dimecres, 29 de maig del 2019

Nechirvan Barzani escollit nou President del Kurdistan iraquià


El Parlament de la regió autònoma del Kurdistan iraquià, va escollir ahir Nechirvan Barzani, de 52 anys, com a nou president després de mesos de paràlisi política i substitueix el seu oncle Masoud Barzani en el càrrec. Barzani, que era primer ministre i pertany al Partit Demòcrata del Kurdistan (PDK), de centre dreta i ha estat elegit per 68 vots dels 81 membres que van participar en una Cambra que consta de 111 escons. A part del PDK, el partit Gorran i els onze escons de les minories cristianes assíries, caldees, armènies i turcmanes van votar per Barzani.

La sessió va ser boicotejada per la social-demòcrata Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), la principal agrupació opositora amb 21 escons enfront dels 45 del PDK, des de setembre de 2018. Les dues forces advoquen per la independència del Kurdistan.

Un portaveu de la UPK, Amid Joshano, va dir que el fet de no participar en l'elecció de Nechirvan Barzani "afectarà tots els acords signats entre els dos partits", mentre que Latif Sheikh, també d'UPK ha afirmat en una roda de premsa a Suleimaniya , que "no han vist bons intents" respecte als acords previs que tenen les dues agrupacions, pel que van decidir boicotejar la sessió, segons recull el mitjà kurd Rudaw. Omed Khoshnaw, líder del bloc parlamentari del PDK, va dir en una roda de premsa que el boicot del UPK tindrà "conseqüències negatives", però va aclarir que "el procés no s'aturarà. Triem al president i formarem el Govern".

S'espera que Barzani demani al seu cosí i fill de Masoud, Masrour Barzani, que sigui el primer ministre de la regió, tal com el PDK va presentar l'any passat com a proposta. El lloc de president estava vacant des de finals de 2017, després que Masoud Barzani dimitís després de la celebració d'un referèndum per la independència del Kurdistan, al setembre de 2017, que va provocar una ofensiva per part de Bagdad contra territoris del sud del Kurdistan.

Les eleccions parlamentàries van ser les primeres que tenen lloc al Kurdistan iraquià després del referèndum d'independència unilateral.

Leggi di più »

diumenge, 5 de maig del 2019

Acord per a conformar el govern autònom kurd de l'Iraq

Les dues principals forces, Partit Democràtic del Kurdistan (PDK, centre dreta) i Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK, centre esquerra), ambdues independentistes, han tancat avui l'acord. Ho han fet a Suleymaniyya, zona d'influència de la segona. Nechirvan Barzani i Kosrat Rasul han lamentat els mesos passats en discussions i han agraït la paciència al poble kurd. Les eleccions es van celebrar el 30 de setembre i han tardat més de 7 mesos en un debat que s'ha centrat en un repartiment de càrrecs i no en qüestions de fons. Masrour Barzani serà escollit primer ministre mentre Nechirvan Barzani serà el primer president del Kurdistan càrrec que fins ara no existia. El PDK compta amb 45 escons de 111 i UPK amb 21. 

Leggi di più »

diumenge, 21 d’octubre del 2018

Resultats definitius de les Eleccions al Kurdistan iraquià

A la regió autònoma del Kurdistan, al nord de l'Iraq, es va triar un nou parlament el 30 de setembre. Els resultats finals no es van fer públics fins a tres setmanes després perquè moltes parts s'havien oposat als resultats preliminars.

Els resultats finals oficials són els següents:

PDK: 686.070 vots, 45 escons
UPK: 319.912 vots, 21 escons
Gorran: 186.903 vots, 12 escons
Nova Generació: 127.115 vots, 8 escons
Komal Islami (KIG): 109.494 vots, 7 escons
Coalició per a la Reforma (KIU+IMK): 79.434 vots, 5 escons
Coalició Serdem ("Moderna", social-demòcrata): 15.581 vots, 1 escó
Llista Llibertat (Comunista): 8.063 vots, 1 escó


Els 11 escons reservats a minories etno-religioses han quedat definitivament:

Llista Rafidain : 1 escó (Farid Yaqo - 896 vots)
Consells Populars Assiris-Siríacs-Caldeus : 1 escó (Clara Odish - 687 vots)
Coalició Unió Nacional: 3 escons (Romio Hakkari : 3152 vots, Janan Jabbar : 1599; Robena Aziz : 815 vots)

Turkmen Development Party: 2 escons
Nation List: 1 escó
Turkmen Reform Party: 1 escó
Turkmen Front: 1 escó

Independent de la minoria armènia: 1 escó (Beirut Nissan)

Resultats de les eleccions de 2013

Leggi di più »

dimecres, 3 d’octubre del 2018

El PDK, independentista de centre dreta, guanya les eleccions al Kurdistan iraquià

L'èxit del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) és incontestable. Si el 2013 va passar de 30 a 38 escons, el 30 de setembre va arribar als 45 però no ha aconseguit la majoria absoluta (56 actes). Nechirvan Barzani ha obtingut 658.450 sufragis front els 311.612 de la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK) de centre esquerra. El partit de Kosrar Asul Ali, protagonista de divisions internes, ha crescut 3 escons. UPK i PDK passen de 59 a 66 escons.




Gorran s'enfonsa

El partit d'esquerra Gorran és el gran damnificat. La seva proposta regeneradora ha quedat afeblida amb la mort del seu fundador i una política erràtica. Ha perdut 11 escons i es queda amb 13 i 188.195 sufragis. Els anti independentistes del Moviment Nova Generació, crítics amb tots els partits, han entrat al parlament amb 8 escons, recollint, de facto, el vot de Gorran amb 102.478 vots.

La secular Aliança Sardarm perd un escó i es queda amb un sol diputat. La coalició està formada pel Partit Social Demòcrata del Kurdistan, la nacionalista YNDK (Unió Nacional Democràtica del Kurdistan) i el socialista Partit dels Obrers del Kurdistan (PZK).

KIG guanya el pols entre els islamistes

La resta de formacions islamistes obtenen resultats oposats. El Grup Islàmic Kurd aconsegueix 7 escons, un més dels que tenia, amb 102.478 vots derrotant la coalició rival (Moviment Islàmic del Kurdistan i Unió Islàmica del Kurdistan) que s'esclafen amb 78.760 vots i perden 6 escons (es queden amb 5). El Partit Comunista del Kurdistan desapareix de l'hemicicle.

Els resultats de les minories turcmana, assíria i armènia

El Parlament del Kurdistan reserva una representació a les dones del 30 % i també escons a les minories ètniques. La més petita, l'armènia, ha escollit novament Berunt Nissan Markos com a representant. Els 8 escons turcmans han quedat repartits entre 5 formacions i els sectors pro turcs (Front Turcman) fracassen amb només un escó. Els seus opositors (Moviment Democràtic Turcman), partidaris de sortir de l'esfera de Turquia, guanyen les eleccions al col·legi turcman amb 3 escons, seguits del Partit de la Reforma amb 2. Aquesta llista, liderada per una dona carismàtica Mona Kahwachi, també s'oposa a que Turquia intervingui en els afers turcmans i es propera al PDK.

Finalment els 5 escons cristians assiris queden en mans de l'ADM (2), els Consells Populars Assiris Siríacs i Caldeus (2) i la Llista Abnaa Al-Nahrain (Fills de Mesopotàmia), escindida de l'ADM el 2013. El veterà Moviment Democràtic Assiri (ADM) defensa un allunyament respecte al govern kurd i un nacionalisme assiri. En canvi els Consells Populars són partidaris d'aliar-se amb Erbil i acusen a l'ADM de col·laborar amb els xiïtes. A les darreres eleccions al Kurdistan els resultats havien estat els mateixos.

Resultats en percentatge del 30 de setembre de 2018

PDK                    44,6 %
UPK                    21,1 %
Gorran                12,7 %
NGM                  8,3 %
KIG                    6,9 %
IMK+KIU          5,3 %
Sardarm              1,0 %

Leggi di più »

dimarts, 4 de setembre del 2018

4 partits kurds formen un sol grup parlamentari unit a l'Iraq

Les quatre formacions del Kurdistan de l'Iraq són:

- Moviment Gorran, esquerra
- Coalició per la Democràcia i la Justícia, centre
- Unió Islàmica del Kurdistan, KIU, islamista
- Grup Islàmic del Kurdistan, Komal, islamista

Les dues primeres són escindides de la Unió Patriòtica del Kurdistan, social-demòcrata. El 26 d'agost van formalitzar el pacte per formar un sol grup parlamentari a Bagdad encapçalat per Gorran i el seu portaveu Kawa Mohamed. L'objectiu és "servir els interessos, la cooperació i la defensa dels drets constitucionals dels ciutadans de la regió del Kurdistan" així com obligar al govern central a complir els seus compromisos financers amb l'autonomia kurda. 

