Iran executa a la forca 4 membres dels Combatents del Poble en 2 dies

Ahir Iran anunciava l'execució de Mohammad Taghavi i Akbar (Shahrukh) Daneshvarkar opositors al règim islàmic, dels Mujahedin-e Khalq" (Combatents del Poble) i del Consell de Resistència Iranià, segrestats el 2024. Avui les autoritats iranianes han matat en secret dos presos polítics, Pouya Ghobadi Bistouni i Babak Alipour, a la presó de Ghezel Hesar a Karaj, les execucions es van dur a terme sense previ avís a les seves famílies o advocats i sense una visita final, la matinada de dimarts 31 de març de 2026.

Els dos homes havien estat condemnats a mort en un cas conjunt juntament amb tres més acusats de "rebel·lió (baghi) per pertinença al Mujahedin-e Khalq" (Combatents del Poble). L'agència de notícies Mizan, afiliada al poder judicial iranià va confirmar les execucions, afirmant que les sentències es van executar després de l'aprovació del Tribunal Suprem.

Les execucions van seguir la penjada de dos altres coacusats, Akbar Daneshvarkar i Mohammad Taghi Sangdehi, a la mateixa presó un dia abans. Els homes van ser inicialment condemnats a mort el desembre de 2024 per la Secció 26 del Tribunal Revolucionari de Teheran, presidida per la jutgessa Iman Afshari. Tot i que el Tribunal Suprem havia anul·lat prèviament el veredicte a causa de defectes d'investigació, el mateix tribunal va tornar a dictar sentències de mort per als sis acusats el novembre de 2025 després de breus audiències. Els presoners van ser sotmesos a severes tortures durant els interrogatoris, incloent-hi pallisses, descàrregues elèctriques, fuetades i amenaces contra les seves famílies, per tal d'obtenir confessions forçades.

Ghobadi Bistouni, un turc de 34 anys de Sonqor, a la província de Kermanshah, era enginyer elèctric, graduat a la Universitat del Kurdistan, cal·lígraf i intèrpret que anteriorment havia complert cinc anys de presó.

Alipour, de 35 anys, un home Gilak de Rasht, era llicenciat en dret. Era un activista civil i alpinista que treballava en el cultiu d'arròs a causa de les pressions econòmiques. La seva mare, la seva germana i el seu germà també estan detinguts des de principis de 2025.

Les execucions van tenir lloc enmig d'unes tensions creixents dins la presó de Ghezel Hesar. Diumenge a la nit, els guàrdies de la presó van fer una batuda a la sala 4 i van traslladar almenys 22 presos polítics després d'apallissar-los. Els detinguts eren membres de la campanya "No a les execucions dels dimarts".

Les vides dels dos presos més, Vahid Bani Amerian i Abolhassan Montazer, corren un greu perill. Les execucions secretes i la denegació de les visites finals són clares violacions dels drets humans i de les normes jurídiques internacionals.

Leggi di più »

Creació de la Plataforma Nacional Kurda al Kurdistan de Turquia: "No hi pot haver justícia a l'Orient Mitjà sense un estat kurd"

La "Conferència Fundacional de la Plataforma Nacional Kurda" a Amed (en turc Diyarbakır) s'ha celebrat aquest cap de setmana no sense tenció al Kurdistan de Turquia. Un grup amb la bandera del Kurdistan va ser detingut. En total 25 persones van ser detingudes. Malgrat l'ambient que es respirava a l'interior, les forces de seguretat van intervenir a l'exterior. La policia va impedir que un grup de joves que volien entrar al taller amb una bandera del Kurdistan ho fes i els va detenir. Es va saber que els detinguts van ser portats a la comissaria, mentre que el programa del taller continuava a l'interior.

El programa del taller va començar amb els participants recitant l'himne nacional kurd, Ey Reqib. La bandera del Kurdistan es va desplegar a la sala on es va celebrar l'esdeveniment i es van transmetre missatges d'unitat política. Malgrat la repressió policial turca la Plataforma Nacional Kurda, ha celebrat la seva conferència fundacional els dies 28 i 29 de març, ha anunciat públicament el seu document de posicionament polític i el model fundacional. La plataforma ha declarat que seguirà una línia política que rebutja la violència en la qüestió kurda i que es basa en el dret internacional i el dret a l'autodeterminació. L'escriptor Hamdin Kaçan, un dels ponents de capçalera de la Plataforma Nacional Kurda va afirmar: "No hi pot haver justícia a l'Orient Mitjà sense un estat kurd."

La Plataforma Nacional Kurda, que va anunciar la seva creació va destacar els seus objectius de "política nacional" i "estatus" en una declaració de 13 punts feta pública. La plataforma afirma que, amb la seva estructura formada per la participació de diferents segments de la societat, pretén portar la lluita col·lectiva pels drets kurds a nivell institucional, i els principis i objectius bàsics s'enumeren detalladament a la declaració publicada.

Sıdkı Zilan, advocat i una de les fundadors de la "Plataforma Nacional Kurda", va dir que el seu objectiu era aconseguir la unitat entre els kurds. Figures kurdes independents de diversos espectres polítics han emès una declaració demanant l'establiment d'una "Plataforma Nacional Kurda", considerant els esdeveniments crítics a l'Orient Mitjà i les conseqüències i efectes polítics del nou procés en curs a Turquia. L'advocat Sıdkı Zilan és una de les 100 persones que van signar el document fundacional de la "Plataforma Nacional Kurda".

Emfatitzant que els kurds volen defensar els seus drets nacionals a través de mitjans legals, transparents i no violents, Zilan va afirmar que establir aquesta plataforma no és un luxe sinó una necessitat, i va afegir "Necessitem sentit comú i unitat. En els darrers 10 anys, han tingut lloc molts esdeveniments al Sud, a Rojava i a altres parts. El nostre poble n'és conscient. A la història, hi va haver una iniciativa com l'exemple de 'Tev-Kurd' el 2005, però no va aconseguir el seu objectiu després de 7-8 anys."

Zilan va declarar que el seu principal objectiu és incloure tots els components que viuen en aquesta regió (kurds, àrabs, turcmans, siríacs), però que els principals actors han de ser els kurds, dient: "Si els kurds no prenen la iniciativa, els drets de les minories no es poden protegir. El nostre objectiu és la justícia, la llibertat i la igualtat".


"La full de ruta es determinarà al congrés."L'advocat Zilan va declarar que, pel que fa a la full de ruta i les demandes de la plataforma, ells, com a iniciadors, no prendrien la decisió final ells mateixos, i que la decisió es prendria a la propera reunió i congrés. Zilan va continuar dient: "Convocarem líders d'opinió, polítics, partits i institucions. Els presents determinaran la full de ruta. Aleshores quedarà clar què exigirem a Ankara per al nostre poble.
El món està interessat en la qüestió kurda, però primer hem de defensar-nos i establir la nostra unitat, només llavors podrem demanar ajuda a persones imparcials i defensors dels drets humans."

«Volem els mateixos drets nacionals que tenen els àrabs i els turcs.»

Quan li van preguntar: "Les vostres demandes són només drets culturals o també drets polítics nacionals?", Sıdkı Zilan va respondre: "Els kurds som una nació. Segons el dret internacional, siguin quins siguin els drets que tingui una nació, nosaltres tenim els mateixos. No podem establir fronteres. Siguin quins siguin els drets que tinguin els àrabs, els turcs i altres nacions, els kurds tenen els mateixos drets (història, llengua, terra). Determinarem la nostra guia d'acord amb les nostres capacitats i la voluntat del nostre poble".

Leggi di più »

HAK-PAR, PSK i PWK commemoren Qazi Muhammed a Istanbul (Constantinoble)

HAK-PAR (Partit dels Drets i Llibertats), PSK (Partit Socialista del Kurdistan) i PWK (Partit Patriòtic del Kurdistan) van celebrar una reunió el 28.03.2026 a l'Oficina de Representació del PWK a Istanbul i van commemorar Qazi Muhammed i els màrtirs del Kurdistan. A més dels membres de la HAK-PAR, PSK i PWK, Mustafa Abdo, en nom del Moviment per la Llibertat del Kurdistan a Síria, el president de HEZKURD Suphi Özgen, el kurd del Kurdistan Oriental Dr. Xalid Amedi i intel·lectuals i polítics kurds van assistir a l'esdeveniment. La reunió va ser moderada pel gerent del PSK, Bahattin Turan.

L'esdeveniment va començar amb un minut de silenci en memòria dels màrtirs del Kurdistan. La declaració conjunta de HAK-PAR, PSK i PWK va ser llegida en kurd pel president provincial de HAK-PAR d'Istanbul, Hakan Yıldız. El representant del PWK a Istanbul, Cengiz Güngör, va fer una valoració en kurd sobre la importància de la República del Kurdistan i el seu president Qazi Muhammad, que va ser declarada al Kurdistan Oriental el 1946, i els seus efectes en la lluita per la llibertat del Kurdistan en general. Després, el Dr. Xalid Amedi va pronunciar un discurs sobre l'objectiu de l'esdeveniment del dia, i el poeta i polític kurd Abdulmecit Kapazan va llegir un poema. L'esdeveniment va tenir lloc en un ambient productiu i acollidor.

La declaració conjunta de HAK-PAR, PSK i PWK és la següent:

Recordem Qazi Muhammad i els seus amics amb respecte. El president de la República del Kurdistan, Qadi Mohammed, i els seus amics van ser executats per l'Estat iranià fa 79 anys, el 31.03.1947, a la plaça Charchira, ciutat de Mahabad, al Kurdistan Oriental. La República del Kurdistan va ser proclamada fa 80 anys, el 22.01.1946, pel president de la República del Kurdistan, Qazi Muhammad, a la plaça Charchira de la ciutat de Mahabad, a l'est del Kurdistan. Aquell dia, representants de les quatre parts del Kurdistan també eren presents a la plaça Çarçıra.

La República del Kurdistan va ser destruïda quan l'Estat iranià va tornar a ocupar la ciutat de Mahabad el 17.12.1946. La República del Kurdistan és una gran experiència en la història del Kurdistan per ser honorada. Després de la caiguda de la República del Kurdistan, el president de la República del Kurdistan, Qazi Mohammed, i els seus amics van ser arrestats i jutjats per l'Estat iranià.

Qazi Mohammad va jutjar realment l'estat colonista i ocupant iranià amb la seva defensa al Tribunal iranià i va defensar la causa del Kurdistan amb dignitat. El tribunal il·legal i simulat va decidir penjara la forca Qazi Muhammed i els seus companys, i aquesta decisió es va implementar el 31.03.1947. La vida, personalitat, postura, voluntat i defensa de Qazi Muhammad als tribunals ens presenten realment el full de ruta i la manera de pensar kurda. La voluntat de Qazi Muhammad i la seva defensa als tribunals apunten als nostres deures històrics i nacionals que encara hem de complir avui. Qazi Muhammed diu que cal protegir la bandera del Kurdistan. Qazi Muhammad diu que protegir l'existència nacional dels kurds i del Kurdistan i el dret del nostre poble a l'autodeterminació hauria de ser la base de la vostra política. Qazi Muhammad diu que no siguis hostil els uns amb els altres, i que no caiguis en les trampes d'aquells que volen destruir-te. Qazi Muhammad diu que, com a nació i poble, no hauríem de mancar de cooperació, aliança, unitat i cooperació dins de nosaltres mateixos.

Qazi Muhammad diu que cal respectar i protegir els preus, valors i esforços d'aquells que van sacrificar les seves vides, van treballar i lluitar per la llibertat del Kurdistan.

Calculant que l'estat iranià atacaria la República del Kurdistan, el president de la República del Kurdistan, Qazi Mohammed, va lliurar la bandera del Kurdistan al líder nacional kurd i un dels comandants militars de la República del Kurdistan, el general Mullah Mustafa Barzani, poc abans de la seva detenció. Des del dia que la bandera del Kurdistan va ser lliurada al mul·là Mustafa Barzani, mai no ha estat descartada pels veterans de la nostra lluita per la llibertat a les quatre parts del Kurdistan. Avui, aquesta bandera oneja sobre el Parlament de la Regió Federal del Kurdistan del Sud.

Avui, hi ha una guerra entre l'Iran, Amèrica, Israel i l'Estat iranià. És evident que aquesta guerra conté tant oportunitats com riscos per al nostre poble del Kurdistan Oriental. Tanmateix, els néts de Qazi Muhamed, hereus de la lluita, van decidir unir forces contra l'Estat iranià amb l'Aliança dels Partits Polítics del Kurdistan Iranià, que van formar al Kurdistan Oriental com a 6 partits, amb principis nacionals kurdistans. Donem suport a aquesta aliança i esperem que aquesta aliança s'ampliï encara més i converteixi el dret del nostre poble a determinar el seu propi futur al Kurdistan Oriental en un assoliment que tinguin dret a obtenir un estatus polític al seu propi país. Cridem i declarem que estem al costat dels nostres germans i germanes al Kurdistan Oriental amb tot el nostre ésser i força. Tenim plena fe que algun dia el nostre poble del Kurdistan Oriental donarà la bona notícia a Qazi Muhammad i a tots els màrtirs del Kurdistan perquè declarin la República del Kurdistan a Mahabad, a la plaça Charchira. Sí, el poble del Kurdistan no oblidarà Qazi Muhammad ni els màrtirs del Kurdistan.

La postura honorable de Qazi Muhammad encara il·luminarà el nostre camí en la nostra lluita per la llibertat avui. En el 79è aniversari de la seva execució, commemorem respectuosament Qazi Muhammed i els seus amics i tots els màrtirs del Kurdistan.

Leggi di più »

Grups pro iranians ataquen el domicili del President del Kurdistan iraquià autònom

Nou salt endavant de les màfies xiïtes pro iranianes a Iraq, ja absolutament fora de control. Després d'assassinaf sis peshmerga kurds aquesta setmana, deixant trenga ferits avui han atacat el màxim representant kurd a Iraq. I tot plegat malgrat que el Kurdistan iraquià ha dig per activa inper passiva que és neutral en el conflicte entre Iran i EUA. La residència oficial de Nechirvan Barzani, president de la Regió Autònoma del Kurdistan, a Duhok, ha estat atacada per drons llançats per les PMF a l'Iraq. El propi primer ministre de l'Iraq va trucar a Nechirvan Barzani i va condemnar l'atac.

Leggi di più »

Congrés de la Llibertat de l'Iran: Els partits kurds de Rojhilat (Kurdistan d'Iran) es reuneixen a Londres

El Congrés de la Llibertat de l'Iran que se celebrà a Londres els dies 28 i 29 de març ha comptat amb la participació de diversos partits kurds. Així Asso Hassan Zadeh del PDKI al Congrés per la Llibertat de 

 comença el seu discurs en kurd i després fa una pausa: «Ho sento, he oblidat que s'espera que parli en farsi.» Només amb això, ja exposa la seva raó de ser: «La majoria de vosaltres aquí sou parlants de farsi o l'enteneu, i nosaltres, els kurds, som la minoria. Tot i això, amb només unes poques paraules kurdes, vaig dominar la sala i us vaig posar en una posició incòmoda i desfavorable. Això és exactament el que ha estat passant a l'Iran durant més de cent anys: un segment de la població... ha arribat a dominar, a través de la identitat nacional i la llengua.

El portaveu del PJAK, Rivar Abdanan, parla al "Congrés de la Llibertat de l'Iran" a Londres i demana unitat democràtica i va emfatitzar la inclusió de totes les identitats i una visió clara del futur de l'Iran després de la República Islàmica. En les seves declaracions, Abdanan va qualificar la situació actual a l'Iran com a molt crítica i inestable. Va assenyalar que, si bé el país s'enfronta a profundes crisis i tensions, també hi ha una forta voluntat popular d'un canvi profund i revolucionari, creant un clima configurat tant per la por com per l'esperança. Va plantejar preguntes clau sobre què s'hauria de fer en aquesta etapa i quin tipus de futur polític espera a l'Iran. Segons ell, els actors polítics haurien d'evitar copiar cegament els models existents i, en canvi, treballar per aconseguir solucions pràctiques i basades en el context que responguin a les realitats de l'Iran. Abdanan va emfatitzar que la cooperació i la unitat democràtica entre els grups polítics, les organitzacions i els individus que se senten responsables del futur del país són essencials per navegar per aquest moment històric delicat. També va subratllar la importància d'enfocaments oberts, pluralistes i crítics entre totes les parts.

Tot i descriure la transició més enllà de la República Islàmica com una demanda central, va argumentar que definir una visió clara per al període posterior a la transició és igualment important. Va advertir que és poc probable que els grups que ajornen totes les discussions fins després d'un canvi de règim presentin una perspectiva de futur convincent o constructiva. El portaveu del PJAK també va demanar definir principis compartits i acords mínims entre les forces polítiques per permetre una acció conjunta. Va emfatitzar que evitar els prejudicis, la discriminació i l'etiquetatge és necessari per crear un entorn saludable per al diàleg i la comprensió mútua. Destacant el divers paisatge social i ètnic de l'Iran, Abdanan va dir que les diferents comunitats han de comprendre millor les experiències i demandes de les altres. Va criticar el model d'estat-nació centralitzat del segle passat, afirmant que no ha aconseguit abordar els reptes del país. Al seu entendre, ni la centralització estricta ni la descentralització completa són efectives; en canvi, cal un sistema equilibrat basat en una àmplia participació i l'autogovern local.

Va presentar la idea d'una república democràtica com un possible marc per al futur de l'Iran, alhora que va expressar la seva obertura a discutir altres sistemes democràtics, inclosos els models federals. Va emfatitzar que cap qüestió política s'ha de tractar com a tabú i que el diàleg obert és essencial per arribar a un consens democràtic. Una part important del seu discurs es va centrar en el paper de les dones. Abdanan va afirmar que sense la llibertat de les dones, la democràcia no té sentit. Va argumentar que el canvi real no pot produir-se si les dones no tenen el control total sobre els seus cossos i les seves vides i no poden participar lliurement en tots els àmbits de la societat. Va assenyalar el moviment "Dona, Vida, Llibertat" com a prova clara d'aquesta realitat.

També va criticar les polítiques anteriors destinades a imposar una llengua, cultura i identitat úniques, dient que aquests enfocaments han aprofundit les divisions en lloc de crear unitat. En canvi, va introduir el concepte d'"integració democràtica" com un camí cap a la construcció d'una societat inclusiva i compartida. A la part final del seu discurs, Abdanan va dir que reconèixer un estatus polític definit per al poble kurd en el futur sistema de l'Iran serà un indicador clau de democràcia. Va afegir que en un sistema genuïnament democràtic basat en la igualtat de drets, no hi hauria necessitat de violència ni conflictes armats. Va concloure afirmant que el PJAK està disposat a contribuir a la formació d'un nou Iran democràtic, i va acabar el seu discurs amb el lema: "Dones, Vida, Llibertat".

Diako Moradi, persa, portaveu de la Plataforma Democràtica de l'Iran, va parlar sobre la necessitat de canvis profunds en els conceptes d'estat, identitat i democràcia a l'Iran, i va presentar la idea d'una «nació democràtica» com un possible camí a seguir. Durant el congrés, Diako Moradi va dir que el model d'estat-nació a l'Iran, especialment durant el segle passat, no ha funcionat. Va explicar que aquest model, basat en la centralització del poder i la uniformitat identitària forçada, no ha aconseguit crear unitat i, en canvi, ha provocat divisions socials, desconfiança pública i una crisi de legitimitat. Va emfatitzar que l'Iran necessita ara una transformació profunda, que vagi més enllà del simple canvi de poder polític. Segons ell, cal repensar conceptes bàsics com la identitat, la pertinença i com s'organitza la societat. Va dir que "ser iranià" ja no s'ha de definir de maneres estretes i limitades, sinó que s'ha de convertir en quelcom obert, divers i democràtic.

Moradi va descriure la idea d'una "nació democràtica" com una part clau d'aquest canvi. Segons aquesta perspectiva, la societat està formada per diferents identitats, totes les quals haurien de ser reconegudes i incloses. També va emfatitzar el paper central de les dones, dient que la llibertat de les dones és essencial per a una democràcia real. També va parlar de redefinir la idea de "pàtria", dient que l'Iran no s'ha de veure només com una frontera política, sinó com un espai de vida compartit on la pertinença prové de la participació i la coexistència. En una altra part del seu discurs, va esbossar quatre pilars principals per a la reconstrucció de l'Iran: la llibertat de les dones, la protecció del medi ambient, la democràcia participativa i l'autogestió democràtica. Va dir que aquests principis poden ajudar a allunyar el poder dels sistemes centralitzats i apropar-lo a la societat.

Moradi també va dir que cal redefinir el paper de l'estat. Va explicar que ni eliminar completament l'estat ni mantenir-lo en la seva forma centralitzada actual és realista. En canvi, va suggerir un model on l'estat tingui un paper més de suport, mentre que les institucions locals i els ajuntaments assumeixin més responsabilitat en la presa de decisions. Va destacar la importància de l'organització social, dient que sense xarxes de base fortes i estructures horitzontals, la democràcia quedarà només com una idea abstracta. En aquest context, també va esmentar la idea de la "defensa del poble", no només en un sentit militar, sinó com una manera de protegir els valors socials i els èxits democràtics.

També va demanar que s'allunyés de la competència política destructiva i s'inclinés cap a la cooperació i la sinergia. Segons la seva opinió, un nou sistema democràtic s'hauria de basar en la col·laboració en lloc de l'exclusió. Finalment, Moradi va descriure la idea d'un «Iran no discriminatori» com un projecte viu i assolible, que es pot construir mitjançant la participació, l'autogestió i l'esforç col·lectiu. Va dir que aquest no és un somni llunyà, sinó una veritable oportunitat històrica que depèn de la voluntat del poble.

Majid Zamani

El Congrés per la Llibertat de l'Iran està promogutt per Majid Zamani, establert a Dubai, un home que va fer fortuna com a banquer intermediari dins del règim iranià, i després va tallar i va exiliar-se. També té el suport de Red Banyan, relacions públiques de gestió de crisis, el cap de redacció de Kayhan, membres de l'equip de negociació de Zarif, membres de l'Oficina per a la Consolidació de la Unitat i veterans de campanya tant de Rouhani com de Pezeshkian.

Confusió amb el PJAK

El PJAK va ser eliminat de la llista a l'últim moment. El PJAK és un dels partits kurds implicats en una lluita armada contra el règim iranià, va anunciar que havia rebut una invitació oficial del Congrés de la Llibertat Iranià, però més tard els seus representants van ser retirats de la llista d'invitats. En una declaració escrita feta pel Comitè d'Afers Exteriors del PJAK, es va afirmar que el procés del congrés no es va dur a terme de manera transparent i democràtica. La declaració del comitè titulada «Quina mà secreta va desviar el Congrés de la Llibertat Iranià?» incloïa la següent informació: "Com ha informat els mitjans en els darrers dies, està prevista una reunió anomenada 'Congrés de la Llibertat de l'Iran' que se celebrarà a Londres els dies 28 i 29 de març. En l'atmosfera política extremadament sensible marcada pels esdeveniments a l'Iran, com a PJAK, hem intentat establir diàleg i interacció amb tots els cercles polítics que reclamen democràcia i llibertat. En aquest context, ens hem reunit amb els organitzadors del congrés en les últimes setmanes i hem mantingut reunions constructives. En aquestes reunions, compartíem la perspectiva política, el programa i els projectes del PJAK; Aquestes opinions també van ser ben rebudes per l'altra part. Després, els organitzadors del congrés van convidar oficialment el nostre partit, així com altres partits i organitzacions polítiques kurdes i iranianes. Sobre la base d'aquest diàleg positiu i amb la idea que el congrés pretén crear una àmplia unitat político-social, vam acceptar aquesta invitació amb un sentit de responsabilitat.

"Ens van treure de la llista"

Tanmateix, al principi, sense la nostra opinió i sense cap coordinació, vam saber que s'havia establert una estructura anomenada 'Consell de Coordinació del Congrés de la Llibertat de l'Iran' al lloc web oficial del congrés. Des del principi, érem escèptics respecte a aquest mètode basat en nomenaments, no transparent i antidemocràtic, i vam expressar les nostres preocupacions. En la resposta que ens van donar, se'ns va dir que aquest consell no té cap poder de presa de decisions ni executiu; Tanmateix, els esdeveniments posteriors van demostrar que això no reflectia la veritat. Tot i que el comitè executiu del congrés va enviar una invitació oficial al nostre partit, més tard vam saber que els noms dels nostres representants havien estat eliminats de la llista d'invitats. Aquesta és una actitud irresponsable que contradiu clarament els principis de transparència, unitat i democràcia.“ El comunicat afirmava que dos partits kurds van tenir un paper en la retirada del PJAK de la llista, i incloïa les següents declaracions:

"Segons la informació que hem obtingut, es va celebrar una votació tutelar i autoritària dins del consell i es va impedir el dret de PJAK a participar en aquest procés. Tot i això, creiem que algunes de les persones que vam entrevistar tenien bones intencions; també van afirmar que 'influències ocultes' van jugar un paper en l'exclusió de PJAK. La pregunta fonamental és: Com són possibles intervencions tan encobertes en un congrés que pretén construir confiança i unitat? Segons la informació obtinguda de fonts internes, s'afirma que el Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran i el Partit Komala (Comunitat Revolucionària de Treballadors del Kurdistan Iranià) van tenir un paper en aquest procés. L'exactitud d'aquestes afirmacions s'hauria d'avaluar per separat; tanmateix, no eximeix la responsabilitat de l'exclusió del PJAK. La nostra pregunta oberta per als funcionaris del Congrés és: Ha sorgit aquest enfocament excloent com a resultat de la pressió o direcció d'un estat o poder polític concret? Esperem una declaració clara i responsable sobre aquesta qüestió. Malgrat la retòrica d'unitat, responsabilitat i pluralisme, quin és el factor que us distància d'aquests principis?". Finalment PJAK fou reconvidat al Congrés de la Llibertat de l'Iran a Londres.

Es poden seguir els esdeveniments del Congrés de la Llibertat de l'Iran: Iran Freedom Congress https://x.com/if_congress

 

Leggi di più »

Iran forçà a Iraq a reubicar i desarmar els camps de refugiats kurds

L'acarnissament del règim iranià contra els kurds exiliats a Iraq no té cap raó lògica si no és per un odi atàvic i kurdòfob. El conseller de Seguretat Nacional de l'Iraq, Qasim Al-Araji, ja va anunciar el trasllat dels grups d'oposició kurds iranians a un tercer estat. No obstant això, el pla s'ha enfrontat a una forta oposició de faccions clau de l'oposició. "La reubicació dels membres d'aquests grups a sis campaments està en curs: quatre a Erbil i dos a Sulaymaniyya. També ens estem coordinant amb les Nacions Unides per reassentar-los en un tercer estat", va dir Al-Araji en una entrevista a la televisió estatal iraniana el 10 de setembre. Va afegir que "77 bases" pertanyents als grups al llarg de la frontera compartida amb l'Iran. han estat tancades.

L'anunci formà part de la implementació per part de l'Iraq d'un acord de seguretat amb Teheran, signat el març de 2023, que demana desarmar els grups d'oposició kurd amb seu a la regió del Kurdistan. Segons l'acord, la seu d'aquests grups s'ha d'allunyar de la frontera entre l'Iraq i l'Iran. Al-Araji també va assenyalar que "les armes pesades d'aquests partits s'han lliurat a les forces peshmerga kurdes", elogiant la cooperació del govern regional del Kurdistan (KRG) per ajudar a abordar el problema de l'oposició iraniana. 

Tanmateix, els grups d'oposició kurds iranians van rebutjar qualsevol pla per a la seva reubicació. Mohammed Nazif Qadri, cap de relacions públiques del Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI), el més gran entre els grups de l'oposició, va dir a 964media: "Els nostres membres, com a individus, poden traslladar-se a qualsevol país que triïn sota la supervisió de l'ONU mitjançant programes de deslocalització, i això passa. regularment. Però com a grup, no hi ha cap pla o proposta d'aquest tipus per traslladar-nos a un tercer país, i encara que n'hi hagués, no ho acceptaríem mai. Som un partit polític i no abandonarem aquesta identitat. Hem escoltat els comentaris de Qasim al-Araji i sabem que això s'ha discutit entre iraquians i iranians, però no tenim cap obligació de traslladar-nos com a grup. Els individus poden optar per traslladar-se voluntàriament a través de l'ONU, però com a grup hem insistit en el nostre dret a continuar amb el nostre activisme polític i de partit".

De la mateixa manera, una font principal del Partit Komala del Kurdistan iranià, una altra facció important, va dir a 964media que no havien rebut cap avís formal sobre un pla de reubicació. "Sovint, els iraquians no ens informen dels seus acords amb l'Iran fins a l'últim moment, possiblement com a tàctica per evitar que ens preparem o com a xoc psicològic. Però mai no acceptaríem cap pla d'aquest tipus", va dir la font, que va parlar sota condició d'anonimat. "Parlar de reubicació a un tercer país recorda el que va passar amb els mujahidins, però encara no hem rebut cap sol·licitud d'aquest tipus". La referència era a l'Organització dels Mujahidins de l'Iran (PMO), els membres de la qual van ser traslladats de l'Iraq a països europeus el 2016 després de diversos atacs als seus camps. La reubicació formava part d'un acord negociat pels Estats Units i les Nacions Unides. Des del 5 de setembre, els partits d'oposició kurds iranians han començat a traslladar-se des dels seus reductes a Sulaymaniyah a un camp controlat dins de la mateixa governació. Segons els funcionaris, aquesta mesura es produeix com a conseqüència de la pressió creixent de Teheran. No obstant això, el procés s'ha aturat. “El procés d'evacuació gairebé s'ha aturat perquè vam demanar millors serveis bàsics al campament controlat, com ara nous habitatges i millores d'instal·lacions. Només el primer grup s'ha traslladat al camp controlat de Surdash; la majoria es queden fins que les condicions millorin", va dir una font coneixedora de la situació.

El secretari general de Komala, Abdullah Mohtadi, va dir en un discurs el 10 de setembre: "El trasllat d'un camp a un altre no aturarà el nostre compromís polític i les activitats del partit. Ens comprometem a intensificar les nostres activitats organitzatives, diplomàtiques i mediàtiques". Mohtadi va instar els membres del seu partit a "continuar el seu treball per frustrar els plans de l'enemic". 

Tres faccions del Partit Komala —el Partit Komala del Kurdistan iranià, el Komala dels Treballadors del Kurdistan i l'Organització del Partit Comunista de l'Iran del Kurdistan Komala— mantenen bases a tres pobles adjacents a prop de Sulaymaniyya: Zrgwez, Zrgwezalla i Banagawra. L'acord de seguretat de març de 2023 entre l'Iraq i l'Iran va ser dissenyat per evitar que els grups kurds iranians utilitzessin la regió del Kurdistan com a base per a operacions contra el govern iranià. Com a part de l'acord, el govern central de l'Iraq va desplegar tropes per patrullar la frontera entre la regió del Kurdistan i l'Iran, i els grups van acordar evacuar les seves posicions abans del 19 de setembre de 2023.

A l'inici de desembre la reubicació dels grups d'oposició kurds iranians a camps supervisats està en curs. Una facció de l'oposició kurda iraniana, concretament dos grups rivals, tots dos anomenats Komala, amb seu anteriorment a Zargwez, prop de Sulaymaniyya, ha estat desarmada i s'estan traslladant a un nou camp supervisat a Surdash, prop de Sulaymaniyya. Actualment, hi ha 3 camps designats per a aquests grups: un a Sulaymaniyya i dos a la província d'Erbil. Aquest desenvolupament forma part de l'acord de seguretat de 2023 entre el KRG, l'Iraq i l'Iran. El líder del KDP, Masoud Barzani, va declarar recentment que el KRG havia participat en les negociacions des del principi i va elogiar els grups kurds iranians per la seva cooperació durant la seva estada a la regió del Kurdistan.

Reunió entre els grups opositors kurds de l'Iran, Partit Komala del Kurdistan i Sazmani Xebat

Leggi di più »

El PDKI denuncia un atac iranià contra l'exili kurd a Iraq

El grup terrorista de la IRGC de l'Iran va dur a terme un atac contra Girde Chal, una zona residencial civil pertanyent al PDKI a Iraq. L'atac va afectar una zona poblada, posant en greu risc vides civils i constituint una violació flagrant del dret internacional humanitari. El PDKI (Partit Democràtic del Kurdistan d'Iran) condemna aquest acte d'agressió en els termes més enèrgics possibles i considera el règim iranià plenament responsable de qualsevol víctima i dany material derivat de l'assalt.

Leggi di più »

El ministeri Peshmerga demana a Bagdad que controli els grups terroristes pro iranians que ataquen el Kurdistan

Funcionaris militars kurds van demanar ahir al govern federal de Bagdad que controli els grups armats il·legals que han atacat repetidament les forces Peshmerga de la regió del Kurdistan, després d'un altre atac amb drons contra una base Peshmerga durant la nit. El ministeri Peshmerga va publicar un comunicat condemnant els atacs:

"Grups terroristes il·legals van llançar un altre atac de sabotatge ahir a la nit contra una seu de les forces Peshmerga als afores de Chamchamal [ciutat], utilitzant un dron carregat d'explosius", va dir el ministeri diumenge. "Condemnem fermament aquest atac, que pretén soscavar la seguretat i l'estabilitat a la regió".

El ministeri no va dir si algun combatent Peshmerga va resultar ferit en l'atac, però va demanar al primer ministre Mohammed Shia' al-Sudani que controli aquests grups. Grups de milícies iraquianes afiliats a l'Iran han llançat desenes d'atacs amb drons i míssils contra la regió del Kurdistan durant les últimes tres setmanes, dirigits a infraestructures civils, bases Peshmerga i una instal·lació militar nord-americana a l'aeroport d'Hewlêr.

«És molt sorprenent que alguns grups i partits, sota el nom de "resistència" i amb excuses i consignes sense fonament, es permetin atacar ubicacions civils, la infraestructura econòmica de la regió del Kurdistan i les bases peshmerga. Això és bel·licisme i un clar atac als drets dels ciutadans i a l'estabilitat i la seguretat de la regió del Kurdistan», va dir el president Masoud Barzani el 8 de març després que aquests grups de milícies llancessin els seus atacs inicials.

Els Estats Units i Israel van llançar una campanya aèria a gran escala contra l'Iran el 28 de febrer, atacant milers d'objectius a tot el país, incloses bases i llançamíssils del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC). Els grups de milícies iraquianes afiliats a l'IRGC aviat es van unir al conflicte, llançant desenes de drons i míssils cap a la regió del Kurdistan i els països del Golf. Abans de la guerra contra l'Iran, aquests grups de milícies havien llançat diversos atacs contra la regió del Kurdistan i les seves instal·lacions petrolieres, però van intensificar els seus atacs després que comencés la guerra.

Dimecres, tres combatents Peshmerga van resultar ferits en dos atacs amb drons contra bases a Sulaimani i Erbil, segons un comunicat del ministeri. Aquests grups terroristes il·legals han dut a terme més de deu atacs contra les forces Peshmerga del Govern Regional del Kurdistan (KRG) durant les darreres tres setmanes.

L'IRGC també ha atacat la regió del Kurdistan diverses vegades, al·legant la presència de grups d'oposició kurds iranians com a justificació.

Leggi di più »

Iran va executar (assassinar) un miler de persones el 2024

En una declaració el Consell Nacional de Resistència de l'Iran (NCRI) AFIRMA: "En la fase final del seu règim, Ali Khamenei està establint nous rècords de crims i execucions per retardar el seu inevitable derrocament. Els registres oficials mostren que el nombre d'execucions el 2024 va arribar a les 1.000, una xifra sense precedents en les últimes tres dècades. Tenint en compte les execucions secretes, el nombre real és significativament més alt. Les execucions del 2024 representen gairebé un 16% d'augment en comparació amb les 864 execucions registrades el 2023. Segons Amnistia Internacional, el nombre d'execucions a l'Iran el 2023 va representar al voltant del 74% de totes les execucions documentades a tot el món... 695 execucions, que representen gairebé el 70% del total, es van produir després de finals de juliol, sota la presidència de Masoud Pezeshkian. El 9 d'octubre, Pezeshkian va defensar aquestes execucions brutals i va dir de forma sorneguera: "Els que parlen de drets humans es pregunten per què executem els assassins".

Leggi di più »

Les diverses posicions dels partits kurds iraquians arran de la mort de Khamenei

Un indicador revelador de com els partits de la regió del Kurdistan de l'Iraq han abordat la guerra a l'Iran va ser el funeral celebrat a Silêmani pel líder suprem iranià assassinat, Ali Khamenei. Significativament el funeral es va realitzar a la regió sota domini de la UPK, considerada més propera a Iran, i no al majoritari PDK, Hewlêr, contrari a Teheran. Diversos partits hi van assistir, tot i que la majoria no al nivell de líders del partit. En canvi, van estar representats per alts funcionaris. 

Nova Generació, crític amb el nacionalisme kurd, va enviar un vicepresident i el cap del seu bloc al parlament iraquià, mentre que la Unió Islàmica del Kurdistan va enviar el cap del seu bloc al Parlament del Kurdistan. 

La principal excepció va ser Muhammad Haji Mahmoud, (foto) líder del Partit Socialista Democràtic del Kurdistan, que hi va assistir en persona, cosa que va ser coherent amb el seu alineament públic amb l'Iran. L'esdeveniment també va atreure diversos dignataris locals i notables de la zona de Silêmani, així com el governador (un exfuncionari de Gorran, ara independent) que també hi va assistir. 

Per separat, Ali Babir, líder del Grup de Justícia, va visitar personalment el consolat iranià a Erbil/Hewlêr per oferir el condol. Anteriorment, el PDK havia fet un gest similar, amb Masoud Barzani enviant el seu germà, Sidad Barzani, com a representant especial al consolat iranià a Hewlêr per transmetre el condol.

Leggi di più »

Iran executa el campió de lluita de 19 anys Saleh Mohammadi

Tres manifestants, Mehdi Ghasemi, Saleh Mohammadi i Saeed Davoudi, han estat executats a l'Iran avui després de participar a les protestes a Qom a principis d'enguany, segons va informar l'agència de notícies Mizan, vinculada al poder judicial. La condemna fou per "moharebe"... enemistat amb Déu.

Aquest matí, la República Islàmica ha penjat Mehdi Ghasemi, Saeed Davoudi i el lluitador nacional de 19 anys Saleh Mohammadi. Aquests nois van sortir als carrers al gener per cridar a la llibertat, per recuperar el seu país i per tenir l'oportunitat de viure una vida normal.

‎Amb Internet tallat, tots i cadascun dels presoners a l'Iran corren ara el risc immediat d'execució. Estan matant els  joves un per un per ajustar comptes amb una nació que es nega a donar suport al règim islàmic i la casta teocràtica.

Leggi di più »

El congrés feminista kurd aprova que els drets de les dones siguin garantits a la nova constitució siriana

El moviment feminista kurd Kongra Star* ha organitzat una conferència amb l'eslògan «Lluitem junts per garantir els drets de les dones a la Constitució siriana» a Qamishlo, Cizîrê. Després de l'obertura, la conferència va continuar amb discursos, i després es va anunciar la declaració final.

