La formació d'esquerra Komala del Kurdistan iranià celebra el dia del partit

 

El Dia de Komala (Partit Komala del Kurdistan iranià o Komala-Party of Iranian Kurdistan) es va celebrar a les bases de la guerrilla a mitjans de febrer. No és només commemoració de la lluita de grup i la història d'un partit, sinó també un recorregut per un moviment polític, social, una època de renovació, determinació i perdó de diverses generacions del Kurdistan que volen i volen que el Kurdistan tingui domini polític i decideixi la seva destí. Molts dels que no tenen vida per arribar a un Kurdistan just, igualitari i lliure.

La característica d'enguany és que la situació de la lluita i les condicions del Kurdistan oriental (Rojhilat) i el govern invasor de la República Islàmica de l'Iran es troba en una etapa molt sensible i diferent, en què s'ha anat cometent el govern criminal de la República Islàmica crims al Kurdistan des de fa 30 anys, avui als baixos kurds orientals i una part significativa de les ciutats de Teheran i Rasht, Isfahan, Karaj, i desenes de ciutats sota la massacre de desenes de milers de persones van cometre crims i continguts clars per a totes les nacions de l'Iran i per a tots els habitants d'aquesta geografia s'han vist millor. Aquesta és la prova de la brillantor del moviment Kurdistan i l'actitud del grup cap al govern iranià.

Organitzar la lluita civil i civil com a eix vertebrador de la democràcia.

La comunitat del Kurdistan està davant d'una prova de destí. El Kurdistan i els seus partits polítics amb 3 anys d'experiència de resistència i lluita, no permetran que els antipersones i la dictadura donin el seu lloc a un poder més fosc i un dictador amb roba diferent. El Kurdistan i els seus aliats dels partits polítics poden i no haurien de permetre que un altre govern reeixit amenaci la lluita del Kurdistan, les nacionalitats, els treballadors i les dones i la societat progressista. L'Aliança del Kurdistan pot jugar un paper decisiu i no permetrà la invasió, la guerra i el conflicte contra els kurds i altres nacions i les autoritats autoautoritzades ja estan amenaçant el poble, la societat civil i les llibertats individuals.

Leggi di più »

Trobada de 7 partits kurds de lran amb divergències sobre una plataforma de coalició conjunta

Set partits polítics del Kurdistan Oriental (Rojhilat o Kurdistan de l'Iran) es van reunir l'11 de febrer de 2026, en el marc del Centre de Diàleg per a la Cooperació dels Partits del Kurdistan Oriental, per signar una plataforma de coalició conjunta, però l'acord es va ajornar a causa de desacords interns. 

L'Organització Revolucionària del Kurdistan (Komala) o Komala-Party of Iranian Kurdistan, dirigida per Abdullah Mohtadi, va exigir un consens previ sobre els principis estratègics, incloent-hi les estructures diplomàtiques i el marc d'una força Peshmerga ("els qui enfronten la mort", combatents kurds) unificada. L'Organització Komala-Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran, dirigida per Seyed Ebrahim Alizadeh, es va negar a unir-se a la plataforma.

El Partit Vida Lliure del Kurdistan (PJAK) també es va oposar a anomenar una força armada conjunta únicament "Peshmerga", demanant una designació més àmplia. La signatura es va ajornar 10 dies per permetre futures negociacions. 

A la reunió van assistir les següents delegacions dels partits :

Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI). Mustafa Hijri

Organització del Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran. Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party. Ebrahim Alizadeh

Partit Komala del Kurdistan iranià (Komala). Komala-Party of Iranian Kurdistan.

Societat de Treballadors del Kurdistan (Komala). Komala-Kurdistan Toiler's Party. Reza Kaabi

Organització de Lluita del Kurdistan iranià (Khabat o Sazmani Xebat). Baba Sheikh Hosseini

Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK). Hossein Yazdanpanah

Partit Vida Lliure del Kurdistan (PJAK). Amir Karimi,

Qui és qui a la resistència kurda a Iran?

PDKI

El primer partit kurd d’Iran es va funda l’any 1945 com a Partî Dêmokiratî Kurdistanî Êran o Democratic Party of Iranian Kurdistan (PDKI). Aquesta formació existeix avui encara i és la principal del moviment kurd iranià. La dirigeix Mustafa Hijri. Té un programa federalista i socialdemòcrata. Del PDKI n’han sorgit dues altres formacions. Els anys vuitanta es va escindir el PDKI-Revolutionary Leadership que s’aliaria al partit rival del DPKI: el Komala, per reintegrar-se al PDKI l'any 1997. Més recentment, l'any 2006, diferències personals pel lideratge van provocar l’escissió del Kurdistan Democratic Party-Iran (KDP-I) de Khalid Aziz qui fins l'any 2016 va mantenir una enemistat amb el partit matriu. Aquell any, però, van reprendre contactes. El 21 d'agost de 2022 les dues faccions del PDKI (PDKI i KDPI) es van reunificar després de 16 anys de divisió.

Els tres Komala 

Komala és la formació comunista dels kurds iranians. Aquesta ha quedat dividida en tres faccions enfrontades. Komala significa, en kurd, Societat, Comitè o Grup. Aquesta formació té el seu origen l'any 1967 quan suposadament és fundat clandestinament a Marivan (Iran). No és fins el 1979 quan fa la seva aparició pública atraient nombrosos joves kurds amb el seu programa marxista-leninista de base maoista. Abandona el maoisme dos anys més tard centrar-se en el treball urbà i fusionar-se amb grups comunistes iranians. Així el Komala esdevé Kurdish Organization of the CPI (Communist Party of Iran). Durant uns anys durà a terme una guerra constant contra el principal partit kurd de l'Iran, el PDKI, a qui acusa de burgès. Durant els anys noranta marxen els militants oposats a la reivindicació nacional kurda i l'any 2000 pateix la primera escissió. El llarg procés de ruptures dona lloc a tres Komala:

1) Komala-Party of Iranian Kurdistan. Organització Revolucionària del Kurdistan 

Fundat l'any 2000 i liderat per Abdullah Mohtadi i Siamak Modarresi. Vol reviure la personalitat primera del partit abans de la vinculació amb l'esquerra iraniana.

2) Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party.

Hereu del gir de 1983 i l'obertura cap a l'esquerra comunista persa, s'oposa al federalisme. El lidera Ebrahim Alizadeh.

3) Komala-Kurdistan Toiler's Party

Escindit del Komala-Party of Iranian Kurdistan durant uns mesos va combatre contra el partit matriu. Liderat per Omar Elkhanizade. L'any 2012 s'unifica amb una petita formació social-demòcrata.

Khabat, Organització de Lluita del Kurdistan de l’Iran

El partit Sazmani Xebat, de Rojhilat (Kurdistan iranià) conegut també com a Khabat, oficialment és anomenat ‘Organització de Lluita del Kurdistan de l’Iran’. Manté una aliança amb l’Organització Popular dels Mujahidin del Poble (Mojahedin-e-Khalq Organization, MEK), principal formació opositora al règim islamista iranià. L’any 2015 l’Iran va aconseguir expulsar el MEK de l’Iraq després de bombardejar, reiteradament, la seva base al Camp Liberty. Actualment el moviment dels Mujahidins del Poble té la base central a Albània. Aquest moviment, fundat el 1965, barreja una base marxista, adoptada el 1975, amb un imperialisme islàmic. De fet va acollir com un "mujahid" a l’aitol·lah Khomeini però van distanciar-se d’ell el 1981 i van iniciar una campanya armada arran de la deriva dretana i autoritària del govern. Dos fets, el suport de 1983 a Saddam Hussein en la guerra contra l’Iran i l’abandonament de la lluita armada, l’any 2001, van afeblir el grup que, de fet, és dirigit des de París per un grup d’exiliats. L’acord de "coordinació" amb els EUA (2003) van obrir una nova etapa on els posicionaments marxistes islàmics van quedar superats per una proposta secular democràtica. MEK és un dels membres capdavanters del Consell Nacional de la Resistència de l’Iran però Xebat mai s’hi ha integrat.

Xebat recorda que l' "Iran és governat pel sistema de vilayat e-faqih, és governat pels mul·làs". Els orígens islàmics del moviment han quedat superats i es raonen per la conjuntura del moment: "La nostra organització va incorporar-se a la lluita per a la liberalització del Kurdistan iranià amb pensaments nacionals i islàmics. La Declaració de l’Organització de Lluita amb aquestes creences va veure’s afectada per la necessitat d’omplir el buit intel·lectual, i polític, del Kurdistan iranià d’aleshores." Fou l’any 2005, en el tercer congrés, que Xebat va declarar que "era un partit no reaccionari" i es va declarar "una organització patriòtica i nacional". L’islamisme va quedar apartat doncs a l’Iran l’islamisme ha esdevingut far de la reacció. El marxisme fou abandonat per centrar-se en l’aspecte democratitzador i essencialment nacional. Fins al punt de considerar Trump un element positiu: "Trump és diferent d’Obama en molts aspectes. Obama ha implementat una política tolerant envers l’Iran durant vuit anys i va signar el pitjor acord nuclear amb l’Iran. En canvi Trump ha implementat una política molt diferent i ha denunciat els governants de l’Iran des dels primers dies de la seva administració. Creiem que després de destruir l’Estat islàmic, el problema de l’Iran esdevindrà l’eix de l’atenció de les super-potències i l’Iran haurà d’enfrontar-se amb més restriccions en els casos de la seva interferència en molts dels conflictes regionals".

PJAK, Partit de la Vida Lliure de Kurdistan

Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK) o Partit de la Vida Lliure de Kurdistan. Fundat l’any 2007 és membre de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK) impulsada pel PKK de Turquia. El maig de 2014 es va presentar KODAR, Organització de la Societat Lliure i Democràtica del Kurdistan Est, en principi una plataforma impulsada pel PJAK per negociar amb el govern renunciant a la lluita armada. Aquestes organitzacions mantenen formacions guerrilleres que s’han enfrontat amb l’exèrcit iranià i els Guàrdies de la Revolució. El PDKI entre 1979 i 1983 en una primera guerra i entre 1989-1996 juntament amb les faccions de Komala. El PJAK va protagonitzar una revolta armada entre 2004 i 2011. Totes elles han estat derrotades i s’han refugiat en bases a territori de l’Iraq. Allà viuen més en estatut de refugiat que de guerrilles actives tot i que la milícia del PJAK, les Hêzên Rojhilata Kurdistan (HRK), Forces de Defensa de Kurdistan Est, llença algun atac puntual.

PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan 

A l'exili, al Kurdistan iraquià, resta actiu del Parti Azadyi Kurdistan o Partiya Azadi Kurdistan (PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan) amb una milícia pròpia que actua a la zona però té prohibit atacar territori iranià per les autoritats kurdes de l'Iraq. 

Tot i que la formació política va ser fundada l'any 1.991 com una escissió nacionalista de l'Organització de Guerrilles Fedayin del Poble Iranià (Fadaiyan-e-Khalq/OGFPI) prenen com a punt de partida la seva organització dins de l'anterior sota el lideratge de Said Yezdanpenah. Fadaiyan-e-Khalq fou un moviment marxista-leninista que va actuar entre 1971 i 1981 primer contra el xa de Pèrsia i després contra el règim revolucionari islamista de Khomeini. A partir de 1981 va entrar en divisions internes entre el sector "minoritari", avui present només a l'exili europeu i el "majoritari". Aquest darrer és reconegut, per exemple, com a grup agermanat per l'esquerra europea (Die Linke, Parti Communiste Français, Izquierda Unida i Partido Comunista de España). Com altres grups de l'oposició iraniana, l'OGFPI, es va veure obligada a refugiar-se a l'Iraq. 

El gruix dels seus membres kurds van instal·lar-se a Halabja amb permís de Saddam Hussein. Quan l'any 1.991 el Kurdistan iraquià va accedir a l'autonomia aquest sector va abandonar l'OGFPI i va fundar la Unió Revolucionària del Kurdistan amb Said Yezdanpenah com a màxim dirigent. És aquest grup el qui l'any 2.006 es va transformar en l'actual PAK. L'ala armada de la formació s'anomena Ettehâde Shoreshgerên (Lluitadors per la Llibertat) i té prohibit actuar de forma militar a l'Iran per les pròpies autoritats kurdes de l'Iraq que l'acullen... tot i que ho fa. El propi Said Yezdanpenah fou assassinat pel agents iranians el 19 de setembre de 1.991 i va ser succeït pel seu germà Hussein Yezdanpenah fins l'any 2.006 quan va accedir a al direcció Ali Qazi, fill del mític president de la República de Mahabad, Qazi Mohammad, executat a la forca per l'Iran l'any 1.946. Hussein va restar al capdavant dels peshmerga del partit. Said és honrat com a dirigent del partit i el seu fundador de fet.

El programa del PAK aposta per un estat kurd unificat amb un Iran federal com a mesura transitòria. És una formació de dreta conservadora, anti islamista, anti marxista i que vol establir una democràcia liberal al Kurdistan iranià. En general té bones relacions amb la resta de partits kurds a excepció del PJAK a qui acusa de ser una branca del PKK a l'Iran. De fet el PJAK ha mostrat una forta presència i capacitat provocant gelosia de la resta de grups polítics kurds a l'Iran que han quedat en evidència. El PAK, a més, forma part del Congrés Federal de les Nacions Iranianes mantenint bones relacions amb la resta de l'oposició iraniana al règim de Teheran. Des de 2014 s'ha desplegat al front kurd de l'Iraq on ha participat en primera línia en la guerra contra l'Estat Islàmic.   

Leggi di più »

Una nova entitat neix per recuperar el dret a la ciutadania pels kurds de Síria, manllevat el 1962 per la majoria supremacista àrab

El 4 d'octubre es va llançar a la ciutat de Hasakah, al nord-est de Síria, una iniciativa independent pels drets humans anomenada "Xarxa de Víctimes Apàtrides". La xarxa pretén reafirmar el dret a la ciutadania, coincidint amb el 63è aniversari del cens excepcional de 1962, que va resultar en la privació de la nacionalitat siriana a més de 300.000 kurds.

Orhan Kamal, coordinador de l'"Associació Ta'azur", va dir a North Press: "El llançament de la xarxa és el primer pas cap a l'organització d'esforços i la unificació de veus per exigir reconeixement i justícia, i per garantir que aquesta injustícia no es repeteixi mai". Va afegir: "Les mateixes víctimes lideren aquesta iniciativa perquè són les més conscients del patiment patit durant dècades".

El 1962, el govern sirià, sota el president Nazim al-Qudsi i el primer ministre Bashir al-Azm, va dur a terme un cens excepcional a la província de Hasakah, que va provocar la privació massiva de nacionalitat dels residents kurds i altres persones.

Kamal, que ell mateix és víctima de l'apàtrida, va explicar que la "Xarxa de Víctimes Apàtrides" és una de les iniciatives de l'Associació Ta'azur per a les Víctimes. Ofereix un marc integral per a la coordinació, la solidaritat i l'intercanvi de coneixements entre aquells que han estat privats de la nacionalitat siriana o han nascut sense registre civil a causa del cens i les posteriors polítiques d'exclusió.

La xarxa busca construir una societat que protegeixi la dignitat de les víctimes apàtrides i les seves famílies mitjançant el reconeixement, la veritat i la justícia, garantint la plena ciutadania i les garanties contra la repetició com a fonaments per a una pau justa i inclusiva a Síria.

Les activitats de la xarxa inclouran la protecció legal, la documentació, la construcció de memòria, l'advocacia, la reforma legislativa, la integració del tema en els mecanismes de justícia transicional, el desenvolupament de capacitats, el desenvolupament d'associacions i el seguiment precoç dels casos per garantir la igualtat i la no-discriminació.

Kamal va emfatitzar el compromís de la xarxa de proporcionar orientació legal i suport individual a les víctimes per provar registres vitals com ara naixements, defuncions, matrimonis i establir la identitat legal, així com reconèixer documents i donar suport a la restauració dels drets civils.

La xarxa també documentarà els casos d'apatrídia, els seus patrons i impactes, i construirà una memòria col·lectiva per preservar la veritat i protegir contra l'esborrat. Això inclou campanyes de defensa locals i nacionals, memoràndums polítics i esborranys legislatius per garantir la transmissió igualitària de la nacionalitat i els drets dels infants al registre civil des del naixement.

La iniciativa té com a objectiu integrar la qüestió de l'apatrídia en els mecanismes de justícia transicional, que abastin la veritat, el reconeixement, la reparació col·lectiva, la reforma institucional i les garanties de no repetició.