 Sobre els partits integrants





Leggi di più »

dilluns, 3 de setembre del 2018

CDJ anuncia que no es presentarà a les eleccions autonòmiques

El líder del partit ha anunciat que no encapçalarà la llista de la formació per a les eleccions del 30 de setembre que han de renovar el parlament autònom del Kurdistan iraquià. Barham Salih ha anat més enllà i ha assegurat que la Coalició per la Democràcia i la Justícia (CDJ) no participarà al procés electoral. Salih ha deixat entreveure, una setmana després de normalitzar les relacions amb UPK, que podria retornar al partit matriu. La Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), la segona formació kurda de l'Iraq més veterana, va viure l'escissió de la seva ala menys nacional i més centrista el 2017. Salih es va reunir ahir amb Nechirvan Barzani, dirigent del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) i va animar a participar a les eleccions.

Leggi di più »

divendres, 29 de juny del 2018

Tres coalicions i 38 partits aprovats pel Comitè Electoral pel 30 de setembre

Les eleccions autonòmiques kurdes a l'Iraq, el 30 de setembre, ja tenen dipositades les diferents candidatures. S'hi presenten 38 partits i tres coalicions segons ha anunciat la Comissió Alta del Comitè Electoral i del Referèndum. El termini per registrar-se va acabar el 23 de juny.

Les tres coalicions són:

1) Aliança Sardam (Moderna), integrada per: Partit Democràtic Socialista del Kurdistan (Hizbi Sosialisti Dimokrati Kurdistan, KSDP) del veterà Muhammad Haji, el comunista Partit dels Treballadors i Obrers del Kurdistan (Hizbi Zehmetkeshani Kurdistan, PZK, escissió del 1985 de l'anterior, no confondre amb el PKK) i la Unió Nacional Democràtica del Kurdistan (Yekitiya Netewayî Demokratî Kurdistan, YNDK). Aquest partit, separat del PKK el 1995, propugna un programa pan kurd independentista i té suports importants a Jordània. Dirigit per Ghafour Makhmouri representa l'ala propera al PDK ja que la que va alienar-se amb l'UPK va ser exterminada en el conflicte civil kurd de principis dels segle XXI.

Haji, Makhmouri i Balen Mahmoud. líder del PZK

2) Coalició 'Unió Nacional', integrada per partits assiris i caldeus de confessió cristiana.

3) "Front de Reforma", integrat per la Unió Islàmica del Kurdistan (KIU) i el Moviment Islàmic del Kurdistan (IMK).

La comissió ha rebutjat les sol.licituds de tres partits que no compleixen els seus requisits: l'Aliança d'Igualtat de Turkmenistan, el Partit Demòcrata Yezidi-Turcman i el partit de l'Aliança Assíria.


Leggi di più »

dimecres, 27 de juny del 2018

Coalició de 2 partits islamistes kurds per a les eleccions autonòmiques

El Biizutnawai Islamile Kurdistan conegut per les seves sigles en anglès d'Islamic Movement of Kurdistan (IMK) i la Kurdistan Islamic Union (KIU) han fet oficial la seva coalició per a les eleccions autonòmiques. La jornada electoral serà el 30 de setembre. IMK té el seu epicentre aHalabja i se'l considera afí al règim iranià. L'any 1994 naixia la Kurdistan Islamic Union (KIU) coneguda popularment per Yekgirtû. Aquesta formació té els seus feus a Erbil i Dohuk i és impulsada pels Germans Musulmans.  A les estatals iraquianes del 12 de maig ja es van presentar en coalició com a 'Islamistes per la Reforma' i van obtenir dos escons a Bagdad.

El tercer partit islamista, Kurdistan Islamic Group (KIG), Komal, escindit de l'IMK i considerada la formació més radical de les tres amb alguns nexes als salafistes de la desapareguda Ansar al-Islam no s'integra a la coalició que s'anomenarà 'Cap a la Reforma'. KIU té actualment onze escons i l'IMK un. El seu programa és genèric i es basa en tres eixos:
"Fer arrelar de la justícia, la pau, l'estabilitat política"
"Eliminar la injustícia i la corrupció a la regió del Kurdistan" 
"Superar la crisi i les tensions actuals que pateixen la regió".

Leggi di più »

dimarts, 11 de febrer del 2014

Els partits kurds de l'Iraq

El més antic dels partits kurds de l'Iraq és el Partiya Demokrata Kurdistanê (PDK) encapçalat pel clan Barzani des de la seva fundació l'any 1946. Ha protagonitzat els més importants alçaments armats contra els diferents règims nacionalistes àrabs de l'Estat. Forma part de l'Aliança de Demòcrates a nivell internacional de la que també forma part Unió Democràtica de Catalunya. Se'l considera un partit de centre dreta amb fortes arrels tradicionalistes.