La conferència de dones a Qamishlo, Rojava, Kurdistan de Síria, ha afirmat que els drets de les dones han d'estar garantits per la constitució i que no s'acceptarà un contracte social sense dones. Parlant a la conferència, la comandant de les Yekîneyen Parastina Jinê (YPJ, Unitats de Defensa de les Dones), Sarya Afrîn, va afirmar que la revolució va començar sota el lideratge de dones i va afirmar que van assumir la tasca de defensar els guanys de les dones. Afirmant que dones de tots els pobles formen part de les files de les YPJ, Sarya Afrîn va recordar que milers de dones combatents van perdre la vida en la lluita contra l'Estat Islàmic. Sarya Afrîn va dir: «La nostra lluita amb la filosofia de jin, jiyan, azadi (dona, vida, llibertat) continuarà. Ara hem de defensar aquests guanys de les dones.» Afirmant que les discussions sobre la integració han continuat recentment a Síria, Sarya Afrîn va dir que les SDF estan implicades en aquest procés i que també hi estan com a part de les SDF. Tanmateix, Sarya Afrîn va destacar que HTS (Organització d'Alliberament del Llevant, nom adoptat per Al Qaeda a Síria) no va abordar el procés de manera positiva i va afirmar que es volia que les dones fossin incloses individualment al sistema i liquidades. Afirmant que les dones haurien de ser pioneres no només en l'àmbit militar sinó també en els àmbits social i polític, Sarya Afrîn va dir: «Síria no es pot fer sense dones. Hem de confiar en nosaltres mateixes en tots els àmbits militars, socials i polítics i donar exemple a tota Síria.»

Reaccionant al fet que l'existència d'institucions femenines i de les YPJ es va convertir en tema de debat, Foza Yûsif del Partit de la Unió Democràtica (Partiya Yekîtiya Demokrat, PYD) va dir que les dones no renunciaran al seu dret a l'autodefensa. Criticant l'enfocament d'HTS envers les dones dient "heu complert el vostre deure, aneu a casa", Foza Yusif va recordar que l'amenaça de l'Estat Islàmic continua a la regió. Foza Yûsif va dir: «Les dones no són indefenses. El món està en flames; Per què hauríem de renunciar a l'autodefensa les dones? Cap ésser viu és indefens. Hem de prendre precaucions, no podem convertir-nos en ovelles sacrificials."

* Congrés Ishtar, creat el 2005 en base al feminisme i la tesi ideològica de la jineologia (ciència de les dones) kurda a Síria.

Leggi di più »

Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan de Turquia: "L'statu quo és insostenible"

En un període en què l'equilibri de poder a l'Orient Mitjà s'està remodelant i els desenvolupaments regionals s'estan accelerant, els partits polítics i les organitzacions kurdes es van reunir a Amed (en turc Diyarbakır) el 14 de març de 2026 per celebrar la "Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan". Es va fer pública una declaració final completa que contenia missatges importants sobre la unitat nacional kurda i les perspectives de solució. Abans de l'anunci de la declaració de la conferència, Mustafa Özçelik, president general de la Unió Patriòtica del Kurdistan (PWK abans denominat PAK, Partit per la Llibertat del Kurdistan), va fer comentaris cridant l'atenció sobre la sensibilitat del període actual. Emfatitzant que en aquesta conjuntura històrica on l'equilibri de poder a l'Orient Mitjà està canviant i les fronteres es redefineixen, és vital que els kurds actuïn amb unitat nacional, Özçelik va afirmar que la nació kurda només pot aconseguir guanys i superar riscos unint-se en aquesta conjuntura crítica.

La Declaració transmet el missatge: "L'statu quo és insostenible"

La declaració final, signada per PÊLKURD, la Plataforma Juvenil Independent (Platforma Ciwanên Serbixwe / Bağımsız Gençlik Platformu), el Partit Socialista del Kurdistan (PSK), la Unió Patriòtica del Kurdistan (PWK) i figures kurdes independents, va destacar els següents punts:
(veure Annex)

Procés històric i polítiques d'assimilació

La introducció de la declaració recorda que la lluita de la nació kurda per la llibertat i la independència, que abasta gairebé dos segles, ha estat reprimida mitjançant massacres, migracions forçades i polítiques d'assimilació. Tanmateix, emfatitzava que, malgrat totes les polítiques de rebuig, negació i destrucció, la voluntat de la nació kurda de governar-se al seu propi país no es podia trencar. Afirmava que els esdeveniments internacionals i regionals demostren clarament que l'statu quo, que ignora els drets de la nació kurda, ja no és sostenible.

La declaració criticava el procés que l'Estat turc va declarar haver iniciat. Assenyalava que aquest procés no ha aconseguit garantir constitucionalment l'estatus polític, el dret a l'autogovern i les llibertats nacionaldemocràtiques de la nació kurda; Al contrari, es va afirmar que es tractava d'una "estratègia de retard i ajornament" estesa al llarg del temps. A més, es va emfatitzar que limitar la solució a conceptes com ara "república democràtica", "nació democràtica" i "integració democràtica" no s'alinea amb les demandes nacionals i els drets d'estatus polític del poble kurd.

La declaració incloïa el següent:

"Davant d'aquesta situació, com passa amb la solució de problemes similars al món, és el dret més natural i legítim del poble kurd governar-se amb un estatus polític idèntic i igual. En aquest sentit, que el poble kurd aconsegueixi els seus drets i llibertats amb un govern nacional-democràtic al seu propi país és una tasca històrica inajornable per als components i les dinàmiques socials kurdes i del Kurdistan.

En aquest context, com a partits polítics, grups i individus que defensen el dret del poble kurd a determinar el seu propi futur i governar-se, ens vam reunir a Amed / Diyarbakır el 14 de març de 2026 per celebrar la Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan del Nord".

Les decisions adoptades per unanimitat pels participants com a resultat de les discussions celebrades a la Conferència s'enumeren a la declaració de la manera següent:

1*Forta voluntat d'unitat i institucionalització: Els participants van expressar una forta voluntat d'aconseguir la unitat nacional kurda; es va decidir que aquesta voluntat s'hauria de transformar en un mecanisme de representació nacional inclusiu i institucional.

2*Comitè d'Iniciativa autoritzat: El Comitè d'Iniciativa, establert per implementar les decisions preses, va ser autoritzat per unanimitat per ampliar el seu abast, dur a terme treball de camp i institucionalitzar la unitat nacional.

3*Diàleg ampli: L'objectiu era desenvolupar el diàleg amb partits polítics, grups, institucions i individus fora dels components de la conferència però adoptant enfocaments similars, i crear una plataforma de representació nacional àmplia.

*Fonament legítim i civil: La demanda de la nació kurda d'autogovern es va expressar clarament; es va emfatitzar que la lluita nacional-democràtica s'ha de dur a terme completament sobre una base política, civil i legítima.

4*Programa d'acció: Es va decidir preparar un programa d'acció eficaç, complet i implementable que porti la recerca dels drets als nivells nacional i internacional.

5* Solidaritat entre partits: Es va reiterar que mantenir totes les formes de solidaritat, cooperació i diàleg amb la lluita nacional en altres parts del Kurdistan és una responsabilitat històrica. La declaració final de la Conferència de la Iniciativa d'Unitat Nacional del Kurdistan del Nord va concloure amb una crida a tots els segments polítics i socials: "Convidem el públic i el poble del Kurdistan a assumir aquesta responsabilitat històrica; convidem tots els segments polítics i socials a contribuir a aquest procés per a la creació d'una institució conjunta de representació nacional."

Annex:

Pêlkurd: grup independent nacionalista al voltant de la web del mateix nom creada el 2012

Platforma Ciwanên Serbixwe: grup juvenil nacionalista kurd establert el 2024

Partit Socialista del Kurdistan (PSK), autonomista fundat el 1974 amb orientació social-demòcrata.

Des de 2028 aliat al PAK (actual PWK).

Partîya Welatparêzên Kurdistanê / Partit Patriòtic del Kurdistan (PWK): creat el 2023 i hereu del PAK (Partit de la Llibertat del Kurdistan, fundat el 2012). Nacionalista de centre.

Tant el PSK com el PWK van donar suport al principal partit pro kurd de Turquia, el DEM Parti, el 2023, en el marc de l'Aliança de Democràcia i Llibertat Kurdes (TADK) obtenint 5 milions de vots.

Leggi di più »

El govern kurd de l'Iraq atura les exportacions de petroli i acusa el govern iraquià de permetre els atacs dels pro iranians

Les autoritats kurdes iraquianes van dir diumenge que el govern estatal iraquià de Bagdad no havia abordat els reptes de seguretat i econòmics als quals s'enfronta el seu sector petrolier, rebutjant l'acusació que es negaven a permetre les exportacions de cru a través d'un oleoducte regional. La declaració es va produir després que el Ministeri de Petroli de l'Iraq digués que el Govern Regional del Kurdistan s'havia negat a permetre-li utilitzar un oleoducte com a ruta alternativa per als fluxos de cru interromputs pel conflicte de l'Iran, acusant les autoritats d'establir condicions arbitràries. 

Els comentaris del Ministeri de Petroli "distorsionen els fets" i ignoren els problemes que afecten la regió, inclosos els repetits atacs a la infraestructura petroliera i gasística que han obligat a la producció a desconnectar, va dir el Ministeri de Recursos Naturals del Kurdistan en un comunicat. "Les milícies il·legals han convertit tots els camps de petroli, gas i energia de la regió del Kurdistan en objectiu dels seus atacs", va dir el ministeri, afegint que Bagdad no havia pres cap mesura efectiva per aturar els atacs dels elements pro iranians. El ministeri també va acusar Bagdad d'imposar el que va anomenar un "embargament sufocant" en restringir l'accés als dòlars per als comerciants de la regió del Kurdistan sota la implementació d'un nou sistema de duanes electrònic.

