L'Acadèmia Şîlan Kobanî, l'escola de formació de les YPJ

Ningú neix ensenyat i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) han fet, i fan, un enorme esforç de formació. Les seves voluntàries sovint són molt joves i el confederalisme democràtic té, en l'educació, un dels seus eixos fonamentals. L'Acadèmia Şîlan Kobanî, a Dêrik, és un dels espais centrals d'aquesta educació.

L'ensenyament és al força, no les armes

A les seves cadires ja han seguit 700 milicianes de les YPJ en una vintena de cursos que van començar, per necessitats de la guerra, essent d'un mes i mig i actualment, estabilitzat el front, són de quatre mesos. La preparació militar no és la central sinó els eixos ideològics. Tant important és saber lluitar com saber per què lluites. A l'Acadèmia, seguint l'homònima grega, aprenen a situar el seu espai, el Pròxim Orient, també què és el Kurdistan, la història de les dones, en la línia de la jineologia, i la modernitat democràtica. En un espai hostil, aprenen a gestionar situacions complexes com el menyspreu d'alguns homes davant les milicianes, a usar la resolució de conflictes basada en el diàleg.



La Jineologia


Per Jineologia (en kurd Jineologi) significa estudis o ciència de les dones. Jin significa dona; logia prové del grec logos, que significa coneixement. La jineologia és un procés que té com a objectiu l’accés directe de les dones i de la societat al món científic i del coneixement. Fou promoguda pel fundador i líder del Partiya  Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), Abdullah Öcalan, com a eix imprescindible per a la consecució d’una societat comunitària, democràtica, igualitària i lliure necessiten la jineologia.

No hi pot haver, explica Öcalan, una revolució social si la meitat de la societat és menyspreada. Sobre aquesta base, a partir de l'any 2011, es va anar construint un sistema educatiu que incorpora acadèmies per a la formació de les dones, on es debat i discuteix el seu rol en les ciències socials, l’economia, la història, la política, la demografia i l’ètica femenina. Aquest format s'ha desenvolupat a Rojava a tots els eixos de la societat. Per exemple, per ser Asayish (guàrdia de seguretat) cal seguir cursos de jineologia.


Qui fou Şîlan Kobanî?

Aquesta lluitadora va nèixer l'any 1971 a la ciutat de Kobanê i va morir l'any 2004 a Mossul, Iraq, on s'havia exiliat fugint de la repressió del règim dels Assad. Era militant de primera hora del Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD) essent-ne la co presidenta i membre de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats Kurdistan, KCK). El seu nom real era Meysa Bakî.


Cristina Torrent