dissabte, 30 de novembre del 2024

Els islamistes turcs entren a Alep abandonada per Assad i les milícies kurdes són les úniques desplegades per defensar-la

 

Els kurds que controlen el nord-est de Síria no donen la benvinguda als islamistes sirians amb suport turc que va començar aquesta setmana i acusen els rebels de ser representants islamistes turcs que s'estenen i lluiten pels interessos turcs. Entre els atacants hi ha terroristes amb l'emblema de l'Estat Islàmic (IS), HTS (Al Qaeda a Síria) o islamistes uigurs.

Les tropes kurdes de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) amb les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) van arribar ahir al vespre al nord d'Alep per donar seguretat als residents kurds, concretament als barris de Sheikh Maqsoud i Ashrafieh. Tanmateix, el principal grup rebel sunnita de l'ofensiva, Tahrir al-Sham o HTS, ha exigit a les forces kurdes que abandonin la ciutat. Part de la població d'Alep, la principal ciutat de Síria, s'ha refugiat als dos barris kurds davant l'alta traïció comesa pel govern de la família Assad (al poder de forma dictatorial des de 1971) a la seva pròpia població. Hores d'ara és difícil saber si Assad i Rússia s'han retirat per covardia o per un acord amb Turquia però un element fonamental és que Hesbol·là (el partit de déu xiïta libanès) s'ha esfondrat arran de l'ofensiva d'Israel i el propi Iran, sostenidor d'Assad i Hesbol·là, ha perdut gran part de la seva influència militar a la zona fet aprofitat pels turcs sunnites i els seus mercenaris.

Les preocupacions dels kurds s'incrementen encara més per la presència d'elements islamistes radicals, com IS, dins les files dels rebels. Les imatges i les proves emergents mostren que gihadistes islàmics lluiten al costat de l'exèrcit sirià lliure i l'HS. A principis d'aquesta setmana, els rebels turcs al nord-est de Síria van iniciar una gran ofensiva contra l'exèrcit sirià i han capturat amb èxit Alep en un parell de dies.



Què està passant a Síria: Acord d'Assad amb Turquia o incompetència ?

L'ofesiva d'Israel contra Hesbol·là és l'arrel dels fets a Síria. Tant Iran com la dictadura assadista de Síria com Hezbol·lah han redesplegat el gruix de les seves forces al sud. En el cas de Hezbol·là ho necessiten tot per defensar el sud del Líban, en el cas de l'Eix de Resistència han mobilitzat la Divisió Iman Husseín per reforçar Hesbol·là, i s'ha informat de més de 40.000 efectius juntament amb els Alts del Golan. És lògic, doncs molts temen que Israel envolti el sud del Líban atacant a través de Síria A més l'exèrcit sirià en el seu pla de seguretat per a Damasc té les seves millors unitats concentrades prop de la capital, doncs temen que la IDF israeliana ambicioni deposar el seu "arxienemic", la família Assad en el poder de forma despòtica des de 1971. I si a això hi afegim que Rússia està fracassant a Ucraïna en la seva "guerra llampec", el que observem és que el front nord estava defensat exclusivament per forces mediocres de l'exèrcit regular sirià. I davant dels Assadistes, Al Qaeda/HTS, Estat Islàmic i Ahrar al-Sham, els altres grans grups islamistes de la regió. HTS la dirigeix ​​el Al-Jolani, qui "va siritzar" HTS, branca local de Qaeda i va aconseguir un acord de "convivència" amb els turcs, que no van poder absorbir HTS.