Un alt funcionari del govern kurd va dir a Reuters que les autoritats estarien contentes que el govern iraquià utilitzés l'oleoducte, però va dir que Bagdad primer havia d'aixecar el que va anomenar un "embargament de dòlars" a la regió. "Volem un acord. Volem ajudar l'Iraq i portar alleujament als mercats, però aquest embargament ha d'acabar primer".

El ministeri de petroli de l'Iraq va dir que el Ministeri de Recursos Naturals del KRG (Govern Regional Kurd, autònom) havia "establit una sèrie de condicions no relacionades amb la qüestió de les exportacions de cru". La producció de petroli dels principals camps petrolífers del sud de l'Iraq, on es produeix i exporta la major part del seu cru, ha caigut un 70% a només 1,3 milions de barrils per dia, ja que el conflicte de l'Iran va tancar efectivament el vital Estret d'Ormuz.

Leggi di più »

El raper Hossein Afrasiab arrestat violentament per les autoritats islàmiques iranianes

Les autoritats islàmiques iranianes van arrestar violentament Hossein Afrasiab, resident de Shahin Shahr, a la província d'Isfahan, i el van traslladar a un lloc no revelat. La informació rebuda per l'Organització Hengaw pels Drets Humans mostra que Afrasiab va ser arrestat per agents del Departament d'Intel·ligència a l'entrada de la ciutat el dissabte 14 de març de 2026.

Fonts informades afirmen que agents d'intel·ligència de paisà van assaltar el vehicle personal d'Afrasiab sense presentar una ordre judicial, el van detenir per la força i el van colpejar greument dins del cotxe durant la detenció. Es desconeixen els motius de la detenció d'Afrasiab i els càrrecs contra ell. El músic ha col·laborat amb Toomaj Salehi, un dels rapers més coneguts d'Iran i que ja va estar a presó el 2024 essent condemnat a mort (la sentència va ser commutada), en la peça 'Anar' en suport als obrers d'Asaluyeh.

Leggi di più »

Una diputada federal alemanya de Die Linke assumeix la defensa internacional de Zeyneb Celaliyan, presa kurda a perpètua a Iran

Una membre del parlament federal alemany ha acceptat el patrocini polític de la presa política kurda Zeynab Jalalian (Zeyneb Celaliyan), que està entrant al seu vintè any de presó a l'Iran. Cansu Özdemir, representant del partit de l'Esquerra (Die Linke) al Bundestag, ha anunciat a les seves xarxes socials que s'ha fet càrrec del cas de Jalalian, comprometent-se a continuar donant a conèixer el cas internacionalment.

Jalalian, nascuda el 1982 al poble de Dim Qeshlaq a Maku, província de l'Azerbaidjan Occidental, va ser arrestada a Kermanshah el març de 2008 per les forces del Ministeri d'Intel·ligència. Inicialment va ser condemnada a mort pel Tribunal Revolucionari Islàmic, però posteriorment la pena va ser commutada per cadena perpètua. Durant la seva estada a la presó, a Jalalian se li ha denegat el dret a un permís temporal. Tot i patir diverses malalties, també se li ha denegat l'atenció mèdica adequada i ha estat traslladada il·legalment a diferents presons de tot el país en diverses ocasions. Actualment es troba a la presó de Yazd.

Jalalian és considerada la presa política que porta més temps detinguda a l'Iran i l'única dona que actualment compleix cadena perpètua per càrrecs polítics. En un comunicat publicat a les xarxes socials, Özdemir va emfatitzar que el cas de Jalalian no s'ha d'oblidar a nivell internacional.

"Durant anys, les organitzacions de drets humans han denunciat maltractaments greus i la manca d'accés a l'atenció mèdica de Zeynab Jalalian. El seu cas és un clar exemple de la repressió dels opositors polítics i les minories ètniques a l'Iran, en particular els activistes kurds", va escriure. Referint-se a un programa parlamentari a través del qual els legisladors donen suport als presos polítics, la diputada alemanya va dir: "Com a membres del Bundestag, treballem per donar suport als defensors dels drets humans i als presos polítics en risc a tot el món. Com a patrocinadora i partidaria política de Zeynab Jalalian, treballaré per garantir que el seu cas continuï sent plantejat internacionalment. Els presos polítics no s'han d'oblidar. Els drets humans no són negociables".

Zeyneb Celaliyan fou capturada el juliol de 2007, immediatament fou jutjada. Els judici va durar pocs minuts i la jove fou sentenciada a mort per formar part del Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK). En concret la sentència fou "lluitar contra Déu". Degut als maltractaments rebuts pels seus captors ha hagut de fer diverses vagues de fam de protesta. Com ja informàvem el 2014 té greus problemes de visió pels maltractaments.

Leggi di più »

Iran mata 2 exiliats kurds més a Iraq, ara de l'Organització de Lluita del Kurdistan iranià

 El partit de l'oposició kurda Sazmani Xebat (Khabat) ha anunciat que dos peshmerga, Iqbal Salehi de la ciutat de Saqez i Fakhraddin Moradi de la ciutat de Sanandaj, van morir en un atac iranià amb drons a Bashiq (kurdistan de l'Iraq). Quatre peixmerga més també van resultar ferits en l'atac. "Els governants despòtics han d'entendre que la voluntat forta i decidida dels peixmergues del Kurdistan no serà trencada per atacs terroristes i no s'inclinaran". L'Organització de Lluita del Kurdistan iranià (Khabat o Sazmani Xebat) liderada per Baba Sheikh Hosseini és aliat als Mujahideens del Poble o MEK (creats el 1965 amb un programa islamista i marxista), el 2005 va trencar amb l'islamisme i el marxisme per declarar-se nacional-patròtic. 

Leggi di più »

El dirigent kurd de les YPG/SDF Sipan Hemo, nomenat viceministre de defensa de Síria

Sipan Hemo, membre del Consell de Comandament General de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) , va ser nomenat viceministre de Defensa sirià responsable de la Regió Oriental. El nomenament es va produir en el marc de l'acord assolit el 29 de gener entre l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria i el govern de transició de Damasc. Sipan Hemo, és un veterà militant kurd dirigent de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG)

L'acord signat el 29 de gener entre l'Administració Autònoma i l'administració de Damasc va establir la integració gradual de les estructures militars i administratives entre les SDF i el govern sirià. L'article 3 de l'acord estipula que el Ministeri de Defensa sirià establirà una divisió militar per a la província de Heseke i que les forces de les SDF s'integrin en aquesta estructura en forma de tres brigades. L'article 6 estableix que "el viceministre de Defensa serà nomenat a proposta de les SDF". Un dels passos adoptats en virtut de l'acord del 29 de gener va ser el nomenament a la governació de Heseke. El 13 de febrer, Nureddin Isa Ahmed també militant kurd de les YPG va ser nomenat governador de Heseke per un decret emès pel president interí Ahmed al-Sharaa.

Leggi di più »

Zilan Vejîn, guerrillera kurda en combat contra Iran: L'autodefensa és la nostra organització

Zilan Vejîn, membre de KJAR*, parla sobre les dones i el moviment de dones: Les muntanyes tenen un llenguatge. Les muntanyes tenen passió. Les muntanyes tenen resistència. Les muntanyes tenen fe. Al mateix temps, hi ha un foc de llibertat en aquestes muntanyes. A la llum d'aquest foc, la veu de la muntanya, la resistència de la muntanya i la lluita de la muntanya es fan més fortes organitzant-se amb el toc de les dones... perquè les dones són una veritable voluntat. Durant anys, durant segles, la lluita contra la mentalitat de l'estat-nació i el sistema masculí, que s'han centrat en negar la llengua, la identitat i l'existència del poble kurd, ha augmentat sota el lideratge del líder popular kurd Abdullah Öcalan, que va declarar: "La societat no es pot alliberar si les dones no s'alliberen", i amb la lluita per l'alliberament de les dones, que va adoptar el lema "Jin Jiyan Azadi".

La història es reescriu amb passos audaços i les accions de líders valentes. Però això per si sol no és suficient. El coratge avança pas a pas en tots els camps, a tot arreu, creix, es comparteix i s'aprofundeix, i tothom deixa una empremta en el curs de la història. El líder popular kurd Abdullah Öcalan situa les dones al capdavant de tots els mètodes i discursos de lluita. Assenyala el renaixement de les dones, declarant: "Qui no sap com apropar-se a les dones no pot ser socialista". Exalta la lluita per l'alliberament de les dones declarant: "La masculinitat masculina ha de ser destruïda" contra la mentalitat i el sistema estatal masculí.

Què significa el moviment d'alliberament de les dones per a una guerrilla femenina? Com ​​s'estan organitzant les dones a les quatre parts del Kurdistan, l'Orient Mitjà i les muntanyes? Quin tipus de treball s'està fent? Quines són les seves relacions? Quines són les mancances, quins són els seus objectius? Hem parlat amb Zilan Vejin, membre de la Comunitat de Dones Lliures Kurdes (KJAR) a Rojhilat, sobre les dones i el moviment de dones.

Tot i que el líder popular kurd Öcalan diu: "Vaig intentar crear una mentalitat kurda", també analitza: "Hi ha un problema de les dones més que el problema kurd". Emfatitza la necessitat d'un canvi de mentalitat. En només cinc metres quadrats, presenta una ideologia i una filosofia en constant evolució destinades a canviar el món. Quin tipus de mentalitat hi ha?

Com a kurdes, com a dones kurdes, la nostra major oportunitat és tenir el líder Apo. El líder il·lumina no només nosaltres sinó també el món. Això és realment un renaixement... Ha estat un renaixement de les dones, un renaixement de l'Orient Mitjà, un renaixement democràtic del poble, un renaixement democràtic de la societat. Finalment, el manifest que va presentar per construir una societat democràtica va ser realment captivador. En primer lloc, el canvi no ha d'anar aïllat, sinó acompanyat de transformació. I ho hem d'aconseguir a través de la mentalitat. Perquè la mentalitat masculina encara existeix, i el canvi és absolutament necessari.

No està morta la masculinitat encara?