L'any 1975 se li va escindir la Yekêti Nîstimaniy Kurdistan (UPK), Unió Patriòtica del Kurdistan, del clan Talabani. Aquesta va adoptar una línia socialdemòcrata i el seu feu és la zona de parla sorani (el PDK és hegemònic a la zona on es parla el dialecte kurmanji).

La corrupció d'ambdues formacions, en especial de l'UPK, va provocar una greu escissió renovadora l'any 2009 que va donar lloc al Bzutinewey Gorran. El Gorran, Moviment pel Canvi, va adoptar un programa de centre liberal encapçalat per Nawshirwan Mustafa.

Coalició per la Justícia i la Democràcia 'Hawpaimani' és el nou partit, promogut per Barham Salih i Rebwar Karim, ex dirigent de la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), va celebrar el seu congrés el 10 de gener de 2018 a Sulaymaniyya (Kurdistan de l'Iraq).

Shaswar Abdulwahid presenta una nova llista coneguda com a Moviment de la Nova Generació, fundat el març de 2018, amb una forta crítica a les formacions tradicionals (PDK i UPK) i les seves escissions (Gorran i CDJ). Es tracta d'una iniciativa personalista, liberal i que es distancia de la resta de formacions amb un programa oposat a la independència amb el lema "Per ara, no".

A part de les cinc principals formacions hi ha un grup de partits islamistes:

El més veterà és el Biizutnawai Islamile Kurdistan conegut per les seves sigles en anglès d'Islamic Movement of Kurdistan (IMK). El seu epicentre és Halabja i se'l considera afí al règim iranià. L'any 1994 naixia la Kurdistan Islamic Union (KIU) coneguda popularment per Yekgirtû. Aquesta formació té els seus feus a Erbil i Dohuk i és impulsada pels Germans Musulmans. Finalment el 2001 naixia el Kurdistan Islamic Group (KIG), Komal, escindit de l'IMK i considerada la formació més radical de les tres amb alguns nexes als salafistes de la desapareguda Ansar al-Islam. Tenen la seu central a Suleimaniyya.

També existeix un conjunt de partits laics d'esquerra. El KSDP (Partit Socialista Democràtic del Kurdistan) és un veterà partit socialdemòcrata escindit l'any 1976 del PDK, el KCP va escindir-se els anys noranta del Partit Comunista d'Iraq davant la seva negativa a reconèixer el fet nacional kurd. El Kurdish Toilers Party és un partit socialista del Kurdistan de mitjans dels anys vuitanta.

Com a formacions menors cal citar el PÇDK vinculat al PKK kurd i membre de la Confederació Democràtica del Kurdistan i el Partit Conservador del Kurdistan formació tribal de clan Surchi una de les tribus kurdes més tradicionalistes i que parla un subdialecte del kurmanji.


La Unió Nacional Democràtica del Kurdistan (Yaketi Natawaie Dimokrati Kurdistan, YNDK), dirigida per Ghafour Makhmouri, fou fundada el 1996 per defensar la unificació de les quatre parts del Kurdistan i la independència. Tot i els seus inicis a l'òrbita del PKK va entrar dins de la del PDK arran de la guerra civil kurda entre aquest partit i la UPK on va crear una milícia pròpia amb un centenar de voluntaris fins la seva dissolució el 2003. Aquell any va liderar la Conferència Nacional Kurda, un fòrum per unificar les diverses veus del Kurdistan polític.
El 2005 i 2010 va participar a les llistes nacionals unitàries Aliança del Kurdistan (amb el KSDP i la KIU i el Partit Comunista) i la LLista del Kurdistan (amb IMK, Partit Comunista i KSDP) obtenint un escó. A les eleccions kurdes de 2009 e sva presentar en solitari aconseguint 1.700 vots. Manté excel·lents realacions amb el Regne de Jordània i les autoritats palestines laiques.


Leggi di più »

dimecres, 15 de gener del 2014

El Kurdistan de l'Iraq


El Kurdistan de l'Iraq és conegut com Başûrê Kurdistanê (Kurdistan del Sud en kurd).

Població

No hi ha cens disponible. Es calcula que hi ha uns 5.500.000 - 7.000.000 de kurds a l'Iraq.
Això suposa un 15-23 % de la població total de l'Estat.

Llengua

Els kurds d'Iran parlen el dialecte kurmanji excepte a  soraní a la regió de Sulaymaniyya on el dialecte és el soraní.