L'ofensiva és coordinada amb Turquia, qui busca revigoritzar els acords d'Astana davant d'un Assad que no parava de bombardejar Idlib i provocar-ne de noves onades de refugiats. Però sobretot Turquia vol una solució final etnocida al "problema kurd", especialment a Tell Rifaat, així com construir el seu coixí de 30 quilòmetres de profunditat dins de Síria. De fet les milícies controlades per Turquia han llançat les seves pròpies ofensives, simultànies a les d'HTS al nord, des d'Al Bab i des de Serekaniyê. Per això, Turquia ha decidit "deixar-li anar la corretja " a HTS a Alep, esperant que el seu assalt servís de distracció i advertència a Assad, facilitant de pas l'ofensiva limitada turca al nord. Se'ls ha anat completament de les mans, HTS ho ha llançat tot, i les línies Assadistes eren molt més febles del que s'esperava, així que el problema s'ha agreujat, perquè a sobre els kurds estan ocupant les zones abandonades per Assad, guanyant així encara més territori. El 27 de novembre de 2024 Al Qaeda/ HTS va atacar des de dos eixos d'avanç convergents en direcció a Alep i després de trencar la primera línia defensiva, van aconseguir penetrar en profunditat. Les fortificacions Assadistes a la zona eren dolentes, desorganitzades, plenes de covards vivint d'un sou com mercenaris i amb una apreciable falta de disciplina, organització i diligència. I davant d'ells uns jihadistes entrenats i força motivats després d'un lustre d'escassa activitat. I amb el factor sorpresa del seu costat. Així que Alep i tot el front nord està caient com un castell de cartes. Els kurds, molt més efectius i organitzats, han entrat a Kweires i l'Aeroport d'Alep, potser al costat de tropes russes, per assegurar les que probablement siguin les posicions més importants de tota la província.

La simbòlica ciutadella d'Alep -que a la Guerra Civil els rebels mai no van conquerir- ha caigut, igual que la vital posició de la Base aèria d'Abu Duhur. Al Qaeda/HTS intentarà recaptar impostos i apoderar-se de totes les infraestructures que els produeixin ingressos: retens, mines, fàbriques, establiments comercials, restaurants. Si a això li sumem la "fama" i la sensació de victòria. nord de les forces governamentals. Però per això primer han d'assegurar Alep durant algunes setmanes que els permetin explotar els seus recursos i transformar-los en tropes equipades, així que un contraatac ràpid del govern encara podria evitar que HTS s'atrinxeri. A curt termini tot dependrà de quantes forces i en quant de temps pugui desplegar l'Exèrcit Àrab Sirià d'Assad, assegurant Janasir i la seva carretera secundària, vital per socórrer l'Aeroport d'Alep i les posicions dins de la ciutat Si cauen tot està perdut al nord. Els jihadistes podrien aconseguir una enorme empenta a les seves arques i al seu reclutament, permetent-los augmentar exponencialment la mida de la seva força i defensant amb èxit el front nord de les forces governamentals El pitjor escenari per a Assad seria que la Guerra Civil es reiniciï, que en treure tropes iranians de Deir ez Zor per defensar Alep, l'Estat Islàmic també ressorgeixi en el aquest de Síria i que en definitiva perdi el control del nord i d'Alep mentre els seus enemics tornen sobre Hama. escenari pot estar descontrolant-se a marxes forçades per a Turquia qui segurament desitja que Trump retiri les seves tropes i deixi de donar suport als kurds i a qui no li interessaria una Al Qaeda fora de control.


Leggi di più »

dimarts, 26 de novembre del 2024

Fòrum de la milícia feminista kurda YPJ sobre dones i la seva protecció




El fòrum al Centre de Cultura i Art de Tabqa va començar amb un moment de silenci, seguit d'un discurs del comandant general de la YPJ, Sozdar Dêrik, que va dir: "No deixarem que cap obstacle afecti la nostra lluita. Aquesta lluita ens portarà a la victòria".

Sozdar Dêrik va cridar l'atenció sobre la importància de l'emancipació de les dones i l'enfortiment de la seva autodefensa i va dir: "Hem d'alliberar totes les dones perquè puguin obtenir els seus drets, ser fortes i protegides". Aquest ha estat el nostre objectiu principal des del principi".

Dêrik va assenyalar que les guerres a l'Orient Mitjà serveixen als interessos de les potències, no als pobles. Sozdar Dêrik, descrivint els conflictes de molts països com el Líban, Síria, Palestina i el Iemen com a "guerres de genocidi", va subratllar que la lluita de les dones té un paper clau per superar la destrucció causada per aquestes guerres.

Afirmant que l'eslògan 'Jin, Jiyan, Azadî' (Dona, Vida, Llibertat) s'ha convertit en una filosofia de llibertat per als moviments de dones d'arreu del món, Sozdar Dêrik va assenyalar que aquest lema ha estat prohibit a Amed tr: Diyarbakır) al nord del Kurdistan i va dir que les polítiques d'ocupació a Turquia tenen com a objectiu suprimir la lluita de les dones. El fòrum també va parlar de les avaluacions del líder kurd Abdullah Öcalan sobre el paper de les dones en la transformació democràtica de l'Orient Mitjà, que van destacar la importància històrica de les dones en la lluita per la llibertat social.