Kamal va dir que la xarxa també se centrarà en el desenvolupament de capacitats per a les víctimes i les seves famílies mitjançant la formació sobre drets legals, pràctiques de documentació segura, participació pública, suport entre iguals, coordinació amb organitzacions locals i internacionals relacionades amb l'estat civil i seguiment continu dels nous casos.

Leggi di più »

Tres multes turques a l'Amedspor, líder de la 1 Lig.Turquia, per donar suport a les dones kurdes davant la barbàrie

L'Amedspor (principal club de futbol kurd) multat amb 600.000 TL (11.700 €) per què un jugador celebrà aquesta setmana un gol simulant una trena dels cabells d'una dona és una de les mostres de la decadència moral de la societat turca putrefacta. Beritan Güneş, diputada kurda del partit DEM va fer-ho evident el dia 6 de febrer en el parlament : "El fet que l'Amedspor hagi estat  multat amb 800.000 TL (per què un jugador celebra un gol trenant els cabells d'una dona és un clar exemple de doble moral". La Junta Disciplinària del Futbol Professional (PFDK) va multar l'Amedspor amb 600.000 TL per "propaganda ideològica" i va prohibir Çekdar Orhan participar en cinc partits oficials per fer un gest de trenar-se els cabells durant la celebració del seu gol. Les trenes als cabells han esdevingut un símbol de la resistència de les dones al Pròxim Orient davant les imposicions misògines a tapar-se els cabells, no maquillar-se o no poder estudiar. 

En el partit entre l'Amedspor i l'Adana Demirspor, jugat l'1 de febrer, el jugador de l'Amedspor, Çekdar Orhan, va celebrar el seu gol al minut 76 fent-se una trena als cabells. Arran d'aquest incident, tant l'Amedspor com Orhan van ser derivats al Comitè Disciplinari de la Federació Turca de Futbol. El PFDK també va imposar una sanció d'un partit el 16 de gener a 6.000 aficionats de l'Amedspor que van corejar consignes en protesta pels atacs de les forces governamentals sirianes als barris kurds de Şêxmeqsûd i Aşrefiyeh a Alep. El club també va ser multat amb aproximadament 300.000 TL. El 30 de gener, l'Amedspor va ser multat amb 802.000 TL (15.600 €) per presumptament participar en "propaganda ideològica" a causa del vídeo de "trenes de cabells", mentre que el president del club, Nahit Eren, va rebre una sanció de 15 dies.

Leggi di più »

Murat Karayılan, dirigent militar del PKK: ' la pau amb els kurds sobre el cadàver del Kurdistan Occidental no és possible'

Murat Karayılan 'Cemal', és una figura cabdal del moviment d'alliberament nacional kurd des dels seus inicis. Originari de Birecik (Kurdistan de Turquia) és un dels cofundadors del Partiya Karkerên Kurdistanê o Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). President del Comitè Executiu del Koma Civakên Kurdistanê (KCK), comandant general de les Forces de Defensa del Poble (Hezen Parastina Gel, HPG, ala armada del PKK i membre del Comitè Executiu del PKK ha concedit una entrevista on es posiciona sobre els fets recents:

"Els funcionaris de l'estat turc, el president de la República Erdogan i Devlet Bahceli haurien de saber que la pau amb els kurds sobre el cadàver del Kurdistan Occidental (Rojava, Kurdistan de Síria) no és possible. 

Els atacs van ser un complot internacional i regional a gran escala contra els kurds. I el poble kurd ho va sentir. Les potències de la coalició internacional sempre van dir que donarien suport a la democràcia. Però ara van triar una potència salafista per donar suport i no les SDF (Forces Democràtiques Sirianes, pro kurdes). Això és hipocresia. Les SDF van donar 13.000 màrtirs en la lluita contra l'Estat Islàmic. 

Què en pensen? Aquest sacrifici no té sentit per a ells? El pla del complot, per fer d'aquesta guerra una gran guerra entre àrabs i kurds, no va funcionar. La resistència de la presó d'al-Aqtan a Raqqa és un exemple de l'esperit de les SDF."

Leggi di più »

El govern interí sirià nomena un ex pres per terrorisme governador de la província kurda d'Hasakah

L'agència de notícies estatal siriana SANA ha anunciat el nomenament de Marwan al-Ali com a comandant de l'anomenada "Seguretat Interna" a la governació de Hasakah, que està sota el control de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF). ‎Marwan al-Ali, conegut com a "Abu Muhjin al-Hasakawi", va exercir anteriorment com a emir (cabdill) de seguretat d'Idlib i va treballar com a interrogador a la coneguda presó d'al-Uqap, on està acusat de cometre nombrosos delictes de terrorisme i atrocitats, inclosos actes de tortura.

Leggi di più »

Yehuda Ben Yosef, president de la comunitat kurda a Israel: "Estem treballant dur i ens neguem a rendir-nos"

"Estem construint un grup de treball i pressió fort i eficaç per donar suport als kurds que estan sent massacrats a Rojava, Síria. Aquesta és una lluita per la vida, la dignitat i els drets humans. Ens complau anunciar que un altre ministre israelià s'ha unit a l'esforç: Dudi Amsalem. David (Dudi) Amsalem actualment és ministre del Ministeri de Justícia i ministre responsable de l'enllaç entre el Govern i la Knesset (ministre de Cooperació Regional). Una altra veu influent que enforteix la causa i la pressió internacional." ha afirmat el dirigent kurd (segon a la dreta a la fotografia).

Els jueus kurds a Israel

El Times of Israel va informar el 30 de setembre de 2013: "Avui, hi ha gairebé 200.000 jueus kurds a Israel, aproximadament la meitat dels quals viuen a Jerusalem. També hi ha més de 30 pobles agrícoles a tot el país que van ser fundats per jueus kurds". Avui dia, la concentració més gran de jueus kurds es troba a Jerusalem. Tot i que molts dels immigrants kurds que van arribar a Israel tenien una formació agrícola i la integració a la vida urbana a Israel va ser difícil al principi, la majoria dels jueus kurds d'avui es defineixen com a israelians i han adoptat l'hebreu com a llengua principal. Els matrimonis mixtes entre jueus de diverses ètnies també estan augmentant a Israel.

El festival Seharane o Saharane  ha continuat sent una part integral de la vida kurd-jueva a Israel. Es celebra després de la Péssah, la pàsqua jueva o festa que commemora l'Èxode des d'Egipte. Tal com van fer a la seva històrica pàtria, les comunitats kurdes es reuneixen i passen els dies junts cantant, ballant i compartint plats tradicionals kurds. A més de mantenir vives les tradicions kurdes, el festival s'utilitza com una oportunitat perquè la comunitat pugui destacar i celebrar els kurds jueus que han assolit posicions importants a la societat israeliana. Alguns exemples inclouen Itzik Kala, un cantant israelià d'ascendència kurda que canta en arameu, kurd i hebreu i que ha publicat 30 àlbums d'estudi fins ara, i el citat Moshe Barazani. Anualment, també se celebra la Kurd îyada, una trobada de kurds juejus a Israel dos dies després de celebrar-se el Newroz (21 de març). El 2022 es va celebrar a Elat, al Mar Roig. 

Leggi di più »

El comandant en cap de les SDF aclareix més punts de l'acord amb el govern interí de Damasc

El Comandant en cap de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF), Mazloum Abdi, ha comparegut a la televisió kurda Ronahi TV per aclarir més aspectes de l'acord signat amb el govern interí de Damasc el 30 de gener:

- El punt més important d'aquest acord era l'alto el foc

- Cap exèrcit entrarà a les regions kurdes, independentment del poble o la ciutat

- La gent de la regió durà a terme la defensa interna

- Les forces de Damasc que arribin a Qamishlo i Hasakah seran limitades. "Aquesta força no tindrà cap missió a la ciutat, que la nostra gent estigui tranquil·la"

- Una part fonamental de l'acord és l'especificitat de les regions kurdes

- Les institucions que la nostra gent va guanyar a la revolució no es canviaran

- Les forces de les SDF romandran als cantons de Jazira/Cizre i Kobanê en forma de tres brigades

L'acord entrarà en vigor el 2 de febrer i s'aixecarà el setge a Kobanê. El cap de les SDF, Mazloum Abdi, ha afirmat que va tenir una trucada amb el president francès, Emmanuel Macron, durant la qual Macron va dir que "actuarà com a garant polític d'aquest acord". El president dels Estats Units, Donald Trump, també ha mantingut trucades telefòniques amb Ahmed al-Sharaa de Siria, segons Abdi.

Leggi di più »

UE declara terrorista la policia iraniana o Guàrdia Revolucionària Islàmica

Els ministres de Relacions Exteriors de la Unió Europea van acordar el 30 de gener incloure el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC) o policia iraniana a la llista d'organitzacions terroristes, al nivell de l'Estat Islàmic i Al-Qaida, en un gir en la política del bloc cap a Teheran.  La decisió passa després de la repressió de protestes a l'Iran, on van morir milers de persones. La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va afirmar que “la repressió no pot quedar sense resposta”.

El Comitè Executiu del Partî Dêmokiratî Kurdistanî Êran o Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI) en una declaració acull amb satisfacció la designació de l'IRGC (Cos de Guàrdia Islàmica Revolucionària) per part de la UE, i la descriu com un pas necessari i correcte malgrat el seu retard. La declaració emfatitza la importància de la rendició de comptes i la justícia, i demana que els responsables dels assassinats i les massacres al Kurdistan, l'Iran i la regió en general siguin processats en tribunals nacionals i internacionals.

La declaració destaca a més que, durant més de 47 anys d'activitat de l'IRGC, el poble kurd i el moviment polític kurd han patit de manera desproporcionada el terrorisme d'estat dut a terme per la República Islàmica a través de l'IRGC. Assenyala que el PDKI ha estat a l'avantguarda de la resistència contra l'IRGC durant tot aquest període. Com a prova de les accions de l'IRGC, la declaració cita els assassinats del Dr. Abdul Rahman Ghassemlou, secretari general del PDKI, a Viena, i del Dr. Sadegh Sharafkandi, el seu successor, juntament amb els seus col·legues, al restaurant Mykonos de Berlín, que van ser duts a terme per ordre de les màximes autoritats de la República Islàmica.

Leggi di più »

Text íntegre de l'acord d'alto el foc definitiu entre la minoria kurda de Síria i el govern islamista signat avui

Avui s'ha signat un acord entre la minoria kurda de Síria representada per Mazloum Abdi i el govern islamista d'HTS (Organització per a l'Alliberament del Llevant, antiga Al Qaeda a Síria) de Damasc encapçalat per Abu Mohamed Al Jolani (de nom real Ahmed Al-Sharaa, Jolani és el nom de guerra com a terrorista d'Al Qaeda, Nusra i la seva marca blanca actual HTS). Més enllà de les interpretacions en curs el més important és que si no es trenca aquest acord implica salvar Kobanê del setge (du diversos dies sense llum enmig de l'hivern) i evitar el bany de sang. Aquest és el text íntegre en la nostra llengua:

"S'ha arribat a un acord per cessar el foc entre el govern sirià i les Forces Democràtiques Sírias sota un acord integral, amb una entesa sobre un procés gradual per integrar les forces militars i administratives entre les dues parts.

L'acord inclou la retirada de les forces militars de les línies de contacte, l'entrada de les Forces de Seguretat Interna afiliades al Ministeri de l'Interior als centres de les ciutats de Hasakah i Qamishli, i l'inici del procés d'integració de les forces de seguretat a la regió. També preveu la formació d'una divisió militar que comprèn tres brigades de les Forces Democràtiques Sírianes, a més de la formació d'una brigada Kobanê dins una divisió afiliada a la Governació d'Alep.

L'acord inclou, a més, la integració de les institucions de l'Administració autònoma a les institucions estatals sirianes, amb la resta dels empleats civils als seus llocs. També estipula l'assentament dels drets civils i educatius del poble kurd i garanteix el retorn de les persones desplaçades a les àrees.

L'acord té com a objectiu unificar el territori sirià i aconseguir la plena integració a la regió millorant la cooperació entre les parts interessades i unificant els esforços per reconstruir el país”.

Leggi di più »

Celebració del 80è aniversari de la creació de la República kurda de Mahabad

El 80è aniversari de la creació de la República del Kurdistan es va celebrar a coneguda com a República de Mahabad es va celebrar a Hewlêr dissabte 2026.1.24, amb la presència d'Umed Khoshnaw, governador d'Erbil/Hewlêr i altres representants dels partits polítics del Kurdistan i altres funcionaris, en una cerimònia especial sobre el 80è aniversari de la creació de la República del Kurdistan, a la capital. En aquest esdeveniment, la importància històrica de l'establiment de la República del Kurdistan i els impactes nacionals del kurd i l'enfocament de la necessitat de protegir els valors nacionals, la unitat de la nació kurda i la lluita continuada pels drets i les llibertats. És molt important, la República del Kurdistan que només tenia 11 mesos el 22 de gener de 1946, a Chwarchra Gravia de la ciutat de Mahabad, amb la participació de més de 20 mil persones de tots els representants xinesos i els investigadors del poble kurd van ser anunciats per la presidència de Qazi Muhàmmad. 

Leggi di più »

Mobilitzacions a València i Barcelona en solidaritat amb el Kurdistan de Síria (Rojava) davant l'agressió islamista

Les dues mobilitzacions han apuntat a Turquia com a responsable de l'agressió en ser el principal suport del govern interí de Síria encapçalat per l'ex líder d'Al Qaeda a Síria, Abu Mohamed Al Jolani, actual dirigent d'HTS, nova marca d'Al Qaeda. A València el 22 de gener, desenes de persones es van concentrar directament al consolat turc denunciant la matança que està patint la minoria kurda de Síria a mans dels islamistes d'HTS. Es va desplegar una pancarta amb la llegenda 'Defensem la revolució del Nord i Est de Síria. Defensem la humanitat'. A Barcelona, el 25 de gener, la mobilització d'unes 150 persones va sortir de Plaça Universitat on es va fer una cadena de dones amb trenes símbol de les milicianes feministes de les YPJ que estan amputant els islamistes. També es va passar també per davant del consolat turc al Passeig de Gràcia per acabar a la Plaça Sant Jaume. En els dos casos hi van participar refugiats kurds als Països Catalans com en d'altres mobilitzacions a escala mundial de Defend Rojava destacant les de Londres, Colònia, Marsella, Nova York o Sydney.  

Leggi di più »

Treva entre l'autoproclamat govern islamista sirià i l'autogovern del Nord-Est de Síria

Possiblement sigui una jugada de l'autoproclamat govern islamista sirià per assentar-se a tots els territoris que ha guanyat la darrera setmana en l'ofensiva que li ha permès encerclar Kobanê, conquerir Tabqa i Raqqa (capital provincial i ex capital de l'Estat Islàmic) i tallar la connexió de l'autopista M4 entre Kobanê i jazira a més de l'est de Deir ez Zor. Una vegada consolidat el seu poder és més que possible que continuï amb l'atac contra les regions kurdes. Igualment, però, representa un alleugeriment a la situació de les SDF que també han de recomposar-se davant la deserció massiva de gran part del seu component àrab, en especial de la tribu xammar. 

En tot cas el Ministeri de Defensa islamista de Síria va anunciar ahir 24 de gener una pròrroga de 15 dies de l'alto el foc entre l'Exèrcit Àrab Sirià i les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) a causa del deteriorament de les condicions de seguretat i humanitàries al nord-est. El ministeri va dir que l'alto el foc entraria en vigor a les 23:00 hora local, tres hores després que expirés l'alto el foc original.

La notícia va arribar enmig d'informes que l'Exèrcit Àrab Sirià (SAA, ala armada del govern islamista i supremacista àrab) i les SDF estaven mobilitzant tropes i participant en tensos enfrontaments al nord-est de Síria dissabte. El Ministeri de Defensa va dir que la treva ajudaria l'exèrcit nord-americà a "evacuar els detinguts de l'Estat islàmic de les presons de les SDF a l'Iraq".

Les SDF van confirmar en un comunicat l'acord que es va assolir "a través de la mediació internacional", dient que "el diàleg amb Damasc continua". La força liderada pels kurds va afirmar el seu "compromís amb l'acord". Les SDF i el govern sirià han participat en intenses negociacions mediades pels Estats Units per integrar les SDF autònomes i les zones de majoria kurda al govern central durant l'alto el foc de 4 dies, que l'autoproclamat president sirià Ahmed al-Sharaa (ex membre d'Al Qaeda, al Nusra i actual emir del HTS) va anunciar el 20 de gener.