No ho està! Els líders ens van ensenyar això: "Us organitzareu autènticament i després arribareu a aquest nivell". Per exemple, ara al manifest, plantegen la qüestió de "Què és l'esfera política? Què és l'esfera econòmica?" Això no vol dir que ja no sigui necessari un sistema autèntic. Els líders van dir: "Haurieu de tenir sales de concentració privades, comunes". El canvi i la transformació vindran amb el nostre sistema autèntic, una mentalitat femenina, una mentalitat democràtica. Per exemple, a Rojhilat, amb totes les dones de Rojhilat, amb totes les dones de l'Iran, ens organitzarem encara més autènticament. Així és com ho veiem, i així és com ens hem d'organitzar.

Un canvi de mentalitat també hauria de ser un canvi i un desenvolupament conscients en tots els camps? És, davant del col·lapse moral, polític, social i econòmic, la violència contra les dones i totes les formes de corrupció i inconsciència masculina que ens han portat avui, dient: "Insistir en el socialisme és insistir en la humanitat", una renovació holística? És això també una tasca pública?

Per descomptat, són deures... Ara estem a la prova! Amb el manifest, nosaltres, com a dones de Rojhilat, ens asseiem i discutim per aprofundir en la nostra autoconsciència i autosuperació filosòfica, històrica i mitològica. Perquè el Líder està reavaluant i reinterpretant els esdeveniments històrics.

Es podria dir que està trencant motlles?

Sí. Està trencant motlles. Per exemple, sempre he dit que sóc zoroastriana. Venim de la secta sunnita, però sempre m'he sentit així. Sempre he dit que venim de la fe zoroastriana. Així és com em vaig convèncer. Perquè hi va haver un èxode zoroastrià d'Urmia. El Líder també ha trencat aquest motlle. Ara, estem estudiant història i tornant encara més enrere, abans del període neolític, fa 30.000 anys. Per tant, hem de ser més conscients. Per exemple, el socialisme és una forma de consciència.

Quin tipus de consciència?

És ser modest, estar disposat, compartir, ser comunitari, estar al mateix nivell, crear un sistema democràtic. Quan una persona és conscient, és molt modesta i està a gust. Per exemple, veieu el Líder. No està a gust amb tothom, ja sigui amb l'estat o amb els seus camarades? Aquesta consciència ha trencat fronteres, ha trencat fronteres. Pensa molt lliurement. Conèixer la història, conèixer el passat, és un La puntada t'ensenya com viure avui. El Líder va dir: "El passat és el present, el present és el passat. La història és el present. Aquells que no poden entendre la seva història no poden resoldre ni donar sentit al present". El Líder va fer aquesta anàlisi fa anys. "La societat, no l'individu, la història, no el moment", va dir. "Si la societat s'allibera, l'individu s'allibera". Amb aquesta consciència, nosaltres, les dones de Rojhilat, ara estem sent posades a prova i debatent. Organitzar comunes democràtiques és difícil en aquestes circumstàncies, contra aquest règim. Però el Líder ens va treure d'aquesta dificultat i ens va portar a aquest punt avui.

Abdullah Öcalan situa clarament les dones al capdavant de totes les lluites i discursos. Emfatitza el renaixement de les dones. "Qui no sap com apropar-se a una dona no pot ser socialista", diu, i amb les paraules: "He dedicat la meva existència a la llibertat de les dones", expressa la importància de la llibertat de les dones. Com fa sentir a les dones la perspectiva sobre el renaixement de les dones, tan clarament expressada en totes aquestes i altres paraules?

Estem debatent; com he dit, tenim un deure. Els deures són realment importants. Ho fem de tot cor. Ho fem perquè ho necessitem. Ho hem de fer en resposta als immensos esforços del lideratge. Estem participant en debats filosòfics sobre com augmentar la nostra consciència i millorar-nos. El més important és que estem discutint la nostra organització. Tenim una filosofia en un sentit ideològic. Com a dones kurdes, s'ha desenvolupat una gran consciència i ara ens hem d'organitzar a tot arreu. Perquè la nostra lluita per la llibertat de les dones kurdes també és una lluita per la llibertat de les dones àrabs, perses, turques i de totes les dones de l'Orient Mitjà. Perquè si s'aconsegueix la llibertat de les dones, tots els problemes es resoldran. El nivell de consciència i filosofia portat a aquest nivell pel lideratge, juntament amb ser socialista i democràtic, són els valors més grans. Reflectir aquests valors a la vida és possible a través de la unitat de les dones. Com a dones de Rojhilat, ens reunim amb dones de Rojava, dones del Nord i dones del Sud en molts llocs, i les discutim. Fem tallers juntes. Aquests esforços constitueixen importants esforços acadèmics. Estem immersos en debats sobre la planificació, el desenvolupament i la implementació de molts projectes. Com a Rojhilat, no estem sols. El TJA ha dut a terme una extensa tasca i accions contra les execucions. Però necessitem desenvolupar i organitzar més la nostra organització ideològica.

Les dones kurdes són citades en conferències sobre organització de dones que se celebren a nivell mundial i a Europa. Quines diferències i punts en comú hi ha entre el Nord i el Sud? On veieu alguna deficiència?

Pel que hem observat, el treball de les dones al Nord és molt impressionant i molt desenvolupat. Les oportunitats, els terrenys i les condicions ofereixen oportunitats per expandir la lluita i l'organització. També és un camp de lideratge. La pressió no és tan forta com la del règim iranià, però la mentalitat continua sent la mateixa. Cada desenvolupament al Nord impacta Rojhilat i Rojava. Però aquestes oportunitats i terrenys no s'estan utilitzant gaire.

Com passa això? És només una cosa puntual?

És una mica més estret, tancat, i aquesta influència no s'està utilitzant prou. Ser conscient és una altra cosa. Un pot ser conscient de si mateix, i això també requereix consciència filosòfica. Tot i ser conscient, tant individualment com com a part d'un mateix, la capacitat d'expandir-se, expandir-se, compartir i connectar amb les dones de l'Orient Mitjà i el Kurdistan encara manca al Nord. Hi ha una manca de connexió amb les dones de l'Orient Mitjà i el Kurdistan. Reunir-se amb dones iranianes d'altres llocs d'Europa, discutir i reunir-se. Però això no està passant realment. Sens dubte, la TJA existeix, i també ho són les seves deficiències.

És la qüestió de les dones una qüestió més fonamental que la qüestió kurda? Quina importància té unir-se amb diferents segments de la societat i crear una base que els enforteixi?

Hi ha una major necessitat de la lluita de les dones a tot arreu. Ara s'està desenvolupant un procés. Si es resol la qüestió kurda i es desenvolupen lleis, quin tipus de lluita afrontaran les kurdes iranianes a Turquia? Quin mètode de lluita seguiran i lliuraran les dones kurdes iranianes? Estem discutint aquests temes. La lluita de les dones kurdes serà més aviat maratoniana. Tenim tasques per davant. Hi ha dones que ens observen, que ens esperen. La lluita kurda ha creat esperança per a moltes dones. És el nostre deure transformar aquesta esperança en organització. Hem viscut durant anys amb aquesta esperança, aquests objectius i aquesta consciència a tot arreu, fins i tot a les muntanyes. Els reptes són molts. Com sobreviuríem sense la nostra autodefensa a les muntanyes? La nostra autodefensa és la nostra organització, el nostre nivell de consciència. Hem de desenvolupar-los.

Com hem de conscienciar contra els sistemes masculins i la violència estatal?

L'estat és l'estat. Sí, la integració democràtica es desenvoluparà, però fins i tot mentre ho fa, nosaltres, com a dones, hem d'enfortir la nostra autodefensa. Com ens defensarem? Hem de conscienciar contra la mentalitat masculina, la violència masculina i l'opressió. En un lloc com l'Iran, la nostra major força és l'autodefensa. La nostra organització d'autodefensa és la consciència i l'educació. I és confiar en nosaltres mateixos i els uns en els altres, unir-nos. La vida dins de l'actual sistema d'estat-nació i la modernitat capitalista sempre ha portat violència i opressió, mort i assassinat a les dones. Per tant, sempre necessitem una autodefensa forta, que és consciència, democratització i vida comunitària. És desenvolupar la comuna. S'està prenent forma. Ho discutirem durant una hora. El líder va dir: "Creeu una comuna. Per resoldre un problema, escolteu-vos els uns als altres en aquestes comunes". Hem viscut així a les muntanyes durant anys i continuarem fent-ho. Encara necessitem les muntanyes i necessitem les muntanyes. Ens hem acostumat els uns als altres i continuarem fent-ho...

Ara, s'està desenvolupant una fase nova i diferent. Farem un pas cap a la democratització creant les nostres pròpies comunes a les muntanyes? Baixaràs mai de les muntanyes?

Totes les nostres eleccions estan lligades al nostre objectiu. Depenen d'assolir aquest objectiu. La nostra lluita és per la llibertat de les dones, per la resolució de la qüestió kurda, per la participació en tots els sistemes democràtics. Per la participació política. Per descomptat, aquests llocs són els nostres llocs espirituals. Les nostres muntanyes són la nostra mateixa existència. La història kurda va trobar el seu camí a les muntanyes. I també ho són les dones kurdes. Amb la lluita del líder Apo, les muntanyes ara existeixen sota el lideratge de dones kurdes. Ens costa dir-ho. Em vaig reconèixer aquí, em vaig crear, vaig augmentar la meva consciència i em vaig desenvolupar. He arribat fins avui amb aquestes muntanyes. No he anat a cap ciutat durant anys ni he fet cap treball. Hi ha milers de dones com jo en aquestes muntanyes. Estem compromeses amb un propòsit en tot. Perquè el nostre propòsit és gran, hem establert el nostre propòsit en aquesta vida. No tenim objectius individuals, ni opcions individuals. Hem emprès aquest camí intel·lectualment, espiritualment i físicament. Continuarem allà on anem. Passi el que passi, passi on passi, hi serem.

Quin és el problema de Zilan Vejin?

