divendres, 5 de gener de 2018

4rt Congrés de l'Organització de Dones Lliures del Kurdistan

La ciutat de Sulaymaniyya acull des d'avui el 4rt congrés de Rêkxirawî Jinanî Azadî Kurdistan (RJAK). L'Organització de Dones Lliures del Kurdistan. El darrer congrés ordinari es va realitzar a Silopi, al Kurdistan turc, el 14 de desembre de 2015. Avui seria impossible un esdeveniment com aquest i, precisament, la situació de les dones kurdes a Bakur serà un dels elements d'anàlisi. La degradació de les llibertats i la vida al Kurdistan turc des de l'autocop d'Erdogan han estat terribles. 



Tot i que el RJAK va començar les seves activitats preparatòries l'any 1997 no va ser fins el 2002 qua l'organització es va presentar públicament. Tenint com a referència la filosofia feminista d'Abdullah Öcalan i duent a terme estudis per a solucionar els problemes de les dones a la societat el RJAK vol invertir la situació de gènere al Kurdistan. 



Pel partit iraquià Tevgera Azadiya, Şîlan Şakir, ha obert les sessions de debat amb un discurs contundent: "RJAK està encapçalant les dones en el seu empoderament. Ha signat moltes accions i s'està movent pel camí dels màrtirs. En aquest congrés, les dones tenim deures molt importants. Necessitem crear un sistema d'autogestió en el lideratge de les dones. Els atacs contra les dones a Tuz Kurmatû són motivats per la voluntat de reconèixer la pròpia identitat de les dones. En les quatre parts del Kurdistan, les dones han d'unir-se. Han de demostrar la seva força i demostrar la seva força". Ayla Akat Ata ha parlat en nom del Tevgera Jinên Azad del Kurdistan del Nord. Ha afirmat que els problemes de les dones són a nivell global i que "una vida lliure només s'aconseguirà si les dones aconsegueixen primer la seva llibertat". També s'han adreçat al congrés les representants del campament de refugiats/des de Maxmur, Màrtir Rustem Cûdi, al Kurdistan iraquià, de Kongreya Star, al Kurdistan sirià (Rojava) o del Komeleya Jinên Azad ên Rojhilatê Kurdistanê (Moviment de Dones Lliures del Kurdistan Est). En aquest cas Bêrîvan Sine ha explicat el paper determinant de les dones en les protestes contra el règim islamista iranià i la seva política de degradació constant de la dona com a ésser humà. Contra el hijab obligatori i contra els matrimonis de menors. 





L'activista independent Sayma Cemal ha dit en la seva intervenció que : "Al Kurdistan, les dones passen per un procés difícil. Les dones tenen un lloc important en el sentit de que sempre estan lluitant, al llarg de la història. Les dones sempre trobem els obstacles, però sempre lluitem contra ells, hem d'estar unides per a superar-los".

Cristina Torrent
@CrisTorrentMas

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada