dimecres, 13 de maig de 2020

46 anys de l'execució infame de Leyla Qasim a mans del Baas

Avui fa 46 anys,el règim del partit Baas (el mateix que governa a Síria) de l''Iraq executava l'estudiant Leyla Qasim. Tenia 22 anys, era del Kurdistan de l'Iraq. És un símbol de les dones kurdes doncs fou de les primeres en unir-se a la resistència peshmerga. Abans de morir la van torturar reiteradament i salvatge. Era, el seu, un temps en què la dona tenia vetada l'entrada en política, a Occident i a Orient. Però Qasim va decidir trencar tots els murs.
El mur que no la deixava actuar en política per ser dona.
El mur que no la deixava ser kurda per viure en un estat de majoria àrab i governat per un partit, el Baas, que feia, fa, de l'imperialisme àrab el seu leiv motiv.


Qasim, de Xaneqin, va afiliar-se al Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) quan només tenia 18 anys. Amb 19 va començar a estudiar sociologia a la Universitat de Bagdad on es va afiliar al clandestí Yekiti Qotabi yen Kurdistane, sindicat estudiantil kurd. El seu activisme fou el detonant de la seva mort. La policia del règim baasista àrab la va detenir amb un grup de companys: Hesen Reshid, Neriman Fuad, Azad Sileman Miran i Cewad Hemewendi el 28 d'abril de 1.974. La seva activitat política pro kurda fou suficient, sense haver comés cap delicte, com per a ser condemnada a mort de forma sumària per tenir la suposada intenció de voler matar el dictador Saddam Hussein. Entre mig la van torturar com el règim va fer amb desenes de milers de kurds.


El 12 de maig de 1.974, a les set de la matinada, va deixar de patir. Va morir cantant l'himne nacional kurd, l'Ey Reqîb. I pronunciant unes paraules profétiques al seu simulacre de suïcidi: "Mateu-me! Però heu de saber que després de la meva mort milers de kurds s'aixecaran. Em sento orgullosa de sacrificar la meva vida per la llibertat del Kurdistan". Efectivament el seu exemple va servir per nodrir les forces peshmerga de nous voluntaris i, avui, el seu partit governa el Kurdistan de l'Iraq. I el seu assassí, Saddam Hussein, va morir penjat a la forca per crims contra el poble kurd.

Aclariment: Sovint s'identifica a Qasim amb la fotografia inferior però no és pas ella. Qasim va empunyar una arma. Es tracta de Margaret Malik, una cristiana assíria que es va unir a les Forces Peshmerga l'any 1.960. Malik és considerada la primera dona peshmerga de l'era actual. Tot i no ser ètnicament kurda va lluitar per la llibertat del Kurdistan com a manera de lluitar per la seva nació assíria.



0 comentaris:

Publica un comentari