No ens hem inclinat davant d'aquest règim. Viurem amb lliure albir, lliure pensament i esperit lliure. Fins i tot si anem a la forca, hi anirem amb aquesta mateixa determinació i devoció. Anem amb lleialtat al Líder. Estem lluitant contra el règim iranià. El càstig més dur és l'execució. Ho hem pres tot i ho prendrem tot. La nostra veritable preocupació és la llibertat. Viure en un entorn i sistema democràtics. Lluitarem fins al final pel moment en què trobarem i aconseguirem temps millors i més lliures.

* Komelgeha Jinên Azad a Rojhelatê Kurdistanê (KJAR, Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental) 

Leggi di più »

Iran assassina un altre exiliat kurd a Iraq

 

Un membre de Komala mor en un atac amb drons iranian contra una base del partit a la regió del Kurdistan. El Partit Komala del Kurdistan iranià, liderat per Abdullah Mohtadi, va anunciar que dimecres 11 de març de 2026 a primera hora un dels seus campaments a la regió del Kurdistan va ser objectiu de diversos drons suïcides iranians.

Com a resultat de l'atac, va morir Omid Veysi, conegut com a Omid Ravansar, un membre del Komala Peshmerga. Un altre membre del grup va resultar ferit, però s'ha informat que el seu estat és estable.

Aquesta és la tercera mort entre els partits de l'oposició kurda iraniana en la recent onada d'atacs iranians contra les seves bases a la regió del Kurdistan. Fins ara, dos membres de Komala i un membre del Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK) han mort en aquests atacs.

Leggi di più »

El pla de 10 punts del Consell de Resistència de l'Iran

1. Rebuig del velayat-e faqih (govern clerical absolut). Afirmació de la sobirania popular en una república fundada en el sufragi universal i el pluralisme;

2. Llibertat d'expressió, llibertat de partits polítics, llibertat de reunió, llibertat de premsa i d'Internet; Dissolució del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC), la terrorista Força Qods, els grups de paisà, l'impopular Bassij, el Ministeri d'Intel·ligència, el Consell de la Revolució Cultural i totes les patrulles i institucions supressores a les ciutats, pobles, escoles, universitats, oficines i fàbriques;

3. Compromís amb les llibertats i els drets individuals i socials d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans. Dissolució de totes les agències encarregades de la censura i la inquisició. Recerca de justícia per als presos polítics massacrats, prohibició de la tortura i abolició de la pena de mort;

4. Separació de religió i estat, i llibertat de religions i confessions;

5. Igualtat completa de gènere en els àmbits dels drets polítics, socials, culturals i econòmics i participació igualitària de les dones en el lideratge polític. Abolició de qualsevol forma de discriminació; el dret a triar lliurement la pròpia roba; el dret a casar-se i divorciar-se lliurement; i a obtenir educació i feina. Prohibició de totes les formes d'explotació contra les dones sota qualsevol pretext;

6. Un sistema judicial i legal independent d'acord amb els estàndards internacionals basats en la presumpció d'innocència, el dret a un advocat defensor, el dret d'apel·lació i el dret a ser jutjat en un tribunal públic. Plena independència dels jutges. Abolició de la llei xaria dels mul·làs i dissolució dels Tribunals Revolucionaris Islàmics;

7. Autonomia i eliminació de les dobles injustícies contra les nacionalitats i ètnies iranianes d'acord amb el pla del CNRI per a l'autonomia del Kurdistan iranià;

8. Justícia i igualtat d'oportunitats en els àmbits de l'ocupació i l'emprenedoria per a tot el poble de l'Iran en una economia de lliure mercat. Restauració dels drets dels treballadors de coll blau, agricultors, infermeres, treballadors de coll blanc, professors i jubilats;

9. Protecció i rehabilitació del medi ambient, que ha estat massacrat sota el govern dels mul·làs; i

10. Un Iran no nuclear que també estigui desproveït d'armes de destrucció massiva. Pau, convivència i cooperació internacional i regional.

Aclariments del KurdisCat

1: El Consell Nacional de la Resistència de l'Iran (NCRI), una coalició compromesa amb una república democràtica, laica i no nuclear a l'Iran. La meitat dels membres del NCRI són dones. Com a Parlament a l'exili, la tasca principal del Consell és celebrar eleccions lliures i justes per a una Assemblea Legislativa i Nacional Constituent a l'Iran com a màxim sis mesos després de l'enderrocament de la teocràcia governant.

Aclariment 2: Les formacions nacionals kurdes, hores d'ara, no mantenen cap aliança amb el NCRI i han format la seva pròpia plataforma separada Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià. Malgrat això, mentre s'han mostrat clarament en contra de la proposta del Xà (qui prèviament ha acusat les formacions kurdes de "separatistes") i el seu Consell nacional Iranià.

Leggi di più »

L'Aliança de Partits Polítics del Kurdistan de l'Iran aprova una carta, logo i nom

La Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià, fundada el 22 de febrer d'enguany, és ara Aliança dels Partits Polítics del Kurdistan Iranià amb sis integrants. Basant-se en la seva visió política compartida i en resposta a les realitats polítiques actuals a l'Iran i al Kurdistan Oriental (Rojhelat), han adoptat també una  Carta de Cooperació que defineix els principis comuns, els objectius estratègics i el marc organitzatiu de la seva lluita conjunta. El seu objectiu és enfortir la unitat, promoure els valors democràtics i coordinar els esforços polítics, diplomàtics i de defensa en la recerca de la llibertat, la justícia i el dret a l'autodeterminació del poble kurd, respectant alhora els drets de totes les comunitats de la regió.

Articles de Cooperació

Article 1. Lluita pel reconeixement i la realització del dret a l'autodeterminació del poble kurd al Kurdistan Oriental.

Article 2. Cooperació i aliança amb altres nacions i pobles oprimits a l'Iran sobre la base del respecte mutu i els objectius democràtics compartits.

Article 3. Establiment d'un sistema administratiu democràtic al Kurdistan que garanteixi la participació i els drets de tots els grups ètnics, religions i comunitats.

Article 4. Compromís amb la plena igualtat entre dones i homes i lluita activa per aconseguir la justícia de gènere en tots els àmbits polítics, socials i organitzatius.

Article 5. Creació d'un entorn democràtic per a la presa de decisions col·lectiva i el rebuig i la condemna ferms de la violència interna.

Article 6. Compromís amb els mètodes democràtics de lluita, reconeixement de l'autodefensa legítima i suport total als activistes i moviments civils dins de Rojhelat.

Article 7. A nivell de l'Iran en conjunt, suport a totes les activitats democràtiques. La base de la cooperació amb les forces d'oposició nacional serà el reconeixement del dret a l'autodeterminació.

Article 8. Formació d'un comitè diplomàtic conjunt per coordinar les relacions exteriors i la participació internacional.

Article 9. Establiment d'un centre de comandament conjunt per a les forces peixmerga i guerrilleres en el marc d'una estratègia de defensa coordinada.

Article 10. L'adhesió a les disposicions d'aquesta carta és una condició obligatòria per a la pertinença continuada a la Plataforma.

Article 11. La lluita es desenvoluparà en dues fases: Primera, la lluita per l'alliberament del Kurdistan Oriental; Segona, després de l'alliberament, l'establiment d'un sistema administratiu democràtic al Kurdistan.

Article 12. Un òrgan central de gestió de l'aliança serà responsable d'administrar les zones alliberades, en cooperació amb persones qualificades i professionals.

Article 13. Després de l'alliberament, el centre de gestió de l'aliança organitzarà i supervisarà eleccions lliures i democràtiques al Kurdistan.

Article 14. Totes les forces membres de l'Aliança respectaran i acceptaran els resultats d'aquestes eleccions democràtiques.

Article 15. Per al funcionament i desenvolupament eficaços de la Plataforma, es poden afegir disposicions i annexos suplementaris a aquesta carta quan sigui necessari.

A més s'ha aprovat el logo en base a gravats antics de Ciaxares (mede, avantpassat dels kurds) i les seves batalles entre -590 i -585. El símbol solar gravat a les tombes rupestres de Qizqapan (a uns 65 km al nord-oest de Suli) data aproximadament del -600 i mostra un disc circular amb raigs radiants, que abans es pintava amb pigment vermell. Trobat en una tomba vinculada a l'era meda, reflecteix l'antic simbolisme solar a la pàtria kurda, fent ressò de la importància cultural perdurable del sol que es veu avui dia a l'emblema de 21 raigs de la bandera del Kurdistan.

Els 11 raigs del sol escita es van transformar en 21 raigs en el logotip. Un colom blanc es va col·locar al centre del sol; això no només establiria la pau entre dues potències regionals, també simbolitza la cooperació i la convergència al voltant d'un únic objectiu. "Els investigadors i historiadors afirmen que aquest símbol s'ha utilitzat a la regió kurda des del període medà. El sol al centre simbolitza la unitat i l'acció col·lectiva de la societat kurda al voltant de valors compartits" segons el PJAK.

Leggi di più »

Comença el retorn dels kurds expulsats a la regió siriana d'Efrîn

El líder d'Asayîş, la força de seguretat interna kurda a Rojava (Kurdistan de Síria), Siamand Efrin ha confirmem que el dilluns 9 de març de 2026 és la data de sortida del primer grup, format per 400 famílies desplaçades cap a Efrin.

"L'era del desplaçament ha d'acabar amb el retorn digne i segur de la gent d'aquesta terra a les seves llars, i els nostres esforços continuaran fins que l'última persona desplaçada torni a casa."

Neteja ètnica

Després de l'"Operació Branca d'Olivera" liderada per Turquia el 2018, més de 250.000 residents kurds van ser desplaçats o expulsats de la regió d'Afrin, a Síria. Les forces turques i els grups islamistes sirians aliats van prendre el control, cosa que va provocar canvis demogràfics sistemàtics i forçats, com ara la confiscació de béns i l'atac a la cultura kurda. Colons àrabs van confiscar milers de cases propietat dels kurds i, amb el suport de les faccions armades, no van retornar les cases als seus propietaris.

Leggi di più »