La fins ara coalició governant, Coalició de l'Estat de Dret, s'ha presentat fracturada en dues propostes. 'Victòria' encapçalada per l'actual primer ministre, l'àrab xiïta Haider al-Abadi, representa la corrent partidària de mantenir alhora bones relacions amb l'Iran i els EUA. Vol rendibilitzar la victòria (d'aquí el seu nom) sobre els sunnites que donaven suport a l'Estat Islàmic. Ha estat qui més ha apostat per a tenir presència en campanya electoral al Kurdistan però això no li ha reportat obtenir representació.
L'ex president Nouri al-Maliki es presenta sota la plataforma xiïta que ha mantingut el nom de 'Coalició de l'Estat de Dret'. Representa la casta corrupta d'àrabs xiïtes que s'ha enriquit a l'Iraq des de la invasió dels EUA primer i la submissió a l'Iran després. Maliki manté una posició molt agressiva envers la minoria kurda mentre Abadi, tot i haver llençat els brutals atacs d'octubre i haver clausurat els vols al Kurdistan, és partidari d'una certa entesa. Per exemple ha pagat alguns salaris de funcionaris.
Els grans beneficiats dels darrers anys, els paramilitars d'Hashd al Shaabi, es presenten l'Aliança Fatah (Conquesta). Creada recentment, l'aliança xiïta aplega els grups armats per l'Iran com Al Badr, Asaib Ahl al-Haq, Kataib Hisbol·là o els ultres religiosos de la Kataib Imam Ali. El cap dels grups armats Hadi al Amiri, de Badr, és el seu cap de llista. Oficialment aquestes bandes paramilitars s'havien d'haver dissolt després de derrotar l'Estat Islàmic però ara volen perpetuar al parlament el poder aconseguit amb les armes.
També d'orientació xiïta, ètnicament àrabs i d'orientació religiosa són les llistes de Muqtada al Sadr, 'Aliança dels Revolucionaris per a la Reforma' i d'Ammar al Hakim, 'Al Hikma'. El primer representa l'ala esquerra de l'islamisme, absolutament contrari a la corrupció rampant de la resta de llistes, en defensa dels pobres i co aligat amb el Partit Comunista de l'Iraq. Controla els barris pobres de Bagdad, ha renunciat a tenir una milícia activa, tot i que la facilitat dels seus partidaris per aconseguir armes és notable, i denuncia la col·laboració amb l'Iran i els EUA que acusa de mantenir una relació colonial amb l'Iraq.
'Aliança Ciutadana' es va trencar quan la majoria dels seus membres es van unir a l'Aliança Fatah dels paramilitars xiïtes. La resta van crear 'Al Hikma' que representa la dreta religiosa tradicionalista, el seu cap és un clergue fill del líder tradicionalista Abdul Aziz al-Hakim.
Els partits sunnites són clarament minoritaris i han optat entre donar suport a la coalició sunnita Al-Wataniya (Coalició) o bé a grups locals o sense base etno-religiosa que tenen difícil entrar al parlament. Els 200.000 cristians de l'Iraq tenen reservats 5 escons. Fins ara se'ls repartien el Moviment Democràtic Assiri + Partit Patriòtic Assiri (2) de tendència nacionalista assíria, el Consell Popular Assiri-Siríac-Caldeu, pro kurd, (2) i el Partit Comunista de l'Iraq. La novetat és que l'església caldea ha demanat el vot per la Llista d'Aliança Caldea. Aquesta és formada pel Partit Democràtic Caldeu i pel Congrés Nacional Caldeu; ambdós veterans partits de centre dreta. Per la seva part, els paramilitars d'Hashd, que controlen part del territori assiri després de fer enrere l'IS, presenten al Moviment Babilònia de Rayan Kildani.
Les altres minories, tres d'elles kurdes, es reparteixen un escó cada una: yezidi, mandeus, shabaks i fayli.
L'ex president Nouri al-Maliki es presenta sota la plataforma xiïta que ha mantingut el nom de 'Coalició de l'Estat de Dret'. Representa la casta corrupta d'àrabs xiïtes que s'ha enriquit a l'Iraq des de la invasió dels EUA primer i la submissió a l'Iran després. Maliki manté una posició molt agressiva envers la minoria kurda mentre Abadi, tot i haver llençat els brutals atacs d'octubre i haver clausurat els vols al Kurdistan, és partidari d'una certa entesa. Per exemple ha pagat alguns salaris de funcionaris.
Els grans beneficiats dels darrers anys, els paramilitars d'Hashd al Shaabi, es presenten l'Aliança Fatah (Conquesta). Creada recentment, l'aliança xiïta aplega els grups armats per l'Iran com Al Badr, Asaib Ahl al-Haq, Kataib Hisbol·là o els ultres religiosos de la Kataib Imam Ali. El cap dels grups armats Hadi al Amiri, de Badr, és el seu cap de llista. Oficialment aquestes bandes paramilitars s'havien d'haver dissolt després de derrotar l'Estat Islàmic però ara volen perpetuar al parlament el poder aconseguit amb les armes.
També d'orientació xiïta, ètnicament àrabs i d'orientació religiosa són les llistes de Muqtada al Sadr, 'Aliança dels Revolucionaris per a la Reforma' i d'Ammar al Hakim, 'Al Hikma'. El primer representa l'ala esquerra de l'islamisme, absolutament contrari a la corrupció rampant de la resta de llistes, en defensa dels pobres i co aligat amb el Partit Comunista de l'Iraq. Controla els barris pobres de Bagdad, ha renunciat a tenir una milícia activa, tot i que la facilitat dels seus partidaris per aconseguir armes és notable, i denuncia la col·laboració amb l'Iran i els EUA que acusa de mantenir una relació colonial amb l'Iraq.
'Aliança Ciutadana' es va trencar quan la majoria dels seus membres es van unir a l'Aliança Fatah dels paramilitars xiïtes. La resta van crear 'Al Hikma' que representa la dreta religiosa tradicionalista, el seu cap és un clergue fill del líder tradicionalista Abdul Aziz al-Hakim.
Els partits sunnites són clarament minoritaris i han optat entre donar suport a la coalició sunnita Al-Wataniya (Coalició) o bé a grups locals o sense base etno-religiosa que tenen difícil entrar al parlament. Els 200.000 cristians de l'Iraq tenen reservats 5 escons. Fins ara se'ls repartien el Moviment Democràtic Assiri + Partit Patriòtic Assiri (2) de tendència nacionalista assíria, el Consell Popular Assiri-Siríac-Caldeu, pro kurd, (2) i el Partit Comunista de l'Iraq. La novetat és que l'església caldea ha demanat el vot per la Llista d'Aliança Caldea. Aquesta és formada pel Partit Democràtic Caldeu i pel Congrés Nacional Caldeu; ambdós veterans partits de centre dreta. Per la seva part, els paramilitars d'Hashd, que controlen part del territori assiri després de fer enrere l'IS, presenten al Moviment Babilònia de Rayan Kildani.
Les altres minories, tres d'elles kurdes, es reparteixen un escó cada una: yezidi, mandeus, shabaks i fayli.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada