No Surrender: motards holandesos contra Daesh

"El poble kurd ha estat oprimit durant molt de temps i si a més a més el poble yezidi està sent ara també assassinat, no et pots quedar a casa assegut al sofà". Qui parla és un dels tres membres de la banda de motoristes holandesa No Surrender que van desembarcar al Kurdistan iraquià a finals de l'any passat per a "donar suport als kurds i lluitar contra Daesh [acrònim àrab utilitzat per a referir-se despectivament a l'Estat Islàmic]".

Aquest home ros, fornit i visiblement tatuat, identificat pel diari israelià Haaretz com a Ron, i els seus dos companys, procedents de les ciutats d'Amsterdam, Rotterdam i Breda, s'haurien desplaçat al nord d'Iraq, concretament a prop de la ciutat Mossul (la segona més important del país), amb la voluntat d'incorporar-se a les forces peshmerga que lluiten per a recuperar i defensar el territori i el poble controlat pel Govern Regional del Kurdistan (KRG, per les sigles en anglès).

Klaas Otto, el cap de la banda motorista, va explicar a l'agència de notícies RT després que els seus companys posessin rumb al Kurdistan, que tots tres tenien formació militar: dos d'ells havien estat marines i el tercer, soldat. “La crueltat exhibida per Daesh", seguia Otto, havia estat el detonant que els va empènyer a prendre la decisió de combatre'ls.

Segons el diari conservador ABC, la banda de motoristes de No Surrender no manté vincles orgànics amb la comunitat kurda d'Holanda, a diferència d'altres grups que s'han sumat a la causa tricolor sobre el terreny, com és el cas de membres dels motards alemanys del Median Empire Motorcycle Club, de majoria kurda.

Com s'explica, doncs, l'arribada d'holandesos al Kurdistan iraquià? Segons calcula el diari sensacionalista britànic Daily Mail, a Holanda hi viuen fins a 70.000 kurds, "la majoria dels quals refugiats polítics que fugen de Turquia i de l'Orient Mitjà" a la cerca de millors oportunitats, de manera que la conscienciació per la seva causa pot ser més profunda que en altres països com Catalunya, on la comunitat kurda és molt menor.

En relació als problemes legals que podrien trobar-se aquests solidaris combatents internacionals en tornar a casa un cop assolit l'objectiu d'expulsar Daesh de territori kurd, la Fiscalia holandesa no va tardar en sortir al pas per a dissipar dubtes. "Ingressar en una força armada estrangera havia estat castigat, però ara no està prohibit" sempre i quan no es participi d'"una lluita contra Holanda".

El portaveu de la Fiscalia, Wim de Bruin, tal i com recull l'agència de notícies France-Presse, va establir la diferència respecte els integristes que viatgen a l'Iraq i a Síria per a sumar-se a la lluita d'Abu Bakr al-Baghdadi en el fet que aquests últims "són considerats un grup terrorista, de manera que ja el sol fet de preparar-se per a entrar a l'Estat Islàmic és condemnable". És per aquest motiu que als ciutadans holandesos tampoc els està permès unir-se al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), absurdament titllat d'organització terrorista per una Unió Europea i uns Estats Units incapaços d’acceptar-los com a part de la solució.

"No importa quan de temps sigui aquí [al Kurdistan], persistiré fins que Daesh sigui expulsada del territori kurd i obligat a recloure's a Síria", sentencia Ron a un periodista d'una televisió local que l'entrevista davant l'admiració de nombrosos peshmerga que l'envolten. I davant l'admiració, també, de tots aquells qui recolzen la lluita kurda contra la barbàrie dels explotadors i a favor d’un l'alliberament total.

Marc Español