Religió

La religió majoritària (com a la resta del Kurdistan) és l'islam en la seva variant sunnita. Hi ha minories de kurds xiïtes al sudest (coneguts com Fayli) i yezidi a Nineveh.


Regions

A l'Iraq hi ha dues àrees kurdes amb continuïtat territorial:

1) Regió del Kurdistan

Autònoma amb capital a Erbil (Hewler). Dividida en tres zones: Dohuk i Erbil de majoria kurdmanji i Sulaymaniyya de majoria soraní.

2) Kurdistan no autònom

Els kurds ja no representen la majoria donada la forta immigració àrab promoguda pels governs del Baas. Inclou le Sinjar, Mossul, Kirkuk (on els kurds són clara minoria) i la meitat nord-oest de la regió de Diyala..

Hi ha una important comunitat kurda a Bagdad amb més de 300.000 persones. Al sud d'Iraq viuen uns cent-mil kurds.

En groc les zones kurdes de l'Iraq.

Annexos:


Els partits kurds de l'Iraq

Els kurds islàmics sunnites

Els kurds islàmics xiïtes

Els Yezidi 

Els Ahl-i Hakk 

Els Xabaks 

Resultats definitius de les eleccions regionals kurdes de 2.013 amb detall dels vots turcmans  


Què és Islamic State (IS) ?

Leggi di più »

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Resultats definitius de les eleccions regionals kurdes



Les eleccions per escollir el parlament autònom del Kurdistan iraquià van realitzar-se el passat 21 de setembre. El 3 d'octubre la Comissió Electoral va fer públics els resultats definitius amb una participació del 74 %:



Partit Democràtic del Kurdistan (PDK)
734.984
38
1.076.370
30
*
Moviment Gorran (Canvi)
476.173
24
445.024
25

Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK)
350.500
18

29
*
Unió Islàmica del Kurdistan (KIU)
186.741
10
240.842
6
**
Grup Islàmic del Kurdistan (IKG)
118.575
6

4
**
Moviment Islàmic del Kurdistan (IMK)
21.834
1
27.147
2

Partit Socialista Demòcratic del Kurdistan (KSDP)
12.501
1

2
**
Partit Comunista del Kurdistan (KCP)
12.392
1

0
***
Partit dels Treballadors (TP)
8.681
1
15.028
1
***



*    El 2009 PDK i UPK van formar una sola candidatura com a 'Llista Kurdistaní'.

**   El 2009 el KIU, KIG i KSDP van presentar-se junts com a "Servei i Reforma".

***  El 2009 el Partit dels Treballadors i el Comunista van presentar-se coaligats com a "Llibertat i Justícia Social".

En un primer anàlisi el PDK ha aconseguit sortir molt reforçat de la coalició de govern amb l'UPK que és la gran perjudicada del procés com ja anunciavem. El Gorran no ha aconseguir un resultat tan bó com esperava tot i passar a ser la segona força del Parlament kurd. Les forces islamistes, en canvi, han passat de sumar 12 escons separats a 17 per separat ampliant notablement els seus resultats de 241.000 a 326.000 vots que, sense ser un terratrèmol marca una tendència ascendent. Les forces d'esquerra, en canvi, mantenen els seus 3 escons.

A part de les formacions pròpiament kurdes hi ha reservats onze escons per a les minories ètniques que conviuen al Kurdistan: turcmans, armenis, assiris, sirians i caldeus. Des de Kurdiscat - Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan en un futur pretenem explicar amb més detall la procedència d'aquestes minories. Les eleccions han donat el següent resultat pel que fa als onze escons a repartir:


Llista Rafidain (Moviment Democràtic Assiri)
6.145
2
5.690
2
Aliança Caldea, Assíria i Siríaca
5.730
2
10.595
3
Llista de Desenvolupament Turcman
5.259
2


Llista Turcmana de la ciutat d'Arbela
1.951
1
3.906
1
Llista de Canvi i Reforma Turcmana
1.926
1
7.077
1
Moviment Turcman
1.753
1


Barwan Isan Mergoz Batros (Armeni)
531
1


Llista Abna Rafidain (Fills de Rafidain, assiris)
190
1




La majoria de candidatures turcmanes, assíries, caldees, siríaques i armènies que van obtenir representació l’any 2009 no han repetit. En qualsevol cas han vist reduïts sensiblement els seus resultats en termes absoluts. Només el Front Democràtic Turcman havia arribat llavors als 18.400 sufragis.
També cal recordar que un 30 % dels escons del Parlament són reservats a dones.

Leggi di più »