resistir l'atac de l'IS però no van rebre cap suport de l'exèrcit iraquià. Tampoc de les forces peshmerga doncs, de fet, no estava sota la seva jurisdicció. Van morir 57 turcmans en els combats i els qui es van quedar foren executats. L'IS va propagar les imatges de persones decapitades per doble motiu: no ser àrabs sinó turcmans i no ser sunnites sinó xiïtes.

Intents de recuperació

Bona part dels turcmans de Bashir es van afiliar a Hashd al-Shaabi (Unitats de Mobilització Popular), els grups paramilitars xiïtes de l'Iraq finançats bàsicament per l'Iran i l govern de l'Iraq. Amb aquest reforç van provar de recuperar Bashir el març de l'any passat essent clarament derrotats per l'IS. Des de llavors van demanar ajuda al govern iraquià i al kurd per a recuperar la seva població. Avui les Forces Peshmerga han començat a avançar sobre la mateixa coordinats amb les Hashd que han cedit part del front a les forces kurdes. En l'atac hi participen milicians turcmans al costat dels peshmerga.