Des del 13 de gener, les SDF s'han enfrontat a les forces governamentals sirianes i a grups armats aliats mentre prenien zones controlades per les SDF, incloent-hi antics bastions de l'Estat Islàmic com Raqqa i Deir ez-Zour, i avançaven cap al bastió kurd de Hasaka. La situació al nord-est de Síria continua sent tensa, amb l'exèrcit sirià anunciant plans d'evacuació de civils poc després que expirés l'alto el foc, una indicació que es preparaven per reprendre les operacions militars contra les SDF. Els funcionaris sirians han dit repetidament que estan disposats a utilitzar la pressió militar per portar els líders kurds a la taula de negociacions.

En una entrevista amb el canal de notícies sirià Al-Ikhbariya dissabte, el Comandament d'Operacions de l'Exèrcit Àrab Sirià (SAA) va acusar les SDF de portar reforços del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) des de les muntanyes de Qandil fins a la província de Hasaka. Les SDF van dir dissabte que l'exèrcit sirià "continuava amb els augments i escalades militars sistemàtiques" al nord-est de Síria i a la ciutat fronterera de Kobanê, controlada pels kurds. Els grups armats aliats de Damasc han tallat l'accés a la ciutat, cosa que ha provocat una crisi humanitària enmig de temperatures glacials que han matat quatre nens, segons va informar la Mitja Lluna Roja kurda.

Precedents de l'ofensiva: cronologia d'un desastre

Novembre de 2025, Trum reb  Sharaa a Washington, i admet el govern islamista Síria a la Coalició Global per Contrarestar l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, abandonant les SDF com a aliat estratègic dels EUA al país.

4 de gener de 2026: Delegació de les SDF encapçalada pel comandant en cap Mazloum Abdi es va reunir amb funcionaris sirians a Damasc per a una nova ronda de converses sobre la integració i dissolució de les SDF a l'SAA segons l'acord del març de 2025. El general de brigada Kevin J. Lambert, comandant de la Força de Tasques Conjunta Combinada - Operació Inherent Resolve (CJTF-OIR), participa en les discussions 

5 i 6 de gener: el ministre d'Afers Exteriors del govern interí de Síria, al-Shaibani, i el director del Servei d'Intel·ligència General, Hussein al-Salama, es van reunir a París per a una ronda de converses, mediada per l'enviat especial dels Estats Units a Síria, Tom Barrack, amb representants d'Israel, l'ambaixador als Estats Units, Yechiel Leiter, el secretari militar del primer ministre Benjamin Netanyahu, Roman Gofman, i l'assessor de seguretat nacional en funcions, Gil Reich. Els funcionaris sirians van presentar un pla per recuperar part del territori de les SDF, que anteriorment havien acusat Israel de recolzar, i no van trobar cap objecció per part dels israelians, també van rebre de Turquia una garantia de l'aprovació americana per a la seva operació contra les SDF, amb la condició que "els civils kurds estiguessin protegits".

6 de gener, el govern de transició sirià va llançar una ofensiva per capturar els barris kurds d'Alep, habitat per kurds, de Sheikh Maqsood i Ashrafiyeh provocant una matança de kurds, especialment de milicianes llençades des de pisos alts. En un acte de cinisme l'islamista Ahmed al-Sharaa va emetre un decret en un intent d'alleujar les tensions amb les SDF, declarant els kurds com una "part bàsica del poble sirià", declarant també el kurd com a llengua nacional i atorgant més drets a la minoria kurda.

13 de gener: comença la gran ofensiva. SAA l'exèrcit sirià va atacar Maskanah i Deir Hafer

El 16 de gener les SDF van repel·lir un atac a la presa de Tishrin, i 10 tancs havien estat destruïts, i l'OSDH en va confirmar dos més tard. Les SDF van repel·lir nombrosos atacs prop de la zona rural de Sarrin. 

17 de gener:  després de la mediació dels EUA, les SDF es van retirar de Deir Hafer i Maskanah. Els líders tribals àrabs en territori controlat per les SDF a la governació de Deir ez-Zor van desertar i es van passar als islamistes

18 de gener: les forces governamentals sirianes van capturar Al-Tabqah, a més, l'exèrcit sirià va capturar tota la zona rural oriental de Deir ez-Zor, juntament amb totes les seves ciutats i pobles, així com els camps de petroli i gas situats a la regió, inclòs el camp d'Al-Omar, el més gran del país, i el camp de gas de Conoco.

El 18 de gener la tribu àrab xammar, des de l'inici a les SDF, va desertar i van declarar-se lleials al govern de Damasc format per HTS. La tribu Shammar va afirmar el seu suport a l'estat sirià i a les seves institucions enmig dels esdeveniments nacionals en curs. 

Cap al migdia, les forces tribals van prendre el control de Raqqa després de grans enfrontaments, i l'exèrcit sirià va entrar a la ciutat al cap d'unes hores.Les forces militars sirianes també van prendre el control dels camps petroliers de Raqqa, els desertors tribals àrabs inicien una ofensiva a la riba oriental de l'Eufrates i capturessin les ciutats d'al-Shuhayl i al-Busayrah  i també van capturar Al-Shaddadah i Markada a la governació de Hasakah. A més, les forces tribals van capturar 13 pobles al sud de la ciutat de Hasakah.

20 de gener: el CJIT-OIR va començar a atacar els combatents tribals alineats amb el govern amb atacs aeris al voltant del camp de refugiats d'Al-Hawl. Les SDF es van retirar del campament al·legant "indiferència internacional" envers la qüestió dels presoners de l'Estat Islàmic. SAA es va desplegar en posicions que els antics combatents tribals Shammari pro-SDF van prendre a la governació nord-est de Hasakah, com el pas fronterer d'Al-Yaarubiyah amb l'Iraq i Tell Hamis després que desertessin al Ministeri de Defensa sirià. Els mitjans de comunicació sirians i iraquians van informar que els combatents tribals són membres de les Forces d'Al-Sanadid. Les forces sirianes també van capturar el pont de Qara Qozak i Sarrin, prop de Kobanê.

L'autoproclamat president sirià Ahmed al-Sharaa (ex membre d'Al Qaeda, al Nusra i actual emir del HTS) va anunciar el 20 de gener un alto el foc.

22 de gener: El govern sirià va aprofitar per alliberar milers de presos de l'Estat Islàmic tot i que la presó d'Aqtan amb 5.000 captius jihadistes ha continuat custodiada per les SDF malgrat estar aïllada. El 22 de gener s'ha tancat un acord pel que el miler de militars de les SDF que defensaven les instal·lacions del presidi malgrat estar encerclats durant dies han començat a ser evacuats cap a Kobanê. La presó queda en mans del govern interí islamista que, més que probablement, alliberarà els jihadistes d'Estat Islàmic. Malgrat els dubtes sobre el trasllat dels milicians kurds aquests han aconseguit arribar sans i estalvis a la ciutat de Kobanê.

24 de gener: l'alto el foc de 4 dies es transforma en treva de 15 dies.

Leggi di più »

Crida de l'Administració Autònoma del Nord de Síria pel Desastre humanitari pel setge a Kobanê

L'Administració Autònoma Democràtica de la regió del Nord i l'Est de Síria va fer una crida urgent sobre el setge a la ciutat de Kobanê i va declarar que cal una solució immediata, obrint corredors segurs per al pas d'ajuda humanitària i mèdica sense cap condició ni restricció. L'Administració Autònoma Democràtica del Nord i l'Est de Síria llança una crida urgent al nostre poble i a l'opinió pública local i internacional, davant el setge sufocant imposat a la ciutat de Kobanê, que avui l'ha portat a la vora d'una veritable catàstrofe humanitària que amenaça la vida de centenars de milers de civils innocents.

Kobanê no és només una ciutat, sinó un símbol de resistència i fermesa, i el seu nom està gravat a la memòria dels sirians i de tot el món, pels grans sacrificis que va fer davant del terrorisme en defensa de tota la humanitat. Kobanê va ser la primera línia de defensa dels valors humans i un punt d'inflexió històric que va canviar el curs de la guerra contra l'extremisme, i per tant, atacar-la avui és un atac directe a la voluntat dels pobles lliures i a l'experiència democràtica al nord i l'est de Síria.

Davant d'aquesta situació catastròfica, subratllem la màxima necessitat de trobar una solució ràpida i immediata, i d'obrir corredors segurs que garanteixin l'entrada d'ajuda humanitària i mèdica, assegurin l'atenció als ferits i proporcionin les necessitats bàsiques de la població assetjada, sense cap restricció ni condició.

També responsabilitzem la comunitat internacional, les Nacions Unides i totes les institucions i organitzacions humanitàries i jurídiques internacionals de les seves responsabilitats legals i morals, i els demanem que intervinguin immediatament i urgentment per aturar els atacs a les zones de la província d'Al-Jazira, que amenacen l'estabilitat i la pau civil, i agreugen el sofriment humà a la regió.

En aquest context, lloem molt la resistència popular heroica mostrada pel nostre poble a Al-Hasakah (Hesîçe)i a totes les zones del districte d'Al-Jazira, i saludem la seva fermesa i unitat davant els atacs i les amenaces. Aquesta resistència reflecteix la consciència i la determinació del nostre poble de defensar la seva terra, dignitat i projecte democràtic.

Alhora, subratllem la necessitat d'intensificar el ritme de la resistència popular legítima i de mobilitzar totes les energies per preservar els èxits del nostre poble que es van aconseguir gràcies als sacrificis dels màrtirs i a la seva constància, i per defensar el futur de les generacions futures en llibertat, dignitat i convivència.

El silenci davant del que està passant és complicitat, i la intervenció urgent avui és una responsabilitat humanitària que no es pot ajornar.

Leggi di più »

La resistència kurda atura l'avanç islamista sirià a Kobanê i Hasakah i Rojava queda esquarterada

Els mercenaris armats per Turquia han rebut diversos cops en els dos fronts oberts ara mateix. Després d'ensorrar-se el front per Taqba i Raqqa l'autogovern del Nord de Síria, Federació Democràtica del Nord de Síria, ha quedat gairebé esborrat. Actalment resisteixen dos cantons, dels set que hi havia inicialment, però sense continuïtat territorial.  Kobanê, situat a l'oest, ha quedat aïllat i el govern sirià l' ha tallat l'energia i l'aigua. Malgrat això les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) han aconseguit aturar l'avanç dels mercenaris islamistes, àrabs, turcmans, uigurs, turcs i sirians a Sarrin on hi ha els pitjors combats. 

L'altre front és a Jazira i en concret a la rodalia de la ciutat d'Hesîçe o Hasakah). Els mercenaris, àrabs, turcmans, uigurs, turcs i sirians han provat d'ocupar-la sense èxit i ahir un aplec d'aquests va ser detectat i eliminat amb més de 25 baixes. El front defensiu de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) s'ha esberlat  

Entre mig, a la zona de Raqqa l'autoproclamat govern islamista de Damasc d'HTS (Al Qaeda a Síria) ha hissat banderes d'Estat Islàmic i ha enviat milers de niqabs negres per tapar les dones de la zona que fins ara vestien lliurement. També ha aprofitat per alliberar milers de presos de l'Estat Islàmic tot i que la presó d'Aqtan amb 5.000 captius jihadistes ha continuat custodiada per les SDF malgrat estar aïllada. A darrera hora del vespres del 22 de gener s'ha tancat un acord pel que el miler de militars de les SDF que defensaven les instal·lacions del presidi malgrat estar encerclats durant dies han començat a ser evacuats cap a Kobanê. La presó queda en mans del govern interí islamista que, més que probablement, alliberarà els jihadistes d'Estat Islàmic. Malgrat els dubtes sobre el trasllat dels milicians kurds aquests han aconseguit arribar sans i estalvis a la ciutat de Kobanê.

                                                Manifestació avui a Kobanê contra l'atac islamista 

Desintegració de les SDF

Més enllà de la situació militar al front el problema principal ha estat la deserció de la majoria de les forces àrabs que integraven les SDF. Així, les  les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) lluiten gairebé en solitari tot i tenir el suport de grups menors de milícies siriàques i armènies. El gruix dels àrabs que integraven les SDF s'han passat al govern islàmic sirià d'HTS (Al Qaeda a Síria) amb les excepcions dels grups laics Jaish al Thuwar i Liwa Shamal al Demokrati. Especialment dura ha estat la deserció de la tribu àrab beduïna dels xammar (shammar) i la seva milícia Al Sanadid que havia combatut colze a colze amb les YPG kurdes des de 2013 tant contra Al Qaeda (després anomenada Al Nusra i ara HTS) com contra l'Estat Islàmic. Cal recordar que el 2012-14 els xammar van ser víctimes d'atrocitats a mans de l'Estat Islàmic. 

El 18 de gener van desertar i van declarar-se lleials al govern de Damasc format per HTS. La tribu Shammar va afirmar el seu suport a l'estat sirià i a les seves institucions enmig dels esdeveniments nacionals en curs. En un comunicat, la tribu va elogiar el Decret Presidencial núm. 13 que en teoria reconeix els drets kurds, qualificant-lo de "pas nacional valent" cap a la justícia, la igualtat i la unitat. La tribu va instar els sirians a rebutjar els discursos d'odi i treballar junts per la pau i la reconstrucció nacional. El grup tribal va obviar que el govern de Damasc obliga a dissoldre totes les organitzacions polítiques i militars kurdes d'autodefensa, entregar els recursos naturals de Rojava i quedar indefens davant un estat que, fa més d'un segle, es dedica sistemàticament a exterminar la minoria nacional kurda.

                                                    El cap, o emir, de la tribu xammar
 

Unitat nacional kurda

Un dels efectes de l'ofensiva islamista siriana contra la minoria kurda ha estat l'emergència de la unitat nacional kurda. Els islamistes no diferencien entre kurds de les SDF, YPG, ENKS, PDK, PKK o UPK i han llençat un genocidi per exterminar aquesta minoria d'Orient. Davant d'aquest fet, com ja va passar el 2014 en el setge de Kobanê, s'ha generat un sentiment de consciència pan kurda. Els exiliats s'han mobilitzat a Europa, els kurds del nord han trencat la frontera turca i han entrat a Kobanê per defensar-la, i el partit PAK, del Kurdistan de l'Iran s'ha mostrat a favor d'enviar tropes a Rojava. Especialment els kurds de l'Iraq han llençat una campanya solidària coodinada des d'Hewler per enviar ajuda humanitària i Masoud Barzani ha visitat el Papa, s'ha reunit amb el govern italià i el britànic i ha parlat amb els Emirats Àrabs per tal d'aturar el genocidi. "La dignitat i la existència dels kurds és més sagrat que qualsevol altra cosa: i estem preparats per fer el que calgui per protegir el poble del Kurdistan", ha declarat a Roma. 

                            Barzani, President del Kurdistan de l'Iraq, i el papa Lleó XVI, 21.01.2026

                  Rebuda el comboi d'ajuda del la Barzani Charity Foundation a Qamixli, 22.01.2026

 

            Mobilització a Sulaymaniyya, Kurdistan de l'Iraq, en suport a Rojava, Kurdistan de Síria

Leggi di più »

Campanya de la Mitja Lluna Roja Kurda per ajudar a Rojava (Kurdistan de Síria)

 

La Mitja Lluna Roja Kurda Heyva Sor a Kurdistanê ha llançat una mobilització general en tota Rojava davant els esdeveniments recents. Des del 6 de gener, el govern sirià i grups armats afiliats a Turquia han llançat intensos atacs contra barris kurds d'Alep. Aquestes agressions s'han ampliat a nombroses zones —Tabqa, Raqqa, Deir ez-Zor i Tishrin—, amenaçant tota Rojava i al nord-est de Síria.

Des del primer dia, centenars de civils, entre dones, nenes, nens i gent gran, han mort i milers han resultat ferides. En ple hivern, centenars de milers s'han vist desplaçades i forçades a fugir a la recerca de seguretat. S'utilitzen tancs, artilleria i armament pesant, cosa que constitueix una violació directa del dret internacional humanitari. Centenars de milers de kurdes i kurds veuen amenaçades la vida i la dignitat. Grups islamistes ataquen institucions públiques, hospitals i habitatges mitjançant artilleria i bombardejos. 

Com a conseqüència, l'escassetat de medicaments, aliments, aigua i electricitat ha arribat a nivells crítics. Davant aquesta greu emergència humanitària, Heyva Sor a Kurdistanê, juntament amb organitzacions associades a nombrosos estats europeus i als Estats Units, llança una campanya d'ajuda d'emergència per a la població de Rojava. Amb el suport de la diàspora i de totes les persones donants solidàries, l'ajuda recaptada es canalitzarà a través de Heyva Sor a Kurd cap a persones desplaçades, atenent necessitats urgents d'assistència humanitària i serveis mèdics. L'associació crida totes les persones amb consciència,  a sumar-se a la campanya: «Cada donació pot salvar una vida a Rojava. Cada aportació brinda esperança a desenes de milers de nenes i nens. Ara és el moment d'ajudar i actuar per Rojava». HSK no té seu a l'estat espanyol però sí a l'estat francès; es poden fer donacions des dels Països Catalans a :

Association Humanitaire Soleil Rouge – RojaSor
CIC Troyes Hôtel de Ville
IBAN: FR7630087335000002074770150
BIC/SWIFT: CMCIFRPP

Altres estats:

ALEMANYA
Heyva Sor a Kurdistanê e. V.
Kreissparkasse Köln
IBAN: DE49 3705 0299 0004 0104 81
BIC/SWIFT: COKSDE33XXX
PayPal: heyvasorakurdistan@gmail.com
Enlace PayPal: https://www.paypal.com/donate/?hosted_button_id=ST5BWWFB7FPGS

SUÏSSA
Kurdistan Rote Halbmond Schweiz (Croissant Rouge Kurdistan Suisse)
Alternative Bank Schweiz AG
IBAN: CH39 3012 3040 7234 1000 5
BIC: ABSOCH22XXX
Web: www.heyvasor.ch

ITÀLIA
Mezzaluna Rossa Kurdistan Italia ETS (Heyva Sor a Kurdistanê)
Banca Etica
IBAN: IT53 R050 1802 8000 0001 6990 236
BIC/SWIFT: ETICIT22XXX
Web: www.mezzalunarossakurdistan.org

PAÏSOS BAIXOS
Stichting Koerdische Rode Halve Maan
(Heyva Sor a Kurdistanê)
IBAN: NL67BUNQ2060346371
BIC: BUNQNL2A
Web: www.stichtingkrhm.nl

ESTATS UNITS
Fundación de Ayuda a Mesopotamia (Weqfa Alîkariya Mezopotamya)
Citizens Bank
Cuenta: 297 920 88
Ruta: 011 500 120
BIC/SWIFT: CTZIUS33XXX

NORUEGA
Kurdiske Røde Halvmåne Norge (Heyva Sor a Kurdistanê)
VIPPS: 21957
DNB Bank ASA (Oslo)
IBAN: NO15 1503 4052 953
BIC/SWIFT: DNBANOKKXXX

BÈLGICA
Soleil Rouge de Belgique(Roja Sor a Belçîka)
BNP Paribas Fortis
IBAN: BE93 1431 3135 4067
BIC: GEBABEBBXXX

 

Leggi di più »

Els islamistes prenen el control de l'autopista M4 i encerclen Kobanê posant-la sota setge

Kobanê ha quedat aïllat i la seva captura pot ser qüestió de dies. Els mercenaris armats per Turquia han entrat a Ayn Issa i conquerit la franja de vint quilòmetres que controlaven les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF. D'aquesta manera s'ha trencat la territorial entre els cantons de Kobanê i Jazira (Hesîçe o Hasakah). Els mercenaris, àrabs, turcmans, uigurs, turcs i sirians han avançat cap als dos darrers dels set cantons que formaven la Federació Democràtica del Nord de Síria. El front defensiu de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) s'ha esberlat  davant una ofensiva de l'autoproclamat govern islamista de Damasc d'HTS (Al Qaeda a Síria) que aprofitat per alliberar milers de presos de l'Estat Islàmic. La situació és tant terrible que l'exèrcit iraquià s'ha desplegat a la frontera amb Rojava (Kurdistan sirià) per evitar un allau d'islamistes. 

            En groc la zona de les SDF i en verd la d'Al Qaeda autoproclamat govern sirià islamista

Leggi di più »

Raqqa, antiga capital de l'Estat Islàmic a Síria, cau en mans de l'autoproclamat govern islamista de Damasc

 

Ja només queden dos dels set cantons que formaven la Federació Democràtica del Nord de Síria. El front defensiu sud de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) s'ha esberlat avui davant una ofensiva de l'autoproclamat govern islamista de Damasc d'HTS (Al Qaeda a Síria). Kobanê ha quedat aïllat i la seva captura pot ser qüestió de dies. Els mercenaris armats per Turquia van llençar avui una ofensiva múltiple pel sud, a Tabqa i Tishrin i han avançat de forma extraordinària cap a l'antiga capital de l'Estat Islàmic a Síria, Raqqa. Pel camí han executat i humiliat els kurds que han trobat fent-los bordar com gossos, colpejant-los o insultant-los. Els mercenaris, àrabs, turcmans, uigurs, turcs i sirians han creuat l'Eufrates.

En saber-se que s'aproximaven a la capital provincial s'han alçat cèl·lules dormides de l'Estat Islàmic que han expulsat les SDF. Simptomàticament han atacat la presó on han alliberat els presos de de l'Estat Islàmic i han enderrocat el monument a les SDF i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ). Les forces pro kurdes s'han replegat cap a l'est però mantenen posicions a Raqqa.

Acord d'alto el foc... signat per una part

L'autoproclamat govern sirià ha anunciat avui que s'ha acordat un alto el foc amb les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), liderades pels kurds, que implicarà la retirada de les seves forces de les zones a l'oest del riu Eufrates, segons els mitjans de comunicació estatals sirians. L'acord de diumenge també preveu la integració de les forces de les SDF a l'exèrcit sirià. En declaracions a Damasc, el president sirià, Ahmed al-Sharaa, líder d'Al Qaeda a Síria, va dir que l'acord permetrà que les institucions estatals sirianes es traslladin a tres governacions orientals i septentrionals (al-Hasakah, Deir Az Zor i Raqqa), anteriorment controlades per les SDF. L'acord estipula que l'administració de les SDF a càrrec dels detinguts i campaments de l'ISIS (Estat Islàmic), i les forces que custodien les instal·lacions, s'integraran a l'estructura estatal del país, cosa que ara atorga al govern plena responsabilitat legal i de seguretat. A més, les SDF proposaran una llista de líders per ocupar alts càrrecs militars, de seguretat i civils dins del govern central, garantint una col·laboració nacional.

Al-Sharaa va fer l'anunci després de reunir-se amb l'enviat especial dels Estats Units a Síria, Tom Barrack, a Damasc. El cap de les SDF, Mazloum Abdi, havia d'assistir a la reunió, però al-Sharaa va dir que les condicions meteorològiques van fer que el seu viatge s'ajornaria fins dilluns.

Leggi di più »

Assalt de l'autoproclamat govern islamista sirià també a la presa de Tishrin

Després que les SDF decidissin retirar-se de les zones de Deir Hafir i Maskanah en un intent per reduir les tensions a Síria, grups armats afiliats al Govern de Transició i recolzats per l'Estat turc van llançar nous atacs. Aquests atacs, que van començar a Deir Hafir i Maskanah, es van estendre posteriorment a les zones rurals de Tabqa, Tishrin, Mansura, Raqqa i Deir ez-Zor.

Ampliant els seus atacs d'ocupació contra el Nord i l'Est de Síria, les últimes hores l'Estat turc i els grups armats vinculats a Damasc han intensificat els seus assalts contra Tishrin, situada al sud de la ciutat de Kobanê, al cantó de l'Eufrates.

Al mateix temps que l'activitat dels drones armats continua, les bandes bombardegen cases civils amb tancs, artilleria i altres armes pesades. Aquests grups armats recolzats per Damasc i Turquia estan intentant avançar amb tancs al turó de Suriyatel. Tot i això, les i els combatents de les Forces Democràtiques Sírias (SDF) i les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ) estan responent amb força a aquests intents.

En conseqüència, s'estan produint intensos enfrontaments a la zona del turó de Suriyatel entre els combatents de les SDF-YPJ i els grups armats.

El comandant de les SDF Kawa Qeremox dirigeix la resistència a la presa

El comandant de les SDF Kawa Qeremox ha afirmat: "Estem a la presa i resistirem fins al final. Aquesta presa pertany a la nostra gent. El nostre poble ha fet grans sacrificis per aquest lloc: els màrtirs, els ferits, els nens que van perdre la vida aquí. És per això que la nostra gent pot confiar en la seva força. Així com vam sostenir la presa en onades anteriors d'atacs, tampoc no l'abandonarem aquesta vegada".

