divendres, 13 de desembre del 2024

Retirada de Deir ez Zor, alto el foc a Manbij i inici de converses

L'aviació turca va ser decisiva, dimarts 10, per l'ocupació dels mercenaris pro turcs de la ciutat siriana de Manbij, alliberada el 2016 per les milícies kurdes i àrabs expulsant-ne l'Estat Islàmic. Des d'aleshores els gàngsters pro turcs han saquejat la ciutat cometent nombroses exaccions fins al punt que ahir 12 de desembre van esclatar protestes dels civils contra els mercenaris de la banda SNA ("Exèrcit Nacional Sirià"). 

En el replegament de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) uns 700 combatents van restar a la regió de Manbij lluitant contra l'SNA. Amb els EUA com a mitjancers ahir es va tancar un acord d'alto el foc entre les i els mercenaris:

Acord d'alto el foc entre els mercenaris turcs i les SDF a Manbij:
1. SDF (MMC) es retirarà de Manbij amb seguretat pels combatents i les seves famílies
2. La presa de Tishreen serà una zona desmilitaritzada i els funcionaris dirigiran l'administració de la presa.
3. Treva a partir de les 17:00 hora local

Turquia ha continuat els seus atacs sobre la presa de Tishreen, el pont de Qarah Qawzaq que uneix Manbij i Kobanê. En els dos llocs, claus ja que creuen l'Eufrates, les SDF han mantingut les seves posicions. Turquia també ha llençat atacs aeris sobre Raqqa (ciutat de majoria àrab i antiga capital de l'Estat Islàmic a Síria), Kobanê, Qamixli o Hasakah, amb total impunitat. Els morts es compten per desenes entre ells civils o 3 milicians cristians del MFS (Consell Militar Siríac) de les SDF a Tell Tamir.

 

El Consell Militar Siríac ha anunciat el martiri de tres combatents en el bombardeig turc de Tel Tamr, el nord i l'est de Síria
 

Les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) van fer una incursió limitada el 6 de desembre per cobrir l'ensorrament d'Assad (que controlava la ciutat) però la capital provincial siriana va ser escenari de protestes. Deir ez Zor és un indret on Estat Islàmic ha tingut tradicionalment molt de suport i, a més, les tribus locals canvien d'aliances amb facilitat. Finalment la conjunció d'ambdós factors ha derivat en la decisió de les SDF de retirar-se de la ciutat i passar a la riba est de l'Eufrates. Deir ez Zor ha quedat en mans del nou govern sirià encapçalat pels islamistes d'Al Qaeda/HTS. Ahir a la nit aviació dels EUA va destruir el pont d'Al Hatla que connectava Al-Shamiya i Al-Jazeera a Deir Ez Zor trencant el pas entre les dues ribes de Deir ez Zor per evitar incursions dels islamistes (ja sigui de IS o de HTS).


Diversos grups, fins ara menors i tots ells àrabs, de les SDF han abandonat l'organització político-militar:

- Una facció del Consell Militar de les SDF Deir Ez Zor anomenada  "Turki Al-Dari" va anunciar la seva deserció de les SDF/DMZ després que comencés a atacar civils a Raqqa i Deir Ezzor i va demanar a la resta de la DMZ que desertessin de les SDF. En l'aparició només intervenen 3 membres de la facció menor. Cal recordar que ja el 2023 grups tribals àrabs van crear Liwa Bayariq al-Akeidat a Deir ez Zor cridant a desertar de els SDF. 

- Una facció menor, encapçalada per Abu al-Harith ash-Shu'ayti, de la important tribu àrab shaitat abandona Consell Militar de Deir ez-Zor/SDF i s'uneix a HTS/Al Qaeda. Estat Islàmic va executar centenars de shaitat i la majoria són antislamiste. La resta dels shaitat, centre i est, continuen dins les SDF.

-  Ibrahim al-Banawi, comandant de la Brigada Liwa Jund al-Haramain i s'ha unit al SNA). Liwa Jund al-Haramain abans formava part del famós Ahrar al-Sham (ara Maghawir al-Sham). Banawi ha estat especialment perjudicial ja que va desertar a l'inici de l'assalt turc a Manbij i va guiar les forces kurdes assenyalant les posicions de defensa de els SDF i els hospitals per matar els ferits. En aquest cas ha aparegut ja directament amb la bandera d'ocupació turca. 


Finalment han iniciat les converses entre el nou govern sirià i les SDF. L'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria (AANES) va començar ahir a hissar una altra vegada (ja ho va fer a partir de 2013 però després la va retirar) la "nova" bandera de Síria (en realitat la bandera de la independència usada entre 1936 i 1958) en una mostra d'unitat després de l'eliminació de Bashar al-Assad. AANES ha afirmat que "pretenen construir una Síria democràtica basada en la justícia i la igualtat per a tots els seus components", destacant la importància de la regió en la reconstrucció de la governança del país.

Leggi di più »

dimarts, 10 de desembre del 2024

Manbij ha caigut en mans dels mercenaris turcs

La matança d'aquesta nit a l'hospital de la ciutat ha culminat una setmana de combats en les que els mercenaris de Turquia s'han fet amb la ciutat siriana. Manca la confirmació oficial de les SDF que afirmen que encara hi ha combats però la realitat ha estat la retirada. Fa set anys les SDF expulsaven a l'Estat Islàmic de Manbij que s'ha convertit en un model de convivència plurinacional i multireligiosa. Ara s'ha acabat.

Existeixen dubtes sobre què ha passat. Des d'ahir hi havia rumors ‎d'un acord negociat pels Estats Units amb Turquia per la retirada de les SDF però van continuar els combats.  Després d'infligir grans pèrdues al SNA amb suport turc fins ahir a la tarda seguien els enfrontaments. Alguns grups que anteriorment estaven dins del Consell Militar de Manbij van canviar de bàndol, obrint el camí perquè l'SNA s'estengués a la ciutat. En cap cas les SDF van anunciar cap acord. Els atacs d'artilleria i drons turcs sense precedents, amb Rússia cedint l'espai aeri als avions turcs, han fet que la defensa de Manbij fos insostenible. I no s'acaba aquí doncs des d'ahir a la nit hi ha una ferotge lluita per la presa de Tishrin encara en curs. Més al nord l'estat turc va bombardejar la zona al voltant del pont Qereqozaq des de l'aire 15 vegades per destruir el pont que unia Manbij amb Kobanê. 





Qui es queda Manbij?

Turquia. Però són les seves titelles les guanyadores formals. El centre d'operacions Fajr al-Hurriya (Alba de la Llibertat) és un conglomerat de bandes recolzades per Turquia, dissenyades específicament per exterminar l'AANES(Administració Autònoma del Nord i Est de Síria). Aquestes bandes, moltes vegades formades per gàngsters sense ideologia, antics combatents d'IS, com Ahrar al-Sharqiyah, tenen com a objectiu principal esborrar la identitat kurda i eliminar qualsevol forma d'autonomia a la regió fronterera amb Turquia.

