dimarts, 5 de novembre del 2024

Atacs turcs a Amûde, Kurdistan de Síria, deixen 70.000 persones sense aigua ni electricitat

L'estat turc va atacar les regions del nord i l'est de Síria amb armes pesades entre el 23 i el 27 d'octubre. La infraestructura, els centres de serveis, les fàbriques i els centres de vida bàsics de la regió van ser bombardejats per avions de combat, drons i helicòpters. Moltes persones van morir o van resultar ferides en els atacs i els centres de servei van ser atacats. Gran part de la fleca d'Amûdê va quedar malmesa. La subestació elèctrica 66/20 KF, que subministra electricitat al districte i a uns 188 pobles, va fallar com a conseqüència dels atacs. Segons el consell d'Amûdê, a la ciutat, pobles i pobles viuen 13.800 famílies o 70.000 persones.

Els habitants d'Amûdê cobreixen les seves necessitats d'aigua mitjançant 24 pous amb bombes d'aigua elèctriques. No obstant això, l'atac a la benzinera va deixar la gent de la regió sense llum i aigua. Es diu una dona L'estat turc ha atacat les fonts bàsiques de vida de la gent i ha matat persones". L'hospital i la fleca de la ciutat també s'han vist afectats a causa de l'avaria de la subestació elèctrica.
Segons Shamsedin Bîco, gerent de Bakery Amûdê, la fleca ara treballa amb generadors i el pa es fa amb unes 16 mil tones de farina diàries. El pa es reparteix entre la gent. Bîco va dir: “La fleca funciona ara les 24 hores del dia sense interrupcions gràcies als generadors i l'aigua de font. Però si els generadors fallen, no tenim cap altra alternativa". Siûd Elî, copresident de l'Amûdê Electricity Institution, va dir: "Hi va haver danys importants a la central elèctrica. Els atacs han deixat l'estació fora de servei i els pobles d'Amûdê i Dirbêsiyê sense electricitat. L'any passat, l'estat turc va atacar l'estació que subministrava electricitat i aigua a Dirbêsiyê i Amûdê.


Leggi di più »

diumenge, 3 de novembre del 2024

161 persones executades/assassinades per l'estat iranià només el mes d'octubre

 



L'octubre de 2024, almenys 161 presoners van ser executats a les presons de la República Islàmica de l'Iran, la qual cosa suposa un augment de 83 casos (106,5%) respecte al setembre, quan es van registrar 78 execucions. Això representa el nombre mensual més alt d'execucions documentades a l'Iran el 2024.

El Centre d'Estadístiques i Documents de l'Organització Hengaw per als Drets Humans ha confirmat les identitats de 149 dels 161 presoners executats, amb les identitats dels 12 restants encara sota investigació.

Les execucions de l'octubre van incloure almenys 22 presoners kurds, 21 presoners turcs, 15 presoners balutxs, 12 presoners Lur, 5 presoners àrabs, 3 presoners Gilak i 2 presoners turcomans. A més, almenys nou ciutadans afganesos van ser executats el mes passat.

En particular, l'execució de Jamshid Sharmahd, un presoner polític i de doble nacionalitat iranià-alemany, es va dur a terme en secret. A més, un presoner Baloch de 21 anys, que només tenia 17 en el moment del seu crim, va ser executat a la presó central de Zahedan; aquest pres, identificat com Mehdi Barahouei, havia estat condemnat per assassinat premeditat.

Entre les executades a l'octubre hi havia almenys cinc dones a diverses presons, incloses Tabriz (2 casos), Ahar, Hamedan i Ghezel Hesar a Karaj. Quatre van ser condemnats per assassinat, mentre que un va ser condemnat a mort per càrrecs relacionats amb drogues.

Dels 161 presos executats a l'octubre, només 14 casos (8,5%) van ser denunciats pels mitjans estatals i els llocs web vinculats a la justícia. Sis execucions es van dur a terme en secret, sense informar les famílies dels presos ni concedir-los una visita final.

Leggi di più »

divendres, 1 de novembre del 2024

HPG: 6 soldats d'ocupació turcs morts o ferits al Kurdistan del Sud

 Les Forces de Defensa del Poble van matar un soldat d'ocupació turc, van ferir 5 més, van destruir dues excavadores i van danyar un vehicle blindat, durant una sèrie d'operacions realitzades contra l'ocupació turca a les zones de defensa de Mediya al sud del Kurdistan entre el 29 i el 31 d'octubre. 




Leggi di più »

dijous, 24 d’octubre del 2024

Atac de la resistència a una fàbrica de drones turca a Ankara amb 5 mortsi






Cinc persones han mort i quinze més van resultar ferides en un atac a la fàbrica aeronàutica militar a Ankara, en què van ser assassinats dos dels activistes, va informar el Govern.

