La minoria kurda promou la diversitat cultural enmig de la guerra civil síria

Mentre combaten per reclamar els seus drets polítics i culturals, les comunitats kurdes a Síria encoratgen d’altres comunitats a defensar una coexistència pacífica.

Milers d’alumnes kurds a la regió kurda de Síria van ocupar els carrers el Dia Internacional de la Llengua Materna per a promoure la diversitat cultural i el multilingüisme al bell mig de la guerra civil sectària.

El Dia Internacional de la Llengua Materna és un esdeveniment anual promogut per l’UNESCO que, tot i que va passar sense pena ni glòria en molts països al món pels alumnes kurds del nord de Síria fou un esdeveniment nacional celebrat de diverses maneres.

A la ciutat d’al-Qamishli, de majoria kurda, els alumnes i mestres van desfilar pels carrers un dia abans de la data assenyalada i van alçar pancartes amb el lema: “La vida no té valor sense la llengua materna”.

“Valorem cada oportunitat com aquest dia internacional per promoure la diversitat a Síria”. Els alumnes es felicitaven entre ells en kurd però van fer una crida a Damasc en àrab. “Sempre demanem de conservar la nostra llengua, el kurd. La llibertat és una mentida sense el dret de les nacions a l’educació en la seva llengua materna.”

Zozan Muhaidin, mestra principal d’al-Qamishli i dirigent de l’Institut de la Llengua Kurda creat recentment, va afirmar: “En aquesta jornada nosaltres, els kurds, agraïm a totes les nacions del món, però en especial als nostres estimats germans i germanes assiris/es i àrabs aquí a Síria. Valorem el dret de les nacions a l’educació en la seva llengua materna doncs hem estat privats d’aquest dret a Síria i hem sofert molt per aquest motiu.”

Va afegir: “Valorem cada oportunitat com aquest dia internacional per a promoure la diversitat a Síria car dóna esperança enmig de la guerra civil. Nosaltres, els kurds, creiem que els sirians podran al final posar fi a la dictadura així com a la guerra civil sectària advocant per la diversitat en tots els aspectes de la vida.”

La manifestació a al-Qamishli va deixar admirades les autoritats kurdes que han tractat d’administrar la promoció de la diversitat cultural i de la llengua materna kurda els dos darrers anys malgrat la guerra civil, però va deixar en evidència el règim baasista de Damasc per haver negat l’existència dels kurds i prohibit la llengua durant el seu govern sobre la regió kurda.

“La gent celebra aquest dia al Kurdistan sirià ja que sota el règim del Baas era un somni parlar kurd i mostrar cartells en la llengua kurda, era il·legal posar el kurd en primer lloc”, afirma Shirin Xalaf, una mestra kurda d’al-Qamishli. “Els pares kurds sovint aconsellaven o amagaven els seus fills per evitar que pronunciessin cap mot en kurd a les escoles estatals, però ara tenim milers d’escoles kurdes així com institucions establertes per les nostres autoritats locals i defensades pels nostres màrtirs, amb l’objectiu de recuperar les nostres llengua i cultura, que gairebé vam perdre sota la norma d’un Estat racista”, diu.

La llengua kurda a Síria fou prohibida per primera vegada a Síria l’any 1962, però ser kurd només implicava petits problemes aleshores. Després de que arribés al poder Hafiz al-Assad, del Partit Baas de Síria mitjançant un cop d’Estat l’any 1970, els drets culturals i polítics kurds foren estrictament il·legalitzats. Els drets culturals foren criminalitzats i les assemblees polítiques foren més tard descrites com a “actes de terrorisme”.

Després de que les protestes contra el govern de Síria es transformessin en un alçament popular i esdevinguessin una guerra civil a gran escala, l’any 2011, la minoria kurda, estimada en tres milions de persones va fer un moviment no previst al nord del país. Enlloc de prendre part per un o altre bàndol en la guerra, van comprometre’s a lluitar ambdós amb l’objectiu de fer fora la guerra de la seva regió, tant a Assad com a l’oposició.

Des d’aleshores, en un esforç per reclamar els seus drets polítics i culturals, milers d’escoles kurdes i centres culturals foren establerts arreu de la regió kurda administrats per mestres voluntaris i treballadors socials, els qui ensenyaven i treballaven de franc fins i tot a les vacances d’estiu. L’ambició kurda per l’autonomia gradualment va guanyar força i de forma recent han establert tres governs autònoms conjuntament amb d’altres minories ètniques. Ara, només a la ciutat d’al-Qamishli, hi ha 75 escoles kurdes i no existeix cap vila sense alguna escola en els tres cantons autònoms dirigits pels kurds

“Us demanem d’anar més enllà amb les vostres llengües maternes”, afirma el comunicat de l’Unió de Mestres Kurds d’al-Qamishli en el dia internacional, dirigint-se a les minories armènia i assíria del Kurdistan sirià. “Us encoratgem i us animem a anar més enllà amb les vostres llengües maternes malgrat les dificultats d’aquesta guerra civil”, diu el text. “Però el canvi primer comença amb l’esperança i la promoció de la diversitat cultural així com la co existència en aquests temps difícils; aquesta ens pots donar l’esperança per a tots nosaltres a Síria”.

Anylya Kilmyva, una mestra assíria i membre del Comitè d’Educació Popular del cantó de Cizre, diu, “L’existència dels kurds fou negada en la Síria d’Assad i promoure l’autogovern kurd significava acabar entre reixes a les presons de seguretat de l’Estat”, afegint-hi que malgrat la repressió que afrontaven, “Els kurds són ara la facció principal de la societat siriana que promou la diversitat cultural com a alternativa a la guerra civil sectària. També ens animen de forma persistents als assiris a obrir més escoles, esglésies i centres culturals ja que creuen fermament que la diversitat cultural és la solució a tots els problemes que ara tenim a Síria.”

Rozh Ahmad @rozhahmadmedia
Periodista resident a París originari del Kurdistan iraquià.

Article original