També es va projectar un missatge de vídeo enviat pel Partit de les Dones Lliures al Kurdistan (PAJK) i un programa de cinevisió sobre la lluita de les dones al nord i l'est de Síria. El fòrum va tractar en detall la protecció de la dona, l'enfortiment de la cultura de l'autodefensa i el paper protagonista de la dona en la construcció d'una societat democràtica i ecològica. El fòrum també va discutir els esforços per desenvolupar estratègies per construir mecanismes de defensa regionals amb l'objectiu de proporcionar un entorn segur i sostenible per a les dones.

Després dels debats, el fòrum va acabar amb la lectura de missatges, representacions de teatre i cançons. Els moviments i organitzacions de dones participants al fòrum van reiterar el seu compromís de continuar i enfortir la lluita a la regió.

Leggi di più »

diumenge, 24 de novembre del 2024

Turquia condemna a 6 anys de presó la periodista feminista kurda Beritan Canözer

El Tribunal de Cassació turc ha confirmat la condemna del periodista kurda Beritan Canözer a una pena de presó per "propaganda". La corresponsal de l'agència feminista de dones JinNews va ser condemnada fa cinc anys a un any i deu mesos de presó per un jutjat penal d'Amed per articles a les xarxes socials. Un cop confirmada la sentència en el procediment d'apel·lació, s'espera la seva detenció.

Beritan Canözer fa deu anys que treballa com a periodista. Durant aquest temps, la seva casa va ser escorcollada sis vegades per la policia. Va ser detinguda cinc vegades i va estar detinguda dues vegades durant diversos mesos. Contra ella es van iniciar vuit procediments penals. En tres casos, va ser acusada de pertinença a una organització terrorista i va ser absolta als tribunals. Va ser condemnada a un total de set anys i mig de presó en quatre judicis diferents per l'acusació de propaganda a favor d'una organització terrorista.

Leggi di più »

dimarts, 19 de novembre del 2024

Comunicat de la guerrilla feminista kurda YJA-Star pel 25N: 'YJA Star és un exèrcit que defensa totes les dones oprimides'

 

Les guerrillers de les  YJA Star (Yekîneyên Jinên Azad ên Star o Unitats de Dones Lliures-Ishtar) van cridar l'atenció sobre la violència contra les dones en el sistema patriarcal amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Destacant que milions de dones són sotmeses diàriament a massacres, violacions, assetjament i violència en el sistema patriarcal, les guerrilles de YJA Star van afirmar que aquesta brutalitat contra les dones forma part de la vida i es vol legitimar. Afirmant que han assumit un paper pioner en tots els aspectes de la vida i la guerra, les dones guerrilleres van subratllar que la violència sistemàtica només pot acabar mitjançant l'organització conjunta i l'autodefensa de les dones.

La guerrilla va dir que a moltes parts del món s'estan duent a terme polítiques de feminicidis contra les dones, i que aquestes polítiques es poden superar amb la resistència i la solidaritat.

Les guerrilles de YJA Star van subratllar que lluiten no només per les dones del Kurdistan, sinó també per totes les dones oprimides i sotmeses a la violència, donant el següent missatge en el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones el 25 de novembre: "YJA Star és un exèrcit que defensa totes les dones oprimides, les dones del Kurdistan i Turquia en primer lloc, així com l'Afganistan, l'Índia i Europa. Derrotarem els invasors amb el lema ‘Jin, Jiyan, Azadî’ (Dona, Vida, Llibertat). Seguim el camí de companyes desinteressades com Asya, Rûken i Sar, que van sacrificar les seves vides per la llibertat sense dubtar un moment. Com a lluitadors de YJA Star, donarem un cop al sistema dominat per homes en cada acció nostra. Fem una crida a totes les dones joves a participar a les files de YJA Star, a unir-se a la vida embellida per la filosofia apoista (referent a Apo, Abdullah Öçalan) i a coronar la lluita amb èxit".

 

                                                                                    Sozdar Avesta

YJA Star és la milícia armada femenina del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK): En un sentit similar s'ha expressat Sozdar Avesta, membre del Consell Presidencial (format per 6 persones*) de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) que integra, entre d'altres, el PKK i la pròpia YJA: "Les dones han d'enfortir la seva autodefensa i ser més conscients i organitzades". Avesta, de nom real Nuriye Kesbir (1948), va incorporar-se al PKK el 1973 i s'ha centrat en la defensa de la minoria kurda yezidi.

*Actualment la pròpia Avesta, Cemal Bayık (1951, un dels fundadors del PKK el 1978, cap de l'ARGK fins 1995), Murat Karyılan (1948, un dels fundadors del PKK, des de 2014 dirigeix les HPG), Mustafa Karasu (1950, alevi empresonat el 1980 i ex cap de l'ERNK), Bese Hozat (1978, alevi, descendent de víctimes de la repressió a Dersim de 1938, co presidenta de la KCK organització que lidera des de 2013 amb Cemal Bayık) i Elif Pazarcik (activa en la resistència armada des de 1991, a la direcció des de 2013)

Leggi di più »

dimarts, 12 de novembre del 2024

Les companyes de presó de la feminista kurda Pakhshan Azizi, condemnada a mort a l'Iran, demanen justícia per a ella

Set recluses de la presó d'Evin de l'Iran han escrit una carta en defensa de l'activista kurda pels drets de les dones Pakhshan Azizi, que ha estat condemnada a mort a l'Iran, destacant la il·legalitat i la injustícia de la sentència d'Azizi. Pakhshan Azizi està acusada de ser membre del partit feminista kurd PJAK (Partit per una Vida Lliure al Kurdistan). La treballadora social qualificadava ser detinguda a l'agost, tot i que a Teheran per agents del Ministeri d'Intel·ligència. El règim també va detenir diversos membres de la seva família. Mentre van ser alliberats després de diversos dies d'interrogatori, Azizi va ser enviada a la sala 209 de la presó d'Evin. Segons KHRN, va ser severament torturada tant físicament com psicològicament. Azizi, de Mahabad, va treballar com a periodista quan era lliure. Va estudiar treball social a la Universitat Allameh Tabatabai de Teheran, on va ser detinguda per primera vegada el novembre de 2009. Va ser acusada de participar en protestes estudiantils contra l'execució de presos polítics kurds. Va ser posada en llibertat sota fiança el març del 2010.



Leggi di più »

diumenge, 10 de novembre del 2024

Un kurd per primera vegada escollit congressista dels EUA

Ibrahim Hamadeh és ell primer membre del Congrés dels Estats Units d'origen kurd, representant el vuitè districte de l'estat d'Arizona. És fiscal i comandant de reserva de l'exèrcit dels EUA, i va servir al Regne de l'Aràbia Saudita. Es presentava com a candidat del Partit Republicà. 

  https://x.com/abrahamhamadeh/

 



Leggi di più »

divendres, 8 de novembre del 2024

El jovent kurd es revolta contra l'usurpació de batllies per part del govern ocupant turc


Aquest dilluns, les autoritats turques han destituït els alcaldes kurds de Mardin, Batman i Halfeti acusats de "terrorisme" que van ser substituïts per administradors estatals. Ahmet Turc, coalcalde de la ciutat de Mardin que es troba entre els alcaldes kurds destituïts, va fer broma dient que hauria d'incloure's al Guinness World Records per haver estat destituït tres vegades seguides.

La resistència continua a la província kurda de Batman (Êlih) després que el govern nomenés un administrador (kayyim o kayyum) per dirigir el municipi de Batman liderat pel Partit DEM. Els joves van bloquejar els carrers de la ciutat de Batman i van respondre a la policia que els va atacar. El mateix va passar a Gever, Lice, Adana o Istanbul.

A moltes zones de la ciutat, els joves van sortir al carrer i van respondre als atacs de la policia turca amb pedres, focs artificials i còctels molotov. Els joves van corear consignes, com ara el famós "Jin jiyan azadî" (Dona, vida, llibertat) i "Bijî Serok Apo" (Visca el president Apo). Durant la nit s'ha registrat una intensa activitat d'helicòpters sobre la ciutat.

Leggi di più »

dimarts, 5 de novembre del 2024

Atacs turcs a Amûde, Kurdistan de Síria, deixen 70.000 persones sense aigua ni electricitat

L'estat turc va atacar les regions del nord i l'est de Síria amb armes pesades entre el 23 i el 27 d'octubre. La infraestructura, els centres de serveis, les fàbriques i els centres de vida bàsics de la regió van ser bombardejats per avions de combat, drons i helicòpters. Moltes persones van morir o van resultar ferides en els atacs i els centres de servei van ser atacats. Gran part de la fleca d'Amûdê va quedar malmesa. La subestació elèctrica 66/20 KF, que subministra electricitat al districte i a uns 188 pobles, va fallar com a conseqüència dels atacs. Segons el consell d'Amûdê, a la ciutat, pobles i pobles viuen 13.800 famílies o 70.000 persones.

Els habitants d'Amûdê cobreixen les seves necessitats d'aigua mitjançant 24 pous amb bombes d'aigua elèctriques. No obstant això, l'atac a la benzinera va deixar la gent de la regió sense llum i aigua. Es diu una dona L'estat turc ha atacat les fonts bàsiques de vida de la gent i ha matat persones". L'hospital i la fleca de la ciutat també s'han vist afectats a causa de l'avaria de la subestació elèctrica.
Segons Shamsedin Bîco, gerent de Bakery Amûdê, la fleca ara treballa amb generadors i el pa es fa amb unes 16 mil tones de farina diàries. El pa es reparteix entre la gent. Bîco va dir: “La fleca funciona ara les 24 hores del dia sense interrupcions gràcies als generadors i l'aigua de font. Però si els generadors fallen, no tenim cap altra alternativa". Siûd Elî, copresident de l'Amûdê Electricity Institution, va dir: "Hi va haver danys importants a la central elèctrica. Els atacs han deixat l'estació fora de servei i els pobles d'Amûdê i Dirbêsiyê sense electricitat. L'any passat, l'estat turc va atacar l'estació que subministrava electricitat i aigua a Dirbêsiyê i Amûdê.


Leggi di più »

diumenge, 3 de novembre del 2024

161 persones executades/assassinades per l'estat iranià només el mes d'octubre

 



L'octubre de 2024, almenys 161 presoners van ser executats a les presons de la República Islàmica de l'Iran, la qual cosa suposa un augment de 83 casos (106,5%) respecte al setembre, quan es van registrar 78 execucions. Això representa el nombre mensual més alt d'execucions documentades a l'Iran el 2024.

El Centre d'Estadístiques i Documents de l'Organització Hengaw per als Drets Humans ha confirmat les identitats de 149 dels 161 presoners executats, amb les identitats dels 12 restants encara sota investigació.

Les execucions de l'octubre van incloure almenys 22 presoners kurds, 21 presoners turcs, 15 presoners balutxs, 12 presoners Lur, 5 presoners àrabs, 3 presoners Gilak i 2 presoners turcomans. A més, almenys nou ciutadans afganesos van ser executats el mes passat.

En particular, l'execució de Jamshid Sharmahd, un presoner polític i de doble nacionalitat iranià-alemany, es va dur a terme en secret. A més, un presoner Baloch de 21 anys, que només tenia 17 en el moment del seu crim, va ser executat a la presó central de Zahedan; aquest pres, identificat com Mehdi Barahouei, havia estat condemnat per assassinat premeditat.

Entre les executades a l'octubre hi havia almenys cinc dones a diverses presons, incloses Tabriz (2 casos), Ahar, Hamedan i Ghezel Hesar a Karaj. Quatre van ser condemnats per assassinat, mentre que un va ser condemnat a mort per càrrecs relacionats amb drogues.

Dels 161 presos executats a l'octubre, només 14 casos (8,5%) van ser denunciats pels mitjans estatals i els llocs web vinculats a la justícia. Sis execucions es van dur a terme en secret, sense informar les famílies dels presos ni concedir-los una visita final.

Leggi di più »

divendres, 1 de novembre del 2024

HPG: 6 soldats d'ocupació turcs morts o ferits al Kurdistan del Sud

 Les Forces de Defensa del Poble van matar un soldat d'ocupació turc, van ferir 5 més, van destruir dues excavadores i van danyar un vehicle blindat, durant una sèrie d'operacions realitzades contra l'ocupació turca a les zones de defensa de Mediya al sud del Kurdistan entre el 29 i el 31 d'octubre. 




Leggi di più »