“Estem treballant per comprovar la identitat. Quan ho aconseguim, donarem a conèixer de quina organització es tracta”, va dir el ministre del Interior, Ali Yerlikaya.

L’atac es va produir quan almenys dues persones (un home i una dona) van arribar en un taxi a la porta de la fàbrica, una companyia de propietat estatal dedicada a desenvolupament i producció d’aeronaus.

La fàbrica de la companyia TUSAŞ, que fabrica aeronaus militars, helicòpters i material aeronàutic militar. El mitjà indica que els treballadors de la fàbrica es dirigeixen a refugis i es parla de la possibilitat que alguns hagin estat presos com a ostatges. La cadena CNNTürk assegura que els atacants han arribat en un taxi a la fàbrica i que van aconseguir accedir al recinte.

Les autoritats han enviat unitats especials en helicòpter al lloc, afirmen els mitjans esmentats. TUSAŞ desenvolupa i fabrica algunes de les aeronaus militars més prestigioses del programa d'armament turc, com el caça bombarder Kaan, encara en projecte, l'avió d'entrenament Hürjet o l'avioneta Hürkus.

Sense saber qui ha dut a terme l'acció el govern turc ha llençat 32 atacs nocturns contra el Kurdistan de Síria i el de l'Iraq.

En un comunicat, del 25/10/2024 les HPG han assumit l'acció i han identificat Asya Ali (ex  presidenta del partit HDP a la província de Hakkari)i Rojger Hêlîn com els atacants suïcides. Segons l'organització militar el recent atac a Ankara, que era preparat feia molt de temps, no té relació amb les discussions polítiques actuals que tenen lloc. 


 

Leggi di più »

dilluns, 14 d’octubre del 2024

La feminista kurda Warisha Moradi es declara en vaga de fam indefinida per protestar contra la pena de mort a l'Iran i la seva pròpia detenció prolongada



L'activista kurda Warisha Moradi, que es troba a la presó d'Evin de Teheran (Irab), va iniciar una vaga de fam indefinida el 10 d'octubre en el Dia Mundial contra la Pena de Mort per protestar contra la pena de mort a l'Iran i la seva pròpia detenció prolongada. Warisha Moradi, també coneguda com Ciwana Sine, va ser arrestada l'1 d'agost de 2023 durant un control policial prop de la seva ciutat natal de Sine (Sanandaj) i portada a un lloc desconegut. El poder judicial del règim iranià l'acusa d'"enemistat cap a Déu" i de "rebel·lió armada contra l'estat". Les denúncies estan relacionades amb la pertinença de Moradi a la KJAR (Komelgeha Jinên Azad a Rojhelatê Kurdistanê, Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental), l'organització paraigua del moviment de dones kurdes a l'Iran, i el seu compromís amb les qüestions femenines i feministes. Teheran veu el KJAR com una "organització terrorista separatista" perquè es diu que forma part del Partit per una Vida Lliure al Kurdistan (PJAK).

La Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental (KJAR) va emetre un comunicat demanant solidaritat amb Warisha Moradi, afirmant el següent:

“La Tercera Guerra Mundial continua a l'Orient Mitjà en diferents etapes. Aquesta guerra continua amb l'abolició de les fronteres morals per part dels estats-nació que no reconeixen fronteres. Aquestes guerres representen l'absència de democràcia com a expressió del vessament de sang i el patiment dels pobles de la regió, especialment de les dones. El feixisme a la regió i les seves conseqüències són només un genocidi.

El règim iranià és un dels estats-nació que fa anys que intenta silenciar l'oposició interna i fer una guerra que s'ha estès fora del país. Aquesta política és la representació d'una mentalitat completament masculina, i el seu principal objectiu és la construcció del poder.

En aquest context, es prioritzen els interessos de l'estat per sobre dels interessos de les persones i les classes socials. Aquest estat, impulsat diàriament per noves fatwes, lleis i projectes, es basa en la discriminació de gènere, el nacionalisme i la religió. El seu objectiu és destruir la voluntat social i imposar el silenci.

L'estat s'esforça per assegurar la seva sobirania i ha utilitzat la violència i el vessament de sang com a mètode per aconseguir-ho. La societat afeblida pel govern ha fet de la unitat dels pobles i sobretot de la veu de les dones a les presons una font de por al cor del govern.

La insatisfacció constant i el suport internacional als cercles a favor de la llibertat han intimidat encara més el règim. Els intents de silenciar les forces per la llibertat a les presons i la imposició del silenci a l'exterior són un intent de tapar aquest silenciament.

Les pressions físiques i psicològiques i la imposició de condemnes a mort han augmentat cada dia durant l'últim any. Tanmateix, aquesta pressió i tortura no tenen cap efecte sobre les dones a la presó. La nostra camarada Warisha Moradi és una de les dones més importants empresonades la tardor del 2023 i actualment es troba a la presó d'Evin.