Leggi di più »

L'autoproclamat govern sirià obre un altre front a Tabqa després d'expulsar la població kurda d'Alep

 

Només dies després de practicar una neteja ètnica contra la minoria nacional kurda a Alep deportant-ne els seus membres cap a l'est de Síria o tancant-los i assassinant-los, Damasc va tornar a ahir a perpetrar nous atacs. Acumulant forces mercenàries i armes procedents de Turquia el govern d'HTS (Al Qaeda a Síria) ha llençat un ataca contra la regió de Tabqa, a l'oest de Raqqà contra les 

Segons els islamistes sirians han aconseguit expulsar les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) de diverses localitats i avançar cap a Tabqa. Certament l'autogovern democràtic ha imposat un toc de queda total al cantó de Tabqa (Tabqa, Mansoura i al-Jarniyah). "Instem tots els ciutadans a complir aquesta circular i cooperar amb les autoritats pertinents en nom de la seguretat pública. Aquesta circular entrarà en vigor immediatament i romandrà en vigor fins a nou avís." ha afirmat avui l'autovern cantonal vinculat a les SDF. Ara mateix l'ofensiva principal es centra a Mansoura, just entre Tabqa i Raqqa. Segons les SDF: "Les nostres forces han restaurat la calma a la ciutat de Mansoura després de frustrar els intents de les cèl·lules de sabotatge per desestabilitzar la seguretat i l'estabilitat. S'han intensificat les patrulles i els desplegaments de seguretat per garantir la seguretat dels residents i protegir les propietats."

Leggi di più »

Neteja ètnica: Matança de kurds al barri d'Ashrafiyah d'Alep (Síria) a mans del govern islamista

L'entrada dels gàngsters de l'autoproclamat govern islamista sirià als barris kurds d'Alep, des de divendres 9 ha suposat un fum de crims contra la població de la minoria kurda. Assassinats, dones llençades des d'edificis, tortures, deportacions, bombardeigs d'hospitals i una neteja ètnica sense precedents a Alep, una ciutat fins ara multicultural. Els islamistes han separat els homes de les seves famílies i se'ls han endut a indrets desconeguts en una matança que ni el propi Assad havia comés. El règim de terror és total. «Com es pot descriure una realitat en què el partit suposadament responsable de protegir les persones les està lluitant? Un govern que se suposa que defensa la dignitat del seu poble, però que entra en acords externs a costa de la sang siriana, construint interessos temporals i personals sobre els cossos dels civils. Amb quina lògica es pot justificar aquest comportament envers la gent?».

Un pres kurd torturat i assassinat a Eşrefiye (Ashrafiyah), Alep

Leggi di più »

Neteja ètnica: L'auto proclamat govern sirià ordena que els kurds siguin deportats dels seus dos barris d'Alep

El Ministeri de Defensa de l'autproclamat govern islamista de Síria va anunciar un alto el foc a Alep divendres, 9 de gener, després de dies d'enfrontaments mortals entre l'exèrcit i els combatents kurds que van obligar milers de civils a fugir. La violència, que ha matat almenys 21 persones, és la pitjor que ha esclatat des que els islamistes van prendre el poder fa poc més d'un any. Els combatents kurds van tenir fins a les 9:00 del matí, hora local, de divendres per abandonar aquestes zones, mentre que la governació d'Alep va dir que els combatents kurds serien enviats, juntament amb les seves armes lleugeres, a zones kurdes més a l'est en un cas clar de neteja ètnica. "En les properes hores, els membres de les SDF (Forces Democràtiques Sirianes) seran traslladats amb les seves armes lleugeres a l'est del riu Eufrates", va dir un comunicat de la governació de mitjans de comunicació d'Alep, referint-se a les Forces Democràtiques Sirianes liderades pels kurds.

Hi va haver combats ferotges als districtes d'Ashrafiyeh i Sheikh Maqsud, de majoria kurda, fins dijous a la nit. L'exèrcit de l'autoproclamat govern sirià havia ordenat als civils d'aquests barris que marxessin pels corredors humanitaris abans de llançar l'operació. La televisió estatal islamista va informar que unes 16.000 persones havien estat deportats. 

Mazloum Abdi, que lidera les SDF, va dir que els atacs a les zones kurdes "soscaven les possibilitats d'arribar a acords", dies després de visitar Damasc per converses sobre l'acord d'integració del març. L'acord s'havia d'implementar l'any passat, però les diferències, incloses les demandes kurdes d'un govern descentralitzat, han obstaculitzat el progrés. Sheikh Maqsud i Ashrafiyeh han romàs sota el control d'unitats kurdes vinculades a les SDF, que els combatents kurds van acceptar retirar-se de les zones a l'abril. Turquia, que comparteix una frontera de 900 quilòmetres amb Síria, ha llançat successives ofensives per expulsar les forces kurdes de la frontera.

Leggi di più »

L'auto proclamat govern sirià declara els barris kurds d'Alep com "zona militar"

Almenys set civils van morir i 52 van resultar ferits després de dos dies d'intens combats als barris de majoria kurda d'Alep. Una font política kurda sobre el terreny va declarar a The Amargi que el govern de transició sirià va rebutjar les negociacions amb l'Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria (DAANES) i va declarar les Forces Democràtiques Sírias (sdf) com a «objectius militars legítims», cosa que la Copresidenta de Rela va qualificar com un «senyal de guerra d'extermini».

El 6 de gener, faccions armades afiliades a Damasc van llançar un assalt a gran escala contra Sheikh Maqsoud, Ashrafiyah i Bani Zaid, emprant drones suïcides, tancs, artilleria pesada i llançacoets Grad contra zones on viuen més de 500.000 persones, segons testimonis de civils. Fins ara, set persones han mort i 52 han resultat ferides, entre elles dues dones i un nen.

Davant l'estancament de les converses entre la sdf i el govern sirià, l'exèrcit i les forces recolzades per Turquia van intensificar els atacs a Alep. Les forces kurdes desplegades a la zona són principalment unitats locals de seguretat interna (Asayish), després de la retirada de la sdf l'abril passat d'acord amb l'acord d'alto el foc.

L'Organització de Drets Humans d'Afrín va informar que uns 130 habitatges van patir danys parcials i que l'Hospital Osman d'Ashrafiyah es va veure obligat a tancar després de ser atacat. L'alt nombre de víctimes va desbordar unes instal·lacions mèdiques ja afectades per escassetat de subministraments.

Fins ara, les unitats locals d'Asayish han repel·lit intents d'infiltració de faccions afins al govern. Els enfrontaments intermitents amb armes pesades van continuar durant la nit al voltant de Sheikh Maqsoud i l'àrea d'al-Suryan.

El Ministeri de Defensa declara barris com a zones de combat

Dimecres, el Ministeri de Defensa sirià va declarar que totes les posicions militars de la sdf a Sheikh Maqsoud i Ashrafiyah són «objectius militars legítims», al·legant una «greu escalada». La sdf va sostenir que manté el compromís amb l'alto el foc i va negar qualsevol escalada de la seva part.

El ministeri va instar la població civil a allunyar-se de les posicions de la sdf i va anunciar l'obertura de dos «corredors humanitaris segurs» —l'encreuament d'al-Awarid i el del carrer al-Zohour— fins a les 15.00 del 7 de gener.

L'anunci va generar una condemna immediata d'Elham Ahmed, que va afirmar a X: «El Ministeri de Defensa ha declarat la guerra a barris civils densament poblats, anunciant una guerra d'extermini contra els kurds». Ha subratllat que la majoria dels residents són desplaçats forçosos d'Afrín que avui enfronten setge i atacs militars.

Ahmed va reiterar el compromís kurd amb l'acord de l'1 d'abril i va remarcar: «Malgrat els nostres esforços sostinguts per comunicar-nos i iniciar converses, el Ministeri de Defensa es nega a dialogar».

Comandants sancionats lideren l?assalt

L'ofensiva estaria encapçalada per tres divisions formades per excombatents de Hay'at Tahrir al-Sham (HTS) i faccions recolzades per Turquia. Abu Qutaiba al-Manbiji comandaria la 60a Divisió; la 72a Divisió agrupa combatents de diverses faccions —inclosa la Brigada Sultà Murad, majoritàriament turcomana— ara sota el comandament de Fahim Issa, nomenat viceministre de Defensa per a la Regió Nord.
La 76a Divisió, dirigida per Saif al-Din Boulad (Abu Bakr), estaria composta per la Divisió Hamza. Tant la Hamza com la Sultà Murad afronten sancions dels Estats Units, la UE i el Regne Unit per tortura, detencions arbitràries, desaparicions forçades i violència contra civils.

Leggi di più »