Leggi di più »

Terribles atrocitats dels mercenaris pro turcs al nord de Síria amb absoluta impunitat

Turquia aprofita el buit de poder a Síria per dur a terme l'extermini de la població, àrab o kurda, del nord de l'estat. Grups finançats i formats per Turquia i el propi exèrcit turc (el segon més gran de l'OTAN) actuen amb total impunitat. Només Israel mitjançant el seu ministre d'exteriors, Gideon Sa'ar, ha expressat un suport a la minoria kurda: " la necessitat de garantir la seguretat de la minoria kurda a Síria, que encara s'enfronta a atacs. Els kurds van lluitar valentament contra ISIS i la comunitat internacional ha de garantir la seva protecció davant els atacs dels islamistes radicals" (8.12.2024) i "he subratllat la importància de protegir les minories a Síria. Els atacs contra els kurds, com vam veure ahir a Manbij, han d'aturar-se! Estem parlant d'això amb els nostres amics de l'administració dels EUA i d'altres països. La comunitat internacional té una obligació moral envers aquells que van lluitar valentament contra ISIS i també són una força estabilitzadora a Síria!" (9.12.2024). Però el mateix 9 de desembre aviació israeliana atacava la ciutat kurda de Qamishli per destruir-hi arsenals d'Assad... que eren en mans kurdes. La resta del món, però, ha callat davant les atrocitats dels mercenaris pro turcs .

L'autoanomenat Exèrcit Nacional Sirià (SNA), un conjunt de faccions islamistes incloent-hi els jihadistes d'Ahrar al Sham. Sense entrar en combat amb els assadistes, aquests grups tenen com a objectiu principal, sinó únic, exterminar la minoria kurda autòctona del nord de Síria. Així ho han fet al cantó d'Efrîn des de 2018. Des del 27 de novembre van obviar les posicions de l'SAA i van dirigir-se cap als camps de refugiats (expulsats per ells mateixos d'Efrîn el 2018) de Shebha i Tell Rifaat i van expulsar unes 200.000 persones, la majoria kurdes, matant-ne un nombre encara desconegut i bloquejant-ne milers dels qui no se'n sap res. Hi ha testimonis d'assassinats i fins i tot decapitacions de yezidis i kurds entre els civils.

Els qui van poder fugir van arribar a Tabqa i Raqqa. La primera ha estat atacada pels pro turcs però de moment es resisteix. El front principal de les titelles d'Erdogan és la ciutat de Manbij, de majoria àrab, que defensen les  les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) a l'oest del riu Eufrates. El 3 de desembre van llençar un primer atac i el 6 de desembre a la nit que ha continuat fins ara. Les SDF han aconseguit aturar aquest segon atac i hi ha nombroses baixes, indeterminades, als dos bàndols. A la regió de Manbij és on s'estan constatant terribles assassinats però també hi ha saqueigs, segrestos i desaparicions de persones, molt probablement executades a sang freda. Les imatges que apareixen semblen ser només la punta d'un iceberg d'odi sanguinari dels turcs. Aquestes en són algunes mostres:

- Execucions de ferits a l'hospital de Manbij

- Afusellaments als carrers 

- Bombardeigs contra mainada a Rojava per part de l'exèrcit turc (1)

- Bombardeigs contra mainada a Rojava per part de l'exèrcit turc (2)

- Segrestos de dones

- Tortures a presos i segrestats

- Assassinats a sang freda, als carrers, de persones emmanillades 

- Maltractaments a noies kurdes



 

Leggi di più »

diumenge, 8 de desembre del 2024

Els mercenaris pro turcs assalten Manbij (Síria) amb suport d'aviació turca


 
 
 
Mercenaris pro turcs de l'Exèrcit Nacional Sirià amb suport d'aviació turca han assaltat avui Manbij (Nord de Síria, de majoria àrab). Cèl·lules dorments dels pro turcs han provocat incidents dins la ciutat atacant la reraguarda. A diverses localitats com Toxar, Ewn Dadat, Arab Hasen i Arima hi ha combats entre les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) i els turcs. Com a mínim una facció del Consell Militar de Manbij de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) s'ha passat al costat dels turcs. L'atac és encapçalat per la formació Sultan Suleiman Shah d'Abu Amsha, protagonista de progroms anti kurds el 2018 a Efrîn i que ja ha actuat com a mercenari de Turquia a Líbia i Armènia (Nagorno-Karabakh). La defensa de la ciutat és encapçalada per les forces HAT (unitats especials de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) /SDF). Hi ha conflictes amb les cèl·lules pro turques de l'interior de la ciutat però sense suport d'aviació russa (desapareguda) ni dels EUA (inhibida) difícilment les SDF podran mantenir la ciutat.
                                    Combats dins de Manbij entre les YPJ i els pro turcs

Combats dins de Manbij entre les HAT i els pro turcs

A primera hora de la tarda les SDF estan combatent, carrer per carrer, contra les bosses de l'SNA a la ciutat de Manbij. Continuen els forts enfrontaments que demostren que l'objectiu dels mercenaris pro turcs no era "rebelar-se" contra els Assad sinó aniquilar els kurds i forces democràtiques sirianes. Alguns llocs de Manbij tenen desenes de membres de l'SNA liderats pels turcs morts tirats al carrer. La força aèria turca, el segon exèrcit de l'OTAN, va dur a terme un atac aeri a l'edifici del Consell Civil de Manbij (imatge) on hi havia periodistes amb els membres del consell civil. Aquest edifici forma part de l'administració civil i no de la infraestructura militar. Un crim de guerra , per part del país de l'OTAN, Turquia. Manbij està fortificada amb una xarxa de túnels on les SDF proven de resistir a l'ofensiva turca.





Leggi di più »

dissabte, 7 de desembre del 2024

La professora de llengua kurda Susan Hassanzadeh empresonada per Iran

La professora kurda Susan Hassanzadeh va ser enviada a la presó d'Urmiyah per complir una condemna de tres mesos per "propaganda contra l'estat". Susan Hassanzadeh, activista dels drets civils i professora de llengua kurda, va ser enviada a la presó central d'Orumiyeh per complir una condemna de tres mesos de presó. Hassanzadeh va ser citada per la policia que la va detenir i la va lliurar a l'Oficina d'Execució de Judicis de la Fiscalia de Bukan el 26 de novembre. Després d'haver estat detinguda durant diverses hores, Hassanzadeh va ser condemnada pel jutge executiu a complir la seva condemna de tres mesos a la presó central d'Urmiyah. El 8 d'octubre, la Secció 101 del Segon Tribunal Penal de Bukan va condemnar la professora kurda a tres mesos de presó per "propaganda contra l'Estat", sense la presència del seu advocat designat. Al mateix temps, Hassanzadeh va ser absolt de "pertinença a grups de l'oposició".

Hassanzadeh, resident de Bukan, va ser colpejada i arrestada per les forces d'ocupació iranianes en un carrer de la ciutat el 15 de maig i portat a la presó central d'Orumiyeh. Durant la seva detenció, va ser traslladada al centre de detenció del Ministeri d'Intel·ligència d'Orumiyeh per a interrogatoris diaris, i després va tornar a l'aïllament cada nit.

El 12 de juny, va ser alliberada provisionalment sota una fiança de 8.000 milions de rials (prop de 16.000 dòlars). A Hassanzadeh se li va negar les visites familiars i l'accés a un advocat durant tota la seva detenció. Professora de llengua kurda durant 17 anys a Bukan i pobles veïns, ha estat citada i interrogada diverses vegades pels serveis de seguretat en els últims anys a causa del seu activisme.

Leggi di più »

Les SDF aturen el segon atac dels islamistes pro turcs a Manbij i un altre a Tabqa

Els esdeveniments militars a Síra es desenvolupen de forma solapada en dos sectors principals, un des d'Alep cap al sud i l'altre des de la mateixa ciutat cap a l'est.

Els islamistes pro turcsAl Qaeda/HTS s'ha fet amb el control d'Alep (ciutat més poblada de Síria) i, des d'allà, ha capturat Hama (tercera ciutat de l'estat), ha envoltat Homs sense prendre'l i ha marxat cap a Damasc on han esclatat revoltes. En aquest sector hi ha dos subsectors:

- els drusos s'han revoltat a Suweyda, han fet fora l'Exèrcit Àrab Sirià (SAA) i s'autogovernen. La minoria drusa és contrària a i en el passat havia recolzat als Assad fins que aquests van menysprear absolutament la seva organització pròpia. 

- A l'extrem sud el Nou Exèrcit Sirià, ara autoanomenat Exèrcit Sirià Lliure, escindit de l'SAA i finançat i format a la base dels EUA d'An Tanf, ha iniciat una marxa des del seu enclavament a l'extrem sud fins a Palmira on hi ha zones petrolieres



Assenyalats en vermell els quatre fronts on les SDF i forces kurdes combaten contra els islamistes pro turcs: Manbij, Al Bab, Tabqa i Deir ez Zor.
 

El segon sector el protagonitzen grups finançats i formats per Turquia i el propi exèrcit turc que vol convertir Alep en una nova província de l'estat turc. L'autoanomenat Exèrcit Nacional Sirià (SNA), un conjunt de faccions islamistes incloent-hi els jihadistes d'Ahrar al Sham. Sense entrar en combat amb els assadistes, aquests grups tenen com a objectiu principal, sinó únic, exterminar la minoria kurda autòctona del nord de Síria. Així ho han fet al cantó d'Efrîn. Des del 27 de novembre van obviar les posicions de l'SAA i van dirigir-se cap als camps de refugiats(expulsats per ells mateixos d'Efrîn el 2018) de Shebha i Tell Rifaat i van expulsar unes 200.000 persones, la majoria kurdes, matant-ne un nombre encara desconegut i bloquejant-ne milers dels qui no se'n sap res. Els qui van poder fugir van arribar a Tabqa i Raqqa. La primera ha estat atacada pels pro turcs però de moment es resisteix. El front principal de les titelles d'Erdogan és la ciutat de Manbij, de majoria àrab, que defensen les  les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) a l'oest del riu Eufrates. El 3 de desembre van llençar un primer atac i el 6 de desembre a la nit. Les SDF han aconseguit aturar aquest segon atac i hi ha nombroses baixes, indeterminades, als dos bàndols. També es mantenen combats a Tabqa i Al Bab on les SDF ataquen als turcs.

Un quart front, a Deir ez Zor, es va crear el 6 de desembre quan les SDF van arribar a un acord amb Assad per ocupar l'espai que els xiïtes assadistes anaven a abandonar. Les SDF van entrar a la pròpia capital provincial, creuant a l'est de l'Eufrates però al mateix temps van emergir diverses oposicions. Per una part avancen els titelles de Turquia, SNA, per l'altra hi ha elements d'Al Qaeda/HTS que haurien alliberat els presos de Deir ez Zor. En tercer lloc Estat Islàmic té nombroses cèl·lules dormides a Deir ez Zor des de 2016 quan va ser esclafat per les milícies kurdes. Finalment hi ha diversos grups tribals i clans que volen tenir un control territorial i actuen de forma autònoma canviant de lleialtat. Un d'ells té com a cabdill Ibrahim al Hifl a la ciutat d'Al-Mayadin, oposat a les SDF però tampoc favorable ni a Al Qaeda ni a Estat Islàmic. Les seves Quwwat al-Qabail wa al-Ashaer al-Arabiya (Forces Àrabs Tribals i de Clans, o ATCF) estan integrant per àrabs abans lleials a Assad. Donada l'extrema complexitat de la zona el Comandant de les SDF ha anunciat el 7 de desembre una amnistia general a la zona de Deir ez Zor sota el su control.

Leggi di più »

divendres, 6 de desembre del 2024

Acord entre Assad i les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) a les províncies de Deir ez Zor i Ar Raqqa


El general General Mazloum Abdî, comandant en cap de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) i la comandant de la milícia femenina kurda Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) Rohilat Efrîn : han explicat els moviments: "Tenim forces suficients per protegir el nostre poble al nord-est de Síria. Hi ha un buit a les zones de Raqqa i Deir ez Zor. Estat Islàmic (IS) ha intentat explotar la situació i controlar àrees allà. Ens estem coordinant amb les forces de la coalició internacional per fer front a IS i altres organitzacions terroristes. Els ràpids avenços després de la retirada de les forces governamentals han creat un buit en diverses zones, especialment al desert de Síria, i estem prenent mesures per protegir el nostre poble. Els nostres esforços conjunts amb la coalició internacional per fer front a l'amenaça d'IS continuen més forts. Hi ha una nova situació militar i política a Síria, que requereix una solució política per acabar amb la crisi del país. Estem preparats per al diàleg en el moment actual per arribar a una solució política pel que fa al futur polític a Síria".

Sobre Alep: "Hi ha un gran nombre de la nostra gent als barris de Sheikh Maqsoud i al-Ashrafiyah i estan mostrant una resistència heroica. Hi ha discussions amb H. Tahrir al-Sham sobre els barris de Sheikh Maqsoud i Ashrafieh i no s'han produït enfrontaments. Sabem que qui lidera aquests atacs és Turquia i les unitats Martyr Jian Tolhildan continuaran defensant el seu poble. Fa dos mesos que sabem què passarà i hem pres les nostres mesures i estàvem preparats."

Des de l'inici de l'ofensiva de les SDF, ahir, ha aconseguit enormes avanços. Tot i que al principi el SAA va provar d'oferir resistència la caiguda d'Hama va provocar que els assadistes acordessin la seva retirada en favor de les SDF més ben preparades militarment i logística. Al sud les SDF han entrat a la ciutat d'Al-Salihiyah a l'enclamavemnt de Khasham, dins d'un acord amb les forces governamentals dels Assad i l'Exèrcit Àrab Sirià (SAA). L'objectiu essencial és evitar que l'IS aprofiti el vacuum de poder en ensorrar-se el règim assadista havent perdut Alep (ciutat més poblada de Síria) i Hama (la quarta) i estar retirant-se també d'Homs (la tercera). Aquest matí les SDF han entrat a l'aeroport militar de Deir ez-zor després de la retirada de les forces governamentals de Damscus. Les forces governamentals de Damasc es retiren de la ciutat d'Al-Qouriyah, a l'est del camp de Deir ez-zor. Simultàniament les SDF ha entrat a les ciutats d'Al-Sabkha i Maadan al camp de Deir ez-zor després de la retirada de les forces governamentals de Damasc.

Malgrat aquests avanços l'ensorrament dels assadistes (xiïtes) ha provocat l'aparició de cèl·lules de l'Estat Islàmic prenent possessió de zones abandonades del règim sirià al desert sirià de Deirezzor: a Quriyah, ciutat de Deirezzor; a l'altra banda de les SDF, la ciutat de Tayyana es troba una mica al sud-est de la base nord-americana d'Al Omar, a l'est de Dhiban. També han assaltat la ciutat d'al Kawn.
 Aviat serem testimoni de com aquestes cèl·lules de l'estat islàmic seran titllades de "combatents tribals" pels mitjans de comunicació turcs/SNA.

A la província d'Ar Raqqa, les SDF encapçalades per les YPG/YPJ kurdes han entrat a Al-Rahba, Shanan, Al-Sabkha, Maadan, Zur Shammar, i Ghanem Al-Ali totes situades a l'est de la província i Sabkhah al sud.

Leggi di più »

dijous, 5 de desembre del 2024

Unes 60 persones es concentren a Barcelona contra l'agressió imperialista turca al Kurdistan de Síria

Els concentrats que van començar a marxar davant del MACBA portaven banderes de YPG, YPJ i TEV-DEM i les paraules "Aturem el terrrorisme d'estat a l'Orient Mitjà, Defensem Rojava, Defensem la Vida") va marxar amb una pancarta. La marxa, en la qual es van cantar amb freqüència els eslògans "Jin Jiyan Azadî" i "Bijî Berxwedana YPG-YPJ", va acabar amb



una declaració de premsa davant el consolat turc. Es va cridar l'atenció sobre els atacs de l'estat turc invasor i de les milícies gihadistes paramilitars IS, SNA i HTS contra la revolució de Rojava. També es va protestar que els estats europeus guardaven silenci davant aquests atacs i van proporcionar equipament militar a l'estat turc.








Leggi di più »

dimarts, 3 de desembre del 2024

Les SDF prenen a l'assalt l'enclavament de Khasham per poder defensar-se amb la barrera natural del riu Eufrates


L'operació ha començat a dos quarts de sis del matí. El Consell Militar de Deir ez Zor / SDF, format per milicians àrabs demòcrates sirians han aconseguit entrar a set poblacions que eren a la riba esquerra de l'Eufrates. es tracta d'un enclavament en mans d'Assad i els islamistes iranians dins de territori controlat per les SDF. L'enclavament de Khasham és l'única zona de la riba oriental de l'Eufrates controlada per milícies islamistes xiïtes iranianes.

"A la vista de la greu situació de seguretat derivada dels avenços recents a l'oest de Síria, particularment a la regió de Badia, i de l'existència d'una greu amenaça relacionada amb el moviment imminent de grans cèl·lules terroristes de l'ISIS per controlar zones geogràfiques sense protecció, especialment al nord i l'est. de Deir Ezzo, confirmem que les nostres forces s'han convertit en responsables de la salvaguarda de les poblacions dels pobles de Salhiya, Tabia, Hatla, Khesham, Marrat, Mazloum i Husseiniya al camp oriental de Deir Ezzor. El desplegament de les nostres forces a aquests pobles respon a les peticions i crides urgents de la població local, arran dels creixents riscos potencials que ISIS exploti els esdeveniments a l'oest del país.

Comandament del Consell Militar de Deir Ezzor

3 de desembre de 2024"

Leggi di più »

dilluns, 2 de desembre del 2024

Campanya d'ajuda a la Mitja Lluna Roja Kurda per poder acollir els refugiats de Tell Rifaat i Alep

Davant del drama humanitari iniciat l'u de desembre de 2024 no es pot restar indiferent. Unes 200.000 persones han estat víctimes de la neteja ètnica a Alep i Tell Rifaat, a l'oest de Síria, expulsats de les seves llars pels islamistes armats per Qatar i Turquia. Moltes d'aquestes persones ja foren víctimes de la neteja ètnica al cantó d'Efrìn (Kurdistan de Síria o Rojava) el 2018. La millor manera d'ajudar-les és fent-ho a Heyva Sor a Kurdistanê, la Mitja Lluna Roja Kurda, que és qui està donant acollida a les víctimes a l'oest de Síria. Tenen una necessitat desesperada de subministraments mèdics i necessitats de supervivència.

Tots els fons donats van a Heyva Sor A Kurd al nord de Rojava. Des del Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan- KurdisCat donem suport a aquesta campanya que garanteix que els fons arriben al seu destí. La tasca de Heyva Sor es pot seguir dia a dia i és, ara per ara, l'organització humanitària més solida a Rojava. Ara mateix més de 200 000 persones estan lluitant per sobreviure a la crisi humanitària que està en marxa a Rojava, al nord de Síria.

Com que la comunitat internacional està veient quan les mateixes persones que van derrotar a l'Estat Islàmic estan lluitant en aquesta crisi humanitària, és un fracàs de la humanitat. Simplement no podem mantenir-nos i veure aquest fracàs humanitari si volem dir-nos humans. La gent de Rojava va lluitar contra l'IS i la mateixa gent ara està patint enormes conseqüències. Donant suport a aquest esforç per ajudar en una crisi humanitària, tu ajudes a les persones, però també és suport per a la humanitat. Que junts mostrem el que significa ser humà.

Podeu fer donacions a través de l’enllaç següent




Leggi di più »

Drama humanitari amb neteja ètnica contra els kurds del nord de Síria

Entre 40.000 i 200.000 persones, la majoria kurdes, es troben encerclats al nord-oest de Síria. A part de les desenes de milers de kurds completament tancats a la ciutat d'Alep una situació similar es produeix a Tell Rifaa, Shebha i Esferiye on ahir les SDF van ser derrotades pels islamistes pro turcs de l'SNA (Exèrcit Nacional Sirià). SNA és un moviment titella bàsicament integrat per islamites  i ultres turcs armats per Turquia i Qatar. Els civils que han hagut de marxar de les seves llars han passat la nit al ras i, amb temperatures gèlides, es troben atrapats a les carreteres sense aigua ni aliments. Els islamistes turcs s'han negat a obrir un corredor cap a Manbij i l'est de Síria i estan fent recerques per capturar militants kurds entre els civils. Alguns d'ells estan essent torturats.







Leggi di più »

Declaració del comandant en cap de les Forces Democràtiques de Síria, Mazlum Abdi

"La situació al nord-oest de Síria s'ha intensificat de manera ràpida i inesperada, i les nostres forces s'enfronten a atacs intensos des de múltiples fronts. Després del col·lapse i la retirada de l'exèrcit sirià i els seus aliats, vam intervenir per establir un corredor humanitari que connectés les nostres regions orientals amb Alep i la zona de Tell Rifaat per protegir el nostre poble de possibles massacres.

Tanmateix, els atacs de grups armats recolzats per l'ocupació turca han alterat aquest corredor.

Les nostres forces han defensat amb valentia el nostre poble a Alep, Tell Rifaat i la regió de Shahba. Estem coordinant-nos amb totes les parts rellevants a Síria per garantir la seguretat de la nostra gent i facilitar la seva evacuació de Tel Rifaat i Shahba a les nostres regions segures al nord-est de Síria.

Mentrestant, les nostres forces continuen resistint per protegir el nostre poble als barris kurds d'Alep".


 




Leggi di più »

diumenge, 1 de desembre del 2024

Les forces kurdes defensen en solitari Síria de la invasió islamista pro turca


Diversos fronts oberts per la múltiple ofensiva llençada per les forces islamistes armades i finançades per Qatar i Turquia el 27 de novembre a l'est i nord de Síria. Mentre l'Exèrcit Àrab Sirià (SAA) i els seus patrons russos s'han retirat de tot el front les forces kurdes el mantenen allà on tenen presència. No només això sinó que les SDF han creat un corredor que els ha permès contactar amb els dos barris kurds d'Alep.

La situació actual es desenvolupa en diversos fronts:

Front d'Alep:

- Assad ha regalat als islamistes l'aeroport militar de Kuweiris: el que el règim sirià va deixar enrere per al SNA liderat pels turcs a Kuweiris és enorme MIG21, L39, helicòpters, drons, sistemes de radar i sistemes antiaeris. El barri kurd de Sheikh Maqsoud s'està preparant per defensar-se. Ara es considera que el barri està encerclat i s'hi han refugiat àrabs i cristians de la principal ciutat de Síria.
 

 Front de Tell Rifaat:
- L'SNA (Exèrcit Nacional Àrab format per mercenarisislamistes i liderat per) Turquia va llançar un atac a la primera línia de Maraanaz i la primera línia de Sheikh Issa - YPG està resistint ferotgement amb enfrontaments ferotges a la primera línia de Sheikh Issa i la primera línia de Maraanaz. Aquesta darrera ha caigut en mans dels mercenaris turcs el 1/12/2024.

Front d'Al Bab :
- L'SNA liderat pels turcs va aconseguir tallar les carreteres al sud d'Al Bab en diversos punts.
- SNA va aconseguir assegurar completament la base aèria de Kuweriris i ara té un sistema antiaeri Pantsir, helicòpters i avions L39.

Manbij: hi ha enfrontaments al pas fronterer d'Abu Kahf (Tayha).

Kobanê: moviments de l'SNA  a Jarabulus

Tell Tamir: SNA i les SDF estan involucrats en enfrontaments al poble de Tal Tawil, just al front de Telll Tamir. El poble es troba entre l'autopista M4 i la carretera/carretera 716


Fora de les zones kurdes els islamistes han arribat a Hama on s'enfronten a l'SAA que hauria decidit provar de marcar la seva línia de defensa a la ciutat.

Mapa de la situació militar. En verd la zona dels islamistes pro turcs i els seus avanços des del 27.11.2024, en vermell la d'Assad i en groc la de les forces kurdes de les SDF.



Actualitzacions a 1 de desembre de 2024


- 4 membres de les Hezên Parastına Ciwakê (Forces d’Auto Defensa, HPC) assassinats a la zona de Shehba per part dels islamistes d'Al Qaeda/HTS. HPC han estat una expressió important de l'autoorganització democràtica radical al Kurdistan del nord i l'est de Síria des del 2015. Com a contramodel democràtic a les forces de seguretat de l'estat, protegeixen la població als barris, ciutats i pobles. Reşid Kobanê, és responsable de les HPC. HTS també ha matat 3 membres de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) a l'oest del riu Eufrates.

- El govern autònom de Rojava /Nord i Est de Síria (Administració Autònoma Democràtica) i les decreten la mobilització general 

- Els islamistes han conquerit l'aeroport de Menagh i la ciutat de Tell Rifaat a darrera hora del 1 de desembre (vídeo). Tell Rifaat es troba ara encerclada pels islamistes i es desconeix si les SDF han pogut replegar-se o estan essent capturats. 

- Al Qaeda / HTS ofereix a la població kurda abandonar les seves llars a Alep a canvi de no matar-los. Els dos barris Sheikh Maqsoud i Ashrafieh  duen des del 29/11/2024 sense aigua ni llum.

Leggi di più »

dissabte, 30 de novembre del 2024

Els islamistes turcs entren a Alep abandonada per Assad i les milícies kurdes són les úniques desplegades per defensar-la

 

Els kurds que controlen el nord-est de Síria no donen la benvinguda als islamistes sirians amb suport turc que va començar aquesta setmana i acusen els rebels de ser representants islamistes turcs que s'estenen i lluiten pels interessos turcs. Entre els atacants hi ha terroristes amb l'emblema de l'Estat Islàmic (IS), HTS (Al Qaeda a Síria) o islamistes uigurs.

Les tropes kurdes de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) amb les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) van arribar ahir al vespre al nord d'Alep per donar seguretat als residents kurds, concretament als barris de Sheikh Maqsoud i Ashrafieh. Tanmateix, el principal grup rebel sunnita de l'ofensiva, Tahrir al-Sham o HTS, ha exigit a les forces kurdes que abandonin la ciutat. Part de la població d'Alep, la principal ciutat de Síria, s'ha refugiat als dos barris kurds davant l'alta traïció comesa pel govern de la família Assad (al poder de forma dictatorial des de 1971) a la seva pròpia població. Hores d'ara és difícil saber si Assad i Rússia s'han retirat per covardia o per un acord amb Turquia però un element fonamental és que Hesbol·là (el partit de déu xiïta libanès) s'ha esfondrat arran de l'ofensiva d'Israel i el propi Iran, sostenidor d'Assad i Hesbol·là, ha perdut gran part de la seva influència militar a la zona fet aprofitat pels turcs sunnites i els seus mercenaris.

Les preocupacions dels kurds s'incrementen encara més per la presència d'elements islamistes radicals, com IS, dins les files dels rebels. Les imatges i les proves emergents mostren que gihadistes islàmics lluiten al costat de l'exèrcit sirià lliure i l'HS. A principis d'aquesta setmana, els rebels turcs al nord-est de Síria van iniciar una gran ofensiva contra l'exèrcit sirià i han capturat amb èxit Alep en un parell de dies.



Què està passant a Síria: Acord d'Assad amb Turquia o incompetència ?

L'ofesiva d'Israel contra Hesbol·là és l'arrel dels fets a Síria. Tant Iran com la dictadura assadista de Síria com Hezbol·lah han redesplegat el gruix de les seves forces al sud. En el cas de Hezbol·là ho necessiten tot per defensar el sud del Líban, en el cas de l'Eix de Resistència han mobilitzat la Divisió Iman Husseín per reforçar Hesbol·là, i s'ha informat de més de 40.000 efectius juntament amb els Alts del Golan. És lògic, doncs molts temen que Israel envolti el sud del Líban atacant a través de Síria A més l'exèrcit sirià en el seu pla de seguretat per a Damasc té les seves millors unitats concentrades prop de la capital, doncs temen que la IDF israeliana ambicioni deposar el seu "arxienemic", la família Assad en el poder de forma despòtica des de 1971. I si a això hi afegim que Rússia està fracassant a Ucraïna en la seva "guerra llampec", el que observem és que el front nord estava defensat exclusivament per forces mediocres de l'exèrcit regular sirià. I davant dels Assadistes, Al Qaeda/HTS, Estat Islàmic i Ahrar al-Sham, els altres grans grups islamistes de la regió. HTS la dirigeix ​​el Al-Jolani, qui "va siritzar" HTS, branca local de Qaeda i va aconseguir un acord de "convivència" amb els turcs, que no van poder absorbir HTS.

L'ofensiva és coordinada amb Turquia, qui busca revigoritzar els acords d'Astana davant d'un Assad que no parava de bombardejar Idlib i provocar-ne de noves onades de refugiats. Però sobretot Turquia vol una solució final etnocida al "problema kurd", especialment a Tell Rifaat, així com construir el seu coixí de 30 quilòmetres de profunditat dins de Síria. De fet les milícies controlades per Turquia han llançat les seves pròpies ofensives, simultànies a les d'HTS al nord, des d'Al Bab i des de Serekaniyê. Per això, Turquia ha decidit "deixar-li anar la corretja " a HTS a Alep, esperant que el seu assalt servís de distracció i advertència a Assad, facilitant de pas l'ofensiva limitada turca al nord. Se'ls ha anat completament de les mans, HTS ho ha llançat tot, i les línies Assadistes eren molt més febles del que s'esperava, així que el problema s'ha agreujat, perquè a sobre els kurds estan ocupant les zones abandonades per Assad, guanyant així encara més territori. El 27 de novembre de 2024 Al Qaeda/ HTS va atacar des de dos eixos d'avanç convergents en direcció a Alep i després de trencar la primera línia defensiva, van aconseguir penetrar en profunditat. Les fortificacions Assadistes a la zona eren dolentes, desorganitzades, plenes de covards vivint d'un sou com mercenaris i amb una apreciable falta de disciplina, organització i diligència. I davant d'ells uns jihadistes entrenats i força motivats després d'un lustre d'escassa activitat. I amb el factor sorpresa del seu costat. Així que Alep i tot el front nord està caient com un castell de cartes. Els kurds, molt més efectius i organitzats, han entrat a Kweires i l'Aeroport d'Alep, potser al costat de tropes russes, per assegurar les que probablement siguin les posicions més importants de tota la província.

La simbòlica ciutadella d'Alep -que a la Guerra Civil els rebels mai no van conquerir- ha caigut, igual que la vital posició de la Base aèria d'Abu Duhur. Al Qaeda/HTS intentarà recaptar impostos i apoderar-se de totes les infraestructures que els produeixin ingressos: retens, mines, fàbriques, establiments comercials, restaurants. Si a això li sumem la "fama" i la sensació de victòria. nord de les forces governamentals. Però per això primer han d'assegurar Alep durant algunes setmanes que els permetin explotar els seus recursos i transformar-los en tropes equipades, així que un contraatac ràpid del govern encara podria evitar que HTS s'atrinxeri. A curt termini tot dependrà de quantes forces i en quant de temps pugui desplegar l'Exèrcit Àrab Sirià d'Assad, assegurant Janasir i la seva carretera secundària, vital per socórrer l'Aeroport d'Alep i les posicions dins de la ciutat Si cauen tot està perdut al nord. Els jihadistes podrien aconseguir una enorme empenta a les seves arques i al seu reclutament, permetent-los augmentar exponencialment la mida de la seva força i defensant amb èxit el front nord de les forces governamentals El pitjor escenari per a Assad seria que la Guerra Civil es reiniciï, que en treure tropes iranians de Deir ez Zor per defensar Alep, l'Estat Islàmic també ressorgeixi en el aquest de Síria i que en definitiva perdi el control del nord i d'Alep mentre els seus enemics tornen sobre Hama. escenari pot estar descontrolant-se a marxes forçades per a Turquia qui segurament desitja que Trump retiri les seves tropes i deixi de donar suport als kurds i a qui no li interessaria una Al Qaeda fora de control.


Leggi di più »

dimarts, 26 de novembre del 2024

Fòrum de la milícia feminista kurda YPJ sobre dones i la seva protecció




El fòrum al Centre de Cultura i Art de Tabqa va començar amb un moment de silenci, seguit d'un discurs del comandant general de la YPJ, Sozdar Dêrik, que va dir: "No deixarem que cap obstacle afecti la nostra lluita. Aquesta lluita ens portarà a la victòria".

Sozdar Dêrik va cridar l'atenció sobre la importància de l'emancipació de les dones i l'enfortiment de la seva autodefensa i va dir: "Hem d'alliberar totes les dones perquè puguin obtenir els seus drets, ser fortes i protegides". Aquest ha estat el nostre objectiu principal des del principi".

Dêrik va assenyalar que les guerres a l'Orient Mitjà serveixen als interessos de les potències, no als pobles. Sozdar Dêrik, descrivint els conflictes de molts països com el Líban, Síria, Palestina i el Iemen com a "guerres de genocidi", va subratllar que la lluita de les dones té un paper clau per superar la destrucció causada per aquestes guerres.

Afirmant que l'eslògan 'Jin, Jiyan, Azadî' (Dona, Vida, Llibertat) s'ha convertit en una filosofia de llibertat per als moviments de dones d'arreu del món, Sozdar Dêrik va assenyalar que aquest lema ha estat prohibit a Amed tr: Diyarbakır) al nord del Kurdistan i va dir que les polítiques d'ocupació a Turquia tenen com a objectiu suprimir la lluita de les dones. El fòrum també va parlar de les avaluacions del líder kurd Abdullah Öcalan sobre el paper de les dones en la transformació democràtica de l'Orient Mitjà, que van destacar la importància històrica de les dones en la lluita per la llibertat social.

També es va projectar un missatge de vídeo enviat pel Partit de les Dones Lliures al Kurdistan (PAJK) i un programa de cinevisió sobre la lluita de les dones al nord i l'est de Síria. El fòrum va tractar en detall la protecció de la dona, l'enfortiment de la cultura de l'autodefensa i el paper protagonista de la dona en la construcció d'una societat democràtica i ecològica. El fòrum també va discutir els esforços per desenvolupar estratègies per construir mecanismes de defensa regionals amb l'objectiu de proporcionar un entorn segur i sostenible per a les dones.

Després dels debats, el fòrum va acabar amb la lectura de missatges, representacions de teatre i cançons. Els moviments i organitzacions de dones participants al fòrum van reiterar el seu compromís de continuar i enfortir la lluita a la regió.

Leggi di più »

diumenge, 24 de novembre del 2024

Turquia condemna a 6 anys de presó la periodista feminista kurda Beritan Canözer

El Tribunal de Cassació turc ha confirmat la condemna del periodista kurda Beritan Canözer a una pena de presó per "propaganda". La corresponsal de l'agència feminista de dones JinNews va ser condemnada fa cinc anys a un any i deu mesos de presó per un jutjat penal d'Amed per articles a les xarxes socials. Un cop confirmada la sentència en el procediment d'apel·lació, s'espera la seva detenció.

Beritan Canözer fa deu anys que treballa com a periodista. Durant aquest temps, la seva casa va ser escorcollada sis vegades per la policia. Va ser detinguda cinc vegades i va estar detinguda dues vegades durant diversos mesos. Contra ella es van iniciar vuit procediments penals. En tres casos, va ser acusada de pertinença a una organització terrorista i va ser absolta als tribunals. Va ser condemnada a un total de set anys i mig de presó en quatre judicis diferents per l'acusació de propaganda a favor d'una organització terrorista.

Leggi di più »

dimarts, 19 de novembre del 2024

Comunicat de la guerrilla feminista kurda YJA-Star pel 25N: 'YJA Star és un exèrcit que defensa totes les dones oprimides'

 

Les guerrillers de les  YJA Star (Yekîneyên Jinên Azad ên Star o Unitats de Dones Lliures-Ishtar) van cridar l'atenció sobre la violència contra les dones en el sistema patriarcal amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Destacant que milions de dones són sotmeses diàriament a massacres, violacions, assetjament i violència en el sistema patriarcal, les guerrilles de YJA Star van afirmar que aquesta brutalitat contra les dones forma part de la vida i es vol legitimar. Afirmant que han assumit un paper pioner en tots els aspectes de la vida i la guerra, les dones guerrilleres van subratllar que la violència sistemàtica només pot acabar mitjançant l'organització conjunta i l'autodefensa de les dones.

La guerrilla va dir que a moltes parts del món s'estan duent a terme polítiques de feminicidis contra les dones, i que aquestes polítiques es poden superar amb la resistència i la solidaritat.

Les guerrilles de YJA Star van subratllar que lluiten no només per les dones del Kurdistan, sinó també per totes les dones oprimides i sotmeses a la violència, donant el següent missatge en el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones el 25 de novembre: "YJA Star és un exèrcit que defensa totes les dones oprimides, les dones del Kurdistan i Turquia en primer lloc, així com l'Afganistan, l'Índia i Europa. Derrotarem els invasors amb el lema ‘Jin, Jiyan, Azadî’ (Dona, Vida, Llibertat). Seguim el camí de companyes desinteressades com Asya, Rûken i Sar, que van sacrificar les seves vides per la llibertat sense dubtar un moment. Com a lluitadors de YJA Star, donarem un cop al sistema dominat per homes en cada acció nostra. Fem una crida a totes les dones joves a participar a les files de YJA Star, a unir-se a la vida embellida per la filosofia apoista (referent a Apo, Abdullah Öçalan) i a coronar la lluita amb èxit".

 

                                                                                    Sozdar Avesta

YJA Star és la milícia armada femenina del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK): En un sentit similar s'ha expressat Sozdar Avesta, membre del Consell Presidencial (format per 6 persones*) de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) que integra, entre d'altres, el PKK i la pròpia YJA: "Les dones han d'enfortir la seva autodefensa i ser més conscients i organitzades". Avesta, de nom real Nuriye Kesbir (1948), va incorporar-se al PKK el 1973 i s'ha centrat en la defensa de la minoria kurda yezidi.

*Actualment la pròpia Avesta, Cemal Bayık (1951, un dels fundadors del PKK el 1978, cap de l'ARGK fins 1995), Murat Karyılan (1948, un dels fundadors del PKK, des de 2014 dirigeix les HPG), Mustafa Karasu (1950, alevi empresonat el 1980 i ex cap de l'ERNK), Bese Hozat (1978, alevi, descendent de víctimes de la repressió a Dersim de 1938, co presidenta de la KCK organització que lidera des de 2013 amb Cemal Bayık) i Elif Pazarcik (activa en la resistència armada des de 1991, a la direcció des de 2013)

Leggi di più »

dimarts, 12 de novembre del 2024

Les companyes de presó de la feminista kurda Pakhshan Azizi, condemnada a mort a l'Iran, demanen justícia per a ella

Set recluses de la presó d'Evin de l'Iran han escrit una carta en defensa de l'activista kurda pels drets de les dones Pakhshan Azizi, que ha estat condemnada a mort a l'Iran, destacant la il·legalitat i la injustícia de la sentència d'Azizi. Pakhshan Azizi està acusada de ser membre del partit feminista kurd PJAK (Partit per una Vida Lliure al Kurdistan). La treballadora social qualificadava ser detinguda a l'agost, tot i que a Teheran per agents del Ministeri d'Intel·ligència. El règim també va detenir diversos membres de la seva família. Mentre van ser alliberats després de diversos dies d'interrogatori, Azizi va ser enviada a la sala 209 de la presó d'Evin. Segons KHRN, va ser severament torturada tant físicament com psicològicament. Azizi, de Mahabad, va treballar com a periodista quan era lliure. Va estudiar treball social a la Universitat Allameh Tabatabai de Teheran, on va ser detinguda per primera vegada el novembre de 2009. Va ser acusada de participar en protestes estudiantils contra l'execució de presos polítics kurds. Va ser posada en llibertat sota fiança el març del 2010.



Leggi di più »

diumenge, 10 de novembre del 2024

Un kurd per primera vegada escollit congressista dels EUA

Ibrahim Hamadeh és ell primer membre del Congrés dels Estats Units d'origen kurd, representant el vuitè districte de l'estat d'Arizona. És fiscal i comandant de reserva de l'exèrcit dels EUA, i va servir al Regne de l'Aràbia Saudita. Es presentava com a candidat del Partit Republicà. 

  https://x.com/abrahamhamadeh/

 



Leggi di più »

divendres, 8 de novembre del 2024

El jovent kurd es revolta contra l'usurpació de batllies per part del govern ocupant turc


Aquest dilluns, les autoritats turques han destituït els alcaldes kurds de Mardin, Batman i Halfeti acusats de "terrorisme" que van ser substituïts per administradors estatals. Ahmet Turc, coalcalde de la ciutat de Mardin que es troba entre els alcaldes kurds destituïts, va fer broma dient que hauria d'incloure's al Guinness World Records per haver estat destituït tres vegades seguides.

La resistència continua a la província kurda de Batman (Êlih) després que el govern nomenés un administrador (kayyim o kayyum) per dirigir el municipi de Batman liderat pel Partit DEM. Els joves van bloquejar els carrers de la ciutat de Batman i van respondre a la policia que els va atacar. El mateix va passar a Gever, Lice, Adana o Istanbul.

A moltes zones de la ciutat, els joves van sortir al carrer i van respondre als atacs de la policia turca amb pedres, focs artificials i còctels molotov. Els joves van corear consignes, com ara el famós "Jin jiyan azadî" (Dona, vida, llibertat) i "Bijî Serok Apo" (Visca el president Apo). Durant la nit s'ha registrat una intensa activitat d'helicòpters sobre la ciutat.

Leggi di più »

dimarts, 5 de novembre del 2024

Atacs turcs a Amûde, Kurdistan de Síria, deixen 70.000 persones sense aigua ni electricitat

L'estat turc va atacar les regions del nord i l'est de Síria amb armes pesades entre el 23 i el 27 d'octubre. La infraestructura, els centres de serveis, les fàbriques i els centres de vida bàsics de la regió van ser bombardejats per avions de combat, drons i helicòpters. Moltes persones van morir o van resultar ferides en els atacs i els centres de servei van ser atacats. Gran part de la fleca d'Amûdê va quedar malmesa. La subestació elèctrica 66/20 KF, que subministra electricitat al districte i a uns 188 pobles, va fallar com a conseqüència dels atacs. Segons el consell d'Amûdê, a la ciutat, pobles i pobles viuen 13.800 famílies o 70.000 persones.

Els habitants d'Amûdê cobreixen les seves necessitats d'aigua mitjançant 24 pous amb bombes d'aigua elèctriques. No obstant això, l'atac a la benzinera va deixar la gent de la regió sense llum i aigua. Es diu una dona L'estat turc ha atacat les fonts bàsiques de vida de la gent i ha matat persones". L'hospital i la fleca de la ciutat també s'han vist afectats a causa de l'avaria de la subestació elèctrica.
Segons Shamsedin Bîco, gerent de Bakery Amûdê, la fleca ara treballa amb generadors i el pa es fa amb unes 16 mil tones de farina diàries. El pa es reparteix entre la gent. Bîco va dir: “La fleca funciona ara les 24 hores del dia sense interrupcions gràcies als generadors i l'aigua de font. Però si els generadors fallen, no tenim cap altra alternativa". Siûd Elî, copresident de l'Amûdê Electricity Institution, va dir: "Hi va haver danys importants a la central elèctrica. Els atacs han deixat l'estació fora de servei i els pobles d'Amûdê i Dirbêsiyê sense electricitat. L'any passat, l'estat turc va atacar l'estació que subministrava electricitat i aigua a Dirbêsiyê i Amûdê.


Leggi di più »

diumenge, 3 de novembre del 2024

161 persones executades/assassinades per l'estat iranià només el mes d'octubre

 



L'octubre de 2024, almenys 161 presoners van ser executats a les presons de la República Islàmica de l'Iran, la qual cosa suposa un augment de 83 casos (106,5%) respecte al setembre, quan es van registrar 78 execucions. Això representa el nombre mensual més alt d'execucions documentades a l'Iran el 2024.

El Centre d'Estadístiques i Documents de l'Organització Hengaw per als Drets Humans ha confirmat les identitats de 149 dels 161 presoners executats, amb les identitats dels 12 restants encara sota investigació.

Les execucions de l'octubre van incloure almenys 22 presoners kurds, 21 presoners turcs, 15 presoners balutxs, 12 presoners Lur, 5 presoners àrabs, 3 presoners Gilak i 2 presoners turcomans. A més, almenys nou ciutadans afganesos van ser executats el mes passat.

En particular, l'execució de Jamshid Sharmahd, un presoner polític i de doble nacionalitat iranià-alemany, es va dur a terme en secret. A més, un presoner Baloch de 21 anys, que només tenia 17 en el moment del seu crim, va ser executat a la presó central de Zahedan; aquest pres, identificat com Mehdi Barahouei, havia estat condemnat per assassinat premeditat.

Entre les executades a l'octubre hi havia almenys cinc dones a diverses presons, incloses Tabriz (2 casos), Ahar, Hamedan i Ghezel Hesar a Karaj. Quatre van ser condemnats per assassinat, mentre que un va ser condemnat a mort per càrrecs relacionats amb drogues.

Dels 161 presos executats a l'octubre, només 14 casos (8,5%) van ser denunciats pels mitjans estatals i els llocs web vinculats a la justícia. Sis execucions es van dur a terme en secret, sense informar les famílies dels presos ni concedir-los una visita final.

Leggi di più »

divendres, 1 de novembre del 2024

HPG: 6 soldats d'ocupació turcs morts o ferits al Kurdistan del Sud

 Les Forces de Defensa del Poble van matar un soldat d'ocupació turc, van ferir 5 més, van destruir dues excavadores i van danyar un vehicle blindat, durant una sèrie d'operacions realitzades contra l'ocupació turca a les zones de defensa de Mediya al sud del Kurdistan entre el 29 i el 31 d'octubre. 