La nostra camarada està sotmesa a tortures psicològiques i no se li permet reunir-se amb els seus advocats ni amb la seva família. No obstant això, malgrat l'augment de la pressió i la tortura, intenta constantment que la seva veu i la veu dels altres presos polítics s'escoltin a la societat. En moltes ocasions, ha compartit les seves cartes contra la pena de mort sobre Sharifah Mohammedi i Pakshan Azizi, i juntament amb totes les dones, s'ha oposat a la pena de mort en tots els sentits. Per aquest motiu, en el Dia Mundial contra la Pena de Mort, va escriure una carta des de la presó d'Evin per cridar l'atenció sobre la situació actual i va iniciar una vaga de fam contra els atacs contra els lluitadors per la llibertat. Donar a conèixer aquesta acció és una necessitat per participar en la lluita global contra la pena de mort i una postura contra la política repressiva del règim iranià.

La nostra camarada Warisha Moradi és la veu de la societat. És especialment la veu de les dones treballadores que cada dia són sotmeses als atacs del règim islàmic de l'Iran, però també la veu de totes les dones que lluiten per la llibertat. Nosaltres, la Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental, fem una crida a totes les dones activistes, lluitadores de la resistència, comunitats a favor de la llibertat, organitzacions i institucions nacionals i internacionals: estigueu al costat de la nostra camarada i doneu-la suport, sigueu la veu del poble. No permetis que el règim islàmic de l'Iran encobri els seus crims fora del país en nom de la guerra per acabar amb aquesta política cruel basada en la pena de mort".



Leggi di più »

dissabte, 12 d’octubre del 2024

Revocada la condemna a mort contra l'activista kurda Sharifeh Mohammadi

El Tribunal Suprem de l'Iran ha anul·lat la condemna a mort contra l'activista laboral Sharifeh Mohammadi i la va derivar a un altre tribunal perquè la reconsiderés. El 4 de juliol, un tribunal iranià va condemnar a mort la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi, que es troba a la presó de Lakan, a Rasht, acusada d'estar vinculada a una organització prohibida (el partit kurd Komala).

L'advocat de l'activista laboral i presoner polític condemnat a mort va anunciar que la seva condemna a mort havia estat anul·lada i que el seu cas havia estat traslladat al mateix jutjat perquè la reconsiderés. La campanya de defensa de Sharifeh Mohammadi va confirmar després de la publicació de la notícia que ells, com a campanya de defensa de Sharifeh Mohammadi, donen la benvinguda a la decisió emesa pel Tribunal Suprem. "Declarem que volem que sigui absolta de tots els càrrecs contra ella i en llibertat".

Sharifeh Mohammadi va ser arrestat el desembre de 2023 a Rasht, Iran, acusada de "rebel·lió", que comporta la pena de mort, i va ser condemnat a la pena màxima. Va ser acusada de pertànyer al partit Komala i va ser sotmesa a tortures físiques i mentals per agents d'intel·ligència mentre estava detinguda.

L'Iran condemnat a mort a la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi del partit d'esquera kurda Komala


Leggi di più »

dijous, 10 d’octubre del 2024

La guerrilla kurda mata 5 militars turcs al Zap, Kurdistan del Sud

Les Forces de Defensa del Poble (Hêzên Parastina Gel, HPG) han emès un comunicat sobre la resistència de la guerrilla a la invasió turca del Kurdistan del Sud i els atacs de l'exèrcit turc a les zones de defensa de Medya durant els dos darrers dies. Segons el comunicat, la resistència es concentra al front occidental de la regió de Zap. A les zones de Girê Bahar i Girê Amêdî, un total de cinc soldats turcs van ser morts dimarts i dimecres per franctiradors de l'HPG i de les Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star)


A Girê Bahar, la guerrilla també va intervenir contra la construcció de carreteres militars per als ocupants, i una excavadora de pala va ser destruïda pel foc d'una arma pesada. Els combatents YJA Star van dur a terme més atacs amb armes pesades contra les tropes turques a la zona de Girê Cûdî a la regió de Zap i a Girê Şehîd Hêmin a Xakurke.


Pel que fa als atacs de l'exèrcit turc, l'HPG va informar que s'han utilitzat explosius prohibits contra els sistemes de túnels de la guerrilla a les zones de Girê FM i Girê Cûdî un total de sis vegades en els últims dos dies. A més, zones de les regions de Xakurke, Gare, Metîna, Zap i Qendîl van ser bombardejades 15 vegades per avions de caça i 12 vegades per helicòpters d'atac.


Leggi di più »

divendres, 27 de setembre del 2024

Turquia arresta 30 mestres de llengua kurda i assalta escoles, entitats i llibreries on s'ensenyi o parli kurd


Turquia arresta 30 persones, inclosos educadors de llengua kurda, a Diyarbakır (Amed). Advocats i activistes diuen que les detencions tenen com a objectiu suprimir la llengua kurda i exigir la seva posada en llibertat immediata. El PEN Noruega descriu les incursions com "una greu violació dels drets lingüístics i culturals del poble kurd". Les detencions van tenir lloc el 24 de setembre, dirigides a organitzacions que promouen la llengua kurda, com ara l'Associació de Recerca en Llengua i Cultura de Mezopotamya (MED-DER), una llibreria i una cooperativa d'educació lingüística.

Aquestes detencions han provocat protestes i condemnes de set col·legis d'advocats, inclosos els de Diyarbakır, Mardin (Mêrdîn) i Van (Wan), que van criticar les detencions com a il·legals i un intent de suprimir la llengua kurda. La llengua kurda, parlada per milions al sud-est de Turquia, fa temps que s'enfronta a restriccions i els esforços per ensenyar-lo o promoure'l sovint són tractats amb recel per l'estat.

"Aquesta operació està clarament dirigida a la llengua kurda", van dir els col·legis d'advocats en un comunicat conjunt. "El dret a parlar i promoure la pròpia llengua materna és un dret humà bàsic, i criminalitzar aquest treball impedeix que el poble kurd desenvolupi la seva llengua". Van demanar l'alliberament immediat dels detinguts, dient que les detencions eren il·legals.

El PEN Noruega també ha condemnat les detencions, descrivint les batudes com "una greu violació dels drets lingüístics i culturals del poble kurd". En una declaració compartida el 26 de setembre, PEN Noruega va exigir l'alliberament immediat dels detinguts, afirmant: "Aquestes accions no només violen els drets humans fonamentals, sinó que també representen un atac directe al dret de la comunitat kurda a preservar i promoure la seva llengua". L'organització es va comprometre a seguir de prop la situació i continuar defensant els drets lingüístics a Turquia.

Leggi di più »

dilluns, 8 de juliol del 2024

240 membres de l'Estat Islàmic capturats i morts a Rojava des del gener a mans de la milícia kurda de Síria

Les Forces Democràtiques Sírianes (SDF) recolzades pels kurds han anunciat que han capturat i assassinat més de 240 membres de l'Estat Islàmic (IS) al nord-est de Síria (Rojava) des del gener, enmig d'un augment dels atacs gihadistes a les SDF i el règim.

"Durant el primer semestre de 2024, les nostres forces SDF han dut a terme 28 operacions anti-IS amb el suport de la coalició internacional a diferents àrees de la regió nord-est de Síria", es pot llegir en un comunicat de l'SDF.

"Durant aquestes operacions, 233 terroristes, sospitosos i col·laboradors van ser capturats... i 10 terroristes van ser eliminats", afegeix el comunicat.


Leggi di più »

diumenge, 7 de juliol del 2024

L'Iran condemnat a mort a la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi del partit d'esquera kurda Komala

L'Iran ha condemnat a mort a la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi, de Komala, mare d'un nen de 9 anys i que ja ha estat torturada a la presó. L'activista social i laboral Sharifeh Mohammadi ha estat condemnada a mort per l'Iran, fet que va provocar una condemna pública generalitzada, va informar dijous la BBC Persian.

Segons informes no oficials, una de les acusacions contra Mohammadi va ser la seva pertinença al "Comitè de coordinació per a l'establiment d'organitzacions laborals", va assenyalar BBC Persian. No obstant això, els informes van destacar que fa anys que no n'és membre. Els tribunals iranians van acusar Mohammadi de "rebel·lió armada contra l'estat" i que la prova principal era la seva pertinença a l'organització obrera. A més, l'Iran la va acusar de ser membre d'un partit separatista kurd prohibit.
Mohammadi va ser arrestada el desembre del 2023 com a part de la campanya de l'Iran per extirpar la dissidència pública, i el règim ha executat, sobretot, almenys 22 dones durant l'últim any, va informar Iran International. L'ONU ha demanat que s'acabi la "horrible onada d'execucions". Com a resultat de la decisió de l'estat, els activistes s'han compromès a iniciar una vaga de fam davant del Tribunal Revolucionari de Rasht fins que la sentència sigui revocada. L'activista Farhad Meysami, va declarar: "Si voleu executar Mohammadi, caveu dues tombes". Meysami és empresonat des de 2018 pel règim teocràtic islàmic.

El 10 de juliol fins a 55 presos polítics d'Evin s'han declarat en vaga de fam en protesta per la condemna a mort sobre Mohammadi: "Aquesta no és només la condemna a mort de Sharifa, sinó la condemna a mort de tots "nosaltres" activistes laborals, polítics, civils, de drets humans i de dones".

https://t.co/J5RUXP6rqf



Petició en línia per aturar l'assassinat de Sharifeh Mohammadi

Leggi di più »