Leggi di più »

dijous, 24 d’octubre del 2024

Atac de la resistència a una fàbrica de drones turca a Ankara amb 5 mortsi






Cinc persones han mort i quinze més van resultar ferides en un atac a la fàbrica aeronàutica militar a Ankara, en què van ser assassinats dos dels activistes, va informar el Govern.

“Estem treballant per comprovar la identitat. Quan ho aconseguim, donarem a conèixer de quina organització es tracta”, va dir el ministre del Interior, Ali Yerlikaya.

L’atac es va produir quan almenys dues persones (un home i una dona) van arribar en un taxi a la porta de la fàbrica, una companyia de propietat estatal dedicada a desenvolupament i producció d’aeronaus.

La fàbrica de la companyia TUSAŞ, que fabrica aeronaus militars, helicòpters i material aeronàutic militar. El mitjà indica que els treballadors de la fàbrica es dirigeixen a refugis i es parla de la possibilitat que alguns hagin estat presos com a ostatges. La cadena CNNTürk assegura que els atacants han arribat en un taxi a la fàbrica i que van aconseguir accedir al recinte.

Les autoritats han enviat unitats especials en helicòpter al lloc, afirmen els mitjans esmentats. TUSAŞ desenvolupa i fabrica algunes de les aeronaus militars més prestigioses del programa d'armament turc, com el caça bombarder Kaan, encara en projecte, l'avió d'entrenament Hürjet o l'avioneta Hürkus.

Sense saber qui ha dut a terme l'acció el govern turc ha llençat 32 atacs nocturns contra el Kurdistan de Síria i el de l'Iraq.

En un comunicat, del 25/10/2024 les HPG han assumit l'acció i han identificat Asya Ali (ex  presidenta del partit HDP a la província de Hakkari)i Rojger Hêlîn com els atacants suïcides. Segons l'organització militar el recent atac a Ankara, que era preparat feia molt de temps, no té relació amb les discussions polítiques actuals que tenen lloc. 


 

Leggi di più »

dilluns, 14 d’octubre del 2024

La feminista kurda Warisha Moradi es declara en vaga de fam indefinida per protestar contra la pena de mort a l'Iran i la seva pròpia detenció prolongada




L'activista kurda Warisha Moradi, que es troba a la presó d'Evin de Teheran (Irab), va iniciar una vaga de fam indefinida el 10 d'octubre en el Dia Mundial contra la Pena de Mort per protestar contra la pena de mort a l'Iran i la seva pròpia detenció prolongada. Warisha Moradi, també coneguda com Ciwana Sine, va ser arrestada l'1 d'agost de 2023 durant un control policial prop de la seva ciutat natal de Sine (Sanandaj) i portada a un lloc desconegut. El poder judicial del règim iranià l'acusa d'"enemistat cap a Déu" i de "rebel·lió armada contra l'estat". Les denúncies estan relacionades amb la pertinença de Moradi a la KJAR (Komelgeha Jinên Azad a Rojhelatê Kurdistanê, Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental), l'organització paraigua del moviment de dones kurdes a l'Iran, i el seu compromís amb les qüestions femenines i feministes. Teheran veu el KJAR com una "organització terrorista separatista" perquè es diu que forma part del Partit per una Vida Lliure al Kurdistan (PJAK).

La Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental (KJAR) va emetre un comunicat demanant solidaritat amb Warisha Moradi, afirmant el següent:

“La Tercera Guerra Mundial continua a l'Orient Mitjà en diferents etapes. Aquesta guerra continua amb l'abolició de les fronteres morals per part dels estats-nació que no reconeixen fronteres. Aquestes guerres representen l'absència de democràcia com a expressió del vessament de sang i el patiment dels pobles de la regió, especialment de les dones. El feixisme a la regió i les seves conseqüències són només un genocidi.

El règim iranià és un dels estats-nació que fa anys que intenta silenciar l'oposició interna i fer una guerra que s'ha estès fora del país. Aquesta política és la representació d'una mentalitat completament masculina, i el seu principal objectiu és la construcció del poder.

En aquest context, es prioritzen els interessos de l'estat per sobre dels interessos de les persones i les classes socials. Aquest estat, impulsat diàriament per noves fatwes, lleis i projectes, es basa en la discriminació de gènere, el nacionalisme i la religió. El seu objectiu és destruir la voluntat social i imposar el silenci.

L'estat s'esforça per assegurar la seva sobirania i ha utilitzat la violència i el vessament de sang com a mètode per aconseguir-ho. La societat afeblida pel govern ha fet de la unitat dels pobles i sobretot de la veu de les dones a les presons una font de por al cor del govern.

La insatisfacció constant i el suport internacional als cercles a favor de la llibertat han intimidat encara més el règim. Els intents de silenciar les forces per la llibertat a les presons i la imposició del silenci a l'exterior són un intent de tapar aquest silenciament.

Les pressions físiques i psicològiques i la imposició de condemnes a mort han augmentat cada dia durant l'últim any. Tanmateix, aquesta pressió i tortura no tenen cap efecte sobre les dones a la presó. La nostra camarada Warisha Moradi és una de les dones més importants empresonades la tardor del 2023 i actualment es troba a la presó d'Evin.

La nostra camarada està sotmesa a tortures psicològiques i no se li permet reunir-se amb els seus advocats ni amb la seva família. No obstant això, malgrat l'augment de la pressió i la tortura, intenta constantment que la seva veu i la veu dels altres presos polítics s'escoltin a la societat. En moltes ocasions, ha compartit les seves cartes contra la pena de mort sobre Sharifah Mohammedi i Pakshan Azizi, i juntament amb totes les dones, s'ha oposat a la pena de mort en tots els sentits. Per aquest motiu, en el Dia Mundial contra la Pena de Mort, va escriure una carta des de la presó d'Evin per cridar l'atenció sobre la situació actual i va iniciar una vaga de fam contra els atacs contra els lluitadors per la llibertat. Donar a conèixer aquesta acció és una necessitat per participar en la lluita global contra la pena de mort i una postura contra la política repressiva del règim iranià.

La nostra camarada Warisha Moradi és la veu de la societat. És especialment la veu de les dones treballadores que cada dia són sotmeses als atacs del règim islàmic de l'Iran, però també la veu de totes les dones que lluiten per la llibertat. Nosaltres, la Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental, fem una crida a totes les dones activistes, lluitadores de la resistència, comunitats a favor de la llibertat, organitzacions i institucions nacionals i internacionals: estigueu al costat de la nostra camarada i doneu-la suport, sigueu la veu del poble. No permetis que el règim islàmic de l'Iran encobri els seus crims fora del país en nom de la guerra per acabar amb aquesta política cruel basada en la pena de mort".

Actualització:  Varishe Moradi ha estat condemnada a mort pel Tribunal Revolucionari de Teheran. Els seus advocats van ser notificats formalment de la condemna a mort el diumenge al matí, 10 de novembre de 2024. La sentència va ser dictada per la branca 15, presidida pel jutge Salavati conegut com el "Jutge Mort". La Unió de Dones del Kurdistan (Komalên Jinên Kurdistan, KJK) ha condemnat enèrgicament la condemna a mort contra Warisha Moradi i va demanar al poder judicial de l'Iran que reverteixi la decisió. En un comunicat publicat dilluns, l'organització paraigua del moviment de dones kurdes va qualificar el veredicte contra Moradi com una "expressió de la por a un règim misògin" que intenta trencar la lluita de les dones contra el patriarcat amb execucions.

Leggi di più »